LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Surveilled" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33813121/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada del periodista americà i l'Elies Campo i Cid amb el Joan Matamala i Alsina a la Fundació Nord.

PITJOR:
- La videoconferència sense imatge amb el suposat client del NSO Group https://ca.wikipedia.org/wiki/NSO_Group.

NOTES:
1. Es basa en l'article de The New Yorker https://ca.wikipedia.org/wiki/The_New_Yorker, "The Surveillance States", del Ronan Farrow https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronan_Farrow.
2. El mateix dia de l'estrena de la peça, el 20 de novembre de 2024, The New Yorker va publicar un altre escrit del periodista en el que explica un tracte de 2 milions de dòlars entre el Department of Homeland Security https://ca.wikipedia.org/wiki/Departament_de_Seguretat_Nacional_dels_Estats_Units i l'empresa israeliana, Paragon Solutions, per a la utilització del programari espia https://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_espia anomenat Graphite.

COMENTARI: Fa certa gràcia que aquests americans, el Ronan Farrow, el Matthew O'Neill i el Perri Peltz, ens parlin del Catalangate https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalangate encara que sigui de rebot per il·lustrar l'ús roí del Pegasus https://ca.wikipedia.org/wiki/Pegasus_(programari_espia) per part de democràcies de l'Europa occidental, en general. Per allò que el conflicte català, potser, pugui tenir més ressò internacional. Però, qualsevol que hagi seguit l'actualitat política del país, almenys, durant l'última dècada ha de tenir prou coll avall que, més enllà d'espiar per activa i per passiva, l'Estat practica de manera sistemàtica tot tipus de formes de repressió i pressió contra els adversaris ideològics, com el lawfare https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_judicial, la manipulació dels mitjans de comunicació https://ca.wikipedia.org/wiki/Manipulaci%C3%B3_als_mitjans_de_comunicaci%C3%B3 per condicionar l'opinió pública o la infiltració d'agents https://ca.wikipedia.org/wiki/Infiltraci%C3%B3_de_policies_espanyols_en_moviments_socials_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_dels_anys_2020. És a dir, res de nou. Com diu aquell, tot s'hi val en l'amor i la guerra. Al capdavall, la integritat d'una democràcia es mensura en la capacitat que tingui aquesta per amagar les seves vergonyes... En fi, tornant al Farrow, trobo interessant la conversa amb l'antic empleat del comercialitzador del programari. També, amb la gent del Citizen Lab https://ca.wikipedia.org/wiki/Citizen_Lab. Potser, hauria estat oportú mostrar millor o il·lustrar el procés de detecció d'alguna manera; secret, suposo. La qüestió és que no m'ha aportat gaire.

EN UN MOT: Altaveu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alcarràs" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11930126/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que en Quimet, interpretat pel Jordi Pujol Dolcet, s'ensorra, quan tomba una caixa de préssecs accidentalment.

PITJOR:
- La gestió de la plaga de conills i els cadàvers dels animals arreu de la finca.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el Goldener Bär en la 72a edició de la Internationalen Filmfestspiele Berlin.
2. El rodatge es va portar a terme en 8 setmanes, des de l'1 de juny, a localitzacions de Lleida, Bellvís, Aitona, Alcarràs, Maials, Massalcoreig (el mas familiar), Seròs, Soses, Sucs i Fraga.
3. Els oncles de la Carla Simón Pipó, la directora i co-guionista, són pagesos i cullen préssecs a Alcarràs.
4. Pel procés de selecció de l'elenc, que va realitzar-se al llarg d'1 any, van passar unes 9.000 persones; l'home que fa del Quimet va ser contactat durant una manifestació de febrer de 2019.

COMENTARI: S'aprecia l'esforç per copsar l'essència de la situació i per compondre un quadre genuí tant de l'indret com de la gent, realista, autèntic; amb la festa major pel mig, els costums de premsar raïm o fer conserva de la fruita i tota la pesca. Però, malauradament, el relat sembla abandonar-se a una inèrcia natural que no ofereix gaire excitació extraordinària. Reconec, doncs, que no he pogut evitar impacientar-me; la llargada m'ha penalitzat una mica. Això, sí, emociona perquè els personatges es fan entranyables i acabes empatitzant. En fi, l'havia de veure; sense més.

EN UN MOT: Campestre.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El complot dels anells" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0092771/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper que fa la Mònica Huguet i Esteras, la Bàrbara Martí.

