LLARGMETRATGE: "The Woman in the Window" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037469/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La transició del suïcidi a la becaina en la butaca del club; a més, el gir del suïcidi innecessari em sembla ben jugat.

PITJOR:
- Els fons de pega en els plans en els que el professor Richard Wanley, encarnat per l'Edward G. Robinson, apareix dins del seu vehicle, un Cadillac Series 65 Touring sedan del 1937; en general, podrien haver esmerçat una mica més de recursos materials en la producció.

NOTES:
1. Basada en la novel·la del 1942, "Once Off Guard", escrita pel James Harold Wallis.
2. Rodada entre l'11 d'abril i el 9 de juny del 1944 a diferent platós de Nova York i Los Angeles.
3. Existeix una versió acolorida.
4. El retrat de la Joan Bennett, que interpreta el paper de l'Alice Reed, va pintar-lo en Paul Clemens.

COMENTARI: Detalls que la devaluen, una femme fatale càndida que es sacrifica per un paio desconegut, un protagonista maldestre i babau, un assassinat ridícul, un extorsionador de pa sucat amb oli que s'immola, l'excusa del somni. No sé, m'ha agradat veure-la pel plantejament, encara que sigui molt clàssic, però la trobo força descuidada. Ara, reconec que he estat una bona estona alienat mirant d'esbrinar si el vestit de la Joan Bennett era transparent o allò que em semblaven els mugrons de la dona era la meva imaginació salaç.

EN UN MOT: Matussera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Come from Away - Christopher Ashley - Irene Sankoff/David Hein" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7638556/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El número "Screech In" i el comiat de la banda sobre l'inici dels crèdits.

PITJOR:
- La peça "Me and the Sky" i la coqueteria entre el capità Bristol i l'Annette.

NOTES:
1. Inspirat en històries i situacions reals derivades de l'execució per part del govern canadenc de la "Operation Yellow Ribbon" després dels atacs terroristes de l'11/9 als EUA; concretament, en l'aterratge forçat de 38 avions en el Gander International Airport i l'acomodament dels passatgers que transportaven fins a la represa dels vols.
2. Enregistrat en el Gerald Schoenfeld Theatre de Nova York en maig del 2021; inicialment, s'havia concebut com una pel·lícula que havia de rodar-se al poble de Gander, en la província de Newfoundland and Labrador del Canadà.
3. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In Memory of Howell Binkley (1956-2020)"; també, un rètol que diu "To the people who opened their hearts and gave us their stories to tell", juntament amb un seguit de fotografies de l'elenc acompanyats dels personatges reals que interpreten.

COMENTARI: De fet, el relat ja em feia molta mandra de bon començament, malgrat la perspectiva diferent que s'adopta per abordar aquell episodi funest de fa 20 anys. Però és que, a més, l'estil narratiu d'explicació constant m'ha cansat bastant. Malauradament, el tractament del tema no m'ha seduït en absolut, m'ha semblat una anècdota d'interès molt relatiu. Ara, les cançons funcionen.

EN UN MOT: Fatigant.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La Notte" (1961)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054130/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 3 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Que ens estalviïn haver de sentir una segona vegada l'enregistrament de la Valentina Gherardini, encarnada per la Monica Vitti, gràcies a que la noia l'esborra.
- Les imatges del Milà de començaments dels 60s.

PITJOR:
- La poca-solta de l'escena de la nimfòmana, interpretada per la Maria Pia Luzi, a l'hospital.
- La reunió dels convidats per presenciar l'enfrontament de pseudo-petanca entre la Valentina Gherardini i el Giovanni Pontano, el rol del Marcello Mastroianni.

NOTES:
1. Forma part del que es considera una trilogia del director, en Michelangelo Antonioni, juntament amb "L'Avventura", del 1960, i "L'Eclisse", estrenada el 1962.
2. Li va ser atorgat el Goldener Bär en l'11a edició del Internationale Filmfestspiele Berlin.
3. Fou rodada a Milà i a Sesto San Giovanni, de la regió italiana de la Llombardia; la producció es va portar a terme en 1 any.
4. Va recaptar 470 milions de lires.
5. La Monica Vitti era parella del director.

