SÈRIE: "Barry - Temporada 1a" (Des del 25 de març fins el 13 de maig de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5348176/episodes/?season=1

DURADA: 247 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de seducció del 4t episodi entre el Gene Cousineau i la Janice Moss, els papers del Henry Winkler i la Paula Newsome, respectivament.

PITJOR:
- L'ascendència que la Sally Reed, el rol a càrrec de la Sarah Goldberg, exerceix sobre el protagonista.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són: "Chapter One: Make Your Mark", "Chapter Two: Use It", "Chapter Three: Make the Unsafe Choice", "Chapter Four: Commit... to YOU", "Chapter Five: Do Your Job", "Chapter Six: Listen With Your Ears, React With Your Face", "Chapter Seven: Loud, Fast, and Keep Going" i "Chapter Eight: Know Your Truth"; la temporada 2a va emetre's entre el 31 de març i el 19 de maig de 2019; la tercera, des del 24 d'abril al 12 de juny de 2022; la quarta, entre el 16 d'abril i el 28 de maig de 2023; en total, 32 capítols.
2. En la 70a edició dels Primetime Emmy Awards https://en.wikipedia.org/wiki/70th_Primetime_Emmy_Awards, el Bill Hader va ser reconegut amb el guardó d'Outstanding Lead Actor in a Comedy Series, i en Henry Winkler, amb el d'Outstanding Supporting Actor in a Comedy Series.
3. En comptes de música, se sent so ambiental en els crèdits del 6è i 8è episodis.
4. El 4t capítol fou dirigit per la Maggie Carey https://en.wikipedia.org/wiki/Maggie_Carey, esposa del Bill Hader, malgrat, aleshores, estaven en procés de divorci.

COMENTARI: Em sembla bastant absurd que el bo del Bill Hader https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Hader rebi un premi de comèdia quan la seva interpretació aquí és qualsevol cosa menys còmica. En fi, coses d'americans. En general, m'ha fet la impressió de navegar sense rumb, a la deriva; els txetxens són ximples, la policia, incompetents, els companys de la classe d'actuació, uns desgraciats, i el protagonista, per ser un professional, massa matusser. Els quatre primers capítols avorreixen molt, sobretot, per la tabarra de l'ambient de teatre. No sé, els deu fer molta gràcia retratar les seves misèries i riure-se'n del seu context ridícul! Nogensmenys, a partir del ciquè episodi, quan l'argument es concreta pel costat del conflicte, he de reconèixer que atrapa una mica. El problema rau, però, en que l'home continua prenent decisions sense solta ni volta. En acabat, no queda clar si el paio pateix de trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic o és, tant sols, un curt de gambals. Per cert, per què la màfia hauria de necessitar un mercenari de fora de la banda per fer una feineta, encara que es tracti d'un assumpte de banyes? M'ha decebut perquè creia que em faria riure i no ha estat el cas.

EN UN MOT: Contradicció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Bill of Divorcement" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022685/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguna rèplica desvergonyida de la Sydney, com la que fa en rebre el llibre de pregàries d'obsequi, "It's against my principles to kneel down and say I'm a miserable sinner. I'm not miserable, and I'm not a sinner!".

PITJOR:
- El melodrama del desenllaç, la tendència dels Fairfield al martiri/sacrifici penós, tant del Hilary com de la Meg i de la Sydney, els personatges a càrrec del John Barrymore, la Billie Burke i la Katharine Hepburn, respectivament.

NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la peça teatral homònima https://en.wikipedia.org/wiki/A_Bill_of_Divorcement_(play), estrenada en 1921 i escrita per la Clemence Dane https://en.wikipedia.org/wiki/Clemence_Dane; la primera https://www.imdb.com/title/tt0315291/, apareguda en 1922, fou dirigida pel Denison Clift; la tercera https://www.imdb.com/title/tt0032252/, del 1940, pel John Farrow.
2. D'acord als registres de la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, la pel·lícula va generar un benefici de 110 mil dòlars durant el primer any d'exhibició.
3. El productor, en David O. Selznick, no volia la Katharine Hepburn en el film, però el director, el George Cukor, que havia quedat impressionat veient la prova de l'actriu, va imposar el seu criteri i va escollir-la.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en juliol de 1932 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost d'uns 250 mil dòlars; el marit de la Billie Burke, en Florenz Edward Ziegfeld Junior, va morir mentre es rodava la pel·lícula.

