LLARGMETRATGE: "Lesbian Space Princess" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29781139/

DURADA: 87 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El tarannà de la Willow, el personatge a càrrec de la Gemma Chua-Tran.

PITJOR:
- La simplicitat del dibuix dels Straight White Maliens, a qui posen veu els Aunty Donna https://en.wikipedia.org/wiki/Aunty_Donna.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el 39è Teddy Award https://en.wikipedia.org/wiki/Teddy_Award en la categoria de Bester Langfilm/Spielfilm en la 75a edició de la Berlinale; també, el de Millor llargmetratge (ex aequo) en la secció Noves Visions i el de Millor pel·lícula d'animació en la secció Anima't de la 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/LVIII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.
2. La producció va arrencar sota els auspicis del programa Film Lab: New Voices https://en.wikipedia.org/wiki/Film_Lab:_New_Voices de la South Australian Film Corporation i l'Adelaide Film Festival amb una dotació econòmica de 600 mil dòlars australians.
3. Durant el primer minut de crèdits, surten dibuixos; més tard, apareix la dedicatòria, "Always in our hearts - Frances Varghese"; al final, el rètol, "The filmmakers acknowledge that this film was produced on the traditional Country of the Kaurna people of the Adelaide plains. We pay our respect to Elders past, present and emerging. Sovereignty was never ceded".
4. Va utilitzar-se Toon Boom Harmony https://ca.wikipedia.org/wiki/Toon_Boom_Animation per a elaborar l'animació.

COMENTARI: Potser, m'he perdut codis o temes més profunds del lesbianisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbiana presentats subtilment en la pel·lícula perquè no hi estic familiaritzat en aquesta cultura. Però m'ensumo que no cal altra lectura que la del pur entreteniment lleuger i poca-solta; això, sí, des d'una perspectiva homosexual. D'altra manera, no entendria, per exemple, el retrat dels Straight White Maliens com geeks https://ca.wikipedia.org/wiki/Geek o nerds https://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd desesperats per atraure femelles que, ves, es tornen gais per conveniència. Era, segurament, més fàcil ridiculitzar aquest tipus d'home sense traça en l'art de la seducció que no pas el de masclistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme o el de bon vivants https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle. Tot i que m'ha semblat copsar una caricatura de l'Ed Sheeran https://ca.wikipedia.org/wiki/Ed_Sheeran fent de busker https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectacle_de_carrer espacial. M'ha fet gràcia. Sigui com sigui, l'animació i la història resulten prou divertides, malgrat el patetisme de la protagonista en els moments de bleda assolellada i els clixés. I, sobretot, passa fàcil.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cyrano de Bergerac" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042367/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Christian de Neuvillette provoca reiteradament en Cyrano de Bergerac, els papers del William Prince i el José Ferrer, respectivament, parlant de nassos.

PITJOR:
- La situació en la que el Cyrano ha de distreure l'Antoine, Comte de Guiche, el personatge encarnat pel Ralph Clanton, per evitar que la cerimònia de casament entre la Roxane, la Mala Powers, i el Christian pugui ser interrompuda.

NOTES:
1. Es basa en la traducció d'en William Brian Hooker de la peça de teatre homònima del 1897 escrita per l'Edmond Eugène Alexis Rostand https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre).
2. En la 23a edició dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1950, li va ser atorgat el guardó com a Best Actor al José Ferrer; i, en la 8a dels Golden Globe Awards https://en.wikipedia.org/wiki/8th_Golden_Globe_Awards, el de Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Drama.
3. En 2022, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. La United Artists https://ca.wikipedia.org/wiki/United_Artists va reportar una pèrdua causada per la pel·lícula de 300 mil dòlars.

