dilluns, 28 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Les Quatre Cents Coups" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0053198/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure... Qui sap?
Millor: L'atracció de la centrifugació. La seqüència en la que l'instructor de gimnàstica va perdent els alumnes de mica en mica pel carrer. El professor d'anglès i la insolència del marrec a qui prova d'ensenyar a pronunciar "father". L'entrevista amb el psicòleg, que de fet eren proves de càmera del nen aspirant a interpretar el paper.
Pitjor: La correguda final del nen fins al mar després de fugir de l'internat.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó al millor director en el Festival international du film de Cannes en la seva edició del 1959 i, dos anys més tard, el Premi Sant Jordi de Cinematografia de RNE al millor director forani, pel François Truffaut. Internacionalment, és coneguda amb el titol de "The 400 Blows", tot i que, en francès, "faire les quatre cents coups" significa viure a la babalà, temeràriament. El director desenvolupà quatre films més sobre el personatge protagonista, l'Antoine Doinel, interpretats pel Jean-Pierre Léaud; "Antoine et Colette", del 1962; "Baisers volés", del 1968; "Domicile conjugal", del 1970; i "L'amour en fuite", del 1979.

Comentari:
Interessant, sobretot, per les imatges de l'època, de cals Doinel, de París; i entretinguda a l'hora de seguir les entremaliadures (bastant ingènues) del nano. De fet, em sembla que se'n fa un gra massa de tot plegat en comparació amb retrats de delinqüents d'altres dècades posteriors. En fi, un clàssic per gaudir sense pressa. Imprescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 27 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kawaki" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3108158/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La traça en mostrar la sordidesa de la història.
Pitjor: L'estúpida lluita eterna al terrat entre l'Akikazu Fujishima i el detectiu corrupte Aikawa, interpretats pel Kouji Yakusho i en Joe Odagiri, respectivament; finalitzada per un no menys babau detectiu Asai, en la pell del Satoshi Tsumabuki. La insistència innecessària de la darrera seqüència a la neu, amb la Miki Nakatani fent d'antiga tutora de la Kanako Fujishima. La immortalitat de l'ex-policia.
Curiositat: Basada en la novel·la de l'Akio Fukamachi titulada "Hateshinaki Kawaki". Li va ser atorgat el premi al millor actor al Kouji Yakusho pel seu paper d'en Akikazu Fujishima en la 47a edició del Festival Internacional de Cinama Fantàstic de Catalunya de Sitges. Internacionalment, es coneix com a "The World of Kanako". El guió contenia més escenes d'acció però el director, en Tetsuya Nakashima, les va eliminar perquè no es veia amb cor de fer-les, per difícils. Després del film, el director i l'actriu protagonista, la Nana Komatsu, van coincidir fent publicitat per la NTT docomo.

Comentari:
Per exemple, la trobada del protagonista amb els yakuza resulta patètica, potser, per tirar d'estereotip. Però, en general, la combinació entre l'estètica, el ritme, els enquadraments, la banda sonora, la cruesa, o aquesta mena de Lolita bruta despietada, provoquen una reacció bastant potent. La noia es justifica en una de les seves reflexions, "perquè la llibertat fa por". I estic d'acord. Reconec que més d'un pla m'ha fet molta mandra. Sacsejadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Tableau" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1891769/
Nota SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció de l'esbós Gom. La trobada de la Lola amb el pintor.
Pitjor: L'aldarull dels inacabats quan prenen les pintures. 
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el titol "The Painting". El director, en Jean-François Laguionie, dissenyà els personatges incloent homenatges a pintors clàssics com el Marc Chagall, l'Amedeo Modigliani, en Pablo Picasso i l'Henri Matisse. L'animació es va desenvolupar en 3D digital.

