dissabte, 31 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "Kono Sekai no (Sara ni Ikutsumono) Katasumi ni" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4769824/

DURADA: 168 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició d'antics costums japonesos, com el diàleg del para-sol per acordar la còpula.
- La travessa del mar durant la marea baixa.

PITJOR:
- La gràcia que els fa a la família l'episodi en el que la Kenpei, la policia militar, reprèn la Suzu, el paper de la Rena Nounen, per dibuixar els vaixells.
- Els gargots que acompanyen el moment de la mort de la Harumi, el personatge a càrrec de la Natsuki Inaba.

NOTES:
1. El títol internacional és "In This Corner (and Other Corners) of the World".
2. Basada en la sèrie manga "Kono Sekai no Katasumi ni", desenvolupada entre el 2007 i el 2009 per la Fumiyo Kouno, que ha estat adaptada, també, a un especial televisiu dirigit pel Toya Sato, estrenat el 5 d'agost del 2011, i a una producció de 9 episodis dirigida pel Nobuhiro Doi, emesa des del 15 de juliol al 16 de setembre del 2018.
3. Aquesta és una versió estesa de la pel·lícula "Kono Sekai no Katasumi ni", de 129 minuts, presentada en 2016.
4. Va beneficiar-se d'una campanya de finançament col·lectiu iniciada en març del 2015 en la que van participar més de 3 mil 3 cents contribuïdors, assolint els 39 milions de iens d'aportació; una altra crida semblant va recaptar 10 milions de iens més per tal que en Sunao Katabuchi, el director, promocionés el títol a l'estranger.
5. A partir d'un pressupost de 250 milions de iens, va arribar a aplegar-ne 2500 milions.

COMENTARI: Més enllà d'un estil artístic afable, que lliga perfectament amb el tarannà bondadós de la protagonista, badoca però soferta, el film ens ofereix el retrat d'aquella quotidianitat pretèrita de Kure i Hiroshima, marcada pel segon conflicte armat mundial, a través d'un relat guarnit amb un grapat de detalls ben curiosos; alguns, simpàtics, d'altres, corprenedors. Així, per exemple, quelcom subtil com el comentari de la Keiko, en veu de la Minori Omi, quan li explica a la seva cunyada com són els gelats mentre beu aigua de l'àmfora on ha caigut el contingut del pot sucrer i apel·la a la suggestió en trobar el líquid dolç, m'ha semblat un punt divertit. Per altra banda, sobta que la sensació de tragèdia sigui més intensa amb la mort de la neboda que no pas amb la cita atòmica del 6 d'agost del 1945. Al final, com diu la dona, després del 15 d'agost, el dia en el que l'Hirohito anuncià la rendició del Japó, ve el 16, seguit pel 17, i arriba setembre i, aleshores, octubre.

EN UN MOT: Resignada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Jinrou" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0193253/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El disseny dels fons i dels escenaris.

PITJOR:
- L'excusa per la que es carreguen la Kei Amemiya, a qui posa veu la Sumi Mutou.

NOTES:
1. El títol internacional és "Jin-Roh: The Wolf Brigade".
2. Primordialment, està basada en les dues primeres parts de "Kenrou Densetsu", un manga de la "Keruberosu saga", escrit pel Mamoru Oshii i il·lustrat pel Kamui Fujiwara amb l'assistència del Yutaka Izubuchi entre el 1988 i el 2000.
3. La intenció inicial del Mamoru Oshii era proposar el projecte a Bandai Visual en un format de sèrie de 6 OVAs, encara que l'havia concebut com el tercer lliurament de la trilogia "Keruberosu".
4. Van caldre unes 80 mil cel·les dibuixades a mà en l'animació i va utilitzar-se el paquet Animo de Cambridge Animation Systems per processar-les.
5. En el 2018, va estrenar-se una revisió titulada "Illang", dirigida pel Kim Jee-woon.

COMENTARI: La història no m'acaba de fer el pes; el joc de conspiracions entre uns i altres marca de la casa, senzillament, m'avorreix. Per això no vaig fer-li cas en el seu moment. Tampoc li acabo de trobar gaire sentit a la trama entre l'infiltrat i la col·laboradora, invertint rols, d'alguna manera. Però, la factura de l'animació em sembla exquisida. Reconec, a més, que la contundència de la metralladora, per exemple, en l'emboscada del final, resulta força captivadora. Així que sí, l'experiència de recuperar aquesta peça de fa 20 anys ha estat, fonamentalment, positiva.

EN UN MOT: Atmosfèrica.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 30 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "Hitman's Wife's Bodyguard" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8385148/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes d'acció, encara que siguin massa gratuïtes.
- El Ryan Reynolds, en el paper del Michael Bryce, fent el panoli.

PITJOR:
- Els renecs en castellà de la Salma Hayek, que interpreta la Sonia Kincaid.
- La fatxenderia grotesca del Bobby O'Neill, encarnat pel Frank Grillo.

NOTES:
1. És la seqüela del film del 2017, "The Hitman's Bodyguard", dirigida pel mateix Patrick Hughes.
2. Després d'uns quants títols de crèdit, apareix un clip dels protagonistes navegant amb un iot; al final, surt el rètol "In Loving Memory of Gary and Johan", juntament amb les fotos del Jonny James i el Venice Smith.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 3 de març i el 24 de maig del 2019 a la Gran Bretanya, Bulgària, Croàcia i Itàlia.
4. De moment, esdevé un fracàs de recaptació, doncs, no arriba als 70 milions de dòlars de pressupost amb els que va comptar.

COMENTARI: La sensació que em queda és que tots plegats s'esforcen en fer comèdia de la manera més grollera, ridícula, penosa, poca-solta i desagradable possible sense un argument de suport acceptable ni carisma en l'elenc. Perquè el pobre Morgan Freeman no s'aguanta els pets; l'Antonio Banderas, ja m'explicaràs; el Samuel L. Jackson, un actor de segones envellit... En fi, que el resultat confirma la vulgaritat del projecte. Només es salva el paisatge.

