diumenge, 27 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Always Be My Maybe" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7374948/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El gest de la cambrera xinesa després de portar-li el plat de shumai d'agraïment al Marcus, quan la Sasha vol picar del plat, la dona el retira cap al noi.

PITJOR:
- El joc de després del sopar en el que participen la Sasha, el Marcus, el Keanu Reeves i la Jenny, encarnada en la Vivian Bang.

NOTES:
1. L'Ali Wong, que interpreta el paper de la Sasha Tran, i el Randall Park, que fa del Marcus Kim, es porten 8 anys de diferència.
2. Després de començar els títols de crèdit, es veuen, intercalades, algunes escenes al restaurant Judy's Way i, en el darrer tros, la Sasha suggereix que en Marcus compongui una cançó sobre el cop de puny que li va fúmer al Keanu Reeves; durant la resta dels crèdits, sona "I Punched Keanu Reeves", del Daniel Nakamura i el Randall Park, interpretada pels Hello Peril.
3. El gruix del rodatge va portar-se a terme durant sis setmanes a Vancouver i dues a San Francisco, entre maig i juliol del 2018.

COMENTARI: Amb l'espectacle de l'Ali Wong, "Baby Cobra", recordo haver rigut bastant. Per això, potser, tenia unes expectatives bastant elevades. El cas és que, als 10 minuts, quan he vist l'actitud rondinaire del Marcus, m'ha abordat un mal pressentiment. I, efectivament, el personatge es passa tota la pel·lícula comportant-se com un cretí mesquí, una molèstia. La noia tampoc desperta gaire simpatia, projecta empatia nul·la. De manera que l'única cosa que queda és la cuina creativa del restaurant Maximal, la façana del qual, en realitat, és de The Contemporary Jewish Museum de San Francisco. A més, per què és tant llarga? Decebut.

EN UN MOT: Agre.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Layer Cake" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0375912/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Mickey, encarnat en el Rab Affleck, es carrega l'Slasher, interpretada per la Sally Hawkins.

PITJOR:
- No entenc per què l'Eddie Temple, el paper del Michael Gambon, i els seus sicaris s'emporten el Daniel Craig al capdamunt del gratacels; per res.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2000 escrita pel J. J. Connolly, el qual va encarregar-se del guió de la pel·lícula.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 4 milions de lliures esterlines, va recaptar més del doble.
3. El Jamie Foreman, que fa del Duke, és fill d'un gàngster anglès cèlebre anomenat Freddie Foreman.
4. Rodada l'estiu del 2003 a llocs com l'Stoke Park House, a Stoke Poges del comtat de Buckinghamshire, els Twickenham Film Studios, a Twickenham en el comtat de Middlesex, Londres i Amsterdam.

COMENTARI: Hi ha una escena del Daniel Craig empunyant una pistola que es podria confondre perfectament amb la d'alguna de les del seu futur personatge, en James Bond; diuen que va guanyar-lo gràcies a aparèixer en aquesta castanyeta. Em sap greu però no li trobo gaire interès més enllà d'aquest fet, veure un 007 limitat i ximplet en acció abans que ho fos. La resta resulta el mateix de sempre; pitjor, sense floritures.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Annihilation" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2798920/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atmosfera d'exploració d'allò desconegut i la visita a instal·lacions abandonades, com la piscina.

PITJOR:
- Els flashbacks de la Lena, encarnada per la Natalie Portman, en els que apareix amb el seu marit, en Kane, i el seu amant, en Dan, de qui s'encarrega el David Gyasi.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2014 escrita pel Jeff VanderMeer, la primera d'una trilogia anomenada "Southern Reach Trilogy"; el director i guionista, l'Alex Garland, aclarí que no va tenir en compte ni la segona part, "Authority", ni la tercera, "Acceptance".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre abril i juliol del 2016 a llocs com el Windsor Great Park, al comtat de Berkshire, Holkham Pines, al districte de North Norfolk, l'antic RAF Bentwaters de Woodbridge, al comtat de Suffolk, o les restes del RAF Marsworth de Cheddington, al comtat de Buckinghamshire, a Anglaterra.
3. L'Oscar Isaac, que fa el paper d'en Kane, participava, alhora, en "Star Wars: Episode VIII - The Last Jedi", del 2017, dirigida pel Rian Johnson, que es rodava a prop.

COMENTARI: He llegit que la comparen amb el relat curt del 1927 del Howard Phillips Lovecraft titulat "The Colour Out of Space", referència que jo desconeixia; si la premissa de la mutació genètica és la mateixa, aleshores, no queda gaire on agafar-se per defensar el film. Perquè la producció fluixeja tant en els detalls d'argument, la manca d'equipament adequat contra riscos biològics en les expedicionàries n'és un exemple, com la posada en escena, els arbustos antropomorfs freguen el patetisme. Un punt que prometia era que la colla la integraven tot dones però, al final, la condició femenina del grup tampoc ofereix cap matís. En resum, me la podia haver estalviat.

EN UN MOT: Passable.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "The Accountant" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2140479/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El Buster Reeves i la granada.

PITJOR:
- El Seth Lee, encarnant el Christian Wolff nen, fent d'autista en crisi.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 44 milions de dòlars, va recaptar més de 155 milions.
2. El gruix del rodatge va tenir lloc entre el 19 de gener i el 2 d'abril del 2015 a Atlanta, Roswell, Cartersville, a l'estat de Georgia dels EUA.
3. L'art marcial que els nens, el Seth Lee i el Jake Presley, practiquen s'anomena Pencak Silat.
4. El guió de la pel·lícula va formar part de The Black List, creada pel Franklin Leonard el 2004, en la seva edició del 2011.

COMENTARI: Per l'acció, els trets, la suposada intel·ligència infal·lible del protagonista, el Ben Affleck, afectat per la Síndrome d'Asperger, pel punt de suspens, per la Llei de Benford, i per la venjança de la mort del Francis Silverberg, el paper del Jeffrey Tambor, que cau tant bé, la impressió sobre el film, just acabat, era força positiva. M'ha tingut a l'aguait al llarg de les dues hores llargues que dura. A més, la simpàtica Anna Kendrick, que encarna la Dana Cummings, sempre és un al·licient per mi (és una "lletja" bufona). No obstant, un cop m'he posat a rumiar sobre detalls, l'encís s'ha anat desinflant de mica en mica. Ben vist, els adversaris cauen massa fàcil i la logística que porta la Justine, el personatge interpretat per l'Alison Wright, des del Harbour Institute, resulta un pèl inversemblant. Tampoc em convenç gaire l'excusa d'investigació que porten a terme el Ray King i la Marybeth Medina, encarnats pel J.K. Simmons i la Cynthia Addai-Robinson, respectivament. De manera que, segurament, no es mereix la nota que li poso. Però, és que m'ho he passat bé mirant-la.

EN UN MOT: Suflé.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "LOVE DEATH + ROBOTS - Temporada 2a" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9561862/episodes?season=2

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol "Life Hutch", dirigit per l'Alex Beaty; pels dits xafats i per l'enginy a l'hora de derrotar el robot.

PITJOR:
- La història a càrrec del Robert Valley titulada "Ice"; per l'animació i per l'argument.

NOTES:
1. Està composta per 8 episodis: "Automated Customer Service", "Ice", "Pop Squad", "Snow in the Desert", "The Tall Grass", "All Through the House", "Life Hutch" i "The Drowned Giant".
2. La sèrie sorgí del desig dels productors principals, en Tim Miller i el David Fincher, de recuperar l'antologia "Heavy Metal", del 1981, dirigida pel Gerald Potterton.
3. S'ha programat estrenar una tercera temporada, també, de 8 episodis, per al 2022.

