LLARGMETRATGE: "New Orleans Uncensored" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0048420/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cigarreta darrere l'orella per diferenciar els treballadors associats al Joe Reilly, el personatge del William Henry.

PITJOR:
- La fugida del Dan Corbett del cau del Zero Saxon amb l'ajuda inestimable de l'Alma Mae, encarnats per l'Arthur Franz, el Michael Ansara i l'Helene Stanton, respectivament.

NOTES:
1. Un títol alternatiu fou "Riot on Pier 6".
2. La producció es va desenvolupar entre el 17 i el 27 d'agost de 1954 en la ciutat de Nova Orleans, en l'estat nord-americà de Louisiana.

COMENTARI: El Dan Corbett resulta intrusiu en excés, el Joe Reilly, un ingenu, i els gàngsters, uns sapastres. Tot plegat sembla bastant de pa sucat amb oli, la narració, l'argument, la interpretació dels actors de carrera i la participació de l'elenc no professional. N'és, de curta! Doncs, se m'ha fet massa llarga. Només salvo les localitzacions.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Danmarks sønner" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9514970/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La pena que li fa al Malik haver entabanat el Zakaria, el personatge a càrrec del Mohammed Ismail Mohammed.

PITJOR:
- No té gaire sentit que al Malik, interpretat pel Zaki Youssef, li matin el fill, encarnat per l'Ali Hossein al-Khudri, quan a la seva dona, el paper de l'Özlem Saglanmak, "només" la ruixen amb àcid.

NOTES:
1. El títol, en anglès, és "Sons of Denmark".
2. L'Ulaa Salim, el director i guionista, va desenvolupar el guió durant sis anys de forma intermitent, havent enllestit un primer esborrany abans, fins i tot, de matricular-se en la Den Danske Filmskole (d'on va graduar-se en 2017).

COMENTARI: El tractament em sembla tant superficial i trivialitzat que, gairebé, em sento insultat... Dic gairebé perquè l'avorriment aclapara qualsevol altra reacció pretesa pel responsable del film. Intenta impactar amb caps de porc i algunes escenes violentes, com la inicial de l'explosió a l'estació de metro o la de l'agressió xenòfoba del final. Però no acaba d'aconseguir cridar l'atenció ni per argument ni per interpretació de l'elenc. M'esperava quelcom més treballat o més genuí.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Owaranai Hito Miyazaki Hayao" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6848624/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El moc que li fum el protagonista, el Hayao Miyazaki, al Nobuo Kawakami, president de Dwango i integrant de l'equip de producció de Ghibli, quan el darrer li presenta la utilització del deep learning en la IA; també, es veu esbroncant un col·laborador en un moment anterior.

PITJOR:
- Plans que semblen robats, il·luminació deficient.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Never-Ending Man: Hayao Miyazaki".
2. Fou emès per la NHK BS1 el 29 de gener de 2017.
3. Es compon dels capítols "Why the camera? I'm retired now", "I'll use CGI to make a short film", "Forward, always forward", "Hayao absorbs youthful energy", "I set this battle up myself", "If you were to make a film now, what would it be?" i "It's decided then".

COMENTARI: Per bé que queda clar que la pretensió era, simplement, seguir el jubilat (durant 700 dies), trobo que la peça no porta enlloc més que a demostrar que el vell vol i dol. Cert que presenciem part del desenvolupament del curtmetratge "Kemushi no Boro" https://en.wikipedia.org/wiki/Boro_the_Caterpillar, que va estrenar-se el 21 de març de 2018 en el seu museu https://en.wikipedia.org/wiki/Ghibli_Museum, amb la primera presa de contacte del mestre amb l'animació CGI. Però és que aquest projecte, a més d'exclusiu de l'exhibició de la ciutat japonesa de Mitaka, no té gens de rellevància, penso, i el dia a dia del iaio resulta més aviat ordinari. Mirant-me això he perdut una hora i 10 minuts; el resultat, la meva impressió de l'artista s'ha degradat.

