LLARGMETRATGE: "Beavis and Butt-Head Do the Universe" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14145426/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Powerkick 3000, una adròmina per xutar pilotes de futbol americà, que es mostra en l'Science Fair de 1998 de la Highland High School.

PITJOR:
- Els acabats dels dibuixos són bastant barroers.

NOTES:
1. És el segon film protagonitzat pels personatges creats pel Mike Judge apareguts per primer cop en el curtmetratge del 1992, "Frog Baseball", el qual donaria peu a múltiples temporades d'una sèrie anomenada "Beavis and Butt-Head"; el primer, de 1996, fou "Beavis and Butt-Head Do America", en aquella ocasió, dirigit pel propi Judge.
2. Tota la producció es va desenvolupar en remot a causa de les restriccions imposades per culpa de la pandèmia de la COVID-19 i es va fer servir, bàsicament, l'eina d'animació digital Adobe Animate.

COMENTARI: Tot i que mai n'he estat seguidor, era conscient a què m'enfrontava quan l'he triat, les bestieses d'un parell de capsigranys. La qüestió és que les històries que juguen amb la línia temporal acostumen a divertir-me prou i per això he cregut que aquesta em faria el pes. Al final, no ha estat tant com em pensava perquè l'argument resulta bàsic i els gags, insulsos. A més, com l'acció succeeix en el present, ni tant sols es recolza gaire en la nostàlgia. Jo tampoc ho necessitava, que consti. Així, doncs, suficient per passar l'estona a l'hora de dinar... i gràcies!

EN UN MOT: Simple.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Atsuko Okatsuka: The Intruder" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21335620/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El consell que dóna la monologuista de gaudir de totes les parts de casa teva perquè les pagues totes.

PITJOR:
- El tros en el que l'Atsuko Okatsuka explica que la família li ofereix menjar i després li diuen que s'ha engreixat, que comença a repetir "Eat!" com boja.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, el marit i l'àvia de la còmica, en Ryan Harper Gray i la Ying-Hsi Li, respectivament, apareixen en l'escenari per saludar juntament amb l'artista.
2. En l'apartat d'"SPECIAL THANKS" dels crèdits, afegeix "& TO THE INTRUDER WHO CAME TO OUR HOUSE, WITHOUT YOU I WOULDN'T HAVE AN ARC".
3. Es va enregistrar en l'Elsewhere de Bushwick, Brooklyn, en la ciutat nord-americana de Nova York, l'11 d'octubre del 2022.

COMENTARI: Em sap greu, no em fa gràcia, la noia. M'atrau, això, sí; he tingut 1 hora per repassar-la de dalt a baix. Però trobo que grinyola quan força les expressions, com quan ploriqueja o s'enfada i es recrimina a si mateixa. Potser, eren els nervis de l'enregistrament; sembla que anava amb pinyó fix durant l'actuació. La qüestió és que les històries tampoc m'interessaven gaire. A mig espectacle, jo ja estava mirant l'hora. Tot i això, prou convencional. Fa el fet.

EN UN MOT: Insípid.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Espejo, espejo" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12358208/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La revenja de l'Antonia, a càrrec de la Betsy Túrnez.

PITJOR:
- El ridícul de l'Alberto, encarnat pel Carlos Areces, imitant el "Nada cambiará mi amor por ti" del Glenn Medeiros, una versió en castellà de "Nothing's Gonna Change My Love for You", la cançó del 1984 composta pel Gerry Goffin i el Michael Masser.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Mirror, Mirror".
2. El de la Merce, la mare de l'Álvaro, va ser el darrer paper que va interpretar la Verónica Forqué Vázquez-Vigo.
3. El rodatge es va portar a terme a Pamplona i a Barcelona entre agost i setembre del 2020.

