SÈRIE: "3 Body Problem - Temporada 1a" (21 de març de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13016388/episodes/?season=1

DURADA: 428 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat darrer del doctor Saul Durand al doctor Will Downing, els personatges interpretats pel Jovan Adepo i l'Alex Sharp, respectivament.

PITJOR:
- Tenint en compte el nivell d'infiltració en la Terra dels San-Ti i la seva suposada superioritat evolutiva, la crisi del capítol quart que suposa la rodalla de "La Caputxeta Vermella" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella en l'actitud extraterrestre resulta ridícula.

NOTES:
1. S'inspira en la trilogia d'en Liu Cixin https://ca.wikipedia.org/wiki/Liu_Cixin anomenada "Diqiú Wangshi" https://en.wikipedia.org/wiki/Remembrance_of_Earth%27s_Past, iniciada en 2006 amb la novel·la, "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_(novel); altres adaptacions del mateix material inclouen "Wodè Santi" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_in_Minecraft, dirigida pel Li Zhenyi, i "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/Three-Body, a càrrec del Yang Lei i el Vincent Yang.
2. Els títols dels capítols són "Countdown", "Red Coast", "Destroyer of Worlds", "Our Lord", "Judgment Day", "The Stars Our Destination", "Only Advance" i "Wallfacer"; el pressupost total s'estima en 160 milions de dòlars, 20 per episodi.
3. El rodatge es va portar a terme entre octubre de 2021 i mitjans del 2022 en diferents indrets del Regne Unit, com Londres, llocs de la província de Pontevedra, com el Cabo Silleiro, a Baiona https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Silleiro, el Culebra Cut del Canal de Panamà https://ca.wikipedia.org/wiki/Culebra_Cut, el poble de Guadalupe de la província espanyola de Cáceres, o la ciutat nord-americana de Nova York.
4. La utilització de nano-filaments per seccionar objectes fou descrita per primera vegada en la novel·la de 1963, "Thin Edge", signada pel Randall Garrett https://en.wikipedia.org/wiki/Randall_Garrett.
5. En Xu Yao, un advocat que treballava pel Lin Qi https://en.wikipedia.org/wiki/Lin_Qi_(businessman), un dels productors que controlava els drets dels textos originals, va ser sentenciat a mort en març de 2024 per l'assassinat del seu cap.

COMENTARI: Confesso que no estic gens familiaritzat amb l'assumpte de la Gran Revolució Cultural Proletària https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Cultural. De manera que això de les sessions de lluita https://en.wikipedia.org/wiki/Struggle_session del pilot m'ha impactat. O sigui, la frustració davant la política i la condició humana, en general, de la jove doctora Ye Wenjie, el paper de la Zine Tseng, em sembla un punt de partida interessant. Penso que la pèrdua d'esperança legitima plantejar l'anhel d'una intervenció que resolgui els problemes domèstics per part d'una entitat superior, es tracti, aquesta, d'un déu o d'un ésser súper-desenvolupat d'una altra galàxia. El problema és que d'aquí a l'escudella que ens presenten, amb la implantació de comptes enrere als ulls, la secta de tarats, les ulleres de realitat virtual, la criogènia de cervells, les missions espacials amb propulsió radioactiva improvisades i els sophons dels pebrots, la història es torna bastant aleatòria, irracional, desesperada. Per què el Mike Evans, encarnat pel Jonathan Pryce, es comunica amb els San-Ti de manera tant rudimentària? Per què els extraterrestres no cerquen un planeta estable més proper a casa seva? Si el que volen és un genocidi, per què no eliminen la humanitat provocant una catàstrofe planetària amb les seves interferències electròniques? És a dir, no es pot negar que, estèticament, algunes de les escenes són força potents, com la de la massacre del Judgment Day del cinquè capítol (malgrat que, en el fons, esdevé molt poca-solta). Però, al final, tot plegat no passa d'una col·lecció incoherent de focs d’encenalls.

EN UN MOT: Absurda.

PAÍS:           GB, EUA, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "San Mao liu lang ji" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0470084/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'episodi del furt a l'home del tramvia, interpretat pel Ye Xunlie,  i la pallissa que li claven el Lao San i el Tao Ye, a càrrec del Yang Shaogiao i l'Ah Gen, respectivament, al Sanmao, encarant pel Longji Wang, quan el nen li torna el botí al senyor.

PITJOR:
- Les trenes que, suposadament, representen els 3 pèls del protagonista.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Adventures of Sanmao the Waif", "The Winter of Three Hairs", "Wanderings of Three-Hairs the Orphan" o "An Orphan on the Streets".
2. Es basa en els manhua del Sanmao https://ca.wikipedia.org/wiki/Sanmao, el personatge creat pel Zhang Leping en 1935.
3. Va començar a desenvolupar-se en octubre de 1948 però fou vetada pel Guomindang https://ca.wikipedia.org/wiki/Guomindang; quan l'Exèrcit Popular d'Alliberament https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_Popular_d%27Alliberament va prendre Shanghai, base de la productora, la Kunlun Film Company, en octubre de 1949, fou desbloquejada.
4. Les últimes imatges del film mostren la rua real de la presa de Shanghai.

