LLARGMETRATGE: "The Banshees of Inisherin" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11813216/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Barry Keoghan fent del Dominic Kearney.

PITJOR:
- La mentida que li diu el Pádraic Súilleabháin al Declan, els papers a càrrec del Colin Farrell https://ca.wikipedia.org/wiki/Colin_Farrell i l'Aaron Monaghan, respectivament.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Jon Gregory".
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2021 en indrets d'Éire, com Árainn https://ca.wikipedia.org/wiki/Inis_M%C3%B3r o Acaill, Oileán Acla https://ca.wikipedia.org/wiki/Acaill.
3. A partir d'un pressupost de 20 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 50.
4. En la 80a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023, li van ser atorgats els guardons de Best Motion Picture – Musical or Comedy, Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy (Actor) i Best Screenplay; i, en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA, els de Best Actor in a Supporting Role, Best Actress in a Supporting Role, Best Original Screenplay i Outstanding British Film.

COMENTARI: Els escenaris són bonics, l'ambientació i els personatges semblen genuïns; fins i tot, la Mrs McCormick, encarnada per la Sheila Flitton, que fa de fada https://ca.wikipedia.org/wiki/Banshee_(fada). A més, els fils paral·lels de la Siobhán Súilleabháin i del Dominic Kearney, els rols interpretats per la Kerry Condon https://ca.wikipedia.org/wiki/Kerry_Condon i el Barry Keoghan https://ca.wikipedia.org/wiki/Barry_Keoghan, respectivament, resulten deliciosos d'alguna manera. Però, l'absurditat dels dits tallats i la tossuderia dels protagonistes m'ha acabat els quartos. Perquè, per a un vell sol, com es presenta en el film el Colm Doherty, el Brendan Gleeson https://ca.wikipedia.org/wiki/Brendan_Gleeson, la vida rural de 1923 sense dits fa fila de complicació majúscula. Vaja, ni solta ni volta, senyor Martin McDonagh https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_McDonagh! Clar, ho expresso sense tenir ni idea del tarannà irlandès... Potser, es quelcom normal allà. En fi, en general, fregant el tedi.

EN UN MOT: Bucòlica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La mesita del comedor" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21874760/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El tip de riure que es fa la María, el paper de l'Estefanía de los Santos, quan el marit, interpretat pel David Pareja, li explica que la taula s'ha trencat.

PITJOR:
- No es mostra el moment de l'accident, per la qual cosa perd tota credibilitat.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Coffee Table".
2. L'Stephen King https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_King va recomenar-la a través de Twitter https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter amb un comentari el 10 de maig de 2024; fou en Mick Garris https://ca.wikipedia.org/wiki/Mick_Garris qui la hi va recomanar.
3. El director, en Caye Casas, explicà que el rodatge es va portar a terme en 10 dies en casa d'una amiga, a Terrassa, entre març i abril del 2022.

COMENTARI: En format de curtmetratge, amb els quatre punts clau de la història, premissa, tragèdia, acceptació i desenllaç, hauria estat elegant i provocat, crec, l'efecte òptim. En canvi, el trajecte d'hora i mitja a través de friccions de parella, veganisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme, quasi-pederàstia https://ca.wikipedia.org/wiki/Peder%C3%A0stia, joguines antigues i veïnetes adolescents obsessionades, amb l'atzucac evident de fons, em sembla massa palla. És a dir, m'ha desesperat perquè trobo que, abans i després de la trencadissa, només hi ha l'exercici d'estirar un xiclet que no dóna per tant. Encara diria més, fins i tot, desaprofita l'oportunitat de resoldre de manera èpica. Visualment, resulta molt garrepa; es nota la manca de recursos. O sigui que no em convenç. Afortunadament pel film, no tothom pensa com jo. La prova és la vintena de guardons que li han atorgat arreu del món. Enhorabona!

EN UN MOT: Dilatada.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pusher" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117407/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Milo, el personatge a càrrec del Zlatko Burić.

PITJOR:
- L'escena de la pallissa que li clava el Frank, el paper del Kim Bodnia, al Tonny, encarnat pel Mads Mikkelsen, filmada des de darrera de la barra del bar.

