SÈRIE: "His & Hers - Temporada 1a" (8 de gener de 2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33035373/episodes/?season=1

DURADA: 249 minuts (Crèdits: 15 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia com a coartada.

PITJOR:
- La carta plena de bajanades de l'Alice Andrews, el personatge a càrrec de la Crystal Fox, amb el reconeixement emocionat de la filla.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la homònima de l'Alice Feeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alice_Feeney, publicada en 2020.
2. Consta de 6 episodis; el gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre de 2024 a Dahlonega https://ca.wikipedia.org/wiki/Dahlonega i en altres indrets de les rodalies d'Atlanta https://ca.wikipedia.org/wiki/Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia.

COMENTARI: El punt de Ventafocs https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs a l'institut de nenes mesquines m'ha fet molta mandra, la veritat. Més, encara, la violació enregistrada en vídeo sense denunciar. Però, allò que m'ha desesperat de debó ha estat una presentació tant tramposa que es permet, per exemple, el truc vil de canviar de veu narradora; si més no, al final. Tampoc trobo lícit el ball d'identitats de la grassa psicòpata, l'Astrid Rotenberry fent de la Catherine Kelly, que s'aprima i esdevé presentadora de notícies, la Rebecca Rittenhouse fent de la Lexy Jones. O la vella venjativa que, en el fons, incrimina els qui vol ajudar amb el que fa. La qüestió és que, aparentment, el detectiu Jack Harper, encarnat pel Jon Bernthal, és un merdes, i la Priya Patel, el paper de la Sunita Mani, una aprenenta inepta. Així, impossible resoldre res. La solució? Precipitar un desenllaç amb un enfrontament ben absurd entre les dues dives. No sé. Tot plegat, els personatges, la logística, el poble, em grinyola massa.

EN UN MOT: Roïna.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.

PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.

COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.

EN UN MOT: Parida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dogme 1 Festen" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154420/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del Christian Klingenfeldt-Hansen, el paper interpretat per l'Ulrich Thomsen, per denunciar en públic les maldats del Helge, encarnat pel Henning Moritzen.

PITJOR:
- Les deficiències tècniques a compte del Dogme 95, especialment, en el vessant de la il·luminació.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Celebration".
2. Fou el primer film que obeïa els preceptes del manifest del Dogme 95 https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95, ideat pel mateix director de la pel·lícula, en Thomas Vinterberg, juntament amb el Lars von Trier.
3. Se'n han fet diferents adaptacions al teatre entre les quals la del 2004 realitzada pel David Eldridge https://en.wikipedia.org/wiki/Festen_(play).
4. El director fa un cameo intervenint com a conductor del taxi que porta el Gbatokai Dakinah a l'entrada de Skjoldenæsholm https://en.wikipedia.org/wiki/Skjolden%C3%A6sholm, on es celebra la festa.
5. Durant els crèdits, sona la melodia de "Music Box Dancer" https://en.wikipedia.org/wiki/Music_Box_Dancer, la peça d'en Frank Mills enregistrada en 1974, mentre s'intercalen imatges d'una capsa de música.

COMENTARI: Un assumpte desagradable i molta traça a l'hora de violentar l'espectador, sobretot, amb les marranades impunes del Michael, el personatge del Thomas Bo Larsen; les agressions, les actituds masclistes i racistes. El que no m'ha acabat de quadrar tant és la paciència i la cooperació de la parròquia o la situació de segrest col·lectiu amb conxorxa inclosa entre el protagonista i el personal de servei de l'hotel. És a dir, trobo que l'acció entra en una mena d'atzucac després de la primera bomba en quedar mancada d'una reacció raonable. D'alguna manera, s'ajorna la resolució forçant un parell d'envestides més. I això, a mi, m'ha avorrit. Reconeixo, no obstant, la capacitat per a la pertorbació.

EN UN MOT: Incòmoda.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Woman of the Hour" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7737800/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La Denalda Williams fent de la Marilyn, la maquilladora.