COMENTARI: El text i la història són els que són però ni la posada en escena ni els recursos tècnics no acompanyen gaire una presentació que es percep un tant mesquina. De manera que em queda la impressió que tot plegat es redueix a la topada inicial contra el vescomte de Valvert, l'Albert Cavens, el moment de suplantació sota el balcó de la Roxane i la revelació final amb un protagonista ja moribund. Perquè altres bases, com la brega del nas gros amb els mercenaris en defensa del Ragueneau, en Lloyd Corrigan, o la mateixa batalla contra els espanyols del Setge d'Arràs https://en.wikipedia.org/wiki/Siege_of_Arras_(1640), suggereixen ben poca cosa; soroll. Evidentment, simplifico un pèl massa aquí. Segurament, l'idioma també hi juga en contra de la proposta del Michael Gordon. Acabo de revisar escenes de l'adaptació d'en Xavier Bru de Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Bru_de_Sala_i_Castells a càrrec de la Companyia Josep Maria Flotats https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Flotats_i_Picas i... ni punt de comparació.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Observe! Monsieur, your nose, your nose is rather large.
—Rather?
—Oh, well...
—Is that all?
—Well, of course, you...
—Ah, no, young sir, you're too simple. Why, you might have said a great many things! Why waste your opportunity? For example, thus...
Aggressive:
I, sir, if that nose were mine, I would have it amputated on the spot.
Practical:
How do you drink with such a nose? You must have had a cup made especially.
Descriptive:
'Tis a rock, a crag, a cape. A cape? Say rather, a peninsula!
Inquisitive:
Uh, what is that receptacle, a razor case or a portfolio?
Kindly:
Ah, do you love the little birds so much that when they come and sing to you, you give them this to perch on?
Cautious:
Take care! A weight like that might make you top-heavy.
Eloquent:
When it blows the typhoon howls and the clouds darken.
Dramatic:
When it bleeds...the Red Sea.
Simple:
Eh, when do they unveil the monument?
Military:
Beware, a secret weapon!
Enterprising:
What a sigh for some perfumer!
Respectful:
Uh, sir, I recognize in you a man of parts, a man of...prominence.
Or, Literary:
Was this the nose that launched a thousand ships?
These, my dear sir, are things you might have said had you some tinge of letters or of wit to color your discourse. Bit wit not so. You never had an atom. And of letters, you need but three to write you down, a..s..s. Ass!
—You, sir! Dolt! Bumpkin! Fool!
—How do you do, and I, Cyrano Savinien Hercule de Bergerac.
---
José Ferrer as Cyrano de Bergerac
Albert Cavens as the Viscount de Valvert

LLARGMETRATGE: "My Dear Secretary" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040626/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La desfilada de candidates, la Hilda Sneebacher, la Clay Pidgeon i la Dawn O'Malley, a càrrec de la Jody Gilbert, la Helene Stanley i la Gale Robbins, respectivament.

PITJOR:
- La nul·la integritat de l'Stephanie Gaylord, encarnada per la Laraine Day https://en.wikipedia.org/wiki/Laraine_Day.

NOTES:
1. El Harry M. Popkin va pagar 100 mil dòlars per la història i preveia comptar amb The Twentieth Century-Fox Film Corporation https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios pel projecte.
2. En la seva edició d'octubre de 1948, la revista Modern Screen https://en.wikipedia.org/wiki/Modern_Screen va publicar que en Harry M. Popkin, un dels productors, i la Laraine Day, l'estrella de la pel·lícula, es discutien força al plató.

COMENTARI: No sé si m'han tocat més la pera les rebequeries d'un escriptor carallot, encarnat pel Kirk Douglas, que fa tota la fila de farsant, o les incoherències de la bleda sotmesa, la Laraine Day, que passa de l'ofensa al matrimoni en una aclucada d'ulls. Perquè el relat sembla tenir poca substància i estar farcit de parides supèrflues, com el gag recurrent del Ronnie Hastings, en Keenan Wynn, fent de mestressa de casa, que ni duen enlloc ni fan gràcia. Tot plegat, massa superficial, massa frívol, massa fluix, massa innecessari. D'acord. He de reconèixer que els Douglas sempre m'han semblat actors de fesomia antipàtica. O sigui que la predisposició ja era poc favorable.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Sniff, sniff!
Here's a handkerchief.
Kchoo, kchoo!
Gesundheit to you!
Let yourself go and blow!
Oh... Let yourself go and blow!
---
Keenan Wynn as Ronnie Hastings
Irene Ryan as Mary

LLARGMETRATGE: "Campeonex" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21881982/

DURADA: 125 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Rayo Azul" que aconsegueix el Sergio Olmo.

PITJOR:
- L'actitud i les porcades de la Carlota, el paper interpretat per la Claudia Fesser, la filla del director, en Javier Fesser, són molt puerils.

NOTES:
1. És la seqüela de "Campeones" https://ca.wikipedia.org/wiki/Campeones, el film del 2018 a càrrec del mateix director.
2. Durant els crèdits, surt la dedicatòria, "a MAITE FESSER artista entre los artistas y guardiana de la belleza en el mundo", i, tot seguit, els protagonistes amb els seus avatars.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en 9 setmanes entre agost i novembre de 2022 a Madrid.
4. Internacionalment, s'anomena "Championext".