COMENTARI: Aplaudeixo l'intent d'exposar el drama de la pobresa infantil https://en.wikipedia.org/wiki/Child_poverty i de denunciar tant la injustícia social del sistema com la hipocresia o demagògia de cert discurs polític. També, el focus en les tàctiques dels delinqüents furtius per aprofitar-se dels desvalguts. Però trobo que en Sanmao, per tractar-se d'un vailet de carrer, va massa curt d'astúcia. I l'exponent més clar d'això, potser, és la seva estada en la casa burgesa. És a dir, engega enlaire una situació força avantatjosa per babau. Després, la seva innocència, la integritat, l'honradesa, l'haurien de convertir en una criatura entranyable. Mes l'aspecte de capgròs grotesc, amb aquest cabell escarransit i aquest nas de patata desproporcionat, afegits als rampells de salvatge que li agafen ara i adés el penalitzen en comptes d'ajudar-lo en aquest aspecte. Esporàdicament, la calamitat es rebaixa a través d'una disposició jocosa del relat o, fins i tot, amb algun intent de gag. Exemple, el moment en el que el nano es fa passar per un maniquí, quan l'empaita un vigilant dels grans magatzems. Penós com l'assumpte en si. Què hi farem? S'accepta. En fi... Si més no, m'ha servit per fixar-me en una icona cultural que desconeixia i que, per cert, ha estat explotada en altres formats, des de l'obra de teatre, passant per l'animació, fins al videojoc.

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Goddamn it! He's really something, that little rascal!
---
Hongda Guan as The Boss
Yang Shaogiao as Lao San

DOCUMENTAL: "Can't Feel Nothing" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27634865/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros sobre el Sistema de codificació de l'acció facial https://ca.wikipedia.org/wiki/Facial_Action_Coding_System.

PITJOR:
- L'estèril aportació de farsant del doctor Morten Fenger.

NOTES:
1. S'estrenà el 15 de març de 2024 en la 21a edició del festival CPH:DOX https://en.wikipedia.org/wiki/CPH:DOX, competint en la secció F:ACT AWARD; el guardó dotat amb 5 mil euros, no obstant, va endur-se'l "Black Snow" https://www.imdb.com/title/tt31462874/ de l'Alina Simone.
2. En David Borenstein, el director i co-guionista, va viure gairebé una dècada a la Xina; comenta que el títol de la peça deriva d'una entrevista dedicada a la influència de la sobreexposició a la pornografia sobre la pràctica de relacions sexuals de la gent.
3. La història de l'Elena Dimitrieva, la cirurgiana de Veles de Macedònia del Nord, ja s'explicava, per exemple, en el capítol anomenat "Doctor Fake News" https://www.bbc.co.uk/programmes/w3csz5dw de la sèrie documental del BBC World Service titulada "Detours" que es va fer disponible el 4 de setembre de 2019.

COMENTARI: Em sembla una barrija-barreja, un pescaclics https://ca.wikipedia.org/wiki/Pescaclics en tota regla que intenta argumentar una asserció xocant amb un plantejament contradictori, fins i tot, confonent conceptes expressament. Per un costat manipulació de la conducta, adoctrinament, comportament social i preferències personals; per l'altre, addicció, màrqueting, sabotatge i desinformació... O sigui, si diu que no sent res, com és que parla de la computació afectiva https://ca.wikipedia.org/wiki/Computaci%C3%B3_afectiva, quelcom que cerca captar emocions de manera racional? No dec haver entès res. Cita l'obsessió d'un tal Burrhus Frederic Skinner https://ca.wikipedia.org/wiki/Burrhus_Frederic_Skinner en la submissió d'individus i presenta en Paul J. Zak https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_J._Zak fent una demostració de la detecció de sentiments amb finalitats comercials; coses tant velles com el cagar. També, parla el psicòleg danès, el Fenger, de la seva desesperació. Doncs, perdona, maco... Quin psicòleg de merda ets que et desesperes? En fi, dit això, reconec que els diferents capítols per separat m'han interessat en certa mesura. Tots excepte la bajanada de l'Andrew, el trol https://ca.wikipedia.org/wiki/Trol_(Internet) acomplexat, i el seu final feliç estúpid.

EN UN MOT: Amanida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Monkey King" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8637498/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El repte que li planteja la Lin en veu de Buda al simi, els papers a càrrec de la Jolie Hoang-Rappaport, el Bradley Darryl Wong i el Jimmy O. Yang, respectivament.

PITJOR:
- L'escena dels presseguers verinosos, que la fruita no sigui letal.

