dilluns, 31 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Bill & Ted Face the Music" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1086064/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La idea d'ajuntar el Jimi Hendrix, en Louis Armstrong, el Wolfgang Amadeus Mozart i la Ling Lun.

PITJOR:
- La ruqueria de la teràpia de parella amb l'Elizabeth i la Joanna, encarnades en l'Erinn Hayes i la Jayma Mays, respectivament.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, el Bill i el Ted del 2067 s'aixequen del llit per tocar plegats amb les guitarres.
2. És la tercera pel·lícula de la franquícia creada pel Chris Matheson i l'Ed Solomon, iniciada per "Bill & Ted's Excellent Adventure", del 1989, dirigida per l'Stephen Herek, i continuada per "Bill & Ted's Bogus Journey", del 1991, a càrrec del Pete Hewitt.
3. La idea del film va començar a gestar-se el 2008 i el primer esborrany del guió va enllestir-se l'abril del 2011.
4. El rodatge va iniciar-se el 17 de juny i va acabar el 24 d'agost del 2019 i, majoritàriament, va tenir lloc a Nova Orleans; també es veuen imatges de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i un tros de la Torre de Comunicacions de Montjuïc, a Barcelona.

COMENTARI: Innecessària, només per a nostàlgics poc exigents. És a dir, no sé si veure fer l'idiota l'Alex Winter i el Keanu Reeves fa 30 anys entretenia algú però, en l'actualitat, tals personatges babaus em semblen obsolets. És més, l'estupidesa postissa els queda encara pitjor a les seves filles, interpretades per la Samara Weaving i la Brigette Lundy-Paine. M'han deixat ben fart amb els "Dude!".

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 30 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Geunalui Bunwigi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5586914/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El toc còmic que inspira el Jaeyoon Cho; per exemple, quan la Lee Ja-Yeon, que encarna la noia que ven els bitllets a l'estació de tren, el mira amb cara de fàstic.

PITJOR:
- La poca versemblança de l'argument, per la manca de gràcia dels personatges i per les situacions absurdes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Mood of the Day".
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareix un quadre amb un epíleg protagonitzat pel Jaeyoon Cho, que fa del Kang.
3. La recaptació no va arribar a cobrir els 3 mil milions de wons de pressupost.
4. La producció, originalment, era una iniciativa de la Jung Seung-hye del 2006 que va cancel·lar-se a causa del càncer de còlon d'aquesta; com a homenatge, figura en els títols de crèdit.
5. Va rodar-se entre el 29 d'octubre del 2014 i el 31 de gener del 2015.

COMENTARI: Encara em pregunto per què la Soo-jung i el Jae-hyun, interpretats per la Moon Chae-won i el Yoo Yeon-seok, respectivament, són els únics que baixen d'un tren d'alta velocitat enmig del no res. No sé. Si, almenys, els protagonistes fossin simpàtics la cosa podria suportar-se. Però és que demostren ser molt estúpids. I l'estira-i-arronsa entre els dos esdevé molt carregós. Un plantejament clàssic, una execució dilatada i avorrida.

EN UN MOT: Cagadubtes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The United States vs. Billie Holiday" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8521718/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'Earle Theatre de Philadelphia sobre l'actuació interrompuda del 27 de maig del 1947, quan la Lady Day comença a cantar "Strange Fruit".

PITJOR:
- La reacció de la cantant en l'indret on es troba un atac del Ku Klux Klan.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit podem llegir "El 17 de juliol del 1959 va morir la Billie Holiday. Tenia 44 anys. Agents de narcòtics van arrestar-la en el seu llit de mort declarant haver trobat heroïna. Harry Anslinger va romandre comissari del Federal Bureau of Narcotics fins a la seva jubilació a l'edat de 70. En Jimmy Fletcher va penedir-se del que havia fet mentre treballava pel Harry Anslinger i el govern dels Estats Units fins el dia de la seva mort. En 1978, el senzill de la Billie Holiday, "Strange Fruit", va incloure's en la Grammy Hall of Fame. La revista Time va anomenar-la "Cançó del Segle". En febrer del 2020, el senat va considerar la llei Emmett Till contra el linxament. Encara s'ha de resoldre"; durant els crèdits veiem l'Andra Day, que interpreta la Billie Holiday, mentre escoltem "All of Me", l'estàndard compost pel Gerald Marks i el Seymour Simons en 1931, i uns moments de vals amb el Trevante Rhodes, que fa del Jimmy Fletcher.
2. Al final dels crèdits, apareix la dedicatòria "In loving memory of Charles Gregory Ross".
3. Basada en el llibre escrit pel Johann Hari, "Chasing the Scream: The First and Last Days of the War on Drugs", publicat el 2015.
4. Li va ser atorgat el Golden Globe Award for Best Actress in a Motion Picture - Drama a la protagonista, l'Andra Day, en la 78a edició dels premis.
5. Va rodar-se en 44 dies, des del 6 d'octubre al 10 de desembre del 2019, a Montreal i Beauharnois, al Quebec.

COMENTARI: Conté detalls que no m'acaben de fer el pes, com el personatge fictici del Reginald Lord Devine, a càrrec del Leslie Jordan, o el drama per la gossa Chiquita. Però no he pogut evitar emocionar-me en escoltar l'Andra Day imitant la diva del jazz i en veure l'assetjament que va patir la dona. Per cert, diu que l'actriu va haver de perdre 18 quilos pel paper. De debó? El film no queda gaire musical; va més del racisme, la drogoaddicció, la violència de gènere, la promiscuïtat, i ja m'està bé. Encara que he llegit que la pel·lícula talla curt. Per exemple, quan el Fletcher deté l'artista, veiem com la Holiday es despulla; i, en realitat, a més, va posar-se a pixar davant dels agents. En fi, les dues hores llargues m'han passat volant.

EN UN MOT: Colpidora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Buddy Games" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7070818/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les proves de la gimcana.

PITJOR:
- L'enfrontament del Shelly amb el nan, el Jeff Gulka, i del Durfy, encarnat en el Dax Shepard, amb la llúdria/esquirol.

NOTES:
1. Al llarg dels primers 3 minuts dels títols de crèdit, es veuen preses falses.
2. Rodada l'estiu del 2017 a Vancouver, Canadà.
3. La idea s'inspira en els jocs entre amics que celebra en Josh Duhamel, el director, des de fa 20 anys.
4. El Dan Bakkedahl, que interpreta el Shelly, va fer-se mal a la cama en el tobogan d'aigua i va haver de moure's amb crosses bona part del rodatge.

COMENTARI: M'esperava, més o menys, el que m'ha ofert: grolleria, sordidesa, escatologia, una germania de capsigranys fent animalades. I he de reconèixer que he rigut amb l'escena del laxant a la pista de ball; sobretot, amb el James Roday Rodriguez, fent del Zane. Els paios em semblen una banda d'impresentables indesitjables però qui sóc jo per jutjar les afinitats de cadascú? El joc/prova final m'ha decebut bastant i, després, l'aparició de l'Olivia Munn, que fa el paper de la Tiffany, engegant guitzes de kung-fu queda massa postís (la situació en si tampoc fa gràcia). Resumint, es tracta d'una porqueria que m'he empassat amb coneixement de causa.