COMENTARI: Cal una petita dosi d'indulgència per tolerar aspectes de l'argument un tant matussers, com la transició del bàsquet als esports electrònics https://ca.wikipedia.org/wiki/Esport_electr%C3%B2nic (passant per l'atletisme). És a dir, es presenta l'esdeveniment "Real Runners" com una darrera alternativa improvisada quan, en realitat, es tracta del plat fort de la pel·lícula i allò que serveix per encaixar el personatge del Brian Albacete Oliver https://ca.wikipedia.org/wiki/Brianeitor. Casualitat, també, que la Cecilia, encarnada per l'Elisa Hipólito, hagi de coincidir allà amb la seva nèmesi. Però, bé, forma part del missatge optimista que es pretén llançar, que existeixen oportunitats il·limitades per tothom, "quan es tanca una porta s'obre una finestra". Està plena de gags, alguns de millors, altres de pitjors i un parell, fins i tot, d'inapropiats. Ara, em ve al cap aquell que fa "el otro día nos corrimos juntos... toda la pista". Déu n'hi do, quin nivell! En general, no obstant, força simpàtica i entretinguda.

EN UN MOT: Ampliació.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "De grønne slagtere" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0342492/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa d'humor sec a la carnisseria entre l'Eigil i l'Svend, a càrrec del Nikolaj Lie Kaas i en Mads Mikkelsen, respectivament.

PITJOR:
- El profit extraordinari que treuen de la carn d'un parell de cadàvers, els de l'electricista, d'en Hus Hans, de la infermera Juhl i de la Tina, els papers del Mikkel Vadsholt, d'en Nicolas Bro, de la Lily Weiding i de la Bodil Jørgensen, respectivament (es menciona un suec com a cinquena víctima, no obstant).

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Green Butchers".
2. El rodatge es va portar a terme entre gener i març del 2000 en indrets de Fiònia del sud, com ara el Brahetrolleborg Slot i el Nakkebølle Sanatorium de la ciutat de Fåborg, en el Det Danske Filmstudie de Kongens Lyngby i el Filmbyen d'Avedøre.
3. La Line Kruse, que interpreta l'Astrid, i l'Anders Thomas Jensen, director i guionista de la pel·lícula, es van casar el 2008.  

COMENTARI: En Nikolaj Lie Kaas fent de l'Eigil m'ha recordat la seva intervenció en el film del 1998 dirigit pel Lars von Trier, "Idioterne" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Idiots; on, per cert, també hi participava la Bodil Jørgensen. L'altre personatge que encarna aquest cop, el Bjarne, l'he trobat odiós, especialment encara que no només, per l'assumpte de les coces. Després, el company, l'Svend, amb els seus complexos i traumes, tampoc m'ha despertat cap simpatia. Al cap i a la fi, és un autèntic tarat, un assassí. I l'Astrid m'ha fet pensar en aquella cançó del Víctor Manuel, "Sólo pienso en ti" https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lo_pienso_en_ti_(canci%C3%B3n_de_V%C3%ADctor_Manuel). Amb tot, crec que la història no resulta ni versemblant ni còmica, grinyola per la manca de rigor i per intentar barrejar poca-solta, trauma, misèria, carrincloneria barata i uns caràcters grotescs.

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Miss Osaka" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9437152/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pretensions de l'Ayano, a càrrec de la Junko Abe, en donar consells sobre seducció i l'entreteniment de l'home com a hostessa.

PITJOR:
- La badoqueria de la Ines, el paper a càrrec de la Victoria Carmen Sonne.

NOTES:
1. S'anuncia com la primera co-producció danesa/noruega/japonesa.
2. El projecte va iniciar-se en 2015; el rodatge es va portar a terme en nou dies de setembre de 2018 a Noruega i vint-i-un de gener de 2019, al Japó.
3. S'inspira lleugerament en el film de 1975, "The Passenger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Professione:_reporter, dirigit pel Michelangelo Antonioni.

COMENTARI: El director i co-guionista, en Daniel Dencik, es declara captivat des de sempre per Osaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Osaka. De manera que sembla bastant evident que tot plegat esdevé una excusa per involucrar-se d'alguna manera amb la ciutat japonesa. El problema, més enllà de raonaments pedants de crisis d'indentitat i carallades similars, és que el bo del Daniel ha de recórrer a una capacitat d'anàlisi matemàtica molt qüestionable de la protagonista per fer-la mínimament interessant i suportable. En algun moment he cregut que la cosa es tornaria en crítica al negoci tèrbol de les noies de companyia que explota el vessant més primari del mascle... i tal i qual. Però, no; manca profunditat, penso. Trobo, a més, que el personatge del Mirai Moriyama, el Shigeru, queda bastant desaprofitat, insinuat amb prou feines. Per acabar-ho d'adobar, la història conclou en el que sembla un atzucac. Total, m'he avorrit força.

EN UN MOT: Bretolada.

PAÍS:           DINAMARCA, JAPÓ, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Amy Schumer: Emergency Contact" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27791865/

DURADA: 51 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de fer servir Jamón, Croqueta o Flamenco de noms castellans.

