divendres, 28 de febrer del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Knives Out" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8946378/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La trama.
Pitjor: Les maneres i l'accent del personatge interpretat pel Daniel Craig, el Benoit Blanc. La reacció contra la mentida en forma de vòmit de la Marta Cabrera, encarnada en l'Ana de Armas. L'aranya a l'ull, que no cal. 
Curiositat: Èxit de recaptació amb més de tres-cents milions de dòlars, sobre un pressupost de quaranta. El títol està pres de la cançó homònima del 2001 de la banda Radiohead. El guionista i director, en Rian Craig Johnson, confirmà que està desenvolupant una seqüela amb el mateix personatge detectiu.

Comentari:
Tot i que el plantejament està ben lligat i la narració resulta relativament àgil, el context general grinyola, em sembla anacrònic. A més, les dues hores llargues de pel·lícula se m'han fet un pèl pesades, sobretot, tenint en compte l'entitat del misteri. Sembla bastant asèptica, sense gràcies, sense grans emocions, res no encisa, ni visualment ni de cap altra manera. En fi, s'ha de prendre com el que és, una mena d'homenatge benintencionat. Millorable.

Perdoneu per la meva ignorància!


dijous, 27 de febrer del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rupan Sansei: Mine Fujiko no Uso" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9900060/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El duel final entre la Fujiko i el Bincam. Els dibuixos de fons.  Es veuen els mugrons.
Pitjor: Els plans enganyosos, com el que sembla que mostri l'ona expansiva afectant de ple el Randy. Els plors del Gene.
Curiositat: Composta per dues parts. En anglès, s'anomena "Lupin the Third: Fujiko Mine's Lie". Dedicada al creador del manga en el que es basa l'anime, el Kazuhiko Katou, conegut amb el pseudònim de Monkey Punch, que va traspassar un mes abans de l'estrena. És una seqüela de la sèrie animada del 2012 titulada "Rupan Sansei: Mine fujiko to iu on'na", quarta adaptació de la franquícia. Comparteix context amb "Jigen Daisuke no Bohyou", del 2014, i "Chikemuri no Ishikawa Goemon", del 2017.

Comentari:
L'ambientació i la flaire dels seus personatges habituals, tan genuïns, la doten de la inèrcia suficient per assolir un objectiu modest pel que fa a l'argument. No em convenç la inexpugnabilitat de la Fujiko, m'emprenya. Però, no em queda altra que assumir el personatge tal com és. Farciment.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 24 de febrer del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jojo Rabbit" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2584384/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els gags.
Pitjor: L'anacronisme de cançons que són de principis dels 60's com "Komm, gib mir deine hand" de The Beatles o "Mama" d'en Roy Orbison, cantada en alemany; o "Helden" del 1977, interpretada pel David Bowie, aquesta, encara que tingui lligam amb el mur de Berlín.
Curiositat: Inspirada en la novel·la de la Christine Leunens titulada "Caging Skies", del 2008. Li va ser atorgat el guardó de millor guió adaptat en la 92a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).

Comentari:
Irreverent, histriònica, burleta i, puntualment, crua, com en l'instant en el que el Roman Griffin Davis, que fa d'en Jojo, descobreix el cadàver de la seva mare, la Rosie, encarnada en l'Scarlett Johansson, a la forca; o emocional, com en l'escena en la que el Sam Rockwell, en el paper del capità Klenzendorf, es sacrifica pel nano. Confesso que el que m'ha captivat ha esta la paròdia i els acudits poca-soltes més que el drama bèl·lic, la tendresa o l'evolució emocional de l'infant. Els actors estan superbs. Regal.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Conan: Konjou no Fisuto" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9501310/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La vulnerabilitat del Kaitou Kiddo. L'escomesa del vaixell a la riba.
Pitjor: Les connexions tan forçades en la història.
Curiositat: En anglès, s'anomena "The Fist of Blue Sapphire". Representa la 23a pel·lícula de la franquícia Meitantei Conan, construïda sobre el manga desenvolupat pel Gosho Aoyama des del 1994. Primera dirigida per una dona, la Tomoka Nagaoka. Amb els títols de crèdit, es mostren imatges de Singapur. Es considera el lliurament amb més recaptació de la franquícia.

Comentari:
Sincerament, sembla una excusa barata per promocionar l'illa-estat del sud-est asiàtic que serveix d'escenari en el film. Des de la raó per la que els personatges visiten el lloc i com encaixen la participació del titular de la sèrie, fins a l'argument poca-solta, absurd, vulgar, tot plegat sembla barroer i s'aguanta amb pinces. Potser, podria acceptar la precipitació de l'SkyPark del Marina Bay Sands a les aigues de la badia com un element d'interès però és que em costa molt d'imaginar en la realitat. Decebedora.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mildred Pierce" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0037913/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'ambició i l'obsessió de la protagonista.
Pitjor: Els tres minuts del començament a la Hall of Justice de Los Angeles, per pesats i per estranyament emplaçats.
Curiositat: Inspirada en la novel·la del 1941 escrita pel James M. Cain, tot i que, condicionada pel Motion Picture Production Code. La mateixa obra literària compta amb dues versions radiofòniques, la de la NBC Radio Network, el 1954, i la de la BBC Radio 4, el 1993. El 2011 es va emetre a través de l'HBO una dramatització fidel al llibre en format de minisèrie a càrrec del director Todd Haynes. El 1996, fou seleccionada per a ser preservada en la United States Library del Congress National Film Registry. El director, en Michael Curtiz, no volia la Joan Crawford en la pel·lícula i es diu que discutien sovint durant el rodatge. Malgrat això, li va ser atorgat el guardó com a millor actriu principal en la cerimònia de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), en la seva edició 18a. El premi li va ser lliurat al llit perquè la dona tenia pneumònia.

