LLARGMETRATGE: "Hangdog" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15225614/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La filosofia "No fucks" de la veïna Marianne, interpretada per la Barbara Rosenblat.

PITJOR:
- El soroll del gos Tony, que encarna en Mr. Tibbs, llepant-se els collons.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets com Peaks Island o Munjoy Hill de Portland, en l'estat nord-americà de Maine, l'abril del 2022.
2. En Matt Cascella i la Jen Cordery, director i guionista, respectivament, són matrimoni, van mudar-se a la ciutat que fa d'escenari en 2020 i tenen un teckel https://ca.wikipedia.org/wiki/Teckel anomenat Ollie.
3. El pressupost de la producció no supera els 400 mil dòlars.

COMENTARI: L'home en crisi existencial, en Walt, el paper del Desmin Borges, més que còmic, resulta bastant patètic. I l'assumpte de la mascota perduda, ni fred ni calor; cap simpatia, ni cap pena ni res. Potser, per això m'ha avorrit, per manca d'empatia. Cert que els personatges que va trobant-se el protagonista són un xic peculiars. Però, no prou per semblar excepcionals en cap sentit. A més, trobo força repel·lent l'actitud de la Wendy, a càrrec de la Kelly O'Sullivan. En resum, una anècdota sense gràcia.

EN UN MOT: Petita.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nabospionen" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5966350/

DURADA: 77 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambició de la nena, l'Agathe Christine, interpretada per la Simone Edemann Møgelbjerg.

PITJOR:
- El botiguer, a qui posa veu el Tommy Kenter, deixa el gènere al carrer de nit? Per l'escena nocturna, podrien haver dibuixat la botiga sense els calaixos de fruites i verdures, coi!

NOTES:
1. El títol internacional és "Next Door Spy" o "Agathe Christine: Next Door Spy"; en suec, "Agatha - granndetektiven".
2. Encara que la Karla von Bengtson, directora i guionista de la pel·lícula, va graduar-se en la Den Danske Filmskole en 2004, aquest és el seu debut amb la durada llarga; inicialment, la cineasta volia dedicar-se als efectes especials.
3. La tècnica d'animació utilitzada és la de retalls https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_amb_retalls i el programari, el CelAction2D.

COMENTARI: Crec haver llegit d'una entrevista realitzada a la directora publicada en Internet que la premissa era presentar una història quotidiana sense rols estereotipats. Compleix, doncs. Primer, perquè el misteri que ens planteja resulta molt d'estar per casa. I, segon, perquè la mossa, aquí, exhibeix un caràcter intrèpid i demostra traça per la tecnologia mentre que el vailet es regeix pel seu vessant emocional i, a més, renuncia a l'adrenalina. Ben bé, a l'inrevés de l'enfocament clàssic a l'hora de definir personatges masculins i femenins. Ves! No havia parat esment a aquest joc. Tant se val, tu! La qüestió és que la producció no sembla que aspiri a gaire, ni gràficament ni pel que fa a la trama. De manera que sí que l'aprovo, la qualifico de correcte. Però m'ha deixat bastant indiferent.

EN UN MOT: Senzilla.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Against the Ice" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13873302/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Iver Iversen, encarnat pel Joe Cole, ha de disparar un gos per tenir amb què alimentar els altres.

PITJOR:
- Les visions que té l'Ejnar Mikkelsen de la Naja Holm, interpretats pel Nikolaj Coster-Waldau i la Heida Reed, respectivament.

NOTES:
1. Està basada en la història explicada per l'Ejnar Mikkelsen en la publicació del 1955, "Farlig Tomandsfærd".
2. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Ejnar Mikkelsen and Naja Holm married one year later", "He dedicated his life to Greenland", "Iver Iversen never set foot in the Arctic again" i "Ejnar and Iver remained friends for life"; també, amb els primers noms, es veuen fotografies dels protagonistes, del vaixell de l'expedició, de la cabana i de la tripulació.
3. El director, en Peter Flinth, va rebre el suggeriment d'adaptar el text a format cinematogràfic de la reina danesa, la Margrethe II.

COMENTARI: M'esperava uns quadres i uns paisatges una mica més espectaculars de Grenlàndia. A part d'això, tot i reconeixent el caràcter extremadament hostil del territori, trobo que la missió esdevé bastant ximple i, donades les circumstàncies, allò que els passa als aventurers sembla més aviat ordinari. Bé, d'acord, però confesso que m'ha avorrit.