Comentari:
Una mena de faula en format d'aventura de descoberta de la que s'agraeix la fluïdesa i la concisió. Més enllà de si la intenció era composar un retrat social, una crítica de l'statu quo o plantejar un debat filosòfic sobre la creació, l'existència i la voluntat, la proposta resulta divertida, emocionant, agradable. La brevetat és un gran mèrit, també. Diàfana.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Omoide no Maanii" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3398268/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure, si mai em llegeixo el llibre.
Millor: L'escena de la sitja durant la tempesta.
Pitjor: El conflicte de l'Anna amb la nena local al festival Tanabata.
Curiositat: Basada en la novel·la titulada "When Marnie Was There", escrita per la Joan Mary Gale Robinson i publicada, inicialment, el 1967. La sitja que apareix al film està inspirada en el molí de vent de Norfolk, Anglaterra, el Burnham Overy Staithe Windmill.

Comentari:
El dibuix i l'animació són dignes de l'Studio Ghibli, però la proposta m'estava semblant feble durant la primera mitja hora de metratge, avorrida, farragosa. Aleshores, més o menys, cap a la meitat la tendència ha canviat i he quedat mitjanament atrapat per l'argument. Irregular.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Age of Adaline" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1655441/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La menció de detalls històrics, com l'existència de les embarcacions ensorrades a la badia de San Francisco.  
Pitjor: La prepotència amb la que la noia parla al nano que li ven els documents falsificats. 
Curiositat: En la campanya de promoció del film, l'estil i l'estètica tingueren pes important, per exemple, engegant una iniciativa anomenada "Fashion Journey Through the Decades", aprofitant l'ambientació en les diferents èpoques en les que transcorre la història. La data de naixement dels passaports falsos a nom de la Susan Fleisher que la protagonista compra en la primera escena és la mateixa que la de l'actriu, la Blake Ellender Lively, amb un any de diferència per sota.

Comentari:
He de reconèixer que, a mida que avançava la pel·lícula, creixia la meva fascinació per l'actriu principal; de manera que, entenc, bona part del goig ha estat eufòria estúpida d'enamorament fatu. Encara que, potser, no ha estat ben bé així. Segurament, qui em té encisat és la secretària del meu despatx, una dona de trets facials prou semblants als de la Blake Lively. En fi... Malgrat això, crec, el film juga òptimament les cartes de la nostàlgia, la seducció i el romanticisme. Amable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5027774/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La repassada que li clava la Frances McDormand, fent de la Mildred Hayes, al pare Montgomery, interpretat pel Nick Searcy. El gag d'en Robbie Hayes, encarnat pel Lucas Hedges, sobre els conys, i la seva reacció immediata de penediment durant el flashback amb la seva mare i germana.
Pitjor: Les ximpleries del Jason sobre les notes de "Chiquitita", d'ABBA. La fatxenderia en l'escena de presentació del cap Abercrombie, el paper assignat al Clarke Peters. El final enlaire.
Curiositat: Inspirada en uns rètols de la Interestatal 10 a Vidor, pels afores de Beaumont, Texas, que els pares d'una nena assassinada el 1991 van utilitzar per pressionar públicament el cos de policia ineficaç. Entre els guardons atorgats a la pel·lícula trobem els de millor interpretació femenina protagonista i millor interpretació masculina de suport tant de l'acadèmia nord-americana com de la britànica.

Comentari:
Impecable en el retrat d'alguns dels personatges, especialment, el de l'agent totxo, Jason Dixon, a qui dóna vida en Sam Rockwell, i enginyosa a l'hora de presentar situacions de karma o anti-karma a diversos nivells, com la del Dixon protegint l'expedient de l'Angela Hayes de les flames que la mateixa Midred engega a base de molotovs. El missatge que il·lustra, "l'odi no resol res" és irrefutable, però m'hauria agradat veure el cercle completat amb una ració de patiment pel militar podrit a càrrec d'en Brendan Sexton III. Instigadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 24 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Violon Rouge" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120802/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tros de Viena. La clandestinitat de l'episodi de Shanghai.
Pitjor: La lascívia d'Oxford.
Curiositat: Inspirada en la història del "Red Mendelssohn", un violí Stradivarius del 1720. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia dels Estats Units per la música original. El títol internacional és "The Red Violin". El nen de nou anys que interpretà l'orfe prodigi Kaspar Weiss del segon capítol es diu Christoph Koncz i esdevingué, d'adult, violinista, director i músic de cambra.