EN UN MOT: Insultant.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 29 de juliol del 2021

SÈRIE: "Hacks - Temporada 1a" (Des del 13 de maig fins el 10 de juny del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11815682/episodes?season=1

DURADA: 305 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició de la Deborah Vance en el funeral del Dennis, el pare de l'Ava, encarnat pel Louis Herthum, en el 10è episodi, "I Think She Will".

PITJOR:
- En el capítol cinquè, anomenat "Falling", la trobada de l'Ava Daniels, el paper a càrrec de la Hannah Einbinder, amb les seves antigues col·legues.

NOTES:
1. Aquesta primera temporada està composta per 10 episodis; s'espera una segona.
2. Al principi del darrer capítol, surt el rètol "In Loving Memory Of RICHARD GILLILAND", dedicada al marit de la Jean Smart, l'actriu darrere la Deborah Vance.
3. A causa de la pandèmia de la COVID-19, els primers assajos es van portar a terme telemàticament.

COMENTARI: Dubto de si els creadors de la sèrie, la Lucia Aniello, el Paul W. Downs i la Jen Statsky, que pertanyen a la generació dels Millennials o Gen Y, segons la wikipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_Y), pretenien copsar intencionadament la bretxa generacional en l'actitud de les dues protagonistes o l'evidència és quelcom que aparegué de manera circumstancial mentre dibuixaven els personatges. Perquè jo buscava, o em creia que trobaria, una mena de duel creatiu igualat entre allò antic, la mestra veterana, i l'acabat d'arribar, la novícia energètica. Però el paper de l'Ava no està a l'altura, si més no, el que veiem. És a dir, malgrat que, en algun moment, la vella reconeix i lloa la vàlua de la mossa, el que aquesta darrera palesa constantment és incapacitat, poca vergonya i supèrbia. En aquest to va la resolució del conflicte amb el Drew Higgins, encarnat en l'Adam Ray, en el capítol "1.69 Million", de fatxenderia en comptes d'enginy. Tot i així, el ritme de les situacions és àgil i la fermesa de la diva arrossega la resta. Me l'he empassat amb molt de gust.

EN UN MOT: Tova.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 25 de juliol del 2021

DOCUMENTAL: "Big Bang Made" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5781266/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de la rifa amb el mètode de les "cames fantasma", la sadaritagi (amidakuji, en japonès).

PITJOR:
- En T.O.P. cantant al karaoke una versió de "Geugeosman-i Nae Sesang", del grup coreà Deulgukhwa.
- Les ximpleries dels vídeos a la dutxa entre el GDragon, el T.O.P. i el Taeyang.

NOTES:
1. Fou enregistrat durant la gira de la formació de nois sud-coreana BigBang, "MADE World Tour", que promocionava el seu tercer àlbum d'estudi; l'expedició va allargar-se des del 25 d'abril del 2015 al 6 de març del 2016.
2. Va concebre's com celebració del 10è aniversari del debut del grup.

COMENTARI: Això només pot interessar els afeccionats al quintet. Per la resta, com jo, un resum de 10 minuts hauria estat suficient. Perquè alguns aspectes de la gira poden aixecar certa curiositat, com l'escenari amb dues plataformes laterals mòbils o la devoció d'1 milió i mig d'espectadors en 66 concerts. Però, més enllà de detalls molt puntuals, la majoria d'imatges, situacions, declaracions que es veuen i s'escolten semblen bastant innòcues. Em fa una mica de gràcia quan els paios s'exclamen per haver de gastar 14 milions de wons en passar un dia extra a Nova York. Al canvi, més o menys, representen 10 mil euros. O la pena que fot el Taeyang cantant "The Moon Represents My Heart", l'èxit de principis dels 70s compost pel duo Weng Ching-hsi/Sun Yi. Després, el defalliment del Kwon Ji-yong fa una pudoreta... En fi, els vaig escoltar per primer cop cap el 2013 per acostar-me als gustos de la meva amiga Kyoko. Encara no els suporto.

EN UN MOT: Afegitó.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Teito Monogatari" (1991)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0337283/episodes?season=1

DURADA: 171 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Les referències històriques reals, com la menció del robot Gakutensoku, construït pel Makoto Nishimura.

PITJOR:
- La barbolla sobre les equacions de Lagrange o les línies de Fraunhofer.

NOTES:
1. El títol internacional és "Doomed Megalopolis".
2. És una adaptació dels primers 4 volums de la novel·la homònima escrita pel Hiroshi Aramata i publicada en diferents lliuraments entre 1985 i 1987; la qual va servir, també, com a inspiració pel film del 1988, "Teito Monogatari", dirigit per l'Akio Jissoji, i la seva seqüela del 1989, "Teito Taisen", a càrrec del Takashige Ichise.
3. Està composta pels episodis "Mazu-hen", "Shinsai-hen", "Ryuu dou-hen" i "Bosatsu-hen", que van traduir-se, en anglès, com "The Haunting of Tokyo", "The Fall of Tokyo", "The Gods of Tokyo" i "The Battle for Tokyo", respectivament.

COMENTARI: Ja, quan va estrenar-se a Barcelona en VHS, en algun moment de la dècada dels 90s, vaig ignorar-la perquè no m'interessava ni la història ni l'estètica. No sé, doncs, per què he volgut veure-la, ara. Nostàlgia? El cas és que, amb un prisma actual, l'animació em sembla poc menys que una porqueria, conformada a un dibuix barroer guarnit amb efectes visuals grollers i desagradables, com les tremolors o els flaixos. I l'argument, senzillament, m'ha avorrit fins al punt de deixar-me fora de combat, gairebé. Incestos, enfrontament entre Onmyoujis, mikos properes a la divinitat, terratrèmols provocats per feng shui dolent... una mica poca-solta, tot plegat.

EN UN MOT: Lletja.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 24 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "Under the Skin" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1441395/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La interacció amb l'home desfigurat, interpretat per l'Adam Pearson, el qual pateix de neurofibromatosi.
- L'escena de l'ofegament dels personatges encarnats per l'Alison Chand i el Roy Armstrong, més el seu gos.