COMENTARI: La caricatura de beata penitent de la tieta Hester, el paper de l'Elizabeth Patterson, juntament amb la rebel·lió jovenívola de la Sydney prometien un contrast eixerit, una cadència àgil. Però, l'aparició del pare, fugat del manicomi, converteix la història en una paròdia, per exageració, de drama. Reconec que, d'inici, he enfocat l'assumpte de mala manera; doncs, ni la salut mental https://ca.wikipedia.org/wiki/Salut_mental ni les seqüeles provocades per una guerra, en aquest cas, la Gran Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, conviden a fer massa xerinola. No obstant això, trobo que el desequilibri palès de l'home elimina qualsevol debat seriós. I, per altra banda, les culpabilitats i les postures de sacrifici i auto-inflicció de condemnes vitals i altres rèmores d'una moral molt específica freguen la ridiculesa (si més no, des d'una mirada del primer quart del segle XXI). O sigui que, al final, m'ha semblat tot molt poc atractiu. De fet, se m'ha fet llarga.

EN UN MOT: Patètica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Merry Christmas, everyone! I'm not late, am I?
---
Billie Burke as Meg Fairfield
Katharine Hepburn as Sydney Fairfield
Elizabeth Patterson as Aunt Hester Fairfield

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "Elf Me" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28527613/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- L'antídot contra els Buddy Buddies que representa el llim màgic i el mitjà de retorn de l'elf Trip, el personatge del Pasquale Petrolo, mitjançant la carta de rebuig.

PITJOR:
- Barrejar "E.T. the Extra-Terrestrial" https://ca.wikipedia.org/wiki/ET,_l%27extraterrestre amb "Ghostbusters" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_ca%C3%A7afantasmes i "Gremlins" https://ca.wikipedia.org/wiki/Gremlins, per molt que els responsables ho anomenin homenatge.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, surt el rètol "Non smettete mai di sognare"; durant les lletres, es mostren preses falses.
2. De la direcció, s'encarrega YouNuts!, la marca que identifica l'equip que componen l'Antonio Usbergo i el Niccolò Celaia.
3. El Ciocca, interpretat pel Claudio Santamaria, parla el ciociaro https://en.wikipedia.org/wiki/Central-Northern_Latian_dialect, un dialecte del sud-est de Roma.

COMENTARI: Em grinyola bastant que uns pares no li diguin al seu fill de 10 anys, l'Elia, el paper del Federico Ielapi, que s'han separat. Això, la dislèxia i l'assetjament que pateix el nano semblen pedaços tristos per fer pena. A més, la dimensió de la vila no quadra amb la magnitud que es pretén atribuir al malvat. D'altra banda, s'intenta fer una mena d'al·legat a favor de la joguina artesana enfrontant-la a una merda de ninot de pelfa. Senzillament, ho trobo un despropòsit. Ni tant sols el protagonista cau gaire simpàtic... De manera que, tirant de benevolència, diré que la intenció (i quatre efectes especials) és el que compta. Però me la podria haver estalviat perfectament.

EN UN MOT: Pastitxo.

PAÍS:           ITÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blacklight" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14060094/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La néta, la Natalie Block, encarnada per la Gabriella Sengos.

PITJOR:
- El desenllaç, amb una capitulació ridículament fàcil del Gabriel Robinson, el paper que interpreta l'Aidan Quinn.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 43 milions de dòlars, va recaptar uns 14 milions.
2. Al final dels títols de crèdit, surt el rètol "The Producers would like to acknowledge the traditional owners of the land on which Blacklight was produced".
3. El títol original del guió era "Under Cover of Darkness".
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en diferents indrets de Melbourne i Canberra, a Austràlia, entre finals del 2020 i principis del 2021.

