dilluns, 14 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Durante la tormenta" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6908274/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La Greta dient-li a la Vera Roy que no coneix la Gloria, interpretades per la Sigrid Cañas, l'Adriana Ugarte i la Luna Fulgencio, respectivament.

PITJOR:
- No s'explica què fa el Nico Lasarte, encarnat en el Julio Bohigas-Couto, en el 1989 per revertir el canvi en l'esdevenidor.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de gairebé 6 milions d'euros i recaptà més de 14 milions gràcies, sobretot, a la Xina.
2. Les dues referències cinematogràfiques principals per al director, l'Oriol Paulo, van ser "Bunny Lake Is Missing", del 1965, dirigida per l'Otto Preminger, i "Back to the Future", del 1985, a càrrec del Robert Zemeckis; però, s'inspira en un dilema personal sobre la paternitat.
3. Rodada entre el 2 de febrer i el 25 d'abril del 2018, 24 dies a Barcelona, 15 dies en un plató de Terrassa i 11 dies a les Illes Canàries.
4. Al final dels títols de crèdit apareix el rètol "La realización y distribución autorizada de esta película ha generado más de 550 puestos de trabajo directos y 100 indirectos".

COMENTARI: Les històries de paradoxa temporal m'acostumen a atrapar; no ha estat el cas amb aquesta, ni pel suspens ni per la ciència-ficció ni per l'elenc. La desesperació de la protagonista es torna una matraca a mida que passen els minuts, els criminals no donen gaire joc i hem d'esperar al final, després de dues hores de murga, per trobar quelcom emocionant i/o aclaridor. L'assumpte del policia dient "els meus companys recolzaran la meva versió davant la jutgessa" i oferint a la dona l'adreça de l'hotel on l'altre, l'Álvaro Morte, es carda la infermera Mónica, el paper de la Silvia Alonso,... massa recargolat, un nyap. Per molt idil·li que els uneixi, com és que el Chino Darín no pot entendre que la paia s'estimi més recuperar la seva filla que continuar en un temps aliè? Res, la intenció és el que compta; no obstant, em sembla una pasterada.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Conjuring: The Devil Made Me Do It" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7069210/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'exorcisme del David Glatzel, el paper del Julian Hilliard, i el retorciment dels cossos posseïts.

PITJOR:
- En la casa del Kastner, encarnat en el John Noble, quan el vell queda segut a l'escriptori del magatzem de relíquies a les fosques, fins que la Vera Farmiga, fent de la Lorraine Warren, s'hi acosta; i, després, la persecució amb el mall de l'Ed Warren, el Patrick Wilson, a la seva dona fins a l'altar.

NOTES:
1. Representa la seqüela de "The Conjuring", del 2013, i "The Conjuring 2", del 2016, ambdues dirigides pel James Wan; i és la vuitena pel·lícula de la franquícia creada pel director.
2. Inspirada en el cas de l'Arne Cheyenne Johnson, de Brookfield, a l'estat de Connecticut dels EUA, esdevingut en novembre del 1981, i amb el recolzament del llibre del 1983 sobre el mateix, "The Devil in Connecticut", escrit pel Gerald Brittle.
3. Al principi dels títols de crèdit, després del nom del director, en Michael Chaves, s'intercalen els d'altres participants en el film amb imatges de l'Ed i la Lorraine Warren i fotografies del cas de l'Arne, durant dos minuts.
4. A partir d'un pressupost de 39 milions de dòlars, ha recaptat, de moment, el triple, gairebé.
5. Fou rodada entre juny i agost del 2019 a Newnan i Atlanta, ciutats de l'estat de Georgia dels EUA.

COMENTARI: Per un costat, ja prou interessant, tenim la història del posseït sacrificat al jutjat. Per l'altre, les malifetes de l'ocultista, interpretada per la terrífica Eugenie Bondurant. I la combinació dels dos elements, amanits amb els ingredients habituals del gènere, compon un escenari que compleix amb allò que s'espera d'un producte d'aquest estil. Diria més, ho fa amb certa amabilitat. Ensurts esperats però eficaços. M'ho he passat bé amb l'angoixa.

EN UN MOT: Considerada.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de juny de 2021

MIGMETRATGE: "Miraculous World: Shanghai, la légende de Ladydragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12816634/

DURADA: 56 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Fei Wu convertida en mico està a punt de clavar-li un cop de puny als collons del King Cash.

