dilluns, 28 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "Ted K" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8128276/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc d'adherir a les sabates que porta el protagonista, interpretat pel Sharlto Copley, unes soles de tamany inferior al del propi calçat per deixar petjades enganyoses.

PITJOR:
- L'escena en la que sona "Mr. Lonely", la cançó d'en Bobby Vinton i el Gene Allan enregistrada el 1962.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "After 3 deaths and 22 injuries, Ted Kaczynski was arrested and sentenced to life in prison at Supermax Penitentiary where he is currently incarcerated", "As a result of Ted's manifesto being published, David and his wife Linda recognized his brother's writings and informed the FBI" i "It was the largest manhunt in FBI history"; al final, es veu el logotip de "1% For the Planet -Donor-" associat a la plataforma https://www.onepercentfortheplanet.org/.
2. El rodatge es va portar a terme al llarg d'un any, fonamentalment, al poble de Lincoln, en l'estat nord-americà de Montana, en la mateixa finca en la que en Theodore John Kaczynski va viure.
3. El director i co-guionista, en Tony Stone, va dedicar-li més de 10 anys al projecte.

COMENTARI: L'element d'exposició de l'individu, de les seves malifetes i de la conclusió del cas, a l'estil dels reportatges periodístics de crims reals, el trobo gairebé correcte. Això, sí, excessivament llarg. Més o menys, ajuda a entendre les circumstàncies desesperadores que portaren el tarat a engegar la seva missió; cosa que, imagino, era l'objectiu del director. El problema, però, rau en que ni el paio ni la seva guerra no acaben de resultar gaire interessants. El retrat de l'imbècil sense la contraposició queda coix. Manca de recursos? La veritat és que se m'ha fet bastant feixuc tot plegat; 2 hores de matraca (diu que, inicialment, eren 4). I les aparicions de la Becky, a qui dóna vida l'Amber Rose Mason, grinyolen força. Segurament, qualsevol documental que tracti el tema serà més entretingut.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 27 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "The Ice Age Adventures of Buck Wild" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13634480/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'elenc de veus: en Simon Pegg, el Vincent Tong, l'Aaron Harris, en Utkarsh Ambudkar, la Justina Machado.

PITJOR:
- A pesar del títol, la història sembla més enfocada en el Crash i l'Eddie que no pas en el Buck.

NOTES:
1. Després dels primers 20 segons de títols de crèdit, es mostra una escena curta en el cau del Buckminster "Buck" Wild, a qui dóna veu el Simon Pegg.
2. És la seqüela del film del 2016, "Ice Age: Collision Course", dirigit pel Michael Thurmeier, i un derivat de la franquícia creada pel Michael J. Wilson, iniciada en 2002 amb la pel·lícula "Ice Age", a càrrec del Chris Wedge.
3. Originalment, va concebre's com una sèrie per a Disney+.
4. L'animació va contractar-se a l'estudi ubicat en la ciutat canadenca de Vancouver, Bardel Entertainment; però l'equip d'unes 80 persones que va participar en el procés va treballar en remot per culpa de la situació causada per la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: Mea culpa. No estic 100% segur però crec que un cop vista la del 2006 del Carlos Saldanha, "Ice Age: The Meltdown", ja vaig decidir desistir d'esprémer més aquesta veta perquè no em motivava gens. De manera que no sé quin pot haver estat el motiu que m'ha portat a empassar-me aquesta 6à instància. Serà per alternatives... Segurament, allò que m'ha temptat ha estat el Simon Pegg. Sigui com sigui, fiasco. El vessant artístic no sembla gaire refinat i l'argument resulta un pèl massa ordinari. Llegeixo, a més, que uns quants personatges dels lliuraments anteriors són absents, sobretot, la Peaches i, per raons de drets d'autor, l'Scrat. Igualment, a mi, això tant m'era. Resumint, no paga la pena perdre el temps amb aquesta llufa.

EN UN MOT: Innecessària.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de febrer del 2022

DOCUMENTAL: "Eugenio" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8400800/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).

MILLOR:
- El material audiovisual que acompanya les declaracions i que els dóna context.

PITJOR:
- La impressió de manca de frescor que ofereixen les paraules del Gerard Jofra.

NOTES:
1. Està dividit en 8 capítols: "no faràs res a la vida", "Conchita era l'ànima d'Eugenio", "i de sobte es va fer famosíssim", "l'humor ha de sortir de moments tràgics", "si em dones tres bingos, em caso amb tu", "tenia tot el que havia anhelat", "el món estava a punt de devorar-lo" i "es volia quedar tranquil".
2. La idea se'ls acut als directors, en Jordi Rovira i el Xavier Baig, en llegir una entrevista al fill gran de l'artista, el Gerard Jofra Alcaide, publicada en La Vanguardia.
3. Els autors van recopilar informació al llarg de 8 mesos a partir d'entrevistes a 50 persones; només 30 apareixen en l'obra acabada.

