LLARGMETRATGE: "Jackass Forever" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11466222/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La punteria del Pernell-Karl Sylvester Subban amb el disc d'hoquei.

PITJOR:
- L'escena final de la centrifugada vomitiva i el capítol següent de paintball.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre diferents seqüències d'imatges i, al final, apareix el missatge "the making and authorized distribution of this film supported over 4,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".
2. Representa el quart lliurament en format cinematogràfic de la franquícia després de "jackass the movie", del 2002, "Jackass Number Two", del 2006, i "jackass 3D", estrenada el 2010; totes quatre, dirigides pel Jeff Tremaine.
3. Es va recopilar material no utilitzat del rodatge per oferir-lo separadament amb el nom de "Jackass 4.5" en la plataforma Netflix.
4. A partir d'un pressupost de 10 milions de dòlars, va recaptar més de 80 milions.

COMENTARI: He d'assumir l'error en escollir-la. Sabent que no m'agrada aquest tipus d'apologia del cretinisme, me la podria haver estalviada perfectament; me l'hauria d'haver estalviada. La impressió, a més, des d'una veu no experta, és que l'invent no ha evolucionat gens. Que tenim 15 anys, encara? O un atac de nostàlgia? Em resulta grotesc i mancat del mínim enginy per ni tant sols considerar-ho passatemps. Estupidesa en estat pur, com la riallada constant dels participants. En fi, els rutlla el negoci, oi? Doncs, endavant, tu, enhorabona...

EN UN MOT: Prescindible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       N/A.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     N/A.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Letter from an Unknown Woman" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040536/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la Joan Fontaine com adolescent, la Lisa Berndle jove.

PITJOR:
- Els moments del Louis Jourdan, que fa el paper de l'Stefan Brand, davant d'un piano.

NOTES:
1. En els títols de presentació, el pseudònim del director, en Maximillian Oppenheimer, surt escrit com Max Opuls en lloc de Max Ophüls.
2. En 1992, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en the United States National Film Registry per the Library of Congress.
3. És la primera adaptació cinematogràfica oficial de la novel·la escrita per l'Stefan Zweig, "Brief einer Unbekannten", publicada en 1922.

COMENTARI: Molt bufona, la Fontaine, però la pinten una mica massa bleda, massa virginal. De fet, si ja no m'ha acabat de fer gaire el pes tot plegat sense conèixer-ne el context, havent llegit la sinopsi del llibre de n'Stefan Zweig, encara em sembla una feina més descafeïnada; culpa de la censura, segur. Aixó, sí, algun detall curiós; com el compartiment de tren de la fira amb paisatges pintats intercanviables. En fi, correcta.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Els papers d'Aspern" (1991)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0102627/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La mica de guspira de la Rosa Novell i Clausells, que fa el paper de la Senyora Prest.

PITJOR:
- La seqüència inicial d'imatges de penya-segats vulgars i de veles de la barca on navega el protagonista, encarnat en l'Hermann Bonnín.

NOTES:
1. Durant els títols de presentació, apareix el text "Dedicada a Pablo López, a Sonia i a Pepón Coromina, com sempre".
2. Està basada en la novel·la escrita pel Henry James, "The Aspern Papers", publicada en 1888, que, alhora, s'inspira en les cartes que en Percy Bysshe Shelley va enviar a la Claire Clairmont, germanastra de la Mary Shelley, i que ha estat adaptada nombroses vegades i a diferents formats.
3. La versió literària original estableix l'acció a Venècia en comptes de Menorca, com ho fa la pel·lícula, i el nom de la neboda, interpretada per la Silvia Munt Quevedo, és Miss Tita, en lloc de Miss Tina.

COMENTARI: Lenta, austera, fosca. Es fa bastant avorrida per la manca de joc entre els personatges; ni carísma ni enginy ni murrieria ni tensió ni res. Sembla una oferta de mínims. Potser, el producte es podria haver madurat una mica més, trobo. Si, almenys, mostrés la bellesa de l'illa balear... però tampoc. Per dormir ben de gust.

EN UN MOT: Ensopida.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Escape Room: La pel·lícula" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15484476/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat del segment del cinturó de castedat.

PITJOR:
- L'actitud bel·ligerant reiterada, sobretot, de la Marina, interpretada per la Paula Vives, i el seu ridícul serrell (que, imagino, pretén parodiar el de l'Anna Gabriel i Sabaté).

NOTES:
1. És l'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre, "Escape Room", escrita pel Joel Joan i l'Hèctor Claramunt, estrenada en el Teatre Goya de Barcelona el 19 de novembre del 2018.
2. El títol de treball fou "Escape Room (L'hora de la veritat)".
3. Va rodar-se a Barcelona i Badalona durant uns dies del juliol del 2021.

COMENTARI: La trobo un pèl massa forçada en el seu plantejament. És a dir, ficar els personatges i les converses que succeeixen en una sala de joc d'escapada per la raó que s'explica em sembla completament artificiós. I, l'afegit de l'assassí d'Hostafrancs, una mica matusser, innecessari. Tot i així, m'ha fet gràcia i m'he divertit prou, malgrat el paper de panoli del Joel Joan, fregant la vergonya aliena. Calia el "Boig per tu" de Sau al final? En fi, passatemps.

EN UN MOT: Garbuix.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deceit - Temporada 1a" (Del 13 d'agost fins el 3 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12994306/episodes?season=1

DURADA: 187 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera trobada entre l'expert, el Paul Britton, el paper de l'Eddie Marsan, amb l'agent Sadie Byrne, encarnada en la Niamh Algar.

PITJOR:
- No queda clar si el sospitós, en Colin Stagg, interpretat pel Sion Daniel Young, i l'assassí i violador, el Robert Napper, a càrrec del Jack Riddiford, són cosins o què, d'acord amb els flashbacks que es presenten.

