LLARGMETRATGE: "Madam Satan" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021106/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els números musicals i la seqüència de la catàstrofe del zepelí https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- La farsa en l'apartament de la Trixie, el paper encarnat per la Lillian Roth https://en.wikipedia.org/wiki/Lillian_Roth.

NOTES:
1. Per tal d'estalviar-se problemes amb la censura, el Cecil Blount DeMille https://ca.wikipedia.org/wiki/Cecil_B._DeMille, el director, va rebre assessorament d'en Jason Joy, un censor de Hollywood.
2. Segons els registres de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, el film va provocar unes pèrdues de 390 mil dòlars de l'època (uns 7 milions actuals); les altres dues pel·lícules de l'acord de tres del director amb l'MGM, "Dynamite" https://www.imdb.com/title/tt0019843/ i "The Squaw Man" https://www.imdb.com/title/tt0022428/, també foren fracassos comercials.
3. La part del zepelí fou filmada en Multicolor https://en.wikipedia.org/wiki/Multicolor però les còpies que es conserven són en blanc i negre.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 59 dies, entre març i maig de 1930, en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.

COMENTARI: La jugada de la dona que sedueix el seu marit adúlter d'amagat per posar-lo en evidència m'ha sonat a "Le nozze di Figaro" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_noces_de_F%C3%ADgaro, l'òpera de Mozart i Da Ponte; aquí, a l'aire i amb desastre final. Un desastre que, imagino, s'inspira d'alguna manera en l'accident de l'USS Shenandoah (ZR-1) https://en.wikipedia.org/wiki/USS_Shenandoah_(ZR-1) de 1925 que un dels tripulants de la nau en la ficció menciona de passada. La pena és que, més enllà del component èpic de la resolució i l'espectacle musical, la impressió que resta és la d'enèsim retrat d'extravagància burgesa farcit de xerrameca arrossegada poc o gens entretinguda. Del vessant líric, sí que destacaria, especialment, el moment "Low Down", a càrrec de la Lillian Roth, en Jack King i l'Edward Prinz, i el segment de "The Cat Walk", amb lletra d'en Clifford Grey https://en.wikipedia.org/wiki/Clifford_Grey i música del Herbert Stothart https://ca.wikipedia.org/wiki/Herbert_Stothart. En qüestió de comèdia, poca cosa remarcable, trobo. Si de cas, alguna rèplica, com la del Jimmy Wade, encarnat pel Roland Young, quan li comuniquen que s'acosta una tempesta i ell diu que n'és conscient perquè ell l'ha desencadenat. Per cert, pel que fa a l'exhibició d'opulència, la festa https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_m%C3%A0scares en un zepelí suggereix exclusivitat; ara, tenir un orgue https://ca.wikipedia.org/wiki/Orgue a casa em sembla d'una excentricitat màxima. Jo em quedo, de totes maneres, amb el divertit encenedor mecànic de la Trixie.

EN UN MOT: Tabarra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

 

—Oh, you wives gimme a pain! I've heard a lot of that hooey about bought kisses. Yours are the kisses that are bought, bought with a stylish wedding and a big empty house. Something for nothing. That's the marriage game.
—What do you give him?
—What do I give him? I laugh when he does. I drink when he does. I give him a pow with lipstick kisses, a shoulder to hug. I give a dream made out of perfume and soft lights. I jazz all the dullness out of his soul for him.
—I believe you. I've thrown away my whole life.
—You didn't throw it away. You put it in a safe deposit box. And now, you've lost the key.
—I've tried not to lose my ideals.
—Oh, I get along without them!
—Why, of course you do! All you've got is a...
—Is a body, made out of flesh and blood. Is that what you mean? Well, I'm not ashamed of it! It got me where I am today.
---
Kay Johnson as Angela Brooks
Lillian Roth as Trixie

LLARGMETRATGE: "Speak Easily" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023498/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del director d'escena, interpretat pel Sidney Toler https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Toler, quan entén que la Pansy Peets, encarnada per la Ruth Selwyn https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Selwyn, és la protegida del productor.

PITJOR:
- L'escena de l'embriaguesa del professor Post i l'Eleanor Espere, els papers a càrrec del Buster Keaton https://ca.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton i la Thelma Todd https://en.wikipedia.org/wiki/Thelma_Todd, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en una novel·la escrita pel Clarence Budington Kelland https://en.wikipedia.org/wiki/Clarence_Budington_Kelland, "Footlights", publicada en febrer i març de 1932 per The Saturday Evening Post https://en.wikipedia.org/wiki/The_Saturday_Evening_Post.
2. El cost addicional pels endarreriments en l'elaboració van provocar una pèrdua de 33 mil dòlars que va esdevenir la raó per la que l'Irving Thalberg, cap de producció de la MGM, imposés una reducció del 30% en els emoluments del Buster Keaton per a la següent pel·lícula, "What! No Beer?" https://www.imdb.com/title/tt0024762/, també, dirigida per l'Edward Sedgwick https://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Sedgwick.
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 1932, bàsicament, en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Per manca d'inscripció dels drets d'autor, es troba en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic.

