LLARGMETRATGE: "Den skyldige" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6742252/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La manera de presentar els fets, tant els de la causa oberta contra l'Asger Holm, el paper interpretat pel Jakob Cedergren, com els del drama de la parella formada pel Michael Berg i l'Iben Østergård, a qui posen veu el Johan Gotthardt Olsen i la Jessica Dinnage, respectivament.

PITJOR:
- La fluixesa de l'agent Tim Andersen, el paper del Peter Christoffersen, en trobar-se amb el cadàver esbudellat del petit Oliver.

NOTES:
1. El títol no surt fins al principi dels crèdits del final.
2. El rodatge es va portar a terme en tretze dies de 2016 a Copenhague.
3. A partir d'un pressupost de mig milió d'euros, va recaptar-ne'n al voltant de quatre.
4. Internacionalment, s'anomena "The Guilty", igual que la revisió de 2021 dirigida per l'Antoine Fuqua https://en.wikipedia.org/wiki/The_Guilty_(2021_film).
5. El Gustav Möller, director i co-guionista, diu que va tenir la idea de l'argument del film en escoltar en la plataforma YouTube https://ca.wikipedia.org/wiki/YouTube l'enregistrament d'una trucada real al servei d'emergències per part d'una dona que havia estat segrestada; pel que fa a l'estil, va inspirar-se en el documental de la Sarah Koenig i la Julie Snyder https://en.wikipedia.org/wiki/Serial_(podcast) sobre l'assassinat de la Hae Min Lee, una estudiant d'institut de Maryland, en 1999, i en la pel·lícula a càrrec d'en Sidney Lumet estrenada el 1975, "Dog Day Afternoon" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarda_negra.

COMENTARI: Juga amb habilitat amb la informació per tal d'enredar l'espectador i mantenir efectivament el suspens al llarg del viatge. Però, primer, per què no surt cap alerta en la pantalla de l'operador sobre la malaltia mental de la mare? A mi em sembla una dada prou significativa com per mostrar-la d'alguna manera. Bé, potser, és que el sistema no funciona així. O que jo no he acabat d'entendre si la dona es considera boja declarada o no. En fi... I segon, quina mena de justificació absurda de manca de confiança en les autoritats argüeix el pare per no denunciar l'homicidi del seu fill in situ? Total, que trobo que el Gustav Möller i l'Emil Nygaard Albertsen, l'altre guionista de la història, fan una mica de trampa. No obstant això, com m'ha fet passar una estona ben entretinguda, bé.

EN UN MOT: Enginyosa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Time" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24806518/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat dels personatges i la fluïdesa dels diàlegs.

PITJOR:
- La poca-solta de convertir sobtadament el protagonista, el Drew, el paper interpretat pel Colin Burgess, en una mena de guru de babaus folls.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en deu dies a la ciutat de Nova York durant la tardor de 2021.
2. En Ryan Martin Brown, director i guionista, diu que van inspirar-lo films com "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors (1972, Elaine May) i "The Jerk" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Jerk (1979, Carl Reiner).

COMENTARI: Pel desenllaç, sembla ben bé que el bo del Ryan no sabia com rematar les quatre escenes que tenia pensades per retratar el moment d'incertesa i deriva d'en Drew, el repel·lent. Perquè trobo elements prou familiars, com el tarannà del cap corporatiu a càrrec del James Webb o la pífia de maldestre en la situació amb la veïna calenta que fa la Jessie Pinnick (per cert, aparentment, mal muntada tenint en compte que el paio ja ha abandonat els companys músics en aquest punt). Però em manca una motivació que no sigui el pur cansament laboral del noi per convertir la història en quelcom mínimament interessant. Parlant d'avorriment, l'assumpte del grup de música s'allarga excessivament.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jimmy Carr: Natural Born Killer" (16 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31723041/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Maybe" del Jacob, l'espectador.

PITJOR:
- La construcció de l'acudit de l'errata feta per la col·laboradora de l'entitat benèfica, excusa descarada per tractar de retardat el públic.

NOTES:
1. Fou enregistrat en setembre de 2023 en l'Aylesbury Waterside Theatre durant la gira de l'espectacle, "Terribly Funny 2.0", tot provant material per al xou posterior, "Laughs Funny".
2. Representa el quart especial del comediant per a la plataforma, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix, després de "Funny Business", "The Best Of, Ultimate, Gold, Greatest Hits" i "His Dark Material", del 2016, 2019 i 2021, respectivament.

COMENTARI: Com sempre, provocador de manera massa gratuïta. Ves! M'hauria agradat escoltar un dels seus acudits de mal gust, de pederàstia o d'agressió sexual, però referit al seu fill prematur. De fet, no m'hauria agradat, aquesta és la qüestió. M'hauria fet la mateixa gràcia nul·la que la resta de les seves barrabassades previsibles. I aquest retrat pejoratiu que fa de la figura paterna o de la petició de matrimoni, de quin segle està parlant? Quina ficada de peus a la galleda, nen! Total, que ha estat una mena de tortura empassar-me la funció sencera. Ja vaig cometre l'error d'anar a veure'l en directe a Cambridge fa deu ó quinze anys. Es va passar tota l'estona insultant espectadors. Així que la culpa és meva per donar-li una segona oportunitat. Escombraries.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Miss Osaka" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9437152/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pretensions de l'Ayano, a càrrec de la Junko Abe, en donar consells sobre seducció i l'entreteniment de l'home com a hostessa.

PITJOR:
- La badoqueria de la Ines, el paper a càrrec de la Victoria Carmen Sonne.

NOTES:
1. S'anuncia com la primera co-producció danesa/noruega/japonesa.
2. El projecte va iniciar-se en 2015; el rodatge es va portar a terme en nou dies de setembre de 2018 a Noruega i vint-i-un de gener de 2019, al Japó.
3. S'inspira lleugerament en el film de 1975, "The Passenger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Professione:_reporter, dirigit pel Michelangelo Antonioni.

COMENTARI: El director i co-guionista, en Daniel Dencik, es declara captivat des de sempre per Osaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Osaka. De manera que sembla bastant evident que tot plegat esdevé una excusa per involucrar-se d'alguna manera amb la ciutat japonesa. El problema, més enllà de raonaments pedants de crisis d'indentitat i carallades similars, és que el bo del Daniel ha de recórrer a una capacitat d'anàlisi matemàtica molt qüestionable de la protagonista per fer-la mínimament interessant i suportable. En algun moment he cregut que la cosa es tornaria en crítica al negoci tèrbol de les noies de companyia que explota el vessant més primari del mascle... i tal i qual. Però, no; manca profunditat, penso. Trobo, a més, que el personatge del Mirai Moriyama, el Shigeru, queda bastant desaprofitat, insinuat amb prou feines. Per acabar-ho d'adobar, la història conclou en el que sembla un atzucac. Total, m'he avorrit força.

EN UN MOT: Bretolada.

PAÍS:           DINAMARCA, JAPÓ, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Quantum Cowboys" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11662660/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La varietat de tècniques utilitzades, pintura a l'oli, acrílica, retalls de paper, stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion, rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia, collage digital...

PITJOR:
- L'escena del saló en la que l'Alex Cox fa soroll amb el piano, el John Doe, amb una guitarra i l'Steph Barkley, amb un banjo.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, apareix el rètol, "PART ONE OF THE ARIZONA ANTILOGY"; a més, la presentació de l'elenc inclou l'homenatge a l'Anna Karina, "This film is dedicated to her memory. She was an inspiration to us all"; també, surten l'aclariment, "Blacky's FUTURE was CORRECT. He will FINISH that show afterall...", i tres afegits protagonitzats per la Devon Wycoff, el Geoff Marslett i el Gary Farmer, el Howe Gelb, i l'Steph Barkley amb el Chase Joliet.
2. Li va ser atorgat el Prix de la meilleure musique originale en la 46a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.
3. El títol de treball fou "The Boardinghouse Reach".

