SÈRIE: "Equinox - Temporada 1a" (30 de desembre de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10973800/episodes?season=1

DURADA: 267 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenari on es fa el ritual, als boscos de les rodalies de Roskilde.

PITJOR:
- El fraccionament excessiu dels flashbacks; la investigació no avança.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Det kommer til at ske igen", "Pigen er væk", "Hvad er det du ser, når du sover?", "Alt på plads, plads til alt",  "Jeg hører stemmer" i "Blodet flyder i årerne".
2. Es basa en el podcast del 2017, "Equinox 1985", creat per la Tea Lindeburg, la qual participa, també, en la sèrie com a co-guionista.
3. Diu, la Tea Lindeburg, que va construir el relat a partir del record de l'admiració que li provocava, quan era nena, una veïna més gran que ella anomenada Ida.

COMENTARI: O no sabien què o no sabien com. El que em sembla evident és que, si en sabien, no va quedar palès en el producte acabat. Perquè m'he avorrit molt durant el desenvolupament de la història; i, la resolució, una aixecada de camisa en tota regla. Això, sí. Les germanes, l'Astrid, interpretada per la Danica Curcic i la Viola Martinsen, i l'Ida, encarnada per la Karoline Hamm, molt fastigosetes, elles. Com més hi penso més absurd ho trobo, tot plegat. Els adolescents desapareixen però el conductor, el Torben, el paper a càrrec del Peder Holm Johansen, entra en coma? El dimoni https://ca.wikipedia.org/wiki/Cernunnos, el personatge de l'Alexandre Willaume, es retira a descansar al camp? Buf! No sé. Crec que el contingut justeja i la forma fa pena. M'ha abordat la sensació que tenien clares algunes escenes mes no tant clar com lligar-les. En fi, que m'ha costat força empassar-me-la. Vaja, un suplici!

EN UN MOT: Garbuix.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zodiac" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0443706/

DURADA: 162 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de finals dels 60s i principis dels 70s.

PITJOR:
- El desenvolupament excessiu d'escenes, com les dels assassinats, que allarga absurdament la pel·lícula.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Following Mike Mageau's identification of Arthur Leigh Allen, authorities scheduled a meeting to discuss charging him with the murders. Allen suffered a fatal heart attack before this meeting could take place", "In 2002, a partial DNA profile, that did not match Allen, was developed from a 33 year-old Zodiac envelope. Investigators in San Francisco and Vallejo refused to rule out Allen as a suspect on the basis of this test", "In 2004, the San Francisco Police Department deactivated their Zodiac investigation", "Today, the case remains open in Napa County, Solano County, and in the city of Vallejo, where Arthur Leigh Allen is still the prime and only suspect", "Inspector David Toschi retired from the San Francisco Police Department in 1989. He was cleared of all charges that he wrote the 1978 Zodiac letter", "Paul Avery passed away on December 10, 2000 of pulmonary emphysema. He was 66. His ashes were scattered by his family in San Francisco Bay" i "Robert Graysmith lives in San Francisco and enjoys a healthy relationship with his children. He claims he has not received a single anonymous call since Allen's death".
2. Es basa en els llibres escrits pel Robert Graysmith, "Zodiac", publicat en 1986, i "Zodiac Unmasked: the identity of America's most elusive serial killer revealed", del 2002.
3. A partir d'un pressupost d'uns 65 milions de dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 85.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 115 dies entre setembre de 2005 i febrer de 2006 en l'àrea de la San Francisco Bay i de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Si les xifres del llibre del Robert Graysmith https://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac_(true_crime_book) van arribar als 4 milions d'exemplars venuts arreu del món hem d'assumir que el cas va interessar força gent; si més no, aleshores, quan es va publicar el tractat. A mi, em sap greu, m'ha avorrit profundament. En primer lloc, perquè no sembla que ofereixi cap al·licient més enllà d'uns missatges encriptats de pa sucat amb oli. I, en segon, perquè la investigació esdevé travada, feixuga, inoportuna. De fet, me la podria haver estalviat doncs considero que el true crime https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real sense resoldre és una presa de pèl com espectacle. En fi, només puc dir que me'n penedeixo d'haver perdut el temps amb aquest assumpte. L'única cosa que en trec és la referència al film del 1932 dirigit per l'Ernest Beaumont Schoedsack i l'Irving Pichel, "The Most Dangerous Game" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_caceres_del_comte_Zaroff. La veuré algun dia, que és de domini públic!