EN UN MOT: Desmitificador.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Meet Cute" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14900738/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 10 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final a l'estil del rescat dels inferns de l'Eurídice per part de l'Orfeu, en la que en Gary abandona, sense mirar enrere, la companyia de la Sheila, els personatges interpretats pel Pete Davidson i la Kaley Cuoco, respectivament, amb l'esperança que la dona el segueixi.

PITJOR:
- La correcció, a mitja pel·lícula, del relat sobre les condicions del viatge temporal; sembla una improvisació per adaptar-les a les necessitats del guió.

NOTES:
1. Després d'1 minut que hagin començat els títols de crèdit, es mostren 4 minuts i mig de preses descartades; cap el final, surt el rètol "IN LOVING MEMORY OF AMIR PNUELI".
2. El guió, escrit per la Noga Pnueli, fou inclòs en l'edició del 2018 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey)#2018_Black_List, gestionada pel Franklin Leonard.
3. El rodatge es va portar a terme l'agost del 2021 en la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: De robust, l'argument, no ho sembla gaire. Però, entenc que l'espectacle es fonamenta, sobretot, en l'amabilitat de la protagonista i, en aquest aspecte, no hi ha discusió. Trobo la noia adorable. Pel que fa al vessant de la història del viatge temporal, no obstant, crec que l'aprofitament està massa restringit. És a dir, assumint la lliure disposició de l'aparell fantàstic, el fet que la Sheila es passi, mínim, 1 any repetint la mateixa vetllada, un dia darrere l'altre, sense cap objectiu concret esdevé un tant inversemblant, fins i tot, considerant paciència infinita. No només això, la mossa es passa 150 diumenges jugant a pilota amb el Gary infant, fent-se passar per l'oncle Charlie. Absurd, tenint en compte les possibilitats diverses que ofereix el giny per trobar felicitat i sensació d'assoliment en altres fronts. Per cert, amabilitat, també, de la ciutat, Nova York. Quina placidesa, coi!

EN UN MOT: Limitada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kame wa Igai to Hayaku Oyogu" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0455577/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat de l'Eri Fuse, que fa el personatge de l'Etsuko Kugitani, i la fila del Kyusaku Shimada, encarnant el policia Fukushima.

PITJOR:
- El gag de la tifa del Shizuo Kugitani, el paper a càrrec del Ryo Iwamatsu, que embussa el vàter.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Turtles Are Surprisingly Fast Swimmers" o "Turtles Swim Faster Than Expected".
2. Al llarg dels títols de crèdit, es mostren fotografies d'escenes de la pel·lícula mentre sona la cançó de 2005, "Minami kaze", interpretada per Remioromen.
3. Els dibuixos de l'animació de la presentació són del Tobira Oda.

COMENTARI: El to resulta una mica massa baix per engrescar gaire l'espectador; sobretot, amb un argument que frega la vulgaritat. Crec que el Satoshi Miki, el director i guionista, volia imitar cert film francès del 2001 titulat amb un nom de dona. Segurament, m'equivoco en això... Però, la veritat és que algunes de les ximpleries que l'elenc representa m'han fet somriure. I el context quotidià de la ciutat de Miura, on va rodar-se la història, m'ha despertat cert interès nostàlgic en veure, per exemple, el restaurant de yakiniku o l'establiment de ramen. En l'any de la seva estrena, encara no havia cremat la meva il·lusió per l'arxipèlag nipó; aleshores, em faltaven 9 visites al país del sol ixent https://www.amazon.com/dp/B06XQ5R6KX. Es pot mirar; també, es pot descartar sense pena.

EN UN MOT: Poca-soltada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Slow Horses - Temporada 1a" (Des de l'1 fins el 29 d'abril de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5875444/episodes?season=1

DURADA: 284 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estona que el Hassan Ahmed, encarnat en l'Antonio Aakeel, fa comèdia en la furgoneta dels segrestadors.

PITJOR:
- El personatge del Curly, interpretat pel Brian Vernel, esdevé una caricatura.