NOTES:
1. Es basa en els set primers capítols de la novel·la clàssica anònima, "Xīyóu Jì" https://ca.wikipedia.org/wiki/Viatge_a_l%27Oest.
2. Els títols de crèdit van guarnits amb dibuixos.
3. L'octubre de 2017, Oriental DreamWorks https://en.wikipedia.org/wiki/Pearl_Studio anuncià el projecte amb l'Steve Bencich i en Ron J. Friedman com a guionistes; aleshores, no va reeixir.

COMENTARI: El vessant artístic el trobo correcte malgrat la sobrecàrrega d'alguns dels elements. Però no m'han acabat d'atrapar ni l'aventura en si ni uns personatges que semblen incapaços de provocar comicitat, emoció o, ni tant sols, un bri de simpatia. El protagonista, per exemple, no deixa d'aparèixer com un bàrbar insolent i eixelebrat a qui la fortuna somriu sense més; tot li arriba massa fàcil. La qual cosa converteix el viatge en una passejada planera d'un predestinat; avorrit. Un relat d'una poderosa mona que vol assimilar-se als immortals... Serà una al·legoria de l'ésser humà?

EN UN MOT: Insípida.

PAÍS:           EUA, XINA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Space Force - Temporada 1a" (29 de maig de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9612516/episodes?season=1

DURADA: 316 minuts i mig (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'autoparòdia i la constatació del declivi propi davant d'altres potències com l’Índia o la República Popular de la Xina.

PITJOR:
- El cinquè capítol, per ordinari, i el vuitè, per carrincló.

NOTES:
1. Els títols dels 10 capítols són "The Launch", "Save Epsilon 6!", "Mark and Mallory Go to Washington", "Lunar Habitat", "Space Flag", "The Spy", "Edison Jaymes", "Conjugal Visit", "It's Good to Be Back on the Moon" i "Proportionate Response".
2. Abans dels crèdits del primer episodi, apareix la dedicatòria, "In loving memory of Fred Willard", per l'actor que va morir el 15 de maig de 2020.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme des de l'1 d'octubre de 2019 fins el 10 de gener de 2020 en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com el campus de la California State University, Dominguez Hills, o els Raleigh Studios de Hollywood.
4. Va estrenar-se'n una segona temporada integrada per 7 capítols addicionals el 18 de febrer de 2022.

COMENTARI: M'esperava una comèdia més pura, més divertida, sense elements dramàtics, com el de la dona empresonada, la Maggie, o el de la filla adolescent conflictiva, l'Erin, interpretades per la Lisa Kudrow i la Diana Silvers, respectivament. M'han fet nosa, la veritat. Per cert, l'estratègia de no explicar el motiu de l'encarcerament de l'esposa fa tota la fila d'excusa (diu que l'actriu va enregistrar totes les seves línies en 5 dies). M'ha sobrat, també, la demagògia i el punt de pedanteria, per exemple, en el 3r lliurament. Clar que, per altra banda, d'aquest mateix episodi, en recordo un dels gags acceptables; el moment "Tap-tap!" durant la compareixença del Mark Naird, el personatge de l'Steve Carell, davant del United States House Committee on Armed Services precedit per l'al·lusió a un Drinking Bird Syndrome fictici. No sé. M'ha decebut, en general, malgrat que està ben produïda. És impressió meva o el John Malkovich, que aquí encarna el doctor Adrian Mallory, ha quedat encasellat en aquest tipus de registre arrogant?

EN UN MOT: Híbrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Everything Everywhere All at Once" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6710474/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del despertar marcial de l'Evelyn, quan la Deirdre Beaubeirdre, encarnada en la Jamie Lee Curtis, és a punt de picar-li amb el genoll al nas i la dona veu una de les seves vides alternatives.

PITJOR:
- Tot el drama entre la mare i la filla, la Michelle Yeoh i l'Stephanie Hsu, respectivament, que s'allarga en excés.

NOTES:
1. Al final dels crèdits, apareix el rètol "In Loving Memory of ALEXANDER WANG"; el títol de treball fou "A Woman tries to do her Taxes".
2. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 107.
3. El Daniel Kwan i el Daniel Scheinert, coneguts col·lectivament amb l'apel·latiu de the Daniels i que fan tant de directors com de guionistes del film, van començar a treballar en el projecte en 2010; el rodatge es va portar a terme en 38 dies, entre gener i març de 2020, en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia com el Simi Valley, l'Anza-Borrego State Park, San Fernando o Los Angeles.
4. En la 80a cerimònia dels Golden Globe Awards, li va ser atorgada la distinció de Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy a la Michelle Yeoh, pel seu paper de l'Evelyn Quan Wang, i de Best Supporting Performance in a Motion Picture al Ke Huy Quan, per la seva interpretació del Waymond Wang; en la 95a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li van ser atorgats set guardons, entre els quals, els de Best Picture, Best Director, Best Actress i Best Original Screenplay.  

