Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8972378/
DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
MILLOR:
- Detalls com l'anècdota del primer enregistrament, amb les trenta-sis preses de "Maybellene", els suborns a locutors de ràdio, la payola, l'afer amb el Berry Park, o la precaució del cantautor de cobrar en metàl·lic i per endavant; diu que en Chuck va morir amb 54 milions de dòlars en efectiu (i 250 milions en propietats).
- La presentació de Chess Records i les fotografies horribles de linxaments.
- Els testimonis del Nils Lofgren, el Joe Perry, l'Steve Jones, que expliquen com de terrible era tocar amb el Chuck.
PITJOR:
- Les dramatitzacions en blanc i negre amb porcions acolorides.
- La intervenció afectada final de l'Ingrid Berry, filla del músic, recitant la lletra de "Too Much Monkey Business", la cançó enregistrada pel Chuck Berry el 1956.
- La interpretació de l'Elise LeGrow.
NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Chuck and Themetta were married for 69 years", "Chuck died on March 18th 2017 The King of Rock'n'Roll" i "He is survived by his four children Ingrid, Melody, Aloha and Charles Jr"; durant els crèdits, es veu el fragment d'una aparició conjunta, en un concert del 1973, del Chuck Berry amb el Bo Diddley presentada com inèdita.
2. Inclou la primera entrevista concedida per la vídua de l'artista, la Themetta Suggs.
COMENTARI: Per un costat està el cràpula que, segons diu el director, el Jon Brewer, va estimar-se més anar a la garjola per disposar de temps per escriure un llibre sobre els seus afers extramatrimonials que pagar un deute amb hisenda. I, per l'altre, el paio que va patir i fer front el racisme dels EUA. També, ens queda el llegat musical, la seva desena d'èxits eterns: "Maybellene", "Johnny B. Goode", "Roll Over Beethoven", "Sweet Little Sixteen", "Rock and Roll Music", "Back in the U.S.A.", "No Particular Place to Go", "Memphis, Tennessee" i... jo què sé?... Si és que, al final, tot em sona igual. Sigui com sigui, malgrat la rellevància de la figura protagonista, no m'ha acabat d'atrapar tant com pensava. Potser, perquè la impressió que deixa és que la celebritat anava a la seva i se li'n fotia la resta.
EN UN MOT: Sobri.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada