LLARGMETRATGE: "Good Luck to You, Leo Grande" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13352968/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica la Nancy Stokes sobre la redacció del seu alumne, en Lucas White, el qual opina que "Sex work should be made legal so your mum pays tax on her earnings".

PITJOR:
- La vacil·lació desesperadora de la vella.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme en 19 dies entre el 8 de març i el 20 d'abril de 2021 a Norwich, en el comtat anglès de Norfolk.
2. La guionista, la Katy Brand, declarà que escrigué el paper de la Nancy Stokes pensant, específicament, en l'Emma Thompson.
3. L'Emma Thompson confessà que l'escena del nu integral fou de les més difícils que ha hagut d'interpretar mai.

COMENTARI: Certament, m'ha fet angúnia; la qual cosa sona bastant hipòcrita d'algú, com jo, que no s'immuta ni mirant zoofília, per exemple. I és que veure-li les vergonyes a una Thompson de 62 anys no resulta gaire motivador, ni pel vessant artístic. Amb altres actrius i pel·lícules pots estar desitjant que la senyora de torn es despulli. Amb aquesta, temia que es tragués la roba; com succeeix, malauradament. A més, la història es dilata massa. Entenc que, essent una "producció de confinament", per les restriccions imposades arran de la pandèmia de la COVID-19 durant l'enregistrament, els recursos eren limitats. Però, el mateix missatge que, imagino, es vol transmetre i el debat que proposa ja em semblen avorrits. És a dir, la paciència del Leo Grande, el personatge encarnat pel Daryl McCormack, en l'intent de seducció es demostra molt superior a la meva per aguantar el relat. En un moment determinat, la dona menciona Barcelona perquè hi viu la seva filla portant una vida bohèmia. De debó? M'ha fet una mica ferum de clixé. En fi, no era per a mi, me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Terapèutica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Yuan lo san ka la" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15618938/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La dispersió arreu del territori de Hong Kong de les noies; l'A. Lee, a Sha Tau Kok, la Mena Man, a Tai O, la Lisa, a Lai Chi Wo, la Melanie, a Sea Ranch de la Lantau Island, i la Fleur, a Pak Nai de Lau Fau Shan; els papers són interpretats per la Cecilia So, la Rachel Leung, la Hanna Chan, la Jennifer Yu i la Crystal Cheung, respectivament.

PITJOR:
- El plantejament d'harem amb un paio com l'Ah Hau, encarnat en el Ka-Ki Sham, queda una mica inversemblant.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Far Far Away" o "Affinity at the far edges".
2. El rodatge es va efectuar en 12 dies de desembre de 2020 amb un equip de menys de 30 professionals.
3. Abans d'iniciar el projecte, l'Amos Why, el director i guionista de la pel·lícula, va renunciar al seu càrrec com a professor de Producció Cinematogràfica en l'Open University of Hong Kong, actualment, la Hong Kong Metropolitan University, perquè no volia donar classes en línia durant el període de restriccions provocades per la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: Bones intencions de denúncia de la situació crítica del mercat immobiliari, de reivindicació dels diferents perfils de dona en la regió i de testimoni dels nous costums d'aparellament de la societat hongkonguesa, de 15 anys ençà. També, suggeridora, tota la senyalització en pantalla que imita aplicacions de telèfon mòbil i la mínima passejada turística. La qüestió és que el paio protagonista resulta bastant avorrit i avorreix haver de seguir-lo amunt i avall. L'única diversió arriba amb les intervencions de la Jennifer Yu; especialment, la broma durant la declaració amorosa final. Ara, "lluny, molt lluny"? Estem parlant d'un territori que, d'extrem a extrem, fa 50 quilòmetres... Cert que hi ha un tou d'illes per allà... En fi, que no m'ha emocionat gaire, la comèdia, més aviat el contrari.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Gran Teatre: Bola de neu de Carles Soldevila - Roger Justafré - Núria Duran/Joan Miralles/Carles Sales/Margarida Minguillón/Juan Ollé Freixas" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1323662/

DURADA: 59 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'amistat del Bragulat, encarnat pel Joan Ollé i Freixas.