COMENTARI: Reconec que m'ha sorprès molt descobrir que l'Eugeni i la seva dona Conchita havien estat un exponent de la Nova Cançó amb el seu grup musical, Els Dos. També, que el paio fos un cràpula, faldiller i cocaïnòman. Però no el jutjaré per això ni per la manera seva de portar el dol o de relacionar-se amb la prole. La dimensió del còmic és abassegadora. Mirant-me els fragments dels 80s, he sentit, fins i tot, un xic de nostàlgia. Ha estat prou interessant i entretingut.

EN UN MOT: Instructiu.

PAÍS:           CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The House" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11703050/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans conclusius del lliurament central, "Then lost is truth that can't be won", dirigit per la Niki Lindroth von Bahr, que suggereixen que la casa s'ha convertit en un niu de paràsits; ratolí, inclòs.

PITJOR:
- El darrer episodi, "Listen again and seek the sun", a càrrec de la Paloma Baeza, al que no li trobo cap al·licient i deixa una sensació de plom.

NOTES:
1. Composta per tres històries, "I - And heard within, a lie is spun", "II - Then lost is truth that can't be won" i "III - Listen again and seek the sun".
2. En Jarvis Cocker, que posa la veu al promotor del segon capítol, interpreta la cançó que s'escolta durant els títols de crèdit, "This House Is...", la qual va escriure juntament amb el Gustavo Santaolalla.
3. El paper de l'Isobel és interpretat per l'Eleanor De Swaef-Roels; imagino, la filla dels directors, l'Emma de Swaef i el Marc James Roels.

COMENTARI: Es tracta d'una antologia bastant ensopida que no destaca en res; l'elaboració sembla discreta i la premisa, bastant ordinària. Avorreix; de fet, he estat a punt de clapar-me, sobretot, cap el final. Li reconec, no obstant, l'esforç esmerçat en l'animació d'stop-motion. Els actors, bé.

EN UN MOT: Càstig.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El complot dels anells" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0092771/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper que fa la Mònica Huguet i Esteras, la Bàrbara Martí.

PITJOR:
- La gratuïtat de les escenes eròtiques entre la Muriel Basora i el Mike O'Brian, interpretats per l'Ariadna Gil i l'Stephen Brennan, respectivament.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme durant el 1987 a Bellver de Cerdanya, Banyoles, Montserrat, El Prat de Llobregat, Sant Joan Despí i la ciutat de Barcelona.
2. Entre el 29 de juny i el 14 de juliol del 1992, 45 persones vinculades al moviment independentista català van ser detingudes en el marc repressiu de l'Operació Garzón.
3. Els Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada es van celebrar a Barcelona a partir del 25 de juliol fins el 9 d'agost de 1992.
4. En Josep Maria Pou, que encarna l'inspector en cap Boix, va rebre el Premi Sant Jordi de cinematografia atorgat per RNE i la crítica cinematogràfica de Barcelona per la seva feina en aquest film.

COMENTARI: El títol, més que la pel·lícula en si, esdevingué una mena de referent de cinema fet a casa. Però la qüestió és que, a part d'alguna escena "provocadora", ja oferta en el seu moment per la televisió, l'obra no té gaire res amb què engrescar l'espectador. Trobo que la ficció presentada coixeja per tot arreu, o això o és que està bastant pèssimament explicada. De fet, l'argument, el context, em sembla força absurd, vulgar i poca-solta. Potser, la gràcia raïa, només, en veure per pantalla estelades o xiulades a la delegació espanyola i, per descomptat, bavejar amb els pits de la Gil. M'ha decebut profundament.

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 22 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "The Paper Tigers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6060444/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- El barret de la pilota de tennis lligada amb el que el Danny Eight Hands, encarnat per l'Alain Uy, entrena els reflexos.

PITJOR:
- L'absoluta poca-solta del combat final ridícul entre el Danny i el Zhen Fan, el personatge del Ken Quitugua.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In memory of / Rian Ebesugawa / James Le / Robert & Elizabeth Mar / Yemiko Okumoto / John Nolan / and / Nguyen Hong Loan".
2. El director i guionista, en Tran Quoc Bao, va començar a concebre la idea cap el 2011 inspirant-se en les seves experiències com alumne d'arts marcials.
3. Diu que la producció va refusar una oferta de 4 milions de dòlars de Hollywood per discrepàncies amb l'enfocament del projecte.
4. En el 2018, van finançar un curtmetratge conceptual, una mena de preqüela, a traves d'una campanya en la plataforma Kickstarter amb la que van recollir més de 124 mil dòlars.
5. En Ron Yuan va haver d'engreixar-se més de 30 quilograms per interpretar el seu paper d'en Hing.
6. El rodatge es va portar a terme a Seattle, en l'estat nord-americà de Washington, al llarg de 35 dies i durant diferents períodes.

COMENTARI: Passa com un homenatge al gènere particular, gens original, sense gràcia, mancat de carisma, apagat, trist, ordinari. Ja comença malament amb els clips del trio protagonista fent el fatxenda i continua pitjor amb aquesta mateixa colla, 30 anys més vells, disminuïts. Els enfrontaments, de poca volada; i l'argument de fons, bàsicament, una tifa quotidiana. No calia; útil, únicament, pels involucrats, veïns i familiars.