PITJOR:
- El canvi de to del flirteig entre la Sheryl Bradshaw i el Rodney Alcala https://en.wikipedia.org/wiki/Rodney_Alcala, els papers de l'Anna Kendrick i el Daniel Zovatto, respectivament, en relació a la interacció real que succeí en antena entre els dos el 13 de setembre de 1978.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareixen els rètols, "On February 14, 1979, a teenage runaway escaped Rodney Alcala by asking him to keep the encounter a secret", "While awaiting trial, he was released on bail. Once freed, he murdered a 21 year old woman and a 12 year old girl", "Alcala was rearrested in 1979. Only then did authorities begin to uncover the scope of his crimes", "For over a decade Alcala had been reported to law enforcement by survivors and other private citizens without consequence", "He was eventually convicted of the murders of seven women and girls. Some authorities estimate the true number of victims to be as high as 130", "After 31 years in prison, Alcala had a final chance for acquittal. The runaway, now a grown woman, appeared in court to testify against him. According to the prosecutor, <She showed up and put the nail in Rodney's coffin>", "Cheryl Bradshaw left California to live a private life and raise a family" i "Rodney Alcala died in incarceration".
2. Explota la participació de l'assassí, el Rodrigo Jacques Alcala, en el programa creat pel Chuck Barris, "The All-New Dating Game" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dating_Game; de fet, el títol de treball del projecte fou "The Dating Game".
3. El guió escrit per l'Ian MacAllister McDonald, aleshores anomenat "Rodney & Sheryl", va figurar en The Black List, la llista creada pel Franklin Leonard, en l'any 2017 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey)#2017_Black_List.
4. En 2017, el Peter Medak va dirigir "Dating Game Killer" https://www.imdb.com/title/tt6294806/, un telefilm sobre el mateix criminal.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre octubre i desembre de 2022 en indrets de la província canadenca de British Columbia, com Vancouver, i de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Lancaster.

COMENTARI: Vaig conèixer el cas gràcies a un dels capítols del programa del Carles Porta i Gaset, "Crims" https://ca.wikipedia.org/wiki/Crims_(programa_de_radiotelevisi%C3%B3). De manera que tenia molta curiositat en descobrir com es podia convertir una anècdota frívola, la trobada puntual d'una noia amb l'homicida en un espectacle de televisió, en l'eix principal de la trama d'una pel·lícula. I m'ha quedat clar que no han estat capaços de fer-ho. Trobo que la "senyora de l'hora" en qüestió representa un personatge no secundari... sense cap rellevància en la història; ni és víctima mortal ni denuncia ni res. En tot cas, li correspondria més importància a l'Amy, encarnada per l'Autumn Best... Potser, se m'acut, la Kendrick pretenia, sobretot, fer palès l'assetjament constant que pateixen les dones per part d'aquest món masclista i, en particular, les actrius (o aspirants). Almenys, en això, se'n surt. Però, aleshores, no calia la crònica negra. Total, crec que l'enfocament és un despropòsit absolut i me'n penedeixo d'haver-la vist.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blink Twice" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14858658/

DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 26 (sobre 100).

MILLOR:
- Adreçar el tema de la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica.

PITJOR:
- L'Slater King, el paper interpretat pel Channing Tatum, repetint "I'm sorry!" més de vint vegades seguides.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'uns vint milions de dòlars, va recaptar-ne'n gairebé setanta.
2. El títol de treball fou "Pussy Island".
3. Abans de començar, surt el rètol, "Trigger Warning//Blink Twice is a psychological thriller about the abuse of power. While this is a fictionalized movie, it contains mature themes and depictions of violence - including sexual violence.//This may be upsetting or triggering for some viewers".
4. Durant el rodatge, que es va portar a terme l'estiu de 2022 a Yucatán i Quintana Roo, Mèxic, la directora, la Zoë Kravitz, i el protagonista, el Channing Tatum, es van convertir en parella sentimental.

COMENTARI: Si no existissin casos com el del Jeffrey Epstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Epstein o el d'en Bill Cosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Cosby afirmaria rotundament que la premissa resulta absurda i, amb un paio tant ben plantat com el Tatum fent de predador, més encara. No crec que algú així hagi de recórrer a cap martingala per muntar orgies si li venen de gust. Però, inclús acceptant tal escenari, trobo que els elements que manega la història per crear intriga o suspens són insuficients i un pèl fal·laços. Per començar, l'illa, si més no la parcel·la on s'allotja la tropa, no sembla especialment suggeridora. Després, això del perfum i de l'antídot no s'aguanta per enlloc. Trobo el clímax tirant a ridícul. I la resolució, una parida estúpida. En fi, l'assumpte es mereixia una trama una mica més treballada, més decent. I que m'he avorrit moltíssim, coi!

