LLARGMETRATGE: "Vingt Dieux" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32086034/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del naixement del vedell.

PITJOR:
- La baralla entre el Totone i el Jean-Yves, els personatges a càrrec del Clément Faveau i el Mathis Bernard, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Holy Cow".
2. En la 50a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/50a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, la Louise Courvoisier va rebre el guardó per Meilleur premier film i la Maïwène Barthelemy, per Meilleure révélation féminine; en la 77a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/77%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, va ser reconeguda amb el Prix de la jeunesse de la categoria Un certain regard.
3. A partir d'un pressupost de 2,8 milions d'euros, va recaptar-ne'n uns 6.
4. La Louise Courvoisier, directora i co-guionista, va passar 3 anys escribint el guió; la seva família va participar, també, en la producció efectuant diferents tasques, per exemple, els pares, el Charles i la Linda Courvoisier, van compondre la música.

COMENTARI: M'ha recordat a "Alcarràs" https://www.imdb.com/title/tt11930126/ de la Carla Simón per l'atmosfera rural, per la utilització d'actors no professionals, per tractar-se d'un relat proper a la directora (en aquest cas, original del departament del Jura https://ca.wikipedia.org/wiki/Jura_(departament), un dels associats a la producció del formatge comté https://ca.wikipedia.org/wiki/Comt%C3%A9). I m'ha agradat prou perquè suggereix certa autenticitat. Però, em grinyolen alguns aspectes. En primer lloc, l'assumpte de l'accident mortal del pare sembla un pèl massa dràstic. Tot i que, en fi, pot ser; no posaré en dubte el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol. Després, se suposa que la família ja es dedica a fer formatge, si més no, el pare. Com és que ningú aconsella al nano que segueixi el negoci? Que el primer que fa l'idiota es vendre eines i estris! Sobirana estupidesa. I, tercer, on és l'estat del benestar https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_del_benestar francès? La república ha de deixar la custòdia de la nena, el paper de la Luna Garret, a un adolescent imbècil? Total, que el context, correcte; la història en si, així així.

EN UN MOT: Introductòria.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Jeu" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7489816/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La trucada de la Margot, la filla de la Marie i el Vincent, els papers a càrrec de la Fleur Fitoussi, la Bérénice Bejo i l'Stéphane De Groodt, respectivament.

PITJOR:
- Que, en acabat, resulti ser tant sols una especulació.

NOTES:
1. És l'adaptació francesa del film de 2016, "Perfetti sconosciuti" https://www.imdb.com/title/tt4901306/, dirigit pel Paolo Genovese.
2. El títol internacional és "Nothing to Hide"; el de treball fou "De parfaits inconnus".
3. A partir d'un pressupost d'uns vuit milions d'euros, va recaptar-ne'n uns dotze.
4. El rodatge es va portar a terme en la capital francesa entre octubre i desembre de 2017.

COMENTARI: Generalment, m'estimo més mirar-me abans l'original que la còpia. O sigui que, ara, em sap greu no haver estat al cas. Pífia meva. Tret d'això, prou correcte. Trobo que explota les possibilitats de la situació de manera bastant raonable, amb les infidelitats, els implants de la psicòloga, l'homosexualitat del gras, l'assumpte de la residència per a la sogra... Potser, queda una mica forçat que una institució com aquesta enviï un correu electrònic tant tard al vespre. Però, bé, entra en la lògica, com la resta de causes que desencadenen reaccions. L'altre tema és el format; amb l'escenari únic, se'ns presenta una obra de teatre en comptes d'una pel·lícula. És quelcom que sempre em toca una mica la pera, em sento com estafat quan tot succeeix en el mateix lloc. I res... Reconec que el gag de l'autoretrat de grup que no acaba de consumar-se mai m'ha tret de polleguera.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boîte noire" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10341034/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- El desenllaç de la investigació.

PITJOR:
- Les reconstruccions mentals en les que el Mathieu Vasseur, interpretat pel Pierre Niney, imagina coses que no es poden deduir a partir dels sorolls.

NOTES:
1. Va comptar amb un pressupost aproximat de 10 milions i mig d'euros; mentre que, només, va recaptar uns 9 milions.
2. El títol internacional és "Black Box".
3. Es va rodar des de setembre de 2019 a llocs com els Studios d'Épinay d'Épinay-sur-Seine i l'Aéroport du Bourget, al departament francès de Seine-Saint-Denis, o les oficines del Bureau d'Enquêtes et d'Analyses pour la Sécurité de l'Aviation Civile de Cergy, al departament de Val-d'Oise.