EN UN MOT: Coixa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 20 de febrer del 2022

DOCUMENTAL: "The Tinder Swindler" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14992922/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 84 (sobre 100).

MILLOR:
- El coratge de la Cecilie Fjellhøy, la Pernilla Sjöholm i l'Ayleen Charlotte d'exposar-se públicament.

PITJOR:
- Sembla inconclús, doncs, expliquen que l'estafador segueix fent de les seves, lliure.

NOTES:
1. Arran de l'estrena de la peça, Tinder va excloure permanentment de la seva aplicació el malfactor, en Shimon Yehuda Hayut.
2. El 5 de febrer del 2022, les tres víctimes entrevistades van engegar una campanya per recollir donacions a través de la plataforma GoFundMe.
3. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "SIMON LEVIEV was sentenced to 15 months for the crimes he committed in Israel", "He was released after five months", "Since his release, SIMON has launched a website offering business advice for a fee", "SIMON'S bodyguard PETER and business partner AVISHAY have never been charged with any illegal activity associated with SIMON", "The mother of SIMON'S child denies any wrongdoing", "SIMON and POLINA split up when she found out he was cheating on her", "SIMON has no connection to the Israeli billionaire LEV LEVIEV or the Leviev family", "We have no evidence that any formal charges have been brought against LLD Diamonds or the Leviev family for diamond smuggling", "SIMON currently lives in Israel as a free man", "He no longer appears to have financial problems", "CECILIE, PERNILLA and AYLEEN are still paying off their debts", "SIMON has never been charged with defrauding them", "It is estimated he has swindled $10 million from victims across the globe", "Since his release, SIMON has been back on Tinder", "His current girlfriend is an Israeli model", "We asked SIMON to take part in the film", "He sent us this message (audio) I will proceed with a lawsuit..." i "CECILIE is currently single".

COMENTARI: Entenc la tasca divulgadora d'aquest material de cara a la prevenció però fa molta rabieta. Perquè qualsevol càstig que poguessin rebre els culpables d'aquest mena d'Esquema de Ponzi quedaria ràpidament contrarestat per la dita "Allò que va davant, va davant!", el "Que me quiten lo bailao!" castellà. Em molesten de manera profunda les propostes que tracten crims reals que deixen els casos oberts; aquesta es queda una mica a mitges. En fi... jo, al Tinder, rebutjo qualsevol mossa massa exuberant; sóc així de malpensat.

EN UN MOT: Irritant.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 19 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "Despicable Me 3" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3469046/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els balls del Balthazar Bratt, a qui posa veu el Trey Parker, al compàs de melodies dels 80s com "Bad", l'èxit del 1987 del Michael Jackson, o "Into the Groove", la peça del 1985 interpretada per la Madonna.

PITJOR:
- El recurs argumental dels germans bessons separats i la carrinclonada de la família.

NOTES:
1. Durant els primers dos minuts i mig dels títols de crèdit, apareixen animacions dels bessons, en Gru i el Dru, els personatges de l'Steve Carell, acompanyant els noms.
2. És el 3r lliurament cinematogràfic de la franquícia iniciada en 2010 amb "Despicable Me" i continuada en 2013 per "Despicable Me 2", ambdues, dirigides pel Chris Renaud i el Pierre Coffin; la responsabilitat, aquest cop, recau en el mateix Pierre Coffin i en Kyle Balda; pel 2024, s'espera un quart capítol.
3. A partir d'un pressupost de 80 milions de dòlars, va recaptar uns 1.035 milions.
4. Es va distribuir a les sales d'exhibició amb el pseudònim "Double Bubble".

COMENTARI: Es tracta d'una altra injecció de nostàlgia pels 80s amb dosis ingents de referències i una història de patró; tot, bastant corrent. Li trobo a faltar, sobretot, un xic d'humor original. És que no s'han dignat, ni tant sols, a posar-li un subtítol; "Tifa 3", apa! La qüestió, no obstant, és que el gènere m'acostuma a fer molt el pes i gaudeixo aquest tipus de producte fàcilment. La sortida del robot gegant del mar ha estat un goig... No puc negar que m'ha entretingut. Ara, potser, hauria d'haver vist abans la segona. Doncs, no crec que me la miri mai expressament; ni la quarta, tampoc.

EN UN MOT: Semblant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "House of Gucci" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11214590/

DURADA: 158 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons que sonen; tot i que em sembla un bunyol majúscul que "Faith", l'èxit del George Michael del 1987, acompanyi una cerimònia de casament, a sobre, celebrada en 1972.

PITJOR:
- La pel·lícula, essent en anglès, fa gala d'un estúpid deix italià per part dels protagonistes; només el veig justificable quan s'entén, pel context, que els personatges parlen en anglès (italians parlant anglès), per exemple, durant les negociacions amb Investcorp.

NOTES:
1. Basada en el llibre de la Sara Gay Forden, "The House of Gucci: A Sensational Story of Murder, Madness, Glamour, and Greed", publicat l'any 2000.
2. A partir d'un pressupost de 75 milions de dòlars, va recaptar uns 152 milions, aproximadament.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre febrer i maig del 2021 a la Llombardia, la Toscana, Gressoney-Saint-Jean, Gressoney-La-Trinité i Roma.
4. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "In 1997 Patrizia Reggiani was arrested for the murder of Maurizio Gucci", "So too were Pina Auriemma, Benedetto Ceraulo and Ivano Savioni", "All were found guilty", "Patrizia was sentenced to 29 years in prison", "Pina to 25 years", "Ivano to 26 years", "Benedetto received a life sentence", "Aldo Gucci died of prostate cancer in 1990", "Paolo Gucci died in poverty in London in 1995", "In 1995 Gucci became a publicly listed company. Under the leadership of Domenico De Sole & Tom Ford in the nineties and Marco Bizzarri & Alessandro Michele today, Gucci has become a global success story in the fashion world and is considered one of the world's greatest brands with an estimated value of US$60 bilion", "There are currently no members of the Gucci family at Gucci".
5. La Salma Hayek, que fa el paper de la Giuseppina "Pina" Auriemma, és la parella del François-Henri Pinault, el president de Kering, l'empresa que posseeix la marca Gucci.

COMENTARI: A més de resultar avorridíssima, s'estalvia (o fracassa en presentar-lo) quelcom que podria haver afegit un punt de gràcia a l'obra, el glamur. L'elenc no omple la pantalla; l'Adam Driver no mostra cap classe, en Jared Leto sembla una paròdia d'un malalt, l'Stefani Joanne Angelina Germanotta no acaba d'arribar enlloc i la Salma Hayek... Bé, aquesta té un bon parell de pits, poca cosa més. A banda, els veterans, que ni fred ni calor. Ha estat un suplici innecessari, lent, trist i bastant vulgar.

EN UN MOT: Tediosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "The French Dispatch of the Liberty, Kansas Evening Sun" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8847712/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El fragment de dibuixos animats dirigit pel Gwenn Germain i realitzat per 15 il·lustradors locals d'Angoulême en 7 mesos, aproximadament.

PITJOR:
- La sobrecàrrega visual resulta embafadora, fatiga.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre novembre del 2018 i març del 2019 en la ciutat francesa d'Angoulême.
2. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recaptar uns 45 milions.
3. Al principi dels títols de crèdit, es mostra una llista d'escriptors i editors als quals es dedica el film, molts d'ells associats al The New Yorker: Harold Ross, William Shawn, Rosamond Bernier, Mavis Gallant, James Baldwin, A. J. Liebling, S. N. Behrman, Lillian Ross, Janet Flanner, Luc Sante, James Thurber, Joseph Mitchell, Wolcott Gibbs, St. Clair McKelway, Ved Mehta, Brendan Gill, E. B. White i Katharine White; durant el primer minut i mig, apareixen portades dibuixades pel Javi Aznarez de la publicació fictícia; al final, surt el rètol "For CHRISTOPHE Daniel Bevilacqua (1945-2020)".
4. Les pintures del personatge interpretat pel Benicio del Toro, el Moses Rosenthaler, va compondre-les en 3 mesos l'artista visual Sandro Kopp, parella de la Tilda Swinton, que aquí encarna la J.K.L. Berensen.

COMENTARI: Sí, molt pintoresca; un homenatge a això i allò, amb deu mil referents i inspiracions vàries i amb l'humor sec de rigor (que aquí no funciona gaire, trobo)... i lletres per tot arreu. Buf, quina mandra! Aquest tipus de poti-poti de milions de detalls subtils m'engrescaven molt de jove, com ho feien les escenes de còmic plenes de petites foteses. En canvi, ara o això, m'ha atabalat des de l'inici. Potser, no l'he vista en el meu millor moment o, potser, és que les històries que explica no m'han engrescat gens; de fet, m'han fet bastant de rabieta (segurament, per culpa dels intèrprets). Aprecio, no obstant, l'evident feinada que deu haver portat fer-la; alguna pinzellada interessant m'ha semblat copsar entre esbufecs. L'hauria de revisar mes no ho faré.

EN UN MOT: Barroca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 12 de febrer del 2022

TEATRE: "L'art de la comèdia d'Eduardo De Filippo - Lluís Homar i Toboso - Joan Carreras/Lluís Homar/Lluís Villanueva/Roger Casamajor" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4853228/

DURADA: 129 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).

MILLOR:
- La intervenció del metge, en Quinto Bassetti, encarnat pel Roger Casamajor i Esteban.

PITJOR:
- El segment de la professora Lucia Petrella que fa la Mar Ulldemolins; no per l'actriu, per l'excusa.