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jimmy Carr: Natural Born Killer" (16 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31723041/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Maybe" del Jacob, l'espectador.

PITJOR:
- La construcció de l'acudit de l'errata feta per la col·laboradora de l'entitat benèfica, excusa descarada per tractar de retardat el públic.

NOTES:
1. Fou enregistrat en setembre de 2023 en l'Aylesbury Waterside Theatre durant la gira de l'espectacle, "Terribly Funny 2.0", tot provant material per al xou posterior, "Laughs Funny".
2. Representa el quart especial del comediant per a la plataforma, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix, després de "Funny Business", "The Best Of, Ultimate, Gold, Greatest Hits" i "His Dark Material", del 2016, 2019 i 2021, respectivament.

COMENTARI: Com sempre, provocador de manera massa gratuïta. Ves! M'hauria agradat escoltar un dels seus acudits de mal gust, de pederàstia o d'agressió sexual, però referit al seu fill prematur. De fet, no m'hauria agradat, aquesta és la qüestió. M'hauria fet la mateixa gràcia nul·la que la resta de les seves barrabassades previsibles. I aquest retrat pejoratiu que fa de la figura paterna o de la petició de matrimoni, de quin segle està parlant? Quina ficada de peus a la galleda, nen! Total, que ha estat una mena de tortura empassar-me la funció sencera. Ja vaig cometre l'error d'anar a veure'l en directe a Cambridge fa deu ó quinze anys. Es va passar tota l'estona insultant espectadors. Així que la culpa és meva per donar-li una segona oportunitat. Escombraries.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Barbarians: The Vikings" (19 de gener de 2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1208055/

DURADA: 43 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions dels experts, el William A. Fitzhugh, la Cecilia Holland, el James Reston Jr. o el Kelly DeVries.

PITJOR:
- Que es descuidin de pintar Dinamarca en el mapa com a terra víkinga.

NOTES:
1. Forma part de la sèrie, "Barbarians" https://www.imdb.com/title/tt1209452/, dirigida pel Robert H. Gardner, i l'acompanyen tres episodis més, "The Goths", "The Huns" i "The Mongols"; en 2007, va emetre's una segona temporada, "Barbarians II" https://www.imdb.com/title/tt1209451/, també, integrada per quatre lliuraments, "Vandals", "Saxons", "Franks" i "The Lombards".
2. La sèrie a la que pertany fou el programa millor valorat de l'any de the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3).

COMENTARI: No trobo que m'expliqui gaire bé com passa de considerar, aquesta gent, de "terroristes, saquejadors, lladres, guerrers, colons" a "exploradors, comerciants, agents d'un extraordinari canvi social i polític, responsables d'estimular el creixement econòmic mundial i la fortificació d'Europa, el desenvolupament de les identitats nacionals, els avanços en la construcció d'embarcacions i en la navegació... i moltes altres coses". Entenc la limitació del minutatge però tinc la sensació de superficialitat. Em deixa bastant insatisfet.

EN UN MOT: Reduït.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Sam Morril: I Got This" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11798038/

DURADA: 47 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- La comparació entre cigales de 30 i de 60 anys fent el paral·lelisme amb un becari i el director de l'empresa, "An old dick is like a CEO. He's like, this better be important, okay?".

PITJOR:
- L'acudit de la pornografia autista.

NOTES:
1. És el 3r especial del còmic; se'l va produir ell mateix i el va estrenar en el seu canal de Youtube en febrer del 2020; l'espectacle va sumar més d'un milió i mig de visualitzacions durant els primers 15 dies després de ser publicat; posteriorment, Comedy Central va comprar-li els drets.
2. Fou enregistrat en el Comedy Cellar at The Village Underground de la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: No tots els acudits que llança cauen bé ni totes les anècdotes que explica resulten divertides, trobo. Però, i d'això ja t'avisa, també, el propi humorista, l'estructura del material ajuda a que el monòleg quedi prou sòlid. A més, no arriba a l'hora de durada, la xerrada. De manera que no deixa gaire temps per l'avorriment. Total, que m'ha passat lleuger i em roman una bona impressió, poca cosa més.