Comentari:
En assabentar-me que el Samuel L. Jackson formava part de l'elenc, fent de Charles Morritz, he tingut el convenciment que la pel·lícula seria una porqueria. Davant d'això, no puc amagar la meva repulsió visceral per aquest actor. Afortunadament, només apareix en un dels fragments. Per la resta, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 23 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Big Short" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1596363/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Mark Baum, interpretat per l'Steve Carell, parla del seu germà amb la seva esposa, la Cynthia, encarnada en la Marisa Tomei.  
Pitjor: Els trencaments del mur quart i les aparicions estúpides de la Margot Robbie, l'Anthony Bourdain o la Selena Gomez.
Curiositat: Basada en el llibre del 2010, "The Big Short: Inside the Doomsday Machine", escrit pel Michael Lewis. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia com a millor guió adaptat. 

Comentari:
Potser, el ressentiment personal, la xerrameca financera que s'usa, la manca d'atractiu dels actors i dels personatges, encapçalats pel mateix Michael Burry, en el film, el Christian Bale, el punt pedant del to de la narració, o l'enveja, a saber, deuen haver estat l'escut que ha fet que no m'acabés d'engrescar la proposta. De fet, no és que estigui malament, només que no m'ha emocionat ni divertit gaire. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 21 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joban'ni no Shima" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3178174/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'expedició per anar a trobar el pare dels nens protagonistes al camp de concentració i el contacte de les mans dels tres entre les tanques de filat. L'agonia d'en Kanta Senou.
Pitjor: No dic que no pugui ser, però sembla que la gent entén rus, japonès o coreà sense dificultats.
Curiositat: En anglès s'anomena "Giovanni's Island". Constantment, es fa referència a la novel·la escrita pel Kenji Miyazawa, "Ginga Tetsudou no Yoru", de la que es pren el nom del protagonista per al títol. L'illa en qüestió és diu, en japonès, Shikotan, una de les quatre de la coneguda com "disputa de les Illes Kuril" entre Japó i Rússia.

Comentari:
Els esdeveniments es succeeixen de forma fluïda, rotunds. Convida millor que altres propostes més bel·ligerants, potser, gràcies a la perspectiva infantil dels personatges, a la reflexió sobre l'afectació en les vides de la gent de la tragèdia i la capacitat de les persones per entomar-la. Emotiva, colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 20 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gandahar" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0095525/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'argument. Els escenaris, les criatures.
Pitjor: L'animació matussera.
Curiositat: Basada en la novel·la d'en Jean-Pierre Andrevon "Les Hommes-machines contre Gandahar". El disseny fou a càrrec del dibuixant francès Philippe Cazaumayou, conegut amb el pseudònim Caza. La producció es va portar a terme al SEK Studio de Corea del Nord. El Harvey Weinstein va dirigir una versió modificada en anglès titulada "The Light Years", la traducció de la qual va ser revisada per l'Isaac Asimov.

Comentari:
Crec que, fins i tot, pels estàndards de l'època, l'execució visual resulta bastant pobra. La qual cosa juga en detriment de la història. No obstant això, el relat, sobretot, pel gir final, atrapa i engresca. Malaguanyada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bakemono no ko" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4272866/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El grau de detall de l'animació. L'espontaneïtat.
Pitjor: El ratolí.
Curiositat: Coneguda, també, amb el títol en anglès, "The Boy and the Beast". Li va ser atorgat el Animeeshon sakuhin-shou de l'acadèmia japonesa. En l'acció que transcorre a Shibuya es poden apreciar moltes marques comercials reals.

