SÈRIE: "Banacek - Temporada 1a" (Des del 20 de març de 1972 fins el 7 de febrer de 1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0068044/episodes/?season=1

DURADA: 675 minuts (Crèdits: 14 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc de capítol, "Project Phoenix" https://www.imdb.com/title/tt0518366/, probablement, inspirat en el de la història titulada "Sir Gilbert Murrell's Picture" del llibre de 1912 escrit pel Victor Lorenzo Whitechurch https://en.wikipedia.org/wiki/Victor_Whitechurch, "Thrilling Stories of the Railway".

PITJOR:
- Alguns dels trucs requereixen una incompetència per part de les autoritats desmesurada, com el pedestal buit del lliurament, "Ten Thousand Dollars a Page" https://www.imdb.com/title/tt0518368/.

NOTES:
1. Formava part de l'espai, "The NBC Mystery Movie" https://en.wikipedia.org/wiki/The_NBC_Mystery_Movie, produït per la Universal Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Universal_Studios i emès per l'NBC https://ca.wikipedia.org/wiki/NBC entre 1971 i 1977.
2. A més del pilot https://ca.wikipedia.org/wiki/Episodi_pilot, "Banacek: Detour to Nowhere", consta dels episodis, "Let's Hear It for a Living Legend", "Project Phoenix", "No Sign of the Cross", "A Million the Hard Way", "To Steal a King", "Ten Thousand Dollars a Page", "The Greatest Collection of Them All" i "The Two Million Clams of Cap'n Jack"; va emetre's una segona temporada de 8 capítols més des del 3 d'octubre de 1973 fins el 12 de març de 1974.
3. Una tercera tongada va frustrar-se arran de la renúncia del George Peppard https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Peppard a continuar protagonitzant el personatge, segons s'ha publicat, per evitar que la seva ex-dona, l'Elizabeth Ashley https://en.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Ashley, pogués treure'n cap benefici derivat, contemplat en l'acord del divorci.
4. Fou parodiat en l'episodi 630è de The Simpsons https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Simpson, titulat "Homer Is Where the Art Isn't" https://en.wikipedia.org/wiki/Homer_Is_Where_the_Art_Isn't, amb un argument que gira al voltant de "La Poétesse", la peça d'en Joan Miró i Ferrà https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0.

COMENTARI: M'ha fet gràcia sentir la Margot Kidder https://ca.wikipedia.org/wiki/Margot_Kidder anomenar Superman https://ca.wikipedia.org/wiki/Superman_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), tenint en compte que pocs anys més tard faria de Lois Lane https://ca.wikipedia.org/wiki/Lois_Lane. I els germans Garson del cinquè episodi, interpretats pel Roger Charles Carmel https://en.wikipedia.org/wiki/Roger_C._Carmel i en Logan Ramsey https://en.wikipedia.org/wiki/Logan_Ramsey, resulten certament còmics. Però, en general, la proposta m'ha semblat massa fatxenda. En el sentit que necessita degradar el context per tal que el paio pugui destacar. El tibat d'en Thomas Banacek, no obstant, es presenta com un autèntic carallot repel·lent. Per la qual cosa, l'assumpte de la seducció exprés esdevé grotesc. Amb un format més àgil, segurament, l'espectacle d'il·lusionisme barat m'hauria fet el pes. Amb tota la palla i la cerimònia, m'ha avorrit. Òbviament, descarto mirar-me la segona temporada.

EN UN MOT: Arrogant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Silent Night, Bloody Night" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070694/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; 1, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).

MILLOR:
- La presentació de la història a través del testimoni de la Diane Adams, el paper a càrrec de la Mary Woronov.

PITJOR:
- L'estètica pobra, el relat maldestre i un plantejament mancat d'al·licients.