NOTES:
1. És la primera de la trilogia dirigida pel Nicolas Winding Refn https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Winding_Refn; la segona pel·lícula, en 2004, "Pusher II: With Blood on My Hands" https://www.imdb.com/title/tt0396184/ i la tercera, en 2005, "Pusher III" https://www.imdb.com/title/tt0425379/.
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "Til min onkel Peter Refn".
3. En Luis Prieto Yanguas https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Prieto_Yanguas va dirigir-ne una revisió en 2012 https://www.imdb.com/title/tt1921070/; en 2010, l'havia fet l'Assad Raja https://www.imdb.com/title/tt1082075/.
4. Deriva d'un curtmetratge que va fer el director per tal de ser admès en una escola de cinema; les seves influències foren "La Bataille d'Alger" https://www.imdb.com/title/tt0058946/, "Cannibal Holocaust" https://www.imdb.com/title/tt0078935/, "The French Connection" https://www.imdb.com/title/tt0067116/, "The Killing of a Chinese Bookie" https://www.imdb.com/title/tt0074749/ i "Mean Streets" https://www.imdb.com/title/tt0070379/.

COMENTARI: Em transmet la impressió de fatxenderia pueril per elements com el tatuatge, "Respect", al clatell del Tonny o les converses d'adolescent ximplet entre la parella de brètols interpretats pel Bodnia i el Mikkelsen. Tot aquest segment inicial se m'ha fet molt pesat, la veritat. Després, sembla inversemblant que el protagonista pugui arribar a gaudir de prou reputació com per a ésser mereixedor de la confiança de ningú, i menys d'un distribuïdor, doncs, projecta la imatge de desgraciat poc fiable en tots els aspectes, professionalment i emocional. Hi ha uns quants moments, a més, que em grinyolen bastant en la seva execució. Per exemple, la visita al toxicòman, el rol del Thomas Bo Larsen, i el seu suïcidi de pa sucat amb oli. Òbviament, es tracta d'una suposició personal basada en el meu sentit comú ja que, reconec, mai he entrat en contacte amb ambients d'aquest estil. A mi m'ha atabalat però, potser, li concediria el mèrit de mantenir l'estil de hand-held shooting https://en.wikipedia.org/wiki/Hand-held_camera des del principi fins al final. Malgrat això, no aconsegueix fer-la més realista, trobo. De fet, la torna barata.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Barry - Temporada 1a" (Des del 25 de març fins el 13 de maig de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5348176/episodes/?season=1

DURADA: 247 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de seducció del 4t episodi entre el Gene Cousineau i la Janice Moss, els papers del Henry Winkler i la Paula Newsome, respectivament.

PITJOR:
- L'ascendència que la Sally Reed, el rol a càrrec de la Sarah Goldberg, exerceix sobre el protagonista.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són: "Chapter One: Make Your Mark", "Chapter Two: Use It", "Chapter Three: Make the Unsafe Choice", "Chapter Four: Commit... to YOU", "Chapter Five: Do Your Job", "Chapter Six: Listen With Your Ears, React With Your Face", "Chapter Seven: Loud, Fast, and Keep Going" i "Chapter Eight: Know Your Truth"; la temporada 2a va emetre's entre el 31 de març i el 19 de maig de 2019; la tercera, des del 24 d'abril al 12 de juny de 2022; la quarta, entre el 16 d'abril i el 28 de maig de 2023; en total, 32 capítols.
2. En la 70a edició dels Primetime Emmy Awards https://en.wikipedia.org/wiki/70th_Primetime_Emmy_Awards, el Bill Hader va ser reconegut amb el guardó d'Outstanding Lead Actor in a Comedy Series, i en Henry Winkler, amb el d'Outstanding Supporting Actor in a Comedy Series.
3. En comptes de música, se sent so ambiental en els crèdits del 6è i 8è episodis.
4. El 4t capítol fou dirigit per la Maggie Carey https://en.wikipedia.org/wiki/Maggie_Carey, esposa del Bill Hader, malgrat, aleshores, estaven en procés de divorci.