COMENTARI: El Liam Neeson, únic motiu pel que vaig donar-li una oportunitat a aquest film, sembla que no s'aguanta els pets, se'l veu fora de lloc. Segurament, el guió matusser del Nick May i el Mark Williams, aquest darrer, també, director, no l'afavoreix gens. Un exemple de patetisme, i que degrada la producció a nivells amateurs, és el camió de les escombraries amb el volant a la dreta, tenint en compte que està ambientada a Nord-amèrica. Temps perdut.

EN UN MOT: Grinyol.

PAÍS:           EUA, AUSTRÀLIA, XINA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Against the Ice" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13873302/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Iver Iversen, encarnat pel Joe Cole, ha de disparar un gos per tenir amb què alimentar els altres.

PITJOR:
- Les visions que té l'Ejnar Mikkelsen de la Naja Holm, interpretats pel Nikolaj Coster-Waldau i la Heida Reed, respectivament.

NOTES:
1. Està basada en la història explicada per l'Ejnar Mikkelsen en la publicació del 1955, "Farlig Tomandsfærd".
2. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Ejnar Mikkelsen and Naja Holm married one year later", "He dedicated his life to Greenland", "Iver Iversen never set foot in the Arctic again" i "Ejnar and Iver remained friends for life"; també, amb els primers noms, es veuen fotografies dels protagonistes, del vaixell de l'expedició, de la cabana i de la tripulació.
3. El director, en Peter Flinth, va rebre el suggeriment d'adaptar el text a format cinematogràfic de la reina danesa, la Margrethe II.

COMENTARI: M'esperava uns quadres i uns paisatges una mica més espectaculars de Grenlàndia. A part d'això, tot i reconeixent el caràcter extremadament hostil del territori, trobo que la missió esdevé bastant ximple i, donades les circumstàncies, allò que els passa als aventurers sembla més aviat ordinari. Bé, d'acord, però confesso que m'ha avorrit.

EN UN MOT: Freda.

PAÍS:           DINAMARCA, ISLÀNDIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Encounter" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12800524/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les reaccions dels nens, en Jay i el Bobby Khan, interpretats pel Lucian-River Chauhan i l'Aditya Geddada, respectivament, a les històries del pare.

PITJOR:
- El desenllaç arrossegat en el que un Malik Khan a la deriva, derrotat, encarnat pel Riz Ahmed, perllonga la detenció sense gaire sentit amb la col·laboració incomprensible del fill.

NOTES:
1. El títol de treball era "Invasion".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme la tardor del 2020 a llocs com Lone Pine i Alabama Hills, a l'estat nord-americà de Califòrnia, o a Los Lunas, en l'estat de New Mexico.
3. El guió original va escriure'l en Joe Barton cap el 2011; una gran referència per a la seva composició fou "A Perfect World", la pel·lícula del 1993 dirigida pel Clint Eastwood.
4. Un dels motius del director, el Michael Pearce, per involucrar-se en el projecte va ser la relació paterno-filial-fraternal que es retrata en el film, doncs li evocava la viscuda personalment amb la seva família.

COMENTARI: El meu retret seria que allò que es presenta com un relat fantàstic ordinari, d'extraterrestres paràsits, de missió heròica en solitari (amb quitxalla), al final, vira cap a un cas de trastorn mental i segrest que proporciona al film una conclusió, igualment, vulgar (però menys espectacular). Malgrat això, no em puc queixar. M'ha atrapat i m'ha entretingut, que era el que comptava.

EN UN MOT: Enganyosa.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Jagged" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14911244/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'artista canta la cançó "Ablaze", del seu novè àlbum, "Such Pretty Forks in the Road", amb la seva filla en braços.

PITJOR:
- Un fragment en el que una colla d'imitadores asiàtiques precedeix la presentació de la cantant en un concert.

