dilluns, 14 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Durante la tormenta" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6908274/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La Greta dient-li a la Vera Roy que no coneix la Gloria, interpretades per la Sigrid Cañas, l'Adriana Ugarte i la Luna Fulgencio, respectivament.

PITJOR:
- No s'explica què fa el Nico Lasarte, encarnat en el Julio Bohigas-Couto, en el 1989 per revertir el canvi en l'esdevenidor.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de gairebé 6 milions d'euros i recaptà més de 14 milions gràcies, sobretot, a la Xina.
2. Les dues referències cinematogràfiques principals per al director, l'Oriol Paulo, van ser "Bunny Lake Is Missing", del 1965, dirigida per l'Otto Preminger, i "Back to the Future", del 1985, a càrrec del Robert Zemeckis; però, s'inspira en un dilema personal sobre la paternitat.
3. Rodada entre el 2 de febrer i el 25 d'abril del 2018, 24 dies a Barcelona, 15 dies en un plató de Terrassa i 11 dies a les Illes Canàries.
4. Al final dels títols de crèdit apareix el rètol "La realización y distribución autorizada de esta película ha generado más de 550 puestos de trabajo directos y 100 indirectos".

COMENTARI: Les històries de paradoxa temporal m'acostumen a atrapar; no ha estat el cas amb aquesta, ni pel suspens ni per la ciència-ficció ni per l'elenc. La desesperació de la protagonista es torna una matraca a mida que passen els minuts, els criminals no donen gaire joc i hem d'esperar al final, després de dues hores de murga, per trobar quelcom emocionant i/o aclaridor. L'assumpte del policia dient "els meus companys recolzaran la meva versió davant la jutgessa" i oferint a la dona l'adreça de l'hotel on l'altre, l'Álvaro Morte, es carda la infermera Mónica, el paper de la Silvia Alonso,... massa recargolat, un nyap. Per molt idil·li que els uneixi, com és que el Chino Darín no pot entendre que la paia s'estimi més recuperar la seva filla que continuar en un temps aliè? Res, la intenció és el que compta; no obstant, em sembla una pasterada.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Conjuring: The Devil Made Me Do It" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7069210/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'exorcisme del David Glatzel, el paper del Julian Hilliard, i el retorciment dels cossos posseïts.

PITJOR:
- En la casa del Kastner, encarnat en el John Noble, quan el vell queda segut a l'escriptori del magatzem de relíquies a les fosques, fins que la Vera Farmiga, fent de la Lorraine Warren, s'hi acosta; i, després, la persecució amb el mall de l'Ed Warren, el Patrick Wilson, a la seva dona fins a l'altar.

NOTES:
1. Representa la seqüela de "The Conjuring", del 2013, i "The Conjuring 2", del 2016, ambdues dirigides pel James Wan; i és la vuitena pel·lícula de la franquícia creada pel director.
2. Inspirada en el cas de l'Arne Cheyenne Johnson, de Brookfield, a l'estat de Connecticut dels EUA, esdevingut en novembre del 1981, i amb el recolzament del llibre del 1983 sobre el mateix, "The Devil in Connecticut", escrit pel Gerald Brittle.
3. Al principi dels títols de crèdit, després del nom del director, en Michael Chaves, s'intercalen els d'altres participants en el film amb imatges de l'Ed i la Lorraine Warren i fotografies del cas de l'Arne, durant dos minuts.
4. A partir d'un pressupost de 39 milions de dòlars, ha recaptat, de moment, el triple, gairebé.
5. Fou rodada entre juny i agost del 2019 a Newnan i Atlanta, ciutats de l'estat de Georgia dels EUA.

COMENTARI: Per un costat, ja prou interessant, tenim la història del posseït sacrificat al jutjat. Per l'altre, les malifetes de l'ocultista, interpretada per la terrífica Eugenie Bondurant. I la combinació dels dos elements, amanits amb els ingredients habituals del gènere, compon un escenari que compleix amb allò que s'espera d'un producte d'aquest estil. Diria més, ho fa amb certa amabilitat. Ensurts esperats però eficaços. M'ho he passat bé amb l'angoixa.

EN UN MOT: Considerada.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de juny de 2021

MIGMETRATGE: "Miraculous World: Shanghai, la légende de Ladydragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12816634/

DURADA: 56 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Fei Wu convertida en mico està a punt de clavar-li un cop de puny als collons del King Cash.

PITJOR:
- La reconstrucció miraculosa final de tot allò destruït.

NOTES:
1. El títol internacional és "Miraculous World: Shanghai - The Legend of Ladydragon"; els de treball, "The Chinese Legend" o "Ladybug in Shanghai".
2. Associada a la franquícia creada a partir del concepte del Thomas Astruc, "Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir", en marxa des del 2015.
3. L'acció cal situar-la entre els capítols "Papa Garou" i "Silence", segon i sisè, respectivament, de la tercera temporada de la sèrie.

COMENTARI: Em sonava la sèrie d'haver vist alguna escena aïllada. Aleshores, fa força temps, m'havia atret la sensualitat de la marieta. Sí, ja sé que se suposa que és una adolescent i un dibuix animat! Sóc un vell verd, què voleu? És el motiu trist pel qual he decidit fer un cop d'ull a aquest especial. El problema que m'he trobat, no obstant, és la manca de familiaritat amb els personatges i el seu context màgic. De manera que, tot plegat, m'ha semblat bastant insípid i qüestionable. És a dir, excepte pel misticisme xinès que em provoca Shanghai, la resta em resulta ordinari. Al respecte, la qualitat del modelatge no ajuda. Potser, és que ja estic mal acostumat; però l'animació o, més aviat, els detalls de la mateixa delaten una producció limitada. Evidentment, no em trobo entre el públic objectiu de l'obra.