PITJOR:
- Els successius fosos innecessaris en un primer pla de les cares de la Maria i el Víctor Canibell, els papers interpretats per la Núria Duran i el Joan Miralles, respectivament.

NOTES:
1. L'obra, original del Carles Soldevila i Zubiburu, fou estrenada el 12 de novembre de 1927 en el Teatre Novetats de Barcelona, amb la direcció del Joaquim Montero.
2. La TVE ja va emetre una versió del títol dirigida pel Jaume Picas i Guiu el 29 d'abril del 1969; en aquella ocasió, protagonitzada per la Maria Dolors Díaz Font, el José Martín Balcells, el Jordi Torras i Comamala, i el Josep Peñalver i Garcia.

COMENTARI: Més enllà de la picada satírica que fa l'autor contra el món de les arts i dels crítics, en general, tenim la frivolitat de la dona, la temeritat del periodista que ordeix el pla i l'evolució en l'autoestima tant del pintor com del seu amic descregut. El complot no me l'acabo de creure perquè el risc per a la credibilitat del paio resulta massa important, trobo. Però serveix per presentar el cas, de manera que ja m'està bé. Que l'opinió pública es manipula? Clar! La qüestió és restar en pau amb un mateix. La història, bona; la versió correcta.

EN UN MOT: Ironia.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Brick" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0393109/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- L'argument, la trama i els girs.

PITJOR:
- El context d'institut de secundària i els adolescents fent de gent gran.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 450 mil dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 4 milions.
2. La intenció del Rian Craig Johnson, el guionista i director del film, era imitar les novel·les d'en Samuel Dashiell Hammett; el primer esborrany del guió el va escriure en 1997 després de graduar-se en la University of Southern California School of Cinematic Arts.
3. L'enregistrament es va portar a terme en 20 dies a San Clemente, en l'estat nord-americà de Califòrnia, després de 3 mesos d'assajos; el director fou alumne de la San Clemente High School que surt retratada en la pel·lícula.
4. Li va ser atorgat el Premi Citizen Kane al director/a revelació en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

COMENTARI: Es fa massa estrany trobar-se amb conductes i gestos impropis de l'època i del lloc en la que està filmada la història; tot plegat resulta anacrònic. Els actors i les actrius semblen una colla de nanos fent el pena i, a més, amb unes diccions bastant nefastes. D'acord que no tinc l'oïda més privilegiada de la contrada pel que fa als idiomes però m'ha costat Déu i ajuda entendre'ls. Això ha fet que l'experiència, d'entrada, fos força desagradable. L'arrogància del personatge protagonista, el Brendan Frye, interpretat pel Joseph Gordon-Levitt, tampoc ha ajudat; la supèrbia amb la que actua fa que, automàticament, li vulguis dolor. Malament, la impressió que em queda és la de funció de final de curs anòmala.

EN UN MOT: Descol·locada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vredens dag" (1943)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036506/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: no es mostren).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els retrets que li fa la dona al seu home, el sacerdot, encarnat pel Thorkild Roose, abans de confessar-li la relació incestuosa.

PITJOR:
- La dimissió abnegada o de rendició de l'Anne Pedersdotter, el paper interpretat per la Lisbeth Movin.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Day of Wrath".
2. És una adaptació de l'obra de teatre del 1908, "Anne Pedersdotter", escrita pel Hans Wiers-Jenssen; alhora, inspirada en la crema de l'Anne Pedersdotter, vídua d'un capellà anomenat Absalon Pederssøn Beyer i acusada de bruixa, ocorreguda a la vila noruega de Bergen en 1590.
3. Després de l'estrena, en Carl Theodor Dreyer, el director, va fugir de la Dinamarca ocupada pels alemanys cap a Suècia per por a que el seu film es pogués interpretar com una analogia a la persecució dels nazis als jueus i això li comportés represàlies.

COMENTARI: Si és que sembla més bruixa la mare, la Merete, el personatge a càrrec de la Sigrid Neiiendam, que la mateixa sentenciada, la Herlofs Marte, el rol que fa l'Anna Svierkier. Pobra dona, ensenyant els pits i tot, a la seva edat (70 anys tenia)... Res, no m'ha convençut gaire. M'he avorrit i no he trobat gaire al·licients en el que veia; tot molt ensopit. Per cert, un micròfon, es veu, en l'escena del llit de mort del Laurentius, l'Olaf Ussing. Una feina més aviat austera i justeta, trobo.