COMENTARI: S'agraeix el to humorístic de la funció. No només pels olisbes ocasionals, la poca-solta dels dits de botifarra, l'os rentador al cap del cuiner, els vestits de pallassa de la nena o les dues pedres parlants (encara que això, a mi, em sembla bastant estúpid). Sinó, també, per línies de diàleg com la que li dedica el Waymond Wang a la seva dona, "But you, here, you're capable of anything because you're so bad at everything". Després, tant l'acció com els efectes visuals els trobo prou correctes i la idea, suggeridora. Tot el vessant carrincló sentimental, no obstant, m'ha mort, m'ha desconnectat. Així que el conjunt m'ha deixat una impressió més aviat tèbia; se m'ha fet massa llarga (i diu que la van escurçar 45 minuts!). Res, que bé; però, m'esperava quelcom més impactant.

EN UN MOT: Espatllada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "KOREA: The Never-Ending War" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10115436/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del Douglas MacArthur en el desembarcament a Incheon del 15 de setembre de 1950, l'Operation Chromite; l'opinió privada del Harry S. Truman de "a bunch of damn bullshit" sobre el discurs de comiat del general MacArthur davant del United States Congress.

PITJOR:
- La connivència dels EUA davant les pràctiques dictatorials del Syngman Rhee, primer president de Corea del Sud.

NOTES:
1. En John Maggio, el director, diu en una entrevista que tenia curiositat pel tema perquè els seus oncles havien lluitat en la Guerra de Corea però mai parlaven de l'assumpte; en canvi, els seus avis havien estat en la Segona Guerra Mundial i sí que explicaven experiències viscudes durant el conflicte bèl·lic.
2. La imatge que serveix de portada de l'obra és una foto presa a Haengju el 9 de juny de 1951 en la que apareix una noia coreana que duu el seu germà a collibè i es veu un tanc M-26 darrere seu; pertany als National Archives dels Estats Units d'Amèrica.
3. Està compost pels episodis "August 1945 A Country Divided", "June 25, 1950 A Cold War Turns Hot", "Summer 1950 The Red Menace", "September 15, 1950 A Wider War", "November 1950 The Coldest Winter", "1951 The Last To Die", "July 1953 The Forgotten War", "1968 The Second Korean War", "July 8, 1994 Even a God Dies", "1999 A Hidden Chapter" i "September 11, 2001 The Axis of Evil".

COMENTARI: Mai m'havia preocupat d'esbrinar el perquè dels dos estats en la península coreana. De manera que m'ha servit per il·lustrar-me sobre això. Com diu l'antiga analista de la CIA, la Sue Mi Terry, la separació és una anomalia, penso. El que encara no entenc és que duri fins a l'actualitat. Bé que Alemanya va reunificar-se quan va caure la CCCP, oi? En fi, l'assumpte em va gran. No sé. El testimoni de la Yang Hye-Suk, una dona de la vila d'Imgye-ri, a 100 milles de Seül, explicant el moment en el que s'ha d'arrencar l'ull durant la Massacre de No Gun Ri https://en.wikipedia.org/wiki/No_Gun_Ri_massacre resulta especialment colpidor.

EN UN MOT: Repassada.

PAÍS:           EUA, COREA DEL SUD, FRANÇA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Luànshì zhii dìng qín jiàn" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13841546/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cruesa dels assassinats de nens i embarassades.

PITJOR:
- L'abús de la càmera lenta i uns efectes visuals molt matussers.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Emperor's Sword".
2. Durant la majoria dels crèdits, apareix un quadre en una cantonada on es veuen imatges del procés de composició de diferents escenes.

COMENTARI: Imagino que els directors, en Chen Hao-nan i el Zhang Ying-li, van escarrassar-se en dissenyar uns enquadraments dinàmics i insòlits per tal de dotar el relat d'un ritme trepidant i una estètica sofisticada. Però, la veritat és que tant canvi sobtat atabala. A més, en aquest cas, l'acció ho espatlla tot. Per exemple, en la lluita a la fonda, el cuiner es protegeix amb una plafó de tela contra espases. Quina beneiteria és aquesta? O el despropòsit del duel final, amb aturades de l'acció ridícules en mig d'una ganyota. De debó? Pel que fa a l'argument no puc dir gaire, desconec el rerefons històric (si és que existeix, ho suposo); m'ha avorrit sobiranament. També, no sé què m'esperava. Enfrontaments, coreografies d'arts marcials, escenaris, ni fred ni calor. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           XINA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mu Ling, Yi Ming, Wei Ming" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10488406/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La fantasia del tros del Weiming, el paper a càrrec del Ko Hon-Man.

PITJOR:
- L'absurditat de la Zhong Muling, encarnada en la Pang Hang-ying, d'amagar-li el diagnòstic al malalt.

