LLARGMETRATGE: "The Wrecking Crew" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33046197/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la persecució per la Interstate H-3 https://en.wikipedia.org/wiki/Interstate_H-3 d'O'ahu que finalitza amb l'helicòpter estimbant-se en el Tetsuo Harano Tunnel https://en.wikipedia.org/wiki/Tetsuo_Harano_Tunnels.

PITJOR:
- L'oposició minsa en l'atac a cal Marcus Robichaux, el personatge a càrrec del Claes Bang, i el paper ridícul dels yakuza https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza.

NOTES:
1. Durant els crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory of David Hekili Kenui Bell/He Hali'a aloha no David Hekili Kenui Bell".
2. El rodatge va començar l'octubre de 2024 i es va portar a terme durant 43 dies en Nova Zelanda i 12 dies a Hawaii.
3. L'Ángel Manuel Soto, el director, va tatuar-se un àngel i un diable mentre rodava a Hawaii.
4. Films com "Lethal Weapon" https://www.imdb.com/title/tt0093409/, "48 Hrs." https://www.imdb.com/title/tt0083511/ o "Running Scared" https://www.imdb.com/title/tt0091875/ foren mencionats pel director com a referències creatives.

COMENTARI: Al cap i a la fi, és allò que s'espera del gènere d'acció, trets, baralles, trencadissa, sang i fetge, gracietes i una trama clixé, amb l'al·licient afegit, això, sí, de reunir dos mascles ben cepats, com el Dave Bautista i el Jason Momoa, lluint múscul. Ves! Em queda la impressió, no obstant, que una resolució excessivament vulgar penalitza la resta de funció. Fa l'efecte, a més, que banalitza l'escenari criminal de l'arxipèlag suggerint que el Jonny Hale en solitari és capaç d'aclarir el panorama per al Sindicat https://en.wikipedia.org/wiki/The_Company_(Hawaiian_organized_crime) en relació a altres organitzacions. Probablement, vaig errat perquè no en sé res, de Hawaii. De fet, m'ha agafat per sorpresa que el 16% de la població d'allà sigui japonesa https://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_in_Hawaii. Per cert, que el Nakamura, el rol del Miyavi, es posi a esnifar coca en públic en la festa de mecenes resulta grotesc. Buah! Recordo que va haver una època en la que escoltava la música del paio https://en.wikipedia.org/wiki/Miyavi, fa 15 anys, potser. En fi, tornant al tema, tampoc acabo de veure clar l'assumpte de la cold wallet https://en.wikipedia.org/wiki/Digital_wallet i la manera d'utilitzar els 12 milions de dòlars corruptes amb el munt d'obstacles que posen els bancs (al pobres) per moure quatre duros entre comptes. En fi, tant se val... Han estat dues hores però no han fet mal.

EN UN MOT: Justeta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Wonder Man - Temporada 1a" (27 de gener de 2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21066182/episodes/?season=1

DURADA: 249 minuts (Crèdits: 32 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del 1r capítol en el que la Linda Cox, interpretada per l'Amanda Reed, acomiada el protagonista per perepunyetes.

PITJOR:
- L'estúpida infiltració del Simon Williams, encarnat pel Yahya Abdul-Mateen II, en la presó del Department of Damage Control, utilitzant el Chuck Eastman, el personatge a càrrec del Blake Robbins.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Matinee", "Self-Tape", "Pacoima", "Doorman", "Found Footage", "Callback", "Kathy Friedman" i "Yucca Valley"; en els crèdits del 1r capítol, surt la dedicatòria, "In Loving Memory of JUAN 'SPIKE' OSORIO".
2. Es basa en el personatge, Wonder Man https://en.wikipedia.org/wiki/Wonder_Man, creat per l'Stan Lee, en Don Heck i el Jack Kirby; forma part del Marvel Cinematic Universe https://ca.wikipedia.org/wiki/Marvel_Cinematic_Universe.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets de la ciutat nord-americana de Los Angeles entre abril de 2023 i març de 2024, tot i que fou interromput per una vaga de guionistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_de_guionistes_dels_Estats_Units_de_2023 des de maig de 2023 fins a gener de 2024.
4. L'Andrew Guest, co-creador de la sèrie, va inspirar-se en "Midnight Cowboy" https://www.imdb.com/title/tt0064665/, la pel·lícula de 1969 dirigida pel John Schlesinger.

COMENTARI: Entre la tabarra patètica d'actor frustrat i els arguments de pacotilla dels episodis, només se m'acut una manera de descriure l'espectacle, "aixecada de camisa". Perquè sembla tot tant frívol, tant gratuït, tant poc rellevant... I tant poc versemblant! Bé, dir que una historieta de superherois és creïble o no, de fet, resulta absurd. Però, assumint la ximpleria de la premissa, l'home amb poders extraordinaris, la resta hauria de quadrar una mica, suposo. Per exemple, quin sentit té l'acostament dels dos actors en el marc d'una missió governamental? Realment cal fer-se amic del paio per extreure cap informació en aquest cas? Ho dubto. I, a partir d'aquí, cal merjar-se les merdes familiars en forma de festa d'aniversari folklòrica? O esmerçar un capítol paròdia (més aviat, presa de pèl) per explicar la Doorman Clause (en una sèrie de 8 capítols)? O empassar-se les mandangues teatrals de la reunió d'actors a cal Von Kovak, el paper encarnat pel Zlatko Burić? Palla i més palla, com l'episodi del nano, en Brandon Wardell, amb la GoPro https://ca.wikipedia.org/wiki/GoPro. El gran problema rau en que ni tant sols el clímax acaba d'encaixar: la Kathy Friedman, el rol de la Lauren Weedman, apreta una micona el Trevor Slattery, el paper a càrrec del Ben Kingsley, i la façana de divo s'enfonsa fàcilment. Apa, barroer! Resum, temps perdut. En fi, culpa meva.

EN UN MOT: Aberració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Manhattan Project" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7440812/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- La consumació del suïcidi.

PITJOR:
- El doctor pocatraça, l'Steve Forsythe, encarnat pel Mark Rival.

NOTES:
1. El títol es refereix al Manhattan https://en.wikipedia.org/wiki/Manhattan_(cocktail), el còctel a base de whisky.
2. El rodatge es va portar a terme en indrets de les rodalies de  la Madawaska Valley https://en.wikipedia.org/wiki/Madawaska_Valley, com ara Maynooth o Bancroft, en març de 2018; la zona era coneguda pel Matthew Campanile, director i co-guionista del film, perquè passava estius en la cabana d'un amic, propera al Wadsworth Lake de Barry's Bay.
3. Durant el primer mig minut de crèdits, es manté el quadre del Bob Bevenah, el Tom Bevenah i el Bill, els personatges a càrrec del Terry Novak, en Francesco Filice i el Len Greenaway, respectivament, en el llac glaçat.
4. En Terry Novak confessà que va estar a punt de descartar el paper per evitar el fred.

COMENTARI: Intenta plantejar el dret a decidir el moment de morir però ho fa de manera massa superficial, molt poc engrescadora i gens elegant. De fet, m'he sentit estafat perquè es venia, la pel·lícula, com una comèdia negra i no hi he vist res de còmic. Crec que el conflicte del vell que pateix càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer amb els veïns no té gaire solta ni volta. Es tracta d'executar una mena d'eutanàsia, tema resolt al Canadà https://en.wikipedia.org/wiki/Euthanasia_in_Canada des del 2016. Ni tant sols s'argumenta cap fricció per motius religiosos https://en.wikipedia.org/wiki/Christian_views_on_suicide. O sigui que hauria de ser un debat bastant superat. Després, en segon terme, es presenta la crisi existencial del fill diabètic https://ca.wikipedia.org/wiki/Diabetis_mellitus de 30 anys sense feina ni relacions sentimentals. En això, la salut emocional dels malalts crònics, segurament, hi havia una veta per explorar. Però, es liquida amb l'excusa de la confusió causada per una sobredosi d'insulina. Igualment, la perspectiva que oferia tampoc era gaire brillant. El que m'ha fet gràcia és que, en el 2002, vaig escriure un relat titulat "Un gra de sorra" que describia una escena de suïcidi similar. Només que, en comptes de Manhattans, el meu protagonista utilitzava Anís del Mono https://ca.wikipedia.org/wiki/An%C3%ADs_del_Mono i una infusió feta a base de Calea Zacatechichi https://en.wikipedia.org/wiki/Calea_ternifolia.

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vingt Dieux" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32086034/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del naixement del vedell.

