dissabte, 25 de maig del 2024

LLARGMETRATGE: "Mars Express" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26915336/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera escena, en la que la Dominique Viger, un dels papers de l'Angéline Henneguelle, és assassinada i la Jun Chow, el personatge interpretat per la Geneviève Doang, s'amaga de l'homicida submergida en l'aigua de la banyera.

PITJOR:
- L'assumpte familiar del Carlos Rivera, a qui posa veu el Daniel Njo Lobé.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de vuit milions i mig d'euros, no va arribar a recaptar-ne'n un i mig.
2. En Jérémie Périn, director i co-guionista, reconeix influència de "RoboCop" https://ca.wikipedia.org/wiki/RoboCop, "2001: A Space Odyssey" https://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l%27espai, "Les maîtres du temps" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_amos_del_temps, "Kōkaku Nenōtai Gōsuto En Za Sheru" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ghost_in_the_Shell_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1995), "Terminator 2: Judgment Day" https://ca.wikipedia.org/wiki/Terminator_2 i "Métal hurlant" https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_hurlant.
3. El vuit de novembre de 2023, va publicar-se una novel·la escrita per en Cédric Degottex, "Mars Express Tem", que li fa de preqüela.
4. El documental de com va fer-se fou finançat mitjançant la plataforma de mecenatge, KissKissBankBank https://fr.wikipedia.org/wiki/KissKissBankBank.
5. Al final dels crèdits, apareix la dedicatòria, "À la mémoire de/DOMINIQUE VIGER/NICKY".

COMENTARI: L'estètica, els dissenys, en general, una nitidesa del dibuix bastant elegant i la premissa d'un tàndem d'investigadors de principis del segle 23è, semblaven al·licients prou potents per encarar la proposta engrescat i amb certa expectació. Però, ves, malauradament, l'argument fa llufa! No només perquè s'assembla a masses coses, esdevenint un encadellat d'inspiracions sense distinció, sinó que, a més, tant el tema com la conclusió pequen de grolleria, de simples. Trobo el context força interessant, la tecnologia, Mart... De manera que crec que, amb una història decent, tot plegat hauria estat infinitament més satisfactori.

EN UN MOT: Façana.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 19 de maig del 2024

DOCUMENTAL: "30 Years of Garbage: The Garbage Pail Kids Story" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3711708/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La producció i l'estètica, consistent amb la matèria que es tracta.

PITJOR:
- La intervenció de nens contemporanis al documental, aficionats, com la de l'Andrew Leitzel, per exemple.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surten fotografies de col·leccionistes exhibint cartes i marxandatge divers; cap el final, un retrat amb la llegenda "MARCH 2015 DOV KELEMER & SARAH JO MARKS BOUGHT THE ORIGINAL JOHN POUND ADAM BOMB PAINTING FROM TOPPS"; abans d'acabar, apareix la Vivi Houx amb un àlbum dels cromos i, després, la dedicatòria, "In loving memory of our friend, Jay Lynch".
2. En novembre de 2013, va iniciar-se una campanya de micro-mecenatge a la plataforma kickstarter per finançar el projecte que va fracassar; l'octubre de 2014, va engegar-se'n una altra a indiegogo amb la que es van aconseguir al voltant de 41 mil dòlars.

COMENTARI: A l'Estat Espanyol, s'anomenaven "La Pandilla Basura" i crec que, de nen, vaig comprar-ne més d'un parell de sobrets, d'aquelles il·lustracions grotesques. Devien acabar a la brossa perquè mai he estat gaire de conservar rampoines. Diu que valdrien uns quants euros ara. Pots comptar... Recordo haver gastat pessetes en un col·leccionable de cartetes de fotos titulat "Arbres de Barcelona". No sé a qui volia impressionar, la veritat... En fi, tornant a l'assumpte de la colla pessigolla, reconec que m'agradava l'enginy poca-solta d'aquells dibuixos immunds, em semblaven bestieses ben divertides. Però no els consideraria especialment rellevants en el context de la cultura popular, almenys, no més que altres productes de característiques, si fa no fa, similars, com els "toi" o els "tazo". No obstant això, trobo que escoltar els artistes en persona, el John Pound, el Tom Bunk o el James Warhola, i les seves històries és un plaer. De manera que m'ho he passat força bé.

EN UN MOT: Inflat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 4 de maig del 2024

SÈRIE: "Yakanyeong-ung Class 1 - Temporada 1a" (18 de novembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20234568/episodes/?season=1

DURADA: 322 minuts i mig (Crèdits: 33 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El pet del Beom-seok, el paper a càrrec del Hong Kyung, del final del cinquè capítol.