EN UN MOT: Fidel.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 29 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Chernovik" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6270596/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals; la carn transparent o les matrioixques mecàniques, per exemple.

PITJOR:
- La platja de cartró, el Kotya Chagin, interpretat pel Yevgeny Tkachuk, enregistrant vídeo amb el seu mòbil, el gulag de pa sucat amb oli comandat per la Vasilisa, encarnada en la Irina Demidkina...

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2005 escrita pel Sergei Lukyanenko.
2. El títol internacional és "A Rough Draft" o "The Draft".
3. A partir d'un pressupost de 200 milions de rubles, va recaptar a prop de 210 milions.
4. L'autor del llibre en el que es basa, el Sergei Lukyanenko, fa una aparició en l'escena del metro.

COMENTARI: Comença malament amb un assumpte d'extracció d'identitat que no té cap solta ni volta; si més no, tal com el presenta. Aleshores, estableix un rol ben galdós al protagonista, d'agent de duana, després de proves estúpides i altres pocasoltades. La relació sentimental amb l'Anna, l'Olga Borovskaya, fa nosa, no interessa per res. La visita a l'univers paral·lel utòpic, Arkan, que viu en el 1941, quina ximpleria! El final obert... Déu n'hi do! Evidentment, no m'he llegit el llibre (ni ho faré). Però, el film em sembla una col·lecció de quadres capritxosos sense originalitat i sense sentit. El Nikita Volkov, que fa del Kirill Maksimov, no aporta (carisma nul); i la Severija Janušauskaitė, que s'encarrega del paper de la Renata Ivanova, es veu massa granadeta per fer de femme fatale. Una autèntica castanya; em vaig deixar enganyar pel tràiler.

EN UN MOT: Despropòsit.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zentai" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3864910/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat i els petits lligams entre un parell de capítols.

PITJOR:
- Tot són conflictes i enfrontaments.

NOTES:
1. Va rodar-se en 3 dies amb un pressupost de 2,2 milions de iens; participen 41 actors i actrius.
2. El títol es refereix al mot japonès que deriva de "zenshin taitsu" (mitja de cos sencer) i que denomina un vestit de niló i elastà que cobreix tot el cos.
3. La componen 6 escenes: "Beisbol amateur", "Models de promoció", "Pale Ale", "Caixeres de supermercat", "Zentai" i "Mestresses de casa".
4. Deriva d'un taller d'interpretació impartit pel director, en Ryosuke Hashiguchi.

COMENTARI: La veritat és que aquestes sis situacions quotidianes que desemboquen en litigi esdevenen incòmodes de presenciar; en algun cas, fins i tot, la mesquinesa subtil dels personatges resulta desagradable. La feina de l'elenc em sembla sòlida i versemblant; si més no, crec identificar unes expressions i un tarannà molt japonesos en les reaccions dels individus. Però el to convida a l'emprenyament.

EN UN MOT: Tensa.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 28 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "The Front" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074554/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat i els acudits del Zero Mostel.

PITJOR:
- Les expectatives no es compleixen en l'acarament del comitè.

NOTES:
1. Al començament dels títols de crèdit, pot llegir-se "Directed By Martin Ritt (Blacklisted 1951) Written By Walter Bernstein (Blacklisted 1950) Co-Starring Zero Mostel (Blacklisted 1950) With Herschel Bernardi (Blacklisted 1953) And Lloyd Gough (Blacklisted 1952) And Joshua Shelley  (Blacklisted 1952)".
2. El tripijoc del mànager en l'actuació a l'hotel està basat en una situació viscuda pel mateix Zero Mostel, que interpreta el Hecky Brown, tal com s'explica en les memòries d'en Walter Bernstein publicades el 1996, "Inside Out: A Memoir of the Blacklist".
3. El suïcidi del Hecky Brown s'inspira en el d'un amic del Zero Mostel, en Philip Loeb, que fou inclòs en la llista negra, acomiadat de la sèrie que protagonitzava, "The Goldbergs", en 1951, i, en 1955, va llevar-se la vida.
4. Va estrenar-se un any després de l'abolició de The House Un-American Activities Committee (HUAC), impulsor de la llista negra.
5. Rodada a Nova York la tardor del 1975.

COMENTARI: D'alguna manera, la presència del Woody Allen, que fa el personatge del Howard Prince, i el seu ritme i posat tant característics provoquen una mena d'anacronisme; l'atmosfera de principis dels 50s, el moment en el que es situa l'acció, no acaba de quallar en la pantalla. L'Allen tampoc casa gaire en la relació sentimental amb l'Andrea Marcovicci, que encarna la Florence Barrett. En aquest aspecte, crec que el film queda massa condicionat per la imatge del novaiorquès. No obstant això, el petit retrat del maccarthisme i l'estratègia que s'empesquen els damnificats per combatre'l resulten prou interessants. Passa bé.

EN UN MOT: Denúncia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 27 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Ongaku" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10487722/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Un fragment de la fugida pels carrerons del Kenji, a qui posa veu el Shintaro Sakamoto, perseguit per la banda de l'Oba, de qui s'encarrega el Naoto Takenaka.

PITJOR:
- Que el Morita estigui doblat per la Kami Hiraiwa.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "On-Gaku: Our Sound".
2. Li va ser atorgat el Prix de la meilleure musique originale, avec le soutien de la SACEM, dans la catégorie longs métrages en l'edició del 2020 del Festival International du film d'animation d'Annecy.
3. És una adaptació del manga del Hiroyuki Ohashi, "Ongaku to manga", del 2009; el director i el mangaka van fer-se amics en coincidir en una feina de temps parcial.
4. El director, en Kenji Iwaisawa, va trigar més de 7 anys en enllestir la pel·lícula que compta amb uns 40 mil dibuixos fets a mà i utilitza la tècnica de la rotoscòpia.

COMENTARI: El moment d'esberlar el baix i treure la flauta és, segurament, el més potent i còmic. Sobretot, perquè es desvela certa traça del protagonista a l'hora de tocar l'instrument i deixa enrere l'aura de tanoca que l'acompanya. També m'ha fet gràcia l'instant en el que el Kenji pessiga el cul a l'Aya, encarnada en la Ren Komai; més que res perquè m'ha sobtat. De la resta, aprecio la feinada en els escenaris i alguna improvisació artística d'estil. Però, en general, es nota la factura amateur. M'ha agradat, diguem, moderadament.

EN UN MOT: Artesanal.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Tales from the Loop" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8741290/

DURADA: 429 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El tercer episodi, "Stasis", dirigit per la Dearbhla Walsh.
- El setè episodi, "Enemies", dirigit pel Ti West.

PITJOR:
- La tossuderia i els crits de l'Ed, interpretat pel Dan Bakkedahl, en el cinquè capítol, "Control", dirigit pel Tim Mielants.
- El sisè capítol, "Parallel", dirigit pel Charlie McDowell.

NOTES:
1. La integren 8 capítols.
2. Inspirada en il·lustracions de l'àlbum del 2014 del Simon Stålenhag, "Ur varselklotet".
3. Enregistrada a Winnipeg i Morden, de la província de Manitoba, al Canadà, des de l'hivern del 2019.