PITJOR:
- La baralla entre el Totone i el Jean-Yves, els personatges a càrrec del Clément Faveau i el Mathis Bernard, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Holy Cow".
2. En la 50a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/50a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, la Louise Courvoisier va rebre el guardó per Meilleur premier film i la Maïwène Barthelemy, per Meilleure révélation féminine; en la 77a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/77%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, va ser reconeguda amb el Prix de la jeunesse de la categoria Un certain regard.
3. A partir d'un pressupost de 2,8 milions d'euros, va recaptar-ne'n uns 6.
4. La Louise Courvoisier, directora i co-guionista, va passar 3 anys escribint el guió; la seva família va participar, també, en la producció efectuant diferents tasques, per exemple, els pares, el Charles i la Linda Courvoisier, van compondre la música.

COMENTARI: M'ha recordat a "Alcarràs" https://www.imdb.com/title/tt11930126/ de la Carla Simón per l'atmosfera rural, per la utilització d'actors no professionals, per tractar-se d'un relat proper a la directora (en aquest cas, original del departament del Jura https://ca.wikipedia.org/wiki/Jura_(departament), un dels associats a la producció del formatge comté https://ca.wikipedia.org/wiki/Comt%C3%A9). I m'ha agradat prou perquè suggereix certa autenticitat. Però, em grinyolen alguns aspectes. En primer lloc, l'assumpte de l'accident mortal del pare sembla un pèl massa dràstic. Tot i que, en fi, pot ser; no posaré en dubte el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol. Després, se suposa que la família ja es dedica a fer formatge, si més no, el pare. Com és que ningú aconsella al nano que segueixi el negoci? Que el primer que fa l'idiota es vendre eines i estris! Sobirana estupidesa. I, tercer, on és l'estat del benestar https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_del_benestar francès? La república ha de deixar la custòdia de la nena, el paper de la Luna Garret, a un adolescent imbècil? Total, que el context, correcte; la història en si, així així.

EN UN MOT: Introductòria.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Reboot - Temporada 1a" (Des del 20 de setembre fins el 25 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15180134/episodes/?season=1

DURADA: 222 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Selma, interpretada per la Rose Marie Abdoo https://en.wikipedia.org/wiki/Rose_Abdoo, aparentment, un homenatge a la Selma Diamond https://en.wikipedia.org/wiki/Selma_Diamond.

PITJOR:
- L'esquetx del bàsquet del 7è episodi, amb l'incident entre el Reed Sterling i l'Uri, els papers del Keegan-Michael Key https://en.wikipedia.org/wiki/Keegan-Michael_Key i el Micah Dvir, respectivament.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Step Right Up", "New Girl" https://ca.wikipedia.org/wiki/New_Girl, "Growing Pains" https://ca.wikipedia.org/wiki/Growing_Pains, "Girlfriends" https://en.wikipedia.org/wiki/Girlfriends_(American_TV_series), "What We Do in the Shadows" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_que_fem_a_les_ombres_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), "Bewitched" https://ca.wikipedia.org/wiki/Embruixada_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), "Baskets" https://en.wikipedia.org/wiki/Baskets_(TV_series) i "Who's the Boss?" https://en.wikipedia.org/wiki/Who%27s_the_Boss%3F.
2. S'anomena a partir del terme anglès que significa reinvenció d'una ficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3), tot i que allò que planteja la sèrie és més aviat una seqüela.

COMENTARI: En el primer capítol, la protagonista, el rol de la Rachel Bloom https://en.wikipedia.org/wiki/Rachel_Bloom, es presenta com avantguardista o, si més no, com algú capaç de reformular un patró clàssic de comèdia de situació https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_situaci%C3%B3. La pega és que no es percep ni gota d'aquesta suposada transgressió. Cert que l'exposició dels pits d'una actriu, en aquest cas, la Judy Greer https://en.wikipedia.org/wiki/Judy_Greer encarnant la Bree Marie Jensen, no resulta gaire convencional en aquest tipus de producte. Però, es tracta d'un exhibicionisme puntual i, de fet, tampoc aporta humor ni res; el gag, un problema amb els sostenidors https://ca.wikipedia.org/wiki/Sostenidors, esdevé bastant patètic en realitat. Sembla, doncs, que tot plegat, després d'una declaració d'intencions ambiciosa, es redueix a suggerir una evolució en el sector audiovisual, o en la societat en si, amb quatre traços una mica barroers, diversitat, generació streamer https://ca.wikipedia.org/wiki/Estr%C3%ADmer, positivitat corporal https://ca.wikipedia.org/wiki/Positivitat_corporal, sobreexposició digital i cosetes per l'estil. Em queda la impressió que, amb el talent disponible, una metaficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Metaficci%C3%B3 tant ordinària no donava per més. Ara, potser, no m'ha acabat de convèncer perquè m'he perdut massa conyes internes https://en.wikipedia.org/wiki/In-joke del sector.