EN UN MOT: Suficient.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "The Pentaverate - Temporada 1a" (5 de maig de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10203880/episodes?season=1

DURADA: 154 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions de la Jennifer Saunders fent del Maester i la Saester de Dubrovnik.

PITJOR:
- En el 4t capítol, la irrupció del personatge de l'Shrek, per fer la gràcia, doncs, el Myers li posa veu en les pel·lícules de la franquícia.

NOTES:
1. Durant els crèdits del primer episodi, el Ken Scarborough, interpretat pel Mike Myers, diu "Lord, stop an arsehole! Look how clear it is!"; al final de les lletres del darrer capítol, el sisè, es mostra un fragment del Mike Myers acomiadant una connexió televisiva amb el Glenn Cochrane de les CFTO News i, a continuació, el rètol "Dedicated to local journalists everywhere".
2. Al pricipi de cada episodi, surten per pantalla dues frases; en el primer, "Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge./Charles Darwin/Pentaverate Member - 1882 - 1902" i "There are known knowns; there are things we know we know. We also know there are known unknowns; that is to say we know there are some things we do not know. But there are also unknown unknowns- the ones we don't know we don't know./Donald Rumsfeld/Pentaverate Candidate - Rejected 2006", en el segon, "Any man or institution that tries to rob me of my dignity will lose./Nelson Mandela/Keynote Speaker at the Meadows, 1995" i "Where's your, where's your, where's your dignity? I think you lost it in the Hollywood Hills./Hillary Duff/Musical Guest at the Meadows, 2008", en el tercer, "No institution can possibly survive if it needs geniuses or supermen to manage it./Peter Drucker/Founder of Modern Management/Member of the Fimbra Manus, 1980-2005" i "For me to say I wasn't a genius I'd just be lying to you and myself./Kanye West/Least played artist on <PENTAVERATE TV Jamz>", en el quart, "Rogues are always found out in some way. Whoever is a wolf will act like a wolf./Jean de la Fontaine/Pentaverate Member, 1695 - 1705" i "I'm the Bad Guy...Duh/Billie Eilish/Future Septaverate Member, 2047 - 2069", en el cinquè, "How does the Meadow flower its bloom unfold?/William Wordsworth/Pentaverate Member, 1850 - 1858" i "It is time to come together. It's up to you, what's your pleasure?/Kool&The Gang/House Band, Meadows Orgy Room", i en el sisè, "Every bad institution of this world ends by suicide./Victor Hugo/Pentaverate Member, 1885 - 1894" i "Soul has no color, no shape, no form./Beyoncé Knowles/Illuminati Member (Double Agent), 2010 - Present Day".
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i juliol de 2021 a indrets de Londres i en els Troubadour Meridian Water Studios de la capital d'Anglaterra.
4. S'inspira en les teories de la conspiració presentades en la pel·lícula del 1993, "So I Married an Axe Murderer", dirigida pel Thomas Schlamme i protagonitzada pel mateix Mike Myers i la Nancy Travis.

COMENTARI: És molt de l'estil de l'humorista canadenc, amb les seves sortides porques poca-soltes i els jocs de paraules un pèl xarons. Però, malgrat no té gaire d'original, els gags que s'empesca fan riure, sovint. Diria, a més, que s'aprecia cura en els detalls, com el canvi de la definició de la imatge, la qualitat, quan passen de Canadà als Estats Units. O una cosa tant ximple com les lletres escrites en el lateral de la furgoneta de l'Anthony Lansdowne, "PENTAVERATE IS REAL/SMITE THE ALL", que, en obrir la porta, queden en "PENIS REAL SMALL". Se'ns ofereix una història en 6 lliuraments que ben bé podrien constituir un film de 2 hores i mitja; crec que passaria igual de lleuger que en format partit. Sigui com sigui, m'ha fet el pes.