Comentari:
Una història bonica de creixement, superació, descobriment, aprenentatge, tossuderia, tenacitat, esforç, talent, estima. Impressiona la cura en el dibuix tant dels escenaris, urbans i rústics, com de l'attrezzo, per exemple, a l'hora de pintar les lletres d'especificacions d'una llauna de beguda. El missatge és de transformació positiva, de bondat i emociona. Complerta, simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 18 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gekijouban Shingeki no kyojin Zenpen: Guren no yumiya" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3646944/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure, ni veuré les continuacions.
Millor: La reacció davant el tros de carn robat.
Pitjor: Els plors, els planys i els rampells infantils.
Curiositat: Cobreix els tretze primers episodis de l'adaptació en sèrie anime del manga creat el 2009 pel Hajime Isayama, titulat "Shingeki no Kyojin". Altre material inspirat en el món desenvolupat per l'artista inclou novel·les, videojocs i pel·lícules d'actors en viu. La recopilació del 2015 anomenada "Gekijouban Shingeki no Kyojin Kouhen: Jiyuu no tsubasa", resumeix la resta de la primera temporada de la sèrie d'anime. El 12 de juny del 2015, el ministeri de cultura xinès va incloure aquest a una llista de títols d'anime i manga prohibits a la Xina.

Comentari:
Per començar, el protagonista m'ha semblat repel·lent. Després, em fa l'efecte que hi ha cert problema de continuïtat; en saber que era una recopilació d'episodis m'ha encaixat aquesta sensació. La manera de moure's a l'estil Spiderman/Tarzan tampoc m'ha emocionat. La veritat és que la premissa no m'ha captivat i a mig camí ja m'havia perdut. Farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 16 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Voices" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1567437/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla en el que l'Anna Kendrick, fent de la Lisa, jau al llit mentre se li omplen els ulls de sang.
Pitjor: El moment en el que la doctora Warren, interpretada per la Jacki Weaver, el cap de la Fiona, corresponent al de la Gemma Arterton, i el gat es posen a cridar a l'uníson.  El número musical del final.
Curiositat: El protagonista mostra símptomes de trastorn obsessiu compulsiu, d'identitat dissociativa i d'esquizofrènia. Filmada a Alemanya.

Comentari:
Ben feta, correcta, però sense originalitat. No lliga el trastorn evident del Jerry Hickfang, encarnat en el Ryan Reynolds, amb l'interès de la Lisa; potser, la noia també hauria de mostrar-se disminuïda. No m'ha aportat gaire. Supèrflua.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 15 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Desu Biriyaado" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2807626/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla de l'atac amb un punyal de la xicota al jove, que sembla com si jaguessin al llit amorosament. La lluita de pals de billar. Els resums de les vides dels jugadors.
Pitjor: Que el cambrer no aclareixi res ni respongui cap pregunta.
Curiositat: Creat per en Yuzuru Tachikawa per prendre part en el projecte d'aprenentatge per a animadors joves Anime Mirai, en la seva edició del 2013. Més tard, basada en aquest curt, es desenvoluparia la sèrie d'anime "Death Parade", emesa el 2015. Les màscares Noh dels ascensors són un Oni pel vell i una Geisha pel jove.  El títol és la japanització de l'anglès "Death Billiards".

Comentari:
Un dibuix agradable, amb fons i detalls interessants, un plantejament suggeridors i uns cops d'efecte eficaços. M'emprenya la vaguetat de la situació en si. Per la resta, fa el fet amb escreix. Complidor.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Beikaa Sutoriito no Bourei" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0990372/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El sacrifici de la Ran al tren.
Pitjor: El lligam qüestionable entre l'assassinat d'en Tadaaki Kashimura, amb missatge fúnebre pel mig, i el joc digital.
Curiositat: Sisena, de les pel·lícules de la franquícia del personatge creat pel Gosho Aoyama el 1994. El títol en anglès és "The Phantom of Baker Street". Va fer 3.400 milions de iens a taquilla, la vuitena més important en recaptació. En la realitat virtual, establerta al 1888, la Irene Adler canta una peça de l'opera "Tosca" del Giacomo Puccini estrenada el 1900.