EN UN MOT: Freda.

PAÍS:           DINAMARCA, ISLÀNDIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Finch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3420504/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La pira funerària que prepara el Jeff, a qui posa veu i moviment el Caleb Landry Jones, quan el Finch Weinberg, el personatge interpretat pel Tom Hanks, traspassa.

PITJOR:
- Les reaccions massa humanes de l'androide.

NOTES:
1. L'octubre del 2017, va anunciar-se amb el títol de "BIOS".
2. En desembre d'aquell mateix any, va aparèixer en The Black List, l'enquesta sobre guions no produïts gestionada pel Franklin Leonard.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre febrer i maig del 2019 a Albuquerque, Santa Fe, Los Lunas, Socorro, la formació rocosa de Shiprock i el White Sands National Monument, a New Mexico.

COMENTARI: Trobo correcta l'ambientació de distòpia, les tempestes, la devastació del paisatge urbà, l'abandó; i la feina del Tom Hanks, acceptable. La proposta, però, repeteix quadres molt explotats sense oferir cap incentiu gaire genuí. Si de cas, el fet que la finalitat del robot sigui tenir cura del Goodyear, el personatge caní encarnat per un gos anomenat Seamus. No entenc com és que un projecte tant ordinari va tirar-se endavant. M'he clapat.

EN UN MOT: Similar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "East of the Mountains" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9038678/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El seny del Bill Harden, el paper del John Paulsen, i els retrets al seu germà de l'Aidan Givens, el personatge encarnat pel Wally Dalton.

PITJOR:
- El moment en el que el Ben Givens, interpretat pel Tom Skerritt, arrenca a plorar en l'habitació del motel.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surten els rètols "Dedicated to the memory of the director's father, Alexander Sharp", "Dedicated to the memory of our friend, filmmaker Lynn Shelton" i "This film was created and shot on the traditional lands of the Yakima Nation, the Puget Sound Salish, the Duwamish, the Wenatchi, the Colville and the Okanagan tribes. We honor the land and thank the indigenous people past and present, particularly the elders".
2. Basada en la novel·la homònima del David Guterson, publicada el 1999.
3. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol del 2019.
4. L'SJ Chiro, directora de la pel·lícula, confessà sentir-se propera al personatge encarnat per la Mira Sorvino, la Renee, doncs, el seu pare, també, estava malalt durant la producció; de fet, va morir 4 dies abans de la finalització de la filmació.

COMENTARI: Sí que ha estat un goig veure la Mira Sorvino després de tant de temps sense trobar-la en pantalla (culpa meva). La retrospectiva del vell, no obstant, sobretot, tenint en compte que ni ell mateix sap ben bé què vol fer o si tindrà els pebrots per fer-ho, resulta massa carregosa, insípida, vacil·lant. Pel passat del paio, metge, en cap moment sembla que hagi de succeir res extraordinari o radical. A més, tinc la sensació que l'amabilitat dels vilatans de l'indret, en especial, la de la veterinària, a càrrec de l'Annie Gonzalez, queda una mica excessiva, diria. Al final, es descobreix que el iaio és un carallot egoista, la qual cosa fa més difícil desenvolupar empatia per la història. Res, un plom particular.

EN UN MOT: Repapiejant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Footrot Flats: The Dog's -Tail- Tale" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0131400/

DURADA: 67 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons compostes pel Dave Dobbyn, com "Slice of Heaven".

PITJOR:
- L'estil brusc i rude de l'animació.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix un rètol que diu "Anyone caught pirating this picture will be eaten by The Murphys' Hellhounds".
2. Basada en els personatges de la tira còmica, "Footrot Flats", dibuixada pel Murray Ball i publicada en diaris entre el 1976 i el 1994.
3. El títol de treball fou "Raiders of the Lost Dog Kennel: A dog's life".
4. L'animació va completar-se en 15 mesos a Sydney, Austràlia, a partir de 100 mil dibuixos fets a mà per 200 animadors.
5. Els productors, en John Barnett i el Pat Cox, van aplegar els 5 milions de dòlars neozelandesos de pressupost en 10 dies de 600 inversors.

