LLARGMETRATGE: "Khal Nayak" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0107311/

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "Choli Ke Peeche Kya Hai", la peça a càrrec del Laxmikant Shantaram Kudalkar, el Pyarelal Ramprasad Sharma i l'Anand Bakshi, executada en la pantalla per l'Alka Yagnik i l'Ila Arun; aparentment, la cançó és una còpia de "Rat De Bara Waje", del duo M. Ashraf i Khawaja Pervaiz.

PITJOR:
- L'alliçonament carrincló de l'Aarti Prasad, encarnada per la Rakhee Gulzar, que adverteix les mares d'arreu que consentir les maleses dels seus fills els converteix en bandits.

NOTES:
1. Durant el rodatge, en Sanjay Dutt, que interpreta el paper del Balaram Prasad, fou arrestat i empresonat en relació als atemptats de Bombai del 12 de març de 1993 https://en.wikipedia.org/wiki/1993_Bombay_bombings.
2. A partir d'un pressupost d'uns quaranta milions de rupies, va recaptar-ne'n al voltant de 240.
3. La idea inicial del director, en Subhash Ghai, era fer una pel·lícula d'autor protagonitzada pel Nana Patekar; un dels seus guionistes el va convèncer de fer, enlloc, un film d'acció.

COMENTARI: Els elements bàsics de la història em semblen correctes i, a grans trets, l'argument, prou acceptable. No obstant això, trobo poc robust el conjunt. Per exemple, la infiltració d'una inspectora de presons en una banda criminal no té ni solta ni volta. És a dir, ja entenc que s'havia de construir el triangle amorós i tota la pesca però crec que la situació grinyola. Igual que la poca traça de la policia en la persecució. Tota la part de llagrimeta, amor de mare, també, se la podien haver estalviat. A més, la producció es veu bastant galdosa. Una mostra, que en la lluita damunt de les branques dels arbres entre el Ballu i el Ram es vegin els cables dels que pengen. I la conclusió? Ves, home, ves! En fi, tres hores de serial castanya. Ara, potser m'he perdut quelcom llegint subtítols perquè no sé hindi, clar.

EN UN MOT: Matraca.

PAÍS:           ÍNDIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Demetri Martin: Demetri Deconstructed" (2 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31916241/

DURADA: 51 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx de la entrevista a un dimoni.

PITJOR:
- Els gags sense resolució còmica, com el del falsificador xerrant amb el caixer d'una botiga.

NOTES:
1. Representa el setè especial del còmic després de "If I" (2004), "These Are Jokes" (2006), "Person" (2007), "Standup Comedian" (2012), "Live (At The Time)" (2015) i "The Overthinker" (2018).
2. El gruix de l'espectacle fou enregistrat en el teatre Stateside at the Paramount de la ciutat nord-americana d'Austin cap a novembre de 2022.

COMENTARI: Diu que la intenció de l'humorista és compondre una trilogia amb aquest essent el primer dels lliuraments. De fet, abans dels títols de crèdit es pot llegir el típic missatge, "TO BE CONTINUED". I, pel que he llegit, el segon episodi, pel qual ja va capturar-se material en maig de 2024, promet concretar la història. Vaja! L'hauré de veure... Doncs, res. Fidel al seu estil sec https://en.wikipedia.org/wiki/Deadpan, amb ocurrències més reeixides que d'altres i, aquí, experimentant, per exemple, amb el tema de la il·luminació pel segment "Mysteries of the unknown". La veritat és que riure, no me'l provoca gens. Però les seves reflexions absurdes resulten interessants i, fins i tot, divertides.

EN UN MOT: Enginyós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nattevagten 2 - Dæmoner går i arv" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6318608/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Que la Gunver, el personatge de la Sonja Richter, es prengui la molèstia de modelar una careta del Wörmer, encarnat per l'Ulf Pilgaard.

PITJOR:
- La incursió gratuïta del Martin i en Jens, els papers a càrrec del Nikolaj Coster-Waldau i el Kim Bodnia, respectivament, en el Parken https://ca.wikipedia.org/wiki/Parken_Stadion del barri d'Østerbro de la capital danesa.

NOTES:
1. El títol internacional és "Nightwatch: Demons Are Forever".
2. Es tracta de la continuació de "Nattevagten" https://en.wikipedia.org/wiki/Nightwatch_(1994_film), el film del 1994 escrit i dirigit pel mateix Ole Bornedal.
3. La Fanny Leander Bornedal, que interpreta l'Emma, és la filla del director.
4. A partir d'un pressupost aproximat de quatre milions tres-cents mil euros, se li estima una recaptació d'uns dos milions.