EN UN MOT: Àrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Somewhere in Queens" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14097180/

DURADA: 106 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Matthew "Sticks" Russo, encarnat pel Jacob Ward, pretén cardar, al cotxe, amb la Dani Brooks, interpretada per la Sadie Anne Stanley, i aquesta el rebutja definitivament.

PITJOR:
- El so defectuós de l'escena en la que el Leo Russo, el paper a càrrec del Ray Romano, proposa a la Dani Brooks, dins del cotxe, que restableixi la relació amb el seu fill.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "For Mom/We Miss You".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 19 d'abril i el 14 de maig de 2021 en la ciutat nord-americana de Nova York.
3. En Ray Romano, l'encarregat d'interpretar el paper d'en Leo Russo, a més d'actuar i de dirigir el film, va escriure el guió, juntament amb el Mark Stegemann, inspirant-se en l'experiència personal amb el seu propi fill d'haver de deixar a un costat la pràctica de basquetbol en acabar l'institut; van trigar 6 anys en enllestir el guió.

COMENTARI: Quan me n'he adonat, que era un drama en comptes d'una comèdia, m'he desanimat bastant. De sobte, m'ha fet molta mandra ficar-me en les penes quotidianes dels protagonistes, càncer, inclòs. Tant o més com presenciar el grapat de clixés de família italiana més gastats del mitjà per enèsima vegada. Perquè el focus cau sobre el pare i les seves guerres patètiques, una de les quals essent el fill especial. I, certament, trobo que la proposta és prou sòlida. Però, sobretot cap el final, esdevé una mica massa sensiblera i carrinclona. Malgrat tot, està bé; reconec que m'ha atrapat, segurament, per la història del bàsquet. Per cert, la Laurie Metcalf, que fa de l'Angela Russo, 65 anys, l'he vist molt vella, oi? Potser, és la malaltia del personatge...

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "I Am from Austria Das Musical Mit Den Hits Von Rainhard Fendrich de Rainhard Fendrich/Titus Hoffmann/Christian Struppeck - Andreas Gergen - Iréna Flury/Lukas Perman" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11655936/

DURADA: 156 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig, al principi; 6, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena que porta els protagonistes en helicòpter al Großglockner i que desemboca en l'Emma Carter, interpretada per la Iréna Flury, cantant "I Am from Austria", la cançó del 1989 composta pel Rainhard Jürgen Fendrich.

PITJOR:
- La realització del vídeo, culpa del director televisiu, en Felix Breisach; els canvis indiscriminats i frenètics de pla atabalen molt, fan que visionar els números sigui extremadament incòmode, una tortura.

NOTES:
1. Fou enregistrat el 23 de maig del 2019 en el Raimund Theater de Viena, la capital austríaca.
2. L'espectacle va estrenar-se el 16 de setembre de 2017 i es va representar per darrer cop el 16 de juny de 2019 després de més de 450 sessions.
3. Les pistes del Rainhard Fendrich utilitzades són "Schickeria", "Nix is fix", "Wo gehör ich hin", "Bussi, Bussi", "Midlife Crisis" (juntament amb en Tato Gomez), "Nur die Liebe zählt", "Blond" (amb el Harold Faltermeyer), "Macho Macho", "Strada del Sole", "Haben Sie Wien schon bei Nacht geseh'n/Kein schöner Land", "Razzia", "Es lebe der Sport", "I Am from Austria", "Nimm Dir ein Herz", "Zweierbeziehung", "Löwin und Lamm", "Liebeslied", "Tango Korrupti", "Weus'd a Herz hast wie a Bergwerk" i "Die, die wandern".