COMENTARI: Em sembla bastant absurd que el bo del Bill Hader https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Hader rebi un premi de comèdia quan la seva interpretació aquí és qualsevol cosa menys còmica. En fi, coses d'americans. En general, m'ha fet la impressió de navegar sense rumb, a la deriva; els txetxens són ximples, la policia, incompetents, els companys de la classe d'actuació, uns desgraciats, i el protagonista, per ser un professional, massa matusser. Els quatre primers capítols avorreixen molt, sobretot, per la tabarra de l'ambient de teatre. No sé, els deu fer molta gràcia retratar les seves misèries i riure-se'n del seu context ridícul! Nogensmenys, a partir del ciquè episodi, quan l'argument es concreta pel costat del conflicte, he de reconèixer que atrapa una mica. El problema rau, però, en que l'home continua prenent decisions sense solta ni volta. En acabat, no queda clar si el paio pateix de trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic o és, tant sols, un curt de gambals. Per cert, per què la màfia hauria de necessitar un mercenari de fora de la banda per fer una feineta, encara que es tracti d'un assumpte de banyes? M'ha decebut perquè creia que em faria riure i no ha estat el cas.

EN UN MOT: Contradicció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Madogiwa no Totto-chan" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28347814/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- En Sousaku Kobayashi, a qui posa veu el Koji Yakusho, i la seva mirada sobre l'educació https://en.wikipedia.org/wiki/Progressive_education.

PITJOR:
- L'escena de l'enfrontament per la reputació de l'escola entre els alumnes de la Tomoe Gakuen i una colla de nanos.

NOTES:
1. El títol internacional és "Totto-Chan: The Little Girl at the Window"; madogiwa, costat de la finestra, pot fer-se servir per anomenar aquells que no serveixen.
2. Es basa en les memòries de la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Totto-Chan:_The_Little_Girl_at_the_Window, publicades en format d'article entre febrer de 1979 i desembre de 1980.
3. Durant els crèdits, es veuen alguns dibuixos i sona la cançó, "Ano ne" https://youtu.be/3iyk6Cs9L0I, interpretada per l'Aimyon.

COMENTARI: Crec que el relat es beneficia del personatge que l'explica, la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Tetsuko_Kuroyanagi, celebritat japonesa i ambaixadora de Bona Voluntat d'UNICEF https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambaixador_de_Bona_Voluntat_d%27UNICEF des de 1984. Perquè, en alguns moments frega la carrincloneria. De fet, el disseny de les figures humanes ja apunta cap a aquesta direcció; resulten excessivament recarregades, massa de nina maquillada, amb llavis i galtes massa marcats. I, no obstant, la condició de testimoniatge justifica la història i el caire sentimental que adopta. A més, juga amb l'avantatge que, com a nena, la protagonista pot permetre's romandre relativament ambigua sobre el context polític i, afegiria, amb un punt de demagògia. Em refereixo a la menció de la novel·la abolicionista, "Uncle Tom's Cabin; or, Life Among the Lowly" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cabana_de_l%27oncle_Tom o la renúncia del pare a tocar música militar a canvi de menjar. Poca gana, suposo. Però, això és secundari al capdavall. Doncs, entenc, la finalitat de tot plegat és homenatjar la figura del mestre i la seva escola. O sigui que ja m'està prou bé.

EN UN MOT: Testimoni.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Théorème de Marguerite" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26699529/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caça del Yanis, el personatge a càrrec de l'Idir Azougli.

PITJOR:
- La tabarra de les equacions matemàtiques i la utilització de les parets com a pissarra quan, en ple segle XXI, seria més eficient fer servir una tauleta, per exemple.

NOTES:
1. El títol internacional és "Marguerite's Theorem"; a Suïssa, en alemany, "Die Gleichung ihres Lebens".
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "à ma mère".
3. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions d'euros, va recaptar-ne'n la meitat.
4. L'Anna Novion, directora i co-guionista, va rebre l'assistència de l'Ariane Mézard https://en.wikipedia.org/wiki/Ariane_M%C3%A9zard pel que fa, particularment, a la Conjectura de Goldbach https://ca.wikipedia.org/wiki/Conjectura_de_Goldbach.
5. En la 49a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/49a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, l'Ella Rumpf, que interpreta el paper de la Marguerite Hoffmann, va rebre el guardó de Meilleure révélation féminine.