NOTES:
1. Al principi dels crèdits, surten uns rètols que diuen "Jagged Little Pill is the second best-selling album by a female artist and the 12th best-selling album ever", "It has sold more than 33 million copies globally", "So far, Alanis has won seven Grammy Awards and 13 Juno Awards", "She has sold more than 75 million records worldwide" i "The Jagged Little Pill Broadway musical received 15 Tony nominations"; el títol inicial apareix passats 6 minuts del començament.
2. Forma part d'una sèrie de 6 documentals sobre temes musicals creada pel Bill Simmons i emesa per l'HBO anomenada "Music Box".
3. El 14 de setembre, l'endemà de l'estrena de la peça en la 46a edició del Toronto International Film Festival, es va fer pública una nota de l'Alanis Morissette en la que expressava el seu descontentament en relació al to i a la manca de veracitat d'elements de l'obra alhora que es justificava per no participar en la seva promoció.

COMENTARI: L'esclat de popularitat de la canadenca em va enxampar grandet però reconec haver quedat seduït per la seva aparença natural i el missatge cru de les seves cançons (que parlaven de fer mamades al cinema, per exemple). Tampoc vaig escoltar totes les d'aquella col·lecció, ni cap de les d'altres àlbums posteriors. Recordo, no obstant, enamorar-me molt d'ella amb "Head over Feet"; per cert, sona en els títols de crèdit d'aquest documental. En fi, ha estat un recordatori i, malgrat que en algun moment se m'ha fet una mica pesat per la manca d'al·licients, m'ha agradat tornar-la a veure i escoltar els tres o quatre èxits que vaig gaudir aleshores. La part més xocant, sense dubte, la de les històries tèrboles de l'adolescència.

EN UN MOT: Convencional.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Accountant" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2140479/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El Buster Reeves i la granada.

PITJOR:
- El Seth Lee, encarnant el Christian Wolff nen, fent d'autista en crisi.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 44 milions de dòlars, va recaptar més de 155 milions.
2. El gruix del rodatge va tenir lloc entre el 19 de gener i el 2 d'abril del 2015 a Atlanta, Roswell, Cartersville, a l'estat de Georgia dels EUA.
3. L'art marcial que els nens, el Seth Lee i el Jake Presley, practiquen s'anomena Pencak Silat.
4. El guió de la pel·lícula va formar part de The Black List, creada pel Franklin Leonard el 2004, en la seva edició del 2011.

COMENTARI: Per l'acció, els trets, la suposada intel·ligència infal·lible del protagonista, el Ben Affleck, afectat per la Síndrome d'Asperger, pel punt de suspens, per la Llei de Benford, i per la venjança de la mort del Francis Silverberg, el paper del Jeffrey Tambor, que cau tant bé, la impressió sobre el film, just acabat, era força positiva. M'ha tingut a l'aguait al llarg de les dues hores llargues que dura. A més, la simpàtica Anna Kendrick, que encarna la Dana Cummings, sempre és un al·licient per mi (és una "lletja" bufona). No obstant, un cop m'he posat a rumiar sobre detalls, l'encís s'ha anat desinflant de mica en mica. Ben vist, els adversaris cauen massa fàcil i la logística que porta la Justine, el personatge interpretat per l'Alison Wright, des del Harbour Institute, resulta un pèl inversemblant. Tampoc em convenç gaire l'excusa d'investigació que porten a terme el Ray King i la Marybeth Medina, encarnats pel J.K. Simmons i la Cynthia Addai-Robinson, respectivament. De manera que, segurament, no es mereix la nota que li poso. Però, és que m'ho he passat bé mirant-la.

EN UN MOT: Suflé.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Carrie Fisher's Wishful Drinking" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1705977/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del got d'aigua que demana la Debbie Reynolds quan escopia els vestits i les sabates de la seva mare, la Maxine.

PITJOR:
- Els moments en els que la Carrie s'inclina i crida "Do it!" a la platea; com quan comenta que si tens la manera de fer que en Paul Simon compongui una cançó sobre tu, ho facis.

NOTES:
1. L'espectacle va adaptar-se en un llibre que va publicar Simon & Schuster el 2008.
2. Durant els títols de crèdit, es mostren clips de la infantesa i l'adolescència de l'artista mentre interpreta "Happy Days Are Here Again", la cançó del 1929 composta pel Milton Ager i el Jack Yellen.
3. Enregistrat l'estiu del 2010 en el SOPAC, South Orange Performing Arts Center, de South Orange, New Jersey, EUA.
4. Al final dels crèdits, apareix el rètol "On September 22, 2010, three months after Carrie Fisher filmed this program, Eddie Fisher passed away. This show is dedicated to him".