PITJOR:
- Els assumptes mèdics de malalties i operacions.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt el rètol "DEDICATED TO GENE AND CHRIS".
2. Fou enregistrat en l'Orpheum Theatre, en la ciutat de Los Angeles de l'estat nord-americà de Califòrnia, el 10 de desembre de 2022.
3. És el 3r especial que fa per a la plataforma Netflix, després d'"Amy Schumer: The Leather Special" i "Amy Schumer: Growing", del 2017 i 2019, respectivament.

COMENTARI: Gairebé, trobo més divertit el clip de promoció https://youtu.be/lzNB2NUs8gs, en el que la humorista demana diferents personalitats d'esdevenir el seu contacte d'emergència, que l'espectacle en si que ens ofereix. L'Amy encara conserva el seu carisma de trapella que predisposa al riure però el material proposat no m'acaba d'atrapar gaire, ni quan parla dels seus drames de salut i corporals ni quan ho fa de la família o de les amistats. A més, sembla que s'arrossega d'un tema a l'altre amb tota la calma; si més no, la sensació és de lentitud. I, malgrat tot, aconsegueix col·locar uns quants acudits amb certa gràcia; com el del joc de rol al llit fent de pacient en coma per emfatitzar la seva apatia. En fi, es pot dir que m'ha entretingut.

EN UN MOT: Peresós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "El gran comediant d'Héctor Claramunt i Joel Joan - Ferran Castanyer/Joel Joan - Joel Joan/Xavi Mira/Eduard Muntada/Africa Alonso/Anna Sahun" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt25399944/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enregistrament del càsting de l'Ernest.

PITJOR:
- El número musical del final; sembla ben bé que no sabien com acabar.

NOTES:
1. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va emetre l'espectacle el 2 de gener de 2023, va pagar 58.000 euros a Arriska, la productora d'en Joel Joan i Juvé, director, co-guionista i protagonista del muntatge; van comptabilitzar-se uns 368 mil teleespectadors.
2. L'obra va estrenar-se el 22 d'octubre de 2021 en el Festival Temporada Alta https://temporada-alta.com de Girona.
3. L'Héctor Claramunt i el Joel Joan diuen haver-se inspirat en la peça de 1939, "Present Laughter", del Noël Peirce Coward, per desenvolupar el treball.
4. L'empresa Badalona Cultura, gestora dels teatres públics d'aquella ciutat, va cancel·lar la comèdia, que havia de representar-se en el Teatre Zorrilla de Badalona, arran de la polèmica aixecada per un clip del protagonista publicat en xarxes socials https://www.ccma.cat/324/lajuntament-de-badalona-cancella-una-obra-de-joel-joan-pel-polemic-video-de-la-barca/noticia/3113044/.
5. L'Anna Sahun Martí, que interpreta el personatge de l'Elisenda, és la parella real del Joel Joan i Juvé; es van conèixer durant el rodatge de la sèrie de 52 episodis iniciada en 2004, "Porca misèria" https://ca.wikipedia.org/wiki/Porca_mis%C3%A8ria.

COMENTARI: M'ha semblat que, de tant en tant, els rellisquen algunes síl·labes, als actors, conseqüència d'un estat d'excitació continu que no acaba de provar completament; sobretot, per part del divo. Però, en conjunt, el plantejament, la situació i els gags resulten prou divertits per passar l'estona sense més pretensió. Si de cas, com apunt, diria que les intervencions tant del Xavier Mira Cortell com de l'Àfrica Alonso Bada, encarnant l'Ernest i l'Úrsula, respectivament, sonen poc teatrals, poc declamatòries, de manera que contrasten un xic amb les de la resta d'integrants de l'elenc; res crític. La qüestió és que m'ha entretingut.

EN UN MOT: Alterada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Isekai de Chīto Sukiru o Te ni Shita Ore wa, Genjitsu Sekai o mo Musō Suru: Reberu Appu wa Jinsei o Kaeta - Temporada 1a" (Des del 7 d'abril fins el 28 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27417996/episodes?season=1

DURADA: 312 minuts (Crèdits: 37 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El ritme del darrer parell de capítols, "Nazo no Shuugekisha" i "Yuuya to Kaori", dirigits pel Kazuki Sawada i el Shingo Tanabe.

PITJOR:
- Tots els clixés del gènere de l'harem i de la vida d'institut, les cites, la merda del centre comercial, l'acampada ridícula, l'estira-i-arronsa entre les nenes, la Lexia von Arselia i la Runa, a qui presten la seva veu la Kaori Maeda i l'Ai Kakuma, respectivament...