COMENTARI: Potser, ja paga la pena veure-la per l'aparició de la Forqué, que va morir el 13 de desembre de 2021, bastant abans de l'estrena. La resta sembla una mica un pamflet, un espot estès sobre orgull i amor propi. El director, en Marc Crehuet, el qual ja havia jugat amb el concepte del mirall en altres produccions com "Pop ràpid" https://www.imdb.com/title/tt1852532/, comenta que el tema és la identitat humana, en general. La qüestió és que ofereix un punt de fantàstic, un poc de comèdia i, sobretot, una durada reduïda que fan que passi sense ni adonar-te'n. A més, m'ha fet riure.

EN UN MOT: Modesta.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Glass Onion" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11564570/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició del detectiu Benoit Blanc que presenta la mediocritat del Miles Bron, encarnat per l'Edward Norton.

PITJOR:
- L'estúpid accent del dialecte Southern American English amb el que s'expressa el Daniel Craig fent el paper del detectiu.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix el rètol "This film is dedicated, with gratitude for a lifetime of inspiration, to ANGELA LANSBURY AND STEPHEN SONDHEIM"; després d'uns quants noms, surten els retrats dibuixats dels personatges principals.
2. Es tracta d'una seqüela aïllada de la pel·lícula del 2019, "Knives Out", escrita i dirigida, també, pel Rian Johnson (de fet, es promociona amb el títol "Glass Onion: A Knives Out Mystery"); en març de 2021, Netflix va comprar els drets d'aquest i d'un altre lliurament futur per 469 milions de dòlars.
3. El rodatge es va portar a terme en l'illa grega d'Spetses i en la capital de Sèrbia, Belgrad, des del 28 de juny fins el 13 de setembre de 2021.

COMENTARI: Un parell de coses em semblen molt grolleres per vulgars, l'assumpte de la germana bessona, per un costat, i la bala aturada pel diari desat en una butxaca al pit, per l'altre. A part d'això, m'ha entretingut prou i, com amb totes les històries del gènere whodunit https://ca.wikipedia.org/wiki/Whodunit, la part que més m'ha divertit és l'explicació dels esdeveniments i la resolució de l'entrellat. Però la trobo bastant foc d’encenalls per l'elenc, pels personatges que interpreten i pel luxe que es simula. La veritat és que, quan portava vista la meitat, he tingut una crisi d'atenció... just en el moment en el que comença una mena de recapitulació que m'ha fet despertar. Em quedo, no obstant, amb la panxeta que fa la Kate Hudson, que encarna la Birdie Jay. Què voleu? És una debilitat personal.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "A Doctor's Sword" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4952148/

DURADA: 67 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fragments de l'entrevista radiofònica a l'Aidan MacCarthy del programa "Documentary on One" de la Raidió Teilifís Éireann, emesa el 18 d'octubre del 1995 i titulada "Away to the War", juntament amb l'animació del Ronan Coyle que acompanya la veu del protagonista.

PITJOR:
- La part del viatge al Japó de la Nicola MacCarthy, que no té gaire interès.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "In July 2017, Britain's Prince Harry named a new medical centre at RAF Honington in honour of Dr Aidan MacCarthy", "Dedicated to the memory of Dr. Aidan MacCarthy" i "A very special thanks to Nicola, Adrienne & Kathleen MacCarthy".
2. En una conferència de l'Institiúid Scannánaíochta na hÉireann (Irish Film Institute), en Gary Lennon, el director, explica que van començar a enregistrar material en juliol de 2010 i van enllestir l'obra 5 anys més tard, tot i que la idea s'havia concebut 10 anys abans, en el 2000.
3. En 1979, el comodor aeri Joseph Aidan MacCarthy, el subjecte del documental, va publicar "A Doctor's War", el relat de les seves peripècies durant la 2a Guerra Mundial.