COMENTARI: Tenia 53 anys en el moment de la funció encara que se la veu moure's per l'escenari com si en tingués una dècada més, fa una mica d'angúnia. De fet, d'acord amb el títol, m'esperava un relat més relacionat amb abusos de l'alcohol i de les drogues en comptes del grapat d'ocurrències simpàtiques que m'he trobat. Tot el que explica de la seva família resulta, si més no, curiós i, narrat en primera persona, fa més gràcia. Per altra banda, jo mai he estat un afeccionat acèrrim de la saga del George Lucas, "Star Wars", de manera que el personatge que la va fer eterna, la princesa Leia Organa, tampoc em provoca un sentiment gaire intens. Reconec, però, la bellesa propera de l'actriu i entenc el seu impacte. Ha estat una estona entretinguda.

EN UN MOT: Amistós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Freaks" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8781414/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de la Chloe i l'agent Ray, interpretades per la Lexy Kolker i la Greace Park, respectivament.

PITJOR:
- L'escena del cotxe per la zona residencial, accelerant, derrapant i perdent el control no cola.

NOTES:
1. Els directors, l'Adam Stein i el Zach Lipovsky, van esdevenir amics en 2007 en coincidir en un concurs televisiu anomenat "On the Lot".
2. Fou escrita en 2016 pels mateixos directors i rodada a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, l'agost del 2017.
3. No es veu el títol de la pel·lícula fins als crèdits.
4. Les paraules del Mark Duplass en una xerrada organitzada pel festival d'Austin, South by Southwest, del 2015, amb les que aconsella encarar la producció cinematogràfica d'acord als mitjans disponibles i no amb els desitjats, van inspirar l'Adam Stein i el Zach Lipovsky a l'hora d'engegar el projecte amb els recursos limitats que tenien a l'abast.

COMENTARI: Explicava, l'Adam Stein, que part de la inspiració a l'hora de plantejar l'actitud del pare, encarnat en l'Emile Hirsch, arribava de les històries que havia sentit de petit a l'escola sobre l'holocaust del poble jueu durant el nazisme en relació a la protecció dels petits. I aquesta és la impressió que provoquen les imatges, al principi. El mèrit rau en que, fins a cert punt, la història pot anar cap a qualsevol lloc d'igual manera que la rebequeria del personatge de la Lexy Kolker es capaç de suscitar, diria, a parts iguals, tendresa i repulsa, alternativament. Finalment, l'assumpte es concreta en focs artificials. Però el suspens fins aleshores resulta deliciós.

EN UN MOT: Admirable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Depois a Louca Sou Eu" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10520386/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El dinamisme del relat.

PITJOR:
- Un pèl massa melodramàtica.

NOTES:
1. Basada en el recull homònim d'articles de la Tatiane Bernardi Teixeira Pinto, publicat el 2016.
2. Inicialment, havia de llançar-se l'abril del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, l'estrena va ajornar-se fins el febrer del 2021; aprofitant l'avinentesa, els productors van crear un derivat en format de sèrie web, "Diário de uma quarentena", en el que la protagonista, la Dani, interpretada per la Débora Falabella, explica les seves experiències sobre la situació.
3. El rodatge va començar el 12 de març del 2019 i va durar 7 setmanes; alguns dels indrets on es va portar a terme són Alto da Boa Vista, Laranjeiras, Praia de Grumari, Rio de Janeiro i São Paulo.
4. En els títols de crèdit, es comenta que la pel·lícula va generar més de 800 llocs de treball directes i indirectes.
5. El títol internacional és "And They Say I Am the Crazy One".