NOTES:
1. El títol internacional és "I Got a Cheat Skill in Another World and Became Unrivaled in the Real World, Too"; s'escurça tant per "Iseleve" com per "Iserebe".
2. És una adaptació de la sèrie de novel·la lleugera homònima, escrita per la Miku i il·lustrada per la Rein Kuwashima, iniciada en 2017 a Internet; aquesta, també, s'ha portat al format de manga amb dibuixos de la Kazuomi Minatogawa.
3. L'emissió del 13è episodi, "Yuuya to Kaori", darrer de la sèrie animada, va endarrerir-se 2 dies, segons la nota de disculpa, per raons de producció.

COMENTARI: No puc parlar pel material original perquè no l'he llegit, clar. Potser és una meravella. Qui sap? Si més no, es veu que li han tret suc... Però aquest producte derivat que s'han empescat la gent de TMS Entertainment https://ca.wikipedia.org/wiki/TMS_Entertainment i de Millepensee https://en.wikipedia.org/wiki/Millepensee em sembla una porqueria sobirana. L'assumpte ja comença fluix, amb tota la pena familiar inversemblant del nano, el Yuuya Tenjou, de qui s'encarrega en Yoshitsugu Matsuoka, l'herència de l'avi i la mandanga de l'assetjament extrem. En fi... Aleshores, va degradant-se, lliurament rere lliurament, fins a caure en els tòpics més suats del gènere i en una imitació dolentíssima d'història fantàstica, mística, èpica, de mags i guerrers perduts. Molt patètic, sobretot, la inclusió gratuïta de les mascotes. Visualment tampoc mata gaire, la veritat. Resum, un error. Per cert, quina presa de pèl és aquest títol tant llarg? Estúpid.

EN UN MOT: Abjecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Bonnie og de tusinde mænd" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5017518/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El contrast que aporten els clips de vídeo familiars de principis dels 80s, amb les dues germanes, la Bonnie i la Pernille, encara, infants; i la manera que té la Doris, la mare, de negar que el destí de la seva filla tingui res a veure amb cap trauma infantil.

PITJOR:
- El tros del sopar amb les amigues, l'Ann, la Mette, l'Stine...

NOTES:
1. El títol, que apel·la a la quantitat de clients que atén la puta durant un any, més de 500, en anglès, és "Bonnie and the Thousand Men".
2. La Marie Hald va realitzar un reportatge fotogràfic sobre la mateixa protagonista, la Bonnie Cleo Andersen, pel qual va ser reconeguda en la cerimònia de l'Årets Pressefoto 2012 en la categoria de Fotojournaliststuderende; la prostituta, també, va aparèixer en la sèrie documental, "Mormors bordel" https://www.imdb.com/title/tt2587874/, iniciada en 2011.
3. Després de l'emissió de la peça per part de la DR https://ca.wikipedia.org/wiki/Danmarks_Radio, el periodista Søren Henriksen va engegar la campanya "Hjælp Bonnie ud af prostitution!", el setembre de 2015, a través de Caremaker DK, amb l'excusa de recaptar diners per comprar-li a la dona l'establiment de salsitxes que hi surt referenciat; la beneficiària va rebre 139.432 corores daneses (18.700 euros) però no va comprar la botiga per raons de salut.

COMENTARI: Diu que la directora i guionista, la Mette Korsgaard, va recollir material al llarg de 2 anys i sembla que tant de temps no li va rendir gaire; perquè la sensació final és de buidor. Cert que, gràcies a aquest seguiment estès, aconsegueix les imatges de la Bonnie, de la que no es pot negar un carisma aclaparador, amb aspecte demacrat. Sense dubte, afegeixen perspectiva a l'assumpte del desordre alimentari, l'anorèxia, que pateix la meretriu. No obstant això, crec que tot plegat es podria haver resumit en un quart d'hora, essent generosos. De fet, pel que he llegit, alguns capítols més intensos de la vida de la meuca van succeir enllestida la producció. Per exemple, el doble assassinat, arran d'un deute de 45.000 corones daneses (uns 6.000 euros), del Jan Lindskov i el Søren Ertmann, parella i amic de la dona, respectivament; van ser trobats en un cotxe cremat a les rodalies de la ciutat de Sorø. O la lluita legal per mantenir la custòdia del seu fill petit, el Noa; en té dos més, ja grans, la Michella i l'Oliver. Així, doncs, malgrat el personatge, he de confessar que no m'ha fet gaire el pes.

EN UN MOT: Incomplet.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Neal Brennan: Blocks" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22750226/

DURADA: 63 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la festa a casa del Ted Sarandos https://en.wikipedia.org/wiki/Ted_Sarandos en la que en Chris Rock https://ca.wikipedia.org/wiki/Chris_Rock ridiculitza el Neal.

PITJOR:
- Els segments depressius en els que es posa seriós i es tira merda a sobre.