EN UN MOT: Limitada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

Avaluar la vida resulta una tasca difícil / Evaluating life is a difficult task

Algun cop, m'he trobat enmig d'una gran bronca per culpa d'una de les meves ressenyes o opinions. Recordo, per exemple, l'ocasió en la que un col·lega de la feina va deixar de parlar-me ad aeternum perquè vaig dir-li que "The Wire", la sèrie creada pel David Simon, em semblava un clixé difícil d'empassar. Crec que n'havia vist un parell, d'episodis, i no vaig poder continuar d'avorriment. També, em ve a la memòria ésser expulsat d'un club d'anime en expressar la meva repulsa per "Omoide no Manii", una adaptació de l'Studio Ghibli de la novel·la de la Joan Mary Gale Robinson, "When Marnie Was There". Perquè hi ha certes figures, en aquest cas, estudis, que són intocables. Ves! O els pals que rebo de tot arreu sempre que manifesto el meu desdeny pel ritme soporífer de la castanya titulada "Kill Bill: Volume 2", dirigida per un tal Quentin Tarantino.

I have sometimes found myself in the middle of a big fight because of one of my reviews or opinions. I remember, for example, the occasion when a colleague at work stopped talking to me ad aeternum because I told him that "The Wire", the series created by David Simon, seemed to me a cliché that was hard to swallow. I think I had seen a couple of episodes, and I couldn't continue from boredom. I also remember being kicked out of an anime club for expressing my disgust for "Omoide no Manii", a Studio Ghibli adaptation of the Joan Mary Gale Robinson's novel, "When Marnie Was There". Because there are certain figures, in this case, studios, that are untouchable. Come on! Or the stones thrown at me from everywhere whenever I express my disdain for the soporific rhythm of a yawner titled "Kill Bill: Volume 2", directed by a certain Quentin Tarantino.

La qüestió és que tota avaluació de productes culturals, llibres, pel·lícules, sèries, música, depèn d'apreciacions subjectives. Fins i tot, les faltes d'ortografia en un escrit poden considerar-se una elecció personal, conscient i intencionada de l'autor per tal de provocar una impressió determinada. O sigui que, al final, la crítica és una justificació d'una sensació percebuda pel crític. Com les sensacions no es poden censurar, si no estàs d'acord amb el crític, l'opció més assenyada esdevé acceptar la discrepància i girar full.

The point is that all evaluation of cultural products, books, films, series, music, depends on subjective appreciations. Even spelling mistakes in a piece of writing can be considered a personal, conscious and intentional choice of the author in order to provoke a certain impression. So, in the end, a review is a justification of a sensation perceived by the reviewer. Since sensations cannot be censored, if you disagree with the critic, the wisest option becomes accepting the discrepancy and moving on.

Em fan certa gràcia aquells qui, en resposta a una crítica, llancen el repte, "Posa-t'hi tu si creus que ho faràs millor!". De fet, dubto que mai pugui fer-ho millor que cap artista de debó. Crec, no obstant, que no es tracta d'això. Primer, encara que jo mateix no sàpiga fer-me una truita a la francesa puc considerar que el sabor, la textura o allò que sigui d'una truita a la francesa en concret no m'agrada. I, segon, si les meves truites a la francesa fossin realment bones per algú, potser, ja em guanyaria la vida cuinant truites a la francesa per altri.

I find them amusing, those who, in response to a criticism, issue a challenge, "Show the world if you think you can do it better!" As a matter of fact, I doubt that I could ever do it better than any true artist. I think, however, that I don't need to. First, even if I don't know how to make an omelette, I can consider that the flavor, texture or whatever of a particular omelette does not appeal to me. And, second, if my omelettes were really good enough for someone, perhaps I'd already be earning a living cooking omelettes for others.