COMENTARI: Des de fora sembla una mica egocèntrica, consentida i rampelluda però, clar, no sé fins a quin punt s'ha caricaturat la condició de la noia. Tampoc tinc cap experiència amb atacs de pànic ni amb l'ansietat extrema ni amb les fòbies paralitzadores ni amb cap dels medicaments que es mencionen per tractar desordres psicològics. No obstant això, el testimoni resulta prou amè i el punt de comicitat ajuda a generar certa empatia. La Débora Falabella ho fa molt bé mes no puc evitar trobar a faltar que la Tati Bernardi s'interpretés a si mateixa.

EN UN MOT: Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "The Undoing" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8134470/

DURADA: 344 minuts (Crèdits: 25 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La correcció gramatical que li fa la Janet Fraser, encarnada en la Rosemary Harris, a la Grace, el paper de la Nicole Kidman, en la videoconferència: "None of us is doing great... None is a contraction of not one. It's singular. The verb is singular".

PITJOR:
- La malaptesa del detectiu Joe Mendoza, a càrrec de l'Edgar Ramírez.

NOTES:
1. La sintonia d'inici, "Dream a Little Dream of Me", la cançó del 1931 composta pel Fabian Andre i el Wilbur Schwandt amb lletra del Gus Kahn, la interpreta la mateixa Nicole Kidman.
2. Està basada en la novel·la de la Jean Hanff Korelitz, "You Should Have Known", publicada el 2014.
3. Rodada en 2019 en la ciutat de Nova York, Kingston i North Fork; va triar-se aquest darrer perquè els residents de Shelter Island van oposar-se a la filmació.
4. La integren 6 episodis.

COMENTARI: Fins a l'últim moment he cregut que el culpable seria el pare, el Franklin Reinhardt, a qui dóna vida el Donald Sutherland, que s'ho havia fet venir bé per carregar-li el mort al gendre, el Hugh Grant. Si no, pensava, era massa obvi. Però ja diuen els experts que l'explicació més senzilla és la que acostuma a ser la més encertada; en aquest cas, ho ha estat. Clar, les històries amb psicòlegs pel mig solen interessar-me. Aquí, a més, la figura de la Haley Fitzgerald, encarnada en la Noma Dumezweni, afegeix certa intensitat a l'assumpte. I, com no? La Matilda De Angelis, la víctima, fa goig, tremenda. En resum, que m'ho he passat bé; excepte el primer capítol, massa burgès per mi.

EN UN MOT: Subtil.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tokyo!" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0976060/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els carrers deserts de la ciutat en el relat del hikikomori enamorat, "Shaking Tokyo", i els botons tatuats de la (robot?) Yuu Aoi.

PITJOR:
- Les converses en l'idioma inventat de "Merde" entre el Denis Lavant i en Jean-François Balmer, que fan els papers del boig i el seu advocat, respectivament.

NOTES:
1. Antologia composta pels episodis "Interior Design", "Merde" i "Shaking Tokyo", dirigits pel Michel Gondry, en Leos Carax i el Bong Joon-ho, respectivament.
2. La primera història està basada en el còmic anomenat "Cecil and Jordan in New York", de la Gabrielle Bell, ex-companya del director.
3. Durant el rodatge de "Merde" pels carrers de la capital japonesa, la gent avisava constantment la policia.

COMENTARI: Les peces se m'han fet una mica llargues, més de mitja hora cadascuna. No obstant, les tres propostes tenen el seu què; l'autoestima de la primera, la provocació de la segona (la que menys m'ha agradat), la pertinència de la tercera (coincident amb el confinament mundial actual per la COVID-19). Tampoc és que m'hagi emocionat gaire amb el conjunt, però les col·leccions de contes són el meu format preferit.

EN UN MOT: Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Twentieth Century" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0025919/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La fixació del Mathew J. Clark, interpretat per l'Etienne Girardot, escampant els adhesius.
- Els plans del tren des de l'exterior.

PITJOR:
- La teatralitat exagerada constant.
- Els xiscles de la Carole Lombard fent de la Lily Garland.

