LLARGMETRATGE: "Somewhere in Queens" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14097180/

DURADA: 106 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Matthew "Sticks" Russo, encarnat pel Jacob Ward, pretén cardar, al cotxe, amb la Dani Brooks, interpretada per la Sadie Anne Stanley, i aquesta el rebutja definitivament.

PITJOR:
- El so defectuós de l'escena en la que el Leo Russo, el paper a càrrec del Ray Romano, proposa a la Dani Brooks, dins del cotxe, que restableixi la relació amb el seu fill.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "For Mom/We Miss You".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 19 d'abril i el 14 de maig de 2021 en la ciutat nord-americana de Nova York.
3. En Ray Romano, l'encarregat d'interpretar el paper d'en Leo Russo, a més d'actuar i de dirigir el film, va escriure el guió, juntament amb el Mark Stegemann, inspirant-se en l'experiència personal amb el seu propi fill d'haver de deixar a un costat la pràctica de basquetbol en acabar l'institut; van trigar 6 anys en enllestir el guió.

COMENTARI: Quan me n'he adonat, que era un drama en comptes d'una comèdia, m'he desanimat bastant. De sobte, m'ha fet molta mandra ficar-me en les penes quotidianes dels protagonistes, càncer, inclòs. Tant o més com presenciar el grapat de clixés de família italiana més gastats del mitjà per enèsima vegada. Perquè el focus cau sobre el pare i les seves guerres patètiques, una de les quals essent el fill especial. I, certament, trobo que la proposta és prou sòlida. Però, sobretot cap el final, esdevé una mica massa sensiblera i carrinclona. Malgrat tot, està bé; reconec que m'ha atrapat, segurament, per la història del bàsquet. Per cert, la Laurie Metcalf, que fa de l'Angela Russo, 65 anys, l'he vist molt vella, oi? Potser, és la malaltia del personatge...

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Hoops - Temporada 1a" (21 d'agost de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9077562/episodes?season=1

DURADA: 244 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El 8è capítol, per la varietat d'històries.

PITJOR:
- Les cançons de farciment, com la que sona en el capítol 9è quan la Shannon i el Coach carden, per exemple, fan pena; l'Scott Hoffman, germà del creador del programa, el Benjamin Isaac Hoffman, n'és el responsable.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són "The Pilot", "My Two Dads", "Ethics", "The Sponsor", "Matty Gets a Girlfriend", "Zen", "The Strike", "Death", "The Road Game" i "The Scout".
2. La proposta original era per a la MTV https://ca.wikipedia.org/wiki/MTV; però, la cadena va rebutjar-la.

COMENTARI: Diu que la plataforma Netflix cancel·là la sèrie, estalviant-se una segona temporada, a la vista d'una crítica de l'audiència majoritàriament negativa. No em sorprèn gens. Més que res, perquè tant l'escenari com els personatges resulten patètics i tot plegat, bastant depriment. De fet, no sabria identificar si la poca-solta estúpida que ens ofereix aspira a convertir-se en paròdia en algun moment o cal considerar-la, només, mala llet d'impotència. A més, el Ben Hopkins, el protagonista a qui posa veu el Jake Johnson, es torna antipàtic, gairebé, odiós, de seguida. A partir d'aleshores, les barrabassades que se'ns presenten deixen de fer gràcia. I, amb la pèrdua d'interès, l'he acabat trobant feixuga. Malgrat això, té algun gag que m'ha provocat mig somriure, ho reconec.

EN UN MOT: Sapastra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uncut Gems" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5727208/

DURADA: 135 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment, durant el sopar del Péssah, en el que la Dinah Ratner, de qui s'encarrega la Idina Menzel, li diu al seu marit com l'odia.

PITJOR:
- Els gemecs penosos de l'Adam Sandler, interpretant el Howard Ratner, al seu despatx amb la Julia Fox, en el paper de la Julia De Fiore, després de ser agredit pel Phil, encarnat en el Keith William Richards, i just abans de rebre la trucada de l'assistent del Kevin Garnett.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc entre el 25 de setembre i el 15 de novembre del 2018.
2. Els directors i co-guionistes, els germans Josh i Benny Safdie, el pare dels quals era venedor en el Diamond District del Midtown Manhattan, van concebre el film en 2009.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 19 milions de dòlars, va recaptar 50 milions.
4. Es mostren imatges dels partits disputats el 16, 18 i 25 de maig del 2012 de la semi-final de la conferència est de l'NBA entre els Boston Celtics i els Philadelphia 76ers.