EN UN MOT: Fluït.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Artifice Girl" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20859464/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El contrast de comportament de la Cherry, el personatge a càrrec de la Tatum Matthews, d'abans i de després que l'Amos, encarnat pel David Girard, destapi el potencial autèntic del sistema.

PITJOR:
- El punt excessiu de verborrea.

NOTES:
1. És composta per 3 capítols anomenats "I The Clearwater Kid", "II Singularity & Sockeye" i "III Caro-Kann"; el darrer es refereix a una jugada d'escacs https://ca.wikipedia.org/wiki/Defensa_Caro-Kann.
2. El rodatge es va portar a terme a Jacksonville, en l'estat nord-americà de Florida, en temps de la pandèmia de la COVID-19; primer, van filmar el segment inicial que els va servir de prova de concepte per anar a cercar col·laboracions.
3. En Franklin Ritch, que fa tant de director com de guionista com d'actor, va treballar en el projecte durant 2 anys i mig.

COMENTARI: La presentació es fa una mica pesadeta amb tanta xerrera i l'escenari justeja. És a dir, austeritat extrema; es fan bastant paleses les limitacions, l'economia de recursos de la producció (tant per confinaments com per pressupost, imagino). No obstant això, l'assumpte resulta prou delicat, primer, i suficientment fascinador, després, per mantenir la tensió. T'atrapa de seguida. En relació a l'argument, trobo molt encertada la connexió entre el trauma del desenvolupador i el propòsit pràctic de la seva creació. Engresca. El que no concebo tant és la rebequeria de la IA en l'etapa final. A mi em suggereix una absurditat que considero impròpia d'una entitat intel·ligent autònoma. Clar que tampoc tinc ni la formació adequada ni, segurament, l'autoritat moral per jutjar com hauria d'evolucionar la tecnologia en aquest sentit. En fi, que aquests cineastes que són capaços d'aixecar un projecte així de manera tant òptima em deixen ben admirat. Bravo!

EN UN MOT: Eficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bijo no Harawata" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0224102/

DURADA: 68 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans de la injecció en vena de la substància anomenada "angel rain", tant de la Hiromi com de la Yoshimi, els papers a càrrec de la Megumi Ozawa i la Seira Kitagawa, respectivament.

PITJOR:
- L'escena inicial en la que el cap de la banda, crec que és el Ken Yoshizawa, dina emetent tota mena de sorolls bucals fastigosos, mentre mastega i engoleix.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film del mateix any, "Shojo no harawata", també, dirigit pel Kazuo Komizu.
2. Internacionalment, s'anomena "Entrails of a Beautiful Woman", "Guts of a Beauty" o "Guts of a Virgin 2".

COMENTARI: Des de la perspectiva actual, resulta absolutament impresentable, indigna, una autèntica porqueria, un insult al mitjà i a l'espectador, no s'en salva res. Potser, en l'any de l'estrena, les escenes de pit i cuixa justificaven una proposta tant absurda, si més no, per l'espectador més libidinós àvid de carn o obsedit per alguna de les mosses que hi apareixen; que ho dubto. Perquè no crec que la quota de sang i fetge satisfés ningú, doncs, sembla bastant ridícula. Terrible! Això, sí, el cartell promocional fa patxoca.

EN UN MOT: Abjecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fasandræberne" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3140100/

DURADA: 119 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'execució final del Ditlev Pram, encarnat pel Pilou Asbæk, al foc.

PITJOR:
- La facilitat amb la que la Kirsten Marie Lassen, interpretada per la Danica Curcic, fuig de la garjola o es carrega el Tim Alberg, el paper del Peter Christoffersen.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The Absent One", "Department Q: The Absent One" o "Pheasant Killers".
2. Està basada en la novel·la homònima del Jussi Adler-Olsen, publicada en 2008, i és la segona de la sèrie d'adaptacions d'històries de l'Afdeling Q, precedida per "Kvinden i buret", en 2013, a càrrec, també, del Mikkel Nørgaard, i continuada per la del 2016, "Flaskepost fra P", dirigida pel Hans Petter Moland.
3. Va tenir un pressupost de 39 milions de corones daneses i una recaptació de, gairebé, el doble.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor del 2013 en localitzacions d'Hamburg i Schleswig-Holstein, a Alemanya, a indrets de Copenhague i als estudis de Zentropa del districte d'Avedøre de la capital danesa.