COMENTARI: Els dubtes raonables sobre el protagonista i la incertesa sobre les seves capacitats juntament amb la mena de recerca del tresor del final la converteixen en una història força entretinguda. Si bé el punt principal de l'argument, la intrusió malintencionada en els sistemes d'un avió o d'un utilitari modern, em sembla una mica fantasiós, considero que l'excusa està ben aplicada i l'estructura clàssica del gènere fa la resta. No cansa però la impressió suggereix una durada generosa.

EN UN MOT: Sòlida.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The French Dispatch of the Liberty, Kansas Evening Sun" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8847712/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El fragment de dibuixos animats dirigit pel Gwenn Germain i realitzat per 15 il·lustradors locals d'Angoulême en 7 mesos, aproximadament.

PITJOR:
- La sobrecàrrega visual resulta embafadora, fatiga.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre novembre del 2018 i març del 2019 en la ciutat francesa d'Angoulême.
2. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recaptar uns 45 milions.
3. Al principi dels títols de crèdit, es mostra una llista d'escriptors i editors als quals es dedica el film, molts d'ells associats al The New Yorker: Harold Ross, William Shawn, Rosamond Bernier, Mavis Gallant, James Baldwin, A. J. Liebling, S. N. Behrman, Lillian Ross, Janet Flanner, Luc Sante, James Thurber, Joseph Mitchell, Wolcott Gibbs, St. Clair McKelway, Ved Mehta, Brendan Gill, E. B. White i Katharine White; durant el primer minut i mig, apareixen portades dibuixades pel Javi Aznarez de la publicació fictícia; al final, surt el rètol "For CHRISTOPHE Daniel Bevilacqua (1945-2020)".
4. Les pintures del personatge interpretat pel Benicio del Toro, el Moses Rosenthaler, va compondre-les en 3 mesos l'artista visual Sandro Kopp, parella de la Tilda Swinton, que aquí encarna la J.K.L. Berensen.

COMENTARI: Sí, molt pintoresca; un homenatge a això i allò, amb deu mil referents i inspiracions vàries i amb l'humor sec de rigor (que aquí no funciona gaire, trobo)... i lletres per tot arreu. Buf, quina mandra! Aquest tipus de poti-poti de milions de detalls subtils m'engrescaven molt de jove, com ho feien les escenes de còmic plenes de petites foteses. En canvi, ara o això, m'ha atabalat des de l'inici. Potser, no l'he vista en el meu millor moment o, potser, és que les històries que explica no m'han engrescat gens; de fet, m'han fet bastant de rabieta (segurament, per culpa dels intèrprets). Aprecio, no obstant, l'evident feinada que deu haver portat fer-la; alguna pinzellada interessant m'ha semblat copsar entre esbufecs. L'hauria de revisar mes no ho faré.

EN UN MOT: Barroca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Last Duel" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4244994/

DURADA: 153 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El duel final entre Sir Jean de Carrouges i el Jacques Le Gris, interpretats pel Matt Damon i l'Adam Driver, respectivament.

PITJOR:
- Les tres versions no difereixen gaire, de manera que es fa tot molt repetitiu.

NOTES:
1. Basada en el llibre del 2004, "The Last Duel: A True Story of Trial by Combat in Medieval France", escrit per l'Eric Jager.
2. A partir d'un pressupost de 100 milions de dòlars, va recaptar 31 milions, aproximadament; tot i que, només, va exhibir-se en cinemes durant 45 dies.
3. El rodatge va començar el 14 de febrer del 2020 al departament francès de La Dordonya i va portar-se a terme a llocs com el castell de Berzé-le-Châtel, a La Borgonya, abans de mudar-se a diferents localitzacions al voltant de Dublín i el County Wicklow, a Irlanda; després d'una interrupció obligada a partir d'abril per les restriccions imposades a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19, va reprendre's a finals de setembre i finalitzar el 14 d'octubre d'aquell mateix any.
4. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Sir Jean de Carrouges fought and died in the Crusades a few years later", "Marguerite de Carrouges spent thirty years living in prosperity and happiness as the lady of the estate at Carrouges" i "She never remarried".
5. Al final dels crèdits, apareix la nota "The making and authorized distribution of this film supported over 13,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: Llegeixo que en Ridley Scott, el director, s'exclamà del fracàs comercial del film i culpà el jovent que viu enganxat al mòbil de ser incapaços d'apreciar res que no vingui de la pantalla del telèfon. A mi em sembla que el problema no rau allà sinó en un format inadequat que converteix una proposta que podria esdevenir interessant i, fins i tot, reivindicativa en una narració maldestre d'imitació. És a dir, l'ambientació i les escenes d'èpica les trobo prou reeixides. Però haver de veure la mateixa murga tres vegades desencoratja bastant. De fet, l'he hagut de veure en diferents sessions perquè se'm feia molt i molt pesada. Una hora menys de pel·lícula hauria ajudat força.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Un singe en hiver" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0056636/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 3 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions del botiguer, interpretat pel Noël Roquevert, i de la directora de l'internat, la Victoria, el paper a càrrec de la Gabrielle Dorziat.