COMENTARI: Trobo que la producció és impecable, tant pel que fa a l'escenificació i la música com pel que fa a la feina de l'elenc i de l'orquestra. No es pot negar que s'escarrassen. A més, la història, encara que caigui fort dins del sac del clixé gastat i no acabi de quadrar, sembla prou adequada per encaixar els èxits del cantautor sense grinyolar gaire. Potser, a mi, sí que em fa nosa, per exemple, "Razzia". Però, bé... La proposta és el que és, una recopilació https://ca.wikipedia.org/wiki/Musical_jukebox embolicada amb comèdia romàntica. No m'ha afectat ni gens de nostàlgia cap a les melodies del senyor Fendrich ni, evidentment, el sentiment patriòtic cap a la seva Àustria. En canvi, he trobat força interessant el context en el que va composar la cançó que dóna títol al musical. Diu que arran de l'escàndol generat arreu per l'exposició del passat nazi del Kurt Josef Waldheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Kurt_Waldheim, qui havia estat, no només, president d'Àustria sinó, també, secretari general de les Nacions Unides https://ca.wikipedia.org/wiki/Secretari_General_de_les_Nacions_Unides, alguns austríacs renegaven de la seva nacionalitat. Lluny de compartir aquest avergonyiment, l'artista va voler reivindicar les seves arrels amb la peça en qüestió. Parlant de les Nacions Unides i de reivindicacions, Pau Casals... https://youtu.be/TMp1LcJLTmU En fi, tornant al tema per concloure'l, l'hauria apreciat molt més essent al teatre que com l'he mirat, davant la pantalla. És el que hi ha.

EN UN MOT: Reciclatge.

PAÍS:           ÀUSTRIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Pantheon - Temporada 1a" (Des de l'1 de setembre fins el 13 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11680642/episodes?season=1

DURADA: 332 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa que duen a terme el Cary i la Renee, a qui posen veu l'Aaron Eckhart i la Taylor Schilling, respectivament, per enganyar el Caspian, encarnat pel Paul Dano; la devoció d'en Cody, el paper de l'Scoot McNairy, envers la seva dona, la Laurie, el personatge interpretat per la Heather Lind; l'amistat de la Justine, en boca de la Maude Apatow.

PITJOR:
- Alguns dels fragments del doblatge i de l'animació grinyolen força per la seva qualitat qüestionable, barroera.

NOTES:
1. Aquesta primera remesa es va elaborar durant 2 anys, en remot; la cadena, l'AMC+ https://en.wikipedia.org/wiki/AMC%2B, va eliminar el títol de la seva graella, malgrat comptar amb una segona temporada ja produïda, al·legant motius financers.
2. S'inspira en els relats del Ken Liu, "The Gods Will Not Be Chained", "The Gods Will Not Be Slain", "The Gods Have Not Died In Vain", "Staying Behind" i "Altogether Elsewhere, Vast Herds of Reindeer", publicats en 2020 dins el recull, "The Hidden Girl and Other Stories".
3. Els episodis s'anomenen "Pantheon", "Cycles", "Reign of Winter", "The Gods Will Not Be Chained", "Zero Daze", "You Must Be Caspian", "We Are You" i "The Gods Will Not Be Slain".
4. Abans dels crèdits del segon capítol, es mostra la dedicatòria "In Memory of William Hurt".

COMENTARI: M'ha atrapat perquè m'agrada el tema però, en general, he de considerar-la bastant castanyeta, artísticament i argumental. És a dir, l'estètica, els dibuixos, la trobo d'allò més vulgar, de cost molt baix. Només salvaria el vessant visual més tecnològic, els gràfics o esquemes de les simulacions digitals; la resta, a les escombraries. I, pel que fa a la història, diria que no es caracteritza pas per la seva raresa. Em sembla l'enèsim retorn al plantejament de l'essència de l'existència i de l'ànima humana dins d'un mitjà electrònic, la vida, la mort, el dol. Això, sí, tenyit per aquesta mena de retrat del visionari major dels nostres temps (consti la befa, n'estic tip!), l'Steve Jobs https://ca.wikipedia.org/wiki/Steve_Jobs, barrejat amb una estratègia diabòlica manllevada d'aquella joia del 1978, "The Boys from Brazil" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_nens_del_Brasil, dirigida pel Franklin James Schaffner. O, bé, imagino... Més aviat, de la novel·la homònima que l'Ira Marvin Levin va publicar 2 anys abans i en la que es basa la pel·lícula que esmento. No l'he llegida, no ho sé. He esbrinat, d'una entrevista que he escoltat, que el mateix Craig Silverstein, el responsable del projecte, va aportar aquest element a la trama. El que no entenc del fil és perquè el guru, l'Stephen Holstrom, no fou sotmès al procés, independentment del desenvolupament del clon. Malgrat la decadència, hauria guanyat temps per investigar, oi? En fi... Resum, m'ha entretingut. Què més vull? Un atac de nostàlgia amb "Fall on Me" https://en.wikipedia.org/wiki/Fall_on_Me_(R.E.M._song) o "Don't Dream It's Over" https://en.wikipedia.org/wiki/Don%27t_Dream_It%27s_Over...