NOTES:
1. Abans dels crèdits del primer episodi, "Failure's Contagious", apareix el rètol "In memory of Kal Biggins, a much loved friend and colleague"; abans dels del darrer, "Follies", es mostra un avançament de la següent temporada.
2. S'inspira en la col·lecció de novel·les, "The Slough House series", desenvolupada pel Mick Herron entre 2010 i 2022.
3. El 2 de desembre de 2022, va estrenar-se la segona temporada, anomenada "Dead Lions", també, de 6 capítols, que va concloure's el 30 de desembre del mateix any; s'esperen la tercera i la quarta, basades en els lliuraments literaris "Real Tigers" i "Spook Street", publicats el 2016 i el 2017, respectivament.

COMENTARI: Prou que m'ha entretingut! Passa bé. Potser, el final s'allarga una mica massa enllestint assumptes secundaris pendents, quan el segrest és resolt i la tensió, esvaïda. Però, en Gary Oldman i la Kristin Scott Thomas, que s'encarreguen dels papers del Jackson Lamb i la Diana Taverner, l'un i l'altra, encara són capaços d'aguantar el tipus i sortir-se'n decentment del compromís malgrat el xantatge de pa sucat amb oli que s'encreuen. Expedients de paper i fotografia analògica? Quina llufa, noi! Que sóm al segle passat? Igual que la trampa que li paren al River Cartwright, el Jack Lowden. Que no hi ha enregistraments de les converses de la pràctica per demostrar de qui és l'error que el desterra? Apa, ves! Pel que fa a l'actuació, he de dir que la Sophie Okonedo, que fa d'Ingrid Tearney, m'ha grinyolat molt; no acaba d'encaixar en el personatge de comandament. En fi, malauradament, penso que, en casos de clavegueres estatals (com en molts d'altres), la realitat supera la ficció. De manera que em queda la sensació de simplicitat, d'ingenuïtat argumental.

EN UN MOT: Tripijoc.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Timekeepers of Eternity" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15528116/

DURADA: 62 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els retalls multicapa; per exemple, els que apareixen per representar els monstres.

PITJOR:
- Les arrugues indiscriminades.

NOTES:
1. Les imatges utilitzades pertanyen a la minisèrie (2 episodis) de 1995 dirigida pel Tom Holland, "The Langoliers", que adaptava la història homònima escrita per l'Stephen King i publicada el 1990 en l'antologia "Four Past Midnight".
2. L'Aristotelis Maragkos, el director, explica en una entrevista que va desenvolupar el projecte al llarg de tres anys i mig, sobretot, durant les nits.

COMENTARI: No va ser en Woody Allen que va prendre una pel·lícula japonesa i la va doblar a l'anglès per convertir-la en una comèdia? Ja veig, gràcies a la Wikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A8_passa,_Lliri_Tigrat%3F, que sí. El resultat va titular-lo "What's Up, Tiger Lily?" i fou estrenat en 1966. L'obra de la que va manllevar les imatges era un film d'espies ordinari, dirigit per un individu anomenat Senkichi Taniguchi, que va sortir un any abans, "Kokusai himitsu keisatsu: Kagi no kagi". No, si el reciclatge em sembla perfecte però és que això que fa el grec aquí fot flaire més d'exercici d'escola que de proposta comercial seriosa. En fi, si més no, m'ha servit per recordar amb un pèl de nostàlgia aquella castanya del Tom Holland, de temps en els que m'empassava qualsevol merda associada a l'escriptor de Maine.

EN UN MOT: Origami.

PAÍS:           GRÈCIA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Don't Bother to Knock" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044557/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Donna Corcoran, fent de la Bunny Jones, s'aboca a la finestra.

PITJOR:
- El canvi de parer immediat de la Lyn Lesley, el paper de l'Anne Bancroft, respecte el xicot.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la del 1951, "Mischief", escrita per la Charlotte Armstrong Lewi; el telefilm del 1991, "The Sitter", a càrrec del Rick Berger, n'és una altra adaptació.
2. En fase de desenvolupament s'havia anomenat "Mischief" o "Night Without Sleep".