COMENTARI: I diu, en Geoff Marslett, el director, que va passar-se tantes nits treballant fins a les quatre de la matinada enllestint plans... Prou que s'aprecia aquest esperit artesà, d'espontaneïtat. Ocasionalment, un tant massa barroer, tot plegat. Però, bé, sembla part de l'experiment personal muntat sobre l'ambició de plantejar un punt de vista alternatiu de l'assumpte dels universos paral·lels https://ca.wikipedia.org/wiki/Univers_paral%C2%B7lel. O ves a saber què! Trobo, no obstant, que l'essència dispersa del plantejament condueix, a la llarga, a la desconnexió. Quin avorriment!

EN UN MOT: Engendrament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kill" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28259207/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La venjança de les mares dels nanos assassinats, encarnades en la Komal Chhabria i la Nazneen Madan, quan esberlen el cap del Siddhi, el personatge a càrrec del Parth Tiwari, a cops de martell i d'estic.

PITJOR:
- La capacitat de resurrecció i la resistència infinita que mostra el protagonista.

NOTES:
1. El títol no apareix fins el minut 45; el de treball fou "Aaghat".
2. En Nikhil Nagesh Bhat, el director i co-guionista, diu que la història s'inspira en un robatori en un tren que va presenciar en 1995.
3. A partir d'un pressupost estimat de dos-cents milions de rupies, va recaptar-ne'n uns quatre-cents cinquanta milions.
4. El Lakshya, que interpreta l'Amrit Rathod, va entrenar-se durant vuit mesos per fer el paper.

COMENTARI: Trobo alguna llacuna en la premissa. Per exemple, el Baldev Singh Thakur, encarnat en el Harsh Chhaya, que és propietari d'una empresa del sector logístic (suposo), Shanti Transport, influent i poderós, ha de menjar-se un trajecte en tren amb tota la xurma? No tinc ni idea de com és el servei ferroviari a l'Índia, cert. Potser, és molt millor que la xarxa de carreteres... Per altra banda, calen més de quaranta esbirros per atracar un tren a cop de falç i ganivet? Ah, calla! Que hi havia tres o quatre policies amagats al comboi... I no dic que el Raghav Juyal, que fa del Fani, estigui desencertat en el seu rol de malvat. Però, la manera d'acarnissar-se amb la Tulika Singh, el personatge de la Tanya Maniktala, pertany a un altre gènere, penso. En fi, parlo per parlar... Ara em ve a la memòria la darrera notícia de violació en grup a una turista a país asiàtic. Diu que la república va indemnitzar la dona i el seu home, víctima, també, d'una pallissa per part dels mateixos assaltants, amb un milió de rupies (uns onze mil euros). Quina puta merda d'indemnització! Em pregunto quants d'aquests rescabalaments ha de pagar al dia el govern indi...

EN UN MOT: Despietada.

PAÍS:           ÍNDIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Jeu" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7489816/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La trucada de la Margot, la filla de la Marie i el Vincent, els papers a càrrec de la Fleur Fitoussi, la Bérénice Bejo i l'Stéphane De Groodt, respectivament.

PITJOR:
- Que, en acabat, resulti ser tant sols una especulació.

NOTES:
1. És l'adaptació francesa del film de 2016, "Perfetti sconosciuti" https://www.imdb.com/title/tt4901306/, dirigit pel Paolo Genovese.
2. El títol internacional és "Nothing to Hide"; el de treball fou "De parfaits inconnus".
3. A partir d'un pressupost d'uns vuit milions d'euros, va recaptar-ne'n uns dotze.
4. El rodatge es va portar a terme en la capital francesa entre octubre i desembre de 2017.

COMENTARI: Generalment, m'estimo més mirar-me abans l'original que la còpia. O sigui que, ara, em sap greu no haver estat al cas. Pífia meva. Tret d'això, prou correcte. Trobo que explota les possibilitats de la situació de manera bastant raonable, amb les infidelitats, els implants de la psicòloga, l'homosexualitat del gras, l'assumpte de la residència per a la sogra... Potser, queda una mica forçat que una institució com aquesta enviï un correu electrònic tant tard al vespre. Però, bé, entra en la lògica, com la resta de causes que desencadenen reaccions. L'altre tema és el format; amb l'escenari únic, se'ns presenta una obra de teatre en comptes d'una pel·lícula. És quelcom que sempre em toca una mica la pera, em sento com estafat quan tot succeeix en el mateix lloc. I res... Reconec que el gag de l'autoretrat de grup que no acaba de consumar-se mai m'ha tret de polleguera.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Satoshi Kon, l'illusionniste" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12998510/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els conflictes, amb el Mamoru Oshii https://ca.wikipedia.org/wiki/Mamoru_Oshii, amb el Taro Maki...

PITJOR:
- M'hauria agradat escoltar més anècdotes com les que explica l'Aya Suzuki.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Satoshi Kon: The Illusionist", igual que el llibre de l'Andrew Osmond, el crític britànic que, també, intervé en el documental.
2. El títol de treball fou "Satoshi Kon, la machine à rêves".
3. Es tracta d'un encàrrec per commemorar el desè aniversari de la mort d'en Satoshi Kon https://ca.wikipedia.org/wiki/Satoshi_Kon.

COMENTARI: M'aporta ben poc, la participació de directors com el Darren Aronofsky, el Rodney Rothman o el Jérémy Clapin, historiadores com la Marie Pruvost-Delaspre, curadores com la Yael Ben Nun, professors de filosofia com el Dimitri Megherbi o personatges com l'Andrew Osmond, la veritat. M'ha resultat bastant més interessant, per exemple, sentir la Junko Iwao, la veu de la Mima Kirigoe de "Perfect Blue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perfect_Blue. Clar que li tinc una estima especial a la pel·lícula en qüestió. Però, bé, segons he escoltat en alguna entrevista al responsable de l'assumpte, el Pascal-Alex Vincent, l'objectiu era repassar l'obra del Kon per atorgar-li la importància que es mereix el seu geni i compensar, així, la manca de més produccions. No sé. El temps acostuma a posar tot a lloc...

EN UN MOT: Recordança.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Frygtelig lykkelig" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1087890/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La tensió de l'escena de la mort de la Ingelise Buhl, el rol de la Lene Maria Christensen.

PITJOR:
- L'atac de riure que els agafa als personatges després que el Robert Hansen li fumi un tret al Jørgen Buhl, els papers, aquests, a càrrec del Jakob Cedergren i el Kim Bodnia, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Terribly Happy".
2. Adapta la novel·la homònima del 2004, basada en fets reals, escrita per l'Erling Jepsen, "amic" del director, en Henrik Ruben Genz; ambdós van créixer al mateix carrer de Gram https://ca.wikipedia.org/wiki/Gram_(Dinamarca).

COMENTARI: L'indret on succeeix l'acció figura Skarrild https://en.wikipedia.org/wiki/Skarrild però, constantment, mencionen la ciutat de Tønder https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%B8nder com a lloc de referència. Doncs, no només paren en regions administratives diferents (almenys, en l'actualitat) sinó que són a cent trenta quilòmetres de distància l'una de l'altra. Em sembla massa. De fet, diu que el rodatge es va portar a terme en la vila de Højer, a quinze quilòmetres de Tønder, quinze minuts en un cop de cotxe. Aquest nom ja quadraria més. Aleshores? En fi, tant se val... La qüestió és que, suposo, ens hem de creure la circumstància agrest de l'escenari, el context temporal un tant pretèrit i un policia incapacitat professionalment i personal. D'acord, un retrat de poble de merda, gent de merda i la seva gansoneria que treu de polleguera. Simple, fàcil, elemental, tau-tau...  