PITJOR:
- Les canallades de borratxo protagonitzades per l'Albert Quentin i el Gabriel Fouquet, encarnats pel Jean Gabin i el Jean-Paul Belmondo, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Monkey in Winter" o "It's Hot in Hell".
2. Basada en la novel·la homònima del 1959 escrita per l'Antoine Blondin.
3. Fou rodada a diferents indrets del departament de Calvados de la regió francesa de Normandia, entre els quals, Villerville, Port-en-Bessin-Huppain, Trouville, Houlgate o Pennedepie.
4. El director, l'Henri Verneuil, apareix un instant en pantalla, al principi, alhora que es presenta el seu nom.

COMENTARI: Em resulta força difícil reconèixer cap mena de gràcia en les bestieses d'embriacs barruts, raó per la qual gran part de la pel·lícula m'ha incomodat. Les rucades de torero, sobretot, o el moment del "zapateao" desprenen molta ronya. No obstant això, entre el context temporal, els escenaris pintorescs, el rerefons de l'addicció, i instants com la conversa dels col·legues mentre recullen mariscs de la platja, la impressió de la funció ha acabat esdevenint positiva, més o menys.

EN UN MOT: Alcoholica.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Buffet froid" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0078913/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes al Pont de Brion i al Lac de Monteynard-Avignonet, en el departament de l'Isère que pertany a la regió Auvergne-Rhône-Alpes i la tortura mitjançant el Quintet de corda número 2 en Sol Major, Opus 111, de Johannes Brahms.

PITJOR:
- La poca-solta i la deriva de les situacions provoca total desinterès; detalls com el cop de morro accidental que es foten el Gérard Depardieu i la Geneviève Page en el moment de llit suggereixen una improvisació no gaire lluïda.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el César du meilleur scénario, dialogues ou adaptation en la 5a edició de la cerimònia dels guardons presentats per l'Académie des Arts et Techniques du Cinéma.
2. El Bertrand Blier, també, director del film, va trigar dues setmanes en escriure el guió i va inspirar-se en un somni recurrent que tenia.
3. L'escena inicial a l'estació de La Défense va rodar-se, originalment, amb en Jacques Rispal fent del comptable assassinat; com no va quedar satisfet, el director va repetir-la amb el Michel Serrault, el qual no quedà acreditat.
4. Un títol internacional alternatiu de la pel·lícula és "Cold Cuts".

COMENTARI: Allò que, al principi, semblaven llavors d'un argument prometedor, com és l'assassinat misteriós al metro o l'inspector de policia ocupant un immoble, es malmet en l'absurditat, la bajanada i els diàlegs ximples. D'estupidesa en estupidesa no duu enlloc. Una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Pobra.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "L'Animal" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075683/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Les acrobàcies i les temeritats; en Jean-Paul Belmondo, que interpreta tant el Mike Gaucher com el Bruno Ferrari, va realitzar la majoria de les audàcies i, fins i tot, va complir el seu somni d'infantesa de parar dempeus sobre les ales d'un avió en ple vol, en aquest cas, un Fieseler Fi 156.

PITJOR:
- El fil del comte de Saint-Prix, el paper a càrrec del Raymond Gérôme.

NOTES:
1. Als EUA, la versió doblada va anomenar-se "Stuntwoman".
2. Va recaptar uns 40 milions de francs a partir d'un pressupost de 25 milions.
3. El sopar a casa del comte es porta a terme en el Château de Vigny.
4. Durant els títols de crèdit, es mostren els dos protagonistes emmarcats en un cor i penjats d'una liana en un pla aeri.