EN UN MOT: Reiteració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Hoops - Temporada 1a" (21 d'agost de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9077562/episodes?season=1

DURADA: 244 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El 8è capítol, per la varietat d'històries.

PITJOR:
- Les cançons de farciment, com la que sona en el capítol 9è quan la Shannon i el Coach carden, per exemple, fan pena; l'Scott Hoffman, germà del creador del programa, el Benjamin Isaac Hoffman, n'és el responsable.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són "The Pilot", "My Two Dads", "Ethics", "The Sponsor", "Matty Gets a Girlfriend", "Zen", "The Strike", "Death", "The Road Game" i "The Scout".
2. La proposta original era per a la MTV https://ca.wikipedia.org/wiki/MTV; però, la cadena va rebutjar-la.

COMENTARI: Diu que la plataforma Netflix cancel·là la sèrie, estalviant-se una segona temporada, a la vista d'una crítica de l'audiència majoritàriament negativa. No em sorprèn gens. Més que res, perquè tant l'escenari com els personatges resulten patètics i tot plegat, bastant depriment. De fet, no sabria identificar si la poca-solta estúpida que ens ofereix aspira a convertir-se en paròdia en algun moment o cal considerar-la, només, mala llet d'impotència. A més, el Ben Hopkins, el protagonista a qui posa veu el Jake Johnson, es torna antipàtic, gairebé, odiós, de seguida. A partir d'aleshores, les barrabassades que se'ns presenten deixen de fer gràcia. I, amb la pèrdua d'interès, l'he acabat trobant feixuga. Malgrat això, té algun gag que m'ha provocat mig somriure, ho reconec.

EN UN MOT: Sapastra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Influencer" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13309170/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El flashback que suggereix com d'espavilada és la Madison, el personatge de l'Emily Tennant; prou com per sobreviure a l'illa deserta més de tres setmanes.

PITJOR:
- L'escena de llit que protagonitzen la Cassandra Naud i el Rory Jonathon Saper, fent de la CW i el Ryan, respectivament, sembla molt forçada i innecessària.

NOTES:
1. Els títols de presentació apareixen cap el minut 26; els crèdits del final surten sobre imatges del mar.
2. Van enregistrar-se més de 100 hores de film, fonamentalment, a Tailàndia, durant 2 mesos.
3. El director i co-guionista, en Kurtis David Harder, explica que una de les seves referències fou el documental del 2012, "The Imposter" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Imposter_(2012_film), la peça del Bartholomew Nicholas Layton.

COMENTARI: Entra bé pel suspens, pel relat, per l'expectació que genera. Perquè l'abandó d'hom a un illot enmig del mar no tanca res en cap cas. I amb això no vull dir que calgui una seqüela. A més, el negoci de suplantació que s'empesca la criminal sembla força interessant, almenys, a primer cop d'ull; sobretot, el vessant de suport tecnològic a la simulació. Sí que trobo les víctimes un xic massa confiades. Però, bé, es pot assumir. M'esperava quelcom molt pitjor, la veritat.

EN UN MOT: Atraient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Entergalactic de Kid Cudi/Kenya Barris - Fletcher Moules" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10687116/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La rèplica del Jabari, interpretat pel Kid Cudi, al seu col·lega Ky, en demanar-li respecte per les dones amb "Stop saying 'bitches', okay?".

PITJOR:
- L'argument, tant ordinari i carrincló, resulta més propi d'adolescents burgesos de Manhattan sense ofici ni benefici que de gent fregant la quarantena com el protagonista.