EN UN MOT: Misèries.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Robots" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12579470/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge del Paul Rust, en Zach, amb la seva versió lasciva de l'androide que comparteix aparença amb la Shailene Diann Woodley.

PITJOR:
- El gag de la confusió impertinent del Charles Cameron, interpretat pel Jack Whitehall, en la trobada social del consell directiu i la insistència d'anomenar "sugar tits" al David Schulman, el paper a càrrec del Richard Lippert.

NOTES:
1. Està basada en el relat de 1973, "The Robot Who Looked Like Me", escrit pel Robert Sheckley.
2. El rodatge es va portar a terme l'agost de 2021 en indrets de l'estat nord-americà de New Mexico com Albuquerque, Belén, Madrid o Cochiti.

COMENTARI: Ni tant sols vull pretendre. Si ha funcionat per a mi ha estat per la paia que està tremenda; sóc així de bàsic, com la pel·lícula mateixa. Perquè no podien caure en més clixés. Sí, ja sé que, suposadament, el gruix de la trama li hem d'atribuir al bo del Sheckley. Però, com no m'he llegit el conte (ni em penso empassar cap sinopsi), hauré d'assumir que la simplificació i la palla ve dels guionistes del film, també, directors, l'Ant Hines i el Casper Christensen. Per exemple, l'orgasme robòtic. Quina carallada! En fi, vull imaginar que el pobre Zach, més enllà de fruir amb la seva nina cibernètica a cor què vols, va poder recrear-se amb l'originial a l'hora d'elaborar els motlles per construir la de joguina.

EN UN MOT: Fàcil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wonka" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6166392/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Les aparicions de l'oompa-loompa Lofty, encarnat pel Hugh Grant.

PITJOR:
- L'assumpte de la girafa, la qual, fins i tot, grinyola estèticament; la font de xocolata de la resolució tampoc queda gaire bé.

NOTES:
1. Durant els dos primers minuts dels crèdits, en Lofty presenta els esdevenidors de l'Abacus Crunch, la Piper Benz, la Lottie Bell, en Larry Chucklesworth, la senyora Scrubitt i el Bleacher, els papers a càrrec del Jim Carter, la Natasha Rothwell, la Rakhee Thakrar, el Rich Fulcher, l'Olivia Colman i en Tom Davis, respectivament.
2. Aprofundeix en el personatge d'en Willy Wonka https://ca.wikipedia.org/wiki/Willy_Wonka del llibre del 1964, "Charlie and the Chocolate Factory" https://ca.wikipedia.org/wiki/Charlie_i_la_f%C3%A0brica_de_xocolata, escrit pel Roald Dahl.
3. A partir d'un pressupost de 125 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 632.
4. En Paul King, director i co-guionista, va prendre elements d'altres històries del Roald Dahl; per exemple, el trio del "Chocolate Cartel" s'inspira en el Boggis, en Bunce, i el Bean de la novel·la, "Fantastic Mr Fox" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_fant%C3%A0stic_senyor_Guillot, i la senyora Scrubitt, en el relat, "The Landlady" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Landlady_(short_story).

COMENTARI: Crec que mirar-me de nen l'adaptació del 1971 https://www.imdb.com/title/tt0067992/ de l'obra del Dahl fou una de les causes de mantenir en el meu cap infantil durant molt de temps la idea absurda que "el virtuós arriba lluny". Quina manera d'enredar les criatures! I quina ingenuïtat, la meva! En fi... La fantasia, les cançons, la il·lusió i la passió per quelcom concret em semblen entranyables en aquesta història. Però allò que més m'ha atrapat l'atenció ha estat un complement, com és el laboratori en miniatura per elaborar xocolata que duu el protagonista en una maleta. També, m'ha fascinat el mateix disseny de la fàbrica, la del final, ple de tubs, canonades i mecanismes a l'estil "parc d'atraccions". Simple que sóc... No m'esperava res, la veritat; potser per això m'ha satisfet.

EN UN MOT: Dolça.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Jebal Geu Namja Mannaji Mayo - Temporada 1a" (Des del 10 de novembre de 2020 fins el 12 de gener de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13394428/episodes/?season=1

DURADA: 593 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).

MILLOR:
- Si de cas, l'intent de sensibilització en relació al límits de la privacitat en temps d'Internet i respecte l'assetjament i la violència de gènere.

PITJOR:
- L'infantilisme dels comportaments, sobretot, de la Seo Ji-seong, el rol de la Song Ha-yoon, que es torna patètica de tant que s'entesta en aparèixer bufona.

NOTES:
1. El títol en anglès és "Please Don't Date Him", "Please Don't Meet That Guy" o "Please Don't Meet That Man".
2. Els capítols s'anomenen "JSS Lilodeu", "Wae Naneun Neoleul Mannaseo", "Chajnamusup-eseoallyeo Deulibnida", "7sie Mannayo", "Geunyang... Johjanh-ayo", "Neoui Ileum-eun", "Baegeuleul Haegyeolhaneun Beob", "Wanbyeoghan Koding", "Neolaneun Naegeu, Neolaneun Nollusyeon" i "IF ('Last')='Dasi, Cheosjul!'".
3. En el sisè episodi, la Moon Ye-seul explica al Han Yu-jin, els papers a càrrec de la Yoon Bo-mi i el Joo Woo-jae, respectivament, que havia practicat taekwondo durant vuit anys; realment, l'actriu s'inicià en l'art marcial quan tenia cinc anys i és cinturó negre de tercer grau.

COMENTARI: Pensava que el vessant tecnològic pesaria una mica més i que l'argument, més enllà de la denúncia pedanteta, plantejaria quelcom mínimament interessant al voltant de la gestió de la informació en línia, del Big Data https://ca.wikipedia.org/wiki/Dades_massives o de la Intel·ligència Artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial. Però, no; crits, gelosies, discussions i petonets... Molt pueril, tot plegat, i un bon grapat de situacions bastant impròpies d'individus de trenta anys. A part de la ridiculesa de la trama principal d'espies de pa sucat amb oli, els fils secundaris, com el trauma del Jung Kook-hee, encarnat pel Lee Jun-young, o el problema d'infertilitat que pateix la Tak Ki-hyun, la Gong Min-jeung, van de l'absurditat més estúpida a la improcedència. M'han resultat extremament incòmodes de mirar i he acabat ben tip dels personatges. Clar que això ja m'acostuma a passar amb drames coreans. A veure si aprenc algun dia...

EN UN MOT: Indigna.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Khal Nayak" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0107311/

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "Choli Ke Peeche Kya Hai", la peça a càrrec del Laxmikant Shantaram Kudalkar, el Pyarelal Ramprasad Sharma i l'Anand Bakshi, executada en la pantalla per l'Alka Yagnik i l'Ila Arun; aparentment, la cançó és una còpia de "Rat De Bara Waje", del duo M. Ashraf i Khawaja Pervaiz.

PITJOR:
- L'alliçonament carrincló de l'Aarti Prasad, encarnada per la Rakhee Gulzar, que adverteix les mares d'arreu que consentir les maleses dels seus fills els converteix en bandits.