COMENTARI: Tenia curiositat per l'èxit del material original d'aquest ninotaire convertit en director. Però ni l'humor d'adversitat que ens presenta el film ni els personatges grollers i bruts que el protagonitzen no m'han seduït gens. Les situacions poca-soltes, les diferents escenes, el sopar amb la noia a l'antre, el partit de rugbi, l'aiguat, no fan cap gràcia, emprenyen. És a dir, segurament, cal veure-la, com deia al principi, per conèixer l'obra. I admeto que és curiosa. No obstant això, el plaer ha estat més aviat minso.

EN UN MOT: Agresta.

PAÍS:           NOVA ZELANDA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Seven Psychopaths" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1931533/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El conte del quàquer, el Harry Dean Stanton, i el del monjo vietnamita, en Long Nguyen.

PITJOR:
- El recompte d'amics assassinats que fa el Charlie Costello, encarnat pel Woody Harrelson, quan torna en cotxe amb el Marty Faranan, el Colin Farrell, al punt de trobada amb el Billy Bickle, el personatge del Sam Rockwell.

NOTES:
1. Just després de l'inici dels títols de crèdit, es mostra un epíleg de 2 minuts referit al Zachariah Rigby, el paper interpretat pel Tom Waits.
2. Va recaptar 33 milions de dòlars a partir d'un pressupost estimat de 15 milions.
3. Rodada cap el final del 2011 a Venice, Los Angeles, el Joshua Tree National Park i Twentynine Palms, a Califòrnia.
4. Un dels individus que la parella del Zachariah Rigby i la Maggie Rigby, encarnada en l'Amanda Warren, liquiden està inspirat en l'assassí del zodíac que operà a Northern California a finals dels 60s i principis dels 70s.

COMENTARI: La peça encaixa en el gènere del gallet fàcil i la fatxenderia irracional més vulgar. Diu que, en el guió original, fin i tot, el gos Bonny la dinyava. No obstant això, la integració dels tres relats de l'escriptor borratxo i la manera de lligar-los amb el fil principal fan que l'espectacle esdevingui àgil i atractiu. El Rockwell posa el punt còmic, el Christopher Walken, el clàssic, el Farrell, l'antipàtic, i el Harrelson, el detestable. A més, m'ha enganxat a la versió del 1967 de The Stone Poneys de "Different Drum", el tema escrit pel Michael Nesmith el 1964.  

EN UN MOT: Expeditiva.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cruella" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3228774/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada del vestit guarnit de capolls d'arnes; potser, de Tithorea Tarricina.
- El fil musical ("Feeling Good", de la Nina Simone, "Time of the season", de The Zombies, "Livin' Thing", de l'ELO, "Should I Stay or Should I Go", de the Clash, The Beatles, The Rolling Stones...) i els espectacles alternatius de la Cruella als esdeveniments de la baronessa Von Hellman, encarnada en l'Emma Thompson.

PITJOR:
- No acabo d'entendre la funció de l'Artie, a càrrec del John McCrea.
- L'adquisició de Hellman Hall per part de la Cruella de Vil no pot ser herència. Què és?

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits, veiem un afegitó d'1 minut en el que l'Anita Darling i el Roger Dearly, interpretats per la Kirby Howell-Baptiste i el Kayvan Novak, respectivament, reben un dàlmata cadascun; seguidament, continuen les lletres.
2. Basada en el personatge Cruella de Vil de la novel·la del 1956, "The Hundred and One Dalmatians", escrita per la Dodie Smith; és la tercera adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos.
3. Va rodar-se entre el 24 d'agost i el 26 de novembre del 2019 a Anglaterra.
4. El 6 d'abril del 2021, Disney Publishing Worldwide va publicar una novel·la relacionada escrita per la Maureen Johnson anomenada "Cruella: Hello, Cruel Heart"; també, van publicar-se la novel·lització de la pel·lícula a càrrec de l'Elizabeth Rudnick, el llibre "Cruella's Sketchbook" i està programada per l'estiu del 2021 una adaptació a manga de la Hachi Ishie titulada "Cruella: Black, White and Red".
5. La Jenny Beavan, la modista, va crear 277 vestits, incloent 47 pel personatge principal.