COMENTARI: El testimoni resulta tant corprenedor com sorprenent; per exemple, per detalls com el d'haver sobreviscut la radiació, la pluja negra i tota la pesca, tenint en compte que l'home era a menys d'una milla del lloc on i quan va esclatar la bomba atòmica llençada pels americans sobre Nagasaki. A més, l'adaptació al format i la contextualització amb imatges d'arxiu són força convenients per mandrosos com jo que no es llegiran mai el llibre del doctor. L'assumpte de la katana, no obstant, sembla bastant anecdòtic i, penso, al capdavall, no aporta gaire valor a la història. Una de les coses que m'han sobtat és l'efecte letal de la reverberació per l'impacte del torpede en el vaixell que el transportava de Java a Nagasaki; terrible!

EN UN MOT: Addicional.

PAÍS:           REPÚBLICA D'IRLANDA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075642/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les postures assistides del xeic d'Obec, interpretat per l'André Chazel, amb l'Anne Magle.

PITJOR:
- Les estripades de roba ocasionals fora de context per mostrar nuesa.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Agent 69 in the Sign of Scorpio", "Danish Blue" o "Emmanuelle in Denmark".
2. Durant els títols de crèdit, es veuen les dones nues pintades de daurat ballant.
3. Fou la cinquena de les 6 comèdies sexuals produïdes per Happy Film i agrupades sota la denominació "Stjernetegnsfilm" https://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac-films, en català, "Pel·lícules del zodíac"; la primera, "I Jomfruens tegn", del 1973, va ser dirigida pel Finn Karlsson mentre que, de la resta, "I Tyrens tegn", "I Tvillingernes tegn", "I Løvens tegn", "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" i "Agent 69 Jensen i Skyttens tegn", dels anys 1974, 1975, 1976, 1977 i 1978, respectivament, va encarregar-se el Werner Hedman.

COMENTARI: La veritat és que no m'esperava els plans explícits, creia que seria una d'aquelles pel·lícules de pit i cuixa frívoles de finals dels 70s https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_destape d'erotisme carrincló i ximple, res més. I, frívola, carrinclona i ximple, ho és; però, també, mostra penetracions, fel·lacions i cunnilingus, pornografia. És cert que, per altra banda, les situacions i el to resulten prou còmics, malgrat la poca-solta del guió, per esdevenir divertits. Sempre, tenint en compte el tipus d'humor que pot desplegar-se en aquestes farses, clar. De manera que no m'ha desagradat. Amb tretze anys m'hauria tornat boig; ara, amb milers d'hores de porno visionades en el meu currículum, no m'ha fet gaire ni fred ni calor.

EN UN MOT: Folla.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Viva Las Vegas" (1964)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0058725/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pinyes dels vehicles en la cursa del Grand Prix; l'escena de "The Lady Loves Me", la cançó composta pel Sid Tepper i el Roy C. Bennett.

PITJOR:
- La part de vodevil en la que el Lucky Jackson intenta boicotejar el sopar entre la Rusty Martin i el Count Elmo Mancini, aquest darrer encarnat pel Cesare Danova, i el tros en el que la Rusty Martin fa ximpleries al taller.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'1 milió de dòlars, va recaptar-ne més de 9.
2. El guió, a càrrec de la Sally Benson, va escriure's en 11 dies.
3. Va rodar-se entre el 15 de juliol i el 16 de setembre del 1963 en l'estat nord-americà de Nevada i en els Metro-Goldwyn-Mayer Studios de Culver City, en l'estat dels EUA de Califòrnia.
4. L'Ann-Margret Olsson, que fa de la Rusty Martin, va ser remunerada amb 150 mil dòlars (15 mil per setmana, al llarg de 10 setmanes) i va estar embolicada durant 1 any amb el co-protagonista, l'Elvis Presley, que interpreta el Lucky Jackson.
5. També, es coneix amb el títol de "Love in Las Vegas".

COMENTARI: Fórmula clàssica, una parella de joves bonics que canten, ballen, s'agraden i un ambició. Què més vols? Només que l'actitud de la noia quan pretén que el nano s'adapti al seus desitjos irracionals no l'acabo de veure clara. Es tracta d'un conflicte una mica forçat. A part d'això, un parell de bons números i la resta, farciment. Frívol, tot plegat; però ja era això, suposo. Després de refrescar la figura de l'Elvis amb la pel·lícula dirigida pel Mark Anthony Luhrmann, em venia de gust fer un cop d'ull a aquest tipus de producte. Res més.