COMENTARI: Durant l'assassinat de la Lotte, la Vibeke Hastrup, la marca del vehicle en el que es desplaça la dona canvia entre els plans interior i exterior; dins, és un Volkswagen i, fora, un Citroën. Bé, a part d'això, que no deixa de ser una badada de continuïtat sense transcendència, em costa trobar-li cap sentit a aquesta mort. És a dir, cosetes que em grinyolen, que algú guardi retalls de premsa d'un esdeveniment que l'ha traumatitzat, la facilitat de la noia per ficar-se en la institució psiquiàtrica amb identitat falsa, la incompetència de l'agent de policia, la Paprika Steen, que es deixa degollar, l'empaitada sonora per culpa de les sabates de taló... Me l'he empassat sense problemes, sí. Però tot plegat m'ha semblat un pèl feble.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Daaaaaalí!" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23476446/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el protagonista, encarnat pel Gilles Lellouche, protesta perquè l'apel·latiu Muhammad Ali conté el seu cognom.

PITJOR:
- El grapeig dels pits de l'Angélique Pleau, impune perquè qui ho fa és un artista.

NOTES:
1. Durant els primers noms dels crèdits, es mostra el Père Jacques, el paper de l'Éric Naggar, pintant el "Fontaine nécrophilique coulant d'un piano à queue", la pintura del 1932; més endavant apareix un pla de l'Anaïs Demoustier amb el Jean-Marie Winling.
2. El rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre novembre i desembre de 2022, en diferents indrets, com el comú parisenc de Saint-Cloud, el de Rayol-Canadel-sur-Mer o a Llafranc.
3. A partir d'un pressupost de sis milions set-cents mil euros, va recaptar-ne'n uns tres milions i mig.
4. El personatge principal és interpretat per l'Edouard Baer, en Jonathan Cohen, el Gilles Lellouche, en Pio Marmaï i el Didier Flamand.

COMENTARI: Trobo que el plantejament resulta bastant adequat per abordar aquesta mena d'homenatge juganer al mestre Salvador Dalí i Domènech https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dal%C3%AD_i_Dom%C3%A8nech. Els tocs d'absurditat i poca-solta també s'agraeixen, com l'esquetx del tir al colom. Malauradament, es repeteix una mica massa pel meu gust. De manera que la recurrència m'ha acabat avorrint. Tampoc m'ha fet el pes la manera de resoldre l'assumpte de l'entrevista, l'eix de la història; crec que la situació es podria haver aprofitat un xic més. Però, en fi, malgrat això i gràcies al metratge raonable, la considero prou correcta; almenys, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Surrealista.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kureijiikuruuzu" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21211474/

DURADA: 125 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- La música del Takatsugu Muramatsu.

PITJOR:
- Al final, la Keiko Sakamoto, la majordoma de la família Kuruma, interpretada per la Nahana, es queda sense res.

NOTES:
1. El títol internacional és "In Love and Deep Water", tot i que els kana de l'original representen "Crazy Cruise"; apareix passat un quart d'hora des de l'inici.
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i setembre de 2022 en el Mar Egeu.

COMENTARI: Ha resultat molt, molt difícil de suportar; fins al punt que s'ha tornat un autèntic calvari, una penitència. Per començar, no trobo cap fil de l'argument que sigui versemblant en el context d'un creuer; guió ben galdós d'en Yuji Sakamoto. Especialment, trobo molt poca-solta un mag que faci servir un tàser https://en.wikipedia.org/wiki/Taser per als seus trucs. Després, la part còmica no existeix; estupideses sense gràcia, moltes, ridícules. Els protagonistes, la Chizuru Banjaku i el Suguru Ubukata, els papers a càrrec de l'Aoi Miyazaki i el Ryo Yoshizawa, respectivament, fan peneta; química, zero. I els petons de mentida que es fan al final em semblen inadmissibles. Llavors, queda el misteri de pa sucat amb oli i un gir molt agafat pels pèls. Ja és casualitat que l'artista coincideixi amb el metge vell en tals circumstàncies. O era un pla rumiat d'antuvi? Ves! Potser, en format resumit de mitja hora tindria certa justificació, la castanya. En una presentació de dues hores, esdevé absurda, una propaganda abjecta del vaixell, l'MSC Bellissima.

EN UN MOT: Publicitat.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Blue Eye Samurai - Temporada 1a" (1 i 3 de novembre de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13309742/episodes/?season=1

DURADA: 369 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambició de l'Akemi, a qui dóna veu la Brenda Song.