COMENTARI: Si fos un biopic https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_biogr%C3%A0fic de la mateixa Mézard o d'algú que hagués fet un descobriment real, encara tindria cert interès però, tractant-se d'una ficció que explica la rebequeria d'una ganàpia (l'Ella Rumpf tenia 27 anys en maig del 2022, quan va rodar-se), per molt genial que es pinti la mossa, no li trobo el què. Tot això d'entrar en contacte amb la precarietat, l'alcohol, el sexe, les apostes il·legals, el comportament autista https://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme... m'ha fet més aviat mandra/rabieta. Bé, s'han descuidat de les drogues, el típic viatge d'iniciació lisèrgic https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_lis%C3%A8rgic, revelador de la solució del problema; haurien completat el paquet de clixés. Reconec tendresa en escenes com la del moment en què la noia li diu a la seva mare, encarnada per la Clotilde Courau https://en.wikipedia.org/wiki/Clotilde_Courau, que està enamorada. I l'aplaudiment a l'aula de Lausanne aporta, si més no, recompensa. No obstant, assumptes, com la col·laboració innecessària entre els dos joves doctorands o el pegot de les partides de mahjong https://ca.wikipedia.org/wiki/Mahjong, em fan arrufar el nas. Ara, me'n he recordat d'un amic meu que jugava a pòquer https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%B2quer en línia i guanyava això que diuen en la pel·lícula, entre 2.000 i 6.000 euros al mes. No he tingut contacte amb ell des de fa 10 anys. Sóc un merda.

EN UN MOT: Catxa.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Captain Fall - Temporada 1a" (28 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12923792/episodes/?season=1

DURADA: 260 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol 2n i l'escena de l'ejaculació precoç https://ca.wikipedia.org/wiki/Ejaculaci%C3%B3_preco%C3%A7 del Jonathan Fall, el personatge a càrrec del Jason Ritter.

PITJOR:
- L'assumpte de The Captains Club de l'episodi 9è; se suposa que el Blake Fall, a qui posa veu el Christopher McDonald, fou capità en algun moment i no hauria de necessitar els mèrits dels seus fills per pertànyer al club.

NOTES:
1. Els 10 episodis estrenats són: "An Unconventional Cruise Line", "Baptized in Blood", "The Human Zoo", "Boner Medicine", "Je Suis Tanner", "Face Off", "Cultural Exchange", "Sweet Sixteen", "Family Reunion" i "The Hornet's Nest"; se'n havien previst 20.
2. En la frase, "A Netflix Series", de la presentació dels capítols, l'L es converteix en una àncora; durant els crèdits del final del 1r episodi, no se sent cap música.
3. Els creadors, en Jon Iver Helgaker i el Jonas Torgersen, havien concebut inicialment una pel·lícula amb actors de carn i ossos; a l'hora de descriure-la, mencionen "The Love Boat" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Love_Boat, "The Truman Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Truman_Show i "Ozark" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ozark_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3); i, pel que fa a l'animació, "Les Aventures de Tintin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_aventures_de_Tint%C3%ADn_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3) i "The Iron Giant" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Iron_Giant.
4. En novembre de 2023, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix va cancel·lar la sèrie per no assolir l'audiència esperada, pel seu cost elevat i en resposta a una reorganització motivada per la vaga d'actors dels Estats Units d'Amèrica del 2023 https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_SAG-AFTRA.

COMENTARI: D'entrada, si hagués sabut que la història quedava a mitges no l'hauria començat; considero que ha estat un error mirar-me-la. A banda d'això, l'he trobat un tant irregular. Per un costat, juga amb el recurs de l'exageració amb prou traça, el punt còmic de la policia incompetent o l'extrem ridícul de la relació del nano amb la família roïna. Però, per l'altre, comet la cagada d'ocupar un capítol sencer amb un matrimoni que s'engresca a anar a un club d'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Sex_club, sense lligam amb el creuer, per introduir en el relat el fàrmac vasodilatador https://ca.wikipedia.org/wiki/Sildenafil. O ens planteja un comerç de dits d'albins https://ca.wikipedia.org/wiki/Albinisme poca-solta que no quadra per enlloc, ni com a burla ni com a escenari mínimament raonable. O, fins i tot, ens presenta una criminal experta com la Liza Barrel activant l'altaveu del mòbil mentre parla amb un dels seus sequaços, cosa que no sembla gaire professional. Parlant de la noia, per cert, he de reconèixer que en veure que era doblada per la Lesley-Ann Brandt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesley-Ann_Brandt m'ha destrempat bastant. En fi, preferències personals... En general, no obstant, la sèrie m'ha provocat una sensació positiva. Potser, la manera de tenir cura del capità maldestre que tenen la colla de criminals sense escrúpols m'ha suggerit certa tendresa. I el pobre babau esdevé entranyable.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!