LLARGMETRATGE: "El mestre que va prometre el mar" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11887316/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent amb el que parla en castellà l'Enric Auquer fent de l'Antoni Benaiges.

PITJOR:
- L'actitud esquerpa de l'Ariadna, el personatge interpretat per la Laia Costa, no s'explica.

NOTES:
1. Es basa en una publicació de 2013, "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar", signada pel Francesc Escribano i Royo https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Escribano_i_Royo, en Sergi Bernal Ferrando, el Francisco Ferrándiz Martín i la Queralt Solé i Barjau https://ca.wikipedia.org/wiki/Queralt_Sol%C3%A9_i_Barjau, que recull una investigació al voltant de la figura de l'Antoni Benaiges i Nogués https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Benaiges_i_Nogu%C3%A9s.
2. Internacionalment, va acumular una recaptació d'uns dos milions i mig d'euros; se li estima un pressupost d'uns 2 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 23 d'agost i el 4 de novembre de 2022 en diferents indrets de Briviesca, Burgos, Salinillas de Bureba, Mura, l'Ametlla del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gualba, Vilanova i la Geltrú, Llinars del Vallès i Barcelona; la fossa comuna de La Pedraja, a Burgos, va recrear-se a Collserola, Barcelona, amb l'assistència de Francisco Etxeberria Gabilondo https://ca.wikipedia.org/wiki/Paco_Etxeberria, l'arqueòleg que va exhumar-la en 2010.
4. En anglès, s'anomena "The Teacher Who Promised the Sea"; abans dels crèdits surten diferents rètols en els que es fa referència, per exemple, a l'Asociación Escuela Maestro Antoni Benaiges de Bañuelos de Bureba; durant els 2 primers minuts de crèdits, es mostren documents i fotografies, alguna de l'Antoni Benaiges real i els seus alumnes del poble.

COMENTARI: La part de la història del mestre entre 1934 i 1936 es resol de manera solvent oferint apunts subtils però precisos sobre les relacions personals amb nens i adults, el tarannà idealista del protagonista, la dinàmica de poders en un context polític convuls https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola... Força austerament, tot sigui dit, mes suficient. En canvi, la connexió entre la descoberta de la fossa en 2010 i l'Ariadna (besnéta d'un represaliat!) esdevé confusa. La veritat és que no acabo de trobar-li gaire solta, a l'expedició que fa la noia a Burgos. Entenc la pretensió de personalitzar i d'intensificar l'element sentimental. Tal maniobra serveix, a més, per a introduir l'angoixa afegida que suposa per a descendents de les víctimes un oblit que arriba amb el pas inexorable del temps, suposo. D'acord. Trobo, no obstant, que el plantejament resulta maldestre; l'excusa, massa feble. Crec que hauria estat més genuí i natural, per exemple, relatar l'experiència d'un reporter gràfic, com el mateix Sergi Bernal Ferrando que va cobrir l'exhumació en qüestió, fent la seva feina de periodista en el terreny. En fi, sigui com sigui, l'espectacle colpeix.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Silo - Temporada 1a" (Des del 5 de maig fins el 30 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14688458/episodes/?season=1

DURADA: 494 minuts i mig (Crèdits: 27 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La loteria de la maternitat i l'engany sobre l'implant contraceptiu per evitar que els rebels es reprodueixin.

PITJOR:
- L'absurditat del plantejament i la criminalització del record.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són "Freedom Day", "Holston's Pick", "Machines", "Truth", "The Janitor's Boy", "The Relic", "The Flamekeepers", "Hanna", "The Getaway" i "Outside".
2. La segona temporada, que s'ha d'emetre entre el 15 de novembre de 2024 i el 17 de gener de 2025, consta de 10 capítols també.
3. Es basa en la història escrita pel Hugh Howey recollida en la novel·la, "Wool" https://en.wikipedia.org/wiki/Silo_(series), en 2011; en 2012, 20th Century Fox https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios va arrencar un projecte per adaptar l'argument a una pel·lícula; en 2021, Apple TV+ https://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_TV%2B va fer-se càrrec de la sèrie.
4. El rodatge es va portar a terme entre agost de 2021 i la meitat de 2022 en Hoddesdon, en el comtat anglès de Hertfordshire, amb la denominació de treball, "Mechanical" o "Wool".

