diumenge, 16 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Together Together" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11285280/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que en Matt, encarnat en l'Ed Helms, i l'Anna, interpretada per la Patti Harrison, es declaren amor platònic.

PITJOR:
- El moment en el que l'Anna es troba la seva antiga companya, la Carly, a càrrec de la May Calamawy, i li diu que treballa a la botiga de roba de maternitat.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc a Los Angeles l'octubre del 2019, amb alguns exteriors presos a San Francisco.
2. Al final dels títols de crèdits, apareix el rètol "For my friend Matt Maher, king of the muses".

COMENTARI: Normalment, hauria fugit de la història d'un embaràs; no m'hi he trobat ni m'interessen gaire els detalls. De manera que no sé ben bé per què vaig decidir veure aquesta pel·lícula. Suposo que em va convèncer el rostre còmic de l'Ed Helms o, potser, la premissa de responsabilitat distribuïda. Tenim una donant d'òvul desconeguda, l'home que aporta l'esperma, futur criador, i la gestant. Aquí, la guionista i directora, la Nikole Beckwith, podria haver introduït un quart participant, un donador anònim de semen. Sigui com sigui, m'he trobat amb una obra discreta, precisa i, sobretot, entranyable, amb una Patti Harrison adorable en la seva continència i un Ed Helms versemblant en la seva afabilitat. La noia m'ha captivat... O hauria de dir individu transgènere? Renoi, quin xoc!

EN UN MOT: Amorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 15 de maig de 2021

SÈRIE: "Les Lapins Crétins: Invasion - Temporada 1a" (Des del 3 d'agost del 2013 fins el 6 de desembre del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3105674/episodes?season=1

DURADA: 556 minuts (Crèdits: 34 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- "Rabbid Elevation", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit pel Sébastien Guérout.
- "The Rabbid Who Fell to Earth" de l'Stéphane Mit.
- "Rabbid Dreams", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit per la Mélanie Duval.
- "Rabbid race to the moon", dirigit pel Franz Kirchner i escrit per la Candice Corbeel.

PITJOR:
- "Until Rabbids Do You Part", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit per Leimdo&Restier.
- "Rabbid's Rules of Order", dirigit pel Franz Kirchner i escrit pel Sébastien Guérout.
- "Dream on, Rabbid", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit pel Jean-Louis Momus.
- Les reaccions dels investigadors científics dels experiments.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "Rabbids Invasion".
2. Basada en els personatges de la franquícia de videojocs d'Ubisoft, "Lapins crétins", que va derivar-se el 2006 de la sèrie "Rayman", aquesta darrera iniciada el 1995 per la mateixa companyia de programari lúdic.
3. Entre l'11 d'octubre del 2014 i el 14 de juny del 2016, va emetre's la segona temporada; entre el 21 de juny del 2016 i el 23 de juny del 2017, va emetre's la tercera temporada; i, entre l'1 de setembre del 2018 i l'1 de juliol del 2019, va emetre's la quarta temporada.
4. La primera temporada està composta per 26 lliuraments i un total de 78 episodis.

COMENTARI: De la meva visita al Parc du Futuroscope, del departament francès de Vienne, només recordo dues atraccions i una d'elles comptava amb la projecció d'una mena de pel·lícula protagonitzada per Les Lapins Crétins. Era divertida. Per això, pel record positiu d'aquella experiència, vaig creure que seria interessant abordar aquesta sèrie animada. Em vaig equivocar; en general, resulta insuportable. És a dir, la producció és correcta, l'animació i tota la pesca, però les històries, els arguments, les situacions, irriten, desesperen, avorreixen. He acabat fins al capdamunt de "Bla, bla, bla!".

EN UN MOT: Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "French Exit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10279362/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica la Valerie Mahaffey, que fa el paper de la senyora Reynard, sobre la indiferència de la Frances davant d'improperis rebuts.

PITJOR:
- El moment en el que la Frances Price, interpretada per la Michelle Pfeiffer, li comunica al seu fill, el Malcolm Price, a càrrec del Lucas Hedges, que són insolvents, se li escapa el ganivet que estava esmolant i es posa a riure/plorar de manera patètica.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2018 escrita pel Patrick deWitt, amic del director, l'Azazel Jacobs, i guionista de la pel·lícula.
2. El títol es refereix a l'expressió "marxar a la francesa", és a dir, sense comiat.
3. Va rodar-se a partir de l'octubre del 2019 en localitzacions de París i Montreal.