COMENTARI: Recrea l'atmosfera de la ciència ficció més canònica amb una estètica que resulta força agradable, tirant de la nostàlgia. Però ho fa a un ritme un pèl massa lent i sense cap rumb. Trobo a faltar un motiu principal que atrapi i faci de guia, una conspiració o alguna cosa amb substància; d'altra manera, semblen històries sense solta ni volta i, alguns cops, amb girs absurds, com la lluita entre els dos robots del darrer lliurament. Què gratuït! Visualment, no obstant, és maca.

EN UN MOT: Clàssica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 25 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Pociag" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053176/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de la persecució i captura de l'assassí, interpretat pel Roland Glowacki.

PITJOR:
- El número entre la Marta i l'Staszek, encarnats en la Lucyna Winnicka i el Zbigniew Cybulski, respectivament, en la passarel·la que separa els vagons de diferents classes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Night Train", "The Train", o bé, "Baltic Express".
2. La Lucyna Winnicka va rebre una menció especial en el lliurament de la Coppa Volpi per la migliore interpretazione femminile de la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia d'aquell any.
3. El tren va de Lódz, província de Lódzkie, fins a Hel, província de Pomorskie, a Polònia.
4. Explicà el director, en Jerzy Kawalerowicz, que s'inspirà en una experiència personal que va viure en un viatge de tren entre Varsòvia i Szczecin per escriure la història.

COMENTARI: Te la presenten com una obra mestra i dius, "Calla, caldrà veure-la!" I, sí, està bé. Trobo prou enginyosa la trama del canvi de places entre la noia i l'assassí, el conflicte amorós que amaneix i catalitza el desenllaç i la confusió amb el metge. La qüestió antropològica també resulta interessant, els viatgers del tren; sobretot, els que es veuen quan els agents inspeccionen els compartiments barats a la recerca del criminal. I, a manca de gaires imatges de la Polònia de finals dels 50s, més enllà del parell d'estacions i la petita franja de la platja de la mar Bàltica, el vehicle i les seves peculiaritats donen el joc visual adequat. Potser, em balla una mica la relació entre el bitllet i l'assassí, com si fossin nominals... Com els lliguen? I no veig clara la interacció ambigua entre la Marta i el Jerzy, el paper del Leon Niemczyk. Encara que això darrer s'explica amb l'aparició final de la dona del paio, la Barbara Horawianka. Sí, està bé.

EN UN MOT: Desesperada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 24 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Cosmic Sin" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11762434/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).

MILLOR:
- El viatge cap a Ellora i alguns efectes especials.

PITJOR:
- El flux, els diàlegs, l'argument, els personatges, l'enregistrament i la composició visual.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit apareix el rètol "In remembrance of Zackary Stringer".
2. Havien de ser 17 dies però va rodar-se en 9, en març del 2020, donades les restriccions a causa de la COVID-19.
3. Inicialment, el projecte s'encarava com a seqüela de "Breach", la pel·lícula del 2020 dirigida pel John Suits.

COMENTARI: D'acord que van haver d'escurçar el període de filmació per culpa de la pandèmia però és que, d'entrada, la història tampoc té gaire atractiu ni originalitat ni gràcia ni cohesió ni res. Es suposa que l'avi Bruce Willis, encarnant en James Ford, és el reclam; la impressió és que no s'aguanta els pets, no arriba ni a l'autoparòdia. L'altre nom fort de l'elenc el trobem en el Frank Grillo, l'encarregat de donar vida a un general fatxenda anomenat Ryle; no encaixa. De fet, resulta tant inversemblant com la resta de rols. A la Perrey Reeves li toca fer de la doctora Lea Goss; intranscendent, acaba posseïda de manera galdosa. El Corey Large, co-guionista, interpreta un individu, en Dash, que no se sap per què apareix; potser, per marcar-se l'escena penosa de la nena de les ulleres, tant aleatòria com innecessària. Després, la Catherine Joy Perry, una combatent de trenes grogues absurdes, la Sol Cantos... Aquesta, en realitat, no desentona i està bona. Diu que, inicialment, era un paper masculí. En fi, trama fluixa, actors descol·locats, estètica reciclada; un despropòsit, "Cosmic shit".

EN UN MOT: Malgirbada.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 23 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Bon to Lin chan" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3667270/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El patetisme dels personatges masculins, tant el Rintaro Tomoda (Lin) com, especialment, el Naoto Aida (Bebi), encarnats en el Mahiro Takasugi i el Hakushu Togetsuan, respectivament.

PITJOR:
- La longitud excessiva de la discussió al love-hotel entre la Natsuko Yotsuya (Bon) i la Miyu Saito (Nikubenki), interpretades per l'Ema Sakura i la Rino Higa, respectivament.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt el rètol "La seva història continua en la vostra imaginació. Pel que fa a la pel·lícula, aquest és el final".
2. El 28 d'agost del 2014, Kabushiki-gaisha Takeshobou va publicar una novel·lització estesa de la pel·lícula amb il·lustracions originals de la Lily Hoshino en la que s'expliquen els esdeveniments anteriors i posteriors al que es veu en el film.
3. Entre les localitzacions, trobem Dogenzaka de Shibuya, el subterrani d'Asakusa, les botigues de Toranoana Akihabara B o Motsufuku Akasaka i l'AKIBA karuchaazu Zone, a Tòquio.

COMENTARI: L'argument és ben simple però amb, tant sols, un parell de detalls m'ha guanyat. El primer, la degradació que s'auto-infligeix en Bebi (em sento força identificat amb el nivell humà de l'individu) i com s'estavella contra el mecanisme de seguretat que s'enginya la Bon, l'emissió en directe a través del mòbil, quan intenta filar-se-la. També, la seva desesperació sexual. I, el segon, l'atmosfera d'aventura, de missió, fracassada. Pensava que era una comèdia; més aviat la veig com un drama. La nena protagonista, a més, resulta un tant repel·lent. No obstant, m'ho he passat bé.

EN UN MOT: Frontissa.

Perdoneu per la meva ignorància!



DOCUMENTAL: "Chuck Berry" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8972378/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Detalls com l'anècdota del primer enregistrament, amb les trenta-sis preses de "Maybellene", els suborns a locutors de ràdio, la payola, l'afer amb el Berry Park, o la precaució del cantautor de cobrar en metàl·lic i per endavant; diu que en Chuck va morir amb 54 milions de dòlars en efectiu (i 250 milions en propietats).
- La presentació de Chess Records i les fotografies horribles de linxaments.
- Els testimonis del Nils Lofgren, el Joe Perry, l'Steve Jones, que expliquen com de terrible era tocar amb el Chuck.

PITJOR:
- Les dramatitzacions en blanc i negre amb porcions acolorides.
- La intervenció afectada final de l'Ingrid Berry, filla del músic, recitant la lletra de "Too Much Monkey Business", la cançó enregistrada pel Chuck Berry el 1956.
- La interpretació de l'Elise LeGrow.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Chuck and Themetta were married for 69 years", "Chuck died on March 18th 2017 The King of Rock'n'Roll" i "He is survived by his four children Ingrid, Melody, Aloha and Charles Jr"; durant els crèdits, es veu el fragment d'una aparició conjunta, en un concert del 1973, del Chuck Berry amb el Bo Diddley presentada com inèdita.
2. Inclou la primera entrevista concedida per la vídua de l'artista, la Themetta Suggs.

