LLARGMETRATGE: "Nightmare Alley" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7740496/

DURADA: 150 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- Una estètica de film noir ben aconseguida; especialment, la planta de la Cate Blanchett fent de la Lilith Ritter.

PITJOR:
- El complot de la psicòloga Lilith Ritter sembla una mica massa atzarós.

NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima escrita pel William Lindsay Gresham, publicada en 1946, després de la del 1947 que dirigí l'Edmund Goulding; l'obra, també, fou portada al format de musical, a mans del Jonathan Brielle, i al d'historieta gràfica, per part de l'il·lustrador Manuel "Spain" Rodriguez.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre gener i març i des de setembre fins a desembre del 2020 a la ciutat canadenca de Toronto, fonamentalment.
3. En algunes ciutats, va projectar-se una versió en blanc i negre anomenada "Nightmare Alley: Vision in Darkness and Light".

COMENTARI: La part de creixement del personatge interpretat pel Bradley Cooper, l'Stanton Carlisle, a la fira, m'ha semblat una mica lenta i bastant avorrida. Després, amb l'aparició de la femme fatale, els jocs mentals i la maquinació de revenja contra el gran magnat, la cosa s'anima. Trobo, no obstant, que tot plegat encaixa de manera feble. És a dir, m'han agradat força l'atmosfera, els ingredients de duel psicològic, la cruesa del desenllaç, fins i tot, el tancament anecdòtic ple de karma. Però, no la veig gaire rodona.

EN UN MOT: Aproximada.

PAÍS:           EUA, MÈXIC, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shin irogoyomi ouoku hiwa - Yawa hada kenjou" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0224096/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).

MILLOR:
- La desfilada de noies davant del shogun Yoshimune que organitza el Kiraku, interpretat pel Bontarou Taira.

PITJOR:
- La tortura que pateixen l'Oko i la Fujio, els personatges a càrrec de la Yuko Katagiri i l'Akemi Nijou, respectivament; el suïcidi de la Takekawa, encarnada per la Genshuu Hanayagi.

NOTES:
1. El títol internacional és "New Eros Schedule Book: An Offering of Fine Skin".
2. Es considera el quart lliurament de la sèrie de pel·lícules titulada "Eros Schedule Book" que, alhora, pertany al catàleg anomenat Roman Porno de l'estudi Nikkatsu, integrat per més de mil films.

COMENTARI: Podria salvar la trama però les escenes eròtiques que, al capdavall, són la seva raó de ser no ofereixen res que pagui la pena, la carn és minsa i la sensualitat, diria, nul·la. A més, hi ha detalls bastant ridículs, com les perruques evidents o l'atac de la Sally Mae amb un parell de daus. No m'acabo d'imaginar com devia ser l'espectador que gaudís amb castanyes com aquesta. Potser, un seguidor d'alguna de les actrius obsessionat.

EN UN MOT: Deficient.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Deep Water" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2180339/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que el Don Wilson, el Tracy Letts, es precipita cap el riu; també, trobo encertat que es suggereixi la perversitat de la filla, la Trixie.

PITJOR:
- La facilitat del Victor Van Allen, encarnat pel Ben Affleck, de sortir-se'n amb la seva, per manca de testimonis, per punteria amb els rocs, per la poca traça del Don Wilson al volant; i, en canvi, es deixa la cartera de la víctima al seu criador de cargols.

NOTES:
1. Està basada en la novel·la homònima del 1957 escrita per la Patricia Highsmith.
2. El projecte va començar a desenvolupar-se en 2013; el gruix del rodatge, no obstant, no va començar fins novembre del 2019, a Nova Orleans, en l'estat nord-americà de Louisiana.
3. Durant 1 minut i mig, al principi dels crèdits, la Grace Jenkins, que interpreta el paper de la Trixie Van Allen, canta trossos de "You Make Me Feel Like Dancing", l'èxit popularitzat pel Leo Sayer en 1976.

COMENTARI: L'Ana de Armas, encarnant la Melinda Van Allen, en comptes de fer el seu personatge seductor i atractiu, el converteix en una bandarra repel·lent. De manera que em resulta impossible entendre el marit cornut. Em fa l'efecte que, davant d'una relació tòxica com la que manté el matrimoni, la sortida més assenyada seria el divorci per adulteri. Sigui com sigui, la resposta de la dona als assassinats queda molt pobre; m'esperava un complot elaborat de la paia per revenjar-se. Reconec, per altra banda, que el context burgès de festa contínua m'ha ofès. Amb tot, se m'ha fet eterna, li sobren 3 quarts d'hora, i m'ha avorrit bastant.

EN UN MOT: Malaltissa.

PAÍS:           EUA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "T'odio, amor meu - Joan Lluís Bozzo - Dagoll Dagom" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0425506/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada entre l'escultora Sissi, l'actriu Lily i la senyora Emma, encarnades per la Mont Plans, la Montse Pérez i la Victòria Pagès, respectivament.

PITJOR:
- Les coreografies ximples que executen els actors.

