LLARGMETRATGE: "The United States vs. Billie Holiday" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8521718/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'Earle Theatre de Philadelphia sobre l'actuació interrompuda del 27 de maig del 1947, quan la Lady Day comença a cantar "Strange Fruit".

PITJOR:
- La reacció de la cantant en l'indret on es troba un atac del Ku Klux Klan.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit podem llegir "El 17 de juliol del 1959 va morir la Billie Holiday. Tenia 44 anys. Agents de narcòtics van arrestar-la en el seu llit de mort declarant haver trobat heroïna. Harry Anslinger va romandre comissari del Federal Bureau of Narcotics fins a la seva jubilació a l'edat de 70. En Jimmy Fletcher va penedir-se del que havia fet mentre treballava pel Harry Anslinger i el govern dels Estats Units fins el dia de la seva mort. En 1978, el senzill de la Billie Holiday, "Strange Fruit", va incloure's en la Grammy Hall of Fame. La revista Time va anomenar-la "Cançó del Segle". En febrer del 2020, el senat va considerar la llei Emmett Till contra el linxament. Encara s'ha de resoldre"; durant els crèdits veiem l'Andra Day, que interpreta la Billie Holiday, mentre escoltem "All of Me", l'estàndard compost pel Gerald Marks i el Seymour Simons en 1931, i uns moments de vals amb el Trevante Rhodes, que fa del Jimmy Fletcher.
2. Al final dels crèdits, apareix la dedicatòria "In loving memory of Charles Gregory Ross".
3. Basada en el llibre escrit pel Johann Hari, "Chasing the Scream: The First and Last Days of the War on Drugs", publicat el 2015.
4. Li va ser atorgat el Golden Globe Award for Best Actress in a Motion Picture - Drama a la protagonista, l'Andra Day, en la 78a edició dels premis.
5. Va rodar-se en 44 dies, des del 6 d'octubre al 10 de desembre del 2019, a Montreal i Beauharnois, al Quebec.

COMENTARI: Conté detalls que no m'acaben de fer el pes, com el personatge fictici del Reginald Lord Devine, a càrrec del Leslie Jordan, o el drama per la gossa Chiquita. Però no he pogut evitar emocionar-me en escoltar l'Andra Day imitant la diva del jazz i en veure l'assetjament que va patir la dona. Per cert, diu que l'actriu va haver de perdre 18 quilos pel paper. De debó? El film no queda gaire musical; va més del racisme, la drogoaddicció, la violència de gènere, la promiscuïtat, i ja m'està bé. Encara que he llegit que la pel·lícula talla curt. Per exemple, quan el Fletcher deté l'artista, veiem com la Holiday es despulla; i, en realitat, a més, va posar-se a pixar davant dels agents. En fi, les dues hores llargues m'han passat volant.

EN UN MOT: Colpidora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!