Alguns, aleshores, posen condicions, "Quan hagis fet alguna cosa mínimament creativa, en tornem a parlar". Doncs, si ha de servir per a acreditar-me com a opinador, no em sap greu presentar creacions meves:

Some, then, set conditions, "Let's talk again when you have done something minimally creative!" Well, if it serves to grant me the hat of opinionator, I do not mind presenting my creations:

"Moonlit Nick"
https://www.scribl.com/books/EBB3R/moonlit-nick

"Death of a fit dog"
https://www.scribl.com/books/ECBD5/death-of-a-fit-dog

"Holy crap and merry Christmas!"
https://www.scribl.com/books/E03189/holy-crap-and-merry-christmas

"Operation: Happy Capybara"
https://www.scribl.com/books/E97CDE/operation-happy-capybara

I, com sempre, perdoneu la meva ignorància!

And, as usual, forgive my ignorance!

SÈRIE: "Common Side Effects - Temporada 1a" (Des del 2 de febrer fins el 30 de març de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28093628/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de la panacea universal https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_filosofal amb trastorns en forma d'al·lucinació https://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C2%B7lucinaci%C3%B3.

PITJOR:
- La infiltració de l'Amelia, a qui posa veu la Shannon Woodward, en la presó com a voluntària i la fuga del Marshall Cuso, el personatge a càrrec del Dave King.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Pilot", "Lakeshore Limited", "Hildy", "Dumpsite", "Star-Tel-Lite", "In the System", "Blowfish", "Amelia & Wyatt", "Cliff's Edge" i "Raid".
2. Els creadors, el Joe Bennett https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Bennett_(animator) i l'Steve Hely https://en.wikipedia.org/wiki/Steve_Hely, pretenien combinar el suspens amb la comèdia i van inspirar-se en films com "Burn After Reading" https://www.imdb.com/title/tt0887883/, la pel·lícula de 2008 dirigida pel Joel Coen i l'Ethan Coen, i "Adaptation" https://www.imdb.com/title/tt0268126/, el film de 2002 a càrrec de l'Spike Jonze; també, sobre la feina de científics, com en Paul Stamets https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Stamets, el Richard Evan Schultes https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Evans_Schultes, el Terence McKenna https://ca.wikipedia.org/wiki/Terence_McKenna, en Wade Davis https://en.wikipedia.org/wiki/Wade_Davis_(anthropologist) i l'Albert Hofmann https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann; una altra font fou l'article del Robert Gordon Wasson https://en.wikipedia.org/wiki/R._Gordon_Wasson sobre bolets al·lucinògens https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolet_al%C2%B7lucinogen i la sàvia mazateca, na María Sabina Magdalena García https://en.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Sabina.
3. Els dos darrers capítols no mostren el crèdits de presentació com els de la resta de lliuraments; en el 10è, el títol surt abans dels crèdits del final.

COMENTARI: He de reconèixer que allò que m'ha atrapat ha estat el número poca-solta de la parella d'agents de la DEA https://ca.wikipedia.org/wiki/Drug_Enforcement_Administration, en Copano i la Harrington, els papers del Joseph Lee Anderson i la Martha Kelly, respectivament, amb la cançó interpretada pel Harry Belafonte, "Jump in the Line (Shake, Senora)" https://en.wikipedia.org/wiki/Jump_in_the_Line_(Shake,_Senora). En tenen algun altre, de moment musical; ara, recordo el de "Johnny Remember Me" https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Remember_Me, un èxit del John Leyton. Després, trobo fascinador l'assumpte de les substàncies psicotròpiques. Fascinador i, alhora, aterridor; perquè la perspectiva d'espatllar la ment per la influència de qualsevol droga em sembla terrible. Clar que això d'"espatllar" és molt subjectiu. També, em cridava l'atenció el tema dels fongs en si. Fa un temps vaig veure un documental sobre la utilització a escala industrial del miceli https://en.wikipedia.org/wiki/Mycelium-based_materials que em va deixar bastant astorat. I, bé, el punt de petita conspiració suma un pèl d'emoció a l'argument. El que no m'empasso és la resurrecció del protagonista. És a dir, una cosa és guarir un cos malalt i una altra molt diferent és tornar a la vida un mort. Però, li perdono. M'ha encisat.

EN UN MOT: Addictiva.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!