COMENTARI: Per un costat està el cràpula que, segons diu el director, el Jon Brewer, va estimar-se més anar a la garjola per disposar de temps per escriure un llibre sobre els seus afers extramatrimonials que pagar un deute amb hisenda. I, per l'altre, el paio que va patir i fer front el racisme dels EUA. També, ens queda el llegat musical, la seva desena d'èxits eterns: "Maybellene", "Johnny B. Goode", "Roll Over Beethoven", "Sweet Little Sixteen", "Rock and Roll Music", "Back in the U.S.A.", "No Particular Place to Go", "Memphis, Tennessee" i... jo què sé?... Si és que, al final, tot em sona igual. Sigui com sigui, malgrat la rellevància de la figura protagonista, no m'ha acabat d'atrapar tant com pensava. Potser, perquè la impressió que deixa és que la celebritat anava a la seva i se li'n fotia la resta.

EN UN MOT: Sobri.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 22 de maig del 2021

SÈRIE: "Súbete a mi moto" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12248706/

DURADA: 664 minuts (Crèdits: 38 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat del Joselo Vega, interpretat pel Sian Chiong, en el capítol 12è titulat "A volar".
- El rol odiós que fa l'Edgar Cuevas, el soci Jose Antonio Jimenez.

PITJOR:
- El conflicte paral·lel de la Renata Torres amb la seva filla Julieta, encarnades en la Rocío Verdejo i la Josette Vidal, i la reivindicació d'aquestes davant el mànager del grup, l'Edgardo Díaz, paper a càrrec del Yamil Ureña i el Braulio Castillo.
- El trencament habitual de la quarta paret del Yamil Ureña.

NOTES:
1. Inspirada en la història del grup musical de nois, Menudo, fundat el 1977 pel productor Edgardo Díaz.
2. En els títols de crèdit del darrer episodi, apareixen instantànies de diferents formacions del grup amb petits comentaris en cadascuna i, al final, les fotografies de l'Edgardo Díaz i el José Luis Vega.
3. El rodatge es va portar a terme des del 29 de juliol fins el 19 de novembre entre México i Puerto Rico i va comptar amb un pressupost de 10 milions de dòlars.
4. Composta per 15 capítols.

COMENTARI: Sí que recordava la cançó del 1981 que dóna títol a la sèrie, "Súbete a mi Moto", però mai vaig tenir la percepció que Menudo (ni idea de qui eren) fos important. Tampoc la vaig tenir amb altres grups infantils com Parchís, format a Barcelona el 1979, o Regaliz, de la mateixa discogràfica, Discos Belter, del que em van regalar un àlbum. I sembla que tots plegats van generar força fressa. En fi, la sèrie és un pèl massa melodramàtica i té uns quants moments carrinclons, absurds, estúpids, que la devaluen bastant. Si més no, m'ha servit per conèixer l'èxit de l'Umberto Tozzi, "Stella Stai", una de les peces versionades pels nens.

EN UN MOT: Pastosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Take Out Girl" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10816000/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Wavy Wong, encarnada en la Lynna Yee, li diu a la seva filla que li agrada veure-la somriure.

PITJOR:
- La seqüència circular entre el Lorin Alond Ly, que s'encarrega d'encarnar el Saren Wong, i la Hedy Wong, que interpreta la Tera.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol "For Wavy and Chico Wong".
2. Inspirada en experiències i impressions personals de la Hedy Wong que, a més de fer el paper protagonista, és co-guionista juntament amb el mateix director, l'Hisonni Mustafa.
3. El gruix del rodatge va tenir lloc a Las Vegas; i, una petita part, a Riverside, Califòrnia.
4. El cotxe que condueix la noia, un Kia Rio, pertanyia al director.

COMENTARI: Com diu el Mustafa en les entrevistes, la premissa prometia, sobretot, per la iniciativa de la repartidora; no tant, per l'actitud esquerpa constant de la paia. Fins i tot, puc entendre la indulgència del Lalo, l'Ski Carr, amb la mossa, donada la seva relació personal (secreta) amb les xineses. Però, sembla que s'encalla aviat, als 20 minuts, quan es presenta el Nate, a càrrec del Dijon Talton, i l'últim acte, en termes d'argument, es precipita de manera barroera. Chapeau per les pel·lícules sense pressupost que tiren endavant, no obstant. Se m'ha fet llarga.

EN UN MOT: Descompensada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 18 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "The Djinn" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9352356/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals.

PITJOR:
- Queda palès que es tracta d'una imitació barata de clixés del gènere.

NOTES:
1. Els directors i guionistes, en David Charbonier i el Justin Powell, són amics des que van coincidir a la llar d'infants.
2. El mot djinn es refereix, en la religió islàmica, a un ésser sobrenatural pertanyent a la tercera raça creada per Déu.
3. Cap el final dels títols de crèdit apareix el rètol "In loving memory of Victoria Keys and in loving memory of Joseph Keys".
4. Els guionistes van escriure un protagonista mut, el personatge del Dylan Jacobs, interpretat per l'Ezra Dewey, perquè no podien permetre's pagar a Los Angeles el permís de rodatge i volien evitar molestar amb sorolls els veïns.

COMENTARI: L'únic detall que em sembla mínimament destacable és el sacrifici del pare, encarnat en el Rob Brownstein, que, sent locutor, acaba havent de cedir la veu al seu fill. La resta no deixa de ser un intent de reproduir recursos habituals del cinema de terror amb uns mitjans escassos. I, malgrat tot, la pel·lícula es deixa veure. Però, en algun moment, resulta impossible no renegar d'aspectes pobres, com que el dimoni sigui cec i incapaç o que la casa no esclati per la flama de l'espelma després d'haver-se omplert de gas. En fi, cal ser un pèl benèvol.

EN UN MOT: Modesta.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 16 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Together Together" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11285280/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que en Matt, encarnat en l'Ed Helms, i l'Anna, interpretada per la Patti Harrison, es declaren amor platònic.

PITJOR:
- El moment en el que l'Anna es troba la seva antiga companya, la Carly, a càrrec de la May Calamawy, i li diu que treballa a la botiga de roba de maternitat.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc a Los Angeles l'octubre del 2019, amb alguns exteriors presos a San Francisco.
2. Al final dels títols de crèdits, apareix el rètol "For my friend Matt Maher, king of the muses".

COMENTARI: Normalment, hauria fugit de la història d'un embaràs; no m'hi he trobat ni m'interessen gaire els detalls. De manera que no sé ben bé per què vaig decidir veure aquesta pel·lícula. Suposo que em va convèncer el rostre còmic de l'Ed Helms o, potser, la premissa de responsabilitat distribuïda. Tenim una donant d'òvul desconeguda, l'home que aporta l'esperma, futur criador, i la gestant. Aquí, la guionista i directora, la Nikole Beckwith, podria haver introduït un quart participant, un donador anònim de semen. Sigui com sigui, m'he trobat amb una obra discreta, precisa i, sobretot, entranyable, amb una Patti Harrison adorable en la seva continència i un Ed Helms versemblant en la seva afabilitat. La noia m'ha captivat... O hauria de dir individu transgènere? Renoi, quin xoc!