PITJOR:
- La reconstrucció miraculosa final de tot allò destruït.

NOTES:
1. El títol internacional és "Miraculous World: Shanghai - The Legend of Ladydragon"; els de treball, "The Chinese Legend" o "Ladybug in Shanghai".
2. Associada a la franquícia creada a partir del concepte del Thomas Astruc, "Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir", en marxa des del 2015.
3. L'acció cal situar-la entre els capítols "Papa Garou" i "Silence", segon i sisè, respectivament, de la tercera temporada de la sèrie.

COMENTARI: Em sonava la sèrie d'haver vist alguna escena aïllada. Aleshores, fa força temps, m'havia atret la sensualitat de la marieta. Sí, ja sé que se suposa que és una adolescent i un dibuix animat! Sóc un vell verd, què voleu? És el motiu trist pel qual he decidit fer un cop d'ull a aquest especial. El problema que m'he trobat, no obstant, és la manca de familiaritat amb els personatges i el seu context màgic. De manera que, tot plegat, m'ha semblat bastant insípid i qüestionable. És a dir, excepte pel misticisme xinès que em provoca Shanghai, la resta em resulta ordinari. Al respecte, la qualitat del modelatge no ajuda. Potser, és que ja estic mal acostumat; però l'animació o, més aviat, els detalls de la mateixa delaten una producció limitada. Evidentment, no em trobo entre el públic objectiu de l'obra.

EN UN MOT: Farciment.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 12 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Next Gen" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7133686/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge odiós de la Charlyne Yi, l'adolescent emprenyada Mai Su.
- El reciclatge de dades per alliberar espai de memòria.

PITJOR:
- El pla ximple de dominació de l'Ares, a qui posa veu el Jason Sudeikis.
- Els moments carrinclons entre la Mai Su i el 7723 i amb la Greenwood, la Kiana Ledé.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic en línia, "7723", del Wang Nima, fundador i editor de la plataforma Baozou Manhua.
2. Fonamentalment, es va desenvolupar utilitzant Blender 2.79b i Cycles.
3. El conductor del programa "The Big Show with Nima" és interpretat pel mateix Wang Nima.

COMENTARI: Els directors, el Kevin R. Adams i el Joe Ksander, mencionen "Blade Runner", la pel·lícula dirigida pel Ridley Scott l'any 1982, i "The Terminator", del 1984, a càrrec del James Cameron, com a inspiració. Bé, em temo que l'originalitat no seria un tret destacat aquí, més enllà del fet que les màquines entenguin el llenguatge dels gossos, els quals resulten ser molt mal parlats (almenys, el que tira del Michael Peña). No obstant, a més de la lluita entre robots, també trobem el tema de la sobreinformació que patim els humans (en aquest cas, el més humà, el John Krasinski encarnant el prototip 7723), l'assumpte de l'assetjament escolar i la sàtira a la dependència de la tecnologia a la que tendeix la societat. Res de nou però està prou ben feta i és entretinguda.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 9 de juny de 2021

DOCUMENTAL: "Wait for Your Laugh" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5710688/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat de filmació original, històries com les de The Flamingo Hotel & Casino de Las Vegas del Bugsy Siegel.

PITJOR:
- El material enregistrat per representar escenes explicades, com la del bateig amb l'Evelyn Nesbit.

NOTES:
1. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 3 anys, període que la mateixa protagonista va negociar amb el director, en Jason Wise.
2. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol, "After the release of this film, Rose Marie decided to join Bobby. She is still looking for her next job"; i, durant els crèdits, veiem un quadre amb l'artista cantant "Chena A Luna", una versió de la tarantel·la "C'è la luna mezzo mare".
3. La intenció inicial del director era fer una revisió històrica del món de l'entreteniment i havia pensat en fer-la a través de la figura d'en Mickey Rooney.
4. El títol es deriva del que li deia l'actriu al Dick Van Dyke en el "The Dick Van Dyke Show".