COMENTARI: M'han començat a perdre amb la sessió espiritista, quan conversen amb l'ànima del pare, a qui posa veu el Tracy Letts. No se suposa que el paio està reencarnat en el gat? Però, reconec que la Pfeiffer, als seus 60 i escaig anys, encara m'arrossega bastant; en aquesta ocasió, fa molt bé d'estirada. La resta em sembla més aviat molesta: el nano pàmfil, la seva relació amb la Susan, encarnada en la Imogen Poots, l'estupidesa de juntar-se tots en el pis, el capítol del sensesostre del penis formós, el malbaratament d'euros, el conflicte amb el cambrer. Bé, fa baixada.

EN UN MOT: Tibada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 13 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "La dona il·legal" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10101806/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Les entrevistes al despatx de l'advocat, el Fernando Vila, encarnat en el Daniel Faraldo.

PITJOR:
- El suïcidi assistit maldestre de la Rosa Puiggròs, el paper a càrrec de la Montse German.

NOTES:
1. Rodada entre el 25 de març i el 28 de maig del 2019 a Barcelona i Lleida; es va utilitzar la Presó Model de Barcelona per representar un CIE.
2. El director, en Ramon Térmens, va concebre la idea per a la pel·lícula després d'una conversa amb un advocat especialitzat, en una reunió de pares.
3. Abans dels títols de crèdit, podem llegir, "Des de 2002, han mort 14 persones en els CIE's de l'Estat. Els informes oficials diuen que cinc van suïcidar-se. Quatre van ser privades de l'atenció mèdica que necessitaven. Una va morir durant el vol Madrid-Lagos sota custòdia de la Policía Nacional. La mort de les altres quatre persones segueix sense aclarir-se. Durant la postproducció d'aquesta pel·lícula, Marouane Abouobaida va morir en el CIE de València. Causa oficial de la mort: suïcidi. Tenia 23 anys. Encara hi ha set CIE's operatius en tot el territori de l'Estat. 254 a tota Europa".
4. Al llarg dels primers 6 minuts dels crèdits, apareixen els testimonis de l'Aziz Faye, la Dodo F. Tobi i la Fatoumata Gakou.

COMENTARI: Cal perdonar les mancances del film (interpretatives, d'argument) perquè l'objectiu és conscienciar l'espectador sobre l'assumpte de la corrupció del sistema i el drama de la immigració il·legal. Sembla, però, que la ficció escollida no acaba de quallar del tot. El tractament del càncer de la dona, la testimoni voluntària de les orgies al CIE, la temptativa d'assassinat barroera perpetrada per l'inspector Oriol Cadenas, l'Isak Férriz, tot això em grinyola. Sorprenentment, passa prou bé; la pena rau en que no crec que tingui la força per sacsejar opinions.

EN UN MOT: Militant.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 9 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Luo Xiao Hei zhan ji" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10734928/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, els paisatges, l'acció, les baralles.

PITJOR:
- Les rebequeries i els sorollets del Luo Xiaohei, a qui posa veu la Shan Xin.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Legend of Hei" o "The Legend of Luo Xiaohei".
2. Es tracta d'una preqüela de la història explicada en la sèrie web, "Luo Xiaohei Zhàn Jì", creada pel Zhang Ping amb el pseudònim MTJJ i publicada des del març del 2011.
3. Van trigar 5 anys en enllestir el film, que consta de més de 70 mil dibuixos originals (12 per segon).

COMENTARI: Esdevé enlluernador, el detall amb el que es presenten els escenaris, tant els naturals com els urbans, i les situacions que se'ns proposen, juntament amb el carisma dels personatges, fa que l'espectacle sigui captivador, absorbent. L'única cosa que em grinyola és l'infantilisme extrem de l'esperit felí, em provoca força repulsa. Per altra banda, encara que el plantejament global no em sembla gaire original, el parany de la presentació dóna embranzida suficient al relat. He xalat.

EN UN MOT: Admirable.

Perdoneu per la meva ignorància!



MONÒLEG: "Sincerely Louis C.K." (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12087624/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ateu trobant-se amb Déu.
- La beneiteria dels gossos en moments dramàtics.
- L'anècdota del vell del barri i la llista de paraulotes.