NOTES:
1. Durant el rodatge, en Sanjay Dutt, que interpreta el paper del Balaram Prasad, fou arrestat i empresonat en relació als atemptats de Bombai del 12 de març de 1993 https://en.wikipedia.org/wiki/1993_Bombay_bombings.
2. A partir d'un pressupost d'uns quaranta milions de rupies, va recaptar-ne'n al voltant de 240.
3. La idea inicial del director, en Subhash Ghai, era fer una pel·lícula d'autor protagonitzada pel Nana Patekar; un dels seus guionistes el va convèncer de fer, enlloc, un film d'acció.

COMENTARI: Els elements bàsics de la història em semblen correctes i, a grans trets, l'argument, prou acceptable. No obstant això, trobo poc robust el conjunt. Per exemple, la infiltració d'una inspectora de presons en una banda criminal no té ni solta ni volta. És a dir, ja entenc que s'havia de construir el triangle amorós i tota la pesca però crec que la situació grinyola. Igual que la poca traça de la policia en la persecució. Tota la part de llagrimeta, amor de mare, també, se la podien haver estalviat. A més, la producció es veu bastant galdosa. Una mostra, que en la lluita damunt de les branques dels arbres entre el Ballu i el Ram es vegin els cables dels que pengen. I la conclusió? Ves, home, ves! En fi, tres hores de serial castanya. Ara, potser m'he perdut quelcom llegint subtítols perquè no sé hindi, clar.

EN UN MOT: Matraca.

PAÍS:           ÍNDIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Demetri Martin: Demetri Deconstructed" (2 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31916241/

DURADA: 51 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx de la entrevista a un dimoni.

PITJOR:
- Els gags sense resolució còmica, com el del falsificador xerrant amb el caixer d'una botiga.

NOTES:
1. Representa el setè especial del còmic després de "If I" (2004), "These Are Jokes" (2006), "Person" (2007), "Standup Comedian" (2012), "Live (At The Time)" (2015) i "The Overthinker" (2018).
2. El gruix de l'espectacle fou enregistrat en el teatre Stateside at the Paramount de la ciutat nord-americana d'Austin cap a novembre de 2022.

COMENTARI: Diu que la intenció de l'humorista és compondre una trilogia amb aquest essent el primer dels lliuraments. De fet, abans dels títols de crèdit es pot llegir el típic missatge, "TO BE CONTINUED". I, pel que he llegit, el segon episodi, pel qual ja va capturar-se material en maig de 2024, promet concretar la història. Vaja! L'hauré de veure... Doncs, res. Fidel al seu estil sec https://en.wikipedia.org/wiki/Deadpan, amb ocurrències més reeixides que d'altres i, aquí, experimentant, per exemple, amb el tema de la il·luminació pel segment "Mysteries of the unknown". La veritat és que riure, no me'l provoca gens. Però les seves reflexions absurdes resulten interessants i, fins i tot, divertides.

EN UN MOT: Enginyós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nattevagten 2 - Dæmoner går i arv" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6318608/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Que la Gunver, el personatge de la Sonja Richter, es prengui la molèstia de modelar una careta del Wörmer, encarnat per l'Ulf Pilgaard.

PITJOR:
- La incursió gratuïta del Martin i en Jens, els papers a càrrec del Nikolaj Coster-Waldau i el Kim Bodnia, respectivament, en el Parken https://ca.wikipedia.org/wiki/Parken_Stadion del barri d'Østerbro de la capital danesa.

NOTES:
1. El títol internacional és "Nightwatch: Demons Are Forever".
2. Es tracta de la continuació de "Nattevagten" https://en.wikipedia.org/wiki/Nightwatch_(1994_film), el film del 1994 escrit i dirigit pel mateix Ole Bornedal.
3. La Fanny Leander Bornedal, que interpreta l'Emma, és la filla del director.
4. A partir d'un pressupost aproximat de quatre milions tres-cents mil euros, se li estima una recaptació d'uns dos milions.

COMENTARI: Durant l'assassinat de la Lotte, la Vibeke Hastrup, la marca del vehicle en el que es desplaça la dona canvia entre els plans interior i exterior; dins, és un Volkswagen i, fora, un Citroën. Bé, a part d'això, que no deixa de ser una badada de continuïtat sense transcendència, em costa trobar-li cap sentit a aquesta mort. És a dir, cosetes que em grinyolen, que algú guardi retalls de premsa d'un esdeveniment que l'ha traumatitzat, la facilitat de la noia per ficar-se en la institució psiquiàtrica amb identitat falsa, la incompetència de l'agent de policia, la Paprika Steen, que es deixa degollar, l'empaitada sonora per culpa de les sabates de taló... Me l'he empassat sense problemes, sí. Però tot plegat m'ha semblat un pèl feble.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Daaaaaalí!" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23476446/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el protagonista, encarnat pel Gilles Lellouche, protesta perquè l'apel·latiu Muhammad Ali conté el seu cognom.

PITJOR:
- El grapeig dels pits de l'Angélique Pleau, impune perquè qui ho fa és un artista.

NOTES:
1. Durant els primers noms dels crèdits, es mostra el Père Jacques, el paper de l'Éric Naggar, pintant el "Fontaine nécrophilique coulant d'un piano à queue", la pintura del 1932; més endavant apareix un pla de l'Anaïs Demoustier amb el Jean-Marie Winling.
2. El rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre novembre i desembre de 2022, en diferents indrets, com el comú parisenc de Saint-Cloud, el de Rayol-Canadel-sur-Mer o a Llafranc.
3. A partir d'un pressupost de sis milions set-cents mil euros, va recaptar-ne'n uns tres milions i mig.
4. El personatge principal és interpretat per l'Edouard Baer, en Jonathan Cohen, el Gilles Lellouche, en Pio Marmaï i el Didier Flamand.

COMENTARI: Trobo que el plantejament resulta bastant adequat per abordar aquesta mena d'homenatge juganer al mestre Salvador Dalí i Domènech https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dal%C3%AD_i_Dom%C3%A8nech. Els tocs d'absurditat i poca-solta també s'agraeixen, com l'esquetx del tir al colom. Malauradament, es repeteix una mica massa pel meu gust. De manera que la recurrència m'ha acabat avorrint. Tampoc m'ha fet el pes la manera de resoldre l'assumpte de l'entrevista, l'eix de la història; crec que la situació es podria haver aprofitat un xic més. Però, en fi, malgrat això i gràcies al metratge raonable, la considero prou correcta; almenys, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Surrealista.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kureijiikuruuzu" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21211474/

DURADA: 125 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- La música del Takatsugu Muramatsu.

PITJOR:
- Al final, la Keiko Sakamoto, la majordoma de la família Kuruma, interpretada per la Nahana, es queda sense res.

NOTES:
1. El títol internacional és "In Love and Deep Water", tot i que els kana de l'original representen "Crazy Cruise"; apareix passat un quart d'hora des de l'inici.
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i setembre de 2022 en el Mar Egeu.

COMENTARI: Ha resultat molt, molt difícil de suportar; fins al punt que s'ha tornat un autèntic calvari, una penitència. Per començar, no trobo cap fil de l'argument que sigui versemblant en el context d'un creuer; guió ben galdós d'en Yuji Sakamoto. Especialment, trobo molt poca-solta un mag que faci servir un tàser https://en.wikipedia.org/wiki/Taser per als seus trucs. Després, la part còmica no existeix; estupideses sense gràcia, moltes, ridícules. Els protagonistes, la Chizuru Banjaku i el Suguru Ubukata, els papers a càrrec de l'Aoi Miyazaki i el Ryo Yoshizawa, respectivament, fan peneta; química, zero. I els petons de mentida que es fan al final em semblen inadmissibles. Llavors, queda el misteri de pa sucat amb oli i un gir molt agafat pels pèls. Ja és casualitat que l'artista coincideixi amb el metge vell en tals circumstàncies. O era un pla rumiat d'antuvi? Ves! Potser, en format resumit de mitja hora tindria certa justificació, la castanya. En una presentació de dues hores, esdevé absurda, una propaganda abjecta del vaixell, l'MSC Bellissima.

