LLARGMETRATGE: "Heeojil gyeolsim" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12477480/

DURADA: 138 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena amorosa de la parella protagonista en el temple budista de Songgwangsa, situat en el mont Jogyesan de la província sud-coreana de Jeollanam-do.

PITJOR:
- El desenllaç, massa arrossegat i melodramàtic, amb el detectiu Jang Hae-jun cercant desesperadament per la platja la Song Seo-rae, interpretats pel Park Hae-il i la Tang Wei, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Decision to Leave".
2. Li va ser atorgat el Prix de la mise en scène al Park Chan-wook, el director, en la 75a edició del Festival de Cannes.
3. Se li estima un pressupost de 10 milions de dòlars i una recaptació del doble.
4. El director declarà que va inspirar-se en el Martin Beck, el personatge principal de la sèrie de 10 novel·les anomenada "Roman om ett brott", desenvolupada entre 1965 i 1975 per la Maj Sjöwall i el Per Wahlöö.

COMENTARI: No dic que la Tang Wei https://ca.wikipedia.org/wiki/Tang_Wei sigui mancada d'atractiu però trobo que fa fila, si més no, en aquest paper, de femme fatale d'estar per casa, massa mesurada, sòbria, discreta, austera. Ben mirat, potser, aquest és un dels al·licients del film. Perquè el recurs de la sospitosa seductora està força trillat i, segurament, millor explotat en altres produccions. Ara, només em ve al cap l'Ellen Barkin en el títol del 1989, "Sea of Love", a càrrec del Harold Becker... En fi, tornant a Corea del Sud, diria que un altre mèrit és la fotografia i l'estètica. Tot i que no sé fins a quin extrem això m'ho fa esmentar la fascinació que sento per aquella part del món o la bona feina del Kim Ji-yong. Una cosa, el guant de cota de malla que fa servir el Jang Hae-jun per neutralitzar l'atac amb navalla del Lee G-goo, el personatge del Hak-joo Lee, és quelcom que els policies coreans duguin a sobre normalment durant les seves persecucions a delinqüents? Resumint, em sembla correcta, la pel·lícula, malgrat una durada qüestionable. I la impressió que em queda és que no acaba de culminar en res remarcable sinó que es va diluint.

EN UN MOT: Sacrificada.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Geunalui Bunwigi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5586914/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El toc còmic que inspira el Jaeyoon Cho; per exemple, quan la Lee Ja-Yeon, que encarna la noia que ven els bitllets a l'estació de tren, el mira amb cara de fàstic.

PITJOR:
- La poca versemblança de l'argument, per la manca de gràcia dels personatges i per les situacions absurdes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Mood of the Day".
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareix un quadre amb un epíleg protagonitzat pel Jaeyoon Cho, que fa del Kang.
3. La recaptació no va arribar a cobrir els 3 mil milions de wons de pressupost.
4. La producció, originalment, era una iniciativa de la Jung Seung-hye del 2006 que va cancel·lar-se a causa del càncer de còlon d'aquesta; com a homenatge, figura en els títols de crèdit.
5. Va rodar-se entre el 29 d'octubre del 2014 i el 31 de gener del 2015.

COMENTARI: Encara em pregunto per què la Soo-jung i el Jae-hyun, interpretats per la Moon Chae-won i el Yoo Yeon-seok, respectivament, són els únics que baixen d'un tren d'alta velocitat enmig del no res. No sé. Si, almenys, els protagonistes fossin simpàtics la cosa podria suportar-se. Però és que demostren ser molt estúpids. I l'estira-i-arronsa entre els dos esdevé molt carregós. Un plantejament clàssic, una execució dilatada i avorrida.

EN UN MOT: Cagadubtes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Busanhaeng" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5700672/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La relació pare-filla. El descarrilament del comboi en flames. La cançó salvadora de la nena.
Pitjor: Perseguidors que en un pla són a punt d'atrapar els protagonistes i en el següent han reculat deu metres.
Curiositat: En la quaranta-novena edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, li van ser atorgats els guardons de millor direcció, al Yeong Sang-ho, i de millors efectes especials al Jung Hwang-su. Del mateix director i any, la preqüela animada "Seoulyeok", que explica esdeveniments ocorreguts a l'estació de Seül.

Comentari:
Al capdavall, no deixa de ser una pel·lícula de zombis, de manera que el marge per a la innovació o la sorpresa és, més o menys, limitat. Tenim clixés i una situació bastant simple però tot plegat lliga bé, encaixa i, fins i tot, emociona (a càrrec de la feina de la Kim Su-an). Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!