PITJOR:
- El moment en el que sembla que l'Scarlett Johansson no sàpiga baixar les escales d'espiral del Tantallon Castle, les ruïnes situades en el comtat de l'East Lothian, a Escòcia.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In Loving Memory Mark Mason Terry Smith".
2. Inspirada en la novel·la homònima del 2000 escrita pel Michel Faber; el director, en Jonathan Glazer, va dedicar-li una dècada al seu desenvolupament.
3. Va ser un fracàs de recaptació en recuperar, només, 5 milions i mig de lliures esterlines dels 8 milions amb els que va comptar de pressupost.
4. La productora va acudir a l'organització benèfica britànica Changing Faces perquè el director no volia utilitzar cap pròtesi per representar el personatge deforme.

COMENTARI: Et pot venir de gust esplaiar-te amb el físic de la protagonista que surt en pilotes, la molt atractiva Scarlett Johansson; encara que a mi sempre m'ha semblat una mica massa rabassuda. O et pot interessar l'experiment de càmera oculta que van efectuar els realitzadors per dotar de realisme les temptatives de seducció del seu personatge. Fins i tot, s'entendria trobar goig, ben lícit, en la contemplació dels paisatges escocesos. El problema és que l'assumpte va molt lent i l'argument resulta d'allò més ordinari. Bé, de fet, la manca de concreció l'aboca a l'absurd. Resumint, esdevé bastant insofrible.

EN UN MOT: Capritx.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, SUÏSSA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fear Street Part Two: 1978" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9701940/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la incorporació del sac al cap del Tommy Slater, el paper a càrrec del McCabe Slye.

PITJOR:
- La mort a destralades de la Cindy Berman i les punyaladetes a la Ziggy Berman, respectivament, interpretades per l'Emily Rudd i la Sadie Sink.

NOTES:
1. Inspirada en la sèrie de novel·les escrites des del 1989 pel Robert Lawrence Stine, començant per "The New Girl".
2. Abans dels títols de crèdit, surten els rètols "To be Continued..." i "Witness the origin of Fier" acompanyant unes imatges de "Fear Street Part Three: 1666", la tercera part d'una trilogia dirigida per la Leigh Janiak que s'inicià amb "Fear Street Part One: 1994"; a mode de pròleg, es mostren uns clips del primer lliurament.
3. Aquesta part fou la que es va rodar darrera.
4. La trilogia va rodar-se en 106 dies entre març i setembre del 2019, amb localitzacions per aquesta segona part al Hard Labor Creek State Park de Rutledge, a l'estat de Georgia dels EUA.

COMENTARI: Encara no li veig cap sentit a la maledicció (a veure què ens expliquen en el desenllaç). Però, tret de la part d'adolescents estúpids desfermats, tot allò d'abans del començament de la matança al campament, l'oferta m'ha engrescat un pèl més que no ho va fer la pel·lícula anterior de la sèrie. La clau és l'exhibició del diari de la bruixa i la tímida exploració del seu cau subterrani que, com diria el periodista Carles Porta i Gaset, aboquen una mica de llum a la foscor. No obstant això, les execucions són mancades de cap gràcia i els discursets juvenils dramàtics, com el de l'Alice, de qui s'encarrega la Ryan Simpkins, fan, més aviat, pena.

EN UN MOT: Remuntada.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 22 de juliol del 2021

SÈRIE: "Hibike! Yuufoniamu - Temporada 1a + Kakedasu Monaka" (Des del 8 d'abril fins l'1 de juliol del 2015 i 16 de desembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4384306/episodes?season=1

DURADA: 331 minuts (Crèdits: 42 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment final del 8è capítol, anomenat "Omatsuri Toraianguru", amb el duet de trompeta i eufoni a càrrec dels personatges de la Kumiko i la Reina, interpretant "Ai o Mitsuketa Basho", de la Hanako Oku.

PITJOR:
- Les rebequeries de la Yuko Yoshikawa, a qui dóna veu la Yuri Yamaoka.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de novel·les de l'Ayano Takeda iniciada el 2013.
2. El títol internacional és "Sound! Euphonium".
3. La primera temporada està composta per 13 episodis i un capítol extra, "Kakedasu Monaka"; va emetre's una segona temporada de 13 lliuraments més entre el 6 d'octubre i el 28 de desembre del 2016.
4. Van estrenar-se dues pel·lícules titulades "Liz to Aoi Tori", el 2018, dirigida per la Naoko Yamada, i "Gekijou-ban Hibike! Euphonium: Chikai no Finale", el 2019, a càrrec del Tatsuya Ishihara i la mateixa Naoko Yamada.

COMENTARI: Més que correcta en l'apartat artístic però una llosa pel que fa a argument. Diria que es magnifiquen un pèl massa uns conflictes i uns drames molt ordinaris; com el fet que l'Aoi Saitou, el paper de la Youko Hikasa, plegui per preparar-se millor per la selectivitat. Això afegit a la càrrega d'uns personatges bastant fleumes que freguen el ridícul adés adés. I que es passen tota la sèrie assajant quelcom molt avorrit. No dubto que pertànyer a una formació musical i esforçar-se per esdevenir un bon intèrpret pugui ser motivador. Només que aquesta col·lecció no m'ho ha fet veure.  

EN UN MOT: Particular.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 20 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "The Tomorrow War" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9777666/

DURADA: 138 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El salt al 2051 dels reclutes amb el Jumplink i els projectils que llancen els Whitespikes.

PITJOR:
- Les relacions personals carrinclones del James Daniel Forester, de qui s'encarrega el Chris Pratt, sobretot, amb el seu pare, interpretat pel Jonathan Kimble Simmons, però, també, amb la seva filla Muri, encarnada per l'Yvonne Strahovski.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In Memory of Dave Parra".
2. Inicialment, el títol era "Ghost Draft".
3. El gruix del rodatge va portar-se a terme entre l'1 de setembre del 2019 i el 12 de gener del 2020 en Lincolnton i Atlanta, a l'estat nord-americà de Georgia, i a Islàndia.
4. Comptà amb un pressupost de 200 milions de dòlars.