COMENTARI: La primera reacció és de "Qui coi és aquesta senyora? Ha de ser molt segona filera perquè no em sona de res!" Doncs, Déu n'hi do, la vida de la paia! Nena prodigi, lligams directes amb la màfia, idil·li acabat en drama, comèdia a dojo, referent feminista, èxit... Clar que una empenteta de la "família" devia rebre, imagino, sobretot, al principi. No obstant, s'entén que si no hagués estat per un gran talent, no s'hauria mantingut al peu del canó durant 9 dècades, que es diu aviat. Però, amb el munt d'evidència gràfica que conservava la mateixa dama, tampoc sembla gaire difícil composar un relat suculent. M'agrada que l'obra acabi amb l'acudit que explica la Rose Marie en el lliurament del Shirley Temple Award, el 2015, i el "I thought I'd leave 'em laughing..." Bé, en realitat, la darrera aparició, durant els títols de crèdit, és interpretant una peça que la Morgana King fent de Mama Corleone cantava en "The Godfather", el clàssic del 1972 dirigit pel Francis Ford Coppola. Casualitat?

EN UN MOT: Imposada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Freaks" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8781414/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de la Chloe i l'agent Ray, interpretades per la Lexy Kolker i la Greace Park, respectivament.

PITJOR:
- L'escena del cotxe per la zona residencial, accelerant, derrapant i perdent el control no cola.

NOTES:
1. Els directors, l'Adam Stein i el Zach Lipovsky, van esdevenir amics en 2007 en coincidir en un concurs televisiu anomenat "On the Lot".
2. Fou escrita en 2016 pels mateixos directors i rodada a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, l'agost del 2017.
3. No es veu el títol de la pel·lícula fins als crèdits.
4. Les paraules del Mark Duplass en una xerrada organitzada pel festival d'Austin, South by Southwest, del 2015, amb les que aconsella encarar la producció cinematogràfica d'acord als mitjans disponibles i no amb els desitjats, van inspirar l'Adam Stein i el Zach Lipovsky a l'hora d'engegar el projecte amb els recursos limitats que tenien a l'abast.

COMENTARI: Explicava, l'Adam Stein, que part de la inspiració a l'hora de plantejar l'actitud del pare, encarnat en l'Emile Hirsch, arribava de les històries que havia sentit de petit a l'escola sobre l'holocaust del poble jueu durant el nazisme en relació a la protecció dels petits. I aquesta és la impressió que provoquen les imatges, al principi. El mèrit rau en que, fins a cert punt, la història pot anar cap a qualsevol lloc d'igual manera que la rebequeria del personatge de la Lexy Kolker es capaç de suscitar, diria, a parts iguals, tendresa i repulsa, alternativament. Finalment, l'assumpte es concreta en focs artificials. Però el suspens fins aleshores resulta deliciós.

EN UN MOT: Admirable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Koma" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6087226/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dissenys i els escenaris onírics; la construcció de l'illa segura.

PITJOR:
- La premissa d'un món comú dins del coma de diferents persones, com en el de les ànimes.

NOTES:
1. La distribuidora xinesa, Turbo Film Corporation, va trigar 4 mesos en adaptar la versió original en una nova edició de 95 minuts tot i aprofitant metratge inèdit i amb canvis sobre el 80% de les línies de diàleg; s'estrenarà amb el títol de "Super Space".
2. Comptà amb un pressupost de 352.5 milions de rubles, del que van recuperar en recaptació, aproximadament, la meitat.

COMENTARI: Em grinyola molt l'assumpte de la realitat comuna en un espai de memòria personal... però col·lectiva! Què o per què el controla el Yan, el paper del Konstantin Lavronenko? Tampoc m'acaben de convèncer les figures letíferes, ni el seu comportament ni les seves limitacions. Per què no poden envair l'illa segura? És a dir, m'encaixaria més tot si fos una mena d'univers virtual. Clar que, aleshores, l'argument no s'allunyaria gens del de milers d'històries d'aquest tipus. De manera que, malgrat l'espectacle gràfic i la trama d'escollit amb baixa autoestima reclutat per una secta (això sí que m'ha fet el pes), la impressió global és de nyap. Sembla que el Nikita Argunov, director, co-guionista i responsable de l'Argunov Studio, s'ha muntat una excusa per mostrar uns efectes digitals que, he de reconèixer, estan prou ben aconseguits. Almenys, es deixa veure.

EN UN MOT: Visual.

PAÍS:           RÚSSIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domicile conjugal" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065651/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència en la que es veu el Jean-Pierre Léaud, que fa de l'Antoine Doinel, sopant al terrra amb la Hiroko Matsumoto, que encarna la Kyoko, incòmode, canviant les cames de postura.

PITJOR:
- Una nota de recomanació sense nom?