PITJOR:
- La reiteració i insistència del gag de la cadira de rodes sobre el tenir o no cames.
- El tros referit a la seva conducta indecorosa, exposada i reconeguda el 2017.
- La brometa sobre l'avió i el WTC.

NOTES:
1. En els títols de crèdit apareix el rètol "Dedicated to My mom Mary Louise Szekely".
2. Enregistrat en el Warner Theatre de Washington, D.C. en març del 2020.

COMENTARI: Tenia certa curiositat per esbrinar com l'escàndol d'exhibicionisme que, fa uns anys, va envoltar la figura del còmic i va enfonsar-lo davant l'opinió pública podia haver afectat l'espectacle. Però, més enllà d'una menció passatgera, no sembla que l'estil humorístic del paio hagi estat influenciat gaire per l'assumpte (tampoc és que calgués cap esmena en aquest sentit). No trobo el material especialment enginyós; són, més aviat, algunes de les ganyotes del personatge les que m'ha fet gràcia. Està prou bé.

EN UN MOT: Provocatiu.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Depois a Louca Sou Eu" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10520386/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El dinamisme del relat.

PITJOR:
- Un pèl massa melodramàtica.

NOTES:
1. Basada en el recull homònim d'articles de la Tatiane Bernardi Teixeira Pinto, publicat el 2016.
2. Inicialment, havia de llançar-se l'abril del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, l'estrena va ajornar-se fins el febrer del 2021; aprofitant l'avinentesa, els productors van crear un derivat en format de sèrie web, "Diário de uma quarentena", en el que la protagonista, la Dani, interpretada per la Débora Falabella, explica les seves experiències sobre la situació.
3. El rodatge va començar el 12 de març del 2019 i va durar 7 setmanes; alguns dels indrets on es va portar a terme són Alto da Boa Vista, Laranjeiras, Praia de Grumari, Rio de Janeiro i São Paulo.
4. En els títols de crèdit, es comenta que la pel·lícula va generar més de 800 llocs de treball directes i indirectes.
5. El títol internacional és "And They Say I Am the Crazy One".

COMENTARI: Des de fora sembla una mica egocèntrica, consentida i rampelluda però, clar, no sé fins a quin punt s'ha caricaturat la condició de la noia. Tampoc tinc cap experiència amb atacs de pànic ni amb l'ansietat extrema ni amb les fòbies paralitzadores ni amb cap dels medicaments que es mencionen per tractar desordres psicològics. No obstant això, el testimoni resulta prou amè i el punt de comicitat ajuda a generar certa empatia. La Débora Falabella ho fa molt bé mes no puc evitar trobar a faltar que la Tati Bernardi s'interpretés a si mateixa.

EN UN MOT: Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 8 de maig de 2021

SÈRIE: "Sukuuru deizu" (Des del 3 de juliol fins el 27 de setembre del 2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068993/

DURADA: 299 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- El detall sòrdid de la càmera oculta en l'habitació fosca durant el festival de l'institut.

PITJOR:
- Els capítols del festival escolar, el 8è i el 9è, se m'han fet molt pesats, amb la lluita estúpida entre les classes i tota la pesca.

NOTES:
1. Està composta per 12 episodis; addicionalment, existeixen dues OVA's, "Valentine Days" i "Magical Heart Kokoro-chan", del 2008.
2. Inspirada en la ficció interactiva anomenada "School Days", desenvolupada per 0verflow i publicada el 28 d'abril del 2005; la història original de la qual va adaptar-se a altres formats, com manga (a càrrec del Homare Sakazuki), novel·les lleugeres o audio-drames.
3. El 12 de juny del 2015, el Zhonghuá Rénmín Gònghéguó Wénhuàbù va llistar el títol entre els animes prohibits a la Xina.
4. A causa de l'assassinat del 17 de setembre del 2007 a Kyoto d'un home de 45 anys a destralades infligides per la seva filla de 16, les cadenes van cancel·lar l'emissió del darrer episodi; finalment, l'AT-X va emetre'l el 27 de setembre i l'1 d'octubre.