EN UN MOT: Publicitat.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Blue Eye Samurai - Temporada 1a" (1 i 3 de novembre de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13309742/episodes/?season=1

DURADA: 369 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambició de l'Akemi, a qui dóna veu la Brenda Song.

PITJOR:
- Les revifades miraculoses de la Mizu, el paper de la Maya Erskine, després de rebre punyalades, de trencar-se ossos o de ser narcotitzada.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Hammerscale", "An Unexpected Element", "A Fixed Number of Paths", "Peculiarities", "The Tale of the Ronin and the Bride", "All Evil Dreams and Angry Words", "Nothing Broken" i "The Great Fire of 1657".
2. Es tracta d'un projecte personal dels creadors, el Michael Green i l'Amber Noizumi, inspirat pels ulls blaus de la seva filla en néixer.
3. D'entre els assessors consultats per tal de retratar acuradament el Període Edo https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_Edo, es mencionen l'Eric C. Rath, l'Amy Stanley o en Yukio Lippit.
4. S'esmenten "Saikaku Ichidai Onna", el film del 1952 dirigit pel Kenji Mizoguchi https://ca.wikipedia.org/wiki/Saikaku_Ichidai_Onna, "Shurayuki-hime", la pel·lícula de 1973 a càrrec d'en Toshiya Fujita https://en.wikipedia.org/wiki/Lady_Snowblood_(film), o la figura del Zatoichi https://en.wikipedia.org/wiki/Zatoichi com a referència artística.

COMENTARI: Diu que la intenció era dissenyar els personatges amb l'essència del bunraku https://ca.wikipedia.org/wiki/Bunraku, i els escenaris, en l'estil del ukiyo-e https://ca.wikipedia.org/wiki/Ukiyo-e. Els preocupava molt, a més, reproduir amb fidelitat vestits, gestualitats, moviments marcials o qualsevol tret culturalment específic de l'època i l'indret. Doncs, bé, sobre tot això només puc dir, des del meu coneixement limitadíssim, que la funció fa el fet. És a dir, m'ha semblat genuïna. De fet, inicialment, creia estar veient una producció japonesa legitimada. Per altra banda, més enllà dels ingredients de l'èpica més convencional, reconec que els elements dramàtics estan ben construïts. Per exemple, l'episodi de l'assassinat inútil de la Kinuyo, la sordmuda, o tota la relació del Seki, interpretat pel George Takei, amb la pubilla Akemi. El que no m'acaba d'encaixar és la manera de resoldre els enfrontaments o la incursió a palau de l'Abijah Fowler, el malvat a mans d'en Kenneth Branagh. Tampoc em sembla coherent la utilització del Gran incendi de Meireki https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_incendi_de_Meireki amb els esforços esmerçats d'integritat de la resta. I trobo especialment desafortunada la darrera batussa, massa barata. En fi, malgrat aquesta petita/gran decepció, confesso que m'ha atrapat des del començament, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Encisadora.

PAÍS:           EUA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "UHF" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098546/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les paròdies poca-soltes, com la que enceta la pel·lícula de "Raiders of the Lost Ark" https://ca.wikipedia.org/wiki/A_la_recerca_de_l%27arca_perduda, el film de 1981 dirigit per l'Steven Spielberg.

PITJOR:
- L'histrionisme de l'Stanley Spadowski, el paper interpretat pel Michael Richards, i la manca de carisma que impedeix justificar el seu pes en la història.

NOTES:
1. El títol internacional fou "The Vidiot from UHF".
2. Al final dels crèdits, surt la nota de record, "This Film is Dedicated to the Memory of Trinidad Silva", doncs, l'actor que encarnà el personatge del Raul Hernandez va morir en un accident de cotxe abans de finalitzar el rodatge.
3. A partir d'un pressupost de cinc milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns sis.
4. El gruix de la filmació es va portar a terme entre juliol i setembre de 1988 a diferents indrets de Tulsa, en l'estat nord-americà d'Oklahoma.

COMENTARI: La col·lecció de gags encaixa prou amb la premissa i, en conjunt, tot plegat resulta força entretingut. A més, la trama no grinyola gaire. Clar que, en el moment en el que el Channel 62 s'ofereix públicament en forma de participacions, el senyor Fletcher, a càrrec del Kevin McCarthy, podia comprar totes les accions de l'emissora i estalviar-se, així, un segrest i el ridícul posterior. Però, bé, tampoc em posaré exquisit a l'hora d'encarar una bajanada absurda com aquesta. Eh! Amb el vistiplau del mateix Mark Freuder Knopfler per fotre-se'n del seu "Money for Nothing" https://ca.wikipedia.org/wiki/Money_for_Nothing. La qüestió és que l'espectacle s'aguanta bastant a pesar que algunes referències queden una mica massa llunyanes ja. Ara, riure, gens.

EN UN MOT: Amena.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "The Boy, the Mole, the Fox and the Horse" (24 de desembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22667880/

DURADA: 34 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, el dibuix, l'animació.

PITJOR:
- La nul·la sofisticació argumental, el llançament aleatori de missatges.

NOTES:
1. Es basa en el conte il·lustrat homònim d'en Charlie Mackesy publicat en 2019; l'autor participa, també, en la direcció i el guió de l'animació.
2. Li va ser atorgat el guardó com a Best Animated Short Film en la 95a cerimònia dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
3. Al llarg dels títols de crèdit, el talp, a qui dóna veu el Tom Hollander, persegueix un pastís que, finalment, atrapa i es cruspeix; acabant, surt l'aclariment, "Disclaimer: No cakes were harmed in the making of this film".

COMENTARI: Ja sé que es tracta d'una faula simple per transmetre els valors de l'amor i l'amistat a la canalla. Aplaudiment. Però és que la sentimentalitat sense fonament em fa venir basques ràpidament. Trobo que li manca context, propòsit, simbolisme... I diu que l'obra original va ser un èxit comercial. Ves! Igual que moltes altres produccions marcades per les limitacions derivades de la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pand%C3%A8mia_de_COVID-19, hauria agraït un punt més de desenvolupament i recursos per solidificar la proposta. I una altra cosa, la gana no s'esvaeix amb afabilitat, tendresa o bondats per l'estil.

EN UN MOT: Buit.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ami-ami" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7491128/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- La declaració als policies del veí exhibicionista, el paper interpretat pel Manu Payet.

PITJOR:
- El conflicte, artificial, estúpid i massa forçat, i el rampell d'ira desproporcionat que provoca.

NOTES:
1. El títol internacional és "(Girl)Friend".
2. A partir d'un pressupost d'uns tres milions d'euros, amb prou feines va recaptar-ne'n dos.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme a París i Troyes entre gener i març de 2017.
4. S'inspira en una situació viscuda pel mateix Victor Saint-Macary, director i co-guionista.