NOTES:
1. El títol internacional és "Bed and Board".
2. Representa el quart lliurament de la sèrie del director, en François Truffaut, sobre el personatge de l'Antoine Doinel, composta per "Les Quatre Cents Coups", del 1959, "Antoine et Colette", del 1962, "Baisers volés", del 1968, "Domicile conjugal", del 1970, i "L'amour en fuite", del 1979.
3. Rodada des de gener fins a març del 1970 a París.

COMENTARI: S'aprecien els esquetxos, encara que no facin gràcia; el de la cambrera, la Ginette, encarnada en la Danièle Girard, durant una trucada de telèfon, que es posa a discutir a crits per l'enrenou dels cubells de les escombraries provocant més soroll; l'amic, el Jacques Robiolles, que li deu cada cop més calers al protagonista; la pràctica del tenor, en Daniel Boulanger, de llançar-li l'abric i la bossa daltabaix les escales a la seva dona, la Silvana Blasi; les trucades repetides de l'Antoine durant l'àpat al restaurant amb la Kyoko; o, fins i tot, que el paio es trobi el seu sogre, paper a càrrec del Daniel Ceccaldi, a la casa de barrets. Tot plegat, em sembla un bon retrat de les circumstàncies de la parella. El problema és que l'individu em suscita certa repulsa i ha arribat un moment, aviat, en el que m'ha deixat d'interessar el que veia.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Cruella" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3228774/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada del vestit guarnit de capolls d'arnes; potser, de Tithorea Tarricina.
- El fil musical ("Feeling Good", de la Nina Simone, "Time of the season", de The Zombies, "Livin' Thing", de l'ELO, "Should I Stay or Should I Go", de the Clash, The Beatles, The Rolling Stones...) i els espectacles alternatius de la Cruella als esdeveniments de la baronessa Von Hellman, encarnada en l'Emma Thompson.

PITJOR:
- No acabo d'entendre la funció de l'Artie, a càrrec del John McCrea.
- L'adquisició de Hellman Hall per part de la Cruella de Vil no pot ser herència. Què és?

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits, veiem un afegitó d'1 minut en el que l'Anita Darling i el Roger Dearly, interpretats per la Kirby Howell-Baptiste i el Kayvan Novak, respectivament, reben un dàlmata cadascun; seguidament, continuen les lletres.
2. Basada en el personatge Cruella de Vil de la novel·la del 1956, "The Hundred and One Dalmatians", escrita per la Dodie Smith; és la tercera adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos.
3. Va rodar-se entre el 24 d'agost i el 26 de novembre del 2019 a Anglaterra.
4. El 6 d'abril del 2021, Disney Publishing Worldwide va publicar una novel·la relacionada escrita per la Maureen Johnson anomenada "Cruella: Hello, Cruel Heart"; també, van publicar-se la novel·lització de la pel·lícula a càrrec de l'Elizabeth Rudnick, el llibre "Cruella's Sketchbook" i està programada per l'estiu del 2021 una adaptació a manga de la Hachi Ishie titulada "Cruella: Black, White and Red".
5. La Jenny Beavan, la modista, va crear 277 vestits, incloent 47 pel personatge principal.

COMENTARI: Sincerament, no sé si mai he vist la pel·lícula del 1961 dirigida pel Clyde Geronimi, el Hamilton Luske i en Wolfgang Reitherman, "One Hundred and One Dalmatians"; crec que no. En tot cas, he hagut de llegir l'argument a la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/101_d%C3%A0lmates per guanyar una mica de perspectiva i, pel que he entès, la nostra protagonista és dolentota. En fi, he de confessar que era molt reticent davant d'aquesta producció perquè m'esperava una carrinclonada infantiloide. Però, per començar, l'Emma Stone, en el seu paper d'Estella i de Cruella, desplega un encís al que no em puc resistir. I, després, l'enfrontament de dues potències, tal com es planteja, sempre desperta un interès considerable. L'enginy atrau. Així, doncs, tot amanit per una banda sonora exquisida, m'ha sorprès i m'ha fet passar una estona força entretinguda. Dit això, probablement ignori la seqüela que ja han anunciat. I, per acabar, em sobta que no hagin inclòs cap cançó de la SIA... És broma.

EN UN MOT: Blanquejada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Abracadabra" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5187886/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros final del clip de l'Informe Semanal de la "Matanza de Carabanchel", en el que el Quim Gutiérrez, que interpreta el Tito, balla una coreografia abans de fer-se l'harakiri.