EN UN MOT: Amorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 15 de maig del 2021

SÈRIE: "Les Lapins Crétins: Invasion - Temporada 1a" (Des del 3 d'agost del 2013 fins el 6 de desembre del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3105674/episodes?season=1

DURADA: 556 minuts (Crèdits: 34 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- "Rabbid Elevation", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit pel Sébastien Guérout.
- "The Rabbid Who Fell to Earth" de l'Stéphane Mit.
- "Rabbid Dreams", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit per la Mélanie Duval.
- "Rabbid race to the moon", dirigit pel Franz Kirchner i escrit per la Candice Corbeel.

PITJOR:
- "Until Rabbids Do You Part", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit per Leimdo&Restier.
- "Rabbid's Rules of Order", dirigit pel Franz Kirchner i escrit pel Sébastien Guérout.
- "Dream on, Rabbid", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit pel Jean-Louis Momus.
- Les reaccions dels investigadors científics dels experiments.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "Rabbids Invasion".
2. Basada en els personatges de la franquícia de videojocs d'Ubisoft, "Lapins crétins", que va derivar-se el 2006 de la sèrie "Rayman", aquesta darrera iniciada el 1995 per la mateixa companyia de programari lúdic.
3. Entre l'11 d'octubre del 2014 i el 14 de juny del 2016, va emetre's la segona temporada; entre el 21 de juny del 2016 i el 23 de juny del 2017, va emetre's la tercera temporada; i, entre l'1 de setembre del 2018 i l'1 de juliol del 2019, va emetre's la quarta temporada.
4. La primera temporada està composta per 26 lliuraments i un total de 78 episodis.

COMENTARI: De la meva visita al Parc du Futuroscope, del departament francès de Vienne, només recordo dues atraccions i una d'elles comptava amb la projecció d'una mena de pel·lícula protagonitzada per Les Lapins Crétins. Era divertida. Per això, pel record positiu d'aquella experiència, vaig creure que seria interessant abordar aquesta sèrie animada. Em vaig equivocar; en general, resulta insuportable. És a dir, la producció és correcta, l'animació i tota la pesca, però les històries, els arguments, les situacions, irriten, desesperen, avorreixen. He acabat fins al capdamunt de "Bla, bla, bla!".

EN UN MOT: Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "French Exit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10279362/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica la Valerie Mahaffey, que fa el paper de la senyora Reynard, sobre la indiferència de la Frances davant d'improperis rebuts.

PITJOR:
- El moment en el que la Frances Price, interpretada per la Michelle Pfeiffer, li comunica al seu fill, el Malcolm Price, a càrrec del Lucas Hedges, que són insolvents, se li escapa el ganivet que estava esmolant i es posa a riure/plorar de manera patètica.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2018 escrita pel Patrick deWitt, amic del director, l'Azazel Jacobs, i guionista de la pel·lícula.
2. El títol es refereix a l'expressió "marxar a la francesa", és a dir, sense comiat.
3. Va rodar-se a partir de l'octubre del 2019 en localitzacions de París i Montreal.

COMENTARI: M'han començat a perdre amb la sessió espiritista, quan conversen amb l'ànima del pare, a qui posa veu el Tracy Letts. No se suposa que el paio està reencarnat en el gat? Però, reconec que la Pfeiffer, als seus 60 i escaig anys, encara m'arrossega bastant; en aquesta ocasió, fa molt bé d'estirada. La resta em sembla més aviat molesta: el nano pàmfil, la seva relació amb la Susan, encarnada en la Imogen Poots, l'estupidesa de juntar-se tots en el pis, el capítol del sensesostre del penis formós, el malbaratament d'euros, el conflicte amb el cambrer. Bé, fa baixada.

EN UN MOT: Tibada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 13 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "La dona il·legal" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10101806/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Les entrevistes al despatx de l'advocat, el Fernando Vila, encarnat en el Daniel Faraldo.

PITJOR:
- El suïcidi assistit maldestre de la Rosa Puiggròs, el paper a càrrec de la Montse German.

NOTES:
1. Rodada entre el 25 de març i el 28 de maig del 2019 a Barcelona i Lleida; es va utilitzar la Presó Model de Barcelona per representar un CIE.
2. El director, en Ramon Térmens, va concebre la idea per a la pel·lícula després d'una conversa amb un advocat especialitzat, en una reunió de pares.
3. Abans dels títols de crèdit, podem llegir, "Des de 2002, han mort 14 persones en els CIE's de l'Estat. Els informes oficials diuen que cinc van suïcidar-se. Quatre van ser privades de l'atenció mèdica que necessitaven. Una va morir durant el vol Madrid-Lagos sota custòdia de la Policía Nacional. La mort de les altres quatre persones segueix sense aclarir-se. Durant la postproducció d'aquesta pel·lícula, Marouane Abouobaida va morir en el CIE de València. Causa oficial de la mort: suïcidi. Tenia 23 anys. Encara hi ha set CIE's operatius en tot el territori de l'Estat. 254 a tota Europa".
4. Al llarg dels primers 6 minuts dels crèdits, apareixen els testimonis de l'Aziz Faye, la Dodo F. Tobi i la Fatoumata Gakou.

COMENTARI: Cal perdonar les mancances del film (interpretatives, d'argument) perquè l'objectiu és conscienciar l'espectador sobre l'assumpte de la corrupció del sistema i el drama de la immigració il·legal. Sembla, però, que la ficció escollida no acaba de quallar del tot. El tractament del càncer de la dona, la testimoni voluntària de les orgies al CIE, la temptativa d'assassinat barroera perpetrada per l'inspector Oriol Cadenas, l'Isak Férriz, tot això em grinyola. Sorprenentment, passa prou bé; la pena rau en que no crec que tingui la força per sacsejar opinions.

EN UN MOT: Militant.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 9 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Luo Xiao Hei zhan ji" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10734928/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, els paisatges, l'acció, les baralles.

PITJOR:
- Les rebequeries i els sorollets del Luo Xiaohei, a qui posa veu la Shan Xin.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Legend of Hei" o "The Legend of Luo Xiaohei".
2. Es tracta d'una preqüela de la història explicada en la sèrie web, "Luo Xiaohei Zhàn Jì", creada pel Zhang Ping amb el pseudònim MTJJ i publicada des del març del 2011.
3. Van trigar 5 anys en enllestir el film, que consta de més de 70 mil dibuixos originals (12 per segon).

COMENTARI: Esdevé enlluernador, el detall amb el que es presenten els escenaris, tant els naturals com els urbans, i les situacions que se'ns proposen, juntament amb el carisma dels personatges, fa que l'espectacle sigui captivador, absorbent. L'única cosa que em grinyola és l'infantilisme extrem de l'esperit felí, em provoca força repulsa. Per altra banda, encara que el plantejament global no em sembla gaire original, el parany de la presentació dóna embranzida suficient al relat. He xalat.

EN UN MOT: Admirable.

Perdoneu per la meva ignorància!



