LLARGMETRATGE: "Hoppers" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26443616/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'absurditat de la situació fa creure en Jerry Generazzo, el rol del Jon Hamm https://ca.wikipedia.org/wiki/Jon_Hamm, que està somniant i es relaxa al volant del cotxe.

PITJOR:
- Els trets caricaturescs https://ca.wikipedia.org/wiki/Caricatura de la història, com el quadre poca-solta del grapat d'ocells que carreguen un tauró blanc per a liquidar l'humà.

NOTES:
1. El desenvolupament del film va durar 6 anys; inicialment, la idea era fer protagonista un pingüí, però en Pete Docter https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Docter, el director creatiu de Pixar https://ca.wikipedia.org/wiki/Pixar, va tombar-ho; aleshores, en Daniel Chong, el director, va descobrir el paper dels castors en una iniciativa de repoblació de llops en el Yellowstone National Park https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_de_Yellowstone i va adoptar l'espècie per a l'argument.
2. Durant els 2 minuts i mig primers dels crèdits, es veuen imatges simulant "live feed"; aleshores, es mostra un petit clip del Loaf, l'Ellen i el Tom Lizard, a qui posen veu l'Eduardo Franco https://en.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Franco_(actor), la Melissa Villaseñor https://en.wikipedia.org/wiki/Melissa_Villase%C3%B1or i en Tom Law https://www.imdb.com/name/nm5049642/, respectivament, jugant amb la màscara del batlle; durant la resta de lletres, surten animacions d'animals i emojis https://ca.wikipedia.org/wiki/Emoji; cap el final, apareix la dedicatòria, "Dedicated to beavers, monarch butterflies, all living things, and the humans who love and protect them"; i, de cloenda, una escena en la que unes bestioles li duen llet, ous i pa a l'ancià sord, interpretat pel Joe Spano https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Spano.
3. A partir d'un pressupost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 390.
4. Els tarannàs dels personatges de la Mabel Tanaka i del King George, interpretats per la Piper Curda https://en.wikipedia.org/wiki/Piper_Curda i el Bobby Moynihan https://en.wikipedia.org/wiki/Bobby_Moynihan, respectivament, s'inspiren en els de la companya del director, la Renee, i del mateix Daniel Chong https://en.wikipedia.org/wiki/Daniel_Chong.

COMENTARI: L'esperit ecologista https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecologisme del relat resulta encomiable, l'estètica llueix força, els moments d'acció engresquen i, fins i tot, el vessant tendre de l'àvia evoca certa emoció. No obstant això, trobo que la proposta fracassa pel que fa a la dimensió de tot plegat; ni el context científic/tecnològic ni el natural semblen suficientment raonables. A més, hi ha algun gag que grinyola massa, com el toc de 80s, amb la sessió d'aeròbic https://ca.wikipedia.org/wiki/Aer%C3%B2bic i la cançó de 1981, "Working for the Weekend" https://youtu.be/dsgBpsNPQ50, del grup canadenc, Loverboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Loverboy. Què són, animals del passat? Jubilats? Per altra banda, m'ha decebut bastant la paròdia simplista del dirigent populista https://ca.wikipedia.org/wiki/Populisme. És a dir, no m'esperava cap tesi sobre corrupció, política i gestió del medi ambient, només crec que l'assumpte és tractat massa a la lleugera. De fet, l'aparició de la psicopatia https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicopatia ridícula del rei insecte, més enllà del punt còmic que aquesta genera, permet eludir molt convenientment el conflicte real del desenvolupament sostenible https://ca.wikipedia.org/wiki/Desenvolupament_sostenible. Al final, la sensació que em queda és d'espectacle visual, sí, però, de batibull aberrant, també. Per cert, els pares del Chong, de Singapur; el pare de la Curda, descendent de coreans; em pregunto per què l'heroïna es diu Tanaka.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Lemon Drop Kid" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043733/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del pinxo per justificar la recaptació de donatius https://ca.wikipedia.org/wiki/Donaci%C3%B3.

