LLARGMETRATGE: "Play Misty for Me" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0067588/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La capacitat burxadora de la Jessica Walter fent de l'Evelyn Draper.
- El cop de puny final; el cos que queda surant a l'aigua és el de la mateixa actriu.

PITJOR:
- L'interludi erotico-campestre de la parella, en Dave Garver i la Tobie Williams, interpretats pel Clint Eastwood i la Donna Mills, respectivament, mentre sona la peça "The First Time Ever I Saw Your Face" cantada per la Roberta Flack (per la que la productora va pagar 2 mil dòlars), i l'excés de passejades/excursions per la costa.
- El pedaç del Monterey Jazz Festival de setembre del 1970.
- La poca efectivitat dels atacs de l'Evelyn Draper.

NOTES:
1. Fou un èxit de crítica i recaptació, recollint més de 10 milions de dòlars sobre un pressupost de 950 mil.
2. Va rodar-se entre setembre i octubre del 1970 a localitzacions de Califòrnia com Monterey i la població de Carmel-by-the-Sea, de la que el director va exercir d'alcalde entre 1986 i 1988.
3. Representa el debut com a director del Clint Eastwood.
4. En Donald Siegel, qui havia dirigit el mateix Eastwood, fa el paper d'en Murphy i va assistir-lo en aquesta producció; com a broma al veterà, el novell va fer repetir onze vegades la primera escena que afrontaven abans de disposar-se a enregistrar-la.

COMENTARI: Sembla ben bé que en Clint ens vulgui vendre una parcel·la en la costa del Pacífic amb tants plans de penya-segats, platgeta, boscatge, mar bruta. I, en certa manera, resulta força interessant aquesta mirada a l'aspecte de fa 50 anys d'aquelles contrades; tot i que, personalment, em faria més il·lusió rememorar el litoral català d'aleshores, que em queda més a prop. Doncs, he començat amb expectatives elevades però he acabat avorrint-me. És a dir, l'argument resisteix gràcies als rampells de la fanàtica; més enllà, tot previsible i pastós. Se m'ha fet pesada. D'acord, reconec que el paio em cau com el cul.

EN UN MOT: Dilatada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gambit" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0060445/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El complot de les còpies múltiples de l'Emile, a càrrec del John Abbott, i el robatori fingit per aixecar el dubte en l'opinió pública.
- Les peripècies de la protagonista per entrar a la gàbia del bust de Lee Su.
- L'habitació que és una cambra d'ascensor.

PITJOR:
- L'espectacle de flamenco, buleria i zapateao, durant el sopar de la Nicole, interpretada per la Shirley MacLaine, amb el Shahbandar, encarnat en l'Herbert Lom.  
- La finta inicial que, per altra banda, em sembla un recurs adient, dura gairebé mitja hora.

NOTES:
1. El primer esborrany del guió el va escriure en Bryan Forbes el 1960 quan el Cary Grant estava associat al projecte.
2. En Michael Hoffman va dirigir el 2012 una revisió amb el mateix títol escrita pels germans Joel i Ethan Coen.
3. Les imatges de fons que es mostren durant el trajecte en helicòpter són d'Istanbul.

COMENTARI: Contemplar la Shirley MacLaine sempre representa un goig per mi però la sensació és que tot el tinglat es sustenta amb grapes, des de l'enamorament entre els dos protagonistes fins el mateix robatori. Potser, la meva mirada està massa condicionada pels recursos de seguretat que intueixo del segle XXI. Tot i així, els accessos lliures i la cèl·lula fotovoltaica oberta per sobre semblen un acudit de mal gust per protegir una peça de valor incalculable. A favor de la pel·lícula, malgrat uns efectes visuals terribles, inclouria l'exotisme tant de Hong Kong com de l'Orient Pròxim, encara que serveixin només de context.

EN UN MOT: Justeta.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "How to Go Viral: The Art of the Meme with Richard Clay" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13428142/

DURADA: 54 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis de la periodista Jessikka Aro i del troll Christopher Blair.
- L'aparició del professor Clinton Richard Dawkins, introductor dels termes mem i memètica en el seu llibre del 1976 titulat "The Selfish Gene".

PITJOR:
- Les rèpliques mostrades de peces virals, com els vídeos "waffle falling over" i "Charlie bit my finger".

NOTES:
1. Pressupost aproximat de 250 mil lliures esterlines.

COMENTARI: La sensació és que divaga cap a un costat i cap a l'altre sense resoldre res ni entretenir gaire. Si més no, he descobert que hi ha llocs com https://knowyourmeme.com/ o https://www.ladbible.com/ i que la gent es pot guanyar la vida amb aquestes ximpleries. Bastant bluf.

EN UN MOT: Fluix.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Raya and the Last Dragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10862682/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).

MILLOR:
- L'alegria i la ingenuïtat de la Sisu, a qui posa veu la Awkwafina, que il·luminen la pantalla.

PITJOR:
- La demagògia.

NOTES:
1. Els primers 3 minuts de títols de crèdit són il·lustrats amb escenes dels personatges; la resta, en desplaçament vertical habitual, va acompanyada amb detalls dibuixats i, cap el final, es mostra la dedicatòria, "In loving memory of Tommy Holmes".
2. La terra fantàstica, Kumandra, s'inspira en les cultures del sud-est asiàtic de Laos, Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Myanmar, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines.
3. S'havia fixat l'estrena pel 25 de novembre del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, va posposar-se al 5 de març del 2021.
4. Els dracs s'inspiren en les criatures de les mitologies hinduista, budista i jainista anomenades naga.