PITJOR:
- La inestabilitat d'alguns personatges, com el Jeon Yeong-bin, encarnat en el Kim Su-gyeom, que passa de bandarra a submís tot de cop i volta.

NOTES:

1. Es basa en la sèrie desenvolupada pel Seopass i el Kim Jin-seok, "Yaghan-yeong-ung", inicialment, publicada en 2018 en la plataforma Webtoon de la Naver Corporation https://ca.wikipedia.org/wiki/Line_Webtoon.
2. El títol internacional és "Weak Hero Class 1".
3. Està composta per vuit episodis i s'espera una segona temporada.
4. L'actor Na Cheol, que fa d'en Kim Gil-soo, va morir de malaltia el 21 de gener de 2023 amb trenta-sis anys.

COMENTARI: La primera meitat, la del Kim Gil-soo, em sembla un despropòsit general que es resol de manera bastant ridícula. La banda de criminals de pa sucat amb oli i els seus tripijocs digitals resulten molt patètics. Trobo la feblesa d'aquest fil simplement indignant. Pel que fa a la segona part, la de la gelosia, desorientació, obsessió que li agafa al Beom-seok, podria acceptar que té la gràcia d'explorar mínimament aquest deteriorament de l'amistat entre els tres protagonistes, el sabotatge de la moto, el duel de gladiadors. Però és que, em queda la sensació (habitual, en ficció coreana) que l'exageració matussera porta tot plegat a la caricatura més grollera, a la poca-solta estúpida. Quelcom que m'irrita, especialment, a més, és aquesta lleugeresa a l'hora de clavar pallisses i garrotades. Fa la impressió que aquesta gent no ha rebut un pal de veritat en la seva puta vida. En fi, una merda autèntica; culpa meva per escollir-la.

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 3 de maig del 2024

LLARGMETRATGE: "Rollerball" (1975)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0073631/

DURADA: 124 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- El concepte de competició internacional en la que participen equips de ciutats com Madrid, Tòquio o Nova York.

PITJOR:
- El rampell en el que el Jonathan Evans li talla la galta a la Daphne, els papers interpretats pel James Caan i la Barbara Trentham, respectivament.

NOTES:
1. S'inspira en el relat de 1973, "Roller Ball Murder", escrit pel William Neal Harrison, el mateix guionista.
2. A partir d'un pressupost d'uns 6 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 30.
3. En 2002, va estrenar-se una revisió https://www.imdb.com/title/tt0246894/ a càrrec del John McTiernan.
4. L'enregistrament es va portar a terme l'estiu del 1974 en indrets d'Alemanya, com el Rudi-Sedlmayer-Halle de München, d'Anglaterra, com la Fawley Power Station del Southampton Water, en el comtat de Hampshire, o de Suïssa, com el Palais des Nations de la ciutat de Ginebra.

COMENTARI: Diu que el director, en Norman Jewison, va explicar que, en el rodatge, alguns extres s'ho van creure tant que amb la derrota del seu equip fictici van atacar l'estrella de l'adversari, el personatge que feia en James Caan, provocant-li una lesió al braç. En fi, no sé, hi ha gent per a tot. A mi, aquesta barreja d'hoquei, futbol americà, handbol i ciclisme en velòdrom em sembla molt ridícula. I la suposada intriga, conspiració, trama, resulta tant poc sofisticada que fa pena. No m'ha satisfet ni com a drama esportiu ni com a relat distòpic. Trista, lenta i llarga, una decepció.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 d’abril del 2024

LLARGMETRATGE: "The Holdovers" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14849194/

DURADA: 133 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La decepció del Paul Hunham amb la Lydia Crane, els personatges interpretats pel Paul Giamatti i la Carrie Preston, respectivament.

PITJOR:
- La fila de sacrifici estúpid que fa la trobada final del professor amb els pares de l'Angus Tully, el paper a càrrec del Dominic Sessa.