COMENTARI: La compilació de narracions curtes és el meu format predilecte i, essent, els contes, dels gèneres de la ciència-ficció i del fantàstic, ja ho té tot per a plaure'm fàcilment. Si hagués de posar alguna pega, però, criticaria els temes, massa anecdòtics. Per exemple, la revisió de l'escena de Lil·liput de Gulliver presenta una factura magnífica i la narració vesteix la peça de manera impecable. No obstant, no trobo que em dugui enlloc. La gràcia dels reculls és que ofereixen l'esperança que el següent relat sigui millor que l'anterior.

EN UN MOT: Curta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 25 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "CHiPs" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0493405/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les maniobres, les persecucions, els salts amb els vehicles.

PITJOR:
- El gag de la confusió de l'oficial Poncherello, encarnat en el Michael Peña, amb el telèfon de la capitana Jane Lindel, la Jane Kaczmarek.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es veu un quadre amb imatges de la parella protagonista muntant en les seves motocicletes mentre comença a sonar la cançó del 1995, "California Love", interpretada per 2Pac, la qual segueix fins al final.
2. Inspirada per la sèrie de televisió creada pel Rick Rosner emesa per la NBC des del 15 de setembre del 1977 fins l'1 de maig del 1983.
3. En Dax Shepard, que fa del Jon Baker, i la Kristen Bell, que interpreta la seva dona, són matrimoni i tenen filles en la vida real.
4. Al contrari del que passava amb la sèrie original, la pel·lícula va produir-se sense la cooperació de la California Highway Patrol (CHP) ni el permís per utilitzar les seves icones.
5. A partir d'un pressupost aproximat de 25 milions de dòlars, va recaptar gairebé 27 milions.

COMENTARI: Causa la impressió que tot plegat es redueix a unes quantes explosions, un parell de bromes grolleres, trets i trucs amb les motos. No conec el material en el que es basa de manera que la nostàlgia no aplica per mi. Reconec, però, que he rigut amb algunes poca-soltades: el problema que pateix el Jon Baker amb les ferums o l'escena del vestidor en la que existeix contacte entre les tites dels dos oficials. Amb el tràiler n'hauria pogut tenir prou.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Messi, el desè art" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/messi-el-dese-art/video/6107386/

DURADA: 73 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota sobre el mestre Andrea del Verrocchio i l'alumne Leonardo da Vinci, respecte la relació del Messi amb el Ronaldinho Gaúcho.
- La rivalitat entre el Giuseppe Verdi i el Richard Wagner comparada amb la del Lionel Andrés Messi i el Cristiano Ronaldo.

PITJOR:
- El clip de la "Dansa entre cactus" de la coreògrafa Sol Picó, creat especialment per al documental.
- El tros de la interpretació de l'article "Messi es un perro", d'Hernán Casciari, per part del Joaquín Daniel.

NOTES:
1. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ofereix a la seva plana els clips estesos de les entrevistes al Fabio Capello, el Jorge Valdano, l'Ernesto Valverde, el Luis Enrique Martínez, en Pep Guardiola, l'Andrés Iniesta, el Xavi Hernández i el Ronaldinho, que inclouen detalls inèdits interessants.
2. El Xavi Torres, un dels directors del programa, juntament amb el Jordi Ramos i el Santi Padró, comentà que la reacció del pare del protagonista, en Jorge Messi, sobre la peça va ser molt positiva.

COMENTARI: Es tractava de tornar a lloar talents i bondats de la figura del Barça mes d'una manera una mica diferent. I no es pot negar que l'aproximació, confrontar futbol i art, resulta original; encara que sigui a través de coincidències òbvies, com les relacions de mestre-alumne o de rivalitat entre actors prominents en qualsevol camp, i els efectes de l'excel·lència i la fama, la universalitat. Perquè això que Gaudi i Messi són universals i porten turistes a Barcelona és veritat però també portava turistes aquell macro-prostíbul de Castelldefels i no sé si seria gaire apropiada, l'associació. Foll de mi, m'esperava una mica més de profunditat en el desenvolupament del concepte. Un, arquitectura, dos, escultura, tres, pintura, quatre, música, cinc, poesia, sis, dansa, set, cinema,... Tenim un nom que el sap tothom, Barça, Barça, Meeesi! Sí, sembla que fa el 10è.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Spy" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3079380/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- La cambra de control de la central elèctrica de Kelenföld, a Budapest, Hongria.

PITJOR:
- Quan la protagonista arriba a l'Hôtel Modière i es troba el Rick Ford, la xerrameca es fa bastant pesada; en realitat, el personatge sobra.

NOTES:
1. Inicialment, el títol era "Susan Cooper".
2. El gruix del rodatge va tenir lloc entre març i juny del 2014, aproximadament, dotze setmanes, a Hongria.
3. Durant els títols de crèdit, es mostren informacions de futures missions de la Susan i, al final, veiem la Melissa McCarthy i el Jason Statham, que interpreten els personatges de la Susan Cooper i el Rick Ford, al llit, en una presa falsa.
4. A partir d'un pressupost de 65 milions de dòlars, va recaptar més de dos-cents trenta-cinc milions.

COMENTARI: Pallassades desbocades a l'engròs, poca-soltes, salvatges i en totes direccions amb certa flaire a James Bond. Tant els val presentar el fal·lus erecte del Nicola, el paper del Julian Miller, com ensenyar la gola del Zach Woods dissolent-se en àcid, com fer aparèixer el rapper 50 Cent i, alhora, comptar amb la drag Verka Serduchka cantant "Dancing Lasha Tumbai" (l'entrada d'Ucraïna en el Festival de la Cançó d'Eurovisió del 2007), o posar en el mateix quadre la sofisticació de la glamurosa Rose Byrne, que encarna la Rayna Boyanov, o la distinció del Jude Law, el Bradley Fine, amb la vulgaritat de la McCarthy i la matusseria del Jason Statham. Per cert, els accents tant grollerament britànics de l'Statham i la Miranda Hart no m'acaben de quallar en la farsa, a no ser que pretenguin accentuar la paròdia de les pel·lícules de l'agent 007. El que em queda és que m'he fet un fart de riure.

EN UN MOT: Exuberant.

PAÍS:           EUA, GB, FRANÇA, HONGRIA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 24 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Les Choristes" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0372824/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'actuació del cor davant la comtessa, la Carole Weiss.

PITJOR:
- L'enllaç entre el present i el passat: que el Pépinot li lliuri el diari al Pierre Morhange, encarnats en el Didier Flamand i el Jacques Perrin, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Chorus".
2. És una revisió de "La Cage aux rossignols", la pel·lícula del 1945 dirigida pel Jean Dréville.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 5 milions i mig d'euros, va recaptar més de 70 milions.
4. El Jean-Baptiste Maunier, que interpreta el paper del Pierre Morhange, era el solista de Les Petits Chanteurs de Saint-Marc, el cor que se sent al film.
5. El Gérard Jugnot, que fa del Clement Mathieu, va hipotecar el seu apartament de París per ajudar a finançar la pel·lícula.
6. El gruix del rodatge va portar-se a terme l'estiu del 2003 en l'Alvèrnia, al parc natural de Livradois-Forez, i al Château de Ravel.
7. La dedicatòria diu "à Violette... Et à Carole, sans qui rien n'aurait existé".

COMENTARI: Més enllà del plaer que desperta escoltar la música del cor de nens, està la història de superació implícita del marrec conflictiu que s'encarrila amb l'ajuda del talent propi i ix del pou per convertir-se en algú gran. Això i la bondat que desprèn el Clement Mathieu que guanya els infants i els espectadors. A més, els personatges resulten entranyables, la Violette Morhange, en la pell de la Marie Bunel, el vell Maxence, a càrrec del Jean-Paul Bonnaire, el Pépinot petit, el Maxence Perrin... I contrasten bé amb els dolents, tant el tirà Rachin, interpretat pel François Berléand, com el brètol Pascal Mondain, encarnat en el Grégory Gatignol. En fi, serà que estic sensible, potser, però m'ha emocionat. També dic una cosa, si m'haguessin proposat cantar en una coral a mi, quan era petit, els hauria engegat a la merda.