NOTES:
1. El títol internacional és "All About Ing".
2. Abans dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix el director, en Zi Huang, fent-se una foto amb els seus pares; també, surt un rètol en el que es dedica el film al pare del mateix, el Xiaowei.
3. En el finançament de la pel·lícula van participar familiars del director.

COMENTARI: Puc apreciar allò que es veu en pantalla de Guangzhou i de l'illa d'on el pare és originari però el relat em sembla més un exercici íntim i particular del Zi Huang que quelcom que pugui aixecar gaire emoció o interès a ningú que no sigui de la família o de l'entorn d'aquesta. Tot plegat és així d'ensopit. De fet, les dues primeres parts, les dedicades a la mare i al fill adolescent, ja repel·leixen bastant; estúpida ella, estúpid ell i els seus amics. Que siguin burgesos no ajuda gaire, tampoc. Afortunadament, el darrer capítol passa millor; potser, pels tocs onírics que inclou. L'oblidaré ràpid... espero.

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wish Dragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5562070/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El teatre d'ombres des dels balcons dels nens.
- Les coreografies de lluita, inspirades en les de les pel·lícules d'en Jackie Chan; el mestre de les arts marcials interpreta el drac en la versió en mandarí i, també, fa de productor.
- La representació dels shikumens de Xangai.

PITJOR:
- Un argument forçat i ordinari.
- Els gossos dels crèdits en bucle.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig dels títols de crèdit, sona la cançó "Free Smiles", interpretada per la Tia Ray, mentre apareixen els contorns de coses fets d'estels; amb la resta dels crèdits es mostren cadells de gos.
2. La inspiració per engegar el projecte li arribà al director, en Chris Appelhans, cap el 2004, quan parlava amb un amic sobre el conte d'Aladí i la llàntia meravellosa; va trigar entre 6 i 7 mesos en fer el guió.
3. En mandarí, el títol és "Xuyuàn shénlóng".

COMENTARI: La part que suggereix el desenvolupament urbanístic de la ciutat en els 10 anys des de la infantesa fins a l'adolescència dels protagonistes i, potser, la que apunta l'aparició de les diferències socio-econòmiques entre veïns i amics fonamenten una bona premissa. Ellò que no trobo tant atractiu és la revisió confusa del conte dels tres desitjos que cau en un clixé mal explicat i carrincló. Barrejar el pare, a qui posa veu el Will Yun Lee, amb la tetera no m'encaixa gaire. I el pla del Din per trobar-se amb la Li Na, encarnats pel Jimmy Wong i la Natasha Liu Bordizzo, respectivament, és molt estúpid. Almenys, l'animació està bé, l'acció entreté i els personatges es fan simpàtics. El director explica que, en un dels viatges de reconeixement a la Xina, un nen li va dir que el seu desig seria que els seus pares fossin més joves per poder estar més temps amb ells i que aquesta resposta va inspirar-lo al llarg de la producció. Val més aquesta resposta que la pel·lícula.

EN UN MOT: Refregida.

PAÍS:           EUA, XINA, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "Miraculous World: Shanghai, la légende de Ladydragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12816634/

DURADA: 56 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Fei Wu convertida en mico està a punt de clavar-li un cop de puny als collons del King Cash.

PITJOR:
- La reconstrucció miraculosa final de tot allò destruït.

NOTES:
1. El títol internacional és "Miraculous World: Shanghai - The Legend of Ladydragon"; els de treball, "The Chinese Legend" o "Ladybug in Shanghai".
2. Associada a la franquícia creada a partir del concepte del Thomas Astruc, "Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir", en marxa des del 2015.
3. L'acció cal situar-la entre els capítols "Papa Garou" i "Silence", segon i sisè, respectivament, de la tercera temporada de la sèrie.

COMENTARI: Em sonava la sèrie d'haver vist alguna escena aïllada. Aleshores, fa força temps, m'havia atret la sensualitat de la marieta. Sí, ja sé que se suposa que és una adolescent i un dibuix animat! Sóc un vell verd, què voleu? És el motiu trist pel qual he decidit fer un cop d'ull a aquest especial. El problema que m'he trobat, no obstant, és la manca de familiaritat amb els personatges i el seu context màgic. De manera que, tot plegat, m'ha semblat bastant insípid i qüestionable. És a dir, excepte pel misticisme xinès que em provoca Shanghai, la resta em resulta ordinari. Al respecte, la qualitat del modelatge no ajuda. Potser, és que ja estic mal acostumat; però l'animació o, més aviat, els detalls de la mateixa delaten una producció limitada. Evidentment, no em trobo entre el públic objectiu de l'obra.

EN UN MOT: Farciment.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Luo Xiao Hei zhan ji" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10734928/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, els paisatges, l'acció, les baralles.