COMENTARI: Em podria entretenir amb el que em semblen un grapat de llicències agosarades del guió, com ara la resistència al temps i a la temperatura de les bestioles submergides en una glacera, però, segurament, seríem capaços d'empescar-nos alguna explicació, més o menys, convincent per justificar allò que, d'entrada, costa d'empassar. De manera que ni ho intentaré. En lloc d'això, només assenyalaré que l'espectacle resulta, majoritàriament, emocionant, que ofereix acció a dojo i que la premissa, malgrat no pugui considerar-se massa original, engresca de seguida. Així, doncs, crispetes i a xalar.

EN UN MOT: Trepidant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 18 de juliol del 2021

ÒPERA: "Die Zauberflöte de Wolfgang Amadeus Mozart i Emanuel Schikaneder - Ryan Wigglesworth - David Portillo/Sofia Fomina/Brindley Sherratt/Caroline Wettergreen/Björn Bürger" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10764912/

DURADA: 161 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).

MILLOR:
- Les àries de la Königin der Nacht, "O zittre nicht" i "Der Hölle Rache"; en aquesta ocasió, a càrrec de la Caroline Wettergreen.
- El fragment "Drei Knäbchen, jung, schön, hold und weise" de les drei damen, el Papageno i el Tamino; a qui posen veu, aquí, l'Esther Dierkes, la Marta Fontanals-Simmons, la Katharina Magiera, el Björn Bürger i el David Portillo, respectivament.

PITJOR:
- Els sons que fan els nens; en aquesta versió, a càrrec del Freddie Jemison, l'Aman De Silva i l'Stephan Dyakonov.
- La vintena escena, "O Isis und Osiris, welche Wonne!".
- El Papageno cuinant la truita.

NOTES:
1. El tema de l'òpera s'inspira en la sèrie "Dschinnestan", publicada pel Christoph Martin Wieland, i el llibret de l'Emanuel Schikaneder es basa, en part, en "Lulu, oder die Zauberflöte", de l'A. J. Liebeskind, i en la peça "Sethos: histoire ou vie, tirée des monumens anecdotes de l'ancienne Egypte, traduite d'un manuscrit grec", del Jean Terrasson.
2. La primera representació de l'obra fou el 30 de setembre de 1791 en el Theater auf der Wieden de Viena.
3. Enregistrada a Glyndebourne, en el comtat de Sussex d'Anglaterra, el 4 d'agost del 2019.
4. El disseny de la producció el van portar a terme el Renaud Doucet, director d'escena i coreògraf, i l'André Barbe, dissenyador d'escenari i de vestuari; coneguts com el duo Barbe et Doucet.

COMENTARI: Com no tinc formació musical ni artística només puc valorar l'espectacle des del punt de vista d'un consumidor neòfit. Nogensmenys, en previsió d'aquesta circumstància, m'he passat quinze dies amb la música de "La flauta màgica" de fons mentre feinejava, aprofitant les moltes adaptacions que ofereix gratuïtament Internet. Perquè, més enllà d'allò que mostra el film del 1984 dirigit pel Miloš Forman, "Amadeus", l'únic tros que coneixia d'aquest singspiel era la intervenció estrident de la reina de la nit demanat-li a la seva filla que assassini el seu competidor, en Sarastro. I he de confessar que, després d'un bon grapat de reproduccions subliminades, puc reconèixer en diferents fragments la genialitat que els entesos acrediten. La història, de totes maneres, em sembla una mica enrevessada i, si no hagués llegit l'anàlisi de l'argument, no hauria entès gaire. En fi, la gent del festival de Glyndebourne emmarca l'acció en un ambient de sufragistes dins un hotel/restaurant que no m'acaba de quadrar amb el que em penso que és el missatge original. No obstant això, han aconseguit retenir el meu interès amb detalls com els titelles, la pantomima o el divertit moment del part múltiple de la Papagena, interpretada per l'Alison Rose. Per cert, Déu n'hi do, el punt de lascívia, per exemple, amb les cavalcades sobre el Tamino o les transparències dels vestits de les tres dames. Res a veure, però, amb el concurs de camisoles mullades de l'escena "Ein Mädchen oder Weibchen wünscht Papageno sich" en la proposta del 2015 de l'Antonello Manacorda per al Gran Teatro La Fenice de Venècia. https://youtu.be/27Nl39i-6pM?t=6236 Uf, quina bogeria!

EN UN MOT: Exigent.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, FRANÇA, JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Comment je suis devenu super-héros" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10345590/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La captura de l'Ismaël, interpretat pel Théo Christine, en la botiga de queviures.
- La malaltia de Parkinson del Monté Carlo, el paper encarnat pel Benoît Poelvoorde.

PITJOR:
- El moment del whisky al terrat entre el Moreau i l'Schaltzmann, a càrrec del Pio Marmaï i la Vimala Pons.
- L'escena a l'aparcament en la que els esbirros del Naja, el personatge del Swann Arlaud, deixen enrere el Moreau després d'abatre'l.

NOTES:
1. Després del primer minut de títols de crèdit, durant el qual es veu l'elenc principal dibuixat, es mostra un clip en el que la Lily, encarnada en la Léonie Souchaud, queda satisfeta pel disseny d'un vestit de superheroïna que s'acaba de fer.
2. Basada en la novel·la homònima del 2007 escrita pel Gérald Bronner; també, intervé com a co-guionista.
3. El títol internacional és "How I Became a Super Hero".
4. Comptà amb un pressupost d'entre 10 i 15 milions d'euros.

COMENTARI: M'ha semblat una història corrent de policies guarnida amb un afegitó fantàstic bastant vulgar, mandrós, low-cost. I la reacció meva no pot ser més que tèbia perquè cap dels aspectes que he vist lluu gaire ni emociona en absolut. Per començar, l'argument fluixeja; l'assumpte de la síntesi de les capacitats extraodinàries en la sang dels individus especials no m'acaba de convèncer del tot; si més no, tal com s'explica. Després, la situació de col·legues entre la parella d'investigadors no aporta res que valgui la pena, desenllaç carrincló inclòs. I, pel que fa a l'acció i els efectes visuals, mínims imprescindibles. Resumint, es pot consumir sempre que les expectatives siguin baixes o faci il·lusió una localització a París, assumint l'ínfim protagonisme de la capital francesa.