EN UN MOT: Reconfortant.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Chappie" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1823672/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El duel final a tres bandes, la del Vincent Moore, encarnat en el Hugh Jackman, la del grup del Hippo, el paper del Brandon Auret, i la del Chappie, a qui posa veu el Sharlto Copley.

PITJOR:
- L'etapa infantívola del robot, sobretot, quan el Deon Wilson, el Ninja, la Yolandi Visser i l'Amerika, interpretats pel Dev Patel, el Watkin Tudor Jones, l'Anri du Toit i el Jose Pablo Cantillo, respectivament, miren d'instruir el Chappie com si fos un nen.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc a Johannesburg, a Sud-Àfrica, entre finals d'octubre del 2013 i febrer del 2014; aleshores, van tornar a filmar a la província de British Columbia, al Canadà, l'abril del 2014.
2. A partir d'un pressupost de 49 milions de dòlars, va recaptar 102 milions.
3. Inspirada pel curt del 2004, "Tetra Vaal", del mateix director, en Neill Blomkamp; qui ha reconegut haver pres de model per al disseny del Chappie el personatge del Briareos, del manga creat el 1985 pel Masamune Shirow, "Appurushiido".
4. El Neill Blomkamp i la seva dona, la Terri Tatchell, van escriure el guió en dues setmanes; inicialment, havien considerat fer una trilogia.
5. En un final alternatiu, la consciència de l'androide protagonista és transferida a tots els robots de la policia.

COMENTARI: Convertir la màquina en un infant resulta una carrinclonada molt pesadeta que, a més d'esdevenir ridícula, no té solta ni volta; una entitat cibernètica hauria d'adquirir els conceptes de "papi" i "mami" per a si? Vinga, home! La idea de la intel·ligència artificial autònoma i, després, la de la transferència de consciència, no queden gaire convincents perquè es tracten de manera massa laxa. L'argument, en general, no seria cap meravella de la innovació. Immediatament, em venen al cap "RoboCop", la pel·lícula del 1987 dirigida pel Paul Verhoeven, i "Short Circuit", del 1986, a càrrec del John Badham. No obstant tot això, l'espectacle es sosté relativament bé per l'acció, els trets, les explosions i l'animació de les andròmines. Afortunadament, no m'esperava mès i m'he trobat la Sigourney Weaver per allà, que m'ha fet gràcia.

EN UN MOT: Xarona.

PAÍS:           REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 23 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Terumae Romae" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1867101/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que en Lucius, interpretat pel Hiroshi Abe, prova el raig d'aigua del lavabo japonès i plora d'emoció; la denominació de "clan de les cares planes".

PITJOR:
- Les imatges del camp de batalla; els ninos en el remolí d'aigua.

NOTES:
1. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada des del 2008 fins el 2013 per la Mari Yamazaki.
2. En 2014, va estrenar-se una seqüela dirigida pel mateix Hideki Takeuchi i protagonitzada, també, per l'Hiroshi Abe i l'Aya Ueto.
3. Recaptà més de 8 mil milions de iens.

COMENTARI: L'Abe acostumava a ser sinònim de comèdia i la Ueto era... senzillament, preciosa. En aquest cas, no obstant, el paio fa pena i la nena un paper, francament, estúpid. Cert que el plantejament tampoc donava per gaire més; viatge temporal entre l'antiga Roma i el Japó del segle XXI centrat en un arquitecte de termes? Buf! De manera que he de reconèixer la culpa meva per fixar-me unes expectatives massa elevades en una farsa de categoria tant limitada. Digueu-me rondinaire però no puc entendre la simpatia per l'imperi romà ni per què un japonès hauria de sentir-la, tret que sigui per això del "imperi". Per aquelles dates, a l'arxipèlag nipó devia regnar l'emperador Seimu, en l'era Yayoi. No sé... Per la banda positiva, l'ambientació dels carrers romans fa patxoca. Crec haver llegit que van aprofitar els decorats a Cinecittà Studios d'una sèrie del 2005 anomenada "Rome", creada pel John Milius, el William J. MacDonald, i el Bruno Heller. I, res, que m'he avorrit.

EN UN MOT: Inexplicable.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Love - Temporada 1a" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4061080/episodes?season=1

DURADA: 329 minuts (Crèdits: 17 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Quan el Gus Cruikshank, interpretat pel Paul Rust, canvia la pesseta en el 5è capítol, "The Date".

PITJOR:
- Les trobades a casa del Gus per posar música als títols de les pel·lícules; com en el 4t episodi, "Party in the Hills", amb "The Perfect Storm", del 2000, dirigida pel Wolfgang Petersen, o en el 8è capítol, "Closing Title Song", amb "Carlito's Way", a càrrec del Brian De Palma, estrenada el 1993.

NOTES:
1. Originalment, Netflix va encarregar dues temporades de la sèrie; aquesta primera, de 10 capítols.
2. La segona temporada va estrenar-se el 10 de març del 2017 i la tercera, la darrera, va ser oferta des del 9 de març del 2018; totalitzant, 34 episodis.
3. L'Iris Apatow, que fa de l'Arya Hopkins, es la filla del co-creador i co-productor, el Judd Apatow.
4. Els Mar Vista Studios, on treballa el Gus, són, en realitat, els Sony Pictures Studios, a Culver City, a l'estat de Califòrnia dels EUA.

COMENTARI: Si més no, m'ha fet recordar aquella visita llampec a Los Angeles que vaig efectuar durant la tardor del 2012 i, sobretot, el vol de tornada cap a Europa en el que vaig coincidir amb una escocesa bohèmia a qui li vaig explicar la meva intenció (mai materialitzada fins ara) de programar una aplicació per a telèfon mòbil per entrenar els cunnilingus. En fi... Un detall clau per mi en això que s'anomena "rom-com", o comèdia d'amors, és que els protagonistes no facin gaire fàstic. Aquí, tant el personatge de la Mickey Dobbs, l'abstèmia Gillian Jacobs, com el del Gus Cruikshank, em provoquen certa repulsa. Un tema important, també, és que existeixi la part còmica, que jo no he sabut trobar per enlloc. De fet, tinc la sensació que predominen el drama i les situacions incòmodes, més que altra cosa. De manera que podria resumir la qüestió en que no he connectat amb la sèrie. D'acord, puc dir que la Claudia O'Doherty, el paper de la Bertie Bauer, va encisar-me des del primer moment, m'ha semblat adorable. Ah! I el logo animat que surt al principi dels capítols, la raó per la qual vaig interessar-me pel programa. Menys és res.

EN UN MOT: Enganyosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 22 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Wish Dragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5562070/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El teatre d'ombres des dels balcons dels nens.
- Les coreografies de lluita, inspirades en les de les pel·lícules d'en Jackie Chan; el mestre de les arts marcials interpreta el drac en la versió en mandarí i, també, fa de productor.
- La representació dels shikumens de Xangai.

PITJOR:
- Un argument forçat i ordinari.
- Els gossos dels crèdits en bucle.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig dels títols de crèdit, sona la cançó "Free Smiles", interpretada per la Tia Ray, mentre apareixen els contorns de coses fets d'estels; amb la resta dels crèdits es mostren cadells de gos.
2. La inspiració per engegar el projecte li arribà al director, en Chris Appelhans, cap el 2004, quan parlava amb un amic sobre el conte d'Aladí i la llàntia meravellosa; va trigar entre 6 i 7 mesos en fer el guió.
3. En mandarí, el títol és "Xuyuàn shénlóng".