COMENTARI: Sincerament, no sé si mai he vist la pel·lícula del 1961 dirigida pel Clyde Geronimi, el Hamilton Luske i en Wolfgang Reitherman, "One Hundred and One Dalmatians"; crec que no. En tot cas, he hagut de llegir l'argument a la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/101_d%C3%A0lmates per guanyar una mica de perspectiva i, pel que he entès, la nostra protagonista és dolentota. En fi, he de confessar que era molt reticent davant d'aquesta producció perquè m'esperava una carrinclonada infantiloide. Però, per començar, l'Emma Stone, en el seu paper d'Estella i de Cruella, desplega un encís al que no em puc resistir. I, després, l'enfrontament de dues potències, tal com es planteja, sempre desperta un interès considerable. L'enginy atrau. Així, doncs, tot amanit per una banda sonora exquisida, m'ha sorprès i m'ha fet passar una estona força entretinguda. Dit això, probablement ignori la seqüela que ja han anunciat. I, per acabar, em sobta que no hagin inclòs cap cançó de la SIA... És broma.

EN UN MOT: Blanquejada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Sincerely Louis C.K." (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12087624/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ateu trobant-se amb Déu.
- La beneiteria dels gossos en moments dramàtics.
- L'anècdota del vell del barri i la llista de paraulotes.

PITJOR:
- La reiteració i insistència del gag de la cadira de rodes sobre el tenir o no cames.
- El tros referit a la seva conducta indecorosa, exposada i reconeguda el 2017.
- La brometa sobre l'avió i el WTC.

NOTES:
1. En els títols de crèdit apareix el rètol "Dedicated to My mom Mary Louise Szekely".
2. Enregistrat en el Warner Theatre de Washington, D.C. en març del 2020.

COMENTARI: Tenia certa curiositat per esbrinar com l'escàndol d'exhibicionisme que, fa uns anys, va envoltar la figura del còmic i va enfonsar-lo davant l'opinió pública podia haver afectat l'espectacle. Però, més enllà d'una menció passatgera, no sembla que l'estil humorístic del paio hagi estat influenciat gaire per l'assumpte (tampoc és que calgués cap esmena en aquest sentit). No trobo el material especialment enginyós; són, més aviat, algunes de les ganyotes del personatge les que m'ha fet gràcia. Està prou bé.

EN UN MOT: Provocatiu.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Trouble" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6772524/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fragments de música i la Zoe Bell, amb la veu de la Lucy Hale.
- El personatge del Thurman Sanchez, interpretat pel Wilmer Valderrama.

PITJOR:
- El pastitx que sembla la història entre el gos malcriat, els esquirols brètols, l'herència i l'aspirant a estrella.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit surt un rètol amb la fotografia del gos del productor executiu, el Conrad Vernon, que diu "In memory of Linus 2011-2017 I'm proud to have had you call me friend. I miss you buddy. - Conrad".
2. Els primers 2 minuts de crèdits són quadres dels personatges amb els noms dels actors que els donen veu i altres càrrecs executius.
3. Les versions animades del cantautor Jason Mraz i de l'ensinistrador de gossos César Felipe Millán Favela apareixen en el film.
4. Va recaptar més de 15 milions de dòlars.

COMENTARI: Aquest tipus de barreja de clixés només funciona si els protagonistes captiven l'espectador i no ha estat el cas ni de lluny. El Trouble, a càrrec del Big Sean, es presenta com un ésser consentit que no canvia d'actitud al llarg del desenvolupament, no pateix i es surt amb la seva; acaba fent ràbia. Després, coneixem els rosegadors malcarats ballant a l'estil de "Bad" del Michael Jackson. Si us plau, què fora de context i quina mandra! Seguim amb la Rousey, el paper de la Pamela Adlon, cap mena de gràcia. I la resta d'animals del parc o de la canera, farciment. Totalment prescindible, me la podia haver estalviat.

EN UN MOT: Antipàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Michael McIntyre: Showman" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11860624/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La identificació dels trets propis com asiàtics.
- La secció dels gossos i, en concret, el comentari sobre el caniche francès i el Brexit.

PITJOR:
- Comentaris poc precisos, com els referents a l'equiparació de l'aigua arreu o el fet d'avançar el rellotge 12 hores (si tenim en compte el número del dia, per exemple).

NOTES:
1. Enregistrat al Palladium, de l'àrea del Soho de Londres.
2. És la culminació del Michael McIntyre's Big World Tour, una gira del còmic iniciada el 21 d'abril del 2017 a Ta' Qali, Malta, i finalitzada l'1 de febrer del 2020 a Nova York, EUA, amb més de 120 representacions en total.
3. També, referit com "Untitled Michael McIntyre/Netflix Project".