EN UN MOT: Bandarra.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Everything Everywhere All at Once" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6710474/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del despertar marcial de l'Evelyn, quan la Deirdre Beaubeirdre, encarnada en la Jamie Lee Curtis, és a punt de picar-li amb el genoll al nas i la dona veu una de les seves vides alternatives.

PITJOR:
- Tot el drama entre la mare i la filla, la Michelle Yeoh i l'Stephanie Hsu, respectivament, que s'allarga en excés.

NOTES:
1. Al final dels crèdits, apareix el rètol "In Loving Memory of ALEXANDER WANG"; el títol de treball fou "A Woman tries to do her Taxes".
2. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 107.
3. El Daniel Kwan i el Daniel Scheinert, coneguts col·lectivament amb l'apel·latiu de the Daniels i que fan tant de directors com de guionistes del film, van començar a treballar en el projecte en 2010; el rodatge es va portar a terme en 38 dies, entre gener i març de 2020, en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia com el Simi Valley, l'Anza-Borrego State Park, San Fernando o Los Angeles.
4. En la 80a cerimònia dels Golden Globe Awards, li va ser atorgada la distinció de Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy a la Michelle Yeoh, pel seu paper de l'Evelyn Quan Wang, i de Best Supporting Performance in a Motion Picture al Ke Huy Quan, per la seva interpretació del Waymond Wang; en la 95a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li van ser atorgats set guardons, entre els quals, els de Best Picture, Best Director, Best Actress i Best Original Screenplay.  

COMENTARI: S'agraeix el to humorístic de la funció. No només pels olisbes ocasionals, la poca-solta dels dits de botifarra, l'os rentador al cap del cuiner, els vestits de pallassa de la nena o les dues pedres parlants (encara que això, a mi, em sembla bastant estúpid). Sinó, també, per línies de diàleg com la que li dedica el Waymond Wang a la seva dona, "But you, here, you're capable of anything because you're so bad at everything". Després, tant l'acció com els efectes visuals els trobo prou correctes i la idea, suggeridora. Tot el vessant carrincló sentimental, no obstant, m'ha mort, m'ha desconnectat. Així que el conjunt m'ha deixat una impressió més aviat tèbia; se m'ha fet massa llarga (i diu que la van escurçar 45 minuts!). Res, que bé; però, m'esperava quelcom més impactant.

EN UN MOT: Espatllada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Flaskepost fra P" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4088268/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El Pål Sverre Hagen, en el paper del Johannes, aconsegueix fer-se prou odiós.

PITJOR:
- L'escena a l'església en la que la Rose Knudsen, interpretada per la Johanne Louise Schmidt, canta i el Carl Mørck, encarnat pel Nikolaj Lie Kaas, mira d'acompanyar-la.

NOTES:
1. És la tercera en la sèrie d'adaptacions de novel·les del Jussi Adler-Olsen dedicades al Afdeling Q, aquesta, de l'homònima publicada en 2009; el llibre fou precedit pel de 2008, "Fasandræberne", i continuat pel de 2010, "Journal 64", que també van ser portats a la pantalla, a càrrec del Mikkel Nørgaard, en 2014, i del Christoffer Boe, en 2018, respectivament.
2. Internacionalment, es coneix com "A Conspiracy of Faith", "Department Q: A Conspiracy of Faith" o "Bottle Post from P".
3. El rodatge es va portar a terme a Alemanya, en la ciutat d'Hamburg i l'estat federal d'Schleswig-Holstein, i a Dinamarca, en l'illa de Rømø i en els estudis de Zentropa Entertainments14 ApS del districte d'Avedøre de la capital danesa.
4. A partir d'un pressupost aproximat de 39 milions i mig de corones daneses va recaptar-ne'n més de 66; abans que comencés el rodatge ja s'havia venut a 15 països.

COMENTARI: Fa la impressió que tocava tractar el tema de la fe i la religió en aquest episodi però queda una mica ordinària, la història, amb el típic trauma infantil causat per un maltractament amarat d'obsessió espiritual. A més, la investigació no dóna gaire de si; van per feina, sense massa intriga ni enginy ni raonaments intel·ligents. Algunes imatges, no obstant, resulten força plàstiques, els conreus en groc i els molins de vent marins. Per altra banda, el protagonista, el Carl Mørck, sembla que no hi és tot; perd la connexió amb l'espectador, trobo. Potser és que m'esperava quelcom menys adotzenat.

