diumenge, 31 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Brutti, sporchi e cattivi" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074252/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El nen ficant un vaixell de paper en la pica baptismal.
- L'escena de l'enverinament.
- El passeig al sostre del camió al ritme de la "Ripresa vocale" de l'Armando Trovajoli.

PITJOR:
- La seqüència del somni.
- La impunitat del patriarca.
- La naturalitat amb la que la Lisetta, encarnada en la Giselda Castrini, s'ofereix a masturbar el vell.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó "Prix de la mise en scène" en la 29a edició del Festival de Cannes.
2. El protagonista, el Giacinto Mazzatella, interpretat pel Nino Manfredi, parla el dialecte de Puglia.
3. Va rodar-se al barri romà de Monte Ciocci que, fins el 1977, era ocupat per tuguris com els que mostra la pel·lícula.

COMENTARI: L'absència de conseqüències em molesta, qui dia passa, anys empeny; ni ganivetades, ni incendis, ni relacions amb traïdoria, tot continua com si res. Esperava que l'avi malparit acabés mort. D'acord que ès una comèdia però fa bastanta rabieta.

EN UN MOT: Farsa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 30 de gener del 2021

MONÒLEG: "Billy Connolly: Live in London 2010" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2175581/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del la música peruana.
- L'acudit final del gronxador.

PITJOR:
- Que el Billy Connolly es posi a riure amb les mans als genolls per comentaris propis que no fan tanta gràcia.
- La història del bufet i la tita en la safata.

NOTES:
1. També, referit com "Billy Connolly: The Man Live in London" en l'edició en DVD i Blu-ray.
2. Enregistrat en el Hammersmith Apollo de Londres, Anglaterra, al llarg de 20 sessions.
3. S'anuncia com l'espectacle que va causar el col·lapse d'una plana web de venda d'entrades quan es va obrir al públic.

COMENTARI: Justeja una mica en alguns trossos i perdre sovint el fil del que explica no l'ajuda. Però hi ha un parell d'acudits que salven el monòleg i el fan, més o menys, digne. En acabat, la impressió que deixa no és gaire fresca.

EN UN MOT: Gastat.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Doctor Who - Shada" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7689226/

DURADA: 138 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El cor de joves cantant "Chattanooga Choo Choo", la peça del 1941 composta pel Mack Gordon i el Harry Warren.
- El drenatge cerebral.

PITJOR:
- Les animacions i els efectes visuals.
- El metratge innecessari, com l'atac de l'esfera al pescador, en James Muir, o les seqüències de transició llargues.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, es mostra el rètol "Dedicated to Dudley Simpson (1922-2017)".
2. Originalment, fou concebuda com una història dividida en 6 episodis de 25 minuts cadascun per marcar el final de la 17a temporada, la corresponent a 1979–80, de la sèrie produïda per la BBC des del 1963, "Doctor Who"; però mai va completar-se degut a una vaga en els estudis d'enregistrament durant la seva producció.
3. Altres presentacions de l'obra inclouen una reconstrucció del John Nathan-Turner publicada en format VHS l'any 1992, l'encàrrec per a la plana web de la BBC d'un àudio a Big Finish Productions que seria acompanyat per animacions d'il·lustracions del Lee Sullivan en 2003, una versió animada no oficial desenvolupada per l'Ian Levine en el 2011 i una novel·lització publicada per BBC Books en 2012 escrita pel Gareth Roberts.
4. L'emissió a través de la BBC America del 19 de juliol del 2018 li donava el nom de "The Lost Episode".
5. Compta amb escenes rodades l'estiu del 1979 a llocs de Cambridge, on el guionista, en Douglas Noel Adams, va néixer.

COMENTARI: El to de les veus de l'elenc en els fragments animats (moderns) provoca certa tendresa ja que tant la Lalla Ward com el Christopher Neame com el Daniel Hill, que interpreten la Romana, l'Skagra i el Chris Parsons, respectivament, sonen a vell, es fan entranyables; cosa que, per cert, no succeeix amb el Tom Baker, el quart Doctor. La veritat, no obstant, és que l'estètica, des del punt de vista actual, és força pobra, pels escenaris i pels accessoris, i els afegitós que serveixen per apedaçar el relat no ajuden gens. La trama és correcta; la pega és que s'allarga sense gaire esma. A més, els intents d'acudit resulten molt ximples. Resumit en mitja hora hauria estat un bon capítol senzill.