NOTES:
1. El rodatge es a portar a terme entre gener i març de 2022 en indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts com la Fairhaven High School and Academy, la St. Mark's School de Southborough, un suburbi de Boston, la Groton School, la Northfield Mount Hermon School de Gill o la Deerfield Academy.
2. Els crèdits del començament imiten l'estètica de principis dels setanta i, fins i tot, surt la línia, "Copyright ©MCMLXXI All rights reserved"; en els del final, apareix el rètol, "THE END".
3. A partir d'un pressupost de 13 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 45.
4. En la 96a edició dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li va ser atorgat l'Academy Award for Best Supporting Actress a la Da'Vine Joy Randolph; a més, en la 81a edició dels Golden Globe Awards, la Da'Vine Joy Randolph va rebre el Golden Globe Award for Best Supporting Actress – Motion Picture i el Paul Edward Valentine Giamatti, el Golden Globe Award for Best Actor – Motion Picture Musical or Comedy.

COMENTARI: Diu que el guionista, en David Hemingson, va incloure alguns elements biogràfics propis en la història, com la conversa amb la prostituta bostoniana, encarnada en la Melissa McMeekin, o el capítol del "Cherries Jubilee" del restaurant. Vaja! Doncs, entre allò que sembla postís, el repertori d'estereotips i les carrinclonades forçades, el que m'ha transmès el conjunt és... indiferència absoluta. Li reconec l'esforç d'ambientació que, alhora, qualificaria d'innecessari. Tot i que, aparentment, la llista d'anacronismes i d'errors de diferents tipus es llarga i grollera. Confesso que jo no n'he caçat cap. Però, bé, si més no, no se m'ha fet feixuga. Ves per on!

EN UN MOT: Plana.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "City Hunter" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24478470/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El ball del Ryo Saeba, interpretat pel Ryohei Suzuki, al club, "Yaritai Houdai", del barri toquiota de Shinjuku.

PITJOR:

- Un argument impropi del personatge; m'ha recordat al de "Burakku jakku" https://www.imdb.com/title/tt0106421/, el film de 1996 dirigit per l'Osamu Dezaki inspirat en el manga homònim https://ca.wikipedia.org/wiki/Black_Jack_(manga) del mestre Osamu Tezuka.

NOTES:
1. S'inspira en el manga homònim desenvolupat pel Tsukasa Hojo i publicat des del 26 de febrer de 1985 fins el 2 de desembre de 1991; aquesta és la primera japonesa però se'n han fet diferents adaptacions cinematogràfiques amb actors de carn i ossos, com la del 1993, dirigida pel Wong Jing https://en.wikipedia.org/wiki/City_Hunter_(film), o la del 2018, a càrrec del Philippe Lacheau https://ca.wikipedia.org/wiki/City_Hunter_i_el_perfum_de_Cupido.
2. Al final dels títols de crèdit, es mostra la pissarra pública d'anuncis en la Shinjuku higashiguchi on es veu escrit "XYZ".
3. El rodatge es va portar a terme entre el final de 2022 i els primers mesos de 2023 en indrets de Tokyo, Yokohama, Nagoya, Shizuoka o Nagara (prefectura de Chiba).

COMENTARI: M'ha guanyat més la nostàlgia i els quatre tocs humorístics que cap altre element que ofereix. Perquè trobo la història bastant gandula i hi ha trossos que m'han fet força mandra, com el tiroteig i el cara a cara final, un tant ordinaris. He llegit en algun lloc que el mateix Tsukasa Hojo va donar carta blanca als responsables del projecte amb l'única condició de treure'n quelcom d'interessant del material original. Doncs, no sé... Potser, es podrien haver empescat quelcom una mica més genuí. Malgrat això, l'estètica, el ritme, l'acció i les concessions per als més depravats, com la presentació de cosplay, fan de l'espectacle una experiència prou entretinguda.

EN UN MOT: Discordant.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 d’abril del 2024

MONÒLEG: "Marc Maron: Too Real" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7335938/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La imitació dels moviments del Mick Jagger.

PITJOR:
- La introducció de deu minuts parlant dels votants d'en Donald Trump.

NOTES:
1. Durant els primers vint segons de crèdits, apareixen els noms en notes adhesives; la peça que sona, "Ending Riff", és composta i interpretada pel mateix humorista.
2. Fou enregistrat en el Pantages Theatre de Minneapolis, a l'estat nord-americà de Minnesota, entre abril i maig de 2017; la telonera fou l'Amber Preston.

COMENTARI: Les històries que explica no resulten especialment interessants ni divertides i, a sobre, trobo que les allarga una mica massa. Pel to, m'ha recordat a aquell especial de còmiques madures, "Funny Women of a Certain Age" https://www.imdb.com/title/tt9848422/... Vull dir que, potser, li manca una mica d'energia a l'espectacle. Però, tampoc m'ha desagradat, pot passar.

EN UN MOT: Condescendent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!