NOTES:
1. Al final del quart episodi, el darrer, es mostren els aclariments "For 16 years Colin Stagg was vilified as the man who got away with the murder of Rachel Nickell", "It wasn't until 2008 that he received a public apology from the Metropolitan police and £700,000 in compensation for his wrongful arrest and prosecution", "The promising career of 'Lizzie James' was over by the age of 33", "She retired from the police as a result of the damaging psychological impact the investigation had on her", "Detective Inspector Keith Pedder also took early retirement soon after the collapse of Collin Stagg's trial, suffering from stress and depression", "Professor Paul Britton later went on to claim that he had told the police the murders of Rachel Nickell, Samantha and Jazmine Bisset were linked", "Former officers Keith Pedder and Micky Banks reject Professor Britton's claim", "Robert Napper is believed to have committed more than 100 brutal rapes and sex attacks on women as far back as 1989", "A catalogue of mistakes meant the Metropolitan police missed numerous opportunities to identify and arrest him", "Without these failures, Napper could have been taken off the streets years before he went on to murder Rachel, Samantha and Jazmine" i "Colin Stagg has finally found happiness with his long-term partner, whom he first met as a teenager".
2. També, apareix la dedicatòria "Dedicated to Samantha and Jazmine Bisset, Rachel Nickell, and all the victims of Robert Napper".
3. El títol provisional fou "My Name is Lizzie".
4. Basada en la investigació de l'assassinat de la Rachel Nickell en 1992 i l'operació encoberta portades a terme per la policia metropolitana de Greater London.

COMENTARI: Em queda la impressió que ni el guió de l'Emilia di Girolamo ni la direcció del Niall MacCormick estan a l'altura del projecte o de la denúncia que es pretén presentar contra la incompetència de les forces de l'ordre londinenques (palesa en els crèdits del final). La premissa insinua els ingredients per a un duel d'intensitat en un context força escabrós a l'estil del guardonat film del 1991, "The Silence of the Lambs", dirigit pel Jonathan Demme. Fins i tot, diria, les protagonistes tenen certa retirada. Però, l'invent fa figa des del moment en que tant l'operació encoberta com els mateixos actors esdevenen inversemblants als ulls de l'espectador (si més no, als meus), per precipitats, per barroers, per absurds, per limitats, per ridículs. En resum, una decepció.

EN UN MOT: Retret.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "ONODA ichi man yoru o koete" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9844938/

DURADA: 167 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge del Norio Suzuki, interpretat pel Taiga Nakano.

PITJOR:
- La caracterització del Major Taniguchi, a càrrec de l'Issey Ogata, per edat i aspecte.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "à la mémoire de YOSHITAKE Michiko".
2. També, s'anomena, en francès, "Onoda, 10000 nuits dans la jungle".
3. El director, l'Arthur Harari, la considera una obra de ficció inspirada en la biografia sobre el penúltim combatent japonès de la 2a Guerra Mundial en rendir-se, en Hiroo Onoda, publicada en 2020, "Onoda Seul en guerre dans la jungle 1944-1974", escrita pel Bernard Cendron i el Gérard Chenu.

COMENTARI: Encara que estiguem parlant de mitjans del segle passat i d'una illa perduda de les Filipines de només 125 Km2, Lubang, em costa una mica concebre un "agent secret" tant talòs o desequilibrat per ser incapaç de copsar la seva circumstància vital anòmala, si més no, a base de reconèixer el terreny que hauria d'estar controlant, en tant de temps. Dit això, la història d'aquest soldat ferm, impertorbable, estoic, criminal, convertit en reducte d'una causa perduda em sembla prou curiosa, ho admeto, sobretot, basant-se com es basa en fets reals, però m'ha avorrit bastant dedicar-li a prop de 3 hores. A més, trobo ordinàries les peripècies representades, tenint en compte la situació; igual que considero bastant lleig el panorama natural on es desenvolupa tota l'acció. Entenc que dóna peu a debats interessants en relació, entre d'altres, als temes de fanatisme i de la desinformació, només que em fa molta mandra d'afrontar-los.

EN UN MOT: Gris.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA, JAPÓ, BÈLGICA, ALEMANYA, CAMBODJA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Expired" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10295314/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- La subtilesa de l'ambientació, que és com dir res.

PITJOR:
- La monotonia i el to de la veu del Jack, el protagonista, interpretat pel Ryan Kwanten.

NOTES:
1. En alguns països, va anomenar-se "Loveland".
2. Al final dels títols de crèdit, apareixen els missatges d'agraïment, "SPECIAL THANKS TO/The Students of Coomera TAFE, who participated in Loveland/Karen Graham - Gold Coast TAFE, Queensland/Jed Cahill - Coomera TAFE/Salon Films Drivers, Hong Kong/Ann Churchill Brown, Jenn Naughton, Catherine Poulton/Gold Coast Council" i "SPECIAL THANKS TO/Tung Nam Lou Art Hotel, Hong Kong/Inglot Cosmetics/Nak Hair/Queensland Rail City Network/Morgan Richards/Lav Bodnaruk, Chop Shop", a més de les dedicatòries, "In memory of George Simpkin" i "In memory of Willow and Claragh".
3. Filmada en territori Yugambeh (Gold Coast), territori Turrbal (Brisbane) i Hong Kong.

COMENTARI: Sembla que aspira a representar quelcom dins del gènere del cyberpunk però, tot plegat, fa molta ferum de succedani pobre, feble i insubstancial. La premisa resulta tan vulgar que queda trivialitzada fins al nivell del clixé més gastat. A més, sense espectacle, sense carisma de l'elenc, sense res. Avorreix, adorm, me la podria haver estalviat. Tant de bo ho hagués fet.

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!