COMENTARI: Em sembla una divagació amb molt poca grapa, parsimoniosa, desganada, absurda; fins i tot, diria, ximple, com el moment en el que la Lidia, el paper de la Jeanne Moreau, atura una baralla entre joves en un descampat. Per què? També, em pregunto perquè el tros del night-club dels balladors negres s'allarga tant; no fa ni té cap gràcia. En alguna crítica he llegit que al·ludeix a la dominació europea de l'Àfrica... Palles mentals! Un espectacle més aviat patètic. Després està el voler i doler dels personatges, els coquetejos o les carones d'abandó i desencís de la Moreau o la Vitti... Vés! Quina matraca! Em sap greu, no; massa burgesa, massa maimona, massa plom.

EN UN MOT: Avorriment.

PAÍS:           ITÀLIA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Black Monday" (Des del 20 de gener fins el 31 de març del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7406334/episodes?season=1

DURADA: 298 minuts (Crèdits: 17 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La història entre la Connie, interpretada per la Xosha Roquemore, i el Maurice Monroe, encarnat pel Don Cheadle, del 8è episodi, "7042".

PITJOR:
- L'aparició del Rod Jaminski, el personatge a càrrec del Bruce Dern, en el darrer moment, sense gaire solta ni volta.

NOTES:
1. S'han emès dues temporades més, també, de 10 episodis cadascuna, entre el 15 de març i el 19 de juliol del 2020, la segona, i des del 23 de maig a l'1 d'agost del 2021, la tercera.
2. La llavor del projecte es remunta al 2013, aleshores, amb el títol de "Ball Street".
3. El dilluns al que es refereix el títol és el 19 d'octubre del 1987, el dia en el que 23 dels principals mercats borsaris del món van patir devaluacions d'entre l'11%, a Àustria, i el 46%, a Hong Kong.

COMENTARI: En positiu, capítols curts, ritme àgil, una ambientació que sembla correcta, cert punt de nostàlgia per l'època que retrata, un tema suggeridor (en general, m'interessen els assumptes financers encara que no els acabi d'entendre). En negatiu, el complot al voltant del qual gira tota la temporada, la "maniobra Georgina", tal com li diuen, l'embolic del casament, que peca d'estúpid, d'absurd. Penso que està agafat massa pels pèls com per prendre'm l'argument seriosament. En aquest aspecte m'ha decebut molt, creia de debó que aprendria alguna cosa mirant-me la funció. I, en lloc d'informació, trobem diàlegs amb to burleta, de vegades, alguna rèplica enginyosa, però, sobretot, comèdia lleugera, fatxenda, insolent i grollera (qualitat que ja m'esperava des que vaig esbrinar que el Seth Rogen estava implicat en la producció). La caracterització del Paul Scheer, que fa del Keith Shankar, de marieta calb m'ha fet gràcia. Així com altres detallets com la placa que s'aprecia al costat dels ascensors en l'escena de l'enfrontament del Maurice Monroe amb la yakuza del 4t episodi, "Wall Street's Wall of Heroes", en la que es llegeix seppuku, el ritual japonès de suïcidi. Bé; no m'ha costat empassar-me-la.

EN UN MOT: Broma.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Foolproof" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0356614/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El plantejament, una colla afeccionada a ordir robatoris per diversió i el criminal que els recluta per materialitzar-los.

PITJOR:
- La inversemblança de la coerció infligida als amics pel personatge interpretat pel David Suchet, el Leo Gillette.

NOTES:
1. Va rodar-se a Toronto, a la província canadenca d'Ontario.
2. Va comptar amb un pressupost estimat de 8 milions de dòlars canadencs que no va recuperar.
3. En 2020, l'empresa de telecomunicacions de la que el protagonista, el Ryan Reynolds, és accionista, Mint Mobile, va oferir la pel·lícula de manera gratuïta a través d'un servei anomenat mintmobileplus que pretenia ser una paròdia de plataforma d'emissió en línia; aquesta era l'única peça del catàleg del servei fals.