COMENTARI: La part que suggereix el desenvolupament urbanístic de la ciutat en els 10 anys des de la infantesa fins a l'adolescència dels protagonistes i, potser, la que apunta l'aparició de les diferències socio-econòmiques entre veïns i amics fonamenten una bona premissa. Ellò que no trobo tant atractiu és la revisió confusa del conte dels tres desitjos que cau en un clixé mal explicat i carrincló. Barrejar el pare, a qui posa veu el Will Yun Lee, amb la tetera no m'encaixa gaire. I el pla del Din per trobar-se amb la Li Na, encarnats pel Jimmy Wong i la Natasha Liu Bordizzo, respectivament, és molt estúpid. Almenys, l'animació està bé, l'acció entreté i els personatges es fan simpàtics. El director explica que, en un dels viatges de reconeixement a la Xina, un nen li va dir que el seu desig seria que els seus pares fossin més joves per poder estar més temps amb ells i que aquesta resposta va inspirar-lo al llarg de la producció. Val més aquesta resposta que la pel·lícula.

EN UN MOT: Refregida.

PAÍS:           EUA, XINA, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Toivon tuolla puolen" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5222918/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'entrevista entre la Milka Ahlroth i el Sherwan Haji.

PITJOR:
- Una expedició de japonesos interessats en menjar sushi a Finlàndia.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Other Side of Hope".
2. Li va ser atorgat el Silberne Bär für die beste Regie al director, l'Aki Kaurismäki, en la 67a edició de l'Internationalen Filmfestspiele Berlin.
3. Al principi dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "Peter von Baghin muistolle".
4. A partir d'un pressupost d'1 milió 6-cents mil euros, va recaptar, aproximadament, 3 milions i mig.

COMENTARI: Com diu el protagonista, "No entenc l'humor". Potser, és perquè tot plegat em sembla un teatret de titelles inanimades a mans d'un director sense esma que pretén provocar component escenes peculiars o, pitjor, que es conforma amb el que té a l'abast. És a dir, aprecio la denúncia de la situació dels refugiats davant governs incapacitats per gestionar aquest tipus de crisi. Però, la proposta causa sopor i desafecció amb despropòsits com la timba de pòquer de jubilats, la banda de racistes de pacotilla o les diferents decoracions del restaurant. I, per intentar engrescar la parròquia, música arbitrària. En fi, una castanya.

EN UN MOT: Benèfica.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ajin: Shoudou" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5234428/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La infiltració en el laboratori dels experiments del Satou, a qui posa veu el Houchuu Outsuka.

PITJOR:
- El numeret de suficiència del professor Ogura Ikuya, de qui s'encarrega el Hiroyuki Kinoshita.

NOTES:
1. Basada en la sèrie manga escrita i il·lustrada pel Gamon Sakurai, "Ajin", publicada entre juliol del 2012 i febrer del 2021; en Tsuina Miura, figurava com co-guionista, al principi.
2. Es tracta del primer lliurament de la trilogia dirigida pel Hiroyuki Seshita i el Hiroaki Andou, que completen "Ajin: Shoutotsu", del maig del 2016, i "Ajin: Shougeki", del setembre del mateix any.
3. El títol internacional és "Ajin: Impulse".
4. També, basades en el mateix manga, van desenvolupar-se una sèrie anime de dues temporades de 13 capítols cadascuna, emeses durant el 2016, 3 capítols OAD (original animation DVD), estrenats en 2016 i 2017, i una pel·lícula amb actors de carn i ossos dirigida pel Katsuyuki Motohiro que va projectar-se el 2017.

COMENTARI: Sembla una revisió d'un tema recurrent, immortals, esperits monstruosos lluitant per a la supervivència o la dominació, només que amb una animació adaptada als temps que corren; evidentment, amb matisos. Essent la primera part, de fet, una compilació dels primers 6 episodis de la sèrie d'anime, m'he quedat amb un terç de la història. I això m'emprenya una mica. Està bé mes no sé si val la pena veure la resta...

EN UN MOT: Renovació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 21 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Uncut Gems" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5727208/

DURADA: 135 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment, durant el sopar del Péssah, en el que la Dinah Ratner, de qui s'encarrega la Idina Menzel, li diu al seu marit com l'odia.

PITJOR:
- Els gemecs penosos de l'Adam Sandler, interpretant el Howard Ratner, al seu despatx amb la Julia Fox, en el paper de la Julia De Fiore, després de ser agredit pel Phil, encarnat en el Keith William Richards, i just abans de rebre la trucada de l'assistent del Kevin Garnett.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc entre el 25 de setembre i el 15 de novembre del 2018.
2. Els directors i co-guionistes, els germans Josh i Benny Safdie, el pare dels quals era venedor en el Diamond District del Midtown Manhattan, van concebre el film en 2009.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 19 milions de dòlars, va recaptar 50 milions.
4. Es mostren imatges dels partits disputats el 16, 18 i 25 de maig del 2012 de la semi-final de la conferència est de l'NBA entre els Boston Celtics i els Philadelphia 76ers.

COMENTARI: A la mitja hora ja volia plegar, quan el paio s'amaga a l'armari de l'apartament i comença a intercanviar missatges amb l'amiga. Perquè, inicialment, la gràcia era veure l'Adam Sandler en un rol seriós en comptes dels habituals als que ens té acostumats de ximple, pallasso o bandarra. Almenys, jo no recordava cap altre que no tingués aquest matís còmic característic de l'humorista. I, en aquell punt, ja havia quedat clar que la funció no seria un gag, obviant el penjoll del Gremlin, amb la tensió, els crits, les agressions, la colonoscòpia. Però em feia molta mandra tanta naturalitat i tanta fressa, igual de perfecta per marcar un ritme alegre com fatigant. Només dues hores i un quart, dura, la broma! Fins i tot, he arribat a pensar que l'assumpte era massa ianqui per mi. No sé d'on m'ha vingut aquesta sensació... Al final, he aguantat i he de reconèixer que el conjunt resulta més que correcte. La qual cosa no implica que m'hagi agradat. Per cert, les seqüències de microfotografia mineral, una caca.

EN UN MOT: Atabaladora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 20 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Luca" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12802134/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exhibició futbolística de la Daniela Paguro, el paper de la Maya Rudolph.
- El descens en bicicleta des del Mount Portorosso.

PITJOR:
- El preludi submarí.
- El gest traïdor del Luca, el Jacob Tremblay.

NOTES:
1. Durant la interpretació per part de la Mina de la versió italiana, "Città vuota", de la cançó del Doc Pomus i el Mort Shuman, "It's a Lonely Town (Lonely without You)", al principi dels títols de crèdit, es veuen diferents il·lustracions dels personatges en situacions posteriors a la conclusió del film; al final dels crèdits, fa una aparició l'oncle Ugo, a qui dóna veu el Sacha Baron Cohen.
2. El director, l'Enrico Casarosa, declarà que els personatges protagonistes es basen en ell i el seu amic, l'Alberto Surace, i en la seva infantesa a Gènova; mencionà, també, que el film pretén retre homenatge tant a Federico Fellini com a altres figures del cinema italià i al Hayao Miyazaki.

COMENTARI: El cas és que fins que els nanos no arriben al poble, cap a la mitja hora, la cosa no acaba d'arrencar; a partir d'aleshores, tot flueix. L'Ercole Visconti, encarnat pel Saverio Raimondo, resulta un dolent divertit. La Giulia Marcovaldo, a càrrec de l'Emma Berman, representa la menystinguda entranyable que renega de formatge en formatge, "Santa mozzarella!", "Santo pecorino!", "Santo Gorgonzola!". L'atmosfera de la vila evoca vacances a la vora del mar. I una banda sonora nostàlgica, Quartetto Cetra, Edoardo Bennato, Gianni Morandi, Mina, Rita Pavone, encisa per darrere. Com no? L'animació, excepcional.