COMENTARI: Resulta tot molt molest: la tossuderia i la fluixesa de la Kotonoha Katsura, a qui posa veu la Tae Okajima; els fums de la Setsuna Kiyoura, el paper de la Keiko Imoto; la indefinició i la badoqueria del Makoto Ito, a mans del Daisuke Hirakawa; la facilitat de la Sekai Saionji, a càrrec de la Shiho Kawaragi; la ximpleria de la germaneta petita, la Kokoro Katsura, amb veu de la Megu Ashiro; la mesquinesa general. Reconec que he volgut veure la sèrie només pel final i la coincidència amb l'assassinat de Kyoto. I m'ha decebut profundament. Imagino que el joc devia ser més entretingut... Coi! Recordo haver passat hores i hores amb una merda anomenada "Leisure Suit Larry", l'aventura gràfica creada per l'Al Lowe, que era eròtica, si no m'erro. En resum, aquesta sèrie és inaguantable.

EN UN MOT: Hormonal.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Milano calibro 9" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0067429/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita de l'Ugo Piazza, el personatge a càrrec del Gastone Moschin, a cal Don Vincenzo i el Chino, encarnats per l'Ivo Garrani i el Philippe Leroy, respectivament, on, plegats, s'enfronten al Rocco Musco i els seus esbirros.
- El ball de la Barbara Bouchet, fent de Nelly Bordon, encara que s'allarga un pèl massa.

PITJOR:
- L'assalt del Chino al cau de l'Americano, el paper del Lionel Stander.
- L'embogiment final del Rocco.

NOTES:
1. Alternativament, va ser estrenada amb el títol "The Contract"; el de treball fou "Da lunedì a lunedì".
2. Inspirada en tres dels relats del recull homònim escrit pel Giorgio Scerbanenco i publicat el 1969; el qual també va servir de base per "Liberi armati pericolosi", el film del 1976 dirigit pel Romolo Guerrieri.
3. Es considera la primera part de la trilogia policíaca del director, en Fernando Di Leo; completada per "La mala ordina", del mateix any, i "Il Boss", del 1973.
4. En 2020, va estrenar-se una seqüela, "Calibro 9", dirigida pel Toni D'Angelo.

COMENTARI: Sosté bé la intriga fins al desenllaç, la qual cosa atrapa força. Després, l'histrionisme tant del comissari, encarnat en el Frank Wolff, com del Rocco, interpretat pel Mario Adorf, fan certa gràcia. El problema, però, és que la trama no acaba de semblar gaire sòlida o versemblant; penso que l'estratègia de l'enfrontament i la distracció no està ben fonamentada. Tampoc es caracteritza per l'exuberància visual, més enllà de les tres explosions. Malgrat tot, és entretinguda. Curiós, veure el Duomo de Milà ennegrit.

EN UN MOT: Solta.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 7 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Atarashii Kutsu wo Kawanakucha" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2330723/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Aoi, encarnada en la Miho Nakayama, s'emprova el vestit de la Joanne, interpretada per l'Amanda Plummer.
- El títol, que reflecteix el tarannà mundà del film.

PITJOR:
- La seqüència de presentació amb imatges en blanc i negre a salts.
- L'escena del comiat a contra sol.

NOTES:
1. El títol internacional és "I Have to Buy New Shoes".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 15 i el 29 de març del 2012 a París, França.
3. Els tres amics, la directora i guionista, l'Eriko Kitagawa, l'actriu Miho Nakayama i el productor Shunji Iwai, portaven manegant el projecte des del 2007.
4. En 2009, la revista "an an" va publicar un esbós de la història a càrrec del Fusako Kuramochi en format manga.
5. Gentosha Bunko va publicar l'adaptació a novel·la el 20 de juliol del 2012.

COMENTARI: Aquest comportament infantiloide tant de la Mirei Kiritani, que fa de la Suzume, com de la mateixa Miho Nakayama, els japonesos li diuen moe al concepte, pot resultar molt emprenyador i a mi m'ha desesperat. Després, la ximpleria del flirteig distant amb la comèdia de la borratxera... no. Arriba un moment en el que l'interès pel que els passi a aquests personatges, ja minso d'entrada, desapareix per complert. Imagino que el gran què de la pel·lícula havia de ser l'escenari; però tampoc veig gaire talent a l'hora d'escollir localitzacions. No sé, ha estat difícil d'empassar.