EN UN MOT: Farciment.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 12 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Next Gen" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7133686/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge odiós de la Charlyne Yi, l'adolescent emprenyada Mai Su.
- El reciclatge de dades per alliberar espai de memòria.

PITJOR:
- El pla ximple de dominació de l'Ares, a qui posa veu el Jason Sudeikis.
- Els moments carrinclons entre la Mai Su i el 7723 i amb la Greenwood, la Kiana Ledé.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic en línia, "7723", del Wang Nima, fundador i editor de la plataforma Baozou Manhua.
2. Fonamentalment, es va desenvolupar utilitzant Blender 2.79b i Cycles.
3. El conductor del programa "The Big Show with Nima" és interpretat pel mateix Wang Nima.

COMENTARI: Els directors, el Kevin R. Adams i el Joe Ksander, mencionen "Blade Runner", la pel·lícula dirigida pel Ridley Scott l'any 1982, i "The Terminator", del 1984, a càrrec del James Cameron, com a inspiració. Bé, em temo que l'originalitat no seria un tret destacat aquí, més enllà del fet que les màquines entenguin el llenguatge dels gossos, els quals resulten ser molt mal parlats (almenys, el que tira del Michael Peña). No obstant, a més de la lluita entre robots, també trobem el tema de la sobreinformació que patim els humans (en aquest cas, el més humà, el John Krasinski encarnant el prototip 7723), l'assumpte de l'assetjament escolar i la sàtira a la dependència de la tecnologia a la que tendeix la societat. Res de nou però està prou ben feta i és entretinguda.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 9 de juny de 2021

DOCUMENTAL: "Wait for Your Laugh" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5710688/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat de filmació original, històries com les de The Flamingo Hotel & Casino de Las Vegas del Bugsy Siegel.

PITJOR:
- El material enregistrat per representar escenes explicades, com la del bateig amb l'Evelyn Nesbit.

NOTES:
1. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 3 anys, període que la mateixa protagonista va negociar amb el director, en Jason Wise.
2. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol, "After the release of this film, Rose Marie decided to join Bobby. She is still looking for her next job"; i, durant els crèdits, veiem un quadre amb l'artista cantant "Chena A Luna", una versió de la tarantel·la "C'è la luna mezzo mare".
3. La intenció inicial del director era fer una revisió històrica del món de l'entreteniment i havia pensat en fer-la a través de la figura d'en Mickey Rooney.
4. El títol es deriva del que li deia l'actriu al Dick Van Dyke en el "The Dick Van Dyke Show".

COMENTARI: La primera reacció és de "Qui coi és aquesta senyora? Ha de ser molt segona filera perquè no em sona de res!" Doncs, Déu n'hi do, la vida de la paia! Nena prodigi, lligams directes amb la màfia, idil·li acabat en drama, comèdia a dojo, referent feminista, èxit... Clar que una empenteta de la "família" devia rebre, imagino, sobretot, al principi. No obstant, s'entén que si no hagués estat per un gran talent, no s'hauria mantingut al peu del canó durant 9 dècades, que es diu aviat. Però, amb el munt d'evidència gràfica que conservava la mateixa dama, tampoc sembla gaire difícil composar un relat suculent. M'agrada que l'obra acabi amb l'acudit que explica la Rose Marie en el lliurament del Shirley Temple Award, el 2015, i el "I thought I'd leave 'em laughing..." Bé, en realitat, la darrera aparició, durant els títols de crèdit, és interpretant una peça que la Morgana King fent de Mama Corleone cantava en "The Godfather", el clàssic del 1972 dirigit pel Francis Ford Coppola. Casualitat?

EN UN MOT: Imposada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Freaks" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8781414/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de la Chloe i l'agent Ray, interpretades per la Lexy Kolker i la Greace Park, respectivament.

PITJOR:
- L'escena del cotxe per la zona residencial, accelerant, derrapant i perdent el control no cola.

NOTES:
1. Els directors, l'Adam Stein i el Zach Lipovsky, van esdevenir amics en 2007 en coincidir en un concurs televisiu anomenat "On the Lot".
2. Fou escrita en 2016 pels mateixos directors i rodada a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, l'agost del 2017.
3. No es veu el títol de la pel·lícula fins als crèdits.
4. Les paraules del Mark Duplass en una xerrada organitzada pel festival d'Austin, South by Southwest, del 2015, amb les que aconsella encarar la producció cinematogràfica d'acord als mitjans disponibles i no amb els desitjats, van inspirar l'Adam Stein i el Zach Lipovsky a l'hora d'engegar el projecte amb els recursos limitats que tenien a l'abast.

COMENTARI: Explicava, l'Adam Stein, que part de la inspiració a l'hora de plantejar l'actitud del pare, encarnat en l'Emile Hirsch, arribava de les històries que havia sentit de petit a l'escola sobre l'holocaust del poble jueu durant el nazisme en relació a la protecció dels petits. I aquesta és la impressió que provoquen les imatges, al principi. El mèrit rau en que, fins a cert punt, la història pot anar cap a qualsevol lloc d'igual manera que la rebequeria del personatge de la Lexy Kolker es capaç de suscitar, diria, a parts iguals, tendresa i repulsa, alternativament. Finalment, l'assumpte es concreta en focs artificials. Però el suspens fins aleshores resulta deliciós.

EN UN MOT: Admirable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!