NOTES:
1. Va estrenar-se juntament amb l'àlbum homònim de l'Scott Ramon Seguro Mescudi, l'artista conegut amb el nom de Kid Cudi, del qual fa de complement; originalment, s'havia concebut com una sèrie amb actors de carn i ossos.
2. Els capítols s'anomenen "Chapter 01 Dog Whistle", "Chapter 02 Bright, Lite and White", "Chapter 03 Secret Spot", "Chapter 04 Punan", "Chapter 05 It Was Yellow" i "Chapter 06 Do It On Purpose".

COMENTARI: L'animació, a càrrec de DNEG Animation https://en.wikipedia.org/wiki/DNEG#Animation, inspirada en la producció de 2018, "Spider-Man: Into the Spider-Verse" https://en.wikipedia.org/wiki/Spider-Man:_Into_the_Spider-Verse, dirigida pel Bob Persichetti, el Peter Ramsey i en Rodney Rothman, em sembla magnífica; incloses la incursió en el 2D de la història del Ky, a qui posa veu el Ty Dolla Sign, la imitació d'anime en el relat de la Karina, el personatge de la Vanessa Hudgens, o, fins i tot, la pila de gargots que il·lustren l'anècdota que explica el Macaulay Culkin, fent d'en Downtown Pat. Així que no tinc cap queixa pel que fa a l'estètica ni en relació als experiments visuals que ens proposa. Molt bé! M'ha agradat. El meu problema, doncs, és amb aquesta simplicitat immadura de l'argument marcada pel clixé "mai havia sentit res semblant abans" més vulgar i superficial que ens exhibeix sense pudor. L'estil musical de la banda sonora, aquest soroll blanc (sí, ja sé que el paio és de pell negra!) somort, letàrgic, de desganat, tampoc ha ajudat a atrapar-me gaire. Res, no vull perdre més estona amb aquest títol; elecció dolenta per part meva.

EN UN MOT: Embafadora.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The John Dalli Mystery" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6704066/

DURADA: 58 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions de la Daphne Caruana Galizia https://en.wikipedia.org/wiki/Daphne_Caruana_Galizia aportant context a la història; l'activista fou assassinada el 16 d'octubre de 2017.

PITJOR:
- L'escena dels periodistes, el Mikael Bertelsen i el Mads Brügger, fent el karaoke de "The Winner Takes It All" i "Knowing Me, Knowing You", d'ABBA.

NOTES:
1. Es coneix, també, amb el títol, en danès, "Det store europæiske cigaretmysterium"; o, en anglès, "The Great European Cigarette Mystery".
2. Abans dels crèdits, surten els rètols "Dimitri never delivered any proof of the accusations against John Dalli, Jose Manuel Barroso and others", "Jose Manuel Barroso says the tobacco directive was a priority of his presidency. He says John Dalli resigned voluntarily, a fact confirmed by the General Court of the European Union in May 2015. He says he was not paid a bribe and does not have a DNB bank account or any bank account in Norway", "A Belgian investigation into allegations that Giovanni Kessler monitored a private telephone call is ongoing. The European Anti-Fraud Office (OLAF) has said all evidence in its investigation was collected lawfully. It has denied conducting wiretapping or illegally recording telephone conversations. Kessler remains head of OLAF", "Silvio Zammit is currently facing charges of bribery and corruption in Malta. He denies the charges. He is the only person to be prosecuted in connection with the alleged request for a €60 million bribe", "John Dalli and his daughters deny any involvement in the alleged fraud on American investors" i "Dalli denies any suggestion that he is Dimitri".
3. Aparentment, hi ha una versió que dura 92 minuts.

COMENTARI: La veritat és que resulta difícil prendre's seriosament una peça d'informació quan es presenten expressament els periodistes que l'estan elaborant fotent-se un whisky o fumant-se una cigarreta "per alleujar l'excitació del moment" o, directament, fent el pallasso sense miraments. Trobo, a més, que la flaire d'improvisació, tot i que el projecte va ocupar 2 anys de feina, segons he llegit, no ajuda a establir ben bé què es pretén exposar. Almenys, podrien haver inclòs un capítol final de conclusions o quelcom... No sé. Això de "Mystery" en el títol m'ha enganyat; creia que seria una altra cosa. En resum, m'ha fet perdre el temps.