EN UN MOT: Privada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 6 de maig de 2021

SARSUELA: "La Legió d'Honor, dirigida pel Rafael Ferrer amb l'Orfeó Gracienc i la Gran Orquestra Simfònica" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Legi%C3%B3_d%27Honor

DURADA: 44 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'interludi de l'acte segon.
- La peça de Carlota i chor del segon acte, amb la veu protagonista de la Francesca Callao.

PITJOR:
- La brevetat, mancaria algun número més.

NOTES:
1. Es tracta de l'enregistrament efectuat a Barcelona des del 30 de juny al 3 de juliol del 1965 per al segell Columbia del llibret del 1930 del Víctor Mora i Alzinelles i en Lluís Capdevila i Vilallonga musicat pel Rafael Martínez Valls.
2. L'obra original va estrenar-se al Teatre Nou de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona el 26 de febrer del 1930.

COMENTARI: Reconec avergonyit que hi ha fragments que no els entenc, vull dir, que no sé què diuen les lletres. Però el to és animós i algunes de les estrofes resulten força enganxifoses; inclús les cançons més fosques, com la d'amor del Brissac, a càrrec del Manuel Ausensi. A mi m'ha deixat la sensació d'escassetat. Ara, suposo que hauré de fer un cop d'ull a "Cançó d'amor i de guerra" dels mateixos autors i 4 anys abans... algun dia.

EN UN MOT: Brava.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 5 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "The Mitchells vs. the Machines" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7979580/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).

MILLOR:
- Els Pal Max Prime.

PITJOR:
- El tema familiar carrincló i el moment samurai de la mare, a qui posa veu la Maya Rudolph.

NOTES:
1. En el 2020, s'havia canviat el títol a "Connected" però, quan van vendre's els drets de distribució a Netflix, va restaurar-se l'original.
2. Durant els primers 2 minuts dels títols de crèdit, apareixen fotografies familiars dels participants i, al llarg de la resta, gargots i dibuixos animats; per la meitat, la Linda Mitchell improvisa uns versos i, al final, l'Abbi Jacobson, que interpreta la Katie Mitchell, també intervé.
3. La data de l'estrena, originalment, el 10 de gener del 2020, va patir diferents ajornaments a causa de la pandèmia de la COVID-19; finalment, va cedir-se la seva distribució a la plataforma de transmissió en línia.

COMENTARI: M'ha agradat l'estil artístic de llapis combinat amb l'estètica més tecnològica del món dels robots. L'animació em sembla excel·lent; l'acció, els detalls còmics, la sàtira, fins i tot, els afegitons sobreimpresos, componen un espectacle àgil i molt agradable. La pena és l'èmfasi en la relació pare-filla, queda una mica pegot, i l'argument ordinari.

EN UN MOT: Casolana.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 4 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Homunkurusu" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14404280/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera experiència sensorial del Nakoshi Susumu, interpretat pel Gou Ayano, en la que veu les distorsions dels vianants.

PITJOR:
- La improcedència de l'escena de la violació de la Yukari/1775, el paper de l'Anna Ishii.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre desembre del 2019 i gener del 2020.
2. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada pel Hideo Yamamoto entre el 2003 i el 2011.

COMENTARI: He resistit el que he pogut; però, cap a la meitat, he hagut de fer una pausa per recuperar força de voluntat. Primer, el yakuza, que ja marca el nivell de pena al que ens enfrontem. Després, el mal gust de l'assumpte amb l'adolescent "burusera". I, al final, el gir cap a un carreró sense sortida que porta a l'avorriment absolut. Em sap greu, no hi ha prou amb quatre efectes visuals curiosos, m'ha semblat una castanya; potser, la meva disposició no era l'adequada.

EN UN MOT: Plom.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 3 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Promoción fantasma" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1924273/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El primer contacte entre el professor Modesto, el Raúl Arévalo, i l'Ángela Pérez, quan aquesta està escoltant la missa del "Rèquiem en re menor" del Wolfgang Amadeus Mozart.

PITJOR:
- La xerinola postissa, excessiva i ridícula en el moment en el que l'Anna Castillo, que fa el paper de l'Ángela Pérez Blanco, interpreta la cançó del 1995, "Estoy aquí", composta per la Shakira i el Luis Fernando Ochoa.

NOTES:
1. Rodada a Madrid al llarg de 7 setmanes l'estiu del 2011.
2. Va recaptar més d'1 milió set-cents mil euros a l'estat espanyol, a partir d'un pressupost de més de 2 milions.
3. Explica el director, en Javier Ruiz Caldera, que en veure la pel·lícula enllestida, els guionistes, el Cristóbal Garrido i l'Adolfo Valor, van plorar d'emoció.
4. El títol internacional és "Ghost Graduation".