COMENTARI: No defrauda, tampoc sorprèn ni meravella. L'estil histèric, de vegades, grotesc, característic del Michael McIntyre convida a la rialla constant i fa que, gairebé, se'n surti amb qualsevol observació, tant si parla de les preferències eròtiques de la seva dona, les claus d'accès a les planes d'Internet o les addiccions lúdiques del seu fill petit. Potser, aquest cop, la rutina no ha quedat del tot rodona però, malgrat tot, l'espectacle és força divertit.

EN UN MOT: Usual.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domani è un altro giorno" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8664050/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reflexió "Quin sentit té matar en nom de Déu? Ell ja sap fer-ho per si mateix".
- L'escena al local de jazz en la que el Giuliano, interpretat pel Marco Giallini, li demana a la Caterina, encarnada en la Barbara Ronchi, que el deixi en pau.
- L'arrambada de comiat entre el Valerio Mastandrea i l'Anna Ferzetti, que fan d'en Tommaso i la Paola, respectivament.

PITJOR:
- Les ganyotes de pena inversemblants del protagonista.

NOTES:
1. És un remake de la pel·lícula del 2015 dirigida pel Cesc Gay, "Truman".
2. El tema principal de la banda sonora és una versió a càrrec de la Veronica Scopelliti de la cançó "Domani è un altro giorno", popularitzada el 1971 per la Ornella Vanoni.
3. El gos Pato, que en realitat es diu Nike, és un bover de Berna.

COMENTARI: Excepte per la petita emprenyada de la Paola en el sopar de la darrera nit, es tracta d'un exercici d'acceptació i de resolució bastant serè, fins i tot, pla. La veritat és que el personatge moribund, algú que sembla anar a la seva, no aixeca especial simpatia i la sensació és que l'única commoció efectiva amb la seva mort l'ha de patir el seu gos. La presència prominent del coliseu romà afavoreix el comiat, si més no, en atmosfera.

EN UN MOT: Plàcida.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Hannah Gadsby: Douglas" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10332256/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ajustament de les expectatives inicial.
- El tros de les Teenage Mutant Ninja Turtles i el Ticià en comptes del Donatel·lo.

PITJOR:
- La ximpleria del "petrol" australià contra el "gas" americà.

NOTES:
1. La telonera de l'espectacle era la Zoë Coombs Marr.
2. En l'entrada i en els títols de crèdit sona "Douglas Douglass", interpretada per Pearl and the Beard.
3. Enregistrat al The Theatre de l'Ace Hotel de Los Angeles.

COMENTARI: Per la manera d'adreçar-se al públic, de fer ganyotes, per l'accent que gasta, fins i tot, encara que quedi lleig dir-ho, per l'aspecte un tant peculiar amb el que es presenta, predisposa el públic a la rialla de seguida. No obstant això, el to sembla que vagi caient, de més a menys, potser, per la manca de potència còmica dels trossos que va explicant o el punt de militància ressentida que destil·la; o que m'ha deixat d'interessar especialment el que deia. En aquest aspecte d'insuficiència, la secció de comentari sobre quadres, diria, fa de trist farciment. Malgrat tot, en general, força divertit.

EN UN MOT: Simpàtic.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Scoob!" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3152592/

DURADA: 94 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La renovació de l'Acròpolis d'Atenes.
- El tast de casa encantada.
- El moment en el que el Dick Dastardly disfressat de patrullera es compara amb el Gérard Depardieu.

PITJOR:
- La participació del Simon Cowell.
- La crisi d'amistat entre l'Scooby-Doo i el Shaggy.
- La porta de tornada des de l'inframón.

NOTES:
1. Producte de la franquícia Scooby-Doo, derivada de la sèrie del 1969 creada pel Joe Ruby i el Ken Spears per a Hanna-Barbera Productions, "Scooby-Doo, Where Are You!".
2. La seva estrena en cinemes va ser cancel·lada a causa de la pandèmia de la COVID-19.
3. Un primer fragment de títols de crèdit està acompanyat per il·lustracions animades de diferents personatges.