EN UN MOT: Relíquia.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 26 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Wolfwalkers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5198068/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- Les veus, els accents, la química entre l'Honor Kneafsey i l'Eva Whittaker, que interpreten la Robyn Goodfellowe i la Mebh Óg MacTíre, respectivament.
- La seqüència en la que sona "Running with the Wolves", el senzill de l'Aurora Aksnes del 2015.
- La desesperació de la Mebh en veure que no pot arreplegar prou màgia ella sola per guarir la seva mare.

PITJOR:
- La servitud del Bill Goodfellowe, cobert pel Sean Bean.
- La deixadesa del dibuix.

NOTES:
1. En els títols de crèdit es mostra la dedicatòria "For Mark Stewart, 1972 - 2020" i una llista dels noms dels gossos que corrien per l'estudi d'animació durant la producció del film amb l'apel·latiu de "Wolf Consultants" que inclou Apollo, Choco, Gilbert, Hobbes, Inu, Rocky i Rosie.
2. Inicialment, el personatge de la Robyn Goodfellowe havia de ser masculí.
3. Es considera la tercera i última part de la trilogia de folklore irlandès del Tomm Moore, succeint "The Secret of Kells", del 2009, i "Song of the Sea", del 2014.
4. Va publicar-se una adaptació al format de novel·la gràfica realitzada pel Samuel Sattin anomenada "WolfWalkers: The Graphic Novel".
5. Durant els títols de crèdit es veuen esbossos i dissenys.
6. Una de les fonts d'inspiració pels directors, en Tomm Moore i el Ross Stewart, va ser la llegenda dels homes llop d'Osraighe.

COMENTARI: La intensitat de la història pel que fa a les relacions familiars i la grapa de les nenes s'imposen a una proposta artística una mica irregular la qual, en alguns moments, ofereix la pobra impressió d'esborrany. Sorprenentment, el relat no s'en ressent. Deixant a banda l'aspecte fantàstic, diria que discret, podríem interpretar que els wolfwalkers serien els animalistes del segle XVII. La qüestió és que l'única manera de protegir les ovelles, les vaques, les gallines o els mateixos camperols dels llops aleshores devia ser liquidar-los, per molt que l'extinció d'aquests o d'altres depredadors sàpiga greu i tot el que vulgueu. Així, doncs, resignació.

EN UN MOT: Emocionant.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 24 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Mies vailla menneisyyttä" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0311519/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els actes de caritat que rep el protagonista, interpretat pel Markku Peltola.
- La intervenció del Matti Wuori, encara que la dicció seva sigui deficient.
- Les arrugues de l'Annikki Tähti.

PITJOR:
- Les escenes de les estomacades.
- El patatar patètic.
- Cares inexpressives, apagades.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "The Man Without a Past".
2. Li va ser atorgat el Grand Prix i, a la Kati Outinen per la seva participació en el film, el Prix d'interprétation féminine en la 55a edició del Festival de Cannes.
3. A partir d'un pressupost d'un milió dos-cents mil euros, va recaptar més de vuit milions.
4. Rodada entre l'agost i el setembre del 2001 a Helsinki, Finlàndia.

COMENTARI: Em queda el dubte de si la intenció del director, l'Aki Kaurismäki, era explotar l'humor sec (altrament, anomenat deadpan) o si ja li estaven bé les rèpliques mecàniques en els diàlegs. Sigui com sigui, la pel·lícula que li va sortir resulta força ensopida. Elements curiosos: les vivendes en contenidors amb dutxa exterior i l'empalmament d'estranquis a la xarxa elèctrica o alguna de les cançons que sonen (com "Paha vaanii" interpretada pel Marko Haavisto & Poutahaukat). Almenys, els personatges es tornen entranyables.

EN UN MOT: Somorta.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Home" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2224026/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Els cabells de la Gratuity "Tip" Tucci, a qui dóna veu la Rihanna.
- El canvi de color de la pell de l'Oh, el Boov fugitiu amb la veu del Jim Parsons.
- La trobada amb el comandant Gorg.