COMENTARI: No sembla que el guionista, alhora que director, el William Phillips, es trenqués gaire les banyes en el desenvolupament de l'argument o dels diàlegs, més enllà de la premissa acceptable que s'havia empescat. Dic això perquè la impressió que m'ha quedat és de feblesa; un dolent ridícul i un pla no només ordinari sinó, també, barroer. I, pel mig, intents de sortides humorístiques que no rutllen. Per exemple, el moment en el que la Sam, interpretada per la Kristin Booth, es posa ximpleta describint el que fa el Lawrence Yeager, encarnat pel David Hewlett, quan queda sol a l'oficina frega el patetisme. Se suposa, a més, que el complot dels nanos ha de ser una gir de comiat. Però és que es veu a venir d'una hora lluny. Total, una castanyeta; no m'estranya que fos un fracàs comercial.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kauas pilvet karkaavat" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0116752/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'empenta per emprendre de la Ilona Koponen, encarnada per la Kati Outinen, i del Melartin, el paper a càrrec del Sakari Kuosmanen.

PITJOR:
- Les dues cançons seguides interpretades pel Markus Allan en la darrera nit del Dubrovnik, "Kuumat Tuulet" i "Kohtalon Tuulet".

NOTES:
1. El títol internacional és "Drifting Clouds" o "Far Away the Clouds Escape".
2. Es considera la primera pel·lícula de la trilogia finlandesa del director, l'Aki Kaurismäki; éssent "Mies vailla menneisyyttä", del 2002, i "Laitakaupungin valot", estrenada el 2006, les altres dues.
3. Va comptar amb un pressupost aproximat de 5 milions i mig de marcs finlandesos.
4. Està dedicada a la memòria del Matti Pellonpää, que havia de protagonitzar-la; cap el minut 40è apareix la fotografia d'un nen que és de l'actor esmentat.
5. Fou rodada entre octubre i novembre del 1995 a Helsinki.

COMENTARI: L'estil és molt propi del director, rígid, encarcarat, amb una mena d'humor de rostre inexpressiu que, la veritat, no fa ni gaire ni gens de gràcia. La història tampoc puc considerar-la original: una parella ordinària que pateix l'infortuni de l'atur i el drama d'haver de cercar feina per sobreviure. Sí, angoixa; punt positiu pel guionista i director. Però, la sensació és de manca d'ànsia, en general. I lenta. No és que hagi patit per acabar-la... només que, gairebé, m'anestesia.

EN UN MOT: Balba.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mu Ling, Yi Ming, Wei Ming" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10488406/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La fantasia del tros del Weiming, el paper a càrrec del Ko Hon-Man.

PITJOR:
- L'absurditat de la Zhong Muling, encarnada en la Pang Hang-ying, d'amagar-li el diagnòstic al malalt.

NOTES:
1. El títol internacional és "All About Ing".
2. Abans dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix el director, en Zi Huang, fent-se una foto amb els seus pares; també, surt un rètol en el que es dedica el film al pare del mateix, el Xiaowei.
3. En el finançament de la pel·lícula van participar familiars del director.

COMENTARI: Puc apreciar allò que es veu en pantalla de Guangzhou i de l'illa d'on el pare és originari però el relat em sembla més un exercici íntim i particular del Zi Huang que quelcom que pugui aixecar gaire emoció o interès a ningú que no sigui de la família o de l'entorn d'aquesta. Tot plegat és així d'ensopit. De fet, les dues primeres parts, les dedicades a la mare i al fill adolescent, ja repel·leixen bastant; estúpida ella, estúpid ell i els seus amics. Que siguin burgesos no ajuda gaire, tampoc. Afortunadament, el darrer capítol passa millor; potser, pels tocs onírics que inclou. L'oblidaré ràpid... espero.

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "12 Angry Men" (1957)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0050083/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La correcció gramatical que li fa el membre 11 al 10, interpretats pel George Voskovec i l'Ed Begley, respectivament, arran de la frase "Bright? He's a common ignorant slob. He don't even speak good English".

PITJOR:
- Les lletres de presentació i de crèdit.