COMENTARI: Una història clixé desnaturalitzada que podria encaixar (igual de malament) amb qualsevol colla. Malgrat els intents de gracieta i algunes escenes visualment prou suggeridores no m'ha acabat de fer el pes. Això sí, fa passar l'estona.

EN UN MOT: Popurri.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sgt. Stubby: An American Hero" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5314190/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan el sergent diu als reclutes que podrien aprendre coses del gos i aquest s'està llepant la tita.
Pitjor: El to ombrívol, de recança, de decaïment.
Curiositat: El títol alternatiu és "Sgt. Stubby: An Unlikely Hero". Inspirada en el sergent Stubby, un Boston Terrier vagabund que esdevingué heroi durant la Primera Guerra Mundial. Fou un fracàs de taquilla, recaptant 4 milions sobre un pressupost de 25 milions de dòlars. L'Smithsonian Institution preserva el gos, juntament amb la seva roba i condecoracions, i són exposats al National Museum of American History, Washington, DC. S'està desenvolupant una sèrie de televisió, "Stubby: The Series", com a preqüela. La distribuidora Fun Academy Motion Pictures anuncià dues seqüeles, per composar una trilogia. "Stubby & Friends" és un webcòmic escrit per l'Scott Christian Sava i il·lustrat pel Tracy Bailey. Durant els títols de crèdit es veuen unes quantes fotografies del ca.

Comentari:
Potser, el moviment, l'animació, o el propi disseny dels ninots, o la mateixa història de la mascota que, sincerament, em provoca indiferència... No sé. No m'ha acabat d'atrapar a pesar del ganxo de la realitat en la que es recolza. Malgrat tot, es pot veure. Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Voices" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1567437/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla en el que l'Anna Kendrick, fent de la Lisa, jau al llit mentre se li omplen els ulls de sang.
Pitjor: El moment en el que la doctora Warren, interpretada per la Jacki Weaver, el cap de la Fiona, corresponent al de la Gemma Arterton, i el gat es posen a cridar a l'uníson.  El número musical del final.
Curiositat: El protagonista mostra símptomes de trastorn obsessiu compulsiu, d'identitat dissociativa i d'esquizofrènia. Filmada a Alemanya.

Comentari:
Ben feta, correcta, però sense originalitat. No lliga el trastorn evident del Jerry Hickfang, encarnat en el Ryan Reynolds, amb l'interès de la Lisa; potser, la noia també hauria de mostrar-se disminuïda. No m'ha aportat gaire. Supèrflua.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Secret Life of Pets" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2709768/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El detall del canvi de color dels ulls de les serps a l'entrada del cau dels animals perduts/abandonats quan l'Snowball, doblat pel Kevin Hart, els diu la contrasenya. L'escena del furgó a la bastida del pont i el rescat posterior de dins del riu.
Pitjor: La pastanaga que es converteix en clau per alliberar a en Ripper de la gàbia del furgó de la gossera. La veu afònica de la Jenny Slate fent de la Gidget.
Curiositat: En el pla inicial de la seqüència en la que en Duke vol desfer-se del Max allunyant-lo del que sembla el parc de Washington Square de Nova York on els ha deixat el noi que els passeja, al fons es veu el personatge de'n Gru de Despicable Me, del 2010, amb el seu gos, en Kyle. Els amos de la Gidget estan modelats a partir del Louis C.K. i l'Ellen DeGeneres.

Comentari:
Entenc que la introducció és necessària però a mi se m'ha fet una mica pesada, sobretot, perquè no sóc una persona de mascotes i les gracietes dels animals no em diuen res. Deixant això de banda, un argument acceptable i l'acció aixequen el que semblava que seria una castanya. Al final, bé.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Wiener-Dog" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4144190/
Nota SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la Zosia Mamet amb l'Ellen Burstyn. La destrucció de l'ou d'estruç.
Pitjor: El conte que explica la Julie Delpy, fent de Dina, de la seva gossa violada, Croissant. El pla extens de les restes de diarrea sobre el paviment. El numeret musical dels mexicans. L'acarnissament previsible i innecessari de l'atropellament de l'animal.
Curiositat: El personatge de la Dawn Wiener, interpretat per la Greta Gerwig, connecta el film amb "Welcome to the Dollhouse", dirigida pel mateix Todd Solondz el 1995.

Comentari:
En alguns moments, patètica; en altres, desagradable; sempre, lenta i poc suggeridora, malgrat alguna espurna... insuficient. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!