COMENTARI: M'ha tingut enganxat a la pantalla al llarg de 2 hores, que ja és dir; no me'n he adonat. Tot i que, reflexionant sobre la trama fredament veig que no presenta tant de misteri ni de suspens com m'ha semblat d'inici. La impressió, suposo, arriba més de l'impacte de certes imatges que no pas de la solidesa de la narració. Les violacions, per exemple, em resulten sempre molestes i desagradables. O, especialment, en aquest cas, l'estomacada que li fumen a la Kimmie per matar-li el fetus. En fi, bretolades vàries... Per altra banda, alguns elements queden massa fàcils, com la seducció de l'alumna rebel al professor de física, el Klavs, el personatge del Henning Valin Jakobsen, o l'enredada per entrar a casa seva a l'Ulrik Dybbøl, el paper del David Dencik. I, la condescendència del Carl Mørck, encarnat pel Nikolaj Lie Kaas, amb la tarada, per què? No, si grato una mica surten merdes... Almenys, la Johanne Louise Schmidt, que fa el paper de la Rose, sembla simpàtica. Resumint, bé amb peròs.

EN UN MOT: Fosca.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, SUÈCIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shen bing te gong" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18933046/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del Long Wei, encarnat pel Louis Fan Siu Wong, quan és desconnectat de la simulació i descobreix que l'Amy, interpretada per la Yiyi Jiang, és sana i estàlvia.

PITJOR:
- Els cops de puny a l'armilla antibales que s'etziben mutuament el Long Wei i el Ni Kun, aquest darrer, a càrrec del Wang Zhi-Peng.

NOTES:
1. També, es coneix com "Xuni te gong", "VR Fighter", "One More Shot", "God Soldier Special Attack" o "Special Attack".
2. Es tracta d'un web film; en xinès, wang lu dianying.

COMENTARI: Malgrat la poca-solta, els efectes visuals de pa sucat amb oli i els clixés gastats de fatxendes i infants malalts, l'espectacle resulta prou digne per ser el que és, un xurro... dic, una producció de consum ràpid. Sí que és cert que comença trepidant i va perdent embranzida fins a una resolució prevista (amb trampa narrativa inclosa). Però, l'agilitat de la cinematografia afavoreix l'acció i la part carrinclona no penalitza gaire. En resum, m'esperava el que he vist, no m'ha decebut.

EN UN MOT: Òbvia.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blonde" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1655389/

DURADA: 166 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- L'audició teatral amb l'Arthur Miller, el personatge darrere l'Adrien Brody.

PITJOR:
- Que l'Ana de Armas, fent de la Marilyn Monroe, vomiti a la cara de l'espectador, en l'escena de l'avió.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt un rètol que diu "If you or someone you know is struggling, information and resources are available at www.wannatalkaboutit.com".
2. Es tracta de la segona adaptació de la novel·la homònima del 2000, escrita per la Joyce Carol Oates, després del telefilm a càrrec de la Joyce Chopra, emès per primer cop el 13 de maig del 2001.
3. Tant les escenes inicials de l'apartament amb la mare malalta de l'actriu, la Gladys Pearl Baker, encarnada per la Julianne Nicholson, com les del suïcidi en el darrer domicili de la Monroe, al 12305 Fifth Helena Drive de Brentwood, a la ciutat de Los Angeles, van ser rodades en els indrets originals on van succeir els fets.

COMENTARI: N'he quedat ben tip de plor, de xiuxiueig, de mocs i de trauma. De fet, a la mitja hora ja n'estava fart de penes i experiments visuals. I sembla que el director i guionista, l'Andrew Dominik, es recrea en els elements més morbosos, com la fel·lació al John F. Kennedy, el paper a càrrec del Caspar Phillipson. O intenta jugar amb diferents formats de pantalla, el blanc i negre, el color, per fer-se l'interessant, segur. Prou llarga i feixuga és com per, a sobre, anar marranejant. Quin suplici!