PITJOR:
- Les rebequeries i els sorollets del Luo Xiaohei, a qui posa veu la Shan Xin.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Legend of Hei" o "The Legend of Luo Xiaohei".
2. Es tracta d'una preqüela de la història explicada en la sèrie web, "Luo Xiaohei Zhàn Jì", creada pel Zhang Ping amb el pseudònim MTJJ i publicada des del març del 2011.
3. Van trigar 5 anys en enllestir el film, que consta de més de 70 mil dibuixos originals (12 per segon).

COMENTARI: Esdevé enlluernador, el detall amb el que es presenten els escenaris, tant els naturals com els urbans, i les situacions que se'ns proposen, juntament amb el carisma dels personatges, fa que l'espectacle sigui captivador, absorbent. L'única cosa que em grinyola és l'infantilisme extrem de l'esperit felí, em provoca força repulsa. Per altra banda, encara que el plantejament global no em sembla gaire original, el parany de la presentació dóna embranzida suficient al relat. He xalat.

EN UN MOT: Admirable.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Báishé: Yuánqǐ" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9288776/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del taller especial de jade i les dues cares de la mestressa.
- Els escenaris, segons un dels directors, el Zhao Ji, inspirats en paisatges del sud de la Xina.

PITJOR:
- En Xuan no es crema quan salva la Blanca de l'ocell i la tortuga de foc.
- Encara que el gos parlador resulta simpàtic, desentona.

NOTES:
1. El títol internacional és "White Snake".
2. Inspirada en la llegenda xinesa de la serp blanca, "Bái Shé Zhuàn", un dels quatre grans contes tradicionals de la Xina.
3. És la quarta pel·lícula de Light Chaser Animation Studios però van decidir fer-la el 2015 i la seqüela està en pre-producció.
4. A partir d'un pressupost de 80 milions de iuans va recaptar 447 milions.
5. Al llarg del primer minut dels títols de crèdit es mostren dibuixos semblants a aquarel·les en un desplaçament horitzontal.
6. La localització de l'escena final és una recreació del pont Duan Qiao del llac Xī Hú de Hangzhou, a la Xina.

COMENTARI: El modelatge tant dels indrets com dels personatges és deliciós, la travessia pel riu, el detall de les teulades de les pagodes, les valls frondoses. Màgia, fantasia, emoció, acció trepidant, duels entre dolents molt dolents i, en mig de tota la fressa, aquests dos éssers que viuen la seva història d'amor prohibit. La veritat és que no es pot considerar gaire original, tot i que l'argument es separa un pèl de la llegenda. A més, l'element de flashback arriba a confondre una mica. No obstant, el viatge es fa molt agradable i l'espectacle, malgrat les serps, esdevé plaent en tot moment.

EN UN MOT: Zoofílica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Over the Moon" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7488208/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).

MILLOR:
- La Fei Fei, a qui dóna veu la Cathy Ang, construint el coet i sortint-se'n amb la rampa magnètica.

PITJOR:
- La gran recerca del "regal" no té gaire sentit, si el duia la nena al seu vehicle.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, veiem la dedicatòria "In Loving Memory of Audrey Wells", la guionista a qui el Pearl Studio va contractar a finals de setembre del 2017 per escriure una peça inspirada en el mite xinès de la deessa Chang'e i que morí el 4 d'octubre del 2018.
2. El director, en Glen Keane, trobà inspiració per representar Lunaria en la coberta de l'àlbum del 1973 de Pink Floyd, "The Dark Side of the Moon", i en la fantasia infantil dels quadres del Joan Miró.
3. El 22 d'octubre del 2020, un dia abans de l'estrena de la pel·lícula en la plataforma Netflix, va publicar-se el llibre escrit pel Leonard Maltin sobre l'elaboració del film titulat "Over the Moon: Illuminating the Journey".

COMENTARI: Deliciosa barreja, de realitat i llegenda, de comèdia i drama, de ciència i fantasia. Diria que la bondat i la simpatia dels personatges apuntalen una història no gaire treballada plena de qüestions un tant gratuïtes, com el fet que la nena s'erigeixi de salvadora sense pretendre-ho (amb quelcom que no sabia que tenia). El món selènic, a més, no llueix especialment i dóna lloc a situacions esperpèntiques, com el concert a l'estil k-pop de la Chang'e o la partida de ping-pong (i... aigua a la LLuna! Bé, d'acord; és un conte). Alguns dels dissenys, però, són espectaculars; sobretot, la figura divina resulta captivadora. Al final, la sensació ha estat de joia que és el que compta.

EN UN MOT: Entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mulan" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4566758/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- En la lluita, hi ha morts.
- Alguns escenaris, com les muntanyes, la ciutat imperial, tant l'àrea construïda com la que es veu en construcció, o els interiors del palau.