PITJOR:
- Que la nau del Gorg sigui una llauradora.
- La trivialitat d'algunes propostes científiques, com la utilització del Superxip Gorg.
- Es suposa que el "De sterrennacht" d'en Vincent van Gogh és al Museu d'Art Modern de Nova York, no a París; es confonen, potser, amb "La Nuit étoilée", exposat al Musée d'Orsay de la capital francesa?

NOTES:
1. En els primers dos minuts dels títols de crèdit apareixen instantànies dels protagonistes en pantalles de mòbil.
2. Inspirada en la història del llibre publicat el 2007 de l'Adam Rex, "The True Meaning of Smekday".
3. En Ryan Crego i el Thurop Van Orman van desenvolupar la sèrie animada derivada "Home: Adventures with Tip & Oh", que consta de quatre temporades de 13 capítols cadascuna, la darrera en 2018, més un especial estrenat l'1 de desembre del 2017.
4. A partir d'un pressupost de 135 milions de dòlars, va recaptar gairebé 390 milions.
5. Inicialment, el títol havia de ser "Happy Smekday!".

COMENTARI: Fàcil, simple, com bufar i fer ampolles; en aquest cas, bombolles. La sensació que he tingut és que va de menys a més, imagino, perquè l'assumpte del missatge intergalàctic em sembla molt poca-solta i, en canvi, la missió de trobar la Lucy Tucci, el personatge encarregat a la Jennifer Lopez, juntament amb el fil del Gorg i la seva descendència, s'aguanta una mica millor. Trobo que el disseny dels extraterrestres és un pèl bàsic en comparació amb el cotxe volador, per exemple, o alguns escenaris. No obstant, tant el Jim Parsons com l'Steve Martin i, fins i tot, el Matt L. Jones, compensen amb escreix aquesta senzillesa. He de reconèixer, però, que el ball involuntari de l'Oh al ritme de "Dancing in the Dark", interpretada per la mateixa Rihanna, m'ha dibuixat un somriure als llavis. En general, més entretinguda del que preveia amb un títol tant ordinari.

EN UN MOT: Vaga.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 23 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Arigatou-san" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027307/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges del trajecte, les muntanyes, els paratges.
- El retrat del període de depressió econòmica a partir dels personatges que intervenen.
- L'agrupament femení toquiota de kabuki.
- La badada del pilot que, gairebé, provoca que s'estimbi el vehicle.

PITJOR:
- La manera de fondre els plans en els que es mostra l'autobús acostant-se a un obstacle en el camí amb els del mateix vianant, animal o carro quedant enrere.
- Les limitacions de la fotografia.

NOTES:
1. Basada en el relat "Arigato" del guardonat amb un Nobelpriset i litteratur, en Yasunari Kawabata, i amb referències a "Izu no odoriko", una altra història del mateix autor ambientada en la regió d'Izu.
2. El títol en anglès és "Mr. Thank You".
3. Alguns dels indrets que es mencionen són Yugano, Kawazu, Nirayama, Nagaoka o Shichikencho.

COMENTARI: M'ha passat una mica com acostuma a succeir durant els viatges, més o menys, llargs (malgrat que, de fet, la pel·lícula és curta); que arriba un moment en el que l'experiència en si, els incentius del mateix trasllat, les vistes ofertes pels llocs de l'itinerari, la companyia, el passatemps escollit per aprofitar l'estona, deixen d'entretenir i tot plegat esdevé un tràmit que cal suportar fins l'arribada a destinació. L'èmfasi sobre les filles venudes a la ciutat per fer de prostitutes em sembla bastant redundant. La tensió o, més aviat, els retrets entre, sobretot, el comercial, interpretat pel Ryuji Ishiyama, i la noia desinhibida, la Michiko Kuwano, insípids. És cert que hi ha molts detalls que dibuixen un context pretèrit força interessant però hi ha d'altres que són tant subtils que no els he captat (culpa meva per no estar a l'aguait, suposo); per exemple, la noia obrera coreana o el desenllaç feliç amb prometença final entre el conductor, el Ken Uehara, i la nena de disset anys, la Mayumi Tsukiji. Ara, si es sabés exactament per on circula la tartana estaria millor.

