divendres, 22 d’octubre de 2021

LLARGMETRATGE: "Kauas pilvet karkaavat" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0116752/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'empenta per emprendre de la Ilona Koponen, encarnada per la Kati Outinen, i del Melartin, el paper a càrrec del Sakari Kuosmanen.

PITJOR:
- Les dues cançons seguides interpretades pel Markus Allan en la darrera nit del Dubrovnik, "Kuumat Tuulet" i "Kohtalon Tuulet".

NOTES:
1. El títol internacional és "Drifting Clouds" o "Far Away the Clouds Escape".
2. Es considera la primera pel·lícula de la trilogia finlandesa del director, l'Aki Kaurismäki; éssent "Mies vailla menneisyyttä", del 2002, i "Laitakaupungin valot", estrenada el 2006, les altres dues.
3. Va comptar amb un pressupost aproximat de 5 milions i mig de marcs finlandesos.
4. Està dedicada a la memòria del Matti Pellonpää, que havia de protagonitzar-la; cap el minut 40è apareix la fotografia d'un nen que és de l'actor esmentat.
5. Fou rodada entre octubre i novembre del 1995 a Helsinki.

COMENTARI: L'estil és molt propi del director, rígid, encarcarat, amb una mena d'humor de rostre inexpressiu que, la veritat, no fa ni gaire ni gens de gràcia. La història tampoc puc considerar-la original: una parella ordinària que pateix l'infortuni de l'atur i el drama d'haver de cercar feina per sobreviure. Sí, angoixa; punt positiu pel guionista i director. Però, la sensació és de manca d'ànsia, en general. I lenta. No és que hagi patit per acabar-la... només que, gairebé, m'anestesia.

EN UN MOT: Balba.

PAÍS:           FINLÀNDIA, ALEMANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 21 d’octubre de 2021

LLARGMETRATGE: "Mu Ling, Yi Ming, Wei Ming" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10488406/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La fantasia del tros del Weiming, el paper a càrrec del Ko Hon-Man.

PITJOR:
- L'absurditat de la Zhong Muling, encarnada en la Pang Hang-ying, d'amagar-li el diagnòstic al malalt.

NOTES:
1. El títol internacional és "All About Ing".
2. Abans dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix el director, en Zi Huang, fent-se una foto amb els seus pares; també, surt un rètol en el que es dedica el film al pare del mateix, el Xiaowei.
3. En el finançament de la pel·lícula van participar familiars del director.

COMENTARI: Puc apreciar allò que es veu en pantalla de Guangzhou i de l'illa d'on el pare és originari però el relat em sembla més un exercici íntim i particular del Zi Huang que quelcom que pugui aixecar gaire emoció o interès a ningú que no sigui de la família o de l'entorn d'aquesta. Tot plegat és així d'ensopit. De fet, les dues primeres parts, les dedicades a la mare i al fill adolescent, ja repel·leixen bastant; estúpida ella, estúpid ell i els seus amics. Que siguin burgesos no ajuda gaire, tampoc. Afortunadament, el darrer capítol passa millor; potser, pels tocs onírics que inclou. L'oblidaré ràpid... espero.

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 d’octubre de 2021

LLARGMETRATGE: "12 Angry Men" (1957)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0050083/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La correcció gramatical que li fa el membre 11 al 10, interpretats pel George Voskovec i l'Ed Begley, respectivament, arran de la frase "Bright? He's a common ignorant slob. He don't even speak good English".

PITJOR:
- Les lletres de presentació i de crèdit.

NOTES:
1. És una adaptació del 1r episodi de la 7a temporada de la sèrie antològica "Westinghouse Studio One", anomenat "Twelve Angry Men", escrit pel Reginald Rose i dirigit pel Franklin Schaffner, emès el 20 de setembre del 1954.
2. En 2007, fou seleccionada per la Library of Congress per a la seva preservació en el United States National Film Registry.
3. Va rodar-se a Nova York en menys de 3 setmanes, entre juny i juliol de 1956, a partir d'un pressupost de 337 mil dòlars.
4. Durant els títols de crèdit del final, només es mostren els noms dels actors que encarnen els 12 integrants del jurat, juntament amb imatges dels mateixos.