MONÒLEG: "Sincerely Louis C.K." (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12087624/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ateu trobant-se amb Déu.
- La beneiteria dels gossos en moments dramàtics.
- L'anècdota del vell del barri i la llista de paraulotes.

PITJOR:
- La reiteració i insistència del gag de la cadira de rodes sobre el tenir o no cames.
- El tros referit a la seva conducta indecorosa, exposada i reconeguda el 2017.
- La brometa sobre l'avió i el WTC.

NOTES:
1. En els títols de crèdit apareix el rètol "Dedicated to My mom Mary Louise Szekely".
2. Enregistrat en el Warner Theatre de Washington, D.C. en març del 2020.

COMENTARI: Tenia certa curiositat per esbrinar com l'escàndol d'exhibicionisme que, fa uns anys, va envoltar la figura del còmic i va enfonsar-lo davant l'opinió pública podia haver afectat l'espectacle. Però, més enllà d'una menció passatgera, no sembla que l'estil humorístic del paio hagi estat influenciat gaire per l'assumpte (tampoc és que calgués cap esmena en aquest sentit). No trobo el material especialment enginyós; són, més aviat, algunes de les ganyotes del personatge les que m'ha fet gràcia. Està prou bé.

EN UN MOT: Provocatiu.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Depois a Louca Sou Eu" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10520386/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El dinamisme del relat.

PITJOR:
- Un pèl massa melodramàtica.

NOTES:
1. Basada en el recull homònim d'articles de la Tatiane Bernardi Teixeira Pinto, publicat el 2016.
2. Inicialment, havia de llançar-se l'abril del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, l'estrena va ajornar-se fins el febrer del 2021; aprofitant l'avinentesa, els productors van crear un derivat en format de sèrie web, "Diário de uma quarentena", en el que la protagonista, la Dani, interpretada per la Débora Falabella, explica les seves experiències sobre la situació.
3. El rodatge va començar el 12 de març del 2019 i va durar 7 setmanes; alguns dels indrets on es va portar a terme són Alto da Boa Vista, Laranjeiras, Praia de Grumari, Rio de Janeiro i São Paulo.
4. En els títols de crèdit, es comenta que la pel·lícula va generar més de 800 llocs de treball directes i indirectes.
5. El títol internacional és "And They Say I Am the Crazy One".

COMENTARI: Des de fora sembla una mica egocèntrica, consentida i rampelluda però, clar, no sé fins a quin punt s'ha caricaturat la condició de la noia. Tampoc tinc cap experiència amb atacs de pànic ni amb l'ansietat extrema ni amb les fòbies paralitzadores ni amb cap dels medicaments que es mencionen per tractar desordres psicològics. No obstant això, el testimoni resulta prou amè i el punt de comicitat ajuda a generar certa empatia. La Débora Falabella ho fa molt bé mes no puc evitar trobar a faltar que la Tati Bernardi s'interpretés a si mateixa.

EN UN MOT: Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 8 de maig del 2021

SÈRIE: "Sukuuru deizu" (Des del 3 de juliol fins el 27 de setembre del 2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068993/

DURADA: 299 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- El detall sòrdid de la càmera oculta en l'habitació fosca durant el festival de l'institut.

PITJOR:
- Els capítols del festival escolar, el 8è i el 9è, se m'han fet molt pesats, amb la lluita estúpida entre les classes i tota la pesca.

NOTES:
1. Està composta per 12 episodis; addicionalment, existeixen dues OVA's, "Valentine Days" i "Magical Heart Kokoro-chan", del 2008.
2. Inspirada en la ficció interactiva anomenada "School Days", desenvolupada per 0verflow i publicada el 28 d'abril del 2005; la història original de la qual va adaptar-se a altres formats, com manga (a càrrec del Homare Sakazuki), novel·les lleugeres o audio-drames.
3. El 12 de juny del 2015, el Zhonghuá Rénmín Gònghéguó Wénhuàbù va llistar el títol entre els animes prohibits a la Xina.
4. A causa de l'assassinat del 17 de setembre del 2007 a Kyoto d'un home de 45 anys a destralades infligides per la seva filla de 16, les cadenes van cancel·lar l'emissió del darrer episodi; finalment, l'AT-X va emetre'l el 27 de setembre i l'1 d'octubre.

COMENTARI: Resulta tot molt molest: la tossuderia i la fluixesa de la Kotonoha Katsura, a qui posa veu la Tae Okajima; els fums de la Setsuna Kiyoura, el paper de la Keiko Imoto; la indefinició i la badoqueria del Makoto Ito, a mans del Daisuke Hirakawa; la facilitat de la Sekai Saionji, a càrrec de la Shiho Kawaragi; la ximpleria de la germaneta petita, la Kokoro Katsura, amb veu de la Megu Ashiro; la mesquinesa general. Reconec que he volgut veure la sèrie només pel final i la coincidència amb l'assassinat de Kyoto. I m'ha decebut profundament. Imagino que el joc devia ser més entretingut... Coi! Recordo haver passat hores i hores amb una merda anomenada "Leisure Suit Larry", l'aventura gràfica creada per l'Al Lowe, que era eròtica, si no m'erro. En resum, aquesta sèrie és inaguantable.

EN UN MOT: Hormonal.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Milano calibro 9" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0067429/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita de l'Ugo Piazza, el personatge a càrrec del Gastone Moschin, a cal Don Vincenzo i el Chino, encarnats per l'Ivo Garrani i el Philippe Leroy, respectivament, on, plegats, s'enfronten al Rocco Musco i els seus esbirros.
- El ball de la Barbara Bouchet, fent de Nelly Bordon, encara que s'allarga un pèl massa.

PITJOR:
- L'assalt del Chino al cau de l'Americano, el paper del Lionel Stander.
- L'embogiment final del Rocco.

NOTES:
1. Alternativament, va ser estrenada amb el títol "The Contract"; el de treball fou "Da lunedì a lunedì".
2. Inspirada en tres dels relats del recull homònim escrit pel Giorgio Scerbanenco i publicat el 1969; el qual també va servir de base per "Liberi armati pericolosi", el film del 1976 dirigit pel Romolo Guerrieri.
3. Es considera la primera part de la trilogia policíaca del director, en Fernando Di Leo; completada per "La mala ordina", del mateix any, i "Il Boss", del 1973.
4. En 2020, va estrenar-se una seqüela, "Calibro 9", dirigida pel Toni D'Angelo.

COMENTARI: Sosté bé la intriga fins al desenllaç, la qual cosa atrapa força. Després, l'histrionisme tant del comissari, encarnat en el Frank Wolff, com del Rocco, interpretat pel Mario Adorf, fan certa gràcia. El problema, però, és que la trama no acaba de semblar gaire sòlida o versemblant; penso que l'estratègia de l'enfrontament i la distracció no està ben fonamentada. Tampoc es caracteritza per l'exuberància visual, més enllà de les tres explosions. Malgrat tot, és entretinguda. Curiós, veure el Duomo de Milà ennegrit.

EN UN MOT: Solta.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 7 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Atarashii Kutsu wo Kawanakucha" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2330723/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Aoi, encarnada en la Miho Nakayama, s'emprova el vestit de la Joanne, interpretada per l'Amanda Plummer.
- El títol, que reflecteix el tarannà mundà del film.