NOTES:
1. Adaptada de l'obra de teatre homònima del 1932 escrita pel Ben Hecht i el Charles MacArthur, alhora, basada en la peça que no va arribar a produir-se, "Napoleon of Broadway", del Charles Bruce Millholland, sobre les experiències de treballar amb l'excèntric productor de Broadway, en David Belasco.
2. Va incloure's en el National Film Registry de la Library of Congress de l'United States Congress en 2011.
3. En 1978, la mateixa història va ser transformada en un musical titulat "On the Twentieth Century" pel Cy Coleman, la Betty Comden i l'Adolph Green.
4. El títol es refereix al tren anomenat 20th Century Limited operat per la New York Central Railroad que va cobrir el recorregut entre la Grand Central Terminal de Nova York i la LaSalle Street Station de Chicago des del 1902 fins el 1967.

COMENTARI: Per començar, el personatge del John Barrymore, l'Oscar Jaffe, se m'ha fet bastant inaguantable; a sobre, al final, es surt amb la seva. I, després, enrenou, crits, rampells i fressa sense cap gràcia. Ho sento, massa intens, m'ha atabalat. Fora!

EN UN MOT: Embafadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Higurashi no Naku Koro ni - Temporada 1a" (Des del 4 d'abril fins el 26 de setembre del 2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0845738/episodes?year=2006

DURADA: 616 minuts (Crèdits: 91 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intent de lligar iteracions, la cruesa d'algunes execucions, la tortura de les ungles infligida a les germanes Mion i Shion Sonozaki, interpretades per la Satsuki Yukino, el raonament científic de la maledicció que aporta la Miyo Takano, a càrrec de la Miki Itou.

PITJOR:
- Les criaturades, la xerrameca, la reiteració, la conclusió i, sobretot, l'estupidesa del duel final entre la Rena Ryuuguu i el Keiichi Maebara, a càrrec de la Mai Nakahara i el Souichiro Hoshi.

NOTES:
1. En anglès, va publicar-se amb el títol "When They Cry - Higurashi no Naku Koro ni".
2. Està composta per 26 episodis que cobreixen els 6 primers capítols ( "Onikakushi", "Watanagashi", "Tatarigoroshi", "Himatsubushi", "Meakashi" i "Tsumihoroboshi") de l'aventura gràfica homònima en la que es basa, desenvolupada pel doujin (cercle amateur) anomenat 07th Expansion, amb el Ryukishi07 al capdavant, des del 2002 fins el 2005.
3. El material original en el que es basa s'ha adaptat a altres suports com el CD, el manga, la novel·la lleugera i, fins i tot, al cinema a través de dues pel·lícules amb un elenc de carn i ossos, "Higurashi no Naku Koro ni", del 2008, i "Higurashi no Naku Koro ni Chikai", del 2009, dirigides per l'Ataru Oikawa, més dues series dirigides pel Touru Outsuka, també, amb imatges reals, emeses el 2016.
4. El poble on transcorren els aconteixements, Hinamizawa, està inspirat en Shirakawa, a la prefectura japonesa de Gifu.

COMENTARI: No calien tants minuts per explicar els diferent angles d'una història que tampoc dóna per tant, es fa molt tediosa (i hi ha continuació!!!). Aquí, evidentment, no es tracta de connectar amb els personatges, però és que no engresquen ni en el seu vessant sa ni en el trastornat. Potser, m'he despertat una mica amb el fragment del detectiu novell Mamoru Akasaka, a qui posa veu el Daisuke Ono. I no puc negar que el plantejament d'unes quantes situacions afavoreix el suspens i l'adrenalina. No obstant això, la deriva, la repetició, l'especulació, l'estètica ordinària, tot plegat, m'han anestesiat. Si més no, aquest cop he aconseguit acabar-la; l'altra vegada, fa una dècada, vaig abandonar al quart lliurament.

EN UN MOT: Espremuda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Play Misty for Me" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0067588/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La capacitat burxadora de la Jessica Walter fent de l'Evelyn Draper.
- El cop de puny final; el cos que queda surant a l'aigua és el de la mateixa actriu.