COMENTARI: Malgrat un pròleg bastant indolent, la impressió que em queda és positiva gràcies a aquest plantejament de remuntada que proposa, el desenvolupament dinàmic dels diàlegs i altres detallets interessants, com la representació de l'ambient xafogós i claustrofòbic de l'habitació. Per altra banda, he de dir que no puc evitar percebre els personatges, una mica, com caricatures grolleres. A més, naufraguen en un moment un pèl patètic, aquell en el que tots giren l'esquena a l'Ed Begley pels seus prejudicis. I són tot homes! M'ha fet el pes però no deixa de ser una revisió.

EN UN MOT: Social.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 d’octubre de 2021

CURTMETRATGE: "Us Again" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14062858/

DURADA: 7 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La coreografia.

PITJOR:
- Els canvis d'escenari sobtats com quan, de cop i volta, la parella es troben rodant en monopatí.

NOTES:
1. Va projectar-se conjuntament amb algunes còpies de la pel·lícula del mateix any dirigida pel Don Hall i el Carlos López Estrada, "Raya and the Last Dragon".
2. Durant els títols de crèdit, es mostren imatges aturades dels protagonistes.

COMENTARI: Tècnicament, sembla estar a l'altura dels estàndards actuals i, concretament, dels de la productora, Walt Disney. Però no em diu gaire res ni pel vessant artístic ni pel missatge carrincló de nostàlgia superada que transmet. És que el vell es mou massa àgil per tenir motius d'emprenyament o de depressió! En fi, un més.

EN UN MOT: Dansaire.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 d’octubre de 2021

SÈRIE: "DEVS" (Des del 5 de març fins el 16 d'abril del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8134186/episodes?season=1

DURADA: 393 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estàtua de la nena del campus d'Amaya.
- La representació de les branques múltiples de la realitat en el 5è episodi.
- La caiguda de l'habitacle transportador del 8è capítol.

PITJOR:
- L'estil planyívol de la Sonoya Mizuno, encarnant la Lily Chan.
- La intriga ordinària d'espionatge industrial protagonitzada per xitxarel·los penosos com el Kenton, el personatge encarnat pel Zach Grenier.
- Els diàlegs pomposos, encarcarats, arrossegats.

NOTES:
1. En el capítol darrer, el 8è, el títol que apareix és "DEUS".
2. La nena que fa de la filla del Forest, l'Amaya Mizuno-André, és la neboda de la Sonoya Mizuno.
3. Rodada en 20 setmanes entre l'estiu i la tardor del 2018 en llocs com el campus de la University of California de Santa Cruz, els Space Studios de Manchester, a Anglaterra, la presa de l'Alpine Lake, al comtat californià de Marin County, la Cathedral Quarry de Little Langdale, al comtat anglès de Cumbria, o la mateixa ciutat nord-americana de San Francisco.

COMENTARI: Només salvaria el disseny extravagant del laboratori que allotja l'andròmina quàntica. La resta em sembla una porqueria ridícula, forçada, insuportable, dolorosament lenta, mal escrita i mal executada. Fins i tot, crec que li he agafat fàstic a la Sonoya Mizuno. Penso que l'Alex Garland, creador, guionista i director de la sèrie, es podria haver estalviat el garbuix pretensiós de teoria científica perquè, al capdavall, tot desemboca en quelcom bastant vulgar, una simulació i, al final, una mena de realitat virtual. La qual cosa em sembla bastant confusa. Resulta que la màquina pot contenir ànimes? Bé, tant se val; m'he avorrit un munt. Ves per on que allò que m'ha fet rumiar més ha estat el gag dels investigadors del projecte guaitant la Marilyn Monroe i l'Arthur Miller en ple coit. Dubto de si faria o no tal experiment.

EN UN MOT: Plom.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 15 d’octubre de 2021

LLARGMETRATGE: "Minamata" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9179096/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició esporàdica en pantalla de la feina original del fotògraf, el William Eugene Smith.