NOTES:
1. Fou enregistrat al the Belasco de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, l'estiu del 2022.
2. El joc d'ombres que serveix de cloenda està basat en la peça del 2020, "Untitled (Light & Shadow Portrait of Neal Brennan)", del Kumi Yamashita Studio.
3. Després del programa del 2017, "Neal Brennan: 3 Mics", aquest és el segon especial que l'humorista protagonitza per a Netflix.

COMENTARI: El que explica el paio resulta força divertit, en general, però el ritme el trobo irregular i a l'home li manca un tant de lleugeresa dalt de l'escenari. De vegades, abaixa tant el to, per exemple, parlant dels seus traumes infantils, que l'espectacle queda encallat. I l'autocrítica reiterada acaba cansant bastant. No obstant això, ofereix prou trossos enginyosos per deixar una impressió positiva. Ara, recordo allò de "Aquesta és la Sara. Té la figa tant seca que l'anomenem Sahara". Ves, m'ha fet gràcia. O el comentari sobre les seves fites com a catòlic, "Bateig, primera comunió, confirmació i ateisme"; una ximpleria com qualsevol altra. Resumint, aprovat, bé.

EN UN MOT: Encarcarat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alice, Darling" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11687104/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'equilibri que representa la Sophie en el trio de noies.

PITJOR:
- L'escena de les tres amigues, l'Alice, la Tess i la Sophie, encarnades en l'Anna Kendrick, la Kaniehtiio Horn i la Wunmi Mosaku, respectivament, al carrer, cantant la cançó del 1994, "Stay (I Missed You)" https://en.wikipedia.org/wiki/Stay_(I_Missed_You), de la Lisa Loeb.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de la província canadenca d'Ontario en 19 dies, des del 21 de juny fins el 20 de juliol de 2021.
2. En Charlie Carrick, que interpreta el paper del Simon, anomena el documental del 2017, "A Better Man" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Better_Man_(film), dirigit per l'Attiya Khan i el Lawrence Jackman, com una de les seves referències per abordar el personatge.
3. El llibre que troba la protagonista en la casa abandonada és "Mrs Dalloway" https://en.wikipedia.org/wiki/Mrs_Dalloway, escrit per la Virginia Woolf i publicat en 1925.

COMENTARI: Ves, que cercava regalar-me la vista amb l'actriu i, enlloc d'això, m'ha angoixat! Bé. Si he de posar un però serà l'assumpte de la noia desapareguda, l'Andrea Evans, el qual, crec, confon i, a més, queda sense resoldre. Tret d'aquest tema, m'he trobat amb una proposta prou òptima pel que fa a allò que vol mostrar, l'abús psicològic i el valor de l'amistat. He de dir, no obstant, que, malgrat els esforços de la Kendrick, arrencant-se els cabells i tot, jo no l'acabo d'encaixar completament en el paper.

EN UN MOT: Subtil.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Gran Teatre: Bola de neu de Carles Soldevila - Roger Justafré - Núria Duran/Joan Miralles/Carles Sales/Margarida Minguillón/Juan Ollé Freixas" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1323662/

DURADA: 59 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'amistat del Bragulat, encarnat pel Joan Ollé i Freixas.

PITJOR:
- Els successius fosos innecessaris en un primer pla de les cares de la Maria i el Víctor Canibell, els papers interpretats per la Núria Duran i el Joan Miralles, respectivament.

NOTES:
1. L'obra, original del Carles Soldevila i Zubiburu, fou estrenada el 12 de novembre de 1927 en el Teatre Novetats de Barcelona, amb la direcció del Joaquim Montero.
2. La TVE ja va emetre una versió del títol dirigida pel Jaume Picas i Guiu el 29 d'abril del 1969; en aquella ocasió, protagonitzada per la Maria Dolors Díaz Font, el José Martín Balcells, el Jordi Torras i Comamala, i el Josep Peñalver i Garcia.

COMENTARI: Més enllà de la picada satírica que fa l'autor contra el món de les arts i dels crítics, en general, tenim la frivolitat de la dona, la temeritat del periodista que ordeix el pla i l'evolució en l'autoestima tant del pintor com del seu amic descregut. El complot no me l'acabo de creure perquè el risc per a la credibilitat del paio resulta massa important, trobo. Però serveix per presentar el cas, de manera que ja m'està bé. Que l'opinió pública es manipula? Clar! La qüestió és restar en pau amb un mateix. La història, bona; la versió correcta.

EN UN MOT: Ironia.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Espejo, espejo" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12358208/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La revenja de l'Antonia, a càrrec de la Betsy Túrnez.