EN UN MOT: Estiuenca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rememory" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2331047/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El suspens en relació a la causa de la mort del Gordon Dunn, el paper interpretat pel Martin Donovan.

PITJOR:
- La imatge del Peter Dinklage i el Matt Ellis, que encarnen el Sam i el Dash Bloom, respectivament, cantant "Mistaken for Strangers", la cançó del 2007 de The National.

NOTES:
1. En els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "To Anton for the past, and memories for our future".
2. Les localitzacions inclouen Vancouver i la regió de Lower Mainland, de la província de British Columbia, i Toronto, a la província d'Ontario, al Canadà; fou rodada entre el 25 de gener i el 22 de febrer del 2016.
3. Va organitzar-se una campanya de crowdsourcing, proveïment col·lectiu, anomenada "The Memory Project" que va rebre gairebé 1000 aportacions de les quals 12 van ser utilitzades en la pel·lícula.
4. Les obres que es mostren en la galeria d'art de la Wendy, de qui s'encarrega la Evelyne Brochu, són d'en Brandon Kidwell, qui dissenyà, també, el cartell del film.

COMENTARI: M'ha fet recordar una de les meves debilitats cinematogràfiques, "Brainstorm", del 1983, dirigida pel Douglas Trumbull. Tot i que la tecnologia que presenta no seria ben bé la mateixa. La investigació del Sam Bloom no acaba de tenir gaire sentit, trobo. Al cap i a la fi, hi ha càmeres de seguretat i dos sospitosos clars, un quadre mèdic. En fi... Suposo que el director, el Mark Palansky, necessitava una excusa argumental per poder lluir el Peter Dinklage. Està ben feta, es pot veure, però em deixa bastant indiferent.

EN UN MOT: Oblidable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 19 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Kureyon Shinchan: Arashi o Yobu! Ora to Uchuu no Princess" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2368717/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El Getz, a qui posa veu el Shinpachi Tsuji, i el seu estil de vida a la Terra.

PITJOR:
- El joc anodí de plataformes del final.

NOTES:
1. També, anomenada "Crayon Shin-chan: Fierceness That Invites Storm! Me and the Space Princess" o "Shin Chan, Me and the Space Princess".
2. Representa la 20a pel·lícula basada en el manga creat pel Yoshito Usui, "Kureyon Shin-chan", i publicat des del 1990.
3. Apareixen les 17 heroïnes de les 19 pel·lícules anteriors en una al·lucinació del protagonista.
4. Els noms dels personatges principals del planeta Himawari estan inspirats en astres del sistema solar: Sandee Goronesukii, pel Sol, Uranasubin, per Urà, Getz, per la Lluna, Mazumazu Ikemen, per Mart, Boinda do Youdesu, per Saturn, Makiyun, per Mercuri, Kinkin Keronpa, per Venus, i Mokkun, per Júpiter.
5. Va recaptar 980 milions de iens.

COMENTARI: Molt de fantasia, el planeta germà Himawari, dissenys i personatges esperpèntics que no m'han agradat gens. L'argument m'ha sonat a aquella pel·lícula del 1993, "Little Buddha", dirigida pel Bernardo Bertolucci. I dic "sonar" perquè no l'he vista; crec que anava d'un nen americà que resultava ser la reencarnació d'alguna cosa budista... o no. Tornant al Shinchan, aquesta no l'aprovo. M'ha avorrit molt la parafernàlia real, el concepte del "hima" escàs com si es tractés d'oxigen o d'aigua, la situació és massa arbitrària i poca-solta. Confesso, a més, que la Himawari Nohara sempre m'ha semblat odiosa. No acabo d'encaixar el per què el nen té els poders per vendre la seva germana arran d'haver-li posat el nom...

EN UN MOT: Incorrecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Carrie Fisher's Wishful Drinking" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1705977/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del got d'aigua que demana la Debbie Reynolds quan escopia els vestits i les sabates de la seva mare, la Maxine.

PITJOR:
- Els moments en els que la Carrie s'inclina i crida "Do it!" a la platea; com quan comenta que si tens la manera de fer que en Paul Simon compongui una cançó sobre tu, ho facis.

NOTES:
1. L'espectacle va adaptar-se en un llibre que va publicar Simon & Schuster el 2008.
2. Durant els títols de crèdit, es mostren clips de la infantesa i l'adolescència de l'artista mentre interpreta "Happy Days Are Here Again", la cançó del 1929 composta pel Milton Ager i el Jack Yellen.
3. Enregistrat l'estiu del 2010 en el SOPAC, South Orange Performing Arts Center, de South Orange, New Jersey, EUA.
4. Al final dels crèdits, apareix el rètol "On September 22, 2010, three months after Carrie Fisher filmed this program, Eddie Fisher passed away. This show is dedicated to him".

COMENTARI: Tenia 53 anys en el moment de la funció encara que se la veu moure's per l'escenari com si en tingués una dècada més, fa una mica d'angúnia. De fet, d'acord amb el títol, m'esperava un relat més relacionat amb abusos de l'alcohol i de les drogues en comptes del grapat d'ocurrències simpàtiques que m'he trobat. Tot el que explica de la seva família resulta, si més no, curiós i, narrat en primera persona, fa més gràcia. Per altra banda, jo mai he estat un afeccionat acèrrim de la saga del George Lucas, "Star Wars", de manera que el personatge que la va fer eterna, la princesa Leia Organa, tampoc em provoca un sentiment gaire intens. Reconec, però, la bellesa propera de l'actriu i entenc el seu impacte. Ha estat una estona entretinguda.

EN UN MOT: Amistós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Brooklyn Nine-Nine - Temporada 1a" (Des del 17 de setembre del 2013 al 25 de març del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2467372/episodes?season=1

DURADA: 475 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol 12è, el del "Pontiac Bandit".

PITJOR:
- El ridícul de les agents Rosa Diaz i Amy Santiago, interpretades per l'Stephanie Beatriz i la Melissa Fumero, respectivament, en el 3r capítol, "The Slump", encarant la xerrada del Junior Policeman Program For At-risk Youth.

NOTES:
1. Originalment, la Fox havia encarregat 13 capítols per a la 1a temporada però va acabar prorrogant el programa fins als 22.
2. La Fox va emetre 5 temporades de la sèrie fins el 20 de maig del 2018 amb un total de 112 episodis; les següents, 41 capítols més, han estat emeses per l'NBC, que espera tancar la sèrie el 16 de setembre del 2021, amb la cloenda de la 8a temporada.
3. Li va ser atorgat el Golden Globe Award for Best Television Series - Musical or Comedy i l'Andy Samberg, que fa el paper del Jake Peralta, va rebre la distinció per la Best Performance in a Television Series - Musical or Comedy en la 71a edició dels Golden Globe Awards.
4. Està rodada en el CBS Studio Center de l'Studio City, a Los Angeles; i l'exterior de la comissaria 99a és, en realitat, el de la 78a de Brooklyn.
5. En 2020, la plataforma Club Illico va estrenar una adaptació en francès anomenada "Escouade 99" ambientada en el Quebec.