COMENTARI: Sembla un instrument barroer al servei del Belmondo per tal d'exhibir-se fent de saltimbanqui pocavergonya complementat per la sensualitat de la, sempre esplèndida, Raquel Welch. Però, és que, al costat de les transparències de la brusa mullada de l'americana, ens mostren el Mike Gaucher i el Bruno Ferrari compartint pantalla amb un truc visual graponer que desacredita l'obra. A més, l'argument no té cap ni peus i els elements de vodevil no funcionen, no fan gràcia o cauen en la vulgaritat. No necessitava veure-la.

EN UN MOT: Insubstancial.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Trou" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054407/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'elaboració dels forats, malgrat es faci una mica llarg, i l'escorcoll de les capses de viandes.

PITJOR:
- La comèdia que fan tots plegats quan el Claude Gaspard, encarnat en el Marc Michel, torna de parlar amb l'alcaid, el paper a càrrec de l'André Bervil, i és acusat de traïdor.

NOTES:
1. En anglès, s'havia anomenat "The Night Watch" o "The Hole".
2. Està basada en la novel·la signada pel José Giovanni, "Le Trou", publicada el 1957, que, alhora, descriu uns fets reals esdevinguts en la Prison de la Santé, del districte de Montparnasse de París, en el 1947.
3. El director, en Jacques Becker, va morir dues setmanes després d'acabar el rodatge.
4. El Jean Keraudy, que interpreta el paper del Roland Darbant, va intervenir en l'intent de fuga real que retrata el film.
5. No té títols d'entrada.

COMENTARI: Sedueix amb l'anunci de veracitat inicial efectuat pel mateix Jean Keraudy i, encara que l'execució del pla aixeca certa suspicàcia per turbulenta, la representació sembla prou raonable i convincent, atesa la data del cas. D'altra banda, el conflicte d'interessos entre els companys de cel·la aporta l'al·licient addicional determinant per elevar la proposta. Em pregunto el perquè no fugen tant aviat com arriben al carrer. No obstant aquesta frustració, ha estat un goig.

EN UN MOT: Crònica.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Comment je suis devenu super-héros" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10345590/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La captura de l'Ismaël, interpretat pel Théo Christine, en la botiga de queviures.
- La malaltia de Parkinson del Monté Carlo, el paper encarnat pel Benoît Poelvoorde.

PITJOR:
- El moment del whisky al terrat entre el Moreau i l'Schaltzmann, a càrrec del Pio Marmaï i la Vimala Pons.
- L'escena a l'aparcament en la que els esbirros del Naja, el personatge del Swann Arlaud, deixen enrere el Moreau després d'abatre'l.

NOTES:
1. Després del primer minut de títols de crèdit, durant el qual es veu l'elenc principal dibuixat, es mostra un clip en el que la Lily, encarnada en la Léonie Souchaud, queda satisfeta pel disseny d'un vestit de superheroïna que s'acaba de fer.
2. Basada en la novel·la homònima del 2007 escrita pel Gérald Bronner; també, intervé com a co-guionista.
3. El títol internacional és "How I Became a Super Hero".
4. Comptà amb un pressupost d'entre 10 i 15 milions d'euros.

COMENTARI: M'ha semblat una història corrent de policies guarnida amb un afegitó fantàstic bastant vulgar, mandrós, low-cost. I la reacció meva no pot ser més que tèbia perquè cap dels aspectes que he vist lluu gaire ni emociona en absolut. Per començar, l'argument fluixeja; l'assumpte de la síntesi de les capacitats extraodinàries en la sang dels individus especials no m'acaba de convèncer del tot; si més no, tal com s'explica. Després, la situació de col·legues entre la parella d'investigadors no aporta res que valgui la pena, desenllaç carrincló inclòs. I, pel que fa a l'acció i els efectes visuals, mínims imprescindibles. Resumint, es pot consumir sempre que les expectatives siguin baixes o faci il·lusió una localització a París, assumint l'ínfim protagonisme de la capital francesa.

EN UN MOT: Adaptada.

PAÍS:           FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Spy" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3079380/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- La cambra de control de la central elèctrica de Kelenföld, a Budapest, Hongria.

PITJOR:
- Quan la protagonista arriba a l'Hôtel Modière i es troba el Rick Ford, la xerrameca es fa bastant pesada; en realitat, el personatge sobra.