EN UN MOT: Passable.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "KOREA: The Never-Ending War" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10115436/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del Douglas MacArthur en el desembarcament a Incheon del 15 de setembre de 1950, l'Operation Chromite; l'opinió privada del Harry S. Truman de "a bunch of damn bullshit" sobre el discurs de comiat del general MacArthur davant del United States Congress.

PITJOR:
- La connivència dels EUA davant les pràctiques dictatorials del Syngman Rhee, primer president de Corea del Sud.

NOTES:
1. En John Maggio, el director, diu en una entrevista que tenia curiositat pel tema perquè els seus oncles havien lluitat en la Guerra de Corea però mai parlaven de l'assumpte; en canvi, els seus avis havien estat en la Segona Guerra Mundial i sí que explicaven experiències viscudes durant el conflicte bèl·lic.
2. La imatge que serveix de portada de l'obra és una foto presa a Haengju el 9 de juny de 1951 en la que apareix una noia coreana que duu el seu germà a collibè i es veu un tanc M-26 darrere seu; pertany als National Archives dels Estats Units d'Amèrica.
3. Està compost pels episodis "August 1945 A Country Divided", "June 25, 1950 A Cold War Turns Hot", "Summer 1950 The Red Menace", "September 15, 1950 A Wider War", "November 1950 The Coldest Winter", "1951 The Last To Die", "July 1953 The Forgotten War", "1968 The Second Korean War", "July 8, 1994 Even a God Dies", "1999 A Hidden Chapter" i "September 11, 2001 The Axis of Evil".

COMENTARI: Mai m'havia preocupat d'esbrinar el perquè dels dos estats en la península coreana. De manera que m'ha servit per il·lustrar-me sobre això. Com diu l'antiga analista de la CIA, la Sue Mi Terry, la separació és una anomalia, penso. El que encara no entenc és que duri fins a l'actualitat. Bé que Alemanya va reunificar-se quan va caure la CCCP, oi? En fi, l'assumpte em va gran. No sé. El testimoni de la Yang Hye-Suk, una dona de la vila d'Imgye-ri, a 100 milles de Seül, explicant el moment en el que s'ha d'arrencar l'ull durant la Massacre de No Gun Ri https://en.wikipedia.org/wiki/No_Gun_Ri_massacre resulta especialment colpidor.

EN UN MOT: Repassada.

PAÍS:           EUA, COREA DEL SUD, FRANÇA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Menu" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9764362/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plats que s'ofereixen, el menjar; segons apareix en el menú imprès, "Amuse - Bouche Compressed and pickled cucumber melon, milk snow, and charred lace/The Island Raw diver scallop, pickled local seaweeds and algae/Breadless Bread Plate Savoury oils and emulsions/Memory Marinated grilled chicken thigh, tortillas, green salsa cubes/The Mess Roasted fillet, potato confit, seasonal vegetables, beef jus, bone marrow/Tea cleanser wild bergamot and red clover tea/Man's Folly Dungeness crab, fermented yogurt whey, dried sea lettuce, umeboshi, kelp..."

PITJOR:
- El plantejament és massa estúpid, absurd i poca-solta, no té res.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 30 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 79.
2. Es basa en una idea original del Will Tracy, un dels guionistes juntament amb el Seth Reiss, suggerida per l'experiència pròpia de sopar en el Cornelius Sjømatrestaurant, un establiment ubicat en una illa de Bjørøyhamn, a Noruega.
3. El rodatge es va portar a terme durant setembre del 2021 a Savannah, la Jekyll Island i altres indrets de l'estat nord-americà de Georgia.