COMENTARI: Tot i que puc acceptar que el paio perdi l'oremus pel somriure d'una mossa, sobretot, si existeix la predisposició i l'avidesa, em grinyola bastant aquesta imprudència del professor, un home llegit, a l'hora d'engegar una aventura econòmica de risc sense la certesa dels seus possibles i en plena Gran Depressió https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Depressi%C3%B3. Més enllà d'això, la caricatura del passerell maldestre em sembla correcta. També, la subtil befa al capital que promociona i afavoreix iniciatives culturals sense cap mena de criteri artístic ni acadèmic. El que no m'empasso és l'èxit per casualitat d'un espectacle tant grotesc com el que s'intueix; de fet, les estampes resulten ridícules, impròpies. Trobo, a més, que la majoria dels gags físics no acaben d'encaixar en el relat i que les intervencions de music hall https://en.wikipedia.org/wiki/Music_hall del Jimmy Durante https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Durante estan fora de lloc. Total, una mica fiasco.

EN UN MOT: Denigrant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Sin of Harold Diddlebock" (1947)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0039825/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la creació del còctel https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2ctel anomenat "The Diddlebock" per part del cambrer, en Jake, interpretat per l'Edgar Kennedy.

PITJOR:
- La carrinclonada final en el carruatge entre el Harold Diddlebock i la Miss Otis, encarnats pel Harold Lloyd i la Frances Ramsden, respectivament.

NOTES:
1. Es considera una continuació de la pel·lícula muda de 1925, "The Freshman" https://www.imdb.com/title/tt0015841/, dirigida pel Fred C. Newmeyer i en Sam Taylor; de fet, la seqüència inicial va precedida pel rètol, "The football game you are about to see was actually photographed in 1923 as part of Harold Lloyd's famous picture 'The Freshman': The story of a water boy who thought he was a member of the team"; a més, al final, surt l'agraïment, "The California Pictures Corporation is extremely grateful to Mr. Harold Lloyd for his permission to use part of 'The Freshman,' and to Messrs. Wally Westmore and Robert Paris for their able assistance to Mr. Lloyd in the creation of the role of Harold Diddlebock".
2. La producció va portar-se a terme entre setembre de 1945 i gener de 1946 en els Goldwyn Studios https://en.wikipedia.org/wiki/The_Lot_at_Formosa, bàsicament, amb un pressuposst estimat de més d'un milió set-cents mil dòlars.
3. En 1950, va tornar a estrenar-se amb una edició corregida i el títol "Mad Wednesday" per iniciativa del Howard Hughes, un dels productors; per una qüestió dels crèdits en aquesta segona versió, en Harold Lloyd va demandar California Pictures i RKO Pictures.
4. El lleó, Jackie the Lion https://www.imdb.com/name/nm2198938/, un dels que va fer de mascota per la Metro-Goldwyn-Mayer https://en.wikipedia.org/wiki/Leo_the_Lion_(MGM), va mossegar la mà prostètica del protagonista en una presa.

COMENTARI: Trobo una mica massa d'optimisme i excès de sort en l'argument, en les apostes guanyadores, en l'interès desaforat dels banquers i dels Ringling brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Ringling_brothers per un circ en fallida, fins i tot, en el vessant sentimental de la història, amb la petita de les germanes Otis perdent el cul per un paio 27 anys més vell que ella. Tampoc no m'acaba de quadrar l'ús de l'alcohol a tall d'una poció màgica que provoca l'emissió espontània de brams. Encara que, he de reconèixer, la poca-solta m'ha fet riure. A més, m'ha grinyolat bastant, el reciclatge del vertigen del clàssic, "Safety Last!" https://www.imdb.com/title/tt0014429/. Potser, la recuperació cal encaixar-la com un homenatge però fa pudor de penúria creativa. O sigui que, francament, la impressió general s'acosta a la decepció. No obstant això, he de confessar que aquesta invitació a la disbauxa que m'ha semblat percebre m'ha plagut.