NOTES:
1. És una adaptació del 1r episodi de la 7a temporada de la sèrie antològica "Westinghouse Studio One", anomenat "Twelve Angry Men", escrit pel Reginald Rose i dirigit pel Franklin Schaffner, emès el 20 de setembre del 1954.
2. En 2007, fou seleccionada per la Library of Congress per a la seva preservació en el United States National Film Registry.
3. Va rodar-se a Nova York en menys de 3 setmanes, entre juny i juliol de 1956, a partir d'un pressupost de 337 mil dòlars.
4. Durant els títols de crèdit del final, només es mostren els noms dels actors que encarnen els 12 integrants del jurat, juntament amb imatges dels mateixos.

COMENTARI: Malgrat un pròleg bastant indolent, la impressió que em queda és positiva gràcies a aquest plantejament de remuntada que proposa, el desenvolupament dinàmic dels diàlegs i altres detallets interessants, com la representació de l'ambient xafogós i claustrofòbic de l'habitació. Per altra banda, he de dir que no puc evitar percebre els personatges, una mica, com caricatures grolleres. A més, naufraguen en un moment un pèl patètic, aquell en el que tots giren l'esquena a l'Ed Begley pels seus prejudicis. I són tot homes! M'ha fet el pes però no deixa de ser una revisió.

EN UN MOT: Social.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

CURTMETRATGE: "Us Again" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14062858/

DURADA: 7 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La coreografia.

PITJOR:
- Els canvis d'escenari sobtats com quan, de cop i volta, la parella es troben rodant en monopatí.

NOTES:
1. Va projectar-se conjuntament amb algunes còpies de la pel·lícula del mateix any dirigida pel Don Hall i el Carlos López Estrada, "Raya and the Last Dragon".
2. Durant els títols de crèdit, es mostren imatges aturades dels protagonistes.

COMENTARI: Tècnicament, sembla estar a l'altura dels estàndards actuals i, concretament, dels de la productora, Walt Disney. Però no em diu gaire res ni pel vessant artístic ni pel missatge carrincló de nostàlgia superada que transmet. És que el vell es mou massa àgil per tenir motius d'emprenyament o de depressió! En fi, un més.

EN UN MOT: Dansaire.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "DEVS" (Des del 5 de març fins el 16 d'abril del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8134186/episodes?season=1

DURADA: 393 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estàtua de la nena del campus d'Amaya.
- La representació de les branques múltiples de la realitat en el 5è episodi.
- La caiguda de l'habitacle transportador del 8è capítol.

PITJOR:
- L'estil planyívol de la Sonoya Mizuno, encarnant la Lily Chan.
- La intriga ordinària d'espionatge industrial protagonitzada per xitxarel·los penosos com el Kenton, el personatge encarnat pel Zach Grenier.
- Els diàlegs pomposos, encarcarats, arrossegats.

NOTES:
1. En el capítol darrer, el 8è, el títol que apareix és "DEUS".
2. La nena que fa de la filla del Forest, l'Amaya Mizuno-André, és la neboda de la Sonoya Mizuno.
3. Rodada en 20 setmanes entre l'estiu i la tardor del 2018 en llocs com el campus de la University of California de Santa Cruz, els Space Studios de Manchester, a Anglaterra, la presa de l'Alpine Lake, al comtat californià de Marin County, la Cathedral Quarry de Little Langdale, al comtat anglès de Cumbria, o la mateixa ciutat nord-americana de San Francisco.

COMENTARI: Només salvaria el disseny extravagant del laboratori que allotja l'andròmina quàntica. La resta em sembla una porqueria ridícula, forçada, insuportable, dolorosament lenta, mal escrita i mal executada. Fins i tot, crec que li he agafat fàstic a la Sonoya Mizuno. Penso que l'Alex Garland, creador, guionista i director de la sèrie, es podria haver estalviat el garbuix pretensiós de teoria científica perquè, al capdavall, tot desemboca en quelcom bastant vulgar, una simulació i, al final, una mena de realitat virtual. La qual cosa em sembla bastant confusa. Resulta que la màquina pot contenir ànimes? Bé, tant se val; m'he avorrit un munt. Ves per on que allò que m'ha fet rumiar més ha estat el gag dels investigadors del projecte guaitant la Marilyn Monroe i l'Arthur Miller en ple coit. Dubto de si faria o no tal experiment.