COMENTARI: Em sembla un insult a l'espectador, "pa sense pa"? No la part culinària, evidentment, de la que no en tinc ni idea i que em sembla perfecta, sinó la mena de revenja ridícula que se'ns presenta. I, sobretot, la merda d'absolució que es guanya el personatge interpretat per l'Anya Taylor-Joy per demanar l'hamburguesa amb formatge. Això em fa pensar en els gamarussos que es vanaglorien que, després de fer un àpat en El Bulli del Ferran Adrià i Acosta, els calia anar a un restaurant de menjar ràpid per matar la gana. En fi, que trobo que la trampa suïcida no s'aguanta ni com a crítica social ni com a sàtira ni com a suspens, resulta inversemblant. M'esperava un arròs bullit, com aquella del 2013, "Menú degustació", dirigida pel Roger Gual https://www.imdb.com/title/tt1826753/, i m'he trobat morralla a la brasa. Sento que he perdut el temps mirant-me-la.

EN UN MOT: Presumptuosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dorosute no hate de bokura" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14500584/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enregistrament de l'acció en el que sembla una presa única, el que s'anomena nagamawashi, en japonès; he llegit en algun lloc, no obstant, que va rodar-se en segments de 10 minuts.  

PITJOR:
- L'assumpció d'informació futura que sorgeix del no-res; com l'obtenció de la joguina per part de l'Ozawa, el paper a càrrec del Yoshifumi Sakai, que no té a veure amb conèixer el futur, penso.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Beyond the Infinite Two Minutes".
2. El rodatge es va portar a terme durant 7 dies de febrer de 2020, en el Cafe Phalam del 24 de Nishinokyo Hokuseicho, en la ciutat japonesa de Kyoto.
3. La història s'inspira en el curtmetratge del 2014, "Hauringu (Howling)", dirigit pel Makoto Ueda, el guionista d'aquesta pel·lícula.
4. Durant els títols de crèdit, sona la cançó del 2019, "Title Call", dels Volleyboys, i es mostren imatges del rodatge.

COMENTARI: M'ha costat, la idea; m'he hagut de pintar un diagrama en paper per entendre-la perquè els actors no acaben d'explicar bé el principi en el que es basa l'argument, aquest Efecte Droste https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_Droste. Ni tant sols, a la pràctica. Tot i que, segurament, és que sóc una mica soca. Però, al final, m'ha quadrat. És a dir, tenim un monitor M1 que mostra l'escena E2 en t+2 minuts, amb una càmera C1 que capta l'escena E1, i un monitor M2 que mostra l'escena E1 en t-2 minuts, amb la seva corresponent càmera C2 que retrata l'escena E2. Aleshores, si fiquem en l'escena E2 el monitor M1, en aquest s'ha de presentar un M1 de t+2 on s'hi veu l'E2 de t+2+2, igual a t+4. Això, extrapolat. Doncs, el que deia... Senzilla, entretinguda, divertida, simpàtica, econòmica... i un pèl tramposa. Encara, em trec el barret.

EN UN MOT: Òptima.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "A Spy Among Friends - Temporada 1a" (8 de desembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15565872/episodes?season=1

DURADA: 331 minuts i mig (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de l'acció, sobretot, en 1963.

PITJOR:
- Una proposta soporífera; el personatge inventat de la Lily Thomas, interpretat per l'Anna Maxwell Martin.

NOTES:
1. Els 6 capítols dels que està composta es titulen "Boom-ooh-yatatatah", "The Admiral's Glass", "Allegory of the Catholic Faith", "Vodka", "Snow" i "No Man's Land".
2. Abans dels crèdits del darrer episodi, es mostren els rètols "Sir Anthony Blunt's treason was kept secret until 1979, when Margaret Thatcher exposed him in a speech to Parliament, forcing the Queen to strip him of his knighthood", "James Jesus Angleton infected the CIA with paranoia and mistrust until he was fired in 1974", "Sir Roger Hollis left MI5 in 1965. He was long suspected to be a Soviet agent, until a later investigation cleared him", "Kim Philby never spied again. He died in Moscow in 1988", "Nicholas Elliott was cleared in respect of Philby's defection and retired from S.I.S./MI6 in 1968 - his reputation as an excellent and loyal Intelligence officer, with a penchant for filthy limericks, intact" i "Lily Thomas never existed"; aleshores, acompanyant les lletres, sona l'esquetx del 1962 del duo còmic Morecambe and Wise, "Boom-Ooh-Yatatatah!".
3. S'inspira en la novel·la del 2014, "A Spy Among Friends: Kim Philby and the Great Betrayal", escrita pel Benedict Richard Pierce Macintyre.