EN UN MOT: Panoràmica.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 18 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Starting Over" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079948/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La destrossa de la Candice Bergen cantant les tres cançons originals que en Marvin Hamlisch i la Carole Bayer Sager van compondre pel film, "Better Than Ever", "Easy For You" i "Starting Over".
- L'actuació del Charles Durning, que encarna en Mickey, durant l'atac d'ansietat del seu germà a la botiga de matalassos.

PITJOR:
- La pocavergonya del Phil Potter en l'activitat escolar del "Dunk the Teacher".
- L'excitació exagerada de la Candice Bergen, que fa de la Jessica, a l'hotel, quan l'ex-marit, en Phil Potter, li toca l'espatlla.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 1973 escrita pel Dan Wakefield.
2. Recaptà més de 35 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 10 milions.
3. Va rodar-se entre novembre del 1978 i febrer del 1979 a Boston i Nova York, als EUA.
4. Diverses escenes estan inspirades en situacions viscudes pel protagonista, en Burt Reynolds, com l'atac d'ansietat o la trucada d'una ex-parella emocionada per motius diferents dels que es creia.

COMENTARI: Sembla ser que el senyor Reynolds cercava allunyar-se de l'encasellament en papers de seductor penques al que la indústria l'havia sotmès i el director, l'Alan Jay Pakula, que inicialment no el volia, es va convèncer, això sí, després de diferents proves, que l'actor se'n sortiria fent d'home corrent, vulnerable, amable. Jo no me l'acabo de creure; més aviat, el veig com un babau amb rampells de ganàpia; per exemple, en l'escena del cop de puny al braç de la seva ex-dona en ple trajecte de cotxe. A més, se m'ha fet llarga i la indecisió del paio m'ha provocat enuig. En fi, ni que fos per les dues nominacions d'Oscar, a la Jill Clayburgh i a la Candice Bergen, havia de donar-li una oportunitat.

EN UN MOT: Comú.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 17 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Josep" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10534996/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La fidelitat de l'estètica al dibuix de traç.

PITJOR:
- Les visions de la Frida Kahlo semblen un pèl forçades.

NOTES:
1. Li va ser atorgat l'European Film Award for Best Animated Film en la 33a edició dels European Film Awards.
2. La inspiració va aparèixer-li al director, l'Aurelien Froment, a partir del llibre del 2009 del Georges Bartolí, "La retirada ; exode et exil des républicains d'Espagne".
3. Per les escenes del film amb menys animació, el director va dibuixar personalment 800 plans per tal de no pedre l'expressivitat de les imatges.

COMENTARI: Interessant pel relat d'aquesta part fosca de l'acolliment dels refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola per part de França; hem de creure que verídic, d'acord al testimoni gràfic del Josep Bartolí i Guiu. La veritat, no obstant, és que l'animació m'ha resultat bastant decebedora. És a dir, de seguida, t'hi acostumes; però, d'inici, tira enrere. Malgrat això, la història atrapa i emociona.

EN UN MOT: Denunciant.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Poultrygeist: Night of the Chicken Dead" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462485/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola i l'humor, en general.

PITJOR:
- La xerrameca del protagonista, l'Arbie, encarnat en el Jason Yachanin.

NOTES:
1. Al llarg dels primers dos minuts dels títols de crèdit es mostren pollastres zombie ballant la coreografia del videoclip de "Thriller", la cançó de l'àlbum homònim del Michael Jackson publicat el 1982; al final, surt el rètol "Lovingly Dedicated To: R.L. 'Moo' Kaufman 1922-2004. You Were a Mother of an Independent!".
2. Rodada durant l'estiu del 2005 a les ciutats de Buffalo i Clarence, a l'estat de Nova York dels EUA.
3. Se li atribueix una recaptació d'uns 20 mil dòlars, sobre un pressupost de mig milio (part del qual, d'estalvis per a la jubilació del matrimoni Kaufman).
4. El director, en Lloyd Kaufman, interpreta el paper del vell/madur Arbie.
5. La gestació va durar 6 anys i va iniciar-se al voltant de 2002 a partir d'un guió especulatiu enviat a Troma Entertainment pel Daniel Bova.
6. El compositor de la banda sonora, en Duggie Banas, va involucrar-se en la producció a través d'un anunci en el que es demanava algú que treballés de franc en la pel·lícula; així mateix, molts dels accessoris i de les màscares utilitzats van ser proporcionats per estudis d'efectes especials d'arreu del món de manera gratuïta.