PITJOR:
- En la visita al pis de l'esperit, la narració de l'assassinat per part de l'agent immobiliari, el Pedro Luis, encarnat en el Julián Villagrán.

NOTES:
1. Recaptà 1 milió 6 cents mil euros a partir d'un pressupost aproximat de 5 milions 2 cents mil.
2. Va rodarse a Madrid, Pamplona, Elcano-Egüés, Parla i Torrejón de la Calzada, entre el 9 de maig i l'1 de juliol del 2016.

COMENTARI: La Maribel Verdú, que aquí fa de la Carmen, sempre m'ha posat molt; encara que es presti a la cançó de la Melody, "El Baile del Gorila". Però és que, amb el guió del Pablo Berger, resulta difícil emocionar-se gaire. D'entrada, ja barreja hipnotisme i espiritisme d'una manera grollera. Pífia? Després, introdueix indicis de violència masclista de la mà d'un reincident, l'Antonio de la Torre, en el que se suposa que és una comèdia. Cap gràcia, en aquest aspecte. I, finalment, enllesteix l'obra amb un alliberament de la Verdú, si més no, estrany. Em pregunto si el títol va ser una excusa per ficar el tema del 1982 de l'Steve Miller Band en la pel·lícula. La peça que no em quadra tant és la del 1975, "I'm Not in Love", dels britànics 10cc.

EN UN MOT: Confosa.

PAÍS:           ESPANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Upload - Temporada 1a" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7826376/episodes?season=1

DURADA: 296 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- La representació del que podria ser un servei d'extensió vital com el que ofereix Horizen, ple de publicitat i afegitons de pagament.
- El moment en el que el sistema de realitat virtual entra en contingència, amb la simplificació dels avatars.

PITJOR:
- Quan el Nathan i la Nora arrenquen amb "Uptown Funk", la cançó del 2014 composta pel Mark Ronson, el Bruno Mars, en Philip Lawrence i el Jeff Bhasker.
- Que quedi a l'aire, la intriga criminal principal.

NOTES:
1. Està composta per 10 episodis; tot i que, entre el 25 de gener i el 15 d'abril del 2021, s'ha estat enregistrant una segona temporada que s'emetrà cap a principis del 2022.
2. El gruix del rodatge va tenir lloc a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, entre el 5 de març i el 10 de maig del 2019.
3. Va prendre's la Mohonk Mountain House, a New Paltz, de l'estat de Nova York dels EUA, com a localització per al complex hoteler virtual.
4. La gènesi de la idea es remunta a l'època en la que en Greg Daniels, el creador del programa, escrivia per "Saturday Night Live", cap a finals dels 80s.

COMENTARI: No es pot negar que l'execució visual lluu impecable. A més, els personatges de suport còmic, el Luke, interpretat pel Kevin Bigley, el Dylan, encarnat en el Rhys Slack, l'Aleesha, de qui s'encarrega la Zainab Johnson, i la cosina Fran Booth, l'Elizabeth Bowen, aporten la simpatia justa per contrarestar la carrincloneria que es desenvolupa entre els protagonistes, el Robbie Amell i l'Andy Allo, l'actor i l'actriu darrere del Nathan Brown i de la Nora Antony. Malauradament, no s'equilibra el vessant festiu de flirteig amb el de la investigació de la conspiració, la qual cosa, deixa el producte una mica coix. Malgrat això, ha estat un goig.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 3 de juny de 2021

MONÒLEG: "Jen Fulwiler: The Naughty Corner" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13475842/

DURADA: 48 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la vegada que va castigar un dels seus fills al racó de pensar i un escorpí que va aparèixer allà el va picar; diu que, després d'allò, l'infant va fer bondat durant 6 mesos.

PITJOR:
- L'apunt sobre el retrat familiar amb la inscripció multicolor "FAMILY" en la que l'M i la Y queden amagades pel reflex de la llum composant, aleshores, "FAIL", és a dir, fracàs; massa enrevessat.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "In memory of Don Bishop".
2. Enregistrat a l'Arcada Theatre de St. Charles, a l'estat d'Illinois dels EUA, el 23 d'octubre del 2019.

COMENTARI: La paia desprèn aquella gansoneria de qui es creu de tornada de tot. El problema, bàsicament, és que el material que ens ofereix fluixeja, per no dir que només pot interessar a mares o famílies nombroses com la d'ella. De fet, les cares del públic semblen més aviat de pena que d'altra cosa. No fa gràcia. Com a punt curiós, al final de l'espectacle, surten a saludar els fills i el marit, acompanyant-la.