NOTES:
1. La traducció de la font, el text de l'Eduardo De Filippo escrit el 1964, "L'arte della commedia", va fer-la en Xavier Albertí.
2. La producció de l'obra va rebre un seguiment que quedà reflexat en la sèrie de 12 capítols de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, "Teatral", disponible al portal de la televisió pública catalana, https://www.ccma.cat/tv3/teatral/; la representació de la peça https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/teatral/lart-de-la-comedia-capitol-1/video/5538388/ s'ofereix en el capítol darrer del programa esmentat.
3. El muntatge va estar en cartell des del 12 de febrer al 12 d'abril del 2015 a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

COMENTARI: Sense saber a què m'enfrontava, m'he mirat el començament (els primers 10 minuts, bàsicament) amb força recel i m'he temut un plany sectorial de dues hores difícil d'empassar. He estat temptat d'engegar-lo. De qualsevol manera, m'ha semblat que l'austeritat de l'escenari tampoc augurava cap gran espectacle. Aleshores, la conversa entre l'Oreste Campese, el paper de l'Homar, i el prefecte, el personatge que encarna el Joan Carreras, el primer acte, m'ha confirmat que, malgrat una forma impecable, el contingut m'avorria sobiranament. És a dir, trobo ben legítims els apunts que s'exposen però em feia molta mandra escoltar-los. Afortunadament, el complot que s'empesca el dramaturg i que es desenvolupa durant el segon acte capgira la situació i deixa una sensació prou positiva de tot plegat. Els actors, molt bé; ara, penso que criden massa.

EN UN MOT: Reivindicativa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Doraibu mai kaa" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14039582/

DURADA: 179 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El context de la Misaki Watari, interpretada per la Toko Miura.

PITJOR:
- Haver d'escoltar el text teatral de l'obra de l'Anton Chekhov, "Dyádya Ványa".

NOTES:
1. El títol internacional és "Drive My Car" i està inspirada, fonamentalment, en el relat homònim de l'antologia de contes escrits pel Haruki Murakami publicada en 2014, "Onna no inai otokotachi"; també, incorpora elements dels relats "Sheerazaado" i "Kino", del mateix recull.
2. Li va ser atorgat el "Prix du Scénario" en la 74a edició del Festival de Cannes i el guardó com a "Best Non-English Language Film", en la 79a dels Golden Globe Awards.
3. El film havia de rodar-se a la ciutat sud-coreana de Busan però va canviar-se la localització a causa de la pandèmia de la COVID-19; a més, va canviar-se el Saab 900 convertible groc del que es parla en la versió impresa per un Saab 900 Turbo vermell.
4. Passats 40 minuts i mig de funció, apareixen 2 minuts de crèdits, coincidint amb el trasllat i l'arribada a Hiroshima.

COMENTARI: Ei, tres hores de parsimònia japonesa! Hom podria pensar, home, el que calgui per explicar la història, justificades. No, senyor. No necessito els diàlegs del rus en xinès o en coreà ni necessito plans de la carraca de cotxe travessant túnels. Redéu, això és quelcom d'amateurs, creure que qualsevol merda és digna d'aparèixer en pantalla! I l'assumpte de fer servir el títol de la cançó de The Beatles queda molt quico a aquestes altures. Si us plau! Ja ho feia, l'escriptor, en el 1987, amb "Noruwei no mori"; per cert, també, adaptada cinematogràficament i, també, castanyot (jo me l'havia llegit, la traducció al català del llibre, "Tòquio blues"). En fi, cras error, confiar en els premis internacionals. Ah, i la xerrameca! Mostrar gent narrant el que sigui sense imatges de suport, només els actors parlant, penso que s'allunya del que és l'essència del mitjà.

EN UN MOT: Pedant.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 10 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "The Boss Baby: Family Business" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6932874/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- El tinglat que té muntat el doctor Armstrong, a qui posa veu el Jeff Goldblum, amb les disfresses mecàniques i tot plegat.

PITJOR:
- L'efecte de l'escuma del volcà de llaminadura en el servidor de l'aplicació diabòlica.

NOTES:
1. És la seqüela de "The Boss Baby", la pel·lícula del 2017 dirigida, també, pel Tom McGrath, que s'inspirava lleugerament en el conte homònim de la Marla Frazee publicat en 2007.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 82 milions de dòlars, va recaptar uns 147 milions.
3. Durant els primers 3 minuts i mig de crèdits, unes animacions senzilles acompanyen els noms mentre sona la cançó del Gary Barlow, "Together We Stand", interpretada per l'Ariana Greenblatt.
4. Al principi, el logo de DreamWorks Animation apareix com un mòbil, juntament amb les figures de xumets i biberons.

COMENTARI: Tot i que la presentació m'ha fet témer allò pitjor, pasterada de continuació, un cop ha començat la missió en si a l'escola d'alt rendiment, la cosa s'ha posat, més o menys, interessant i, per fortuna, la tensió s'ha sostingut fins al desenllaç. Així que m'ha entretingut prou, m'ha deixat content. L'assumpte de rejovenir els germans m'ha recordat al verí que li fan prendre al Shinichi Kudo, el protagonista del manga "Meitantei Conan" del Gosho Aoyama; inèdit no ho seria gaire, vaja... I el malvat Erwin Armstrong, al Gru, de "Despicable Me", el film del 2010 dirigit pel Chris Renaud i el Pierre Coffin; en comptes de minions, nadons. En fi, aquí he de confessar que aquesta ànima infantil del Tim Templeton, el paper del James Marsden, que frega la carrincloneria estúpida, em toca bastant els pebrots, em resulta fatigant; també m'ho resulta l'obsessió nord-americana de fer sentir orgullosos els pares. Però, tot plegat, ha passat millor del que em pensava, malgrat la poca-solta i l'explotació infantil... comèdia.