EN UN MOT: Plom.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Minamata" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9179096/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició esporàdica en pantalla de la feina original del fotògraf, el William Eugene Smith.

PITJOR:
- Les llicències artístiques, com l'establiment de l'inici de la relació de la parella que interpreten el Johnny Depp i la Minami Bages, el suborn del president de la Chisso Corporation al fotògraf o la crema de la cambra fosca de l'artista.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, surten els rètols "In the Spring of 1973, Chisso Corporation agreed to fully reimburse medical and living expenses for the victims of Minamata disease - the largest total sum ever awarded by a Japanese court", "While this recognition brought some relief, neither Chisso Corporation nor the Japanese government has upheld the moral and financial essence of this deal", "In 2013, the Japanese Prime Minister declared that Japan had recovered from mercury pollution, denying the existence of the tens of thousands of victims who continue to suffer today", "Life Magazine published its last weekly issue on December 29, 1972", "Tomoko in Her Bath is considered one of the most important images in the history of photojournalism", "Gene and Aileen were married on August 28, 1971, in Japan", "Gene died on October 15, 1978 - indirectly as a result of the injuries he received at the factory", "The Minamata photographs were the last ones he ever took" i "Aileen remains deeply engaged with the Minamata community and is steadfast in her fight against environmental pollution to this day".
2. Durant els crèdits, es mostra la línia "Dedicated to the people of Minamata and the countless victims of industrial pollution around the world and those that stand with them"; també, apareixen fotografies amb les descripcions "Mercury Poisoning - Indonesia", "Chernobyl Disaster - Ukraine", "Thalidomide Tragedy - Worldwide", "Alumina Plant Toxic Spill - Hungary", "Exxon Valdez Oil Spill - USA", "Fukushima Daiichi Nuclear Disaster - Japan", "Brumadinho Dam Collapse - Brazil", "Gold Mining Pollution - Burkina Faso", "Lead Poisoning - Dominican Republic", "Bhopal Gas Tragedy - India", "Deepwater Horizon Oil Spill - USA", "Toxic Waste Dumping - Ivory Coast", "Grassy Narrows Mercury Poisoning - Canada", "Seveso Dioxin Disaster - Italy", "Guiyu Electronic Waste - China", "West Lake Radioactive Waste - USA", "Flint Water Crisis - USA", "Brio Groundwater Contamination - USA", "Love Canal Chemical Pollution - USA", "Newark Lead Contamination - USA", "Chemical Waste Poisoning - Vietnam" i "Arsenic Poisoning - Bangladesh".
3. Basada en el llibre homònim de l'Aileen Mioko Smith i el William Eugene Smith, publicat el 1975.

COMENTARI: No aconsegueixo trobar-li el què a la pel·lícula. Per un costat, està el personatge central i la deriva existencial d'aquest vell cardat. Aquí, el Johnny Depp frega el patetisme amb el seu retrat histriònic. És a dir, no conec la figura real del fotoperiodista en qüestió mes l'actor no l'afavoreix gens. I per l'altra banda, tenim l'assumpte de la contaminació sistemàtica perpetrada per la corporació infame durant tant de temps de manera impune; quelcom que esparvera i indigna a parts iguals, és digne d'atenció, sense dubte, de denúncia i, sobretot, de condemna. La falla, potser, és a l'hora d'equiparar la dimensió personal i professional que aparenta el paio amb la magnitud de la tragèdia que pateixen els vilatans de l'indret i la seva lluita escarrassada contra Goliat. D'alguna manera, tot plegat sembla descompensat.

EN UN MOT: Disminuïda.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Un singe en hiver" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0056636/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 3 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions del botiguer, interpretat pel Noël Roquevert, i de la directora de l'internat, la Victoria, el paper a càrrec de la Gabrielle Dorziat.