PITJOR:
- Les llicències artístiques, com l'establiment de l'inici de la relació de la parella que interpreten el Johnny Depp i la Minami Bages, el suborn del president de la Chisso Corporation al fotògraf o la crema de la cambra fosca de l'artista.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, surten els rètols "In the Spring of 1973, Chisso Corporation agreed to fully reimburse medical and living expenses for the victims of Minamata disease - the largest total sum ever awarded by a Japanese court", "While this recognition brought some relief, neither Chisso Corporation nor the Japanese government has upheld the moral and financial essence of this deal", "In 2013, the Japanese Prime Minister declared that Japan had recovered from mercury pollution, denying the existence of the tens of thousands of victims who continue to suffer today", "Life Magazine published its last weekly issue on December 29, 1972", "Tomoko in Her Bath is considered one of the most important images in the history of photojournalism", "Gene and Aileen were married on August 28, 1971, in Japan", "Gene died on October 15, 1978 - indirectly as a result of the injuries he received at the factory", "The Minamata photographs were the last ones he ever took" i "Aileen remains deeply engaged with the Minamata community and is steadfast in her fight against environmental pollution to this day".
2. Durant els crèdits, es mostra la línia "Dedicated to the people of Minamata and the countless victims of industrial pollution around the world and those that stand with them"; també, apareixen fotografies amb les descripcions "Mercury Poisoning - Indonesia", "Chernobyl Disaster - Ukraine", "Thalidomide Tragedy - Worldwide", "Alumina Plant Toxic Spill - Hungary", "Exxon Valdez Oil Spill - USA", "Fukushima Daiichi Nuclear Disaster - Japan", "Brumadinho Dam Collapse - Brazil", "Gold Mining Pollution - Burkina Faso", "Lead Poisoning - Dominican Republic", "Bhopal Gas Tragedy - India", "Deepwater Horizon Oil Spill - USA", "Toxic Waste Dumping - Ivory Coast", "Grassy Narrows Mercury Poisoning - Canada", "Seveso Dioxin Disaster - Italy", "Guiyu Electronic Waste - China", "West Lake Radioactive Waste - USA", "Flint Water Crisis - USA", "Brio Groundwater Contamination - USA", "Love Canal Chemical Pollution - USA", "Newark Lead Contamination - USA", "Chemical Waste Poisoning - Vietnam" i "Arsenic Poisoning - Bangladesh".
3. Basada en el llibre homònim de l'Aileen Mioko Smith i el William Eugene Smith, publicat el 1975.

COMENTARI: No aconsegueixo trobar-li el què a la pel·lícula. Per un costat, està el personatge central i la deriva existencial d'aquest vell cardat. Aquí, el Johnny Depp frega el patetisme amb el seu retrat histriònic. És a dir, no conec la figura real del fotoperiodista en qüestió mes l'actor no l'afavoreix gens. I per l'altra banda, tenim l'assumpte de la contaminació sistemàtica perpetrada per la corporació infame durant tant de temps de manera impune; quelcom que esparvera i indigna a parts iguals, és digne d'atenció, sense dubte, de denúncia i, sobretot, de condemna. La falla, potser, és a l'hora d'equiparar la dimensió personal i professional que aparenta el paio amb la magnitud de la tragèdia que pateixen els vilatans de l'indret i la seva lluita escarrassada contra Goliat. D'alguna manera, tot plegat sembla descompensat.

EN UN MOT: Disminuïda.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 14 d’octubre de 2021

LLARGMETRATGE: "Un singe en hiver" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0056636/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 3 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les intervencions del botiguer, interpretat pel Noël Roquevert, i de la directora de l'internat, la Victoria, el paper a càrrec de la Gabrielle Dorziat.

PITJOR:
- Les canallades de borratxo protagonitzades per l'Albert Quentin i el Gabriel Fouquet, encarnats pel Jean Gabin i el Jean-Paul Belmondo, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Monkey in Winter" o "It's Hot in Hell".
2. Basada en la novel·la homònima del 1959 escrita per l'Antoine Blondin.
3. Fou rodada a diferents indrets del departament de Calvados de la regió francesa de Normandia, entre els quals, Villerville, Port-en-Bessin-Huppain, Trouville, Houlgate o Pennedepie.
4. El director, l'Henri Verneuil, apareix un instant en pantalla, al principi, alhora que es presenta el seu nom.

COMENTARI: Em resulta força difícil reconèixer cap mena de gràcia en les bestieses d'embriacs barruts, raó per la qual gran part de la pel·lícula m'ha incomodat. Les rucades de torero, sobretot, o el moment del "zapateao" desprenen molta ronya. No obstant això, entre el context temporal, els escenaris pintorescs, el rerefons de l'addicció, i instants com la conversa dels col·legues mentre recullen mariscs de la platja, la impressió de la funció ha acabat esdevenint positiva, més o menys.

EN UN MOT: Alcoholica.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!