PITJOR:
- La seqüència del mecanisme espatllat per desplegar el mobiliari en el casino https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino convertit en geriàtric https://ca.wikipedia.org/wiki/Resid%C3%A8ncia_geri%C3%A0trica.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim, escrit pel Damon Runyon https://en.wikipedia.org/wiki/Damon_Runyon, publicat per Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s en 1934, que havia estat adaptat a càrrec del Marshall Neilan https://en.wikipedia.org/wiki/Marshall_Neilan el mateix any de la seva publicació https://www.imdb.com/title/tt0025378/.
2. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1950 en els estudis de la productora, la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, i en l'hipòdrom de Santa Anita Park https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Anita_Park, a Arcadia, en l'estat nord-americà de California.
3. Entre 1950 i 1954, els actors protagonistes, el Bob Hope https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Hope i la Marilyn Maxwell https://en.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Maxwell, van tenir un afer adúlter ben conegut públicament.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè no van renovar-se els drets d'autor quan tocava sota la llei d'aleshores, 28 anys després de la seva estrena.

COMENTARI: Trobo que planteja una bona premissa amb el greuge al primer gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, la martingala de la beneficència nadalenca i la interferència del segon mafiós. Però, aleshores, ni desenvolupa ni resol amb prou enginy. En lloc d'això, sembla que es conformi amb gags de pa sucat amb oli, com el del paio despullant un maniquí femení en un aparador o muntat en una bicicleta transvestit https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme esquivant cotxes en contra direcció. Em crea conflicte, a més, el blanqueig de la figura del delinqüent, un autèntic malparit. He de reconèixer, no obstant, que com a pel·liculeta de temporada funciona suficientment, números musicals inclosos. Per cert, la cançó que es presentava en el film, "Silver Bells" https://en.wikipedia.org/wiki/Silver_Bells, composta pel Jay Livingston https://ca.wikipedia.org/wiki/Jay_Livingston i en Ray Evans https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Evans, originalment, va concebre's com "Tinkle Bells". Llavors, van adonar-se que el mot, tinkle, vol dir tant dringar com pixar. Ara, em pregunto el perquè d'estrenar-la al març en comptes de desembre.

EN UN MOT: Mesquina.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rain or Shine" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021282/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència dels disturbis, el moment dels crits, "Hey, Rube!" https://en.wikipedia.org/wiki/Hey,_Rube!, i l'incendi que arrasa el circ.

PITJOR:
- El sabotatge del sopar al club https://en.wikipedia.org/wiki/Country_club dels Conway per part de l'Smiley Johnson i l'Amos K. Shrewsberry, els personatges a càrrec del Joe Cook https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Cook_(actor) i en Tom Howard https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Howard_(comedian), respectivament, ajudats pel Dave Chasen https://en.wikipedia.org/wiki/Chasen%27s, que encarna un mosso "especial" que no se sap per què fa de cambrer.

NOTES:
1. És l'adaptació del musical de 1928 homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_or_Shine_(musical), amb llibret del James Gleason https://en.wikipedia.org/wiki/James_Gleason i en Maurice Marks https://www.imdb.com/name/nm0548913/; els números musicals, no obstant, van descartar-se abans de l'estrena per evitar el rebuig d'uns espectadors que començaven a avorrir el gènere https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_musical.
2. La carpa del circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Carpa_de_circ va instal·lar-se en el ranxo de Burbank, en l'estat nord-americà de California, del boxador retirat, en James Jackson Jeffries https://en.wikipedia.org/wiki/James_J._Jeffries, que va participar d'extra en el film també.
3. Es conserva la International Sound Version https://en.wikipedia.org/wiki/International_Sound_Version de la pel·lícula.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: Tenim el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle, la trama de conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Conspiraci%C3%B3, un tastet de circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Circ, elefants, felins, en Charles Gemora https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Gemora disfressat de goril·la i, fins i tot, alguns gags enginyosos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gag. Ah! I la Carmencita, el rol de l'Ethel Loreen Greer https://www.imdb.com/name/nm0339438/, que dóna peu a un parell d'acudits gràcies als seus 290 quilos de pes. Però, en conjunt, resulta una mica tabarra. Més que res, diria, per la sobredosi de poca-solta del duo protagonista. Llavors, la revolta dels artistes amb la grada plena sembla més aviat un despropòsit i l'avalot posterior, un tant impropi de públic familiar. El que sí trobo ben copsat és el patetisme de la Mary Rainey, interpretada per la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers, fent corredisses desesperades per les pistes. En fi, si ja m'ha costat així, sense música, no sé si hauria pogut empassar-me-la amb els números eliminats.

EN UN MOT: Entabanament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lovin' the Ladies" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021102/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- En Jimmy Farnsworth, el rol de l'Allen Kearns https://en.wikipedia.org/wiki/Allen_Kearns, quan el Peter Darby, encarnat pel Richard Dix https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Dix, el fa sortir de polleguera amb la seva xerrameca.