COMENTARI: Encara que els gags i els efectes són molt previsibles, es tracta d'una paròdia prou entretinguda que fa riure per la mateixa poca-solta irreverent de les situacions, l'entusiasme de l'elenc i els números musicals humorístics. En algun moment fa una miqueta de fàstic però res que qualsevol espectador bregat en el gènere no pugui suportar. Més o menys, allò que m'esperava, bé.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 15 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "La Última Fase" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6360398/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals i de llum.
- El filtre de veu metal·lica dels posseïts.

PITJOR:
- Els plans curts.
- El guió i els diàlegs.

NOTES:
1. Rodada a San Clemente del Tuyú, Argentina, al llarg de 20 dies del 2017.
2. El títol en els crèdits finals és "La última fase parte 1".
3. Al principi apareix un rètol que diu "Basada en investigaciones reales".
4. La productora, la Lorena D'Agata, va iniciar una campanya de finançament col·lectiu a Indiegogo amb un objectiu flexible de 40 mil euros però només van acostar-se als dos-cents de recaptació.

COMENTARI: Es nota molt la manca de mitjans, de creativitat, de talent, de trempera, de traça, de tot. A més, els actors estan apagats, l'argument és confús alhora que vulgar, la música, pobra, l'aspecte, amateur. En resum, fa una mica de pena tot plegat. És una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Limitada.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 10 de gener del 2021

DOCUMENTAL: "Crock of Gold: A Few Rounds with Shane MacGowan" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11778272/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els clips d'entrevistes antigues i fragments de film pretèrit, com els dels operaris grimpant pels gratacels de Nova York.   
- L'anècdota del cementiri maori a Nova Zelanda i el viatge d'speed.

PITJOR:
- Les animacions.
- La fragilitat dels entrevistadors/interlocutors davant del personatge, tothom va amb peus de plom.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit apareixen els rètols "Unconditional apology I was speaking from the heart when I spewed this stuff I was a stranger in my own soul", "To those who can accept it particurlarly the pogues family including Frank I offer unconditional love -L-💓-V!" i "To those who can't I'll see you at the gates of hell Shane MacGowan"; aleshores, es mostra una foto amb la dedicatòria "To Vic, my girl with green eyes"; més tard, "In memory of David Lally".
2. Li va ser atorgat l'Epaimahaiaren Sari Berezia en l'edició 68a del Donostia Zinemaldia; en la cerimònia de lliurament del qual el director, gairebé, pateix un accident en caure-li un ferro a prop a causa del fort vent que bufava.
3. El director, en Julien Temple, només va acceptar l'encàrrec quan el Johnny Depp va involucrar-se en el projecte.

COMENTARI: Pel que fa, estrictament, al context, algunes anècdotes del grup The Pogues i la música en si, molt bé, normal. Però la impressió d'estar davant d'una calamitat humana a qui, a més, en qualsevol moment li pot agafar un rampell d'hostilitat resulta molt tediós (paperot del Bobby Gillespie, per exemple). L'altra cosa que m'ha complicat una mica és la cronologia; sense gaires dates pel mig ni conèixer la història amb antelació, tot plegat m'ha semblat un pèl confús. La feina està ben feta però ha estat una pèrdua de temps perquè no m'ha aportat res.

EN UN MOT: Tràmit.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 9 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Trouble Brewing" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032059/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els tocaments per sota la taula de la festa.
- La situació a la Blue Star Brewery, amb la batalla d'ampolles, les corredisses i la resta.

PITJOR:
- La nit de lluita a la piscina.
- La cançó insulsa, "I Can Tell It By My Horoscope", composta pel Frederick Cliffe Howchin, el George Formby i el Harry Gifford.

NOTES:
1. Inspirada en la novel·la homònima del 1935 escrita pel Robert William Alexander amb el pseudònim Joan Butler.
2. La Googie Withers, que fa de la Mary Brown, explica que el mateix George Formby, que interpreta el George Gullip, se li va disculpar sobre la circumstància que no el deixaven parlar amb ella fora de les línies de diàleg; de fet, alguns contraplans de l'actriu es van filmar sense el protagonista al seu davant.
3. La dona comenta, també, que el líquid que figurava cervesa de les bótes de la destil·leria era un compost extintor anomenat Pyrene.