COMENTARI: Reconec que, formalment, està ben feta amb els seus flashbacks i tota la pesca; només que massa fosca pel meu gust, si hagués d'assenyalar un defecte de presentació. Però, resulta tant i tant avorrida en contingut que, sovint, m'ha fet plantejar-me si allò que estava veient m'importava un o mig rave. L'arrogància dels personatges tampoc ha ajudat gaire, la veritat. Potser, amb 3 hores menys, la cosa hauria estat més suportable. Resum, exclusivament per incondicionals de les intrigues d'espies pretèrites.

EN UN MOT: Tibada.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Puss in Boots: The Last Wish" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3915174/

DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Perrito, a qui posa veu el Harvey Guillén, s'acosta a un Puss in Boots, el personatge de l'Antonio Banderas, garratibat de pànic, i li posa el cap a sobre per confortar-lo.

PITJOR:
- No entenc per què el llop, el paper del Wagner Moura, persegueix el Puss in Boots quan encara li queda una vida a aquest darrer; ni el perquè desisteix, al final.

NOTES:
1. És la seqüela de "Puss in Boots", estrenada en 2011 i dirigida pel Chris Miller, que alhora era una derivada del film del 2004, "Shrek 2", a càrrec de l'Andrew Adamson, el Kelly Asbury i el Conrad Vernon; el personatge protagonista s'inspira en el del conte "Il gatto con gli stivali", recollit pel Giovanni Francesco Straparola en la seva col·lecció "Le piacevoli notti".
2. A partir d'un pressupost de 90 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 340.
3. En 2014, era referida com "Puss in Boots 2: Nine Lives & 40 Thieves".
4. Quan acaben els crèdits, se sent el gat com exclama "Oh, you're still here?".

COMENTARI: He de reconèixer les meves reticències inicials davant aquesta iteració de la franquícia "Shrek", de la que no em considero seguidor fidel. De fet, quan he sentit per primer cop l'accent fastigós del Banderas (parlant en anglès), he cregut que no podria suportar-lo gaire estona. I, durant uns 20 minuts, no les tenia totes. Aleshores, ha aparegut el Perrito i, seguidament, la colla d'ossos britànics, l'Olivia Colman, el Ray Winstone i el Samson Kayo, acompanyats per la Goldilocks, encarnada en la Florence Pugh, que presenten la missió, i la cosa s'ha tornat interessant. Plantejament clàssic, sí; però, visualment, espectacular. Al final, força bé.

EN UN MOT: Fórmula.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sexual Drive" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13886770/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La narració de com la Rina Takeda, que fa el paper de la Momoko en el tercer relat, s'excita menjant-se el bol de ramen.

PITJOR:
- Veure com la Manami Hashimoto, que s'encarrega del personatge de la Megumi en el primer conte, es cruspeix el natto; resulta una mica fastigós.

NOTES:
1. Les 3 històries de les que està composta es titulen "Natto", "Mapo doufu" i "Seabura nin'niku mashimashi"; al final, durant els crèdits, es veu el Kurita caminant a través de l'encreuament de l'estació de Shibuya de Tòquio.
2. Cap el 2018, en Kota Yoshida, el director, va produir el primer capítol, "Natto", per a una projecció especial en el K. Wakamatsu's Cinema Skholé de Nagoya; ja, aleshores, pensava que amb un personatge com el Kurita, interpretat pel Tateto Serizawa, podria desenvolupar una sèrie o una pel·lícula de recopilació.
3. Com el Kurita, el director va patir un ictus (en gener de 2008); el Yoshida reconeix que el personatge és el seu reflex.

COMENTARI: Un muntatge hàbil, amb la millor peça al final, fa que quedi una impressió bona. A més, crec que no he tingut prou temps per avorrir-lo, al protagonista, l'enllaç entre els tres capítols. Un parell més d'escenes amb aquest paio obsessiu, segurament, haurien estat massa per mi malgrat la seva fila còmica inherent. Després, les mosses són encisadores... Però, això ja és una debilitat meva. He rigut, poca cosa més. El propi director diu en una entrevista que espera que ningú en tregui gaire res del film.