PITJOR:
- Suggerir que en Brooks, el paper de l'Anthony Bushell https://ca.wikipedia.org/wiki/Anthony_Bushell, treballa de majordom per gust i perquè no pot suportar errors gramaticals de gerents generals https://en.wikipedia.org/wiki/General_manager.

NOTES:
1. Adapta la peça teatral del 1919, "I Love You", escrita pel William LeBaron https://ca.wikipedia.org/wiki/William_LeBaron.
2. A partir d'un pressupost de 207 mil dòlars, va recaptar-ne'n 408 mil, significant un benefici per a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de 65 mil.
3. El títol de treball fou "The Roughneck Lover".
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: La sàtira cap a una burgesia desmenjada em sembla buida. I la paròdia d'una classe obrera ambiciosa, pèrfida. El menestral es presenta, de fet, com un mestretites de manual, en argot actual, un cunyat, arrogant, pedant, malcarat; trets que no tenen res a veure amb l'estatus social. Aleshores, planteja una teoria sobre l'enamorament https://ca.wikipedia.org/wiki/Enamorament de manera força inconsistent que només serveix per introduir una juguesca https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_d%27aposta de seducció típica amb opcions nul·les d'èxit. El problema rau, doncs, en l'absència de cap truc enginyós per donar la volta a una situació inicial impossible. En comptes d'això, ofereix una sèrie de flirts, un per cada personatge femení, inclosa la minyona, interpretada per la Virginia Sale https://en.wikipedia.org/wiki/Virginia_Sale, sense substància. Reconec, no obstant, que la poca-solta d'un moment de la trobada del protagonista amb la Louise Endicott, encarnada per la Rita La Roy https://en.wikipedia.org/wiki/Rita_La_Roy, m'ha fet petar de riure.

EN UN MOT: Bluf.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Unholy Three" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021505/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final del professor Echo amb la Rosie O'Grady, encarnats pel Lon Chaney https://ca.wikipedia.org/wiki/Lon_Chaney i la Lila Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Lila_Lee, respectivament, en el qual l'home repeteix la seva cloenda artística, "that's all there is to life, just a little laugh, a little tear".

PITJOR:
- La dicció del Harry Earles https://en.wikipedia.org/wiki/The_Doll_Family, que fa del Tweedle Dee i no se l'entén gens ni mica quan parla, i la interpretació forçada de l'Ivan Linow https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Linow, en el rol de l'Hercules.

NOTES:
1. Fou una revisió del film de 1925 https://www.imdb.com/title/tt0016473/, dirigit pel Tod Browning https://ca.wikipedia.org/wiki/Tod_Browning, que, alhora, es basava en la novel·la homònima de 1917, escrita pel Clarence Aaron Robbins https://en.wikipedia.org/wiki/Tod_Robbins.
2. En Lon Chaney, l'actor a càrrec del paper protagonista, va morir d'un càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27es%C3%B2fag al cap d'un mes de l'estrena de la pel·lícula.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme l'abril de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Fou restaurada per The Film Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/The_Film_Foundation en 2012.

COMENTARI: Com a derivada del circ de criatures https://en.wikipedia.org/wiki/Freak_show del principi, ofereix, per un costat, les veuetes i el transvestisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme del Chaney i, per l'altre, la figura peculiar d'en Harry Earles, que pot presentar-se tant d'adult fumant-se un cigar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigar com de nadó encastat en un cotxet https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxet. A partir d'aquí, però, la situació fa figa. En primer lloc, quina necessitat tenen els delinqüents d'associar-se i muntar cap botiga de bèsties https://en.wikipedia.org/wiki/Pet_store de tapadora? A més, un cop tenen el negoci, per què lloguen un dependent decent? Per cert, l'Elliott Nugent https://ca.wikipedia.org/wiki/Elliott_Nugent, qui l'interpreta, fou co-guionista de la producció, juntament amb el seu pare, en John Charles Nugent https://en.wikipedia.org/wiki/J._C._Nugent. Òbviament, calia algú per completar el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle amb la noia i el bergant. A mi, em sembla un pegot. En segon lloc, la tendència dels esbirros a la traïció resulta ben absurda, massa fruit de rampells babaus. També, massa convenient, la tragèdia final. I, per acabar, l'immolació del pinxo per salvar el passerell carrincloneja per totes bandes. O sigui que no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fast and Loose" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020873/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Les trapelleries de la Millie Montgomery, interpretada per l'Ilka Chase https://en.wikipedia.org/wiki/Ilka_Chase.