COMENTARI: La impressió inicial és de carrinclonada elevada al quadrat i al servei del comediant, el George Formby, qui signaria amb els Ealing Studios, la productora, fins a 22 pel·lícules en 7 anys. Déu n'hi do! Admiro l'intèrpret, conec els seus grans èxits musicals, però el personatge estúpid que encarna en aquest film em provoca certa ràbia. Tot i així, algunes de les escenes fan prou gràcia o, si més no, distreuen la vista. En fi, era una fórmula que funcionava en aquella època. Està bé.

EN UN MOT: Poca-solta.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Il bidone" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0047876/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esfereïment de la Lorella De Luca, que encarna la Patrizia, quan detenen el seu pare en la ficció, l'Augusto, el personatge a càrrec del Broderick Crawford.
- Les situacions d'incomoditat de la festa de cap d'any.

PITJOR:
- El drama patètic del Picasso.
- La conducció de l'Alberto De Amicis, que fa del Rinaldo, girant el volant d'un costat cap a l'altre sense solta ni volta.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "The Swindle".
2. Tant el Broderick Crawford, que fa de l'Augusto, com el Richard Basehart, que interpreta el paper del Picasso, van ser doblats a l'italià.
3. Va rodar-se entre l'abril i el juliol del 1955 en llocs com les barraques de l'Acquedotto dell'Acqua Felice de Roma.

COMENTARI: Les estafes, encara que una mica antiquades, aixequen cert interès de per si, pel component d'enginy. En aquest cas, però, el fet que les víctimes siguin totes miserables converteix els perpetradors en detestables, malgrat circumstàncies familiars qualssevol, i les seves accions, en especialment roïns. El que m'ha decebut una mica ha estat l'execució de l'escena final i del seu epíleg. No obstant, en general, el film resulta bastant recomenable.

EN UN MOT: Instructiva.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 4 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Pont de Varsòvia" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098139/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell destructiu al vagó de tren.

PITJOR:
- La discussió a través de les escales de la facultat entre el Francesc Orella i la Carme Elias sobre els calamarsets i les sípies.

NOTES:
1. Retrata la llegenda urbana del "submarinista en el bosc cremat"; falsa, doncs els vehicles que prenen aigua del mar per apagar incendis van equipats amb filtres, per la qual cosa, seria impossible absorbir un cos i/o abocar-lo al foc des de l'aire.
2. El títol apareix als 23 minuts i mig de l'inici.
3. Li va ser atorgat el guardó a la millor actriu a la Carme Elias per la interpretació del seu paper en aquesta pel·lícula en la 9a edició dels Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

COMENTARI: Com història és una anècdota, a més, amb diàlegs enrevessats, poca-soltes, repel·lents. Evidentment, agraeixo poder veure-li les popes a la protagonista (sobretot) i al grapat de senyores obeses que apareixen en un moment determinat cantant en pilotes. També, m'han agradat alguns plans interessants com els del Palau de la Música Catalana de Barcelona o del Far del Fangar del Delta de l’Ebre, però semblen forçats, sense solta ni volta. Suposo que el director, en Pere Portabella, en dirà experimentar. I em pregunto si la seqüència dels músics tocants als balcons es pot considerar com un acte precursor dels flashmobs. Per cert, la música, una castanya.

EN UN MOT: Pedant.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 3 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "O Menino e o Mundo" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3183630/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).

MILLOR:
- La relació entre el nen, el jove i el vell.
- Les seqüències de la ciutat.

PITJOR:
- Diria que, en tot cas, a les ciutats avançades/futurístiques només es dissenyarien les peces de roba, no es produirien.
- La solitud del nen, manca una parella.