NOTES:
1. Es coneix, també, pels títols "Night of the Full Dark Moon" i "Death House"; el de treball fou "Zora".
2. El rodatge es va portar a terme en 18 dies, entre novembre i desembre de 1970, en indrets d'Oyster Bay https://ca.wikipedia.org/wiki/Oyster_Bay_(poble), un poble del comtat de Nassau, en l'estat nord-americà de New York; va comptar amb un pressupost d'uns 300 mil dòlars.
3. En James Patterson https://en.wikipedia.org/wiki/James_Patterson_(actor), que feia el personatge del Jeffrey Butler, va haver d'abandonar la producció per causa d'un càncer que no va superar.
4. El James Plumb en va fer una revisió, titulada "Silent Night, Bloody Night: The Homecoming" https://www.imdb.com/title/tt2210983/, que va estrenar-se en 2013; en 2015, va aparèixer una seqüela dirigida pel Dustin Ferguson anomenada "Silent Night, Bloody Night 2: Revival" https://www.imdb.com/title/tt4332746/.
5. El director, en Theodore Gershuny, i l'actriu principal, la Mary Woronov, van ser casats des del 70 al 73.

COMENTARI: Imagino que no devia resultar senzill gestionar la retirada abans d'hora del Patterson ni des del punt de vista emocional ni des del vessant pràctic. En aquest darrer sentit, reconeix, el Jeffrey Konvitz https://en.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Konvitz, un dels guionistes, que van haver d'improvisar alternatives que no els acabaven de satisfer. Tinc entès, a més, que les inclemències meteorològiques van suposar un munt de contratemps tècnics durant els enregistraments, de l'estil d'apagades elèctriques o equip inutilitzat pel fred, i que la logística, en general, per la manca de recursos, era poc òptima. La qüestió és que la narrativa els va quedar descompensada. És a dir, l'assumpte familiar i del manicomi fa massa bola explicat al final a correcuita. I bastant del material visual que es mostra grinyola per improcedent. Per exemple, a mi em sembla innecessari veure una destral esquinçant la planxa d'un cotxe mentre que altres accions més pertinents s'oculten mitjançant ombres o plans excessivament curts. Tots els assassinats pateixen d'això. Per cert, es pretén enaltir el film apel·lant a la seva contribució al gènere slasher https://ca.wikipedia.org/wiki/Slasher. No sé, noi... Potser, la primera matança, la de l'advocat, en Patrick O'Neal, i la model, l'Astrid Heeren, evoca escenaris comuns de tals productes. Però el retrat es veu tant deficient... Ah! I el moment del boig en cap, el Robert Olivo https://en.wikipedia.org/wiki/Ondine_(actor), amb el got trencat esprement sang, molt "Un chien andalou" https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_chien_andalou, només que fent pena. Total, castanyot insofrible.

EN UN MOT: Esperpent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Thanks!
—That's okay.
—Merry Christmas!
—Same to you!
---
James Patterson as Jeffrey Butler
Mary Woronov as Diane Adams

LLARGMETRATGE: "Shin irogoyomi ouoku hiwa - Yawa hada kenjou" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0224096/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).

MILLOR:
- La desfilada de noies davant del shogun Yoshimune que organitza el Kiraku, interpretat pel Bontarou Taira.

PITJOR:
- La tortura que pateixen l'Oko i la Fujio, els personatges a càrrec de la Yuko Katagiri i l'Akemi Nijou, respectivament; el suïcidi de la Takekawa, encarnada per la Genshuu Hanayagi.

NOTES:
1. El títol internacional és "New Eros Schedule Book: An Offering of Fine Skin".
2. Es considera el quart lliurament de la sèrie de pel·lícules titulada "Eros Schedule Book" que, alhora, pertany al catàleg anomenat Roman Porno de l'estudi Nikkatsu, integrat per més de mil films.

COMENTARI: Podria salvar la trama però les escenes eròtiques que, al capdavall, són la seva raó de ser no ofereixen res que pagui la pena, la carn és minsa i la sensualitat, diria, nul·la. A més, hi ha detalls bastant ridículs, com les perruques evidents o l'atac de la Sally Mae amb un parell de daus. No m'acabo d'imaginar com devia ser l'espectador que gaudís amb castanyes com aquesta. Potser, un seguidor d'alguna de les actrius obsessionat.

EN UN MOT: Deficient.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Milano calibro 9" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0067429/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita de l'Ugo Piazza, el personatge a càrrec del Gastone Moschin, a cal Don Vincenzo i el Chino, encarnats per l'Ivo Garrani i el Philippe Leroy, respectivament, on, plegats, s'enfronten al Rocco Musco i els seus esbirros.
- El ball de la Barbara Bouchet, fent de Nelly Bordon, encara que s'allarga un pèl massa.