PITJOR:
- Una allau tant poc convincent.
- El fènix, que és una autèntica porqueria.
- El sacrifici poca-solta de la traïdora Xianniang, encarnada en la Gong Li.
- El duel de pa sucat amb oli contra el Böri Khan, interpretat pel Jason Scott Lee.
- La xerrameca del final.

NOTES:
1. És una revisió de la pel·lícula homònima del 1998 dirigida pel Tony Bancroft i el Barry Cook, que alhora s'inspirava en el personatge llegendari que es presenta en la cançó tradicional "Mùlán cí" composta entre el 386 i el 535.
2. El rodatge es va portar a terme entre l'agost i el novembre del 2018 a Nova Zelanda i la Xina.
3. Condicionada per la pandèmia del COVID-19, s'estima una recaptació internacional d'uns 70 milions de dòlars, davant un pressupost de 200 milions; a part de l'estrena directa en plataformes de vídeo-per-petició com Disney+.
4. La producció es va veure esquitxada per múltiples polèmiques, com les provocades pel suport de la protagonista, la Yifei Liu, a la brutalitat de la policia de Hong Kong, l'eliminació del capità Li Shang de la història en resposta al moviment "Me too" o els agraïments que es donen en els títols de crèdit a entitats governamentals de la província de Xinjiang responsables de camps d'internament i d'adoctrinament.
5. Els primers 3 minuts dels títols de crèdit van acompanyats d'imatges en fons vermell que acaben amb el rostre del personatge principal mig tapat per una espasa.

COMENTARI: Algunes seqüències es salven per plasticitat i espectacularitat però, al final, la sensació global és de despropòsit; per detalls de la història i per nyaps com l'escena de la gallina del principi. És a dir, he vist pel·lícules de gènere amb piruetes molt millor executades i plans més originals. En realitat, la culpa és meva per donar-li una oportunitat. Ja no vaig voler saber res, en el seu moment, de "Mulan II", la seqüela del 2004 dirigida pel Darrell Rooney i la Lynne Southerland. I, certament, hauria d'haver ignorat aquesta també per no tacar el record de l'original.

EN UN MOT: Bunyol.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wo Bú Shì Yào Shén" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7362036/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).

MILLOR:
- El sopar de l'anunci del traspàs del negoci.
- La vella que demana al policia que no persegueixi el contrabandista.
- En la sortida del jutjat, quan el copilot del furgó policial li diu al conductor que afluixi la marxa per a que la gent pugui veure el pres.

PITJOR:
- El paper del representant de la farmacèutica.

NOTES:
1. El títol internacional és "Dying to Survive".
2. Inspirada en la història d'en Lu Yong, un xinès malalt de leucèmia que en 2004 va passar de contraban des de l'Índia medecina per a un miler de malalts de càncer.
3. D'un pressupost d'uns 11 milions de dòlars s'estima una recaptació de més de 450 milions.
4. Abans dels títols de crèdit, es recullen una sèrie d'apunts en una cronologia que va des del 2012 fins al 2018, acabant amb la frase "En el 2002, la taxa de supervivència de la leucèmia mielògena crònica era, aproximadament, del 30%. En el 2018, del 85%, aproximadament".

COMENTARI: Enfocament oportú per mostrar una història de redempció, la del personatge interpretat pel Xu Zheng, el Cheng Yong, que passa d'ésser menyspreable a màrtir. I en el pla superior, excusa perfecta per a la reflexió sobre la ineptitud dels governs a l'hora de tenir cura dels ciutadans i la necessitat de mobilització constant de la gent.

EN UN MOT: Empàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tián mì mì" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117905/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intercanvi de desitjos per l'any nou.
- El negoci fallit de cassets de la Teresa Teng i com, tot seguit, es rendeixen a la carn.
- El moment, després de l'autògraf a la jaqueta, del clàxon accidental.
- El trencament després de comprar les dues joies.

PITJOR:
- La seqüència dels nens matant el Pao Au-Yeung, interpretat per l'Eric Tsang, i el posterior reconeixement al dipòsit de cadàvers, pel tatuatge del Mickey.
- El retrat superbiós dels agents d'extradició dels USA.

NOTES:
1. El títol internacional és "Comrades: Almost a Love Story"; el mandarí es refereix a la cançó del 1979 de la Teresa Teng.
2. En un pla suposadament succeint al 1986, apareix el joc del 1993, "Raiden II", desenvolupat per Seibu Kaihatsu.
3. Li van ser atorgats nou guardons en la cerimònia dels 16ns Hong Kong Film Awards, entre els quals, a la millor pel·lícula, el millor director i la millor actriu.
4. Fins al 2015, el govern de la Xina va aplicar restriccions sobre el film.