EN UN MOT: Carregosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Clean" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10023022/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El tret de bengala a la boca del policia corrupte, el Frank, encarnat pel John Bianco; l'escena del rescat de la Dianda, el paper a càrrec de la Chandler DuPont.

PITJOR:
- La incursió per part del personatge de l'Adrien Brody, el Clean, a casa del traficant, el Michael, interpretat pel Glenn Fleshler, resulta d'allò més vulgar i molt mal defensada.

NOTES:
1. Cap el començament dels títols de crèdit, apareix una dedicatòria que diu "In Loving Memory of Patrick Oldani 1968-2020"; i, al final, "FOR OUR FATHERS".
2. Fou una iniciativa de l'Adrien Brody que desitjava abordar un projecte d'aquest estil i, a més d'actuar, fa de co-guionista, productor i compositor de la música.
3. El rodatge es va portar a terme a Utica, en l'estat nord-americà de Nova York, en 2018.

COMENTARI: Dos terços de la pel·lícula, tot això de mostrar el protagonista com un bon jan i el conflicte entre pare i fill criminals, avorreixen bastant. Cert que el Brody retrata força bé el rol d'home turmentat pel passat i d'individu de perfil baix malgrat les seves capacitats excepcionals de sicari. Però no sembla que porti enlloc. Aleshores, després de l'intent de violació, amb la fugida i el contraatac la cosa s'anima. Queda, no obstant, massa convencional. En fi, que com a homenatge al gènere i a les produccions de sèrie B, aprova; poca cosa més.

EN UN MOT: Típica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Imawa no Kuni no Arisu - Temporada 1a" (10 de desembre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10795658/episodes?season=1

DURADA: 376 minuts (Crèdits: 25 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris deserts de Tòquio.

PITJOR:
- Els crits patètics del protagonista, el Ryouhei Arisu, interpretat pel Kento Yamazaki; la fatxenderia ridícula del Takeru Danma, el Takatora Samura i el Suguru Niragi, encarnats pel Nobuaki Kaneko, el Shuntarou Yanagi i el Dori Sakurada, respectivament; l'escena d'intent de violació de la Yuzuha Usagi, el paper de la Tao Tsuchiya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Alice in Borderland".
2. Es basa en el manga homònim desenvolupat pel Haro Aso, des de novembre del 2010 fins març del 2016, el qual, també, fou adaptat a tres OVAs dirigides pel Hideki Tachibana, "Kurabu no San", "Supeedo no Go" i "Haato no Nana", estrenades entre octubre del 2014 i febrer del 2015.
3. El rodatge es va portar a terme des d'agost fins desembre del 2019 a diferents localitzacions de Tòquio, Yokohama i Kobe.  
4. S'espera una segona temporada cap el final del 2022.

COMENTARI: Després de més de 6 hores, ni tant sols ens suggereix una explicació raonable de l'anomalia que ens presenta; pilota endavant. No et preocupis, Netflix, no em miraré la segona temporada! Imagino que en el material original quedarà tot ben explicat però és que no m'interessa la palla mental improvisada que pugui empescar-se l'autor. Els trencaclosques fan bastant de figa; els trobo tramposos i sense gaire enginy. I tot es fa molt lent i molt afectat i molt exagerat i molt irracional. Després, la mena de comuna d'estil sectari de festa constant no me l'empasso; un altre dels assumptes poc treballats de l'argument, una poca-soltada. I la facilitat de conspiració del Shuntarou Chishiya, el personatge a càrrec del Nijirou Murakami... llufa. Un altre farciment innecessari, l'enfrontament entre el tatuat de l'espasa i la transgènere karateka; a què ve això? En fi, que no m'ha agradat, que amb 30 anys menys, potser, m'hauria atrapat; ara, penso que és una porqueria.

EN UN MOT: Criaturada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Last Duel" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4244994/

DURADA: 153 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El duel final entre Sir Jean de Carrouges i el Jacques Le Gris, interpretats pel Matt Damon i l'Adam Driver, respectivament.

PITJOR:
- Les tres versions no difereixen gaire, de manera que es fa tot molt repetitiu.