PITJOR:
- La pretensió moral vehiculada a través de dos personatges tant buits com el Henry Morgan i l'Alice O'Neil, encarnats pel Charles Starrett https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Starrett i la Carole Lombard https://ca.wikipedia.org/wiki/Carole_Lombard, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1924, "The Best People", escrita pel David Gray https://en.wikipedia.org/wiki/David_Gray_(diplomat) i l'Avery Hopwood https://en.wikipedia.org/wiki/Avery_Hopwood, que ja havia estat adaptada a la pantalla en 1925 https://www.imdb.com/title/tt0015618/ a càrrec del Sidney Olcott https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Olcott.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, la productora, considerava el títol del material original tronat; "Pampered Youth" va sonar com alternativa; la línia publicitària deia "FAST With Fun! LOOSE With LAUGHS, and What a CLIMAX!".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre de 1930, bàsicament, en els Paramount Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Kaufman_Astoria_Studios de la ciutat nord-americana de Nova York.
4. Abans d'aquesta pel·lícula, el nom de la Lombard havia estat escrit sense e, Carol.

COMENTARI: Em costa molt d'acceptar que un masclista https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme fatxenda maltractador de manual i una bleda assolellada puguin donar lliçons de res a ningú; menys, encara, des d'una mena d'enaltiment ridícul de la decència del pobre. Després, tenint en compte que ronden la trentena, la rebequeria pueril dels germans Lenox, la Marion i en Bertie, els papers de la Miriam Hopkins https://en.wikipedia.org/wiki/Miriam_Hopkins i el Henry Wadsworth https://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Wadsworth_(actor), respectivament, sembla una caricatura excessivament exagerada. Em grinyola, també, la batuda del desenllaç. D'acord que no sóc cap expert en lleis seques https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Seca_als_Estats_Units i, potser, eren ben normals a tota mena d'establiments, aquests escorcolls. Però el lloc que presenta el film fa fila de restaurant no pas de casa de barrets https://ca.wikipedia.org/wiki/Bordell o cap altre "cau de vici". O sigui que, si més no, sobta. Per altra banda, reconec que he trobat força curiós l'assumpte de fons, això de les princeses del dòlar https://en.wikipedia.org/wiki/Dollar_princess. I les intervencions de l'amiga Millie fent la guitza al George Grafton, el rol del Herbert Yost, m'han fet riure un parell de cops. Malauradament, el despropòsit del final pesa prou per sentenciar la funció en contra; no passa, suspesa.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Parlor, Bedroom and Bath" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022254/

DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella còmica del Buster Keaton https://ca.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton i la Charlotte Greenwood https://en.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Greenwood, que interpreten el Reginald Irving i la Polly Hathaway, respectivament.

PITJOR:
- L'actitud absurda de l'Angelica Embrey, encarnada per la Dorothy Christy https://en.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Christy, que suporta un argument molt poc treballat.

NOTES:
1. Al Regne Unit, va estrenar-se amb el títol, "Romeo in Pyjamas"; simultàniament, van fer-se les versions en alemany, "Casanova wider Willen" https://www.imdb.com/title/tt0139921/, i en francès, "Buster se marie" https://www.imdb.com/title/tt0154268/.
2. És una revisió del film homònim de 1920 https://www.imdb.com/title/tt0011555/, dirigit per l'Edward Dillon https://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Dillon_(actor), que, alhora, es basava en la peça teatral de 1917, escrita pel Charles William Bell https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_William_Bell i en Mark Swan https://www.imdb.com/name/nm0841608/.
3. El rodatge es va portar a terme en desembre de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California, i en una propietat del mateix Buster Keaton de Beverly Hills https://en.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton%27s_Italian_villa.
4. Per manca de renovació dels drets d'autor, es troba en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic.

COMENTARI: Malgrat una premissa un xic massa fluixa, l'espectacle i la diversió queden prou assegurats a càrrec de les racions d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades i dels gags genèrics que inclou, com el de l'home empaitat i estomacat per una colla o el del cotxe que perd una roda, va a petar al mig de la via i és, òbviament, escomès pel ferrocarril. He de confessar que, abans de trobar que esdevindria clau pel desenllaç, l'estira-i-arronsa de gelosia entre la Nita i el Fredrick Leslie, els rols de la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers i el Walter Merrill https://www.imdb.com/name/nm0581341/, respectivament, m'ha tocat bastant la pera. Al capdavall, però, es tracta d'una poca-soltada per passar l'estona i riure una mica. O sigui que, correcte, efectiva.

EN UN MOT: Pallassada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!