COMENTARI: Un dels directors, en Don Hall, reconeix en una entrevista la influència rebuda de "Raiders of the Lost Ark", el film del 1981 dirigit per l'Steven Spielberg; queda ben palesa en unes quantes escenes. De fet, els elements de la història i la seva estructura són els clàssics dels contes d'aventura i fantasia, en aquest aspecte, el conjunt és sòlid, robust, rodó. Potser, em grinyola una miqueta la resurrecció de la Sisu amb l'alliberament màgic perquè la fletxa que la mata no hauria de tenir res a veure amb l'encanteri maligne dels Druuns. A part d'això, el ritme, l'acció, els mateixos protagonistes, tot ajuda a atrapar l'espectador. La veneració de la Namaari, de qui s'encarrega la Gemma Chan, cap al monstre llegendari em sembla deliciosa. A més a més, el vessant estètic és magnífic. M'ho he passat molt bé i m'he emocionat sovint.

EN UN MOT: Sentimental.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Killing Bono" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1535101/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons.
- El cop de puny de l'Ivan, encarnat en el Robert Sheehan, al seu germà Neil, el Ben Barnes, i el públic arrencant-se a corejar "Baralla!".
- El punt de dignitat en la frase "I just think we'd rather play to five hundred of our own fans than fifty thousand of yours, you know?".

PITJOR:
- La seducció a l'autobús de la Danielle, interpretada per la Justine Waddell.
- L'enrenou patètic de fer de teloners dels U2 i l'afer amb la pistola a la festa.

NOTES:
1. Adaptació del llibre del 2004, "I Was Bono's Doppelgänger", escrit pel Neil McCormick.
2. El Karl fou el darrer paper d'en Pete Postlethwaite, el qual va morir 3 mesos abans de l'estrena de la pel·lícula.
3. Al principi dels títols de crèdit, s'exposen unes quantes fotografies, la primera, el conjunt de la classe de l'institut on surten assenyalats el Bono, The Edge i Neil McCormick, i vídeos d'assajos i clips del grup dels germans tocant.
4. Durant els títols de crèdit apareix el rètol "This film is dedicated to Jane Hurst (1952-2010)".

COMENTARI: La gràcia, potser, és que està inspirada en la realitat d'aquests germans amics dels integrants del grup de rock irlandès famós. Però, ens trobem amb una història de perdedors bastant estereotípica i amb un pèl de poca-solta estúpida més a prop de la pena que d'altra cosa. Imagino que el text del Neil McCormick en el que s'inspira això té un caire més aviat terapèutic perquè, des de la distància, sembla dificil de gestionar el reconèixer-se un carallot acabat.

EN UN MOT: Contradictòria.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ashura" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2328505/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'assassinat del Kotaro, de qui s'encarrega el Kappei Yamaguchi.
- El moment del pont suspès al que calen foc pels dos extrems.

PITJOR:
- La immortalitat del nen, l'Ashura, a qui posa veu la Masako Nozawa.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostren diferents seqüències en un quadre mentre sonen "Kibou" i "Trash", interpretades per la Yasuha Kominami; al final es veu un pla aeri d'un carrer ample, suposadament, de Kyoto, ple de gent.
2. Internacionalment, es coneix com "Asura".
3. Basada en el manga homònim desenvolupat pel George Akiyama entre 1970 i 1971.
4. En Keiichi Sato, el director, amb aquesta pel·lícula, va pretendre enviar un missatge d'esperança al poble japonès després del Touhoku-chihou Taiheiyou Oki Jishin, el sisme submarí de l'11 de març del 2011, i de les catàstrofes subsegüents.

COMENTARI: L'estètica no està malament però aquesta tècnica d'animació híbrida, personatges en CGI (imatges generades per ordinador) i fons en 2D, no m'acaba de fer el pes; més que res per la poca naturalitat d'alguns moviments i gestos. El nano també em desperta sentiments contraposats; per un costat, simpatia quan s'enfronta al senyor Jitou, el de la veu del Tesshou Genda, per l'altre, rebuig quan es torna gelós i assetja la Wakasa, feta per la Megumi Hayashibara. El tema del nen fera i la penúria extrema perquè sí no m'atrauen gaire. Malgrat tot, és curta i passa prou bé per la intensitat dels rampells d'acció.

EN UN MOT: Desesperada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "14 jours, 12 nuits" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6976172/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La paradoxa que es planteja quan una vida benestant al Quebec deriva en mort en contraposició a l'alternativa menys privilegiada al Vietnam.
- El muntatge, l'estructura narrativa.

PITJOR:
- L'escena del regateig amb la venedora del fulard.
- La sensació de lentitud que provoca el dubte de la protagonista, malgrat sigui comprensible i necessària.

NOTES:
1. Al principi, es mostra la dedicatòria de la guionista a les seves filles adoptives del Vietnam i la Xina, "À mes filles, Anne et Catou - Marie Vien".
2. El director, en Jean-Philippe Duval, va passar 8 mesos al Vietnam abans del rodatge per captar l'essència del país.
3. Només van fer una presa de l'escena principal del film, la de la revelació en la que participen l'Anne Dorval i la Leanna Chea, interpretant els seus personatges de la Isabelle Brodeur i la Thuy Nguyen, respectivament.

COMENTARI: La cosa va de tragèdia, culpabilitat, perdó i reconciliació, entre mons i entre generacions. Pel mig, al·lusions a conflictes bèl·lics, racisme, retrets, pena... M'agrada el contrast entre el que es suposa una situació d'oci i diversió, com és la visita turística, i el dol expiatori de la dona occidental. Colpidora i força bonica.

EN UN MOT: Trista.

Perdoneu per la meva ignorància!