COMENTARI: A la mitja hora ja volia plegar, quan el paio s'amaga a l'armari de l'apartament i comença a intercanviar missatges amb l'amiga. Perquè, inicialment, la gràcia era veure l'Adam Sandler en un rol seriós en comptes dels habituals als que ens té acostumats de ximple, pallasso o bandarra. Almenys, jo no recordava cap altre que no tingués aquest matís còmic característic de l'humorista. I, en aquell punt, ja havia quedat clar que la funció no seria un gag, obviant el penjoll del Gremlin, amb la tensió, els crits, les agressions, la colonoscòpia. Però em feia molta mandra tanta naturalitat i tanta fressa, igual de perfecta per marcar un ritme alegre com fatigant. Només dues hores i un quart, dura, la broma! Fins i tot, he arribat a pensar que l'assumpte era massa ianqui per mi. No sé d'on m'ha vingut aquesta sensació... Al final, he aguantat i he de reconèixer que el conjunt resulta més que correcte. La qual cosa no implica que m'hagi agradat. Per cert, les seqüències de microfotografia mineral, una caca.

EN UN MOT: Atabaladora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Geunalui Bunwigi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5586914/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El toc còmic que inspira el Jaeyoon Cho; per exemple, quan la Lee Ja-Yeon, que encarna la noia que ven els bitllets a l'estació de tren, el mira amb cara de fàstic.

PITJOR:
- La poca versemblança de l'argument, per la manca de gràcia dels personatges i per les situacions absurdes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Mood of the Day".
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareix un quadre amb un epíleg protagonitzat pel Jaeyoon Cho, que fa del Kang.
3. La recaptació no va arribar a cobrir els 3 mil milions de wons de pressupost.
4. La producció, originalment, era una iniciativa de la Jung Seung-hye del 2006 que va cancel·lar-se a causa del càncer de còlon d'aquesta; com a homenatge, figura en els títols de crèdit.
5. Va rodar-se entre el 29 d'octubre del 2014 i el 31 de gener del 2015.

COMENTARI: Encara em pregunto per què la Soo-jung i el Jae-hyun, interpretats per la Moon Chae-won i el Yoo Yeon-seok, respectivament, són els únics que baixen d'un tren d'alta velocitat enmig del no res. No sé. Si, almenys, els protagonistes fossin simpàtics la cosa podria suportar-se. Però és que demostren ser molt estúpids. I l'estira-i-arronsa entre els dos esdevé molt carregós. Un plantejament clàssic, una execució dilatada i avorrida.

EN UN MOT: Cagadubtes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Way Back" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8544498/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El procés de buidar la nevera de cerveses mentre prepara la resposta al capellà. El canvi d'estratègia in extremis de l'entrenador per provocar que en Brandon Wilson, que fa d'el Brandon Durrett, se la jugui en la darrera possessió contra els Memorial. L'acomiadament del Jack Cunningham, interpretat pel Ben Affleck.
Pitjor: L'excusa que explica el protagonista relacionada amb el seu pare per justificar que s'allunyés del bàsquet.
Curiositat: En alguns mercats s'anomena "Finding the Way Back"; s'havia anunciat que es titularia "The Has-Been". El gruix del rodatge va tenir lloc als voltants del veïnat de San Pedro, a Los Angeles. Després del tancament dels cinemes arreu del món per causa de la pandèmia del COVID-19, es va posar a disposició a les plataformes digitals només 1 setmana després de la seva estrena. L'Affleck mencionà que la pel·lícula li va servir de teràpia davant les seves pròpies etapes d'alcoholisme i rehabilitació.

Comentari:
Destaca el contrast entre l'actitud del personatge principal en l'àmbit emocional i l'esportiu. En el primer, es un derrotat que s'aixopluga en l'alcohol; en el segon, un lluitador amb un talent innat que, evidentment, conserva malgrat la tragèdia personal. No em puc fer gaire el càrrec perquè ni tinc fills ni talent atlètic ni m'agrada l'alcohol. No obstant, la barreja entre èpica i drama queda ben quallada i, a més, sembla, els esdeveniments porten cap al que s'albira com el camí de la recuperació de l'individu, encara que el paio sigui un autèntic carallot. Agredolça.

Perdoneu per la meva ignorància!