EN UN MOT: Fixació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "5ive Days to Midnight - Temporada 1a" (Des del 7 fins el 10 de juny de 2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386907/episodes?season=1

DURADA: 212 minuts i mig (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions de la Gage Golightly, que fa el paper de la Jesse Neumeyer.

PITJOR:
- El gir final per l'ambició de l'Irwin Sikorski, el personatge a càrrec del Randy Quaid.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre gener i febrer del 2004 a indrets de Vancouver, en la província canadenca de British Columbia.
2. Les dates de l'emissió original de la sèrie, en el Sci-Fi Channel de la NBCUniversal Television and Streaming, van coincidir amb el període en el que figura que succeeixen els esdeveniments, un dia per cada episodi, excepte pel primer lliurament que va cobrir dues de les jornades de ficció.

COMENTARI: No sé si és qüestió d'improvisació dolenta, de deixadesa deliberada o, simplement, d'absoluta manca de talent. Però el material que ens presenten en Michael W. Watkins, el director, i el Robert Zappia, en David Aaron Cohen, l'Anthony Peckham i la Cindy Myers, els seus guionistes, resulta bastant pobre, brut; prou vegades, fora de lloc, impertinent. En aquest sentit, m'ha fet molta gràcia una línia absurda que li deixa anar l'Angus Macfadyen, en Roy Bremmer, a la Kari Matchett, l'actriu darrere del paper de la Claudia Whitney. "Look at you! You're a mess!", com per omplir, amb desgana total. Trobo que totes les foteses innecessàries i les aportacions que no venen a tomb pel progrés de l'argument fan la festa molt feixuga. De manera que resulta difícil romandre connectat a la història per avorriment simple. En resum, un despropòsit. Me l'hauria d'haver estalviat.

EN UN MOT: Desídia.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fasandræberne" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3140100/

DURADA: 119 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'execució final del Ditlev Pram, encarnat pel Pilou Asbæk, al foc.

PITJOR:
- La facilitat amb la que la Kirsten Marie Lassen, interpretada per la Danica Curcic, fuig de la garjola o es carrega el Tim Alberg, el paper del Peter Christoffersen.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The Absent One", "Department Q: The Absent One" o "Pheasant Killers".
2. Està basada en la novel·la homònima del Jussi Adler-Olsen, publicada en 2008, i és la segona de la sèrie d'adaptacions d'històries de l'Afdeling Q, precedida per "Kvinden i buret", en 2013, a càrrec, també, del Mikkel Nørgaard, i continuada per la del 2016, "Flaskepost fra P", dirigida pel Hans Petter Moland.
3. Va tenir un pressupost de 39 milions de corones daneses i una recaptació de, gairebé, el doble.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor del 2013 en localitzacions d'Hamburg i Schleswig-Holstein, a Alemanya, a indrets de Copenhague i als estudis de Zentropa del districte d'Avedøre de la capital danesa.

COMENTARI: M'ha tingut enganxat a la pantalla al llarg de 2 hores, que ja és dir; no me'n he adonat. Tot i que, reflexionant sobre la trama fredament veig que no presenta tant de misteri ni de suspens com m'ha semblat d'inici. La impressió, suposo, arriba més de l'impacte de certes imatges que no pas de la solidesa de la narració. Les violacions, per exemple, em resulten sempre molestes i desagradables. O, especialment, en aquest cas, l'estomacada que li fumen a la Kimmie per matar-li el fetus. En fi, bretolades vàries... Per altra banda, alguns elements queden massa fàcils, com la seducció de l'alumna rebel al professor de física, el Klavs, el personatge del Henning Valin Jakobsen, o l'enredada per entrar a casa seva a l'Ulrik Dybbøl, el paper del David Dencik. I, la condescendència del Carl Mørck, encarnat pel Nikolaj Lie Kaas, amb la tarada, per què? No, si grato una mica surten merdes... Almenys, la Johanne Louise Schmidt, que fa el paper de la Rose, sembla simpàtica. Resumint, bé amb peròs.

EN UN MOT: Fosca.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, SUÈCIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!