PITJOR:
- El ridícul de l'Alberto, encarnat pel Carlos Areces, imitant el "Nada cambiará mi amor por ti" del Glenn Medeiros, una versió en castellà de "Nothing's Gonna Change My Love for You", la cançó del 1984 composta pel Gerry Goffin i el Michael Masser.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Mirror, Mirror".
2. El de la Merce, la mare de l'Álvaro, va ser el darrer paper que va interpretar la Verónica Forqué Vázquez-Vigo.
3. El rodatge es va portar a terme a Pamplona i a Barcelona entre agost i setembre del 2020.

COMENTARI: Potser, ja paga la pena veure-la per l'aparició de la Forqué, que va morir el 13 de desembre de 2021, bastant abans de l'estrena. La resta sembla una mica un pamflet, un espot estès sobre orgull i amor propi. El director, en Marc Crehuet, el qual ja havia jugat amb el concepte del mirall en altres produccions com "Pop ràpid" https://www.imdb.com/title/tt1852532/, comenta que el tema és la identitat humana, en general. La qüestió és que ofereix un punt de fantàstic, un poc de comèdia i, sobretot, una durada reduïda que fan que passi sense ni adonar-te'n. A més, m'ha fet riure.

EN UN MOT: Modesta.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Night at the Museum: Kahmunrah Rises Again" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13623880/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les bufetades que clava el Dexter, la mona caputxina, a càrrec del Dee Bradley Baker.

PITJOR:
- La connivència dels pares del Nick Daley, l'Erica i el Larry Daley, interpretats, el primer, pel Joshua Bassett, i els segons, per la Gillian Jacobs i el Zachary Levi, respectivament, davant el merder que genera la màquina mescladora del nano.

NOTES:
1. És el 4t lliurament, el 1r animat, de la franquícia basada en el llibre infantil publicat en 1993, "The Night at the Museum", del Milan Trenc; mentre que aquest va ser en mans del Matt Danner, els altres 3 films, del 2006, 2009 i 2014, van ser dirigits pel Shawn Levy.
2. Com a alternativa a reiniciar la franquícia, en Shawn Levy explica que van optar, primer, per muntar un musical amb cançons de l'Alan Menken, en el que estan treballant actualment, i, segon, per realitzar aquesta continuació en format animat que els estalviava el compromís de seleccionar un elenc nou que substituís figures vigents com el Robin Williams o el Ben Stiller.

COMENTARI: L'animació em sembla correcta però m'esperava una mica més de sofisticació i un argument un pèl més ambiciós; resulta d'allò més ordinari. Crec haver llegit que s'havia concebut en algun moment com a episodi pilot d'una sèrie derivada. La veritat és que en fa tota la fila, per barata. Això, la factura limitada del producte, explicaria, també, que no s'hagi estrenat en cinemes. No sé perquè me l'he mirada si ni tant sols recordo gaire l'única de carn i ossos que vaig veure, la primera.

EN UN MOT: Traspàs.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mack & Rita" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14330236/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del viatge al·lucinogen de la Rita, interpretada per la Diane Keaton.

PITJOR:
- L'histrionisme de la Rita en l'acte de Knix.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va començar el 25 de març i va finalitzar el 23 d'abril del 2021; va portar-se a terme a Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
2. A partir d'un pressupost de 500 mil dòlars, va recaptar-ne'n més de 2 milions i mig.

COMENTARI: Sembla ben bé una còpia sense gaire desviació del patró estàndard d'aquest tipus de comèdia lleugera, tot i desplaçant l'edat dels protagonistes cap a la vellesa per tal de reivindicar una autenticitat dels jubilats afavorida per la inhibició adquirida al llarg dels anys. La feina de la noia, encarnada en l'Elizabeth Lail, com a influenciadora digital afegeix el toc d'actualitat, suposo. Jo he arribat aquí per la Keaton però no m'ha convençut gens la proposta. Quedo decebut i emprenyat pel temps perdut.

EN UN MOT: Repetició.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ich bin dein Mensch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13087796/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El comportament madur i capaç del robot, interpretat pel Dan Stevens.

PITJOR:
- La conclusió final de l'Alma, que desaconsella l'adopció de robots com a parella pels humans.

NOTES:
1. El títol internacional és "I'm Your Man".
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme a la capital alemanya, Berlín, entre el 4 d'agost i el 4 de setembre del 2020.
3. Està basada en el relat homònim de l'Emma Braslavsky.
4. Li va ser atorgat el Silberner Bär für die Beste Schauspielerische Leistung in einer Hauptrolle a la Maren Eggert, que fa el paper de l'Alma, en la 71a edició del Internationale Filmfestspiele Berlin.