EN UN MOT: Rendició.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Why Did You Kill Me?" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14318430/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La imatge de la càmera de seguretat de la botiga Cardenas en la que es veu el Justin Theobald amb la seva germana moribunda, la Crystal.

PITJOR:
- No hi ha misteri, es tracta d'una víctima accidental de la violència entre bandes criminals en un context abonat de delinqüència i drogues.

NOTES:
1. És el primer projecte del qual s'encarrega, fent de director, el Fredrick Munk.
2. La idea d'abordar l'assumpte va concebre's en 2011 quan el director treballava per a la Julie i el Roger Corman a New Horizons Pictures; un becari original de Riverside, en l'estat nord-americà de Califòrnia, li va lliurar un retall de diari sobre l'afer que va disparar l'interès.
3. Els enregistraments de les entrevistes van començar en 2014.
4. Abans dels crèdits, apareix el rètol "In 2020, 14 years after Crystal's death, Sotelo is sentenced to 22 years for voluntary manslaughter".

COMENTARI: No penso que l'escenari sigui excepcional, em refereixo a les circumstàncies de l'assassinat. La curiositat meva raïa en la rellevància que pogués tenir la xarxa social en el desenvolupament del cas. Ja he vist que molt relativa. Perquè ensopegar amb el William "Jokes" Sotelo a través del MySpace per esbrinar el vehicle que aquest conduïa em sembla massa fortuït. És a dir, trobo que s'hauria pogut arribar a la mateixa conclusió i de forma més efectiva amb una investigació policial dels integrants de la banda criminal 5051, que ja eren els sospitosos, oi? De fet, el joc d'obrir un compte en línia amb la foto de la víctima ratlla l'absurditat. En fi, qui sóc jo per jutjar el dol de ningú? Després, estaria el pla de la Belinda Lane de convocar una festa per massacrar el personal... que no succeeix. Aleshores, les seves reflexions de culpa i perdó... Està bé, no obstant, que parli l'Amalia, la germana del Julio Heredia, un dels condemnats. No sé. M'esperava quelcom diferent.

EN UN MOT: Col·lateral.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shen bing te gong" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18933046/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del Long Wei, encarnat pel Louis Fan Siu Wong, quan és desconnectat de la simulació i descobreix que l'Amy, interpretada per la Yiyi Jiang, és sana i estàlvia.

PITJOR:
- Els cops de puny a l'armilla antibales que s'etziben mutuament el Long Wei i el Ni Kun, aquest darrer, a càrrec del Wang Zhi-Peng.

NOTES:
1. També, es coneix com "Xuni te gong", "VR Fighter", "One More Shot", "God Soldier Special Attack" o "Special Attack".
2. Es tracta d'un web film; en xinès, wang lu dianying.

COMENTARI: Malgrat la poca-solta, els efectes visuals de pa sucat amb oli i els clixés gastats de fatxendes i infants malalts, l'espectacle resulta prou digne per ser el que és, un xurro... dic, una producció de consum ràpid. Sí que és cert que comença trepidant i va perdent embranzida fins a una resolució prevista (amb trampa narrativa inclosa). Però, l'agilitat de la cinematografia afavoreix l'acció i la part carrinclona no penalitza gaire. En resum, m'esperava el que he vist, no m'ha decebut.

EN UN MOT: Òbvia.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Elvis" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3704428/

DURADA: 159 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els crits espontanis de les noies en la presentació de la Louisiana Hayride KWKH en resposta a la interpretació de l'Elvis Presley, encarnat en l'Austin Butler, de "Baby Let's Play House", la cançó del 1954 composta per l'Arthur Gunter.