COMENTARI: En algun moment de baixada i piano trist he pensat "Vinga, home, espavila, avança!". Però seria injust penalitzar-la per això perquè hi ha un munt de detalls que la fan interessant, a banda de la història d'amor; per exemple, la referència al crac financer del 87, el "Black Monday", la prostituta tailandesa que s'encomana de la SIDA o, cap el final, la menció de la tendència dels fluxos migratoris xinesos. El tatuatge del ratolí de Disney a l'esquena del mafiós perquè la noia massatgista li diu que només li té por a les rates em sembla deliciós. Mèrit, segurament, dels actors principals i el contrast entre les dues personalitats que representen, les situacions, els diàlegs, la trama, es fan amens i perfectament versemblants. L'evolució vital d'uns personatges a les verdes i les madures sempre atrapa, sobretot, si hi ha ambició pel mig, com en el cas del paper que fa la Maggie Cheung, la Li Qiao. I tot, rematat amb un punt de nostàlgia, clar. M'ha emocionat.

EN UN MOT: Malenconiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Martian" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3659388/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant científic.
- Les tasques del nàufrag per sobreviure.
- El rescat del Mark Watney, interpretat pel Matt Damon, amb la maniobra de propulsió manual. 

PITJOR:
- La fatxenderia del Donald Glover, que encarna el Rich Purnell.
- Les cançons disco dels 70's en aquest context; en especial, "Waterloo" dels ABBA.
- El recurs de recórrer a un motí per afegir èpica o emotivitat a la història.

NOTES:
1. Adaptació de la novel·la homònima del 2011 escrita per l'Andy Weir.
2. El rodatge va portar-se a terme en setanta dies, aproximadament.
3. Per als exteriors a Mart, es va filmar a Wadi Rum, a Jordània.
4. La NASA va col·laborar estretament amb la producció.
5. Recaptà més de 630 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 108 milions.

COMENTARI: Sense dubte, espectacular i fascinadora per tot el que respecta a la posada en escena de l'aventura espacial. Em grinyolen, no obstant, les reaccions frívoles i els intents de gracieta. M'ha entretingut força i, fins i tot, m'ha emocionat en algun passatge, però l'argument em deixa la sensació de que esencialment no m'aporta gaire.

EN UN MOT: Fanfarrona.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lu Bian Ye Can" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4613272/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els llocs.
Pitjor: La interpretació de la cançó "Xiao mòlì (Little Jasmine)", d'en Qiu Chen, per part del Chen Yongzhong, que fa de Chen Sheng; també s'escolta una versió decent cantada per l'artista original, la Bao Meisheng.
Curiositat: En anglès, "Kaili Blues". El títol original en xinès havia de ser la traducció de "Livro do Desassossego", manllevat de l'obra d'en Fernando Pessoa; finalment, va canviar-se a "Lu Bian Ye Can (Roadside Picnic)", que era el que el director, en Bi Gan, tenia pensat per al seu film posterior. Pel fragment de 40 minuts ininterromputs, van caldre 3 preses i 15 dies d'assajos. Li va ser atorgat el guardó com a millor nou director en la 52a edició dels Golden Horse Awards de Taipei, a Taiwan. També, li va ser atorgat el Golden Montgolfiere del Festival des 3 Continents de Nantes, a França, en la seva 37a edició. I en la 68a edició del Festival del film Locarno li va ser atorgat el guardó Premio per il miglior regista emergente al Bi Gan.

Comentari:
Podria haver resultat interessant escurçant el metratge (oficialment, 113 minuts); la qual cosa, a més, hauria facilitat la comprensió de la història, segurament. Té fragments bonics, com quan la noia travessa el riu amb la barca, trossos curiosos, com el descens enmig de la boira per la carretera o el pla entre els carrils de la via sota el tren, però m'hauria estimat més veure un documental si el que hagués pretès era conèixer aquella zona de la província xinesa de Guizhou. Confusa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jiānghú érnǚ" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7298400/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La jugada de la Qiao, interpretada per la Zhao Tao, de denunciar el motorista de violació per obligar la policia a contactar amb el seu xicot, el Guo Bin, encarnat en el Liao Fan, perquè la reculli de la comissaria. 
Pitjor: La trobada amb la dona de negre i com de fàcil es dispersen els que l'empaiten. Tot i que m'agrada prou la cançó interpretada per la Sally Yeh, "Drunk for Life", de la Susan Tang i el Lowell Lo, penso que no encaixa aquí; es va composar específicament per la pel·lícula del John Woo, "The Killer", del 1989, i no té res a veure.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Fills i filles de Jianghu". En anglès, s'anomena "Ash Is Purest White". Superficialment, es basa en el cap d'una banda que el director, en Jia Zhangke, admirava de petit.

Comentari:
Malgrat la seva sobrietat (no veiem intercanvis de trets, ni persecucions, ni explosions, ni luxe, ni glamur), té la força d'una història biogràfica crua de supervivència; crua en el sentit de l'absència de floritures. Són d'agrair els escenaris al natural; si més no, ho semblen. El que no m'agrada és el final indefinit. Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!