COMENTARI: He de reconèixer que l'actitud de la protagonista m'ha semblat bastant molesta, molt poc racional i impròpia d'algú amb certa formació acadèmica, encara que es pretenguin justificar les seves rebequeries amb la frustració, l'angoixa provocada per un situació familiar sense esperança i la insatisfacció personal. En aquest sentit, no entenc la tria d'una dona escèptica o contrària a allò que es desitja investigar per un experiment suposadament transcendent. A part d'això, bé. El film convida a reflexionar sobre l'amor, les relacions humanes, la felicitat... En tot cas, se m'ha fet un pèl llarga.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zentai" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3864910/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat i els petits lligams entre un parell de capítols.

PITJOR:
- Tot són conflictes i enfrontaments.

NOTES:
1. Va rodar-se en 3 dies amb un pressupost de 2,2 milions de iens; participen 41 actors i actrius.
2. El títol es refereix al mot japonès que deriva de "zenshin taitsu" (mitja de cos sencer) i que denomina un vestit de niló i elastà que cobreix tot el cos.
3. La componen 6 escenes: "Beisbol amateur", "Models de promoció", "Pale Ale", "Caixeres de supermercat", "Zentai" i "Mestresses de casa".
4. Deriva d'un taller d'interpretació impartit pel director, en Ryosuke Hashiguchi.

COMENTARI: La veritat és que aquestes sis situacions quotidianes que desemboquen en litigi esdevenen incòmodes de presenciar; en algun cas, fins i tot, la mesquinesa subtil dels personatges resulta desagradable. La feina de l'elenc em sembla sòlida i versemblant; si més no, crec identificar unes expressions i un tarannà molt japonesos en les reaccions dels individus. Però el to convida a l'emprenyament.

EN UN MOT: Tensa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bon to Lin chan" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3667270/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El patetisme dels personatges masculins, tant el Rintaro Tomoda (Lin) com, especialment, el Naoto Aida (Bebi), encarnats en el Mahiro Takasugi i el Hakushu Togetsuan, respectivament.

PITJOR:
- La longitud excessiva de la discussió al love-hotel entre la Natsuko Yotsuya (Bon) i la Miyu Saito (Nikubenki), interpretades per l'Ema Sakura i la Rino Higa, respectivament.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt el rètol "La seva història continua en la vostra imaginació. Pel que fa a la pel·lícula, aquest és el final".
2. El 28 d'agost del 2014, Kabushiki-gaisha Takeshobou va publicar una novel·lització estesa de la pel·lícula amb il·lustracions originals de la Lily Hoshino en la que s'expliquen els esdeveniments anteriors i posteriors al que es veu en el film.
3. Entre les localitzacions, trobem Dogenzaka de Shibuya, el subterrani d'Asakusa, les botigues de Toranoana Akihabara B o Motsufuku Akasaka i l'AKIBA karuchaazu Zone, a Tòquio.

COMENTARI: L'argument és ben simple però amb, tant sols, un parell de detalls m'ha guanyat. El primer, la degradació que s'auto-infligeix en Bebi (em sento força identificat amb el nivell humà de l'individu) i com s'estavella contra el mecanisme de seguretat que s'enginya la Bon, l'emissió en directe a través del mòbil, quan intenta filar-se-la. També, la seva desesperació sexual. I, el segon, l'atmosfera d'aventura, de missió, fracassada. Pensava que era una comèdia; més aviat la veig com un drama. La nena protagonista, a més, resulta un tant repel·lent. No obstant, m'ho he passat bé.

EN UN MOT: Frontissa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tokyo!" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0976060/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els carrers deserts de la ciutat en el relat del hikikomori enamorat, "Shaking Tokyo", i els botons tatuats de la (robot?) Yuu Aoi.

PITJOR:
- Les converses en l'idioma inventat de "Merde" entre el Denis Lavant i en Jean-François Balmer, que fan els papers del boig i el seu advocat, respectivament.

NOTES:
1. Antologia composta pels episodis "Interior Design", "Merde" i "Shaking Tokyo", dirigits pel Michel Gondry, en Leos Carax i el Bong Joon-ho, respectivament.
2. La primera història està basada en el còmic anomenat "Cecil and Jordan in New York", de la Gabrielle Bell, ex-companya del director.
3. Durant el rodatge de "Merde" pels carrers de la capital japonesa, la gent avisava constantment la policia.

COMENTARI: Les peces se m'han fet una mica llargues, més de mitja hora cadascuna. No obstant, les tres propostes tenen el seu què; l'autoestima de la primera, la provocació de la segona (la que menys m'ha agradat), la pertinència de la tercera (coincident amb el confinament mundial actual per la COVID-19). Tampoc és que m'hagi emocionat gaire amb el conjunt, però les col·leccions de contes són el meu format preferit.

EN UN MOT: Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!