COMENTARI: Un popurri nostàlgic que, encara que no surt del tòpic, entreté i fa riure esporàdicament. Per altra banda, hi ha elements força carrinclons que devaluen el conjunt, com la història de l'Elsa, la suïcida a càrrec de l'Aura Garrido, la figura de la consellera d'ensenyament, l'Elena Irureta, o la directora de l'institut bleda (l'Alexandra Jiménez sembla procliu a aquest tipus de personatge). Una mica de vergonya aliena però està bé per passar l'estona sense pensar.

EN UN MOT: Imitació.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 2 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Pechki-lavochki" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069068/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: al llarg dels primers 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La murrieria del Viktor, el сonstructor, encarnat en el Georgi Burkov.
- El retrat del protagonista, un home rural ingenu amb empenta.

PITJOR:
- La comèdia de la dona, la Nyura Rastorgueva, de qui s'encarrega la Lidiya Fedoseyeva-Shukshina, amb el professor, el Vsevolod Sanayev, quan el marit torna borratxo al compartiment.
- El final amb el trencament de la quarta paret per acomiadar-se del Vasily Shukshin.

NOTES:
1. El títol internacional és "Happy Go Lucky".
2. Bona part del rodatge, que va durar 4 mesos, es va portar a terme a la vila de Shul'gin Log, al costat del riu Kadyn; després, van trigar 6 mesos en revisar i aprovar la pel·lícula oficialment.
3. En Vasily Shukshin, a més de ser el director i guionista, fa el paper protagonista.

COMENTARI: Bastant arraixa amb les imatges, massa xerrameca claustrofòbica, els diàlegs socials m'han alienat. Per altra banda, l'assumpte del balneari em sembla curiós; tot i que l'exclusió de la dona resulta força estranya. Suposo que, a més, durant el viatge en tren amb el conflicte i l'aparició del delinqüent, el to en alguns moments és còmic però jo, pendent com estava dels subtítols, no he detectat gaire comicitat. No sé, 1972 i Unió Soviètica, voleu dir que no exagera una mica? En fi, tot plegat no ha estat cap gran diversió.

EN UN MOT: Pagesa.

Perdoneu per la meva ignorància!



DOCUMENTAL: "Princes of the Yen - Central Banks and the Transformation of the Economy" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4172710/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assumpte en si.
- El recull d'intervencions del Richard Werner.

PITJOR:
- La reutilització d'imatges sense solta ni volta o amb un sentit massa metafòric.
- El ball de dates i de noms.

NOTES:
1. El director, en Michael Oswald, diu que va passar-se dos anys i mig treballant en el projecte.
2. Basat en el llibre "Princes of the Yen: Japan's central bankers and the transformation of the economy", escrit pel Richard Andreas Werner i publicat el 2001.

COMENTARI: L'he vist dues vegades i encara no em queda clara la necessitat dels noranta minuts que dura per dir que els bancs centrals manipulen l'economia segons la voluntat dels oligarques del món. Em sap greu però no aprecio que hi hagi una preparació suficient a l'hora de presentar el tema, per altra banda, prou interessant. No he llegit el llibre del professor Werner, només les crítiques positives; no dubto que sigui una feina remarcable. El documental, no obstant, em sembla poc preparat per oferir-lo al públic; o, si més no, a un espectador com jo.

EN UN MOT: Abocador.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 1 de maig de 2021

SÈRIE: "The Undoing" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8134470/

DURADA: 344 minuts (Crèdits: 25 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La correcció gramatical que li fa la Janet Fraser, encarnada en la Rosemary Harris, a la Grace, el paper de la Nicole Kidman, en la videoconferència: "None of us is doing great... None is a contraction of not one. It's singular. The verb is singular".

PITJOR:
- La malaptesa del detectiu Joe Mendoza, a càrrec de l'Edgar Ramírez.