EN UN MOT: Reiterativa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The King's Man" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6856242/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- El context històric de la Primera Guerra Mundial, malgrat els detalls inexactes i les llicències artístiques.

PITJOR:
- La figura i les circumstàncies del malvat, The Shepherd (altrament, capità Morton), a càrrec del Matthew Goode.

NOTES:
1. Inicialment, referida com "Kingsman: The Great Game", representa el 3r lliurament, després de "Kingsman: The Secret Service" i "Kingsman: The Golden Circle", estrenats en 2014 i 2017, respectivament, i dirigits, també, pel Matthew Vaughn, de la franquícia basada en la novel·la gràfica creada pel Mark Millar i el Dave Gibbons en 2012, "The Secret Service"; s'espera un 4t capítol pel 2023 anomenat, de moment, "Kingsman: The Blue Blood".
2. A partir d'un pressupost aproximat de 100 milions de dòlars, va recaptar 121 milions, esdevenint un fracàs comercial.
3. Després d'1 minut i mig de crèdits, es mostra una escena en la que l'Erik Jan Hanussen presenta l'Adolf Hitler al Vladimir Lenin, els papers interpretats pel Daniel Brühl, el David Kross i l'August Diehl, respectivament; en Hitler és anomenat "Moustached Man" en la llista de correspondència de l'elenc.
4. Es mostra la dedicatòria "In Memory of Harry Morton A true gentleman who led by example, helped others and knew his duty" i, al final, el missatge "The making and authorized distribution of this film supported over 15,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: M'ha avorrit una mica, sobretot, al principi. Però reconec que hi ha escenes de força mèrit com la de l'enfrontament entre el Shola, encarnat pel Djimon Hounsou, i el Grigori Rasputin, el personatge del Rhys Ifans, al ritme de l'Overtura 1812 del Pyotr Ilyich Tchaikovsky o el rescat heroic al front del Conrad Oxford, a qui dóna vida el Harris Dickinson, amb desenllaç funest. També trobo molt bé que l'anglès declari el remordiment com invasor imperialista. Em grinyola, no obstant, l'aglutinament dels dolents al servei d'un individu que no sembla tenir prou categoria. L'acció, els efectes, l'ambientació estan bé mes m'ha calgut un xic de paciència.

EN UN MOT: Feixuga.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 9 de febrer del 2022

SÈRIE: "The Box - Temporada 1a" (28 de novembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13275654/episodes?season=1

DURADA: 223 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció de la Sylvian Rosen, encarnada per l'Olivia Grant, quan la Sharon Pici, interpretada per l'Anna Friel, s'empassa un tret, en l'episodi 6è.

PITJOR:
- El Peter Stormare, en el seu paper del Jedidiah Brag, sembla que es sostingui amb pinces.

NOTES:
1. Fou enregistrada en el Cirkus Arena och Restaurang AB de Djurgården, a Stockholm, a partir de mitjans de març de 2021.
2. El creador, l'Adi Hasak, es va inspirar en obres del David Lynch com "Mulholland Dr.", estrenada el 2001, o "Lost Highway", del 1997.
3. La integren 7 episodis: "Queen of the Box", "A Simple Story", "The Last Hurrah", "True Believer", "The Dark", "The Sinner" i "Queen of the Box (Part II)".

COMENTARI: El personatge protagonista, la "reina de la capsa", a càrrec de l'Anna Friel, m'ha atrapat de seguida. No obstant això, la sensació que em queda és com si la història s'encallés durant 4 episodis i no avancés prou (i se suposa que transcorre 1 any); jo hauria deixat, només, el primer i els dos darrers capítols. A més, trobo que el guió fa una mica de trampa pel retrocés final. Tot i així, en tractar-se de lliuraments curts, de mitja hora, l'espectacle va fluint, més o menys. Fàcil de mirar; no tant, de seguir. Però, bastant entretinguda, al capdavall.

EN UN MOT: Tèrbola.

PAÍS:           SUÈCIA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 8 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "Book of Love" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14014068/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- El plantejament, la traducció impostora d'un llibre que té més èxit que l'original.

PITJOR:
- L'absoluta manca de dignitat del Henry Copper, encarnat pel Sam Claflin.

NOTES:
1. Durant els primers segons dels títols de crèdit, surt en un quadre l'inici d'una entrevista a la María Rodríguez, interpretada per la Verónica Echegui, com a autora.
2. El rodatge es va portar a terme en la primavera del 2021 a l'estat mexicà de Chiapas.
3. Una de les aportacions al guió de la directora, l'Analeine Cal y Mayor, fou transformar la història en una road movie; volia filmar a les piràmides de Palenque però no van aconseguir permís per fer-ho.

COMENTARI: Em sembla molt bé l'al·legat feminista però trobo que l'argument no està prou ben treballat i la presentació queda bastant pobra. A això es suma el fet que els protagonistes no mostren gaire carisma i, sense humor, les quatre situacions en les que ens els planten resulten bastant vulgars. En fi, una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Barata.