COMENTARI: Quin còctel de clixés més mal girbat! Se suposa que els protagonistes tenen vint-i-cinc anys en la història però es comporten com adolescents babaus de quinze; la qual cosa fa que tot plegat esdevingui bastant grotesc. És a dir, el cretinisme d'algunes situacions més que en comèdia desemboca en fastigueig o, pitjor, en desconnexió. Per exemple, la topada amb el carret de la compra que reuneix el Vincent, el personatge a càrrec del William Lebghil, i la Julie neix d'una canallada impròpia de persones adultes. De fet, la maduració, la de l'argument, resulta un problema en aspectes com el de la transició d'amiga a enamorada de la Néféli. Quan i per què li agafa la dèria a la noia? Tampoc entenc gaire l'exposició dels pits, amb transparències o sense transparències, tant de la Margot Bancilhon com de la Camille Razat, respectivament, al servei de la Néféli i la Julie. Dubto que tingui vocació descriptiva. S'acosta més a la provocació o al reclam gratuït, m'ensumo. En fi, potser, ha estat una qüestió d'expectatives... Com anava allò? Com més oferta més qualitat... Més aviat, a l'inrevés.

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Madelines" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16550638/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes amb múltiples Madelines, interpretades per la Brea Colleen Grant.

PITJOR:
- La poca-solta de l'argument, la manca d'un mínim rigor teòric i la versemblança molt discutible del context.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en divuit dies en l'estat nord-americà de Califòrnia abans del confinament provocat per la COVID-19.
2. Inicialment, en Jason Richard Miller, director i co-guionista, era reticent a atorgar el paper de l'Owen al Parry Shen, amb qui ja havia treballat en moltes altres ocasions; la Brea Grant va convèncer-lo de comptar amb l'actor.

COMENTARI: Diu, el director, que aquesta feina va sorgir davant la necessitat personal de crear "qualsevol cosa" per fugir del bloqueig https://ca.wikipedia.org/wiki/Development_hell en el que es trobaven amb un altre projecte, juntament amb l'actriu protagonista, co-guionista, i que van tirar d'una idea que, aleshores, considerava per a un curtmetratge. Doncs, precisament, això és el que va sortir, "qualsevol cosa", quelcom immadur, amateur, lax, maldestre. impropi, una excusa barata. En algun moment, fins i tot, esmunyen intents de gag, tant bàsics que es tornen un xic patètics. Bé, a l'altura d'un plantejament absurdament ingenu o una estètica no gaire compensada. Per cert, els efectes visuals, també, de collita pròpia, a càrrec de l'empresa del senyor Miller. És a dir, tot d'estar per casa. I mira que m'agraden les històries de viatges en el temps! Però aquesta presa de pèl m'ha acabat els quartos.

EN UN MOT: Indigna.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "IF" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11152168/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals, com els de l'escena en la que el Cal, el paper interpretat pel Ryan Reynolds, surt d'una pintura.

PITJOR:
- L'emoció artificiosa, com en la seqüència de la visita a l'hospital de la Bea, el paper a càrrec de la Cailey Fleming, després de l'operació de cor del seu pare.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareixen imatges del Lewis, el personatge a qui posa veu el Louis Gossett Jr., i la dedicatòria "In loving memory of our friend, Louis Gossett Jr.".
2. A partir d'un pressupost de cent deu milions de dòlars, va recaptar-ne'n al voltant de cent setanta-set.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost del 2022 i maig del 2023, entre d'altres llocs, als Steiner Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Steiner_Studios del districte novaiorquès de Brooklyn.
4. Alternativament, se l'anomena "Imaginary Friends".

COMENTARI: Per un moment, m'he pensat que estava mirant una mena de succedani de pa sucat amb oli de "Monsters, Inc." https://ca.wikipedia.org/wiki/Monsters,_Inc.; més que res, per la retirada estètica que gasten el Blue, l'Steve Carell en so, amb el Sulley, en John Goodman. Bé, potser, vaig errat i només s'assemblen en la mida. En fi... He de confessar que mai he tingut amics imaginaris, de manera que no en conec la mecànica d'aparició, interacció o afiliació. Però la sensació que em queda després d'empassar-me aquesta castanya carrinclona poca-solta és que el bo del John Burke Krasinski, director, guionista, co-productor i, fins i tot, integrant de l'elenc del film, no aspirava gaire a la coherència. Suposo que pretenia sortir-se'n amb una tona de fantasia reciclada, nostàlgia pastosa a dojo i melodrama bàsic i clàssic. De fet, ara que ho penso, no crec que sigui quelcom habitual, això d'inventar-se amics. O si? Tant se val. Tampoc crec que li hagués funcionat l'assumpte amb àngels de la guarda, per exemple. Res, he perdut el temps.

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shifting Gears" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31519881/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: menys d'un minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La paròdia de concurs per restaurar clàssics com el 1970 Chevrolet Chevelle o el 1966 Ford Thunderbird.

PITJOR:
- La bajanada de la por escènica de la Jess Barro.

NOTES:
1. La Katherine Barrell i en Ray Galletti, que interpreten els papers de la Jess Barro i el Wayne Larouche, respectivament, són matrimoni en la vida real.
2. El títol provisional fou "Love In High Gear".
3. El rodatge es va portar a terme la tardor de 2023 a indrets d'Ottawa, en la província canadenca d'Ontario.
4. Inaugurà el Make Her Mark Women’s Directing Program de Hallmark fundat per l'Ashley Williams.

COMENTARI: En fi, és el que és, un telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm amb pretensió zero. Tot i així, deixa una impressió de fluixesa i superficialitat que esparvera. Imagino que gran part de la culpa cal atorgar-li a un guió vulgar del cagar a càrrec del Matt Marx en el que l'única peculiaritat (i gràcies!) és una protagonista que fa de mecànica experta. Ves! Ja seria això... El problema és que no s'aprecia gaire esma per part de l'elenc, sembla que actuen com per complir amb un tràmit. Després, sento la directora, la Yan-Kay Crystal Lowe, explicant l'esforç titànic que va representar tirar endavant el projecte i arrenco a plorar. Res, que no em calia.

EN UN MOT: Plana.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Stranger Things - Temporada 1a" (15 de juliol de 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4574334/episodes/?season=1

DURADA: 395 minuts (Crèdits: 20 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- El vol de la furgoneta Hawkins Power and Light en el setè episodi.

PITJOR:
- Les ximpleries adolescents de la Nancy Wheeler, l'Steve Harrington, el Tommy Hagan i la Carol Perkins, els papers interpretats per la Natalia Dyer, el Joe Keery, en Chester Rushing i la Chelsea Talmadge, respectivament.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Chapter One: The Vanishing of Will Byers", "Chapter Two: The Weirdo on Maple Street", "Chapter Three: Holly, Jolly", "Chapter Four: The Body", "Chapter Five: The Flea and the Acrobat", "Chapter Six: The Monster", "Chapter Seven: The Bathtub" i "Chapter Eight: The Upside Down".
2. El 27 d'octubre de 2017, el 4 de juliol de 2019 i el 27 de maig de 2022 van estrenar-se les temporades segona, tercera i quarta, de nou, vuit i nou episodis, respectivament; els dos darrers, presentats l'1 de juliol de 2022.
3. Originalment, els creadors, els Duffer brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Duffer_brothers, havien batejat el projecte "Montauk" en referència a l'indret de Long Island https://ca.wikipedia.org/wiki/Montauk_(Nova_York), en l'estat nord-americà de Nova York, que concentra diverses teories de la conspiració reals https://ca.wikipedia.org/wiki/Projecte_Montauk; la inspiració per al títol final prové de "Needful Things" https://en.wikipedia.org/wiki/Needful_Things, la novel·la del 1991 escrita per l'Stephen King.
4. L'enregistrament es va portar a terme entre novembre de 2015 i principis del 2016, sobretot, en llocs de l'estat nord-americà de Georgia, com Jackson https://ca.wikipedia.org/wiki/Jackson_(Ge%C3%B2rgia), el Georgia Mental Health Institute https://en.wikipedia.org/wiki/Georgia_Mental_Health_Institute o el Westside Park https://en.wikipedia.org/wiki/Westside_Park.