NOTES:
1. Basada en el llibre del 2004, "The Last Duel: A True Story of Trial by Combat in Medieval France", escrit per l'Eric Jager.
2. A partir d'un pressupost de 100 milions de dòlars, va recaptar 31 milions, aproximadament; tot i que, només, va exhibir-se en cinemes durant 45 dies.
3. El rodatge va començar el 14 de febrer del 2020 al departament francès de La Dordonya i va portar-se a terme a llocs com el castell de Berzé-le-Châtel, a La Borgonya, abans de mudar-se a diferents localitzacions al voltant de Dublín i el County Wicklow, a Irlanda; després d'una interrupció obligada a partir d'abril per les restriccions imposades a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19, va reprendre's a finals de setembre i finalitzar el 14 d'octubre d'aquell mateix any.
4. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Sir Jean de Carrouges fought and died in the Crusades a few years later", "Marguerite de Carrouges spent thirty years living in prosperity and happiness as the lady of the estate at Carrouges" i "She never remarried".
5. Al final dels crèdits, apareix la nota "The making and authorized distribution of this film supported over 13,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: Llegeixo que en Ridley Scott, el director, s'exclamà del fracàs comercial del film i culpà el jovent que viu enganxat al mòbil de ser incapaços d'apreciar res que no vingui de la pantalla del telèfon. A mi em sembla que el problema no rau allà sinó en un format inadequat que converteix una proposta que podria esdevenir interessant i, fins i tot, reivindicativa en una narració maldestre d'imitació. És a dir, l'ambientació i les escenes d'èpica les trobo prou reeixides. Però haver de veure la mateixa murga tres vegades desencoratja bastant. De fet, l'he hagut de veure en diferents sessions perquè se'm feia molt i molt pesada. Una hora menys de pel·lícula hauria ajudat força.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Buffet froid" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0078913/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes al Pont de Brion i al Lac de Monteynard-Avignonet, en el departament de l'Isère que pertany a la regió Auvergne-Rhône-Alpes i la tortura mitjançant el Quintet de corda número 2 en Sol Major, Opus 111, de Johannes Brahms.

PITJOR:
- La poca-solta i la deriva de les situacions provoca total desinterès; detalls com el cop de morro accidental que es foten el Gérard Depardieu i la Geneviève Page en el moment de llit suggereixen una improvisació no gaire lluïda.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el César du meilleur scénario, dialogues ou adaptation en la 5a edició de la cerimònia dels guardons presentats per l'Académie des Arts et Techniques du Cinéma.
2. El Bertrand Blier, també, director del film, va trigar dues setmanes en escriure el guió i va inspirar-se en un somni recurrent que tenia.
3. L'escena inicial a l'estació de La Défense va rodar-se, originalment, amb en Jacques Rispal fent del comptable assassinat; com no va quedar satisfet, el director va repetir-la amb el Michel Serrault, el qual no quedà acreditat.
4. Un títol internacional alternatiu de la pel·lícula és "Cold Cuts".

COMENTARI: Allò que, al principi, semblaven llavors d'un argument prometedor, com és l'assassinat misteriós al metro o l'inspector de policia ocupant un immoble, es malmet en l'absurditat, la bajanada i els diàlegs ximples. D'estupidesa en estupidesa no duu enlloc. Una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Pobra.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "The Vagina Monologues" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244283/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La llista dels tipus de gemec.
- El testimoni de les dones entrevistades.

PITJOR:
- El tros dedicat al mot CUNT.
- La bola que li dóna l'artista a l'Steven C. Lawrence.

NOTES:
1. Enregistrat al The New York Theatre Workshop de Nova York.
2. Després d'uns quants títols de crèdit, es mostra un clip de l'Eve Ensler ensenyant la fotografia d'un parrús i fent broma; al final, surt el rètol "'The Vagina Monologues' inspired VDAY, a worldwide movement to stop violence against women and girls".
3. L'obra va estrenar-se al HERE Arts Center de Nova York el 3 d'octubre del 1996.

COMENTARI: Pensava que es tractava d'un espectacle còmic però no trobo que ho sigui, especialment, amb fragments com "My vagina was my village", dedicat a les víctimes de violació bosnianes i kosovars durant la guerra de dissolució de Iugoslàvia. S'intueix una feina de recerca o, si més no, de recull d'impressions extraordinària. Però, en general, l'actuació de l'Eve Ensler es fa pesada, massa teatral, massa afectada. Se li ha de reconèixer, no obstant, el valor i el tremp d'engegar tal iniciativa.