NOTES:
1. Inicialment, el títol era "Susan Cooper".
2. El gruix del rodatge va tenir lloc entre març i juny del 2014, aproximadament, dotze setmanes, a Hongria.
3. Durant els títols de crèdit, es mostren informacions de futures missions de la Susan i, al final, veiem la Melissa McCarthy i el Jason Statham, que interpreten els personatges de la Susan Cooper i el Rick Ford, al llit, en una presa falsa.
4. A partir d'un pressupost de 65 milions de dòlars, va recaptar més de dos-cents trenta-cinc milions.

COMENTARI: Pallassades desbocades a l'engròs, poca-soltes, salvatges i en totes direccions amb certa flaire a James Bond. Tant els val presentar el fal·lus erecte del Nicola, el paper del Julian Miller, com ensenyar la gola del Zach Woods dissolent-se en àcid, com fer aparèixer el rapper 50 Cent i, alhora, comptar amb la drag Verka Serduchka cantant "Dancing Lasha Tumbai" (l'entrada d'Ucraïna en el Festival de la Cançó d'Eurovisió del 2007), o posar en el mateix quadre la sofisticació de la glamurosa Rose Byrne, que encarna la Rayna Boyanov, o la distinció del Jude Law, el Bradley Fine, amb la vulgaritat de la McCarthy i la matusseria del Jason Statham. Per cert, els accents tant grollerament britànics de l'Statham i la Miranda Hart no m'acaben de quallar en la farsa, a no ser que pretenguin accentuar la paròdia de les pel·lícules de l'agent 007. El que em queda és que m'he fet un fart de riure.

EN UN MOT: Exuberant.

PAÍS:           EUA, GB, FRANÇA, HONGRIA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Les Choristes" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0372824/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'actuació del cor davant la comtessa, la Carole Weiss.

PITJOR:
- L'enllaç entre el present i el passat: que el Pépinot li lliuri el diari al Pierre Morhange, encarnats en el Didier Flamand i el Jacques Perrin, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Chorus".
2. És una revisió de "La Cage aux rossignols", la pel·lícula del 1945 dirigida pel Jean Dréville.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 5 milions i mig d'euros, va recaptar més de 70 milions.
4. El Jean-Baptiste Maunier, que interpreta el paper del Pierre Morhange, era el solista de Les Petits Chanteurs de Saint-Marc, el cor que se sent al film.
5. El Gérard Jugnot, que fa del Clement Mathieu, va hipotecar el seu apartament de París per ajudar a finançar la pel·lícula.
6. El gruix del rodatge va portar-se a terme l'estiu del 2003 en l'Alvèrnia, al parc natural de Livradois-Forez, i al Château de Ravel.
7. La dedicatòria diu "à Violette... Et à Carole, sans qui rien n'aurait existé".

COMENTARI: Més enllà del plaer que desperta escoltar la música del cor de nens, està la història de superació implícita del marrec conflictiu que s'encarrila amb l'ajuda del talent propi i ix del pou per convertir-se en algú gran. Això i la bondat que desprèn el Clement Mathieu que guanya els infants i els espectadors. A més, els personatges resulten entranyables, la Violette Morhange, en la pell de la Marie Bunel, el vell Maxence, a càrrec del Jean-Paul Bonnaire, el Pépinot petit, el Maxence Perrin... I contrasten bé amb els dolents, tant el tirà Rachin, interpretat pel François Berléand, com el brètol Pascal Mondain, encarnat en el Grégory Gatignol. En fi, serà que estic sensible, potser, però m'ha emocionat. També dic una cosa, si m'haguessin proposat cantar en una coral a mi, quan era petit, els hauria engegat a la merda.

EN UN MOT: Reconfortant.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "Miraculous World: Shanghai, la légende de Ladydragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12816634/

DURADA: 56 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Fei Wu convertida en mico està a punt de clavar-li un cop de puny als collons del King Cash.

PITJOR:
- La reconstrucció miraculosa final de tot allò destruït.

NOTES:
1. El títol internacional és "Miraculous World: Shanghai - The Legend of Ladydragon"; els de treball, "The Chinese Legend" o "Ladybug in Shanghai".
2. Associada a la franquícia creada a partir del concepte del Thomas Astruc, "Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir", en marxa des del 2015.
3. L'acció cal situar-la entre els capítols "Papa Garou" i "Silence", segon i sisè, respectivament, de la tercera temporada de la sèrie.