NOTES:
1. El títol apareix passats 10 minuts de l'inici; internacionalment, es coneix com "Boy and the World".
2. Els diàlegs són en portuguès invers; d'igual manera, els rètols en els escenaris que es mostren són invertits i de cap per avall.
3. Cap a la meitat del 2016, va anunciar-se una col·laboració entre Folivari, Winds i Cyber Group Studios per produir la sèrie derivada "Menino and the Children of the World", composta per 52 capítols de 7 minuts cadascun.
4. Li van ser atorgats guardons en diferents festivals, entre els quals el Cristal du long métrage i el Prix du public en la 54a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Per l'estil del dibuix, el començament representa tot un repte. Una vegada superats els primers minuts, la cosa va millorant exponencialment. Potser, és una percepció personal però sembla com que, a mida que avança el relat, la composició va sofisticant-se. Malgrat la simplicitat del traç, els quadres atrapen gràcies a les perspectives, les ombres, les textures, el collage... la música. Segurament, un punt descoratjadora; encara, un plaer.

EN UN MOT: Creixent.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 2 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Gorod Zero" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0095244/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del pastís amb forma del cap del Leonid Filatov, l'actor que interpreta el paper de l'Alexey Varakin.

PITJOR:
- La parsimònia.

NOTES:
1. El títol internacional és "Zerograd" o "Zero City".
2. Li van ser atorgats premis en diferents festivals, entre els quals el "Gold Hugo" en la 25a edició del Chicago International Film Festival.
3. Fou restaurada i està disponible en el canal de Youtube de la productora Mosfilm https://www.youtube.com/MosfilmRuOfficial de forma gratuïta.

COMENTARI: Ja compro el tema de la sàtira, l'al·legoria del jou soviètic sobre l'individu i totes les interpretacions d'anul·lació de la identitat a través de l'absurditat o de la preservació de la història a partir de gent que no actua, immòbil, que no fa res (els maniquins del museu). Fins i tot, li puc trobar certa gràcia a alguns elements, la secretària en pilotes (lascívia meva per les carns de la Yelena Arzhanik), la ciutat sense sortida (clàssica situació de relat de terror) o el nano que li prediu el futur a l'home atrapat. Però és que m'ha avorrit sobiranament, se m'ha fet eterna. Només en la reconstrucció de la mort del cuiner, encarnat per l'Eugene Zernov, he cregut que la cosa s'animava; no ha estat així. Potser, això ja formava part del pla del director, el Karen Georgievich Shakhnazarov, liquidar l'espectador pel tedi per emfatitzar el missatge del film. Doncs, m'ha acabat els quartos.

EN UN MOT: Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "The Favourite" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5083738/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- L'episodi del tractament de la gota i, en general, la caracterització de la reina.
- L'escena en la que la Sarah dispara l'arma sense bala cap a l'Abigail.
- Les localitzacions, els interiors dels palaus.

PITJOR:
- Les imprecisions històriques i de llenguatge.
- El ball estúpid que fa la Rachel Weisz, que encarna la Sarah Churchill, duquessa de Marlborough.
- La justificació dels títols de crèdit els fa difícils de llegir.

NOTES:
1. Va rodar-se, principalment, entre març i maig del 2017 a la Hatfield House de Hertfordshire i al Hampton Court Palace del districte londinenc de Richmond upon Thames.
2. Esdevingué un èxit de taquilla en recaptar més de 95 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 15 milions.
3. El primer esborrany del guió, que es titulava "The Balance of Power", el va escriure la Deborah Davis en 1998.
4. L'Olivia Colman va rebre l'Academy Award for Best Actress per la seva interpretació de la reina Anne en la 91a edició dels premis atorgats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
5. La idea de sortir despullada fou de la mateixa actriu, l'Emma Stone.

COMENTARI: La competència entre les noies fa la història força entretinguda, amb un estira-i-arronsa entre dues dones molt atractives que, ja de per si, em fan perdre l'oremus. Hi ha detalls, a més, com les extravagàncies de la cort, la cursa d'ànecs o el llançament de fruita al bufó, que sobten. Crec, però, que ni els mateixos anglesos coneixen gaire la història d'aquesta reina. Per les dates del regnat, imagino que la guerra amb els francesos a la que es refereix el film no és altra que la funesta de successió que acabaria amb els Borbons dominant el territori català, el 1714.

EN UN MOT: Femenina.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Mank" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10618286/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenificació, l'ambientació en les èpoques dels 30's i 40's del segle passat, i els rètols imitant les anotacions d'un guió.
- Els detalls acurats, com la retallada del 50% de sou proposada pel Louis Burt Mayer durant la setmana de vacances bancàries, entre el 6 i el 13 de març del 1933.