NOTES:
1. La sintonia d'inici, "Dream a Little Dream of Me", la cançó del 1931 composta pel Fabian Andre i el Wilbur Schwandt amb lletra del Gus Kahn, la interpreta la mateixa Nicole Kidman.
2. Està basada en la novel·la de la Jean Hanff Korelitz, "You Should Have Known", publicada el 2014.
3. Rodada en 2019 en la ciutat de Nova York, Kingston i North Fork; va triar-se aquest darrer perquè els residents de Shelter Island van oposar-se a la filmació.
4. La integren 6 episodis.

COMENTARI: Fins a l'últim moment he cregut que el culpable seria el pare, el Franklin Reinhardt, a qui dóna vida el Donald Sutherland, que s'ho havia fet venir bé per carregar-li el mort al gendre, el Hugh Grant. Si no, pensava, era massa obvi. Però ja diuen els experts que l'explicació més senzilla és la que acostuma a ser la més encertada; en aquest cas, ho ha estat. Clar, les històries amb psicòlegs pel mig solen interessar-me. Aquí, a més, la figura de la Haley Fitzgerald, encarnada en la Noma Dumezweni, afegeix certa intensitat a l'assumpte. I, com no? La Matilda De Angelis, la víctima, fa goig, tremenda. En resum, que m'ho he passat bé; excepte el primer capítol, massa burgès per mi.

EN UN MOT: Subtil.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Boss Level" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7638348/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acció, els trets, els cops, les persecucions.
- El flashback del dia anterior.

PITJOR:
- L'intent de justificació de l'anomalia temporal.

NOTES:
1. Es mostra el rètol "Dedicated to Rosalind 'Roz' Grillo 1943-2019 Beautiful. Irreplaceable. Unforgettable." en els títols de crèdit.
2. En Roy i el Joe Pulver, pare i fill en la ficció, estan interpretats pel Frank i el Rio Grillo, pare i fill en la realitat.
3. Es va rodar a Atlanta, Georgia, EUA, en 27 dies, tot i que, originalment, havien de ser 43 dies.
4. Deriva d'un guió dels bessons Chris i Eddie Borey titulat "Continue".

COMENTARI: Per un costat, l'estètica dels rètols, que suggereix aquella atmosfera de videojoc arcade d'acció vintage, té la seva gràcia. Per l'altre, ni és original ni sofisticada ni gaire sòlida en el plantejament global. Imagino que tampoc ho pretén però calia esperar una mica més d'una producció de 45 milions de dòlars de pressupost, no? Malgrat això, l'espectacle és bastant acceptable i, excepte per algunes escenes de xerrameca que tallen el ritme, la partida es desenvolupa de forma prou àgil, passa força bé.

EN UN MOT: Honesta.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Mortal Kombat" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0293429/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El gimnàs convertit en congelador.
- L'entrada al Lord Raiden's Temple, filmada a les mines d'òpal de Coober Pedy, a l'Austràlia Meridional.

PITJOR:
- Els estúpids canvis de nom i d'aspecte respecte el 1617, de Bi-Han a Sub-Zero i de Hanzo Hasashi a Scorpion, els personatges que interpreten el Joe Taslim i en Hiroyuki Sanada, respectivament.
- La resurrecció del Hanzo Hasashi.

NOTES:
1. Inspirada en el videojoc homònim aparegut el 1992, creat per l'Ed Boon i el John Tobias, i integrant de la sèrie de pel·lícules de la franquícia juntament amb "Mortal Kombat", del 1995, dirigida pel Paul W. S. Anderson, "Mortal Kombat: Annihilation", del 1997, a càrrec del John R. Leonetti, més les animacions "Mortal Kombat: The Journey Begins", del 1995, dirigida pel Joseph Francis, i "Mortal Kombat Legends: Scorpion's Revenge", del 2020, amb l'Ethan Spaulding al capdavant.
2. Els primers 2 minuts i mig dels títols de crèdit surten sobre imatges animades en vermell.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre del 2019 a Adelaide i altres indrets d'Austràlia del Sud.

COMENTARI: No sé què m'esperava de l'adaptació d'un joc de lluita (al que no he jugat mai). Imagino que la versió en 3D ha de resultar força excitant i entretinguda perquè de cinemàtica no en manca. Però, veig pocs al·licients per perdre el temps amb un producte d'aquest tipus en el que l'argument i els diàlegs són una cagarada, els efectes visuals i les coreografies, ordinaris, i el carisma dels participants, inexistent. Només per fans.

EN UN MOT: Aleatòria.

Perdoneu per la meva ignorància!