COMENTARI: Em sonava la sèrie d'haver vist alguna escena aïllada. Aleshores, fa força temps, m'havia atret la sensualitat de la marieta. Sí, ja sé que se suposa que és una adolescent i un dibuix animat! Sóc un vell verd, què voleu? És el motiu trist pel qual he decidit fer un cop d'ull a aquest especial. El problema que m'he trobat, no obstant, és la manca de familiaritat amb els personatges i el seu context màgic. De manera que, tot plegat, m'ha semblat bastant insípid i qüestionable. És a dir, excepte pel misticisme xinès que em provoca Shanghai, la resta em resulta ordinari. Al respecte, la qualitat del modelatge no ajuda. Potser, és que ja estic mal acostumat; però l'animació o, més aviat, els detalls de la mateixa delaten una producció limitada. Evidentment, no em trobo entre el públic objectiu de l'obra.

EN UN MOT: Farciment.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domicile conjugal" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065651/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència en la que es veu el Jean-Pierre Léaud, que fa de l'Antoine Doinel, sopant al terrra amb la Hiroko Matsumoto, que encarna la Kyoko, incòmode, canviant les cames de postura.

PITJOR:
- Una nota de recomanació sense nom?

NOTES:
1. El títol internacional és "Bed and Board".
2. Representa el quart lliurament de la sèrie del director, en François Truffaut, sobre el personatge de l'Antoine Doinel, composta per "Les Quatre Cents Coups", del 1959, "Antoine et Colette", del 1962, "Baisers volés", del 1968, "Domicile conjugal", del 1970, i "L'amour en fuite", del 1979.
3. Rodada des de gener fins a març del 1970 a París.

COMENTARI: S'aprecien els esquetxos, encara que no facin gràcia; el de la cambrera, la Ginette, encarnada en la Danièle Girard, durant una trucada de telèfon, que es posa a discutir a crits per l'enrenou dels cubells de les escombraries provocant més soroll; l'amic, el Jacques Robiolles, que li deu cada cop més calers al protagonista; la pràctica del tenor, en Daniel Boulanger, de llançar-li l'abric i la bossa daltabaix les escales a la seva dona, la Silvana Blasi; les trucades repetides de l'Antoine durant l'àpat al restaurant amb la Kyoko; o, fins i tot, que el paio es trobi el seu sogre, paper a càrrec del Daniel Ceccaldi, a la casa de barrets. Tot plegat, em sembla un bon retrat de les circumstàncies de la parella. El problema és que l'individu em suscita certa repulsa i ha arribat un moment, aviat, en el que m'ha deixat d'interessar el que veia.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Les Lapins Crétins: Invasion - Temporada 1a" (Des del 3 d'agost del 2013 fins el 6 de desembre del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3105674/episodes?season=1

DURADA: 556 minuts (Crèdits: 34 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- "Rabbid Elevation", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit pel Sébastien Guérout.
- "The Rabbid Who Fell to Earth" de l'Stéphane Mit.
- "Rabbid Dreams", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit per la Mélanie Duval.
- "Rabbid race to the moon", dirigit pel Franz Kirchner i escrit per la Candice Corbeel.

PITJOR:
- "Until Rabbids Do You Part", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit per Leimdo&Restier.
- "Rabbid's Rules of Order", dirigit pel Franz Kirchner i escrit pel Sébastien Guérout.
- "Dream on, Rabbid", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit pel Jean-Louis Momus.
- Les reaccions dels investigadors científics dels experiments.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "Rabbids Invasion".
2. Basada en els personatges de la franquícia de videojocs d'Ubisoft, "Lapins crétins", que va derivar-se el 2006 de la sèrie "Rayman", aquesta darrera iniciada el 1995 per la mateixa companyia de programari lúdic.
3. Entre l'11 d'octubre del 2014 i el 14 de juny del 2016, va emetre's la segona temporada; entre el 21 de juny del 2016 i el 23 de juny del 2017, va emetre's la tercera temporada; i, entre l'1 de setembre del 2018 i l'1 de juliol del 2019, va emetre's la quarta temporada.
4. La primera temporada està composta per 26 lliuraments i un total de 78 episodis.

COMENTARI: De la meva visita al Parc du Futuroscope, del departament francès de Vienne, només recordo dues atraccions i una d'elles comptava amb la projecció d'una mena de pel·lícula protagonitzada per Les Lapins Crétins. Era divertida. Per això, pel record positiu d'aquella experiència, vaig creure que seria interessant abordar aquesta sèrie animada. Em vaig equivocar; en general, resulta insuportable. És a dir, la producció és correcta, l'animació i tota la pesca, però les històries, els arguments, les situacions, irriten, desesperen, avorreixen. He acabat fins al capdamunt de "Bla, bla, bla!".