PITJOR:
- La gratuïtat de les escenes eròtiques entre la Muriel Basora i el Mike O'Brian, interpretats per l'Ariadna Gil i l'Stephen Brennan, respectivament.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme durant el 1987 a Bellver de Cerdanya, Banyoles, Montserrat, El Prat de Llobregat, Sant Joan Despí i la ciutat de Barcelona.
2. Entre el 29 de juny i el 14 de juliol del 1992, 45 persones vinculades al moviment independentista català van ser detingudes en el marc repressiu de l'Operació Garzón.
3. Els Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada es van celebrar a Barcelona a partir del 25 de juliol fins el 9 d'agost de 1992.
4. En Josep Maria Pou, que encarna l'inspector en cap Boix, va rebre el Premi Sant Jordi de cinematografia atorgat per RNE i la crítica cinematogràfica de Barcelona per la seva feina en aquest film.

COMENTARI: El títol, més que la pel·lícula en si, esdevingué una mena de referent de cinema fet a casa. Però la qüestió és que, a part d'alguna escena "provocadora", ja oferta en el seu moment per la televisió, l'obra no té gaire res amb què engrescar l'espectador. Trobo que la ficció presentada coixeja per tot arreu, o això o és que està bastant pèssimament explicada. De fet, l'argument, el context, em sembla força absurd, vulgar i poca-solta. Potser, la gràcia raïa, només, en veure per pantalla estelades o xiulades a la delegació espanyola i, per descomptat, bavejar amb els pits de la Gil. M'ha decebut profundament.

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Terra baixa" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1856749/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La línia de la Marta, interpretada per la Marina Gatell, que diu "No, una caritat, no! Treballar força!".

PITJOR:
- La relació entre la Marta i el Sebastià, encarnat pel Francesc Orella, queda massa ambigua.

NOTES:
1. El guió de l'Isidro Ortíz, el director, està basat en l'adaptació literària d'en Pere Martí de l'obra teatral homònima del 1896 escrita per l'Àngel Guimerà i Jorge.
2. Està disponible a través de l'enllaç https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/terra-baixa/video/3678630/ del portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
3. La primera adaptació cinematogràfica de l'obra d'en Guimerà fou el curtmetratge del 1907, "Tierra baja", dirigida pel Narciso Cuyàs i el Fructuós Gelabert.
4. El rodatge es va portar a terme en la primavera del 2011 a Castellcir, Castellterçol, Gisclareny i Bagà.

COMENTARI: Em sap greu no tenir cap referència perquè no m'he llegit la font ni n'he vist mai cap representació en viu ni cap adaptació, abans d'ara. Però em nego a pensar que aquesta fa gaire justícia a l'original. El cas és que, tal com es presenta, sembla desequilibrada, com el personatge de la Marta; i pobra en recursos, com la banda sonora pedestre a base de sintetitzadors a càrrec del Pep Sala. Alguna perla pot copsar-se, com la declaració d'amor del Manelic, el paper de l'Ernest Villegas, quan exclama "I ara que me la vinguin a prendre!", tot abraçant la Marta. Mes, el somicar constant de la noia resulta irritant. Ni tant sols l'enfrontament final està a l'altura. Doncs, això... mig decebut.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Segon origen" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1382727/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El raonament que condueix l'Alba, encarnada en la Rachel Hurd-Wood, a esbrinar l'illa on resideix l'home, interpretat pel Sergi López, a partir d'allò que s'explica de l'enclova, l'Hedysarum Coronarium; també, el truc del vídeo amb el plor del nadó per enganyar l'home.

PITJOR:
- L'enfrontament del desenllaç.

NOTES:
1. Adaptació de la novel·la escrita pel Manuel de Pedrolo, "Mecanoscrit del segon origen", publicada l'any 1974.
2. Havia de ser dirigida pel Bigas Luna i rodada el 2009; finalment, i arran de la mort del director, va fer-se'n càrrec el Carles Porta i Gaset.
3. Va rodar-se des de febrer fins abril del 2014 a LLeida, Utxesa, l'Estany d'Ivars-Vila-Sana, Camarasa, Borges Blanques, Tarragona, Roda de Barà i Barcelona.
4. Durant els títols de crèdit, apareixen els rètols "In memoriam Bigas Luna" i "Dedicada a Quim Lu Bigas".

COMENTARI: No recordo ni la sèrie del 1985 produïda per TV3 i dirigida pel Ricard Reguant i Molinos, que vaig veure, segur, ni gaire el llibre en el que s'inspirava aquella i aquesta pel·lícula. La sensació, no obstant, continua sent que no calia cap revisió feta amb pressupost limitat (aproximadament, 7 milions d'euros). De fet, les imatges de les ciutats de Lleida i Barcelona devastades sempre resulten curioses. Però l'espectacle no sembla que pugui millorar-se a partir d'un original humil, molt lligat al tedi de l'escola, encara que s'hi aboquin moltes més carretades de diners. Em sap greu perquè surt d'un clàssic nostrat, mes l'obra queda un pèl pobre, inevitablement.