EN UN MOT: Bufonada.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "FUBAR - Temporada 1a" (25 de maig de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13064902/episodes?season=1

DURADA: 417 minuts i mig (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El fragment dels ninots del 4t capítol, quan el Luke i l'Emma Brunner, interpretats per l'Arnold Schwarzenegger i la Monica Barbaro, respectivament, fan teràpia amb el psicòleg, el doctor Pfeffer, encarnat per l'Scott Thompson.

PITJOR:
- Els retrets i les carrinclonades constants; la cara de babau del Schwarzenegger després que el seu personatge cardi, en el 6è episodi, amb el de la Fabiana Udenio, la Tally, és d'antologia.

NOTES:
1. El títol és l'acrònim de "Fucked Up Beyond All Repair/Recognition" o "Fouled Up Beyond All Recognition/Repair".
2. Els lliuraments s'anomenen "Take Your Daughter to Work Day", "Stole Train", "Honeyplot", "Armed & Dane-gerous", "Here Today, Gone To-Marrow", "Royally Flushed", "Urine Luck" i "That's It And That's All".
3. El rodatge es va portar a terme entre abril i setembre de 2022, fonamentalment, als Pinewood Toronto Studios de la capital de la província canadenca d'Ontario.
4. En els crèdits del primer episodi apareix la dedicatòria "In memory of Nick Kontsalakis".

COMENTARI: Els traumes de la gent m'han fet molta mandra; el del pare i la filla, el del malvat, en Boro Polonia, el paper del Gabriel Luna, els dels agents de la CIA, la Roo i l'Aldon, a càrrec de la Fortune Feimster i el Travis Van Winkle... I l'obsessió per la família, quin plom! L'acció, res de l'altre dijous, justeta, tot vist. L'argument, tornem-hi! La comèdia, més aviat minsa i previsible. M'ha recordat a aquella porqueria que, igualment, va encapçalar l'austríac anomenada "True Lies" https://ca.wikipedia.org/wiki/True_Lies, dirigida pel James Cameron. Clar que, en el 1994, érem tots més joves i, segurament, estàvem menys saturats de contingut audiovisual. Diu que representa la primera sèrie amb guió protagonitzada pel 38è governador de Califòrnia. Doncs, penso que se la podria haver estalviada. I jo, també.

EN UN MOT: Tronada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Only Murders in the Building - Temporada 2a" (Des del 28 de juny fins el 23 d'agost de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12851524/episodes?season=2

DURADA: 336 minuts (Crèdits: 29 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- En el sisè episodi, el trencament de la relació entre el Charles-Haden Savage i la Jan Bellows a càrrec de la doble del primer, la Sazz Pataki, encarnats per l'Steve Martin, l'Amy Ryan i la Jane Lynch, respectivament.

PITJOR:
- L'apagada del vuitè, farciment; i el moment en el que tots plegats canten "The Sound of Silence", la cançó escrita pel Paul Frederic Simon, resulta patètic.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Persons of Interest", "Framed", "The Last Day of Bunny Folger", "Here's Looking at You", "The Tell", "Performance Review", "Flipping the Pieces", "Hello, Darkness", "Sparring Partners" i "I Know Who Did It".
2. La primera temporada, igualment, composta per 10 lliuraments, va emetre's entre el 31 d'agost i el 19 d'octubre de 2021.
3. L'Arconia, l'edifici en el que figura que es desenvolupa el gruix de l'acció, és, en realitat, The Belnord https://en.wikipedia.org/wiki/The_Belnord, del barri de Manhattan de la ciutat nord-americana de Nova York; els interiors, no obstant, van enregistrar-se en els Silvercup Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Silvercup_Studios.
4. També, se l'anomena "OMITB"; i, en estadis previs a l'estrena, "The Raven".

COMENTARI: Diria que es sustenta gràcies a les intervencions de la parella d'avis, l'Steve Martin i el Martin Short, que conserven el do de la comèdia malgrat que sigui per nostàlgia en gran part. Si més no, els gags que ens ofereixen de tant en tant, com el de la càmera lenta del final, m'han fet somriure. I els flashbacks estan bé; per exemple, una colla, en una vetllada festiva dels 70s, sotmetent-se al truc del "Son of Sam" de la mà de l'Oliver Putnam jove. Una altra cosa que m'ha agradat, veure que la Shirley MacLaine encara belluga; és una debilitat meva d'infantesa. M'ha semblat, en canvi, que la capacitat física de la Selena Gomez per afrontar el seu paper era insuficient; en algunes escenes, ni vocalitza. Tampoc trobo que la intriga estigui gaire ben plantejada ni resolta. Clar que, segurament, era una excusa com qualsevol altra per continuar amb la fòrmula que els va funcionar en la primera escomesa, la qual no he vist. Ni veuré la tercera temporada.