PITJOR:
- Les revifades miraculoses de la Mizu, el paper de la Maya Erskine, després de rebre punyalades, de trencar-se ossos o de ser narcotitzada.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Hammerscale", "An Unexpected Element", "A Fixed Number of Paths", "Peculiarities", "The Tale of the Ronin and the Bride", "All Evil Dreams and Angry Words", "Nothing Broken" i "The Great Fire of 1657".
2. Es tracta d'un projecte personal dels creadors, el Michael Green i l'Amber Noizumi, inspirat pels ulls blaus de la seva filla en néixer.
3. D'entre els assessors consultats per tal de retratar acuradament el Període Edo https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_Edo, es mencionen l'Eric C. Rath, l'Amy Stanley o en Yukio Lippit.
4. S'esmenten "Saikaku Ichidai Onna", el film del 1952 dirigit pel Kenji Mizoguchi https://ca.wikipedia.org/wiki/Saikaku_Ichidai_Onna, "Shurayuki-hime", la pel·lícula de 1973 a càrrec d'en Toshiya Fujita https://en.wikipedia.org/wiki/Lady_Snowblood_(film), o la figura del Zatoichi https://en.wikipedia.org/wiki/Zatoichi com a referència artística.

COMENTARI: Diu que la intenció era dissenyar els personatges amb l'essència del bunraku https://ca.wikipedia.org/wiki/Bunraku, i els escenaris, en l'estil del ukiyo-e https://ca.wikipedia.org/wiki/Ukiyo-e. Els preocupava molt, a més, reproduir amb fidelitat vestits, gestualitats, moviments marcials o qualsevol tret culturalment específic de l'època i l'indret. Doncs, bé, sobre tot això només puc dir, des del meu coneixement limitadíssim, que la funció fa el fet. És a dir, m'ha semblat genuïna. De fet, inicialment, creia estar veient una producció japonesa legitimada. Per altra banda, més enllà dels ingredients de l'èpica més convencional, reconec que els elements dramàtics estan ben construïts. Per exemple, l'episodi de l'assassinat inútil de la Kinuyo, la sordmuda, o tota la relació del Seki, interpretat pel George Takei, amb la pubilla Akemi. El que no m'acaba d'encaixar és la manera de resoldre els enfrontaments o la incursió a palau de l'Abijah Fowler, el malvat a mans d'en Kenneth Branagh. Tampoc em sembla coherent la utilització del Gran incendi de Meireki https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_incendi_de_Meireki amb els esforços esmerçats d'integritat de la resta. I trobo especialment desafortunada la darrera batussa, massa barata. En fi, malgrat aquesta petita/gran decepció, confesso que m'ha atrapat des del començament, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Encisadora.

PAÍS:           EUA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "UHF" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098546/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les paròdies poca-soltes, com la que enceta la pel·lícula de "Raiders of the Lost Ark" https://ca.wikipedia.org/wiki/A_la_recerca_de_l%27arca_perduda, el film de 1981 dirigit per l'Steven Spielberg.

PITJOR:
- L'histrionisme de l'Stanley Spadowski, el paper interpretat pel Michael Richards, i la manca de carisma que impedeix justificar el seu pes en la història.

NOTES:
1. El títol internacional fou "The Vidiot from UHF".
2. Al final dels crèdits, surt la nota de record, "This Film is Dedicated to the Memory of Trinidad Silva", doncs, l'actor que encarnà el personatge del Raul Hernandez va morir en un accident de cotxe abans de finalitzar el rodatge.
3. A partir d'un pressupost de cinc milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns sis.
4. El gruix de la filmació es va portar a terme entre juliol i setembre de 1988 a diferents indrets de Tulsa, en l'estat nord-americà d'Oklahoma.

COMENTARI: La col·lecció de gags encaixa prou amb la premissa i, en conjunt, tot plegat resulta força entretingut. A més, la trama no grinyola gaire. Clar que, en el moment en el que el Channel 62 s'ofereix públicament en forma de participacions, el senyor Fletcher, a càrrec del Kevin McCarthy, podia comprar totes les accions de l'emissora i estalviar-se, així, un segrest i el ridícul posterior. Però, bé, tampoc em posaré exquisit a l'hora d'encarar una bajanada absurda com aquesta. Eh! Amb el vistiplau del mateix Mark Freuder Knopfler per fotre-se'n del seu "Money for Nothing" https://ca.wikipedia.org/wiki/Money_for_Nothing. La qüestió és que l'espectacle s'aguanta bastant a pesar que algunes referències queden una mica massa llunyanes ja. Ara, riure, gens.

EN UN MOT: Amena.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!