EN UN MOT: Superada.

PAÍS:           CATALUNYA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La dona il·legal" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10101806/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Les entrevistes al despatx de l'advocat, el Fernando Vila, encarnat en el Daniel Faraldo.

PITJOR:
- El suïcidi assistit maldestre de la Rosa Puiggròs, el paper a càrrec de la Montse German.

NOTES:
1. Rodada entre el 25 de març i el 28 de maig del 2019 a Barcelona i Lleida; es va utilitzar la Presó Model de Barcelona per representar un CIE.
2. El director, en Ramon Térmens, va concebre la idea per a la pel·lícula després d'una conversa amb un advocat especialitzat, en una reunió de pares.
3. Abans dels títols de crèdit, podem llegir, "Des de 2002, han mort 14 persones en els CIE's de l'Estat. Els informes oficials diuen que cinc van suïcidar-se. Quatre van ser privades de l'atenció mèdica que necessitaven. Una va morir durant el vol Madrid-Lagos sota custòdia de la Policía Nacional. La mort de les altres quatre persones segueix sense aclarir-se. Durant la postproducció d'aquesta pel·lícula, Marouane Abouobaida va morir en el CIE de València. Causa oficial de la mort: suïcidi. Tenia 23 anys. Encara hi ha set CIE's operatius en tot el territori de l'Estat. 254 a tota Europa".
4. Al llarg dels primers 6 minuts dels crèdits, apareixen els testimonis de l'Aziz Faye, la Dodo F. Tobi i la Fatoumata Gakou.

COMENTARI: Cal perdonar les mancances del film (interpretatives, d'argument) perquè l'objectiu és conscienciar l'espectador sobre l'assumpte de la corrupció del sistema i el drama de la immigració il·legal. Sembla, però, que la ficció escollida no acaba de quallar del tot. El tractament del càncer de la dona, la testimoni voluntària de les orgies al CIE, la temptativa d'assassinat barroera perpetrada per l'inspector Oriol Cadenas, l'Isak Férriz, tot això em grinyola. Sorprenentment, passa prou bé; la pena rau en que no crec que tingui la força per sacsejar opinions.

EN UN MOT: Militant.

Perdoneu per la meva ignorància!

SARSUELA: "La Legió d'Honor, dirigida pel Rafael Ferrer amb l'Orfeó Gracienc i la Gran Orquestra Simfònica" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Legi%C3%B3_d%27Honor

DURADA: 44 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'interludi de l'acte segon.
- La peça de Carlota i chor del segon acte, amb la veu protagonista de la Francesca Callao.

PITJOR:
- La brevetat, mancaria algun número més.

NOTES:
1. Es tracta de l'enregistrament efectuat a Barcelona des del 30 de juny al 3 de juliol del 1965 per al segell Columbia del llibret del 1930 del Víctor Mora i Alzinelles i en Lluís Capdevila i Vilallonga musicat pel Rafael Martínez Valls.
2. L'obra original va estrenar-se al Teatre Nou de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona el 26 de febrer del 1930.

COMENTARI: Reconec avergonyit que hi ha fragments que no els entenc, vull dir, que no sé què diuen les lletres. Però el to és animós i algunes de les estrofes resulten força enganxifoses; inclús les cançons més fosques, com la d'amor del Brissac, a càrrec del Manuel Ausensi. A mi m'ha deixat la sensació d'escassetat. Ara, suposo que hauré de fer un cop d'ull a "Cançó d'amor i de guerra" dels mateixos autors i 4 anys abans... algun dia.

EN UN MOT: Brava.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pont de Varsòvia" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098139/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell destructiu al vagó de tren.

PITJOR:
- La discussió a través de les escales de la facultat entre el Francesc Orella i la Carme Elias sobre els calamarsets i les sípies.

NOTES:
1. Retrata la llegenda urbana del "submarinista en el bosc cremat"; falsa, doncs els vehicles que prenen aigua del mar per apagar incendis van equipats amb filtres, per la qual cosa, seria impossible absorbir un cos i/o abocar-lo al foc des de l'aire.
2. El títol apareix als 23 minuts i mig de l'inici.
3. Li va ser atorgat el guardó a la millor actriu a la Carme Elias per la interpretació del seu paper en aquesta pel·lícula en la 9a edició dels Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

COMENTARI: Com història és una anècdota, a més, amb diàlegs enrevessats, poca-soltes, repel·lents. Evidentment, agraeixo poder veure-li les popes a la protagonista (sobretot) i al grapat de senyores obeses que apareixen en un moment determinat cantant en pilotes. També, m'han agradat alguns plans interessants com els del Palau de la Música Catalana de Barcelona o del Far del Fangar del Delta de l’Ebre, però semblen forçats, sense solta ni volta. Suposo que el director, en Pere Portabella, en dirà experimentar. I em pregunto si la seqüència dels músics tocants als balcons es pot considerar com un acte precursor dels flashmobs. Per cert, la música, una castanya.