EN UN MOT: Reivindicatiu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Under the Skin" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1441395/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La interacció amb l'home desfigurat, interpretat per l'Adam Pearson, el qual pateix de neurofibromatosi.
- L'escena de l'ofegament dels personatges encarnats per l'Alison Chand i el Roy Armstrong, més el seu gos.

PITJOR:
- El moment en el que sembla que l'Scarlett Johansson no sàpiga baixar les escales d'espiral del Tantallon Castle, les ruïnes situades en el comtat de l'East Lothian, a Escòcia.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In Loving Memory Mark Mason Terry Smith".
2. Inspirada en la novel·la homònima del 2000 escrita pel Michel Faber; el director, en Jonathan Glazer, va dedicar-li una dècada al seu desenvolupament.
3. Va ser un fracàs de recaptació en recuperar, només, 5 milions i mig de lliures esterlines dels 8 milions amb els que va comptar de pressupost.
4. La productora va acudir a l'organització benèfica britànica Changing Faces perquè el director no volia utilitzar cap pròtesi per representar el personatge deforme.

COMENTARI: Et pot venir de gust esplaiar-te amb el físic de la protagonista que surt en pilotes, la molt atractiva Scarlett Johansson; encara que a mi sempre m'ha semblat una mica massa rabassuda. O et pot interessar l'experiment de càmera oculta que van efectuar els realitzadors per dotar de realisme les temptatives de seducció del seu personatge. Fins i tot, s'entendria trobar goig, ben lícit, en la contemplació dels paisatges escocesos. El problema és que l'assumpte va molt lent i l'argument resulta d'allò més ordinari. Bé, de fet, la manca de concreció l'aboca a l'absurd. Resumint, esdevé bastant insofrible.

EN UN MOT: Capritx.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, SUÏSSA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Sukuuru deizu" (Des del 3 de juliol fins el 27 de setembre del 2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068993/

DURADA: 299 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- El detall sòrdid de la càmera oculta en l'habitació fosca durant el festival de l'institut.

PITJOR:
- Els capítols del festival escolar, el 8è i el 9è, se m'han fet molt pesats, amb la lluita estúpida entre les classes i tota la pesca.

NOTES:
1. Està composta per 12 episodis; addicionalment, existeixen dues OVA's, "Valentine Days" i "Magical Heart Kokoro-chan", del 2008.
2. Inspirada en la ficció interactiva anomenada "School Days", desenvolupada per 0verflow i publicada el 28 d'abril del 2005; la història original de la qual va adaptar-se a altres formats, com manga (a càrrec del Homare Sakazuki), novel·les lleugeres o audio-drames.
3. El 12 de juny del 2015, el Zhonghuá Rénmín Gònghéguó Wénhuàbù va llistar el títol entre els animes prohibits a la Xina.
4. A causa de l'assassinat del 17 de setembre del 2007 a Kyoto d'un home de 45 anys a destralades infligides per la seva filla de 16, les cadenes van cancel·lar l'emissió del darrer episodi; finalment, l'AT-X va emetre'l el 27 de setembre i l'1 d'octubre.

COMENTARI: Resulta tot molt molest: la tossuderia i la fluixesa de la Kotonoha Katsura, a qui posa veu la Tae Okajima; els fums de la Setsuna Kiyoura, el paper de la Keiko Imoto; la indefinició i la badoqueria del Makoto Ito, a mans del Daisuke Hirakawa; la facilitat de la Sekai Saionji, a càrrec de la Shiho Kawaragi; la ximpleria de la germaneta petita, la Kokoro Katsura, amb veu de la Megu Ashiro; la mesquinesa general. Reconec que he volgut veure la sèrie només pel final i la coincidència amb l'assassinat de Kyoto. I m'ha decebut profundament. Imagino que el joc devia ser més entretingut... Coi! Recordo haver passat hores i hores amb una merda anomenada "Leisure Suit Larry", l'aventura gràfica creada per l'Al Lowe, que era eròtica, si no m'erro. En resum, aquesta sèrie és inaguantable.

EN UN MOT: Hormonal.

Perdoneu per la meva ignorància!