PAÍS:           MÈXIC, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Love Hard" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10752004/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El duet del Josh Lin i la Natalie Bauer, interpretats pel Jimmy O. Yang i la Nina Dobrev, respectivament, cantant una versió modificada de "Baby, It's Cold Outside", la cançó del 1944 composta pel Frank Loesser.

PITJOR:
- La rivalitat poca-solta amb el germà, l'Owen, encarnat pel Harry Shum Jr.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre octubre i novembre del 2020 a Vancouver, New Westminster i el Boundary Bay Airport de Delta, en la província canadenca de British Columbia.
2. El títol és una combinació de "Love Actually", del 2003, dirigida pel Richard Curtis, i "Die Hard", del 1988, a càrrec del John McTiernan.
3. El director, l'Hernán Jiménez, que és costa-riqueny, va estudiar el batxillerat a Vancouver, on va filmar-se la pel·lícula.
4. Després d'iniciats els crèdits, veiem un fragment amb la família i els regals de Nadal.

COMENTARI: Compleix, ofereix el que s'espera d'aquest tipus de producte, passar l'estona plàcidament amb l'expectativa d'algun somriure, i mesura prou acuradament el ridícul dels participants per mantenir-se dins d'allò acceptable (tot i que el ball sensual de la Nina Dobrev al karaoke frega el límit, honestament). Té un punt un pèl trampós, que es l'interès de la noia pel manso suplantat i la reciprocitat d'aquest; no l'acabo de trobar raonable. A més, tenint en compte que el protagonista i el director són monologuistes còmics, em sembla que li manquen uns quants acudits a l'obra. Però, com deia, segueix el patró, entreté i... m'agrada la mossa.

EN UN MOT: Correcta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "The Spine of Night" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3885422/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els guaites ocell.

PITJOR:
- Moviments dels ninots que grinyolen en relació a l'acció, com quan els cauen les brases de la nau voladora als sentinelles.

NOTES:
1. Els directors i guionistes, en Philip Gelatt i el Morgan Galen King, van inspirar-se en el film del 1983, "Fire and Ice", en el que col·laboraren el Frank Frazetta i el Ralph Bakshi, i en el darrer episodi de "Heavy Metal", l'antologia del 1981 a càrrec del Gerald Potterton.
2. Fou escrita en 2014 i van caldre 7 anys per dibuixar-la, amb la participació de 4 animadors (3 simultàniament); 1 any de producció addicional va ser necessari per enllestir-la.

COMENTARI: No entenc perquè la Tzod, a qui posa veu la Lucy Lawless, no repel·leix l'atac inicial del Mongrel, el paper del Joe Manganiello, amb la màgia de les flors que domina, cosa que ens hauria estalviat tota la resta. Tampoc, les massacres indiscriminades poca-soltes de les ciutats. Tant se val... Malgrat no ser gaire admirador d'aquest gènere de fantasia tenebrosa de sang i fetge, he pogut fruir, més que res, de la rotoscòpia i de l'evolució del personatge despietat del Jordan Douglas Smith, el Ghal-Sur. Però el conjunt no m'ha semblat especialment remarcable; un caprici dels autors. Passa.

EN UN MOT: Derivada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de febrer del 2022

TEATRE: "L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol i Prats - Pere Planella i Reixach - Joaquim Cardona/Rosa Vila/Rafael Anglada/Ramon Madaula" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1376397/

DURADA: 160 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi; 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La costellada de la parella a la muntanya pelada; l'indret es refereix a uns turons al nord de la ciutat comtal, entre els barris del Coll i el Carmel.

PITJOR:
- L'escena dels 6 duros al llit entre la Tomaseta i l'Estevet, encarnats per la Rosa Vila i el Joaquim Cardona, respectivament.

NOTES:
1. Es tracta d'una adaptació d'en Guillem-Jordi Graells de la companyia Zitzània Teatre per al Festival Grec de Barcelona, que es representà entre el 20 i el 25 d'agost del 1984; el preu de l'entrada era 600 pessetes.
2. El pressupost s'estimà en uns 12 milions de pessetes, dels quals TV3, la televisió pública de Catalunya, va fer-se càrrec del 50% i l'altre meitat se la van repartir l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

COMENTARI: No acabo de pair gaire bé la mesquinesa de l'Esteve ni els retrets que llança al seu fill, el Ramonet, el paper del Ramon Madaula; em sembla d'una limitació exasperant. Se suposa que la gràcia de la història rau en el retrat d'algunes característiques de la burgesia, d'acord, i en apuntar cert conflicte entre feina i art o cultura, en relació a la seva "utilitat". Actualment, la polèmica quedaria capgirada, em penso; la riquesa ve de la propietat intel·lectual. Segons llegeixo, existeixen certs elements autobiogràfics de l'artista Rusiñol en aquesta exposició. En fi, tot plegat, obsolet. Deixant a banda el vessant de crònica de l'obra, la funció se m'ha fet un xic feixuga i massa romancera. També, he quedat ben tip dels barbarismes.