NOTES:
1. Durant el comiat, els integrants de l'elenc es presenten entre ells: la Mont Plans a la Montse Pérez, aquesta a la Carme Cuesta, aleshores, el Carlos Gramaje, seguit de l'Óscar Mas, el qual dóna pas al Pep Antón Muñoz, que presenta la Victòria Pagès, continuant per la Mont Plans i acabant amb la Nina; cadascú interpreta un fragment de cançó associada a un dels seus personatges.
2. Està inspirada en escenes de relats de la Dorothy Parker i inclou cançons d'en Cole Porter ("I've got you under my skin", "I hate you, darling", "You are the top", "Miss Otis Regrets", "I'm a gigolo", "From this moment on", "Everytime we say goodbye", "Let's do it", "Night and day", "So in love", "It's bad for me", "All through the night", "Love for sale", "It's alright with me" i "Just one of those things").
3. Va estrenar-se el 10 de gener del 1995 al Teatre Victòria de Barcelona.

COMENTARI: Suposo que avui no em venia de gust presenciar gelosies, discussions i queixes perquè se m'ha fet un pèl pesat, tot plegat. Aprecio l'esforç de traducció de les peces musicals i l'adaptació de les situacions plantejades per l'escriptora. Però fan flaire de vell i caduc; em pregunto si la producció ja proferia aquesta pudor en el 1995. L'altra cosa que no m'ha entrat ha estat el suposat toc còmic; ni puta gràcia. En fi, potser, no era el moment (o l'any) per veure'l.

EN UN MOT: Planyívol.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Svart Krabba" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6708668/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris glaçats.

PITJOR:
- L'exempció i el privilegi estrany, malgrat tot, del Nylund, el paper interpretat pel Jakob Oftebro.

NOTES:
1. El títol internacional és "Black Crab".
2. Basada en la novel·la homònima del 2002 escrita pel Jerker Virdborg.
3. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol "To all veterans participating in the Swedish armed forces".
4. El gruix del rodatge va finalitzar l'abril del 2021 i es va portar a terme en indrets del comtat suec de Norrbotten, com Kiruna o Jukkasjärvi, i en la ciutat d'Stockholm.

COMENTARI: El context gèlid em sembla espectacular però la missió en si esdevé d'allò més ordinari. M'han sobrat 25 minuts, el tros de la traïció i la immolació heroica. Per altra banda, això ja és personal, la Noomi Rapace, que encarna la protagonista, la Caroline Edh, em resulta especialment difícil de mirar; i, amb els pèls de marró, encara em provoca més fàstic. Potser, una mica, el film pretenia aprofitar-se de la inquietud actual de la gent pels virus i per la guerra. Ves per on!

EN UN MOT: Oportuna.

PAÍS:           SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Retfærdighedens Ryttere" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11655202/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que en Lennart, encarnat pel Lars Brygmann, surt del cotxe fugint del Markus Hansen, el personatge del Mads Mikkelsen, i es baixa els pantalons enmig del sembrat.

PITJOR:
- L'enfrontament final es resol de manera massa senzilla, tots els dolents alineats i abatuts a la primera.

NOTES:
1. El títol internacional és "Riders of Justice".
2. A partir d'un pressupost de 5 milions 300 mil euros, va recaptar uns 6 milions i mig.
3. Durant el primer minut dels crèdits, es mostra la noia de l'inici, interpretada per la Marta Riisalu, fent tombs amb la bicicleta robada a la Mathilde Hansen, el paper de l'Andrea Heick Gadeberg.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme a principis del 2020 en indrets de Fiònia com Odense, Assens o Faaborg-Midtfyn.

COMENTARI: Si bé, en el fons, no deixa de ser una història bàsica de revenja, els ingredients de comèdia patètica, drama, suspens i acció semblen prou ben equilibrats per oferir un espectacle entretingut. Que la hipòtesi de l'Otto Hoffmann, en carn del Nikolaj Lie Kaas, resulti errònia esdevé, d'alguna manera, la cirereta de tot plegat. Potser, em sobta la impunitat del militar. Però, al capdavall, què sé jo d'aquests assumptes? També, confesso que les meves expectatives estaven baixes perquè m'esperava una castanya nòrdica i, ves per on, que m'ha divertit.

EN UN MOT: Expeditiva.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, FINLÀNDIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Spider-Man: No Way Home" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10872600/

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La Mirror Dimension.

PITJOR:
- La poca-solta de l'argument.

NOTES:
1. És la seqüela dels films, també, dirigits pel Jon Watts, "Spider-Man: Homecoming", del 2017, i "Spider-Man: Far From Home", del 2019.
2. A partir d'un pressupost de 200 milions de dòlars va recaptar, gairebé, mil nou-cents milions.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre del 2020 i març del 2021 a les ciutats nord-americanes de Nova York i Atlanta.
4. El títol de treball era "Serenity Now".
5. Després d'una seqüència animada de crèdits al ritme de la cançó del 1989 d'en Bob Dorough interpretada per De La Soul, "The Magic Number", es mostra una escena amb el Tom Hardy, en el seu paper de l'Eddie Brock, i, al final, surt un tràiler de "Doctor Strange in the Multiverse of Madness", el film dirigit pel Sam Raimi l'estrena del qual està prevista pel maig del 2022.

COMENTARI: Com és que els protagonistes s'han tornat tant creguts i estúpids alhora? Deu ser una qüestió generacional, suposo, perquè no ho entenc. En fi, que aquest tipus de productes d'efectes visuals a l'engròs ja no m'enlluernen i l'acumulació d'herois i de malfactors de diversos universos, tampoc. Penso que es podien haver estalviat moltes de les gracietes entre Peter Parkers. A més, tota la moralitat de pa sucat amb oli, entre demagògica i ingènua, em sembla bastant immadura. He de deixar de mirar-me aquestes merdes, ni per passar l'estona.

EN UN MOT: Refregit.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!