COMENTARI: L'empenta que li fum el Richard Widmark a la Marilyn Monroe per separar-la de la Lurene Tuttle, encarnant, respectivament, el Jed Towers, la Nell Forbes i la Ruth Jones, resulta d'allò més convincent. M'ha sobtat. Així com m'ha sorprès el registre de la diva. Diu que l'actriu era acompanyada per una assessora d'interpretació particular en tot moment. Ves per on! Trobo, no obstant, que li costa arrencar una mica, a la història; la primera mitja hora, malgrat (o, potser, per culpa de) les cançons de la Lyn Lesley, m'ha provocat dubtes seriosos. Però, amb l'aparició del vessant psicòtic de la mainadera, es genera l'embranzida justa per arribar a un desenllaç, més o menys, airós. He xalat tant mirar-me la icona rossa com la llavor de senyora Robinson, la Bancroft, que 15 anys més tard participaria en "The Graduate" a les ordres d'en Mike Nichols, ja, com a cougar. I acabo amb una nota al marge, m'ha fet gràcia l'afany de l'oncle, l'Eddie Forbes, el personatge en la pell de l'Elisha Cook Jr., en exculpar-se. Força bé.

EN UN MOT: Exercici.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Velvet Underground" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7230750/

DURADA: 121 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La Mary Woronov i la Maureen Tucker detractant els hippies.

PITJOR:
- L'ús excessiu del material de l'Andy Warhol i d'altres artistes avantguardistes.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "in loving memory of jonas mekas filmmaker, artist, and founder of anthology film archives, who devoted his life to american avant-garde cinema"; abans, surten imatges petites dels protagonistes, el Lou Reed, el John Cale, l'Sterling Morrison, la Maureen Tucker, la Nico, el Doug Yule, i d'altres participants en l'obra, amb notes biogràfiques sobre cadascun i cadascuna.
2. Van efectuar-se 20 entrevistes; però, el Doug Yule va refusar intervenir.
3. Durant uns mesos i per culpa del confinament imposat a causa de la COVID-19, en Todd Haynes, el director, va quedar atrapat a Los Angeles amb un dels editors, l'Affonso Gonçalves; l'altre editor, l'Adam Kurnitz, treballava en remot des de Nova York.

COMENTARI: Massa artístic, tot plegat! De poc, que no m'adormo; de fet, he tancat els ulls uns quants cops. La segona hora resulta una mica més passable. Però, en general, m'ha avorrit molt i he acabat revisant l'article de la Wikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Velvet_Underground per poder fer-me 5 cèntims de la història de la formació. Ha estat una tortura. Evidentment, no era per mi; m'esperava quelcom més precís.

EN UN MOT: Vòmit.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Guillermo del Toro's Pinocchio" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1488589/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La banda sonora de l'Alexandre Desplat; diu que tots els instruments de les sessions d'enregistrament eren de fusta.

PITJOR:
- Els rifles de pintura i les granades de confeti de The Elite Military Project for Special Patriotic Youth.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, surt el Sebastian J. Cricket, a qui posa veu l'Ewan McGregor, cantant i ballant "Better Tomorrows", la cançó composta per l'Alexandre Desplat i el Roeban Katz; al final de les lletres, apareix el rètol "TO MY FATHER AND MOTHER".
2. S'inspira en l'obra del Carlo Collodi, "Le avventure di Pinocchio. Storia di un burattino", publicada en forma de sèrie entre 1881 i 1882, i les il·lustracions d'en Gris Grimly.
3. A partir d'un pressupost de 35 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 108; va enregistrar-se entre gener del 2020 i l'estiu del 2022.
4. Li va ser atorgat el Golden Globe Award for Best Animated Feature Film en la 80a edició dels premis; i, en la 95a edició dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), la distinció de Best Animated Feature Film.

COMENTARI: Una altra revisió de Pinocchio? Buf, quina mandra! Però, bé, en primer lloc, és stop-motion que, sempre, em ve de gust mirar. I, en segon, l'Ewan McGregor o la Cate Blanchett, a aquestes altures, no es vincularan a un projecte de merda, oi? (dels altres actors del doblatge no dic res perquè o no els conec o els he vist participar en castanyes). Doncs, amb els matisos de context i els ajustaments proposats pels guionistes, el mateix Guillermo del Toro i el Patrick McHale, he de confessar que m'ha agradat prou. I, malgrat que els ninots no m'entusiasmen gaire, l'animació em sembla excel·lent. A més, la incorporació de números musicals fa passar l'estona de manera molt àgil. Molt millor del que m'esperava.