EN UN MOT: Adaptada.

PAÍS:           FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 11 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "Fear Street Part One: 1994" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6566576/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Una colla de psicòpates servint la bruixa Sarah Fier, l'Elizabeth Scopel.

PITJOR:
- L'interludi eròtic simultani de la Deena amb la Samantha Fraser, interpretades per la Kiana Madeira i l'Olivia Scott Welch, respectivament, de la Kate i el Josh, els papers a càrrec de la Julia Rehwald i el Benjamin Flores Jr., i, pel seu compte, del Simon, encarnat en el Fred Hechinger.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de novel·les escrites des del 1989 pel Robert Lawrence Stine, començant per "The New Girl".
2. Abans dels títols de crèdit, surt el rètol "To be Continued..." i unes imatges de "Fear Street Part Two: 1978", la segona part d'una trilogia, dirigida per la Leigh Janiak, que es completa amb "Fear Street Part Three: 1666".
3. La trilogia va rodar-se a Atlanta, East Point, Lithonia i Rutledge, en l'estat nord-americà de Georgia, entre març i setembre del 2019; l'estrena estava planificada per l'estiu del 2020 mes va posposar-se per culpa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: D'acord que el títol no enganya però em pregunto si calia recrear els 90s, bàsicament, bombardejant música de la dècada sense solta ni volta (per exemple, "Only Happy When It Rains" de Garbage va sortir el 1995). El gènere ja compta amb molts exemples més sòlids d'aquella època; em ve al cap "Scream", dirigida pel mestre Wes Craven, que és del 1996. De manera que l'única sorpresa ha estat la condició sexual de la protagonista, que anomena la seva amant Sam i es refereix a una noia. De la resta, no sabria destacar res, resulta tot bastant insuls. I la revenja de la bruixa, absurda. Si de cas, salvaria el moment del llescador de la fleca. Diu que van fer la prova amb un meló per confirmar que allò era versemblant. Res, per mi, això no és nostàlgia sinó un xurro.

EN UN MOT: Desfasada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "The Queen's Gambit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10048342/

DURADA: 388 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de l'època dels 50s i 60s.
- El tractament de temes com la drogoaddicció, l'alcoholisme, l'alliberament femení, el racisme, l'homosexualitat, l'orfandat.

PITJOR:
- El retrat d'autodestrucció em sembla una broma, l'alcoholisme avorreix; mitjans dels 60s, moment àlgid dels al·lucinògens i ni piu.
- En el darrer capítol, anomenat "End Game", la carrinclonada que representa la trucada a Moscou del Benny Watts, encarnat en el Thomas Brodie-Sangster, acompanyat per la colla de velles glòries, amb el Harry Beltik, a càrrec del Harry Melling, al capdavant.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 1983 escrita pel Walter Tevis; el títol de la qual va ser suggerit pel mestre nord-americà, en Bruce Pandolfini, que també va servir de revisor del text (i de la sèrie, 37 anys més tard).
2. Li va ser atorgat a l'Anya Taylor-Joy el guardó per la Best Performance in a Miniseries or Television Film en la 78a edició dels Golden Globe Awards, en la que la sèrie va ser reconeguda, també, amb el premi a la Best Miniseries or Television Film.
3. Està composta per set capítols tot i que Netflix n'havia demanat només sis; en els crèdits del darrer, apareix el rètol "In memory of Iepe Rubingh 1974 - 2020".
4. En Bruce Pandolfini interpreta el comissari d'un torneig, l'Ed Spencer.
5. El director i guionista, l'Scott Frank, va adquirir els drets per desenvolupar la sèrie en 1992.
6. La majoria del rodatge va portar-se a terme a Berlín, Alemanya; complementàriament, van utilitzar-se algunes localitzacions a Cambridge, Aurora, Toronto i Hamilton, en la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: Què puc dir si abans de la meitat ja havia perdut qualsevol interès que em pogués suscitar la història d'aquesta geni del tauler? Perquè el desenllaç el tenia molt clar, malgrat tractar-se d'un personatge inventat. Però és que estem parlant d'escacs i de ficció. Si em diuen que en Garry Kasparov, assessor de la producció, va proposar que la partida final de la sèrie estigués inspirada en la disputada entre el Vasyl Ivanchuk i el Patrick Wolff en 1993 em quedo igual; de fet, em sua la tita! Per cert, recordo quan el Deep Blue va derrotar l'azerbaidjanès en 1997. I ja fa temps, 15 anys, almenys, que els ordinadors ordinaris superen els humans en el joc. En fi, tornant a la funció, trobo molt bé l'apoderament de la paia en detalls com la renúncia al patrocini de la Christian Crusade i l'actitud impertinent, desinhibida, ambiciosa, de la protagonista està exquisidament plasmada en l'actuació de l'Anya Taylor-Joy. No obstant això, i a pesar de l'admiració que, com a mitjania que sóc, em provoquen aquells que posseeixen un do especial, considero que li sobren 4 capítols, fàcilment. A mode de referència, entre els pocs records que em queden de la meva trajectòria en el campionat escolar d'escacs, m'aborda l'anècdota de la vegada que vaig embolicar-me en una picabaralla amb un oponent sense adonar-me'n que tant el manso com la resta del seu equip feien dos de mi (perquè les seves aparences respectives, asseguts darrere els pupitres, portaven a engany). Quan va aixecar-se de la cadira i vaig veure el seu tamany vaig entendre que em faria xixina. Afortunadament, els meus companys van recolzar-me i la cosa va quedar en un parell d'empentes.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 10 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "A Quiet Place Part II" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8332922/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La marxa enrere que ha de fer l'Emily Blunt, en el seu paper de l'Evelyn Abbott, quan un autobús incontrolat se li tira a sobre.
- Els crits del Noah Jupe, que encarna el Marcus Abbott, quan el cep li atrapa el turmell.