COMENTARI: Els dos primers per l'expectativa que generen i els dos darrers per allò de saber com acaba l'assumpte. Bé, podria incloure el tercer pel suspens de la reparació in extremis... Tot i que la situació en si em sembla una sobirana parida bastant ridícula. L'ambientació de l'espai i els dissenys fan prou patxoca però trobo massa elements grinyolant per quedar satisfet amb el conjunt. Per què tanta gimcana i misteri poca-solta? Quina necessitat tenen de simular un prat verd pels que surten? Per què la dinyen? Com és que permeten terminals d'ordinador i no microscopis? Quina importància té conèixer la comporta secreta del darrere si poden sortir per davant demanant-ho? Imagino que gran part d'aquestes qüestions es responen en les següents temporades. Potser, el túnel subterrani comunica els diferents silos... Malauradament, m'he avorrit llegint el resum de l'episodi de continuació. O sigui que res. La impressió que m'ha quedat, doncs, és d'aixecada de camisa, de macedònia improvisada amb força farciment innecessari. Ep! Me l'he empassat en un dia, la qual cosa vol dir que he fet força via, oi?

EN UN MOT: Fogonada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Perdida - Temporada 1a" (Del 14 de gener fins el 24 de març de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10064124/episodes?season=1

DURADA: 529 minuts (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Enrique, interpretat per l'Antonio Mora.

PITJOR:
- La resolució queda molt matussera; per exemple, l'empoderament de la Milena, el paper de l'Ana María Orozco, o l'assassinat del Quitombo a mans de l'Angelita, encarnats pel Fernando Solórzano i l'Adriana Paz, respectivament, o l'acceptació tant carrinclona del Cruz per part de la Soledad Santos, el Juan Carlos Messier i la Verónica Velásquez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "El Español", "Un hombre previsor", "Teo", "Reencuentros", "El traidor", "Los detalles son importantes", "La fuga", "Hombre muerto", "Ibagué", "Cambalaches" i "Padre".
2. Internacionalment, s'anomena "Stolen Away" o "The Stolen Daughter".
3. La presó en la que s'inspira La Brecha és la Cárcel La Modelo https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1rcel_La_Modelo de la capital de la República de Colòmbia.
4. Primer, en Natxo López, el guionista principal, va escriure 5 episodis a partir de la idea original del David Oliva i la Ruth García; aquest material va servir per a que la cadena, Antena 3, donés el vist-i-plau per continuar el desenvolupament del projecte que, originalment, havia de compondre's de 8 capítols de 70 minuts cadascun.
5. El rodatge es va portar a terme en indrets de València i de Bogotà, al llarg de 23 setmanes, sis mesos, des d'abril de 2019.

COMENTARI: Existeixen milers d'històries amb aquest mateix ganxo de la infiltració d'un innocent en una presó a la recerca d'informació. Per exemple, ara, em ve al cap "Prison Break" https://ca.wikipedia.org/wiki/Prison_Break, aquella sèrie del 2005 creada pel Paul Scheuring. És a dir, per aquest costat, no trobo que això sigui especialment original. Després, el deix de serial ordinari que adquireix de seguida, el qui és el pare de qui i perquè, m'ha resultat molt i molt feixuc. Potser per aquest motiu se m'han escapat coses però.. Per què la funcionària, la Paloma Abril Buendía, a càrrec de l'Aída Morales Álvarez, envía cap correu al protagonista, l'Antonio Santos, el personatge del Daniel Grao, tretze anys més tard del segrest? I com és que La Grilla, el paper de la María del Rosario Barreto, no se l'ha carregat abans? O, en la mateixa línia d'ajudes incomprensibles, per què l'Angelita esdevé tant servicial cap a l'espanyol? O per què un cas d'abducció caducat el converteixen en una carnisseria enviant a València el sicari, el Zarco, a mans del José Juan Rodríguez? Tot plegat, em fa la impressió de focs artificials sense solta ni volta. No m'ha convençut... i m'ha avorrit bastant.

EN UN MOT: Telenovel·la.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Can We Take a Joke?" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4324916/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El metratge d'alguns casos que s'expliquen, com el de la "Passion of the Musical", del Christopher Lee, o el número del Salvador Rodriguez en el que una noia del públic se li encara.

PITJOR:
- El fet que el perdó del governador George Pataki al Leonard Alfred Schneider es presenti com un assoliment quan, en comptes de rebre un indult, el còmic hauria de ser exculpat.

NOTES:
1. El títol provisional fou "Can America Take a Joke?".
2. La seva estrena digital es va fer coincidir amb el 50è aniversari de la mort del Lenny Bruce https://en.wikipedia.org/wiki/Lenny_Bruce, del qual es parla en la peça, que succeí un 3 d'agost.
3. Abans de l'estrena oficial, la pel·lícula va projectar-se a 300 campus arreu dels EUA, entre el 13 i el 20 d'abril de 2016, en el marc d'una col·laboració entre la Foundation for Individual Rights in Education (FIRE) https://www.thefire.org/, co-productora, i l'organització Young Americans for Liberty https://yaliberty.org/; el director i co-productor, en Ted Balaker, va escriure un article https://www.jamesgmartin.center/2017/08/university-president-cant-take-joke/ en referència a incidents ocorreguts en una d'aquestes sessions celebrada en la Lawrence University d'Appleton, en l'estat de Wisconsin.