EN UN MOT: Simpàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Adams Æbler" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0418455/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Mads Mikkelsen, en el paper de l'Ivan Fjeldsted, un individu afectat per la síndrome de solipsisme https://en.wikipedia.org/wiki/Solipsism_syndrome.

PITJOR:
- La desnaturalització fins el ridícul en el retrat del grup radical d'ultradreta i, en particular, de l'Adam Pedersen, encarnat per l'Ulrich Thomsen.

NOTES:
1. El títol internacional és "Adam's Apples".
2. El rodatge es va portar a terme en indrets del sud de l'illa danesa de Fyn, com la Horne Kirke del poble de Fåborg.
3. L'escena dels corbs menjant-se les pomes de l'arbre havia de ser generada digitalment; finalment, van aconseguir uns quants d'aquests ocells ensinistrats que els van estalviar la despesa.
4. A partir d'un pressupost d'uns 21 milions de corones daneses, en va recaptar 19.
5. L'argument s'inspira en el "Llibre de Job" https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_Job, que planteja tot un seguit de qüestions sobre la fe.

COMENTARI: La qualificaria de gran poca-soltada, irreverent, desconsiderada i amb tocs de mal gust. A més, la situació em grinyola bastant. M'empipa, per exemple, que algú sobrevisqui com si res a un tret al cervell o que el Khalid, el personatge de l'Ali Kazim, un paio que se suposa que té historial, posseeixi un arsenal perquè sí. És a dir, està molt bé la bondat i la part de la redempció però l'absurditat estúpida em toca la moral. I, malgrat això, m'ha passat força fluida. No, sé; potser, en un altre moment m'hauria fet gràcia.

EN UN MOT: Burleta.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Beautiful Life" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15282148/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La venjança de l'Oliver, encarnat pel Sebastian Jessen, després de veure's exclòs, quan crema el vaixell.

PITJOR:
- L'arrogància del protagonista, l'Elliott, un bordegàs que no sembla que estigui gaire pel cas, sense disciplina ni talent especial.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es veuen imatges d'un concert del Christopher Lund Nissen, el cantautor que interpreta el paper de l'Elliott.
2. El rodatge es va portar a terme entre desembre de 2022 i març de 2023 a indrets de Copenhagen, Frederikshavn, Aarhus i el poble d'Ebeltoft a Syddjurs.

COMENTARI: No passa d'esdevenir una acumulació de clixés del gènere que, amb la inclusió de drames i traumes d'allò més ordinaris, acaba fent bastant de pena. I ho dic en el sentit més pejoratiu del mot. Ni tant sols el vessant musical destaca en absolut. Imagino que els seguidors del Christopher seran els únics que quedaran satisfets d'empassar-se el rotllo aquest. Per cert, tinc entès que la noruega, l'Inga Ibsdotter Lilleaas, l'actriu que s'encarrega del personatge de la Lilly, va aprendre danès expressament pel rol que fa. Déu n'hi do! Jo porto mig any i no m'en surto gaire amb l'idioma... En fi, em queda la sensació que es tracta d'un producte sense solta ni volta, una imitació tirant a dolenta d'un conte conegut.

EN UN MOT: Bàsica.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Company de George Furth/Stephen Sondheim - Lonny Price - Neil Patrick Harris/Martha Plimpton/Stephen Colbert" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1942831/

DURADA: 144 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El que li diu el Paul a l'Amy, els papers de l'Aaron Lazar i la Katie Finneran, "Married people are no more marriage than musicians are music".

PITJOR:
- La interpretació del número titulat "You Could Drive a Person Crazy", a càrrec de la Kathy, l'April i la Marta, encarnades per la Chryssie Whitehead, la Christina Hendricks i l'Anika Noni Rose, respectivament.