PITJOR:
- Els ensurts gratuïts, com l'ocell que surt del vagó abandonat, de sobte.
- Si es coneix que els monstres no saben nedar, per què la gent no viu en vaixells? I per què el missatge ha de ser a través d'una cançó? Això em sona a que el paio volia fer servir "Beyond the Sea", interpretada pel Bobby Darin,  tant sí com sí i no se li va acudir res millor.

NOTES:
1. És la seqüela de la pel·lícula del 2018, "A Quiet Place", igualment, dirigida pel John Krasinski, i continua amb la història dels personatges creats pel Bryan Woods i l'Scott Beck.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en 47 dies al Western New York, durant l'estiu del 2019; també, van revisitar la Hudson Valley.
3. Va comptar amb un pressupost aproximat de 60 milions de dòlars i va recaptar més de 260 milions.
4. En John Krasinski va escriure l'esborrany del guió en tres setmanes i mitja, durant l'estiu del 2018.
5. L'estrena s'havia planificat pel 18 de març del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, va haver-se de posposar fins al 28 de maig del 2021.

COMENTARI: Tenint en compte que la primera part ja em va deixar dubtes, no sé com és que he decidit tornar a perdre el temps amb la mateixa premissa estúpida. Diria, fins i tot, que aquest afegitó empitjora el lliurament anterior amb la informació que proporciona. Trobo que es perd massa en trucs efectistes superficials que, en realitat, afebleixen el relat. Diu que s'estan pensant una variant i un tercer capítol. Que no m'esperin.

EN UN MOT: Insubstancial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rockers" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079815/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans de la impressió dels discs a la discogràfica del Joe Gibbs i l'escena del bateig al riu.

PITJOR:
- Es fa difícil d'entendre la barreja d'anglès i de crioll jamaicà que parlen.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de 500 mil dòlars jamaicans.
2. La idea inicial del Theodoros Bafaloukos, el director i guionista, era fer un documental; de fet, l'entorn domèstic del protagonista és, de debó, llar, dona, la Monica Madgie Craig, i fills del Leroy "Horsemouth" Wallace.

COMENTARI: Es tracta d'una peça de cult per aficionats del reggae que es puguin emocionar en veure l'atmosfera del Kingston de finals dels 70s, amanida amb un reguitzell de figures del gènere com el Burning Spear, el Gregory "Jah Tooth" Isaacs, en Richard "Dirty Harry" Hall o el Robert "Robbie" Shakespeare. A mi, m'han sonat diferents temes de la banda sonora, com "Tenement Yard", l'èxit d'Inner Circle del 1976, amb el Jacob Miller al capdavant. Però, la pel·lícula en si resulta bastant insofrible, embafa.

EN UN MOT: Exclusiva.

PAÍS:           JAMAICA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 9 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "Thunder Force" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10121392/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).

MILLOR:
- El fàstic que fan el Jason Bateman i la Melissa McCarthy, interpretant els personatges d'en Jerry i la Lydia Berman, quan mengen el pollastre cru que, en realitat, és pera macerada.

PITJOR:
- L'empelt a la força de cançons, com "Smuggler's Blues", del 1984, composta pel Glenn Frey i el Jack Tempchin, o "Kiss from a Rose", l'èxit del Seal del 1994.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 25 de setembre i el 10 de desembre del 2019 a Atlanta, en l'estat de Georgia dels EUA.
2. La Vivian Falcone, que és filla de la Melissa McCarthy i del director, en Ben Falcone, interpreta el paper de la la Lydia Berman de nena.

COMENTARI: Sembla que el guionista, el mateix Ben Falcone, va descuidar-se d'afegir escenes divertides, diàlegs còmics o algun detall enginyós, que era l'única cosa que podia salvar un projecte tant redundant. La impressió és que frega la paròdia però no arriba, li manca espurna. Decebedora, una pèrdua de temps perquè no aporta res.

EN UN MOT: Naufragi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 6 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "I Care a Lot" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9893250/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició de l'estafa amb la connivència, la complicitat i la corrupció del sistema.

PITJOR:
- La facilitat amb la que la protagonista aplica el seu pla de revenja.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó de la Best Actress in a Motion Picture - Comedy or Musical a la Rosamund Pike en la 78a edició dels Golden Globe Awards.
2. Rodada a Wellesley, Natick i Boston, al comtat de Massachusetts dels EUA, i als Pinewood Studios, al comtat de Buckinghamshire d'Anglaterra, en l'estiu del 2019.  

COMENTARI: Francament, no sé on collons és la comèdia. Trobo la trama ben plantejada i la interpretació de la Rosamund Pike, fent de la Marla Grayson, excel·lent. També provoca força repulsió l'Eiza González en el seu paper de la Fran. Per això, diria que els moments més plaents són els del càstic físic a les noies. Un altre moment estelar cau en l'amenaça que llança la Jennifer Peterson, interpretada per la Dianne Wiest, a la Marla. Em decep, però, perquè el personatge del Peter Dinklage, el Roman Lunyov, resulta ser un mitja merda. Queda, si més no, el consol de l'heroïcitat final del senyor Feldstrom, a qui dóna vida el Macon Blair.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Meyerowitz Stories (New and Selected)" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5536736/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final de l'Adam Sandler, que interpreta el Danny Meyerowitz, al pare, encarnat en el Dustin Hoffman, "I love you! I forgive you. Forgive me! Thank you! Goodbye!".

PITJOR:
- La doble intervenció en la presentació al Bard College, tant del Danny com del Matthew Meyerowitz, aquest darrer a càrrec del Ben Stiller.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Yeh Din Ka Kissa".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a New York City i Bronxville; va començar el 7 de març i va finalitzar el 9 de maig del 2016.
3. Comptà amb un pressupost de més d'11 milions de dòlars.