COMENTARI: Simplement, no entenc què pot ser que hagi convertit aquest en un programa de prestigi i d'èxit; deuen ser les temporades que no em miraré ni boig... Perquè reconec que em mancava certa predisposició abans d'encarar-lo tenint en compte que, en el millor dels supòsits, aspirava a presenciar una mena d'homenatge (un altre!) a la ficció de la dècada dels vuitanta. La qual cosa no m'engrescava gens ni mica, la veritat. Però el que no havia previst de cap de les maneres era una presa de pèl, ensopegar amb una trama i uns personatges febles, uns diàlegs matussers, una coposició poc polida o una originalitat intencionadament nul·la. És a dir, tot plegat m'ha semblat un popurri d'escenes amb intencions més o menys ambicioses mes amb un encaix mal treballat, barroer. No m'ha aportat res.

EN UN MOT: Pitafi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Fall Guy" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1684562/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- Malgrat porten a l'empatx, les escenes d'acció i de risc alt; el Logan Holladay va batre el rècord del món Guinness https://ca.wikipedia.org/wiki/Guinness_World_Records en la categoria de Most cannon rolls in a car https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/81591-most-cannon-rolls-in-a-car amb una marca de vuit i mitja.

PITJOR:
- La xerrera excessiva entre els protagonistes, el Colt Seavers i la Jody Moreno, els papers a càrrec del Ryan Gosling i l'Emily Blunt, respectivament; moments com el de la conversa en ple rodatge o el de la pantalla partida es fan bastant insuportables.

NOTES:
1. S'inspira lleugerament en la sèrie homònima https://en.wikipedia.org/wiki/The_Fall_Guy, creada pel Glen A. Larson per l'American Broadcasting Company (ABC) https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Broadcasting_Company, que va emetre's entre el 4 de novembre de 1981 i el 2 de maig de 1986.
2. A partir d'un pressupost de cent cinquanta milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns cent trenta.
3. Al llarg dels primers 4 minuts de títols de crèdit, es mostren imatges de l'enregistrament de diferents escenes d'acció; aleshores, en un clip d'un minut, fan un cameo el Lee Majors i la Heather Thomas, els quals interpretaren els papers del Colt i la Jody en la sèrie en la que es basa la pel·lícula.
4. El rodatge es va portar a terme en indrets de Sydney, a Austràlia, entre l'octubre de 2022 i febrer de 2023.

COMENTARI: Diu el Colt, "I'm working on Metalstorm too". I l'Iggy Starr, el personatge a càrrec de la Teresa Palmer, respon, "You lie! We're only on Metalstorm 1". Déu n'hi do, el nivell, oi? En fi, accepto que es tracta d'un homenatge a l'ofici d'especialista i reconec que alguns dels quadres resulten força espectaculars. Però la saturació d'estomacades, explosions i persecucions cansa molt. Després, el vessant romàntic esdevé inversemblant perquè, simplement, no existeix cap química entre la parella, ni en l'amor ni en el conflicte. La trama tampoc em sembla especialment enginyosa; diria que s'aguanta amb pinces, dissimulada amb un to de comèdia no gaire reeixit. Resumint, una autèntica castanya, un despropòsit absolut, pesadíssima.

EN UN MOT: Embotida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mars Express" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26915336/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera escena, en la que la Dominique Viger, un dels papers de l'Angéline Henneguelle, és assassinada i la Jun Chow, el personatge interpretat per la Geneviève Doang, s'amaga de l'homicida submergida en l'aigua de la banyera.

PITJOR:
- L'assumpte familiar del Carlos Rivera, a qui posa veu el Daniel Njo Lobé.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de vuit milions i mig d'euros, no va arribar a recaptar-ne'n un i mig.
2. En Jérémie Périn, director i co-guionista, reconeix influència de "RoboCop" https://ca.wikipedia.org/wiki/RoboCop, "2001: A Space Odyssey" https://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l%27espai, "Les maîtres du temps" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_amos_del_temps, "Kōkaku Nenōtai Gōsuto En Za Sheru" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ghost_in_the_Shell_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1995), "Terminator 2: Judgment Day" https://ca.wikipedia.org/wiki/Terminator_2 i "Métal hurlant" https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_hurlant.
3. El vuit de novembre de 2023, va publicar-se una novel·la escrita per en Cédric Degottex, "Mars Express Tem", que li fa de preqüela.
4. El documental de com va fer-se fou finançat mitjançant la plataforma de mecenatge, KissKissBankBank https://fr.wikipedia.org/wiki/KissKissBankBank.
5. Al final dels crèdits, apareix la dedicatòria, "À la mémoire de/DOMINIQUE VIGER/NICKY".

COMENTARI: L'estètica, els dissenys, en general, una nitidesa del dibuix bastant elegant i la premissa d'un tàndem d'investigadors de principis del segle 23è, semblaven al·licients prou potents per encarar la proposta engrescat i amb certa expectació. Però, ves, malauradament, l'argument fa llufa! No només perquè s'assembla a masses coses, esdevenint un encadellat d'inspiracions sense distinció, sinó que, a més, tant el tema com la conclusió pequen de grolleria, de simples. Trobo el context força interessant, la tecnologia, Mart... De manera que crec que, amb una història decent, tot plegat hauria estat infinitament més satisfactori.

EN UN MOT: Façana.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "30 Years of Garbage: The Garbage Pail Kids Story" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3711708/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La producció i l'estètica, consistent amb la matèria que es tracta.

PITJOR:
- La intervenció de nens contemporanis al documental, aficionats, com la de l'Andrew Leitzel, per exemple.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surten fotografies de col·leccionistes exhibint cartes i marxandatge divers; cap el final, un retrat amb la llegenda "MARCH 2015 DOV KELEMER & SARAH JO MARKS BOUGHT THE ORIGINAL JOHN POUND ADAM BOMB PAINTING FROM TOPPS"; abans d'acabar, apareix la Vivi Houx amb un àlbum dels cromos i, després, la dedicatòria, "In loving memory of our friend, Jay Lynch".
2. En novembre de 2013, va iniciar-se una campanya de micro-mecenatge a la plataforma kickstarter per finançar el projecte que va fracassar; l'octubre de 2014, va engegar-se'n una altra a indiegogo amb la que es van aconseguir al voltant de 41 mil dòlars.

COMENTARI: A l'Estat Espanyol, s'anomenaven "La Pandilla Basura" i crec que, de nen, vaig comprar-ne més d'un parell de sobrets, d'aquelles il·lustracions grotesques. Devien acabar a la brossa perquè mai he estat gaire de conservar rampoines. Diu que valdrien uns quants euros ara. Pots comptar... Recordo haver gastat pessetes en un col·leccionable de cartetes de fotos titulat "Arbres de Barcelona". No sé a qui volia impressionar, la veritat... En fi, tornant a l'assumpte de la colla pessigolla, reconec que m'agradava l'enginy poca-solta d'aquells dibuixos immunds, em semblaven bestieses ben divertides. Però no els consideraria especialment rellevants en el context de la cultura popular, almenys, no més que altres productes de característiques, si fa no fa, similars, com els "toi" o els "tazo". No obstant això, trobo que escoltar els artistes en persona, el John Pound, el Tom Bunk o el James Warhola, i les seves històries és un plaer. De manera que m'ho he passat força bé.

EN UN MOT: Inflat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Yakanyeong-ung Class 1 - Temporada 1a" (18 de novembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20234568/episodes/?season=1

DURADA: 322 minuts i mig (Crèdits: 33 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El pet del Beom-seok, el paper a càrrec del Hong Kyung, del final del cinquè capítol.