EN UN MOT: Caprici.

PAÍS:           EUA, MÈXIC.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "One Way To Denmark" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7037712/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La vacil·lació del Herb, el paper interpretat pel Rafe Spall, en l'escena en la que intenta decidir-se a cometre l'atracament.

PITJOR:
- La Matilda, encarnada en la Simone Lykke, entra en la història de manera massa fàcil.

NOTES:
1. També, es coneix com  "Denmark".
2. El rodatge es va portar a terme, primer, en indrets del municipi d'Esbjerg, a Dinamarca, i, a continuació, en la vila de Tredegar, del comtat gal·lès de Blaenau Gwent; va finalitzar l'octubre de 2017.

COMENTARI: Ens regala uns quants tòpics de cul de món deprimit (en aquest cas, gal·lès) i, aleshores, per estalviar-nos més vulgaritat, salta a una relació precipitada, sense gaire fonament afectiu, en el país de les meravelles. La nena, a càrrec de l'Emma Katrine Zeilau Thorsted, la iaia rondinaire, el paper de la Benedikte Hansen... La idea d'envejar les condicions de vida dels interns d'una presó tampoc em sembla gens original; sí, potser, el concepte de turisme presidiari. No sé. Ni tant sols penso que el Mennesket ved Havet, el monument ubicat en la platja d'Esbjerg dissenyat per l'Svend Wiig Hansen, sigui remarcable. Això, sí; m'ha fet gràcia quan el Herb s'emprenya amb la senyora que despatxa bitllets, la Jeanette Lindbæk Birk, i li corregeix, indignat, "It's Move on! Move on! Not up!".

EN UN MOT: Miserable.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Funny Women of a Certain Age" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9848422/

DURADA: 75 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El gag de l'escena pornogràfica francesa que explica la Vanessa Hollingshead i la metàfora del cotxe de la Lynne Koplitz.

PITJOR:
- El fragment de la Luenell Campbell parlant de fel·lacions.

NOTES:
1. Va enregistrar-se en The Bell House del districte de Brooklyn, en la ciutat nord-americana de Nova York.
2. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "In Loving Memory Of PINKY AND NATALIE".
3. En 2020 i 2021, va repetir-se la fórmula amb "More Funny Women of a Certain Age" i "Even More Funny Women of a Certain Age", successivament, ambdós dirigits per la Kristen Hartley.
4. Les participants en l'espectacle són la Fran Drescher, la Carole Montgomery, la Vanessa Hollingshead, la Kerri Louise, la Lynne Koplitz i la Luenell Campbell.

COMENTARI: No he pogut estar-me'n de mirar de trobar fotos de les humoristes amb uns quants anys menys i he de reconèixer que la imatge de la Lynne Koplitz m'ha deixat estupefacte. Al cap i a la fi, era una qüestió de dones velles divertides, tal com anuncia el títol; i no defrauda. No es pot negar que d'ofici, en tenen; i de gràcia, també. Així que, en general, ha estat força entretingut; fins i tot, m'ha fet riure més d'un cop. A més, el format d'antologia afavoreix la digestió.

EN UN MOT: Monogràfic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Body Double" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0086984/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La Melanie Griffith, que fa de la Holly Body, compensa tota la resta de nyaps; què n'era, de bonica!

PITJOR:
- Tant l'escena de l'assassinat amb un filaberquí de la muller, la Deborah Shelton, com tot el desenllaç, especialment, l'intent d'enterrament improvisat, són una presa de pèl.