COMENTARI: Aprecio les subtileses emocionals dels personatges enfrontant-se a un individu mesquí com el patriarca i, fins i tot, puc reconèixer el desencís irremeiable cap a la família en termes d'entitat dels seus integrants. El cas és que, potser, no em cal veure-ho en cap pantalla. L'elenc fa patxoca, raó per la qual vaig escollir el títol; malgrat que algunes participacions siguin anecdòtiques, com la de l'Adam Driver o la de la Sigourney Weaver. Inclús, la cadència en la successió d'escenes es demostra apropiada per mantenir l'atenció de l'espectador. No obstant això, els crits, els ridículs i el conflicte, en general, m'han alienat una mica. Si més no, exposa acuradament una evolució prou natural. En fi, me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Tensa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 4 de juliol del 2021

DOCUMENTAL: "Mindfulness Is it Right for You?" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13688748/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns testimonis personals, com el relat de la mort del fill del Jesse Brune-Horan o l'anècdota del fiasco durant les sessions amb el departament de policia d'una ciutat del nord de Califòrnia que explica el Brian Shiers.

PITJOR:
- Les imatges supèrflues, com la d'un helicòpter romanès quan l'Eric Cooley està explicant un accident de l'estiu del 1997 als EUA.

NOTES:
1. Les mateixes entrevistes van servir per composar un altre documental anomenat "How to Clear a Cluttered Mind" o "How to Unclutter Your Mind".
2. Comptà amb un pressupost estimat de 20 mil dòlars.
3. Altres obres del mateix director, en Jeremy Norrie, són "About Cannabis and Cancer", del 2019, "Why We Fight", del 2020, o "Have a Nice Trip: Psychedelics and Medicine", encara per estrenar l'agost del 2021.

COMENTARI: El meu humil consell, per estalviar temps, seria anar a la wiki a mirar la definició de la tècnica i llestos! Perquè està molt bé el recull de comentaris dels entrevistats però no em sembla que ofereixin gaire ajuda ni estimulin l'interès de l'espectador, en absolut. La presentació, a sobre, amb la col·lecció de paisatges muntanyencs i noies bufones fent ioga, suggereix buidor. Res, que m'he quedat igual.

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Other Guys" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386588/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'helicòpter en el camp de pràctiques de golf.

PITJOR:
- Els gags de parella amb la Lindsay Sloane, que fa el paper de la Francine, o la visita a ca la Christinith, encarnada en la Natalie Zea.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostren diferents dades estadístiques financeres; al final dels crèdits, es veu la parella protagonista, en Will Ferrell i el Mark Wahlberg, que encarnen els detectius Allen Gamble i Terry Hoitz, respectivament, finalitzant l'àpat a un restaurant amb un acudit.
2. A partir d'un pressupost estimat de 100 milions de dòlars, va recaptar més de 170 milions.
3. El títol de treball era "The B Team" o "The Back Ups".
4. El gruix del rodatge es va portar a terme durant la tardor del 2009 a Nova York.

COMENTARI: Enmig de molta palla, explosions, trets, policies brètols, persecucions i aparicions gratuïtes de famosets, com el Derek Jeter o la Brooke Shields, trobem alguna situació poca-solta que desencadena el mig somriure. Però, en general, les expectatives no s'acaben de complir del tot, tenint en compte la inversió econòmica i un elenc compost amb noms de la categoria del Samuel L. Jackson, el Dwayne Johnson o el Michael Keaton. Una pena, que la participació còmica de l'Steve Coogan, fent de Sir David Ershon, sigui tant minsa.

EN UN MOT: Irregular.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 3 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "A Quiet Place" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6644200/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- El crit de l'Emily Blunt a la banyera, parint.
- L'abatiment de l'extraterrestre.

PITJOR:
- El ball del matrimoni al ritme de la cançó del 1992 composta pel Neil Young, "Harvest Moon".
- L'escena de la sitja en la que el Marcus i la Regan, encarnats pel Noah Jupe i la Millicent Simmonds, respectivament, s'enfonsen en el blat de moro (que els productors van comprar als pagesos locals, fins a 20 tones).

NOTES:
1. Rodada entre maig i novembre del 2017, en trenta-sis dies, en els comtats de Dutchess i d'Ulster, en la regió d'Upstate New York, i en Little Falls del comtat de Herkimer.
2. En maig del 2021, va estrenar-se la seqüela; dirigida, també, pel John Krasinski.
3. Va recaptar més de 350 milions de dòlars, a partir d'un pressupost estimat de 17 milions.
4. Els protagonistes, l'Emily Blunt i el John Krasinski, que interpreten l'Evelyn Abbott i el Lee Abbott, són parella en la realitat.
5. La Millicent Simmonds, que encarna la Regan Abbott, va quedar sorda abans de complir el primer any de vida a causa d'una sobredosi de medicina.

COMENTARI: Sembla ben bé una excusa per tal que el personatge sord esdevingui oportú i important. El plantejament és clàssic només que, en aquest cas, els monstres que assetgen els humans es guien pel soroll; la qual cosa no m'acaba d'emocionar gaire. De fet, se m'acut que les criatures invasores del film lluirien millor amb unes capacitats com les dels ratpenats o els dofins en comptes de tenir grans orelles. En fi, confesso que m'he desmotivat ràpid amb la mort del nen estúpid interpretat pel Cade Woodward. Però, he de reconèixer que, amb un pèl de paciència, resulta bastant correcta.

EN UN MOT: Bàsica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Long Story Short" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10896634/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Teddy, encarnat en el Rafe Spall, és a punt de suïcidar-se amb la llaminadura de cacauet i és interromput per la Talulah de 8 anys, a càrrec de la Cheyenne Gunn.

PITJOR:
- El poc tacte de l'interrogatori del Teddy al Sam, de qui s'encarrega el Ronny Chieng, sobre el càncer, dins del Ford Mustang vermell.

NOTES:
1. El director i guionista, en Josh Lawson, interpreta el paper d'en Patrick.
2. Rodada a Sydney, Bronte, el Waverley Cemetery i el Hermitage Foreshore Walk de Vaucluse, Australia, en 20 dies, és a dir, 200 hores, entre agost i setembre del 2019.
3. En Josh Lawson va dirigir la pel·lícula mentre es preparava per fer el personatge d'en Kano en "Mortal Kombat", el film a càrrec del Simon McQuoid.