EN UN MOT: Domèstic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 2 de juny de 2021

SÈRIE: "Los favoritos de Midas" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10147520/

DURADA: 315 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- En el darrer capítol, l'expressió de la mare quan s'acomiada de la periodista, encarnades en l'Elena Irureta i la Marta Belmonte, respectivament.

PITJOR:
- En el tercer episodi, l'enfrontament entre el Luis Tosar, que fa el paper del Víctor Genovés Neira, i el seu guardaespatlles, el Fernando Barona.

NOTES:
1. Basada en el conte curt del 1901, "The Minions of Midas", escrit pel Jack London.
2. Composta per 6 episodis: "Dilema", "Azar", "Culpa", "Grieta", "Salida" i "Lucha"; tot i que, inicialment, el projecte havia estat concebut com una pel·lícula.
3. Fou rodada en 12 setmanes a diferents localitzacions de les comunitats de Madrid i Castilla y León, a la tardor del 2020.
4. La producció va rebre assessorament de la policia nacional espanyola y de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF).
5. La majoria de les imatges dels aldarulls van ser comprades i van haver d'esborrar digitalment banderes independentistes.

COMENTARI: M'he desesperat bastant per la lentitud, pels diàlegs encarcarats, per les situacions forçades, per les escenes de parella innecessàries i per un fil massa divagador que m'ha deixat d'interessar durant i a partir del tercer lliurament. El desenllaç, a més, resulta decebedor; m'esperava algun tipus de gir heroic que no ha esdevingut. En general, la trobo poc convincent i poc engrescadora.

EN UN MOT: Feixuga.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 1 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Artemis Fowl" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3089630/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals.

PITJOR:
- La veu ronca de la Judi Dench, interpretant la comandant Julius Root, o la del Josh Gad, fent del Mulch Diggums.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima publicada el 2001, la primera de la sèrie de "The Fowl Adventures", desenvolupada per l'Eoin Colfer.
2. Cap el final dels títols de crèdit es llegeix "In memory of Terry Blyther".
3. Rodada durant el 2018 als Longcross Studios de Surrey, Anglaterra, a Ho Chi Minh, a Vietnam, Thurso, a Escòcia, la White Rocks Beach de Port Rush, a Irlanda del Nord, The Hill of Tara, a la República d'Irlanda, San Gimignano, a la Toscana, i al Mont Vesuvi, a Itàlia; també apareixen els Maunsell Forts de l'estuari del Tàmesi.

COMENTARI: Vagi per endavant que no sóc gaire de follets i fades. Tampoc considero bona idea pintar el protagonista, l'Artemis Fowl II, aquí encarnat en el Ferdia Shaw, com un cregut pedant insuportable a qui escanyaries sense remordiment. És a dir, empatia a prendre pel cul. No obstant això, penso que l'argument és, més o menys, decent (excepte pel fet que no es descobreixen els malvats) i l'espectacularitat d'alguns quadres manté mínimament l'expectativa. Bé, focs artificials.

EN UN MOT: Repel·lent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Lionel Messi: The Greatest" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14581062/

DURADA: 55 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les seqüències de gol que reprodueix, com la del tercer gol del hat-trick de Messi contra el Real Madrid, el 10 de març del 2007.

PITJOR:
- Un muntatge ple d'imatges repetides o fora de context respecte la narració.

NOTES:
1. El director, el Matt Salmon, signa, també, altres peces relacionades amb el futbol com la titulada "Cristiano Ronaldo: The One and Only" i l'anomenada "Manchester United: For the Glory", ambdues produïdes pel Brian Aabech per Entertain Me Publishing LTD.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 100 mil lliures esterlines.

COMENTARI: Per algú com jo que està al corrent de l'actualitat blaugrana, no aporta absolutament res. És més, que et parlin de l'absència del jugador en la final de París del 17 de maig de 2006 sobre una imatge del Messi enretirant-se del terreny de joc, lesionat, amb l'equipació del 2018, resulta bastant ridícul. De manera que la impressió que deixa és que han compost un reportatge amb allò que tenien a l'abast, sense cura ni matar-se gaire, per omplir l'expedient. Serà per documentals sobre el Messi...

EN UN MOT: Rutinari.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!