PITJOR:
- La seqüència de presentació amb imatges en blanc i negre a salts.
- L'escena del comiat a contra sol.

NOTES:
1. El títol internacional és "I Have to Buy New Shoes".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 15 i el 29 de març del 2012 a París, França.
3. Els tres amics, la directora i guionista, l'Eriko Kitagawa, l'actriu Miho Nakayama i el productor Shunji Iwai, portaven manegant el projecte des del 2007.
4. En 2009, la revista "an an" va publicar un esbós de la història a càrrec del Fusako Kuramochi en format manga.
5. Gentosha Bunko va publicar l'adaptació a novel·la el 20 de juliol del 2012.

COMENTARI: Aquest comportament infantiloide tant de la Mirei Kiritani, que fa de la Suzume, com de la mateixa Miho Nakayama, els japonesos li diuen moe al concepte, pot resultar molt emprenyador i a mi m'ha desesperat. Després, la ximpleria del flirteig distant amb la comèdia de la borratxera... no. Arriba un moment en el que l'interès pel que els passi a aquests personatges, ja minso d'entrada, desapareix per complert. Imagino que el gran què de la pel·lícula havia de ser l'escenari; però tampoc veig gaire talent a l'hora d'escollir localitzacions. No sé, ha estat difícil d'empassar.

EN UN MOT: Privada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 6 de maig del 2021

SARSUELA: "La Legió d'Honor, dirigida pel Rafael Ferrer amb l'Orfeó Gracienc i la Gran Orquestra Simfònica" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Legi%C3%B3_d%27Honor

DURADA: 44 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'interludi de l'acte segon.
- La peça de Carlota i chor del segon acte, amb la veu protagonista de la Francesca Callao.

PITJOR:
- La brevetat, mancaria algun número més.

NOTES:
1. Es tracta de l'enregistrament efectuat a Barcelona des del 30 de juny al 3 de juliol del 1965 per al segell Columbia del llibret del 1930 del Víctor Mora i Alzinelles i en Lluís Capdevila i Vilallonga musicat pel Rafael Martínez Valls.
2. L'obra original va estrenar-se al Teatre Nou de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona el 26 de febrer del 1930.

COMENTARI: Reconec avergonyit que hi ha fragments que no els entenc, vull dir, que no sé què diuen les lletres. Però el to és animós i algunes de les estrofes resulten força enganxifoses; inclús les cançons més fosques, com la d'amor del Brissac, a càrrec del Manuel Ausensi. A mi m'ha deixat la sensació d'escassetat. Ara, suposo que hauré de fer un cop d'ull a "Cançó d'amor i de guerra" dels mateixos autors i 4 anys abans... algun dia.

EN UN MOT: Brava.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 5 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "The Mitchells vs. the Machines" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7979580/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).

MILLOR:
- Els Pal Max Prime.

PITJOR:
- El tema familiar carrincló i el moment samurai de la mare, a qui posa veu la Maya Rudolph.

NOTES:
1. En el 2020, s'havia canviat el títol a "Connected" però, quan van vendre's els drets de distribució a Netflix, va restaurar-se l'original.
2. Durant els primers 2 minuts dels títols de crèdit, apareixen fotografies familiars dels participants i, al llarg de la resta, gargots i dibuixos animats; per la meitat, la Linda Mitchell improvisa uns versos i, al final, l'Abbi Jacobson, que interpreta la Katie Mitchell, també intervé.
3. La data de l'estrena, originalment, el 10 de gener del 2020, va patir diferents ajornaments a causa de la pandèmia de la COVID-19; finalment, va cedir-se la seva distribució a la plataforma de transmissió en línia.

COMENTARI: M'ha agradat l'estil artístic de llapis combinat amb l'estètica més tecnològica del món dels robots. L'animació em sembla excel·lent; l'acció, els detalls còmics, la sàtira, fins i tot, els afegitons sobreimpresos, componen un espectacle àgil i molt agradable. La pena és l'èmfasi en la relació pare-filla, queda una mica pegot, i l'argument ordinari.

EN UN MOT: Casolana.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 4 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Homunkurusu" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14404280/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera experiència sensorial del Nakoshi Susumu, interpretat pel Gou Ayano, en la que veu les distorsions dels vianants.

PITJOR:
- La improcedència de l'escena de la violació de la Yukari/1775, el paper de l'Anna Ishii.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre desembre del 2019 i gener del 2020.
2. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada pel Hideo Yamamoto entre el 2003 i el 2011.

COMENTARI: He resistit el que he pogut; però, cap a la meitat, he hagut de fer una pausa per recuperar força de voluntat. Primer, el yakuza, que ja marca el nivell de pena al que ens enfrontem. Després, el mal gust de l'assumpte amb l'adolescent "burusera". I, al final, el gir cap a un carreró sense sortida que porta a l'avorriment absolut. Em sap greu, no hi ha prou amb quatre efectes visuals curiosos, m'ha semblat una castanya; potser, la meva disposició no era l'adequada.

EN UN MOT: Plom.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 3 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Promoción fantasma" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1924273/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El primer contacte entre el professor Modesto, el Raúl Arévalo, i l'Ángela Pérez, quan aquesta està escoltant la missa del "Rèquiem en re menor" del Wolfgang Amadeus Mozart.

PITJOR:
- La xerinola postissa, excessiva i ridícula en el moment en el que l'Anna Castillo, que fa el paper de l'Ángela Pérez Blanco, interpreta la cançó del 1995, "Estoy aquí", composta per la Shakira i el Luis Fernando Ochoa.

NOTES:
1. Rodada a Madrid al llarg de 7 setmanes l'estiu del 2011.
2. Va recaptar més d'1 milió set-cents mil euros a l'estat espanyol, a partir d'un pressupost de més de 2 milions.
3. Explica el director, en Javier Ruiz Caldera, que en veure la pel·lícula enllestida, els guionistes, el Cristóbal Garrido i l'Adolfo Valor, van plorar d'emoció.
4. El títol internacional és "Ghost Graduation".

COMENTARI: Un popurri nostàlgic que, encara que no surt del tòpic, entreté i fa riure esporàdicament. Per altra banda, hi ha elements força carrinclons que devaluen el conjunt, com la història de l'Elsa, la suïcida a càrrec de l'Aura Garrido, la figura de la consellera d'ensenyament, l'Elena Irureta, o la directora de l'institut bleda (l'Alexandra Jiménez sembla procliu a aquest tipus de personatge). Una mica de vergonya aliena però està bé per passar l'estona sense pensar.

EN UN MOT: Imitació.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 2 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "Pechki-lavochki" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069068/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: al llarg dels primers 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La murrieria del Viktor, el сonstructor, encarnat en el Georgi Burkov.
- El retrat del protagonista, un home rural ingenu amb empenta.

PITJOR:
- La comèdia de la dona, la Nyura Rastorgueva, de qui s'encarrega la Lidiya Fedoseyeva-Shukshina, amb el professor, el Vsevolod Sanayev, quan el marit torna borratxo al compartiment.
- El final amb el trencament de la quarta paret per acomiadar-se del Vasily Shukshin.

NOTES:
1. El títol internacional és "Happy Go Lucky".
2. Bona part del rodatge, que va durar 4 mesos, es va portar a terme a la vila de Shul'gin Log, al costat del riu Kadyn; després, van trigar 6 mesos en revisar i aprovar la pel·lícula oficialment.
3. En Vasily Shukshin, a més de ser el director i guionista, fa el paper protagonista.

COMENTARI: Bastant arraixa amb les imatges, massa xerrameca claustrofòbica, els diàlegs socials m'han alienat. Per altra banda, l'assumpte del balneari em sembla curiós; tot i que l'exclusió de la dona resulta força estranya. Suposo que, a més, durant el viatge en tren amb el conflicte i l'aparició del delinqüent, el to en alguns moments és còmic però jo, pendent com estava dels subtítols, no he detectat gaire comicitat. No sé, 1972 i Unió Soviètica, voleu dir que no exagera una mica? En fi, tot plegat no ha estat cap gran diversió.

EN UN MOT: Pagesa.

Perdoneu per la meva ignorància!



DOCUMENTAL: "Princes of the Yen - Central Banks and the Transformation of the Economy" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4172710/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assumpte en si.
- El recull d'intervencions del Richard Werner.

PITJOR:
- La reutilització d'imatges sense solta ni volta o amb un sentit massa metafòric.
- El ball de dates i de noms.

NOTES:
1. El director, en Michael Oswald, diu que va passar-se dos anys i mig treballant en el projecte.
2. Basat en el llibre "Princes of the Yen: Japan's central bankers and the transformation of the economy", escrit pel Richard Andreas Werner i publicat el 2001.

COMENTARI: L'he vist dues vegades i encara no em queda clara la necessitat dels noranta minuts que dura per dir que els bancs centrals manipulen l'economia segons la voluntat dels oligarques del món. Em sap greu però no aprecio que hi hagi una preparació suficient a l'hora de presentar el tema, per altra banda, prou interessant. No he llegit el llibre del professor Werner, només les crítiques positives; no dubto que sigui una feina remarcable. El documental, no obstant, em sembla poc preparat per oferir-lo al públic; o, si més no, a un espectador com jo.

EN UN MOT: Abocador.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 1 de maig del 2021

SÈRIE: "The Undoing" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8134470/

DURADA: 344 minuts (Crèdits: 25 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La correcció gramatical que li fa la Janet Fraser, encarnada en la Rosemary Harris, a la Grace, el paper de la Nicole Kidman, en la videoconferència: "None of us is doing great... None is a contraction of not one. It's singular. The verb is singular".

PITJOR:
- La malaptesa del detectiu Joe Mendoza, a càrrec de l'Edgar Ramírez.

NOTES:
1. La sintonia d'inici, "Dream a Little Dream of Me", la cançó del 1931 composta pel Fabian Andre i el Wilbur Schwandt amb lletra del Gus Kahn, la interpreta la mateixa Nicole Kidman.
2. Està basada en la novel·la de la Jean Hanff Korelitz, "You Should Have Known", publicada el 2014.
3. Rodada en 2019 en la ciutat de Nova York, Kingston i North Fork; va triar-se aquest darrer perquè els residents de Shelter Island van oposar-se a la filmació.
4. La integren 6 episodis.

COMENTARI: Fins a l'últim moment he cregut que el culpable seria el pare, el Franklin Reinhardt, a qui dóna vida el Donald Sutherland, que s'ho havia fet venir bé per carregar-li el mort al gendre, el Hugh Grant. Si no, pensava, era massa obvi. Però ja diuen els experts que l'explicació més senzilla és la que acostuma a ser la més encertada; en aquest cas, ho ha estat. Clar, les històries amb psicòlegs pel mig solen interessar-me. Aquí, a més, la figura de la Haley Fitzgerald, encarnada en la Noma Dumezweni, afegeix certa intensitat a l'assumpte. I, com no? La Matilda De Angelis, la víctima, fa goig, tremenda. En resum, que m'ho he passat bé; excepte el primer capítol, massa burgès per mi.

EN UN MOT: Subtil.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Boss Level" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7638348/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acció, els trets, els cops, les persecucions.
- El flashback del dia anterior.

PITJOR:
- L'intent de justificació de l'anomalia temporal.

NOTES:
1. Es mostra el rètol "Dedicated to Rosalind 'Roz' Grillo 1943-2019 Beautiful. Irreplaceable. Unforgettable." en els títols de crèdit.
2. En Roy i el Joe Pulver, pare i fill en la ficció, estan interpretats pel Frank i el Rio Grillo, pare i fill en la realitat.
3. Es va rodar a Atlanta, Georgia, EUA, en 27 dies, tot i que, originalment, havien de ser 43 dies.
4. Deriva d'un guió dels bessons Chris i Eddie Borey titulat "Continue".

COMENTARI: Per un costat, l'estètica dels rètols, que suggereix aquella atmosfera de videojoc arcade d'acció vintage, té la seva gràcia. Per l'altre, ni és original ni sofisticada ni gaire sòlida en el plantejament global. Imagino que tampoc ho pretén però calia esperar una mica més d'una producció de 45 milions de dòlars de pressupost, no? Malgrat això, l'espectacle és bastant acceptable i, excepte per algunes escenes de xerrameca que tallen el ritme, la partida es desenvolupa de forma prou àgil, passa força bé.

EN UN MOT: Honesta.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Mortal Kombat" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0293429/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El gimnàs convertit en congelador.
- L'entrada al Lord Raiden's Temple, filmada a les mines d'òpal de Coober Pedy, a l'Austràlia Meridional.

PITJOR:
- Els estúpids canvis de nom i d'aspecte respecte el 1617, de Bi-Han a Sub-Zero i de Hanzo Hasashi a Scorpion, els personatges que interpreten el Joe Taslim i en Hiroyuki Sanada, respectivament.
- La resurrecció del Hanzo Hasashi.

NOTES:
1. Inspirada en el videojoc homònim aparegut el 1992, creat per l'Ed Boon i el John Tobias, i integrant de la sèrie de pel·lícules de la franquícia juntament amb "Mortal Kombat", del 1995, dirigida pel Paul W. S. Anderson, "Mortal Kombat: Annihilation", del 1997, a càrrec del John R. Leonetti, més les animacions "Mortal Kombat: The Journey Begins", del 1995, dirigida pel Joseph Francis, i "Mortal Kombat Legends: Scorpion's Revenge", del 2020, amb l'Ethan Spaulding al capdavant.
2. Els primers 2 minuts i mig dels títols de crèdit surten sobre imatges animades en vermell.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre del 2019 a Adelaide i altres indrets d'Austràlia del Sud.

COMENTARI: No sé què m'esperava de l'adaptació d'un joc de lluita (al que no he jugat mai). Imagino que la versió en 3D ha de resultar força excitant i entretinguda perquè de cinemàtica no en manca. Però, veig pocs al·licients per perdre el temps amb un producte d'aquest tipus en el que l'argument i els diàlegs són una cagarada, els efectes visuals i les coreografies, ordinaris, i el carisma dels participants, inexistent. Només per fans.

EN UN MOT: Aleatòria.

Perdoneu per la meva ignorància!