EN UN MOT: Carrinclona.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 4 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "Space Battleship Yamato" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1477109/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals, presents en el 80% de les escenes; el concepte d'un ens de consciència col·lectiva que s'escindeix.

PITJOR:
- L'aversió que provoca el personatge que interpreta el Takuya Kimura, el Susumu Kodai, des de bon començament.

NOTES:
1. Està basada en la sèrie d'anime de 26 episodis, "Uchuu Senkan Yamato", dirigida pel Leiji Matsumoto, emesa entre el 6 d'octubre del 1974 i el 30 de març del 1975.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 2.200 milions de iens, va recaptar uns 4 mil milions.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 12 d'octubre i el final del 2009.
4. Al llarg dels títols de crèdit, sona la cançó composta expressament pel film per l'Steven Tyler, "Love Lives", alhora que es veuen, primer, un clip protagonitzat per la Yuki Mori, encarnada per la Meisa Kuroki, i, després, quadres amb fragments de la pel·lícula.

COMENTARI: A grans trets, l'argument sembla prou raonable i el desenllaç, podria acceptar, arrodoneix bastant la proposta. El problema, però, rau en les escenes carrinclones de vergonya aliena, en l'absurditat immadura d'algunes situacions plantejades i en la manca de rigor pel que fa al vessant de la missió militar. Trobo evident que l'únic reclam de la producció és la nostàlgia i, en aquest cas, jo en sóc immune perquè no em sonava de res aquesta franquícia. Diria que el material original concebut en els 70s ha quedat molt obsolet.

EN UN MOT: Ridícula.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 1 de febrer del 2022

LLARGMETRATGE: "Terra baixa" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1856749/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia de la Marta, interpretada per la Marina Gatell, que diu "No, una caritat, no! Treballar força!".

PITJOR:
- La relació entre la Marta i el Sebastià, encarnat pel Francesc Orella, queda massa ambigua.

NOTES:
1. El guió de l'Isidro Ortíz, el director, està basat en l'adaptació literària d'en Pere Martí de l'obra teatral homònima del 1896 escrita per l'Àngel Guimerà i Jorge.
2. Està disponible a través de l'enllaç https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/terra-baixa/video/3678630/ del portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
3. La primera adaptació cinematogràfica de l'obra d'en Guimerà fou el curtmetratge del 1907, "Tierra baja", dirigida pel Narciso Cuyàs i el Fructuós Gelabert.
4. El rodatge es va portar a terme en la primavera del 2011 a Castellcir, Castellterçol, Gisclareny i Bagà.

COMENTARI: Em sap greu no tenir cap referència perquè no m'he llegit la font ni n'he vist mai cap representació en viu ni cap adaptació, abans d'ara. Però em nego a pensar que aquesta fa gaire justícia a l'original. El cas és que, tal com es presenta, sembla desequilibrada, com el personatge de la Marta; i pobra en recursos, com la banda sonora pedestre a base de sintetitzadors a càrrec del Pep Sala. Alguna perla pot copsar-se, com la declaració d'amor del Manelic, el paper de l'Ernest Villegas, quan exclama "I ara que me la vinguin a prendre!", tot abraçant la Marta. Mes, el somicar constant de la noia resulta irritant. Ni tant sols l'enfrontament final està a l'altura. Doncs, això... mig decebut.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The 355" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8356942/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La Khadijah Adiyeme, interpretada per la Lupita Nyong'o, en l'escena dels banys públics al Marroc.

PITJOR:
- Les dilacions a l'hora de liquidar el Nick Fowler, el paper a càrrec del Sebastian Stan.

NOTES:
1. El títol es deriva de l'Agent 355, denominació d'una espia femella pertanyent al Culper Ring durant la Revolució Americana del període entre el 1765 i el 1791.
2. Durant el rodatge de "Dark Phoenix", el film del 2019 dirigit pel mateix Simon Kinberg, la Jessica Chastain va suggerir al director la idea del grup de dones espies col·laborant.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre del 2019 als Warner Bros. Studios de Leavesde, a Anglaterra, a París, a Marràqueix i a Taipei; en juliol del 2020, va completar-se amb filmacions addicionals a Londres.
4. Al llarg del primer minut dels títols de crèdit, les imatges que acompanyen els noms es desfiguren.

COMENTARI: Trobo a faltar una mica de rigor, en general. Però entenc que la idea era, bàsicament, reunir aquestes cinc dones belles exemplificant la diversitat del món, la Jessica Chastain per Amèrica del Nord, la Penélope Cruz pels hispans (he de reconèixer que l'accent colombià de la Cruz m'ha sorprès), la Fan Bingbing per Àsia, la Diane Kruger, com europea, i la Lupita Nyong'o per Àfrica o, en el seu personatge, de britànica, i fer-les ballar al ritme de les bales. L'acció, el suspens, els mastegots a dojo, les explosions, els trets i tota la mandanga tecnològica, no passen de convencionals. La qüestió, no obstant, és que m'ha entretingut. Crispetes i ja!

EN UN MOT: Laxa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!