Comentari:
Deixant a banda certes llicències poètiques, trobem una situació interessant prou ben lligada amb el món del personatge japonès ajuntant el component de ciència-ficció de les càpsules recreatives letals de realitat virtual, els apunts del Londres del Jack the Ripper de finals de segle XIX i les intervencions dels personatges del Sir Arthur Ignatius Conan Doyle. L'altre línia argumental, però, la del científic prodigi, no sembla tan sòlida i grinyola una mica a l'hora de la barreja. Malgrat tot, força entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Hitomi no Naka no Ansatsusha" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1068773/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La temptativa d'assassinat a la Ran a les vies de l'estació de tren i el rescat d'en Conan
Pitjor: La rua de "Tropical Land".
Curiositat: El títol en anglès és "Captured in Her Eyes". Representa el quart lliurament en llargmetratge de la franquícia "Meitantei Konan", originalment, creada com a manga pel Gosho Aoyama el 1994. El parc d'atraccions "Tropical Land" té una retirada al Disneyland de Tòquio. Va fer 2.500 milions de iens, la sisena pitjor taquilla de la saga.

Comentari:
La situació del cas no es presenta gaire diferent de la d'un capítol (o capítol per parts) corrent de la sèrie d'anime. Si bé és cert que el plantejament sembla una mica més elaborat que el d'aquells i que l'element anòmal de l'amnèsia de la Ran prometia cert joc, l'atmosfera que es genera, al capdavall, en general, no acaba d'engrescar. Potser, per culpa d'un escenari massa comú. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 8 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Xiao Shi De Zi Dan" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2106741/ 
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les bales d'os.
Pitjor: L'interludi romàntic entre la Little Lark i el capità Guo Zhui, interpretats per la Yang Mi i el Nicholas Tse Ting-fung, respectivament. L'obsessió amb la ruleta russa.
Curiositat: Coneguda internacionalment amb el títol "The Bullet Vanishes". Continuada el 2015 per "Xiao shi de xiong shou" (en anglès, "The Vanished Murderer"), dirigida pel mateix Chi-Leung Law. El taquillatge superà en uns 10 milions de dòlars americans el pressupost.

Comentari:
Una escenificació convincent, encert en l'estètica, petites racions d'acció, trets a dojo, malabaristes de fons, un duel de revòlvers final amb obstacle afegit, explosions, algun gag perdut, la subtrama, que no sé què pinta... Compta amb elements suficient per entretenir però no m'ha acabat de captivar. Probablement, el problema rau en que m'he perdut amb els personatges i l'argument confús; manca d'atenció, mea culpa. Dispensable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Survive Style 5+" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0430651/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'estètica i l'espectacle visual. Els anuncis que pensa la publicista, interpretada per la Kyoko Koizumi. L'Ittoku Kishibe, fent d'en Tatsuya Kobayashi, rebolcant-se per un pendent tot aprenent a volar. 
Pitjor: L'assassí, encarnat pel Vinnie Jones, i la seva pregunta recurrent. La decoració nadalenca.
Curiositat: El director, en Gen Sekiguchi, es dedica, bàsicament, al món de la publicitat televisiva; d'aquí, l'estil i el ritme del film. 

Comentari:
Mostra detalls interessants juntament amb un fotimer de gags divertits, però combinats amb estupideses i situacions ridícules amb les que, de vegades, es recrea massa. Potser, en altres circumstàncies m'hauria entusiasmat però, aquest cop, la poca-solta no m'ha captivat. Irregular. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sabotage" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1742334/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els efectes especials.
Pitjor: L'epíleg decebedor a Mèxic.
Curiositat: Altres títols que es van considerar pel film van ser "Ten" o "Breacher". Davant dels 35 milions de pressupost, el taquillatge només acumulà una mica més de 18 milions. La versió original del director s'allargava en una hora.