EN UN MOT: Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Atarashii Kutsu wo Kawanakucha" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2330723/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Aoi, encarnada en la Miho Nakayama, s'emprova el vestit de la Joanne, interpretada per l'Amanda Plummer.
- El títol, que reflecteix el tarannà mundà del film.

PITJOR:
- La seqüència de presentació amb imatges en blanc i negre a salts.
- L'escena del comiat a contra sol.

NOTES:
1. El títol internacional és "I Have to Buy New Shoes".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 15 i el 29 de març del 2012 a París, França.
3. Els tres amics, la directora i guionista, l'Eriko Kitagawa, l'actriu Miho Nakayama i el productor Shunji Iwai, portaven manegant el projecte des del 2007.
4. En 2009, la revista "an an" va publicar un esbós de la història a càrrec del Fusako Kuramochi en format manga.
5. Gentosha Bunko va publicar l'adaptació a novel·la el 20 de juliol del 2012.

COMENTARI: Aquest comportament infantiloide tant de la Mirei Kiritani, que fa de la Suzume, com de la mateixa Miho Nakayama, els japonesos li diuen moe al concepte, pot resultar molt emprenyador i a mi m'ha desesperat. Després, la ximpleria del flirteig distant amb la comèdia de la borratxera... no. Arriba un moment en el que l'interès pel que els passi a aquests personatges, ja minso d'entrada, desapareix per complert. Imagino que el gran què de la pel·lícula havia de ser l'escenari; però tampoc veig gaire talent a l'hora d'escollir localitzacions. No sé, ha estat difícil d'empassar.

EN UN MOT: Privada.

Perdoneu per la meva ignorància!

SARSUELA: "La Legió d'Honor, dirigida pel Rafael Ferrer amb l'Orfeó Gracienc i la Gran Orquestra Simfònica" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Legi%C3%B3_d%27Honor

DURADA: 44 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'interludi de l'acte segon.
- La peça de Carlota i chor del segon acte, amb la veu protagonista de la Francesca Callao.

PITJOR:
- La brevetat, mancaria algun número més.

NOTES:
1. Es tracta de l'enregistrament efectuat a Barcelona des del 30 de juny al 3 de juliol del 1965 per al segell Columbia del llibret del 1930 del Víctor Mora i Alzinelles i en Lluís Capdevila i Vilallonga musicat pel Rafael Martínez Valls.
2. L'obra original va estrenar-se al Teatre Nou de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona el 26 de febrer del 1930.

COMENTARI: Reconec avergonyit que hi ha fragments que no els entenc, vull dir, que no sé què diuen les lletres. Però el to és animós i algunes de les estrofes resulten força enganxifoses; inclús les cançons més fosques, com la d'amor del Brissac, a càrrec del Manuel Ausensi. A mi m'ha deixat la sensació d'escassetat. Ara, suposo que hauré de fer un cop d'ull a "Cançó d'amor i de guerra" dels mateixos autors i 4 anys abans... algun dia.

EN UN MOT: Brava.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mon Inconnue" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8265928/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El Sena glaçat en un París del futur.
- El resum inicial de 20 minuts de la història d'amor adolescent entre el Raphaël Ramisse i l'Olivia Marigny, els papers del François Civil i la Joséphine Japy, respectivament.

PITJOR:
- El torneig de ping-pong, l'assumpte de la biografia de la pianista, l'actitud del Raphaël.
- El patetisme de l'amor del Félix per la Morgane, interpretats pel Benjamin Lavernhe i la Juliette Dol, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Love at Second Sight".
2. El cognom del protagonista Raphaël Ramisse és un homenatge al director Harold Ramis.
3. Del pressupost de 7 milions d'euros, només va recuperar una mica més de la meitat.
4. Rodada en 9 setmanes, l'hivern del 2018 a llocs de París, com el Théâtre de l'Odéon, el Lycée Jacques Decour o la Place Saint-Sulpice, a la regió de la Camarga i a la ciutat de Praga.
5. El director i co-guionista, l'Hugo Gélin, va interrompre el desenvolupament d'aquest projecte per fer les seves dues pel·lícules anteriors, "Comme des frères", del 2012, i "Demain tout commence", del 2016.