PITJOR:
- La inestabilitat d'alguns personatges, com el Jeon Yeong-bin, encarnat en el Kim Su-gyeom, que passa de bandarra a submís tot de cop i volta.

NOTES:
1. Es basa en la sèrie desenvolupada pel Seopass i el Kim Jin-seok, "Yaghan-yeong-ung", inicialment, publicada en 2018 en la plataforma Webtoon de la Naver Corporation https://ca.wikipedia.org/wiki/Line_Webtoon.
2. El títol internacional és "Weak Hero Class 1".
3. Està composta per vuit episodis i s'espera una segona temporada.
4. L'actor Na Cheol, que fa d'en Kim Gil-soo, va morir de malaltia el 21 de gener de 2023 amb trenta-sis anys.

COMENTARI: La primera meitat, la del Kim Gil-soo, em sembla un despropòsit general que es resol de manera bastant ridícula. La banda de criminals de pa sucat amb oli i els seus tripijocs digitals resulten molt patètics. Trobo la feblesa d'aquest fil simplement indignant. Pel que fa a la segona part, la de la gelosia, desorientació, obsessió que li agafa al Beom-seok, podria acceptar que té la gràcia d'explorar mínimament aquest deteriorament de l'amistat entre els tres protagonistes, el sabotatge de la moto, el duel de gladiadors. Però és que, em queda la sensació (habitual, en ficció coreana) que l'exageració matussera porta tot plegat a la caricatura més grollera, a la poca-solta estúpida. Quelcom que m'irrita, especialment, a més, és aquesta lleugeresa a l'hora de clavar pallisses i garrotades. Fa la impressió que aquesta gent no ha rebut un pal de veritat en la seva puta vida. En fi, una merda autèntica; culpa meva per escollir-la.

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rollerball" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0073631/

DURADA: 124 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El concepte de competició internacional en la que participen equips de ciutats com Madrid, Tòquio o Nova York.

PITJOR:
- El rampell en el que el Jonathan Evans li talla la galta a la Daphne, els papers interpretats pel James Caan i la Barbara Trentham, respectivament.

NOTES:
1. S'inspira en el relat de 1973, "Roller Ball Murder", escrit pel William Neal Harrison, el mateix guionista.
2. A partir d'un pressupost d'uns 6 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 30.
3. En 2002, va estrenar-se una revisió https://www.imdb.com/title/tt0246894/ a càrrec del John McTiernan.
4. L'enregistrament es va portar a terme l'estiu del 1974 en indrets d'Alemanya, com el Rudi-Sedlmayer-Halle de München, d'Anglaterra, com la Fawley Power Station del Southampton Water, en el comtat de Hampshire, o de Suïssa, com el Palais des Nations de la ciutat de Ginebra.

COMENTARI: Diu que el director, en Norman Jewison, va explicar que, en el rodatge, alguns extres s'ho van creure tant que amb la derrota del seu equip fictici van atacar l'estrella de l'adversari, el personatge que feia en James Caan, provocant-li una lesió al braç. En fi, no sé, hi ha gent per a tot. A mi, aquesta barreja d'hoquei, futbol americà, handbol i ciclisme en velòdrom em sembla molt ridícula. I la suposada intriga, conspiració, trama, resulta tant poc sofisticada que fa pena. No m'ha satisfet ni com a drama esportiu ni com a relat distòpic. Trista, lenta i llarga, una decepció.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Holdovers" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14849194/

DURADA: 133 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La decepció del Paul Hunham amb la Lydia Crane, els personatges interpretats pel Paul Giamatti i la Carrie Preston, respectivament.

PITJOR:
- La fila de sacrifici estúpid que fa la trobada final del professor amb els pares de l'Angus Tully, el paper a càrrec del Dominic Sessa.

NOTES:
1. El rodatge es a portar a terme entre gener i març de 2022 en indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts com la Fairhaven High School and Academy, la St. Mark's School de Southborough, un suburbi de Boston, la Groton School, la Northfield Mount Hermon School de Gill o la Deerfield Academy.
2. Els crèdits del començament imiten l'estètica de principis dels setanta i, fins i tot, surt la línia, "Copyright ©MCMLXXI All rights reserved"; en els del final, apareix el rètol, "THE END".
3. A partir d'un pressupost de 13 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 45.
4. En la 96a edició dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li va ser atorgat l'Academy Award for Best Supporting Actress a la Da'Vine Joy Randolph; a més, en la 81a edició dels Golden Globe Awards, la Da'Vine Joy Randolph va rebre el Golden Globe Award for Best Supporting Actress – Motion Picture i el Paul Edward Valentine Giamatti, el Golden Globe Award for Best Actor – Motion Picture Musical or Comedy.

COMENTARI: Diu que el guionista, en David Hemingson, va incloure alguns elements biogràfics propis en la història, com la conversa amb la prostituta bostoniana, encarnada en la Melissa McMeekin, o el capítol del "Cherries Jubilee" del restaurant. Vaja! Doncs, entre allò que sembla postís, el repertori d'estereotips i les carrinclonades forçades, el que m'ha transmès el conjunt és... indiferència absoluta. Li reconec l'esforç d'ambientació que, alhora, qualificaria d'innecessari. Tot i que, aparentment, la llista d'anacronismes i d'errors de diferents tipus es llarga i grollera. Confesso que jo no n'he caçat cap. Però, bé, si més no, no se m'ha fet feixuga. Ves per on!

EN UN MOT: Plana.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "City Hunter" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24478470/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El ball del Ryo Saeba, interpretat pel Ryohei Suzuki, al club, "Yaritai Houdai", del barri toquiota de Shinjuku.

PITJOR:
- Un argument impropi del personatge; m'ha recordat al de "Burakku jakku" https://www.imdb.com/title/tt0106421/, el film de 1996 dirigit per l'Osamu Dezaki inspirat en el manga homònim https://ca.wikipedia.org/wiki/Black_Jack_(manga) del mestre Osamu Tezuka.

NOTES:
1. S'inspira en el manga homònim desenvolupat pel Tsukasa Hojo i publicat des del 26 de febrer de 1985 fins el 2 de desembre de 1991; aquesta és la primera japonesa però se'n han fet diferents adaptacions cinematogràfiques amb actors de carn i ossos, com la del 1993, dirigida pel Wong Jing https://en.wikipedia.org/wiki/City_Hunter_(film), o la del 2018, a càrrec del Philippe Lacheau https://ca.wikipedia.org/wiki/City_Hunter_i_el_perfum_de_Cupido.
2. Al final dels títols de crèdit, es mostra la pissarra pública d'anuncis en la Shinjuku higashiguchi on es veu escrit "XYZ".
3. El rodatge es va portar a terme entre el final de 2022 i els primers mesos de 2023 en indrets de Tokyo, Yokohama, Nagoya, Shizuoka o Nagara (prefectura de Chiba).

COMENTARI: M'ha guanyat més la nostàlgia i els quatre tocs humorístics que cap altre element que ofereix. Perquè trobo la història bastant gandula i hi ha trossos que m'han fet força mandra, com el tiroteig i el cara a cara final, un tant ordinaris. He llegit en algun lloc que el mateix Tsukasa Hojo va donar carta blanca als responsables del projecte amb l'única condició de treure'n quelcom d'interessant del material original. Doncs, no sé... Potser, es podrien haver empescat quelcom una mica més genuí. Malgrat això, l'estètica, el ritme, l'acció i les concessions per als més depravats, com la presentació de cosplay, fan de l'espectacle una experiència prou entretinguda.

EN UN MOT: Discordant.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!