Comentari:
La caracterització menyspreable i repulsiva dels membres de l'equip liderat pel John "Breacher" Wharton, encarnat per l'Arnold Schwarzenegger, actua d'anestèsia a l'hora d'afrontar un espectacle cru de sang i fetge, hostil. De l'argument, em grinyolen un parell d'aspectes; com, per exemple, el paper de la investigadora Caroline Brentwood, interpretada per l'Olivia Williams. A més, no trobo prou justificat l'assassinat dels companys del comando. Per altra banda, l'acció em sembla mediocre. En fi, tampoc m'esperava gaire de la pel·lícula. Intranscendent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rubber" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1612774/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència on s'escolta la cançó "Just Don't Want to Be Lonely", composada per en Bobby Eli, el John Freeman i en Vinnie Barrett, en el film, interpretada pels Blue Magic.
Pitjor: Que la noia no tanqui la porta de l'habitació abans de dutxar-se.
Curiositat: El moviment de la roda s'aconseguí manualment o mitjançant un control remot.

Comentari:
La posada en escena resulta atractiva. No obstant això, la poca-solta desbarata la proposta; no només pel fet que el protagonista sigui un pneumàtic assassí sinó, també, per la ximpleria dels espectadors. Afortunadament, és curta. Una presa de pèl.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Riaru: Kanzennaru Shuchou Ryuu no Hi" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2280964/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els zombies. El desig de disparar l'ajudant i l'editor. L'efecte en l'aigua de l'animal virtual.
Pitjor: Els efectes visuals per fer veure que es mou el cotxe conduït pel Koichi Fujita, interpretat pel Takeru Satoh, tant des de l'interior com des de davant del parabrisa. El bot va cap endavant amb la palanca senyalant "Forward" i "Reverse".
Curiositat: Basada en la novel·la d'en Rokuro Inui titulada "Kanzennaru Shuchou Ryuu no Hi".

Comentari:
La llargada fa que el joc de despistar desemboqui en una pèrdua d'interès progressiva. A més, les darreres escenes ja no aporten res. Tinc la sensació que en comptes de centrar atenció en la mecànica del viatge oníric, idea tampoc gaire original, hauria d'haver-se posat èmfasi en la història d'infantesa. Prometia però ha decebut. Fluixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ong Bak 2" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0785035/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El personatge encarnat pel Dan Chupong, el Bhuti Sangkha o Fantasma Corb. En els combats d'avaluació, el moviment del lluitador de la trena per enroscar-se-la al coll. 
Pitjor: Les tombarelles sobre els elefants de l'entrenament.
Curiositat: Anunciada com a preqüela del film d'en Prachya Pinkaew "Ong-Bak: Muay Thai Warrior", del 2003, encara que ambdós no tinguin relació argumental. Continuada per "Ong-Bak 3", del 2010, dirigida pels mateixos Tony Jaa i Panna Rittikrai. El desenvolupament de la pel·lícula va ser problemàtic per desacords entre el Tony Jaa i la productora Sahamongkol Film, fins al punt d'haver d'aturar el rodatge durant dos mesos. Per tal de cloure la cinta dins de termini, va imposar-se un desenllaç obert.

Comentari:
Fins a la culminació de tots contra un, bastant ensopida, un plom. Però l'enfrontament del final m'ha complagut amb escreix. I, malgrat no entenc gaire d'arts marcials, intueixo que les coreografies no són trivials. No obstant, res de nou.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ma vie de Courgette" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2321405/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El detall de la fitxa en la pantalla de l'ordinador quan el policia omple l'expedient de l'Icare "Courgette". El mural "METEO des ENFANTS"
Pitjor: La seqüència del túnel del terror.
Curiositat: També coneguda com a "My Life as a Zucchini" o "My Life as a Courgette", en anglès. Segona adaptació de la novel·la del 2002, escrita pel Gilles Paris, titulada "Autobiographie d'une Courgette", després de la producció d'actors reals per a la televisió amb el nom de "C'est mieux la vie quand on est grand", emesa el 2007.