COMENTARI: Sense dubte, no guanyarà cap premi al guió més original; per cert, diu que el text de 130 pàgines el va escriure en quinze dies. De fet, fins i tot, diria que les referències a "Groundhog Day", el film del Harold Ramis del 1993, són poc escaients. No obstant, el missatge es lliura de manera acurada, directa, amb el que semblen recursos mínims, i això m'ha meravellat. Un altre mèrit que li veig és la versemblança del sentiment entre els dos protagonistes; la Zahra Newman fent de la Leanne, adorable. En fi, una altra píndola dolça tractant el tema de l'aprofitament del temps en assumptes transcendents com moltes altres de similars. Aquest cop, però, l'he encaixat més que bé.

EN UN MOT: Òptima.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 2 de juliol del 2021

LLARGMETRATGE: "Burn After Reading" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0887883/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Harry Pfarrer li clava un tret al cap al Chad Feldheimer, interpretats pel George Clooney i el Brad Pitt, respectivament.

PITJOR:
- S'estalvien el final de l'Osbourne Cox, encarnat en el John Malkovich.

NOTES:
1. El guió va aparèixer en l'edició del 2007 de The Black List, creada el 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els germans, l'Ethan i el Joel Coen, van editar el film sota el seu pseudònim habitual, Roderick Jaynes.
3. El gruix del rodatge va tenir lloc a les rodalies de Brooklyn Heights, Paramus, a New Jersey, Westchester County, Nova York i Washington, D.C., entre el 27 d'agost i el 30 d'octubre del 2007.
4. Recaptà més de 163 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 37 milions.

COMENTARI: Em sap greu però veure el Brad Pitt actuant d'idiota fa més angúnia que altra cosa. Després, tenim la Frances McDormand, que s'encarrega del paper de la Linda Litzke; també, un personatge grotesc sense comicitat. És una actriu que no m'agrada i ja està. Si de cas, remarcaria el retrat de l'irascible Osbourne Cox, carregat de raons per romandre emprenyat durant tota la història i, segurament, proporcionant la part graciosa del film. Malauradament, aquesta mena de garbuix d'infidelitats i l'estupidesa del llibre de memòries no m'ha interessat per res. Ben feta, no ho nego. Mes, decebedora, tenint en compte els noms de l'elenc.

EN UN MOT: Frívola.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blithe Spirit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10334148/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia final entre el doctor George Bradman i la Violet Bradman, encarnats en el Julian Rhind-Tutt i l'Emilia Fox, respectivament, "It's like a plot from one of his novels. Or perhaps from someone else's".

PITJOR:
- L'accident de cotxe que pateix la Ruth Condomine, encarnada en l'Isla Fisher, en el penya-segat.

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre homònima del Noël Coward, estrenada en el West End en 1941, el títol de la qual es deriva de la línia "Hail to thee, blithe Spirit! Bird thou never wert" del poema "To a Skylark" del Percy Bysshe Shelley.
2. El rodatge es va portar a terme a Londres, Holmbury St Mary, al comtat de Surrey, l'Stoke Park del comtat de Buckinghamshire, o Cuckmere Haven, al comtat de Sussex, l'estiu del 2019.
3. Durant el primer minut dels títols de crèdit, s'escolta una conversa entre la Judi Dench, que fa el personatge de la Madam Arcati, i el Dan Stevens, que interpreta el Charles Condomine; després, apareix la dedicatòria "In loving memory of Michelle Guish and Michael Howells".

COMENTARI: Combina els trucs típics i vulgars de les pel·lícules de fantasmes amb detalls sense solta ni volta que, a més, no fan cap gràcia. Per exemple, si l'esperit pot manegar ganivets, com és que necessita manipular els frens del cotxe per liquidar la seva víctima? Què absurd! És a dir, s'aprecia que els pobres actors s'esforcen. Però sembla que la base no dóna per més i, tot plegat, es converteix en un relat ordinari sense interès. L'assumpte de l'escriptor impostor que s'aprofita del talent de la seva dona està bé. La resta, un fiasco.

EN UN MOT: Superada.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 1 de juliol del 2021

SÈRIE: "Locke & Key - Temporada 1a" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3007572/episodes?season=1

DURADA: 466 minuts (Crèdits: 30 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El resum explicatiu del final del darrer capítol, "Crown of Shadows", dirigit pel Vincenzo Natali.

PITJOR:
- El tractament lax de les claus i de l'argument.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic homònima escrita pel Joe Hill i il·lustrada pel Gabriel Rodríguez que va publicar IDW Publishing des del 2008.
2. S'han planificat una segona i una tercera temporada.
3. El gruix del rodatge va tenir lloc entre l'11 de febrer i el 5 de juliol del 2019, a Toronto, en la província canadenca d'Ontario, i Lunenburg, en la província de Nova Scotia.
4. DreamWorks Television i 20th Century Fox Television van desenvolupar un pilot basat en el mateix material dirigit pel Mark Romanek per a la temporada del 2011 que no va prosperar.

COMENTARI: La Laysla De Oliveira fent de la Dodge, el Felix Mallard fent del Lucas Caravaggio i, en menor mesura però també, en Griffin Gluck fent d'en Gabe, excel·leixen en repel·lir. Després, està el paper desagradable de l'Emilia Jones interpretant la Kinsey Locke, que confon impavidesa amb arrogància. I el passerell de l'Scot Cavendish, interpretat pel Petrice Jones, que li va al darrere incomprensiblement. La resta de l'elenc, ni carn ni peix; de fet, a prop del peix bullit. La bleda alcohòlica de la Nina Locke, encarnada per la Darby Stanchfield, per què només pot recordar la màgia quan està èbria? Si més no, el Duncan Locke, a càrrec de l'Aaron Ashmore, té una excusa per l'amnèsia. Bastants detalls no m'acaben de convèncer, com la immolació inicial del Mark Cho, encarnat pel Ken Pak, o que els germans Locke semblin tant poc espavilats. Per altra banda, és cert que ens regala alguns moments de suspens clàssic i la trama t'atrapa. Mes, saps què? M'estalviaré futurs lliuraments. Em ventilo la sinopsi de la wiki i llestos.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!