PITJOR:
- L'interludi erotico-campestre de la parella, en Dave Garver i la Tobie Williams, interpretats pel Clint Eastwood i la Donna Mills, respectivament, mentre sona la peça "The First Time Ever I Saw Your Face" cantada per la Roberta Flack (per la que la productora va pagar 2 mil dòlars), i l'excés de passejades/excursions per la costa.
- El pedaç del Monterey Jazz Festival de setembre del 1970.
- La poca efectivitat dels atacs de l'Evelyn Draper.

NOTES:
1. Fou un èxit de crítica i recaptació, recollint més de 10 milions de dòlars sobre un pressupost de 950 mil.
2. Va rodar-se entre setembre i octubre del 1970 a localitzacions de Califòrnia com Monterey i la població de Carmel-by-the-Sea, de la que el director va exercir d'alcalde entre 1986 i 1988.
3. Representa el debut com a director del Clint Eastwood.
4. En Donald Siegel, qui havia dirigit el mateix Eastwood, fa el paper d'en Murphy i va assistir-lo en aquesta producció; com a broma al veterà, el novell va fer repetir onze vegades la primera escena que afrontaven abans de disposar-se a enregistrar-la.

COMENTARI: Sembla ben bé que en Clint ens vulgui vendre una parcel·la en la costa del Pacífic amb tants plans de penya-segats, platgeta, boscatge, mar bruta. I, en certa manera, resulta força interessant aquesta mirada a l'aspecte de fa 50 anys d'aquelles contrades; tot i que, personalment, em faria més il·lusió rememorar el litoral català d'aleshores, que em queda més a prop. Doncs, he començat amb expectatives elevades però he acabat avorrint-me. És a dir, l'argument resisteix gràcies als rampells de la fanàtica; més enllà, tot previsible i pastós. Se m'ha fet pesada. D'acord, reconec que el paio em cau com el cul.

EN UN MOT: Dilatada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Huàn ài" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11810546/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La Hee Ching Paw, que interpreta la doctora Fung, fent de mentora.

PITJOR:
- La renúncia de la Yip Nam, el paper a càrrec de la Cecilia Choi.

NOTES:
1. També, anomenada "Beyond the Dream", internacionalment.
2. Es basa en el curtmetratge "Lóu shàngchuán lái de geesheeng", del mateix director, en Zhou Guanwei (també, conegut com Kiwi Chow, Kwun Wai Chow, Kwun-Wai Chow o Chow Kwun-Wai).
3. Ha estat adaptada a format de novel·la pel Jiang Xiaowei i publicada per Breakthrough Press.
4. El títol apareix passats els 23 minuts de pel·lícula.

COMENTARI: He rebut amb força encís tant la presentació de la malaltia del Lee Chi Lok, encarnat en el Lau Chun Him, com el desenvolupament de la teràpia que li ha de servir a la Yip Nam per redactar la seva tesi; és a dir, més o menys, dues terceres parts de la història. En el moment en el que la noia s'ensorra, però, sembla com que el relat comença a arrossegar-se per la tragèdia i m'he començat a perdre; potser, no em quadra amb l'ambició del personatge. La llàstima és que la protagonista només és aspirant a psiquiatre, per la qual cosa els seus traumes es suposen més comprensibles. Massa llarga.

EN UN MOT: Psiquiàtrica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bianca" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0085240/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El got gegant de crema de xocolata.

PITJOR:
- La baralla durant la classe de gimnàstica, després de les dues bufetades del professor a l'alumne.

NOTES:
1. El títol internacional és "Sweet Body of Bianca".
2. El psicòleg és interpretat pel Luigi Moretti que és el pare del director, en Nanni Moretti.
3. En l'escola Marilyn Monroe, el retrat que presideix l'aula és el del porter de futbol Dino Zoff.
4. Al final dels títols de crèdit, l'any del copyright expressat en números romans, MCMXXXIV, equival al 1934; li manquen 50 anys, L... Quin tros de cretí!

COMENTARI: Tot gira al voltant d'aquest personatge impertinent que és el Michele Apicella, encarnat en el Nanni Moretti. La seva poca-solta no fa cap gràcia i la xerrameca que l'acompanya esdevé insuportable. Un fàstic.

EN UN MOT: Antipàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!