PITJOR:
- Les canallades de borratxo protagonitzades per l'Albert Quentin i el Gabriel Fouquet, encarnats pel Jean Gabin i el Jean-Paul Belmondo, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Monkey in Winter" o "It's Hot in Hell".
2. Basada en la novel·la homònima del 1959 escrita per l'Antoine Blondin.
3. Fou rodada a diferents indrets del departament de Calvados de la regió francesa de Normandia, entre els quals, Villerville, Port-en-Bessin-Huppain, Trouville, Houlgate o Pennedepie.
4. El director, l'Henri Verneuil, apareix un instant en pantalla, al principi, alhora que es presenta el seu nom.

COMENTARI: Em resulta força difícil reconèixer cap mena de gràcia en les bestieses d'embriacs barruts, raó per la qual gran part de la pel·lícula m'ha incomodat. Les rucades de torero, sobretot, o el moment del "zapateao" desprenen molta ronya. No obstant això, entre el context temporal, els escenaris pintorescs, el rerefons de l'addicció, i instants com la conversa dels col·legues mentre recullen mariscs de la platja, la impressió de la funció ha acabat esdevenint positiva, més o menys.

EN UN MOT: Alcoholica.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "East of the Mountains" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9038678/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El seny del Bill Harden, el paper del John Paulsen, i els retrets al seu germà de l'Aidan Givens, el personatge encarnat pel Wally Dalton.

PITJOR:
- El moment en el que el Ben Givens, interpretat pel Tom Skerritt, arrenca a plorar en l'habitació del motel.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surten els rètols "Dedicated to the memory of the director's father, Alexander Sharp", "Dedicated to the memory of our friend, filmmaker Lynn Shelton" i "This film was created and shot on the traditional lands of the Yakima Nation, the Puget Sound Salish, the Duwamish, the Wenatchi, the Colville and the Okanagan tribes. We honor the land and thank the indigenous people past and present, particularly the elders".
2. Basada en la novel·la homònima del David Guterson, publicada el 1999.
3. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol del 2019.
4. L'SJ Chiro, directora de la pel·lícula, confessà sentir-se propera al personatge encarnat per la Mira Sorvino, la Renee, doncs, el seu pare, també, estava malalt durant la producció; de fet, va morir 4 dies abans de la finalització de la filmació.

COMENTARI: Sí que ha estat un goig veure la Mira Sorvino després de tant de temps sense trobar-la en pantalla (culpa meva). La retrospectiva del vell, no obstant, sobretot, tenint en compte que ni ell mateix sap ben bé què vol fer o si tindrà els pebrots per fer-ho, resulta massa carregosa, insípida, vacil·lant. Pel passat del paio, metge, en cap moment sembla que hagi de succeir res extraordinari o radical. A més, tinc la sensació que l'amabilitat dels vilatans de l'indret, en especial, la de la veterinària, a càrrec de l'Annie Gonzalez, queda una mica excessiva, diria. Al final, es descobreix que el iaio és un carallot egoista, la qual cosa fa més difícil desenvolupar empatia per la història. Res, un plom particular.

EN UN MOT: Repapiejant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Garujigi" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1433775/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fills del Byeon Gang-soe, el paper del Bong Tae-gyu, fent figures amb els raigs de pixat al ritme de la "Marxa Número 1 en Re Major" de les "Pomp and Circumstance military marches", compostes pel Sir Edward Elgar.

PITJOR:
- El fragment de natació artística de la Dal-gaeng, el personatge a càrrec de la Kim Ye-won, amb l'acompanyament del fragment del vals compost pel Johann Strauss II, "An der schönen blauen Donau".

NOTES:
1. El títol internacional és "A Tale of Legendary Libido".
2. Durant els títols de crèdit, es mostren petites animacions.