NOTES:
1. L'obra original va estrenar-se el 24 de març de 1970 en el Shubert Theatre de Boston, en l'estat de Massachusetts dels EUA; la producció dirigida per l'Hal Prince, que va estrenar-se el 26 d'abril de 1970 en l'Alvin Theatre de Broadway, va ser guardonada en la 25a edició dels Annual Tony Awards, per exemple, amb les distincions de Best Musical, Best Book of a Musical, Best Original Score (Music and/or Lyrics) Written for the Theatre i Best Direction of a Musical.
2. Fou enregistrat en el que, aleshores, s'anomenava Avery Fisher Hall, en el complex Lincoln Center for the Performing Arts de la ciutat nord-americana de Nova York, entre el 7 i el 9 d'abril de 2011.
3. Després de 82 minuts, surt el rètol "Intermission".

COMENTARI: D'entrada, el posat d'imbècil del Neil Patrick Harris fent del Robert m'ha molestat bastant. És a dir, entenc que el seu Barney Stinson de la sèrie "How I Met Your Mother" https://ca.wikipedia.org/wiki/How_I_Met_Your_Mother podria trobar-se en una mateixa òrbita a la d'aquest altre solter, la qual cosa el qualificaria força. El problema, crec, rau en que se'l veu massa ample, a l'actor, sense deixar lloc al personatge. A més, de talent musical, va justet, em sembla; no acaba d'arriba a les notes. Després, el "Bobby, baby, Bobby, bubbi..." de la primera cançó no ajuda a rebre l'espectacle amb gaire il·lusió. Què n'és, de desagradable! I la gracieta es va repetint, és recurrent. En fi, cosa meva, suposo, perquè, de música, no en sé un borrall. Tot i que m'atreviria a afirmar que el tema de "Someone Is Waiting" resulta un pèl massa carrincló. El ridícul, el freguen, la Jennifer Laura Thompson i el Jon Cryer, en nom de la Jenny i el David, en l'escena del porro. Vergonyeta aliena, tu! A veure, no tot ho fotria a la brossa. En comparació amb versions diferents que he pogut revisar al YouTube, destacaria el tros del karate entre la Sarah i el Harry, en mans de la Martha Plimpton i l'Stephen Colbert, que es presenta més dinàmic (i divertit) aquí. O el ball de les mosses en roba interior, "Tick-Tock", encapçalades per la Chryssie Whitehead. Resumint, passa; però, derrapant una mica.

EN UN MOT: Anodí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "More Funny Women of a Certain Age" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11740776/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els jocs de paraules de la Carol Leifer; tret del darrer, allò del JewPS, que em sembla terrible.

PITJOR:
- El comentari final de la intervenció de la Thea Vidale amb el que adverteix l'audiència que si cap país els envaís es convertirien tots en negres; no ve a tomb de res.

NOTES:
1. Les participants en l'espectacle són la Carol Leifer, la Carole Montgomery, la Julia Scotti, la Tammy Pescatelli, la Thea Vidale i la Caroline Rhea.
2. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "In Loving Memory Of PINKY AND NATALIE".
3. Va enregistrar-se el 6 d'octubre de 2019 en The Bell House del districte de Brooklyn, en la ciutat nord-americana de Nova York; amb la Regina DeCicco fent de telonera.
4. És la segona edició del format, després de "Funny Women of a Certain Age", del 2019, dirigida per la Cat Solen; fou continuada per "Even More Funny Women of a Certain Age", a càrrec, també, com aquesta, de la Kristen Hartley.

COMENTARI: Així com, amb el primer, recordo haver rigut algun cop, aquest no m'ha fet gràcia en cap moment; trobo que l'intensiu de misèries m'ha desbordat. Les humoristes ens presenten acudits prou enginyosos, uns quants, ho reconec. Però tot plegat m'ha semblat depriment, la cirurgia plàstica de pelleringues i les vagines deteriorades. I, després, hi ha dones que no poden entendre perquè els homes s'estimen més cardar amb jovenetes... En fi, crec que el concepte de reunir iaies al damunt d'un escenari per explicar acudits és tant bo com qualsevol altre que fomenti la comèdia, en general. Només que, potser, l'humor podria ser menys decrèpit. Ho demana un vell.

EN UN MOT: Concentrat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!