COMENTARI: La impressió inicial (primers 3 lliuraments) ha estat el rebuig que provoca el pallasso repel·lent del Jake Peralta, la pena que suscita la vulnerabilitat postissa del Terry Jeffords, encarnat en el Terry Crews, la indignació que causa la indolència de la Chelsea Peretti fent de la Gina Linetti, la irritació que promou l'Stephanie Beatriz encarnant la irascible Rosa Diaz, l'angúnia que motiva l'Amy Santiago amb la seva atenció obsessiva cap al capità Raymond Holt, l'Andre Braugher, i la indiferència per un Charles Boyle, a càrrec del Joe Lo Truglio, la poca traça del qual tampoc desperta cap simpatia. No obstant això, m'he trobat empassant-me capítol rere capítol, gairebé, sense adonar-me'n fins a enllestir-los tots 22 en una setmana; el format de 20 minuts per peça ha ajudat, dinamitza la presentació. Els casos petits que van plantejant-se amenitzen el trajecte. A més, a mida que avança la història i es van definint/polint els personatges, sembla com que es fan suportables. Al final, he d'agrair que hi hagi productes com aquest que intentin fer-nos riure. Que ho aconsegueixin o no és un altre assumpte.

EN UN MOT: Fàcil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Here After" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7401840/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat de l'Angelo, interpretat pel Michael Rispoli.

PITJOR:
- En l'escena en la que la família, el Ray Iannicelli, la Jeannie Berlin i l'Elissa Middleton, recull coses de l'apartament del protagonista, la línia de la mare, "ell és aquí fins que jo digui que no hi és"; la pobra dona fa el que pot, imagino, però queda fatal.

NOTES:
1. Estrenada, originalment, com "Faraway Eyes".
2. Al final dels títols de crèdit, apareix un rètol que diu "Dedicated to the wonderful Dolly, who came along just in the nick of time to show me what love really was. And to the loving memory of my Dad, who made me want to write someday, and to my amazing Mom, who makes me want to keep going at it. Both of them taught me that love is all you need".
3. El gruix del rodatge va tenir lloc a la ciutat de Nova York, EUA.

COMENTARI: La premissa ja m'ha semblat poca-solta: una ànima germana necessària per accedir a l'eternitat? Llarga, lenta, sense enginy, a estones, ordinària. Com amb tota la matraca de la cita entre l'Andy Karl i la Nora Arnezeder, avorrida, vulgar, confusa. No sé si es tracta de quelcom intencionat, que no ho entendria, mes, era necessari que la Honey Bee ens refregués els mugrons per la cara? D'acord, potser, aquest punt és una obsessió meva, personal... Si més no, dins de l'absurditat del plantejament, l'assumpte de l'assetjador encarnat en l'Alex Hurt, en Patrick, i el rampell que provoca que els enamorats es trobin en el mateix pla, finalment, està ben lligat. També, ha estat agradable tornar a veure la Christina Ricci, encara que el paper que li toca fer sigui tant galdós. En resum, m'ha acabat la paciència.

EN UN MOT: Suplici.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 16 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "J'ai perdu mon corps" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9806192/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La lluita contra el colom i l'escena de les rates a la via del metro.

PITJOR:
- La peripècia de la mà amb el paraigua travessant l'autopista.

NOTES:
1. El títol internacional és "I Lost My Body".
2. Basada en la novel·la del 2006, "Happy Hand", del Guillaume Laurant, amb qui el director, el Jérémy Clapin, va contactar en 2011.
3. Li va ser atorgat el Cristal du long métrage en el Festival international du film d'animation d'Annecy en la seva edició 43a, la del 2019, alhora que el Prix du public; també, en la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, del 2019, va rebre la distinció a la millor música per l'obra del Dan Levy.
4. Comptà amb un pressupost de 5 milions d'euros que no va cobrir-se en taquilla; van caldre 7 anys per enllestir el projecte.

COMENTARI: El vessant artístic, correcte; dibuix acceptable, enquadraments interessants, sobretot, per la perspectiva peculiar de l'extremitat, estructura narrativa dinàmica amb els flashbacks i tota la pesca. No obstant, malgrat la durada reduïda, el conjunt m'ha resultat bastant plom; de fet, he hagut d'aturar-me a la meitat per refer-me del sopor i carregar-me de paciència. Imagino que l'assumpte de la mà autònoma es planteja com incentiu, per incloure un mínim al·licient a la història del desgraciat, el Naoufel, a qui posa veu el Hakim Faris. Però, ni així. El gran mèrit és traspassar la tristesa del protagonista a l'espectador. M'he avorrit.

EN UN MOT: Afligida.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 15 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Seungriho" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12838766/

DURADA: 136 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació, els efectes, l'acció.
- La maniobra de distracció que s'empesquen els herois.

PITJOR:
- La xerrameca del dolent, el James Sullivan, interpretat pel Richard Armitage.
- Al final, el rescat in extremis de la tripulació, el Kim Tae-ho, la Jang Hyun-sook, el Park Kyung-soo i el robot Bubs, interpretats pel Song Joong-ki, la Kim Tae-ri, el Jin Seon-kyu i el Yoo Hae-jin, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Space Sweepers"; el de treball era "Beongaeho" o "Lightning Arc".
2. Durant el primer minut i mig dels títols de crèdit, es mostren diferents dissenys en 3D de naus i altres objectes.
3. Comptà amb un pressupost de 24 mil milions de wons, la cinquena part dels quals provinent de la multinacional xinesa Huayi Brothers.
4. El director i co-guionista, en Jo Sung-hee, va començar a considerar la idea cap el 2009, arran d'una conversa amb un amic sobre deixalles espacials; ja s'ha planificat la seqüela.
5. El gruix del rodatge va tenir lloc entre el 3 de juliol i el 2 de novembre del 2019.

COMENTARI: Als vint minuts badallava. Però, aleshores, apareix la nena, la Kang Kot-nim, altrament anomenada Dorothy, el paper que encarna la Park Ye-rin, i el camí s'aplana bastant. Que no és que estigui gaire brillant, tampoc, la mossa, mes funciona prou bé. Segurament, es podrien haver estalviat les bromes escatològiques de la criatura, el malfactor tant de fàbrica, el conflicte amb la identitat sexual del robot i els clixés de l'èpica coral. També, la lluita de la Carla Fernanda Avilla Escobedo, encarnant una mena d'androide de nom Camila que acaba fent figa; regal visual. No obstant això, en general, es nota que hi ha feina i diners i l'espectacle ho agraeix.

EN UN MOT: Generosa.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 14 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Durante la tormenta" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6908274/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La Greta dient-li a la Vera Roy que no coneix la Gloria, interpretades per la Sigrid Cañas, l'Adriana Ugarte i la Luna Fulgencio, respectivament.

PITJOR:
- No s'explica què fa el Nico Lasarte, encarnat en el Julio Bohigas-Couto, en el 1989 per revertir el canvi en l'esdevenidor.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de gairebé 6 milions d'euros i recaptà més de 14 milions gràcies, sobretot, a la Xina.
2. Les dues referències cinematogràfiques principals per al director, l'Oriol Paulo, van ser "Bunny Lake Is Missing", del 1965, dirigida per l'Otto Preminger, i "Back to the Future", del 1985, a càrrec del Robert Zemeckis; però, s'inspira en un dilema personal sobre la paternitat.
3. Rodada entre el 2 de febrer i el 25 d'abril del 2018, 24 dies a Barcelona, 15 dies en un plató de Terrassa i 11 dies a les Illes Canàries.
4. Al final dels títols de crèdit apareix el rètol "La realización y distribución autorizada de esta película ha generado más de 550 puestos de trabajo directos y 100 indirectos".