PITJOR:
- La inclusió de peces sonores fora de context musical, com ara "Vegas", a càrrec de la Doja Cat; no sé què hi pinta una rapera, en l'Amèrica dels 50s.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Colonel Parker's financial abuse of Elvis was finally exposed in a series of lawsuits beginning a few years after Elvis's death", "Parker tried to claim immunity as a citizen of no country, but eventually settled out of court, ending his ties to the Presley Estate", "The colonel spent his final years in poor health, wandering through Vegas casinos pouring his fortune into slot machines", "Elvis Presley is the best selling solo recording artist of all time", "His influence on music and culture lives on" i "ELVIS AARON PRESLEY January 8, 1935 - August 16, 1977"; al final de les lletres, se sent l'Elvis dient "Thank you! You're fantastic. Thank you very much!".
2. A partir d'un pressupost de 85 milions de dòlars, va recaptar-ne més de 287.
3. El rodatge es va portar a terme en l'estat australià de Queensland entre gener del 2020 i març del 2021; el 12 de març del 2020, no obstant, es va interrompre perquè el Tom Hanks, que fa de Colonel Tom Parker, va resultar positiu en COVID-19 i no es va reprendre fins el 23 de setembre.
4. El disseny que surt al final dels crèdits amb unes lletres i un llampec referencia una joia exhibida per l'artista; les lletres són les inicials de la seva màxima, "Taking Care of Business".

COMENTARI: Em sembla un espectacle notable, ric en recursos visuals (un pèl recarregat, de fet) i d'estètica potent. I l'Elvis és l'Elvis, el rei. Però, alguns experiments que ens proposa, trobo, fan llufa; com confrontar tres versions de "That's All Right", la peça escrita en 1946 per l'Arthur Crudup. Més que res, perquè la seqüència resulta massa llarga i esdevé redundant. A mi, aquest film m'ha servit per conèixer mínimament la figura del Colonel Tom Parker, el mànager bergant del cantant. S'hauria de dir així, la pel·lícula, "Andreas Cornelis van Kuijk aka Thomas Andrew Parker", penso. Tot i que, per aquests assumptes que exposa, m'hauria satisfet més un documental rigorós que no pas una dramatització, per molt sentida que aquesta sigui. En general, he de confessar que m'ha avorrit una mica. És a dir, els números musicals són clàssics sensacionals; m'han plagut. Alguns dels relats, fins i tot, m'han emocionat; per exemple, l'estrena pel "'68 Comeback Special" del "If I Can Dream", el tema del Walter Earl Brown. Al final, nogensmenys, no deixa de ser una història coneguda i trista.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Voy a pasármelo bien" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15198592/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Rodrigo Gibaja fent del Luis nano; per exemple, en l'escena del funeral del seu pare.

PITJOR:
- Les coreografies són ridícules; a més, no em sembla gaire adequat fer cantar nens de 12 anys "Y te sueltes el pelo y, luego, si quieres, el sujetador".

NOTES:
1. El David Serrano, el director, diu en una entrevista que la pel·lícula s'inspira estretament en les seves vivències d'adolescent; explica, a més, que la primera versió del guió tractava, només, els esdeveniments del 1989 i que li van demanar afegir la part del present per fer créixer l'espectacle.
2. El rodatge de la part infantil es va efectuar l'agost del 2021, durant 5 setmanes; la part adulta va ser filmada a finals de febrer i principis de març del 2022; els assajos es van portar a terme al llarg de 5 mesos.
3. Durant els títols de crèdit, es veuen els Hombres G, que són co-productors de l'obra, interpretant la cançó que dóna títol al film, amb els infants ballant entre ells; també, es presenta una escena dels amics adults xerrant en el karaoke; apareixen el rètol "Dedicatoria De Diego Suárez Chialvo/A LA MEMORIA DE ELENA ISABEL CHIALVO (1945-2021) PORQUE EL IDIOMA DE INFANCIA ES UN SECRETO ENTRE LOS DOS" i dues llistes llargues d'agraiments tant del David Serrano com de l'Enrique López Lavigne, el productor.