COMENTARI: Comença força àgil i la relació de la parella es presenta versemblant. Llavors, es planteja la situació fantàstica i promet. Però, després d'una hora irregular d'història poca-solta (pretesa comèdia), he perdut l'interès per argument, pels actors, per inèrcia, per avorriment. Al final, se m'ha fet llargíssima; no ha estat gaire plaent.

EN UN MOT: Ranquejant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Les Tontons flingueurs" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057591/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El pla contra el mirall al jaç de mort del Louis "the Mexican", encarnat en el Jacques Dumesnil, que mostra el malalt i els sequaços.
- L'emboscada del camió ple de pastís, el licor d'anís occità, a Fontainebleau.
- La treva dels dos caps, a la cuina, per emborratxar-se; encara que el guionista Michel Audiard considerava inútil l'escena, el director, en Georges Lautner, la va incloure com a homenatge a la pel·lícula del 1948 dirigida pel John Huston, "Key Largo".

PITJOR:
- El bri de comicitat en la relació entre el Fernand Naudin i el Raoul Volfoni, interpretats pel Lino Ventura i el Bernard Blier.
- L'intercanvi de trets a casa del Fernand amb el Théo, el paper del Horst Frank.

NOTES:
1. En anglès, es coneix amb el títol "Crooks in Clover" o "Monsieur Gangster".
2. És una adaptació de la novel·la del 1955, "Grisbi or not grisbi", escrita per l'Albert Simonin, tercer lliurament de la trilogia de Max le Menteur; els dos títols precedents són "Touchez pas au grisbi!", del 1953, i "Le cave se rebiffe", del 1954, també portats al cinema en 1954 i 1961, respectivament.
3. El casament és a l'église Saint-Germain de Charonne de París.

COMENTARI: L'estètica atrapa d'entrada però el retrat de l'estructura mafiosa falla una mica; sembla que siguin quatre gats mal avinguts, cosa que no acaba de lligar amb l'estatus aparent de la família. Tampoc em convenç el to irregular; de fet, els tocs d'humor m'han destrempat, sobretot, la visita de l'Adolphe Amédée Delafoy, el paper del Pierre Bertin, a la casa de la núvia enmig del tiroteig. No obstant això, les prop de dues hores passen prou lleugeres. A més, li trobo alguns detalls curiosos pel context social d'aquell temps, com això que explica la Madame Mado, a càrrec de la Dominique Davray, de la davallada del seu negoci de prostitució a causa de la televisió i la proliferació del cotxe particular per fer excursions de cap de setmana. I la marxa nupcial és una mena de ritme de R&B.

EN UN MOT: Magra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gay Purr-ee" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057093/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Encara que queda bastant forçada, l'enumeració dels pintors que fan retrat de la protagonista: Claude Monet, Henri de Toulouse-Lautrec, Georges Seurat, Henri Rousseau, Amedeo Modigliani, Vincent van Gogh, Edgar Degas, Pierre-Auguste Renoir, Paul Cézanne, Paul Gauguin i Pablo Picasso.

PITJOR:
- La irregularitat de l'animació, alguns acabats són molt barroers.

NOTES:
1. Fou la Judy Garland, que fa de la Mewsette, qui va suggerir la participació dels compositors Harold Arlen i Edgar Yipsel Harburg, amb els que havia coincidit en la pel·lícula del 1939 dirigida pel Victor Fleming, el Richard Thorpe i el King Vidor, "The Wizard of Oz".
2. Quan la Warner Bros. va conèixer la implicació del Chuck Jones (com a guionista, amb la seva dona, la Dorothy Webster Jones) en aquest film produït per la United Productions of America (UPA), el van acomiadar per haver infringit la clàusula d'exclusivitat del contracte que els unia.
3. La Judy Garland declarà que "Little Drops of Rain" és una de les seves cançons preferides.
4. El títol juga amb la pronunciació de París en francès i el verb roncar en anglès, "purr", al que s'afegeix el "ee".

COMENTARI: Suposo que aquesta història d'ambició ingènua i de tràfic de blanques podria haver estat ambientada en qualsevol lloc; aquí, l'homenatge és a la capital francesa. L'esquema no és nou però funciona. Malauradament, els números musicals, més aviat, ordinaris, no m'han impactat gaire. Al final, entreté i ofereix detalls enginyosos variats. Tenint en compte l'any, passa prou bé.

EN UN MOT: Materialista.

Perdoneu per la meva ignorància!