COMENTARI: L'ambientació del poblet en l'època de la dinastia Joseon, vestits, barraques, estris, endergues, fa força patxoca. També destacaria alguns fragments singulars de l'acció, com el concert de percussió que interpreten entre les dones libidinoses i el protagonista o el gag que representa la competició d'alçament de pes amb el penis. Òbviament, m'ha delectat l'exposició de pit i cuixa, encara que limitada. No obstant, en acabat, la impressió que m'ha provocat tot plegat no ha estat gaire positiva; se m'ha fet llarguíssima. A més, la qüestió de l'ós grinyola un tant. Intenta semblar múrria però li manca una mica d'enginy.

EN UN MOT: Popes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Being James Bond: The Daniel Craig Story" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15346636/

DURADA: 47 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'emoció del parlament de comiat del Daniel Craig al final del rodatge de "No Time to Die", la seva darrera participació en la franquícia.

PITJOR:
- Sembla més promocional que informativa; de fet, el Baillie Walsh, té experiència dirigint anuncis oficials d'un parell de títols d'aquesta etapa.

NOTES:
1. Repassa detalls dels films en els que l'actor, en Daniel Craig, ha interpretat l'agent secret britànic: "Casino Royale", del 2006, dirigida pel Martin Campbell, "Quantum of Solace", estrenada el 2008, a càrrec del Marc Forster, tant "Skyfall" com "Spectre", del 2012 i el 2015, respectivament, amb en Sam Mendes en la direcció, i "No Time to Die", estrenada el 2021, amb el Cary Joji Fukunaga substituint l'inicial Danny Boyle de responsable.
2. Al principi del documental, surt el rètol "Daniel Craig, Michael G. Wilson and Barbara Broccoli in conversation".

COMENTARI: La impressió que deixa és de poca substància, gairebé, de mera enumeració. Cert que explica alguna circumstància dels rodatges que m'ha sobtat, com la condició física desfavorable del protagonista durant la producció d'"Spectre" per culpa d'una cama trencada. Però, en general, aporta ben poca cosa. Mirar-me això ha estat una pèrdua de temps que només m'ha servit per adonar-me que no he vist totes les pel·lícules de l'era Craig. Bé, menys és el no-res.

EN UN MOT: Tastet.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Volverá El Polvo a La Tierra" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6606998/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El parell d'ensurts provocats per la mare difunta, interpretada per la Patricia Lupercio Sánchez.

PITJOR:
- Els diàlegs absurds.

NOTES:
1. El títol internacional és "Dust Will Return to Earth".
2. El del Marno fou el darrer paper que va encarnar el Roberto "Puck" Miranda, que va morir en novembre del 2020.

COMENTARI: Si més no, el dolent esdevé prou odiós, ràpid. Però és que tota la resta es presenta de manera molt pobre, feble i una mica forçada. El guió tampoc ajuda gaire. Entenc que el director, l'Alejandro Soltero, va fer el que va poder amb els recursos dels que disposava; el resultat és d'insuficient.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cryptozoo" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13622118/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La utilització de la banya d'unicorn per part de l'Amber, a qui posa veu la Louisa Krause, per trencar la gàbia de vidre on és presa la Luz Mala.

PITJOR:
- El vessant artístic, els dibuixos i l'animació.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt un rètol que diu "Drawn 2016 - 2020 in Richmond, Virginia".
2. El director, en Dash Shaw, menciona el curtmetratge del Winsor McCay, "The Centaurs", com inspiració per al seu projecte.
3. Li va ser atorgat el NEXT Innovator Prize presented by Adobe en l'edició del 2021 del Sundance Film Festival.

COMENTARI: M'adormia cap a la meitat, m'adormia... Potser, salvaria la pista sonora en la que participen actrius com la Lake Bell o actors com el Michael Cera, que interpreten la Lauren Grey i el Matthew, respectivament. Però és que ni la història ni la proposta visual m'han engrescat gens ni mica. Un zoo d'éssers mitològics? No sé, sona a idea superada pel temps, a un "Jurassic Park" matusser, pobre i penós. De fet, tot plegat sembla més un experiment mal girbat i sense talent que quelcom que es pugui presentar en públic. Buf!

EN UN MOT: Amateur.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sau Fu Fei Lung" (1990)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0100605/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El darrer enfrontament amb explosió final inclosa.

PITJOR:
- Les escenes en el karaoke a Singapur.