PITJOR:
- L'assalt del Chino al cau de l'Americano, el paper del Lionel Stander.
- L'embogiment final del Rocco.

NOTES:
1. Alternativament, va ser estrenada amb el títol "The Contract"; el de treball fou "Da lunedì a lunedì".
2. Inspirada en tres dels relats del recull homònim escrit pel Giorgio Scerbanenco i publicat el 1969; el qual també va servir de base per "Liberi armati pericolosi", el film del 1976 dirigit pel Romolo Guerrieri.
3. Es considera la primera part de la trilogia policíaca del director, en Fernando Di Leo; completada per "La mala ordina", del mateix any, i "Il Boss", del 1973.
4. En 2020, va estrenar-se una seqüela, "Calibro 9", dirigida pel Toni D'Angelo.

COMENTARI: Sosté bé la intriga fins al desenllaç, la qual cosa atrapa força. Després, l'histrionisme tant del comissari, encarnat en el Frank Wolff, com del Rocco, interpretat pel Mario Adorf, fan certa gràcia. El problema, però, és que la trama no acaba de semblar gaire sòlida o versemblant; penso que l'estratègia de l'enfrontament i la distracció no està ben fonamentada. Tampoc es caracteritza per l'exuberància visual, més enllà de les tres explosions. Malgrat tot, és entretinguda. Curiós, veure el Duomo de Milà ennegrit.

EN UN MOT: Solta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pechki-lavochki" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069068/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: al llarg dels primers 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La murrieria del Viktor, el сonstructor, encarnat en el Georgi Burkov.
- El retrat del protagonista, un home rural ingenu amb empenta.

PITJOR:
- La comèdia de la dona, la Nyura Rastorgueva, de qui s'encarrega la Lidiya Fedoseyeva-Shukshina, amb el professor, el Vsevolod Sanayev, quan el marit torna borratxo al compartiment.
- El final amb el trencament de la quarta paret per acomiadar-se del Vasily Shukshin.

NOTES:
1. El títol internacional és "Happy Go Lucky".
2. Bona part del rodatge, que va durar 4 mesos, es va portar a terme a la vila de Shul'gin Log, al costat del riu Kadyn; després, van trigar 6 mesos en revisar i aprovar la pel·lícula oficialment.
3. En Vasily Shukshin, a més de ser el director i guionista, fa el paper protagonista.

COMENTARI: Bastant arraixa amb les imatges, massa xerrameca claustrofòbica, els diàlegs socials m'han alienat. Per altra banda, l'assumpte del balneari em sembla curiós; tot i que l'exclusió de la dona resulta força estranya. Suposo que, a més, durant el viatge en tren amb el conflicte i l'aparició del delinqüent, el to en alguns moments és còmic però jo, pendent com estava dels subtítols, no he detectat gaire comicitat. No sé, 1972 i Unió Soviètica, voleu dir que no exagera una mica? En fi, tot plegat no ha estat cap gran diversió.

EN UN MOT: Pagesa.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Grand Blond avec une chaussure noire" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0068655/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El gag de l'orquestra.
- El tiroteig final.
- La vista de la Tour Eiffel des del balcó del coronel Louis Toulouse, interpretat pel Jean Rochefort.

PITJOR:
- El passatge de les bicicletes.
- El gag de la cornamusa.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Tall Blond Man with One Black Shoe".
2. L'Stan Dragoti va dirigir-ne un remake titulat "The Man with One Red Shoe", del 1985.
3. El mateix director, l'Yves Robert, va estrenar la seqüela, "Le Retour du Grand Blond", en el 1974.
4. Abans dels títols de crèdit, es llegeix "Chacun a le droit au respect de la vie privée - Article 9 du code pénal".

COMENTARI: Es presenta ambiciosa, sembla, amb una idea astuta, suggeridora, però es torna modesta al servei d'una comèdia no sempre reeixida. Tot i així, amb el to simpàtic que estableix passa força fluïda, fa gràcia i entreté.