EN UN MOT: Pedant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Eloïse" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1221188/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la piscina que, a més, diuen les actrius, la Diana Gómez i l'Ariadna Cabrol, que va ser la més difícil pel fred que van passar.
- La fotografia de l'autobús a trenc d'alba.

PITJOR:
- La interpretació encarcarada de moltes escenes i els diàlegs.
- La discusió entre l'Eloïse i la mare de l'Àsia, aquesta encarnada en la Laura Conejero.

NOTES:
1. Segons diu als títols de crèdit, fou rodada a Barcelona, Badalona, Tiana, Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
2. La pel·lícula es va vendre a 23 països; el títol nord-americà és "Eloïse's Lover", la traducció del rus, "Diari d'una lesbiana", al japonès, "Pell suau".
3. La guionista, la Cristina Moncunill, també interpreta la seva cançó "Curiosity".

COMENTARI: Quedar encisat per les adolescents i els seus jocs lèsbics ha estat molt fàcil, sobretot, perquè ambdues són precioses. Em pregunto si hauria estat el mateix amb noies sense atractiu (i m'ensumo que no). De manera que la història no importava gaire; de fet, em sembla més aviat fluixota (em grinyola bastant el paper de la mare). Sí que és cert que el factor d'iniciació, d'incertesa, de descoberta de l'Àsia afegeix un al·licient potent. Però el mèrit està en l'expressió dels cossos femenins. Ho sé, sóc un vell verd.

EN UN MOT: Física.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Estiu 1993" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5897636/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de la fugida de nit, començant amb l'Anna, interpretada per la Paula Robles, dient que ella sí s'estima la seva germana, i acabant amb la Frida, encarnada en la Laia Artigas, dient que millor marxa de matí perquè a la nit és massa fosc.
- La por de la mare de la nena que juga amb la Frida quan aquesta cau i es fa una ferida.

PITJOR:
- Un excés de primers plans de la Frida.

NOTES:
1. Inspirada en les vivències de la directora, la Carla Simón i Pipó.
2. Es llegeix la dedicatòria "A la meva mama Neus".
3. Rodada en sis setmanes l'estiu del 2016 a les Preses, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Girona.
4. Tot i que als títols de crèdit diu "Cap animal va ser ferit ni danyat durant el rodatge d'aquesta pel·lícula", hi ha una escena en la que es veu un xai dessagnant-se.
5. Li va ser atorgat el premi a la Millor pel·lícula en llengua catalana en la 10a edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.

COMENTARI: No les tenia totes de si podria aguantar les rebequeries d'una nena durant un estiu sencer; el principi m'ha costat una miqueta. Però tant les dues germanes/cosines com la mare/tieta, la Bruna Cusí que fa de la Marga, estan tremendes en els seus papers. Entranyable, un pèl nostàlgica (veiem una samarreta amb el gos Cobi, la mascota olímpica, per exemple), natural, propera. M'ha emocionat.

EN UN MOT: Colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Andorra Hustle" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12843000/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La nota de veu del Celestino Barroso.
- La intervenció del Carlos Quílez, autor del llibre del 2016 "Diamantes sucios".

PITJOR:
- Els testimonis parlant en un anglès macarrònic.

NOTES:
1. En la versió en castellà i català es compara la població d'Andorra amb la capacitat del Camp Nou de Barcelona mentre que en la versió en anglès es compara amb el Madison Square Garden de Nova York.
2. Durant els títols de crèdit s'exposen fets sobre Jennifer Shasky Calvery, Jordi Cinca Mateos, Carles Puigdemont i Casamajó, Gonzalo Boye Tuset i el sistema bancari andorrà.
3. Al final dels títols de crèdit, es veu en Santiago de Rosselló, a qui li cauen unes monedes al terra, dient al càmera "Hauries de quedarte monedes andorranes perquè crec que desapareixeran".

COMENTARI: Si més no, és una manera de conèixer la versió dels acusats, dels perseguits, i de posar sobre la taula un seguit de circumstàncies i fets molt inquietants. M'ensumo que es queda curt, no obstant. Però, per demostrar coses, primer cal concebre aquestes coses; i algunes coses són inimaginables. Molt interessant, donada la meva proximitat personal al context. Especialment colpidora em sembla la declaració final de la Isabel Sarmiento, la cap de compliment de la BPA en el moment de l'esclat de la crisi, admetent sentir-se traïda.

EN UN MOT: Instructiu.

Perdoneu per la meva ignorància!