NOTES:
1. El títol internacional és "Skinny Tiger, Fatty Dragon"; per estratègia comercial, inicialment, s'havia anunciat com "Tiger on the Beat 3".
2. Va recaptar més de 10 milions de dòlars hongkonguesos en cinemes.
3. Fou rodada entre Singapur i Hong Kong.
4. L'argument és similar al del film del 1986 dirigit pel Peter Hyams, "Running Scared".

COMENTARI: Excepte per una maniobra que converteix una cadena penjada del sostre en una mena de soga, en el duel entre el Sammo Hung i el Yip Seung-wa, la coreografia d'arts marcials, en general, no destaca per l'originalitat. És a dir, en aquest aspecte, molt ordinària. I, en el vessant de l'humor o la comicitat, suposat al·licient de l'obra, imperen grolleria i beneiteria. A mi, el tàndem protagonista, el Sammo Hung i el Karl Maka, no m'ha fet cap gràcia. Això, sí; he de confessar que la irrupció, bastant gratuïta, tot sigui dit, dels dos sicaris transsexuals m'ha sobtat. Me la podia haver estalviada, segur.

EN UN MOT: Insulsa.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Best Sellers" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10339052/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La cessió pòstuma dels manuscrits del Harris Shaw a la Lucy Stanbridge, interpretats pel Michael Caine i l'Aubrey Plaza, respectivament.

PITJOR:
- El rampell de passió de la Lucy amb el Jack Sinclair, encarnat per l'Scott Speedman.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, apareix el rètol "For my dad" i, abans dels noms de l'elenc, "In memory of MyLou Sauvage".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre i desembre del 2019 a Montréal, al Quebec.
3. L'any 2015, l'Anthony Grieco va rebre el Don and Gee Nicholl Fellowships in Screenwriting pel guió d'aquesta pel·lícula.

COMENTARI: M'han persuadit els intents desesperats per part de la Lucy, fregant la humiliació, de promocionar el llibre. Reconforta, a més, aquesta mena de recompensa final en forma de tresor que li queda després dels sacrificis que assumeix. No obstant això, allò que ofereixen l'un, més enllà del "bullshite", i l'altra al llarg de la història pel que fa a talent, carisma o simpatia no acaba d'omplir gaire. Passa, només.

EN UN MOT: Caduca.

PAÍS:           QUEBEC, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Killing Eve - Temporada 1a" (Des del 8 d'abril fins el 27 de maig del 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7016936/episodes?season=1

DURADA: 333 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del 7è episodi, "I Don't Want to Be Free", de la cel·la entre l'Oksana Astankova, en la pell de la Jodie Comer, i l'Inga, interpretada per l'Emily McIllwraith.

PITJOR:
- La Sandra Oh encarnant l'Eve Polastri.

NOTES:
1. Inspirada en la sèrie de novel·les escrites pel Luke Jennings i publicades entre el 2014 i el 2016, composta pels títols "Codename Villanelle", "Villanelle: Hollowpoint", "Villanelle: Shanghai" i "Odessa".
2. Aquesta primera temporada fou rodada entre el 17 de juliol i l'1 de novembre del 2017; s'han desenvolupat 3 temporades més, la quarta essent la darrera.

COMENTARI: Em sap greu personalitzar però trobo que la Sandra Oh destarota tot l'invent tant per la seva presència difícil (Déu n'hi do, què grotesca, la paia!) com per la seva actitud repel·lent; això últim, culpa del guió. És a dir, resulta totalment inversemblant que pugui seduir ningú; menys, una psicòpata sofisticada tal la Villanelle. Tampoc m'emocionen gaire les ganyotes, els posats, les ximpleries, els accents de la Jodie Comer. Les gracietes, en general, són estúpides i l'argument m'ha semblat un clixé barroer, vulgar. Per acabar-ho d'adobar, els enfrontaments acaben esdevenint absurdament insatisfactoris. Res, encara que en la tercera temporada visitin Barcelona i Girona, no penso perdre ni un minut més en aquesta tifa.

EN UN MOT: Fastigosa.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!