COMENTARI: Trobo força interessants les aportacions dels humoristes que hi participen, com el Gilbert Gottfried, el Jim Norton, la Lisa Lampanelli, amb la seva generositat cap a la comunitat homosexual en forma de 50 mil dòlars, o la Karith Foster. Inclús, m'ha xocat bastant la història d'online shaming https://en.wikipedia.org/wiki/Online_shaming de la Justine Sacco, que no coneixia abans. Malgrat això, se m'ha fet una mica repetitiu tot plegat. Si més no, en el cas de l'humor, jo ho tinc molt clar, si no em fa gràcia no cal que ho suporti. Serà per oferta! De manera que, per mi, cap polèmica. Generalment, existeixen alternatives. Però, sí, sembla que el món se'n va a can Pistraus. Què hi farem? Mala cara quan morirem.

EN UN MOT: Altaveu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Front" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074554/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat i els acudits del Zero Mostel.

PITJOR:
- Les expectatives no es compleixen en l'acarament del comitè.

NOTES:
1. Al començament dels títols de crèdit, pot llegir-se "Directed By Martin Ritt (Blacklisted 1951) Written By Walter Bernstein (Blacklisted 1950) Co-Starring Zero Mostel (Blacklisted 1950) With Herschel Bernardi (Blacklisted 1953) And Lloyd Gough (Blacklisted 1952) And Joshua Shelley  (Blacklisted 1952)".
2. El tripijoc del mànager en l'actuació a l'hotel està basat en una situació viscuda pel mateix Zero Mostel, que interpreta el Hecky Brown, tal com s'explica en les memòries d'en Walter Bernstein publicades el 1996, "Inside Out: A Memoir of the Blacklist".
3. El suïcidi del Hecky Brown s'inspira en el d'un amic del Zero Mostel, en Philip Loeb, que fou inclòs en la llista negra, acomiadat de la sèrie que protagonitzava, "The Goldbergs", en 1951, i, en 1955, va llevar-se la vida.
4. Va estrenar-se un any després de l'abolició de The House Un-American Activities Committee (HUAC), impulsor de la llista negra.
5. Rodada a Nova York la tardor del 1975.

COMENTARI: D'alguna manera, la presència del Woody Allen, que fa el personatge del Howard Prince, i el seu ritme i posat tant característics provoquen una mena d'anacronisme; l'atmosfera de principis dels 50s, el moment en el que es situa l'acció, no acaba de quallar en la pantalla. L'Allen tampoc casa gaire en la relació sentimental amb l'Andrea Marcovicci, que encarna la Florence Barrett. En aquest aspecte, crec que el film queda massa condicionat per la imatge del novaiorquès. No obstant això, el petit retrat del maccarthisme i l'estratègia que s'empesquen els damnificats per combatre'l resulten prou interessants. Passa bé.

EN UN MOT: Denúncia.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gorod Zero" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0095244/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del pastís amb forma del cap del Leonid Filatov, l'actor que interpreta el paper de l'Alexey Varakin.

PITJOR:
- La parsimònia.

NOTES:
1. El títol internacional és "Zerograd" o "Zero City".
2. Li van ser atorgats premis en diferents festivals, entre els quals el "Gold Hugo" en la 25a edició del Chicago International Film Festival.
3. Fou restaurada i està disponible en el canal de Youtube de la productora Mosfilm https://www.youtube.com/MosfilmRuOfficial de forma gratuïta.

COMENTARI: Ja compro el tema de la sàtira, l'al·legoria del jou soviètic sobre l'individu i totes les interpretacions d'anul·lació de la identitat a través de l'absurditat o de la preservació de la història a partir de gent que no actua, immòbil, que no fa res (els maniquins del museu). Fins i tot, li puc trobar certa gràcia a alguns elements, la secretària en pilotes (lascívia meva per les carns de la Yelena Arzhanik), la ciutat sense sortida (clàssica situació de relat de terror) o el nano que li prediu el futur a l'home atrapat. Però és que m'ha avorrit sobiranament, se m'ha fet eterna. Només en la reconstrucció de la mort del cuiner, encarnat per l'Eugene Zernov, he cregut que la cosa s'animava; no ha estat així. Potser, això ja formava part del pla del director, el Karen Georgievich Shakhnazarov, liquidar l'espectador pel tedi per emfatitzar el missatge del film. Doncs, m'ha acabat els quartos.

EN UN MOT: Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!