EN UN MOT: Vodevil.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Joshuu Nana-maru-ichi Gou / Sasori" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0226872/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: - minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac amb la pala de la Yuki al policia per tallar-li el cap.
- Cap al final, la cacera que porta a terme la Nami Matsushima, encarnada en la Meiko Kaji, per eliminar els caps yakuza i el policia corrupte, en Tsugio Sugimi, a càrrec de l'Isao Natsuyagi.
- L'escena de les dutxes és molt còmica amb el maquillatge de kabuki.

PITJOR:
- La repetició de les escenes de cavar.
- La interpretació.

NOTES:
1. El títol internacional és "Female Prisoner #701: Scorpion".
2. Inspirada en el personatge del manga "Sasori", desenvolupat pel Touru Shinohara.
3. La succeeixen immediatament "Joshuu Sasori – Dai 41 Zakkyobou", del mateix any, "Joshuu Sasori – Kemono Beya", del 1973, ambdues del mateix director, en Shunya Itou, i "Shin joshuu Sasori: 701-go", del 1976, dirigida pel Yutaka Kohira.
4. El Shunya Itou va rebre una citació per aquesta pel·lícula en referència al Nihon Eiga Kantoku Kyoukai Shinjinshou, un guardó del gremi de directors japonesos atorgat a debutants.

COMENTARI: La història i les situacions plantejades podrien passar, cavall de Troia inclòs; però després et trobes amb unes cares, uns crits, uns posats i unes coreografies que fan pena. Nogensmenys, a banda del pit i cuixa, encara es pot aprofitar algun pla; per no anar gaire lluny, el del final amb la silueta de la protagonista entrant a la galeria de la presó. En fi, només justificable com a curiositat o per fanàtics del gènere d'explotació.

EN UN MOT: Grotesca.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joshuu Sasori - Dai 41 Zakkyobou" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0226874/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: S'ha de veure un altre cop, mínim!
Millor: La plasticitat de molts dels plans en composicions que evoquen vinyetes de manga.
Pitjor: El flux de l'acció, les pauses i l'exageració dels actors. La seqüència de l'execució de l'inspector Goda, interpretat pel Fumio Watanabe.
Curiositat: En anglès, entre d'altres variacions, "Female Convict Scorpion: Jailhouse 41". És el segon lliurament de la sèrie inspirada en el manga titulat "Sasori" iniciat el 1970 pel Touru Shinohara. Fou precedida el mateix any per "Joshuu Nana-maru-ichi Gou / Sasori" i continuada per "Joshuu Sasori - Kemono Beya", l'any següent; totes tres van ser dirigides per en Shunya Itou i protagonitzades per la Meiko Kaji.

Comentari:
Veient en la primera escena (potser, la segona) que tothom es quedava aturat, fent d'estàtua, al llarg de cinc, sis, set segons, com simulant una imatge congelada, l'única cosa que se m'ha acudit ha estat que era davant d'un autèntic castanyot i que em costaria força empassar-me'l. Doncs, m'he equivocat. A part d'aquest petit despropòsit i d'altres, que hi ha uns quants, mirades sostingudes sense raó i similars, i una mancança evident de mitjans, la veritat és que el film m'ha regalat un munt de perles. Em refereixo tant a enquadraments originals com a escenaris curiosos/inquietants, i em ve al cap un descens de les fugitives pel vessant d'una muntanya a càmera lenta espectacular. També, de tant en tant, ens sorprèn amb quelcom grotesc, com el turista vell de l'autocar que es vanta d'haver violat una xinesa durant la guerra, o amb quelcom corprenedor, com l'escena en la que un policia engrapa un nen petit visiblement aterrit i el llança contra la seva mare agenollada, o fins i tot, quelcom humorístic, com l'evadida que mentre pixa al riu saluda un noiets amb les calces a la mà. Pel que fa a la Meiko Kaji, que ens rep cantant "Urami Bushi" i afilant pacientment una cullera per fer-la servir d'arma, poques línies pronuncia però la seva sola presència omple la pantalla. M'ho he passat molt bé. Enginyosa.

Perdoneu per la meva ignorància!