NOTES:
1. Es considera un homenatge a "Rear Window" i "Dial M for Murder", del 1954, i "Vertigo", del 1958, les tres dirigides per l'Alfred Hitchcock.
2. A partir d'un pressupost de 10 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 9, aproximadament.
3. El rodatge es va portar a terme entre febrer i abril de 1984 a indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com les Sylmar Aqueduct Cascades de Los Angeles o la Chemosphere de John Lautner, ubicada en la mateixa ciutat.  
4. Al llarg de 3 minuts dels títols de crèdit, es representa la filmació d'una escena en una dutxa amb el Jake Scully, encarnat en el Craig Wasson, la Denise Loveday i la Mindi Miller.

COMENTARI: Diria que no està gaire polida ni en l'argument ni en l'execució. Per exemple, el detectiu Jim McLean, el personatge del Guy Boyd, a més de semblar una burla interpretativa per la manera d'expressar-se, no comprova en cap moment la coartada del marit, l'Alex Revelle, el paper del Gregg Henry. Per cert, la disfressa d'indi resulta massa grotesca per ser versemblant, menys, en la claror de Los Angeles. Tampoc m'han convençut gaire ni els ensurts ni l'estètica dels títols, com de pel·lícula de terror. Potser, el Brian De Palma, el director, co-guionista i productor, no tenia clar quin gènere estava abordant. Després, l'assetjament del Jake Scully a la Gloria Revelle esdevé inacabable, es dilata massa. I, malgrat això i allò, es deixa veure bastant. En aquests casos, el que compta és la intenció, oi?

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Baburu" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16360006/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenari post-apocalíptic, el Tòquio inundat i la cinemàtica.

PITJOR:
- El comportament inicial de l'Uta, a qui posa veu la Riria., de mona salvatge.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es veuen diferents composicions de l'Uta sobre imatges reals mentre se sent la cançó "Jaa ne, Mata ne.", interpretada per la mateixa actriu que dobla el personatge.
2. En anglès, el títol és "Bubble".
3. Entre el 22 d'abril i el 23 de maig de 2022, Shōnen Jump+ va publicar-ne una adaptació en manga a càrrec de l'Erubo Hijihara.

COMENTARI: Nova revisió de "Den lille havfrue", el conte del Hans Christian Andersen, aquest cop, amb la sirena vinguda de l'espai i provocant un escenari catastròfic en la capital nipona. Ara, cometré un sacrilegi dient que ja vaig trobar bastant innecessària la pel·lícula del 2008, "Gake no Ue no Ponyo", dirigida pel mestre Hayao Miyazaki, que s'inspira, també, en la rondalla de l'escriptor danès. Doncs, imagineu com de sobrera em semla aquesta del Tetsurou Araki; amb tots els respectes al pobre home, per descomptat. No, si, artísticament, està bé; sobretot, les curses dels nanos fent parkour pels terrats. Només que l'argument fa molta mandra. Destinada a generacions noves, imagino.

EN UN MOT: Renovació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Tim Minchin: Back Live" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24518132/

DURADA: 132 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó "If I Didn't Have You".

PITJOR:
- El reguitzell inacabable d'acotacions prèvies a les cançons.

NOTES:
1. Passats 76 minuts, hi ha un intermedi.
2. Fou enregistrat el 30 de novembre i l'1 de desembre de 2021 en el O2 Shepherds Bush Empire de la capital anglesa.
3. L'espectacle va estar de gira 3 anys, entre 2019 i 2022, va representar-se 133 vegades i el van presenciar més de 260 mil espectadors; va aplegar-se més d'1 milió de dòlars a partir d'entrades VIP que va destinar-se a diferents iniciatives benèfiques.

COMENTARI: Trobo perfectes tant la música i les lletres, més o menys, enginyoses com el que, a mi em sembla, virtuositat del paio al piano. D'això no en sé un borrall, millor callar. Potser, el fet que l'home toqui descalç els pedals de l'instrument denota un punt de fatxenderia. Oi? Però, al capdavall, el conjunt sona bé i algunes de les anècdotes i històries que explica el músic entre tema i tema tenen una mica de gràcia. La sensació, no obstant, és que passen 2 hores i un quart i no acaba de quedar res remarcable en el record immediat. Només que l'artista s'emociona cantant "White Wine in the Sun", la darrera peça que interpreta. Tirant a llangorós, tot plegat.

EN UN MOT: Pla.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!