COMENTARI: Pel que he llegit, es tracta d'una peça de nostàlgia molt personal del director en la que la música dels Hombres G https://ca.wikipedia.org/wiki/Hombres_G només serveix de context sonor particular de l'autor. D'acord, la trobo prou correcta; tot i que, gens excepcional. Aquests exercicis de rememoració, sovint, només fan gràcia als protagonistes. És el cas. El que m'evoca a mi, tot això, és la cançó "G De Gilipollas", del primer àlbum de Pabellón Psiquiatrico https://es.wikipedia.org/wiki/Pabell%C3%B3n_psiqui%C3%A1trico, "La Primera En La Frente". Clar que em va agafar un pelet més vell, la mandanga aquesta, que a la canalla de la història. Resumint: me l'he pogut empassar sense problemes, que ja és més del que m'esperava.

EN UN MOT: Carrinclonada.

PAÍS:           ESPANYA, MÈXIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Warui Yatsu Hodo Yoku Nemuru" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054460/

DURADA: 151 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assetjament fantasmagòric del Wada al Shirai, interpretats pel Kamatari Fujiwara i el Ko Nishimura, respectivament.

PITJOR:
- El desenllaç del Koichi Nishi, el personatge a càrrec del Toshiro Mifune, sense imatges; la reconstrucció narrada per l'Itakura, encarnat pel Takeshi Kato, resulta una mica patètica.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Bad Sleep Well".
2. A partir d'un pressupost de 82 milions i mig de iens, en els cinemes, va recaptar uns 52 milions; fou la primera pel·lícula lligada a la productora engegada en 1959 per l'Akira Kurosawa, el director.
3. L'elaboració del guió es va portar a terme en 80 dies; l'obra s'inspira en la peça del Yoshio Inoue, nebot del Kurosawa, "Warui yatsu no eiga".
4. El 5 de març de 2010, una revisió dirigida pel Naosuke Kurosawa va emetre's en la Fuji Television Network en commemoració del naixement de l'Akira Kurosawa.
5. Durant el rodatge d'una escena en un cotxe, la Kyoko Kagawa, que fa el paper de la Yoshiko, en no portar el cinturó de seguretat cordat, va patir un accident que li va comportar un seguit de ferides greus a la cara les quals van requerir diverses sutures.

COMENTARI: La intenció de retratar gent corrupta i la impunitat amb la que aquesta actua em sembla molt lloable però la història que el bo del Kurosawa ens presenta no serveix per il·lustrar gaire res de substancial ni d'interessant; només, una mena de lleialtat absurda de llepaculs diversos, unes pràctiques mafioses maldestres i un complot i unes relacions personals del protagonista, pel cap baix, qüestionables. M'ha sobtat, per exemple, el sicari de pa sucat amb oli que envien per pelar amb una pistola el Shirai; no quadra amb el perfil subtil que s'espera d'un funcionari venal. És un tros aprofitat d'una altra pel·lícula? Tampoc veig fina la pràctica del suïcidi per precipitació en un cràter del Mont Aso (deixant la nota de comiat sota una pedra). De debó? No, pintoresc, ho és; i molt poca-solta. Pel que fa a la infiltració del Koichi Nishi en la família del sotsdirector Iwabuchi, el Masayuki Mori, i, per extensió, en l'empresa pública, sorprèn per gratuïta. Igual que la cerimònia inicial envaïda de periodistes. En fi, que els pedaços no m'han convençut. A més, dues hores i mitja, tu!

EN UN MOT: Grinyol.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Wednesday - Temporada 1a" (23 de novembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13443470/episodes?season=1

DURADA: 392 minuts i mig (Crèdits: 29 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- Malgrat les distraccions del "parents' weekend", la resolució de la mort del Garrett Gates, a càrrec del Lewis Hayes, del capítol 5è, "You Reap What You Woe", sobretot, per la complicitat entre la Wednesday i la Morticia (Déu n'hi do com impressiona, encara, la Catherine Zeta-Jones!).