COMENTARI: Les històries de paradoxa temporal m'acostumen a atrapar; no ha estat el cas amb aquesta, ni pel suspens ni per la ciència-ficció ni per l'elenc. La desesperació de la protagonista es torna una matraca a mida que passen els minuts, els criminals no donen gaire joc i hem d'esperar al final, després de dues hores de murga, per trobar quelcom emocionant i/o aclaridor. L'assumpte del policia dient "els meus companys recolzaran la meva versió davant la jutgessa" i oferint a la dona l'adreça de l'hotel on l'altre, l'Álvaro Morte, es carda la infermera Mónica, el paper de la Silvia Alonso,... massa recargolat, un nyap. Per molt idil·li que els uneixi, com és que el Chino Darín no pot entendre que la paia s'estimi més recuperar la seva filla que continuar en un temps aliè? Res, la intenció és el que compta; no obstant, em sembla una pasterada.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Conjuring: The Devil Made Me Do It" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7069210/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'exorcisme del David Glatzel, el paper del Julian Hilliard, i el retorciment dels cossos posseïts.

PITJOR:
- En la casa del Kastner, encarnat en el John Noble, quan el vell queda segut a l'escriptori del magatzem de relíquies a les fosques, fins que la Vera Farmiga, fent de la Lorraine Warren, s'hi acosta; i, després, la persecució amb el mall de l'Ed Warren, el Patrick Wilson, a la seva dona fins a l'altar.

NOTES:
1. Representa la seqüela de "The Conjuring", del 2013, i "The Conjuring 2", del 2016, ambdues dirigides pel James Wan; i és la vuitena pel·lícula de la franquícia creada pel director.
2. Inspirada en el cas de l'Arne Cheyenne Johnson, de Brookfield, a l'estat de Connecticut dels EUA, esdevingut en novembre del 1981, i amb el recolzament del llibre del 1983 sobre el mateix, "The Devil in Connecticut", escrit pel Gerald Brittle.
3. Al principi dels títols de crèdit, després del nom del director, en Michael Chaves, s'intercalen els d'altres participants en el film amb imatges de l'Ed i la Lorraine Warren i fotografies del cas de l'Arne, durant dos minuts.
4. A partir d'un pressupost de 39 milions de dòlars, ha recaptat, de moment, el triple, gairebé.
5. Fou rodada entre juny i agost del 2019 a Newnan i Atlanta, ciutats de l'estat de Georgia dels EUA.

COMENTARI: Per un costat, ja prou interessant, tenim la història del posseït sacrificat al jutjat. Per l'altre, les malifetes de l'ocultista, interpretada per la terrífica Eugenie Bondurant. I la combinació dels dos elements, amanits amb els ingredients habituals del gènere, compon un escenari que compleix amb allò que s'espera d'un producte d'aquest estil. Diria més, ho fa amb certa amabilitat. Ensurts esperats però eficaços. M'ho he passat bé amb l'angoixa.

EN UN MOT: Considerada.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de juny del 2021

MIGMETRATGE: "Miraculous World: Shanghai, la légende de Ladydragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12816634/

DURADA: 56 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Fei Wu convertida en mico està a punt de clavar-li un cop de puny als collons del King Cash.

PITJOR:
- La reconstrucció miraculosa final de tot allò destruït.

NOTES:
1. El títol internacional és "Miraculous World: Shanghai - The Legend of Ladydragon"; els de treball, "The Chinese Legend" o "Ladybug in Shanghai".
2. Associada a la franquícia creada a partir del concepte del Thomas Astruc, "Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir", en marxa des del 2015.
3. L'acció cal situar-la entre els capítols "Papa Garou" i "Silence", segon i sisè, respectivament, de la tercera temporada de la sèrie.

COMENTARI: Em sonava la sèrie d'haver vist alguna escena aïllada. Aleshores, fa força temps, m'havia atret la sensualitat de la marieta. Sí, ja sé que se suposa que és una adolescent i un dibuix animat! Sóc un vell verd, què voleu? És el motiu trist pel qual he decidit fer un cop d'ull a aquest especial. El problema que m'he trobat, no obstant, és la manca de familiaritat amb els personatges i el seu context màgic. De manera que, tot plegat, m'ha semblat bastant insípid i qüestionable. És a dir, excepte pel misticisme xinès que em provoca Shanghai, la resta em resulta ordinari. Al respecte, la qualitat del modelatge no ajuda. Potser, és que ja estic mal acostumat; però l'animació o, més aviat, els detalls de la mateixa delaten una producció limitada. Evidentment, no em trobo entre el públic objectiu de l'obra.

EN UN MOT: Farciment.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 12 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Next Gen" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7133686/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge odiós de la Charlyne Yi, l'adolescent emprenyada Mai Su.
- El reciclatge de dades per alliberar espai de memòria.

PITJOR:
- El pla ximple de dominació de l'Ares, a qui posa veu el Jason Sudeikis.
- Els moments carrinclons entre la Mai Su i el 7723 i amb la Greenwood, la Kiana Ledé.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic en línia, "7723", del Wang Nima, fundador i editor de la plataforma Baozou Manhua.
2. Fonamentalment, es va desenvolupar utilitzant Blender 2.79b i Cycles.
3. El conductor del programa "The Big Show with Nima" és interpretat pel mateix Wang Nima.

COMENTARI: Els directors, el Kevin R. Adams i el Joe Ksander, mencionen "Blade Runner", la pel·lícula dirigida pel Ridley Scott l'any 1982, i "The Terminator", del 1984, a càrrec del James Cameron, com a inspiració. Bé, em temo que l'originalitat no seria un tret destacat aquí, més enllà del fet que les màquines entenguin el llenguatge dels gossos, els quals resulten ser molt mal parlats (almenys, el que tira del Michael Peña). No obstant, a més de la lluita entre robots, també trobem el tema de la sobreinformació que patim els humans (en aquest cas, el més humà, el John Krasinski encarnant el prototip 7723), l'assumpte de l'assetjament escolar i la sàtira a la dependència de la tecnologia a la que tendeix la societat. Res de nou però està prou ben feta i és entretinguda.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 9 de juny del 2021

DOCUMENTAL: "Wait for Your Laugh" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5710688/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat de filmació original, històries com les de The Flamingo Hotel & Casino de Las Vegas del Bugsy Siegel.

PITJOR:
- El material enregistrat per representar escenes explicades, com la del bateig amb l'Evelyn Nesbit.

NOTES:
1. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 3 anys, període que la mateixa protagonista va negociar amb el director, en Jason Wise.
2. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol, "After the release of this film, Rose Marie decided to join Bobby. She is still looking for her next job"; i, durant els crèdits, veiem un quadre amb l'artista cantant "Chena A Luna", una versió de la tarantel·la "C'è la luna mezzo mare".
3. La intenció inicial del director era fer una revisió històrica del món de l'entreteniment i havia pensat en fer-la a través de la figura d'en Mickey Rooney.
4. El títol es deriva del que li deia l'actriu al Dick Van Dyke en el "The Dick Van Dyke Show".

COMENTARI: La primera reacció és de "Qui coi és aquesta senyora? Ha de ser molt segona filera perquè no em sona de res!" Doncs, Déu n'hi do, la vida de la paia! Nena prodigi, lligams directes amb la màfia, idil·li acabat en drama, comèdia a dojo, referent feminista, èxit... Clar que una empenteta de la "família" devia rebre, imagino, sobretot, al principi. No obstant, s'entén que si no hagués estat per un gran talent, no s'hauria mantingut al peu del canó durant 9 dècades, que es diu aviat. Però, amb el munt d'evidència gràfica que conservava la mateixa dama, tampoc sembla gaire difícil composar un relat suculent. M'agrada que l'obra acabi amb l'acudit que explica la Rose Marie en el lliurament del Shirley Temple Award, el 2015, i el "I thought I'd leave 'em laughing..." Bé, en realitat, la darrera aparició, durant els títols de crèdit, és interpretant una peça que la Morgana King fent de Mama Corleone cantava en "The Godfather", el clàssic del 1972 dirigit pel Francis Ford Coppola. Casualitat?

EN UN MOT: Imposada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Freaks" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8781414/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de la Chloe i l'agent Ray, interpretades per la Lexy Kolker i la Greace Park, respectivament.