Comentari:
No podem considerar els titelles i els escenaris una filigrana però la posada en escena resulta suficient i la història en si desprèn cert candor que captiva i emociona. M'ha convençut. Amable.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 4 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sarusuberi: Miss Hokusai" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3689910/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El pont. La visita al districte de Yoshiwara.
Pitjor: Les celles. La cançó dels crèdits del final, titulada "Saihate ga Mitai" i interpretada per la Sheena Ringo.
Curiositat: Basada en el manga de la Hinako Sugiura titulat "Sarusuberi", serialitzat entre el 1983 i el 1987, que narra episodis de la vida de l'artista japonès conegut com Hokusai (o Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyonjin, Iitsu, Manji) i, sobretot, la seva filla. La imatge actualitzada que apareix al final del film es correspon al pont Ryogoku, erigit el 1659 i primer de l'època Edo que abastava el riu Sumida.

Comentari:
Engrescadora per l'apunt biogràfic de la figura històrica i encertada en l'elecció d'escenes a l'hora de composar un esbós divertit de l'entorn del pintor i gravador. Plaent. 

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 2 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Maboroshi no hikari" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0113725/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia.
Pitjor: El ritme.
Curiositat: Filmada, principalment, a Uniumachi, a uns 5 Km de la ciutat de Wajima, prefectura d'Ishikawa. També coneguda amb el títol de "Illusion". Basada en la novel·la homònima de l'escriptor Teru Miyamoto.

Comentari:
Una bona col·lecció de quadres estàtics i composicions visuals escrupoloses, com ara la seqüència de la processó fúnebre. La majoria de les imatges em plauen; algunes em semblen exquisides, fins i tot. Nogensmenys, em desespera la parsimònia i la monotonia del desenvolupament. Massa calma. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 1 de gener del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yasagure anego den: Sookatsu rinchi" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0142998/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El barri de carrerons estrets. La baralla final plena de dones despullades.
Pitjor: La seqüència inicial, que no sembla que tingui relació amb la història. Les pallassades a l'escena del manicomi.
Curiositat: També coneguda amb el títol "Female Yakuza Tale: Inquisition and Torture". L'actriu protagonista, la Reiko Ike, participà en 8 produccions aquell 1973.

Comentari:
Massa fragments de noies sotmeses a la luxúria sense solta ni volta, pel meu gust; clar que, precisament, aquesta era la gràcia del gènere associat a la productora Toei anomenat "Pinky Violence" en el que s'enquadra el film. Un argument correcte, una estètica genuïna, efectes de pa sucat amb oli i aquell punt de sordidesa que el director i co-guionista, en Teruo Ishii, podia haver-se estalviat però que tampoc fa gaire nosa. Honesta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tokyo magunichudo 8.0" (del 9 de juliol al 17 de setembre del 2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1440068/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El plantejament i l'escenificació.
Pitjor: La distracció en la identificació de la Reiko i la Hina Kusakabe, mare i filla de la Mari.
Curiositat: Es presenta en format de sèrie d'onze lliuraments o d'una peça en la titulada "Digest Version", escurçada. Basada en l'estimació de molt alta probabilitat que succeeixi un terratrèmol d'escala 7 o superior a Tòquio en anys propers. Retrata els esforços de la Japan Ground Self-Defense Force, la Japan Coast Guard, el Tokyo Fire Department i el Tokyo Disaster Medical Assistance Team en fer front al desastre. L'11 de març del 2011 el país va patir les conseqüències d'un terratrèmol, l'anomenat Touhoku-chihou Taiheiyou Oki Jishin, que va arribar a magnitud 9.1, amb un balanç de gairebé setze mil morts i més de dos mil cinc-cents desapareguts.

Comentari:
Sovint, la realitat supera la ficció i el Japó, malauradament, té certa experiència en afrontar situacions similars a la plantejada en la pel·lícula. Per exemple, em ve al cap el sisme batejat com a Hanshin Awaji daishinsai del 17 de gener del 1995 pel que perderen la vida més de sis mil persones, la majoria de la ciutat de Kobe. Artísticament, el film no destaca especialment, més enllà de l'efectisme d'ensorrar grans estructures humanes com la torre de Tòquio. No obstant això, explota amb efectivitat el vessant emocional del tràngol, ajudat, ocasionalment i innecessària, per trucs dramàtics artificials. Colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!