PITJOR:
- La manera com revifa la Wednesday Addams, el paper interpretat per la Jenna Ortega, després que el Joseph Crackstone, encarnat pel William Houston, l'apunyali i la deixi moribunda; trampa.

NOTES:
1. És un derivat basat en els personatges coneguts conjuntament com "The Addams Family", creats pel ninotaire Charles Samuel Addams i apareguts en forma impresa en The New Yorker a partir de 1938; altres adaptacions inclouen pel·lícules, sèries i especials per a la televisió, novel·les, videojocs i, fins i tot, un musical.
2. El rodatge es va portar a terme entre setembre del 2021 i març del 2022 en diferents indrets de Romania, com el castell de Cantacuzino de Busteni, en el comtat de Prahova, que serveix de model per a la fictícia Nevermore Academy, o els Bucharest Film Studios (MediaPro Studios) de Buftea, en el comtat d'Ilfov, on es va replicar la vila del comtat de Chittenden, en l'estat nord-americà de Vermont, de Jericho.
3. Només el primer i el vuitè capítol, darrer de la sèrie, incorporen una seqüència de presentació.

COMENTARI: El ball que la Jenna Ortega s'empesca en el 4t episodi, "Woe What a Night", al ritme de "Goo Goo Muck" de the Cramps, és de vergonya aliena. I, malgrat el ridícul que ens regala, la noia resulta absolutament encisadora, com en la resta d'escenes en les que intervé. Esquerpa, arrogant, tant se val, atrapa. Ja era això, suposo, explotar el carisma de la protagonista. Perquè la intriga principal, el complot de la Marilyn Thornhill, en mans de la Christina Ricci, no sembla gaire equilibrat ni gens original. El meu problema, ho reconec, és que el context d'adolescents ximplets amb les seves merdes d'institut em carrega massa, tinguin o no capacitats paranormals. M'ha passat lleugera, sí; però no crec que ataqui una 2a temporada si mai l'estrenen, ni que hi sigui el Tim Burton darrere.

EN UN MOT: Tolerable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Los renglones torcidos de Dios" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13229894/

DURADA: 154 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització dels interns del manicomi i les instal·lacions que fan d'escenari, l'antiga Fàbrica de Tabacs de Tarragona del Pg. de la Independència de Tarragona.

PITJOR:
- L'espectacle final de la junta extraodinària de metges del centre amb el cop d'efecte en forma d'aparició del doctor Donadío, el personatge que interpreta el Lluís Soler i Auladell, i, aleshores, la renúncia absurda del Samuel Alvar, encarnat en l'Eduard Fernández. 

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "God's Crooked Lines".
2. És l'adaptació de la novel·la homònima del Torcuato Luca de Tena publicada en 1979 que, també, fou portada a la pantalla pel Tulio Demicheli en 1983.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 10 de maig i el 27 de juliol de 2021 a Catalunya; bàsicament, a Barcelona i a Tarragona.
4. L'autor de la novel·la en la que es basa el film va infiltrar-se en l'Hospital Psiquiátrico de Conxo, a Santiago de Compostela, en la província gallega d'A Corunya, per fer-lo servir de referència per escriure la seva obra.

COMENTARI: Havia quedat prou content... fins que he llegit que, de fet, el llibre acaba amb una segona votació dels metges amb la que ratifiquen la salut mental adequada de la protagonista i una decisió de la mateixa de romandre ingressada en la institució, en acceptar la seva follia. Quin desencís! Trobo que aquesta vulnerabilitat assumida de l'Alice Gould, el paper que encarna la Bárbara Lennie, no es reflecteix en el desenvolupament. Malgrat tot, com el tema em sembla fascinador (i terrorífic alhora) i el plantejament resulta, si més no, interessant, he estat força entretingut durant una bona estona (dues hores i mitja, per ser exactes). Sorpresa agradable, millorable.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!