PITJOR:
- L'escena del cotxe per la zona residencial, accelerant, derrapant i perdent el control no cola.

NOTES:
1. Els directors, l'Adam Stein i el Zach Lipovsky, van esdevenir amics en 2007 en coincidir en un concurs televisiu anomenat "On the Lot".
2. Fou escrita en 2016 pels mateixos directors i rodada a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, l'agost del 2017.
3. No es veu el títol de la pel·lícula fins als crèdits.
4. Les paraules del Mark Duplass en una xerrada organitzada pel festival d'Austin, South by Southwest, del 2015, amb les que aconsella encarar la producció cinematogràfica d'acord als mitjans disponibles i no amb els desitjats, van inspirar l'Adam Stein i el Zach Lipovsky a l'hora d'engegar el projecte amb els recursos limitats que tenien a l'abast.

COMENTARI: Explicava, l'Adam Stein, que part de la inspiració a l'hora de plantejar l'actitud del pare, encarnat en l'Emile Hirsch, arribava de les històries que havia sentit de petit a l'escola sobre l'holocaust del poble jueu durant el nazisme en relació a la protecció dels petits. I aquesta és la impressió que provoquen les imatges, al principi. El mèrit rau en que, fins a cert punt, la història pot anar cap a qualsevol lloc d'igual manera que la rebequeria del personatge de la Lexy Kolker es capaç de suscitar, diria, a parts iguals, tendresa i repulsa, alternativament. Finalment, l'assumpte es concreta en focs artificials. Però el suspens fins aleshores resulta deliciós.

EN UN MOT: Admirable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Koma" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6087226/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dissenys i els escenaris onírics; la construcció de l'illa segura.

PITJOR:
- La premissa d'un món comú dins del coma de diferents persones, com en el de les ànimes.

NOTES:
1. La distribuidora xinesa, Turbo Film Corporation, va trigar 4 mesos en adaptar la versió original en una nova edició de 95 minuts tot i aprofitant metratge inèdit i amb canvis sobre el 80% de les línies de diàleg; s'estrenarà amb el títol de "Super Space".
2. Comptà amb un pressupost de 352.5 milions de rubles, del que van recuperar en recaptació, aproximadament, la meitat.

COMENTARI: Em grinyola molt l'assumpte de la realitat comuna en un espai de memòria personal... però col·lectiva! Què o per què el controla el Yan, el paper del Konstantin Lavronenko? Tampoc m'acaben de convèncer les figures letíferes, ni el seu comportament ni les seves limitacions. Per què no poden envair l'illa segura? És a dir, m'encaixaria més tot si fos una mena d'univers virtual. Clar que, aleshores, l'argument no s'allunyaria gens del de milers d'històries d'aquest tipus. De manera que, malgrat l'espectacle gràfic i la trama d'escollit amb baixa autoestima reclutat per una secta (això sí que m'ha fet el pes), la impressió global és de nyap. Sembla que el Nikita Argunov, director, co-guionista i responsable de l'Argunov Studio, s'ha muntat una excusa per mostrar uns efectes digitals que, he de reconèixer, estan prou ben aconseguits. Almenys, es deixa veure.

EN UN MOT: Visual.

PAÍS:           RÚSSIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domicile conjugal" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065651/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència en la que es veu el Jean-Pierre Léaud, que fa de l'Antoine Doinel, sopant al terrra amb la Hiroko Matsumoto, que encarna la Kyoko, incòmode, canviant les cames de postura.

PITJOR:
- Una nota de recomanació sense nom?

NOTES:
1. El títol internacional és "Bed and Board".
2. Representa el quart lliurament de la sèrie del director, en François Truffaut, sobre el personatge de l'Antoine Doinel, composta per "Les Quatre Cents Coups", del 1959, "Antoine et Colette", del 1962, "Baisers volés", del 1968, "Domicile conjugal", del 1970, i "L'amour en fuite", del 1979.
3. Rodada des de gener fins a març del 1970 a París.

COMENTARI: S'aprecien els esquetxos, encara que no facin gràcia; el de la cambrera, la Ginette, encarnada en la Danièle Girard, durant una trucada de telèfon, que es posa a discutir a crits per l'enrenou dels cubells de les escombraries provocant més soroll; l'amic, el Jacques Robiolles, que li deu cada cop més calers al protagonista; la pràctica del tenor, en Daniel Boulanger, de llançar-li l'abric i la bossa daltabaix les escales a la seva dona, la Silvana Blasi; les trucades repetides de l'Antoine durant l'àpat al restaurant amb la Kyoko; o, fins i tot, que el paio es trobi el seu sogre, paper a càrrec del Daniel Ceccaldi, a la casa de barrets. Tot plegat, em sembla un bon retrat de les circumstàncies de la parella. El problema és que l'individu em suscita certa repulsa i ha arribat un moment, aviat, en el que m'ha deixat d'interessar el que veia.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de juny del 2021

LLARGMETRATGE: "Cruella" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3228774/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada del vestit guarnit de capolls d'arnes; potser, de Tithorea Tarricina.
- El fil musical ("Feeling Good", de la Nina Simone, "Time of the season", de The Zombies, "Livin' Thing", de l'ELO, "Should I Stay or Should I Go", de the Clash, The Beatles, The Rolling Stones...) i els espectacles alternatius de la Cruella als esdeveniments de la baronessa Von Hellman, encarnada en l'Emma Thompson.

PITJOR:
- No acabo d'entendre la funció de l'Artie, a càrrec del John McCrea.
- L'adquisició de Hellman Hall per part de la Cruella de Vil no pot ser herència. Què és?

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits, veiem un afegitó d'1 minut en el que l'Anita Darling i el Roger Dearly, interpretats per la Kirby Howell-Baptiste i el Kayvan Novak, respectivament, reben un dàlmata cadascun; seguidament, continuen les lletres.
2. Basada en el personatge Cruella de Vil de la novel·la del 1956, "The Hundred and One Dalmatians", escrita per la Dodie Smith; és la tercera adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos.
3. Va rodar-se entre el 24 d'agost i el 26 de novembre del 2019 a Anglaterra.
4. El 6 d'abril del 2021, Disney Publishing Worldwide va publicar una novel·la relacionada escrita per la Maureen Johnson anomenada "Cruella: Hello, Cruel Heart"; també, van publicar-se la novel·lització de la pel·lícula a càrrec de l'Elizabeth Rudnick, el llibre "Cruella's Sketchbook" i està programada per l'estiu del 2021 una adaptació a manga de la Hachi Ishie titulada "Cruella: Black, White and Red".
5. La Jenny Beavan, la modista, va crear 277 vestits, incloent 47 pel personatge principal.

COMENTARI: Sincerament, no sé si mai he vist la pel·lícula del 1961 dirigida pel Clyde Geronimi, el Hamilton Luske i en Wolfgang Reitherman, "One Hundred and One Dalmatians"; crec que no. En tot cas, he hagut de llegir l'argument a la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/101_d%C3%A0lmates per guanyar una mica de perspectiva i, pel que he entès, la nostra protagonista és dolentota. En fi, he de confessar que era molt reticent davant d'aquesta producció perquè m'esperava una carrinclonada infantiloide. Però, per començar, l'Emma Stone, en el seu paper d'Estella i de Cruella, desplega un encís al que no em puc resistir. I, després, l'enfrontament de dues potències, tal com es planteja, sempre desperta un interès considerable. L'enginy atrau. Així, doncs, tot amanit per una banda sonora exquisida, m'ha sorprès i m'ha fet passar una estona força entretinguda. Dit això, probablement ignori la seqüela que ja han anunciat. I, per acabar, em sobta que no hagin inclòs cap cançó de la SIA... És broma.

EN UN MOT: Blanquejada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!