Comentari:
Un pèl enganyosa per l'escena inicial del tiroteig i curta en el desenvolupament de les maldats de la Veda, interpretada per l'Ann Blyth. D'altra banda, neta, precisa, t'atrapa amb facilitat i es veu sense voler. Un goig instantani. Fluïda.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 23 de febrer del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ansatsu Kyoushitsu" (Del 9 de gener al 19 de juny del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3837246/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol 13è, titulat "Sainou no Jikan", i la resolució de la tensió generada pel personatge Akira Takaoka, en el darrer episodi anomenat "Nagisa no Jikan".
Pitjor: La part de safareig del 8è episodi, "Shuugakuryokou no Jikan: Ni-Jikan-me". El capítol 12è, dedicat al beisbol, "Kyuugi Taikai no Jikan".
Curiositat: En anglès, s'anomena "Assassination Classroom". La componen 22 episodis. Basada en la sèrie manga homònima creada pel Yuusei Matsui el 2012. El programa televisiu "Sakiyomi Jan Bang!", durant el 2013, va presentar un VOMIC (còmic parlat) del manga. El mateix any 2013 va estrenar-se un OVA. Una segona temporada d'anime de 25 capítols va emetre's el 2016. A finals d'aquell any, va arribar el llargmetratge titulat "Ansatsu Kyoushitsu: 365-Nichi no Jikan". Un manga derivat titulat "Koro Sensei Quest" fou desenvolupat des del 2015 al 2019 pel Kizuku Watanabe i el Jou Aoto. El 2015, va adaptar-se a una pel·lícula amb actors reals de la que va resultar-ne la seqüela, "Ansatsu Kyoushitsu: Sotsugyou-hen", l'any següent. El 2015, també, va aparèixer el videojoc "Ansatsu Kyoushitsu: Koro-sensei Dai Houimou".

Comentari:
Quan em van explicar que la història anava d'una classe d'institut de fracassats amb la missió oficial encoberta d'assassinar en el termini màxim d'un any el seu professor, el qual, a més, els havia d'ensenyar a fer-ho, reconec que vaig pensar, "quin gran cagarro!"; sobretot, tenint en compte que el mestre es mostrava com una criatura totpoderosa amb la forma d'un pop. No obstant, després de veure uns quants minuts del xou, i deixant una mica de banda la naturalesa excepcional d'aquest mestre grotesc i, en general, de la premissa absurda, he entès que tot plegat va d'educar i de motivar adolescents (així o aixà), de madurar, d'integrar-se, d'esforçar-se, de millorar, de comprendre... i d'assolir. Diria que té un punt de demagògia però es tractava de fer un espectacle, més o menys, amable i entretingut, cosa que s'aconsegueix, i el missatge a favor d'establir models de conducta positius per inspirar la gent el comparteixo. Bondadosa.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 10 de febrer del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "One-Punch Man" (del 4 d'octubre al 20 de desembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4508902/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure; i no em sap cap greu ignorar la segona temporada o la resta de material de la franquícia.
Millor: De seguida, sense preàmbuls, el Saitama s'infiltra en la nau dels lladres de la matèria negra
Pitjor: La mesquinesa barroera dels herois de rang alt.
Curiositat: Basada en el còmic en línia homònim creat per l'ONE i publicat a nitosha.net a principis del 2009; del qual va fer-se una adaptació en manga digital, iniciada el 2012, il·lustrada pel Yusuke Murata. Consta de dotze capítols. Se n'ha fet una segona temporada del mateix nombre d'episodis, emesa del 9 d'abril al 2 de juliol del 2019. També, s'han desenvolupat cinc especials per aquest segon lliurament. A part, sis OVA's, el darrer, titulat "Fukanoo-sugiru Satsujin Jiken", emès el 31 de maig del 2016. Per altra banda, compta amb joc de consola i de telèfon.

Comentari:
He de confessar que el gènere dels super-herois no m'apassiona. Aleshores, per què he vist la sèrie? Me la van recomanar. Dit això, reconec que tècnicament i artísticament és bastant correcta. En altra època de la meva vida, potser, m'hi podria haver aficionat, per vici. No obstant, el toc suposadament humorístic a mi, ara, no em fa gràcia. I l'argument, almenys, en aquesta primera tongada resulta més aviat discret i previsible. Sobrevalorada.

Perdoneu per la meva ignorància!