PITJOR:
- Un posicionament proper al de l'article del New Yorker del 1971, "Raising Kane", escrit per la Pauline Kael, el qual ha estat desacreditat per diversos experts, respecte l'autoria dels esborranys de "Citizen Kane", la pel·lícula del 1941 dirigida per l'Orson Welles al voltant de la qual gira l'argument d'aquest film.
- Totes les imprecisions i les llicències artístiques del film; la més grollera, l'assumpte de la campanya política.

NOTES:
1. En Jack Fincher, pare del director, el David Fincher, va escriure el guió en la dècada dels 90's del segle XX.
2. Va rodar-se entre novembre del 2019 i febrer del 2020 a Hollywood, Victorville i San Marino, a l'estat de Califòrnia dels EUA.
3. Tant la Marion Davies com el Herman Jacob Mankiewicz són del 1897 mentre que l'Amanda Seyfried i el Gary Oldman, els que els interpreten, es porten 27 anys de diferència; la primera, nascuda el 1985 i el segon, el 1958.

COMENTARI: La presentació resulta engrescadora, sembla que avanci una d'aquelles grans obres en blanc i negre de l'època daurada de la meca del cinema. Però, aviat, la meva excitació ha desaparegut quan m'he adonat que em mancava context, m'he perdut amb els noms, els flashbacks i els personatges. Que, en realitat, tampoc importava tant perquè el film ens mostra un grapat de fets inventats. Això ho he descobert després, llegint per Internet (https://www.historyvshollywood.com/reelfaces/mank/), amb certa decepció. Per exemple, l'escena del pícnic entre en Mank i la Marion, quan es diuen que esperen mútuament ser perdonats tant si es roda el film com si no, m'ha agradat força... i, aparentment, és fictícia. En fi, malgrat tot, una bona estona.

EN UN MOT: Enganyosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 1 de gener del 2021

LLARGMETRATGE: "Huàn ài" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11810546/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La Hee Ching Paw, que interpreta la doctora Fung, fent de mentora.

PITJOR:
- La renúncia de la Yip Nam, el paper a càrrec de la Cecilia Choi.

NOTES:
1. També, anomenada "Beyond the Dream", internacionalment.
2. Es basa en el curtmetratge "Lóu shàngchuán lái de geesheeng", del mateix director, en Zhou Guanwei (també, conegut com Kiwi Chow, Kwun Wai Chow, Kwun-Wai Chow o Chow Kwun-Wai).
3. Ha estat adaptada a format de novel·la pel Jiang Xiaowei i publicada per Breakthrough Press.
4. El títol apareix passats els 23 minuts de pel·lícula.

COMENTARI: He rebut amb força encís tant la presentació de la malaltia del Lee Chi Lok, encarnat en el Lau Chun Him, com el desenvolupament de la teràpia que li ha de servir a la Yip Nam per redactar la seva tesi; és a dir, més o menys, dues terceres parts de la història. En el moment en el que la noia s'ensorra, però, sembla com que el relat comença a arrossegar-se per la tragèdia i m'he començat a perdre; potser, no em quadra amb l'ambició del personatge. La llàstima és que la protagonista només és aspirant a psiquiatre, per la qual cosa els seus traumes es suposen més comprensibles. Massa llarga.

EN UN MOT: Psiquiàtrica.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Bianca" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0085240/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El got gegant de crema de xocolata.

PITJOR:
- La baralla durant la classe de gimnàstica, després de les dues bufetades del professor a l'alumne.

NOTES:
1. El títol internacional és "Sweet Body of Bianca".
2. El psicòleg és interpretat pel Luigi Moretti que és el pare del director, en Nanni Moretti.
3. En l'escola Marilyn Monroe, el retrat que presideix l'aula és el del porter de futbol Dino Zoff.
4. Al final dels títols de crèdit, l'any del copyright expressat en números romans, MCMXXXIV, equival al 1934; li manquen 50 anys, L... Quin tros de cretí!

COMENTARI: Tot gira al voltant d'aquest personatge impertinent que és el Michele Apicella, encarnat en el Nanni Moretti. La seva poca-solta no fa cap gràcia i la xerrameca que l'acompanya esdevé insuportable. Un fàstic.

EN UN MOT: Antipàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!