EN UN MOT: Al·legat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

 

 

—Miss Otis, uh...
—Yes, Mr. Diddlebock?
—Miss Otis, when your eldest sister, Hortense, came to work here some 17 or 18 years ago, I fell in love with her. She was a lovely girl.
—Yes, I know... I mean... that you fell in love with her. She told me.
—Oh... She swept me off my feet! My circumstances at that time did not permit even the contemplation of marriage.
—I know, she told me.
—When she very wisely stopped waiting for me and married the gentleman whose life she has since illuminated, I felt that my own life was ended, that I would never love again, that the sunshine had withdrawn permanently behind the clouds.
—I know.
—I was mistaken.
—Of course!
—Because when your next eldest sister, Irma, came to work here, I fell even more deeply in love with her than I had with Hortense.
—I know, she told me. Hortense even got a little burned about it.
—Well, she needn't have, because when Irma, in her turn, got married and was replaced by your next eldest sister, Harriet, I felt that everything that had gone before was merely an appetizer.
—I know, she told me, too.
—They were getting better and better. Your mother seemed to be making them nicer every year.
—Thank you!
—I haven't come to you yet. When Harriet ran away with that headstone salesman, I was inconsolable.
—None of us felt very good about it.
—I was going to propose the very next day!
—She didn't know that.
—I had the ring in my pocket. I just made the last payment on it, the one I'd started for Hortense.
—You came so close!
—I never felt so defeated in my life. I never thought I'd smile again.
—Then you met Margie.
—That's right! She was even better than the others.
—Mother had more practice.
—Practice makes perfect. By then, of course, I'd been wiped out in the market.
—Oh, was that it? She never knew.
—That's right! I started to get on my feet again when your sister Claire came to work.
—Why didn't you ask her? Didn't you like her?
—Like her? I worshipped her! Only that irresponsible lout, that loafer who married my sister, chose that very moment to kick the bucket with... to pass on without leaving even a dime's worth of insurance. Uh... So I found myself with a ready-made family.
—Poor Mr. Diddlebock! I suppose you were in love with Rosemary too while she was here.
—Naturally! Of course, I was so in the habit of being in love with your mother's daughters by then that it would be impossible for me to even see one without... without...
—Without what, Mr. Diddlebock?
—I presume you know I've adored you since the first morning you punched your first time card. You knew it, didn't you?
—Well, I... I suspected it. My sisters had warned me.
—Of course. Imagine, being exposed to seven Miss Americas and muffing the whole seven of them!
—Poor Mr. Diddlebock!
—I'm leaving here today.
—Oh, no, Mr. Diddlebock!
—That's what I really wanted to tell you. I don't know where I'm going, and I very probably won't see you again, so... I want you to take this. It's all paid for. Someday, when you meet some young man who's really worthy of you and who has everything but the engagement ring, you can take that excuse away from him anyway and... Well...
---
Harold Lloyd as Harold Diddlebock
Frances Ramsden as Miss Otis

DOCUMENTAL: "Linda Ronstadt: The Sound of My Voice" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10011448/

DURADA: 93 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'admiració que confessa la Linda Ronstadt https://ca.wikipedia.org/wiki/Linda_Ronstadt cap a l'Emmylou Harris https://ca.wikipedia.org/wiki/Emmylou_Harris des del primer moment que la sent cantar.

PITJOR:
- El capítol de l'Aaron Neville https://en.wikipedia.org/wiki/Aaron_Neville.

NOTES:
1. Es basa en l'autobiografia de l'artista, "Simple Dreams: A Musical Memoir", publicada en 2013.
2. Li va ser atorgat el guardó com a "Best Music Film" en la 63a edició https://ca.wikipedia.org/wiki/63ns_Premis_Grammy dels Grammy Awards.
3. Abans dels crèdits, surt el rètol, "In 2014 Linda was inducted into the Rock and Roll Hall of Fame", alhora que comença a sonar "When Will I Be Loved" https://en.wikipedia.org/wiki/When_Will_I_Be_Loved, interpretada per la Carrie Underwood https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrie_Underwood, la Bonnie Raitt https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonnie_Raitt, la Sheryl Crow https://ca.wikipedia.org/wiki/Sheryl_Crow, l'Emmylou Harris https://ca.wikipedia.org/wiki/Emmylou_Harris i l'Stevie Nicks https://ca.wikipedia.org/wiki/Stevie_Nicks durant la cerimònia d'inclusió; al final de les lletres, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Steven 'Flip' Lippman".
4. En Rob Epstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Rob_Epstein i el Jeffrey Friedman https://en.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Friedman_(filmmaker), els directors, explicaren en una roda de precs i preguntes posterior a una projecció de la peça que el primer contacte amb la protagonista fou a través del tècnic que els reparava l'ordinador, el qual donava servei, també, a la cantant.

COMENTARI: Entenc que no es tractava de fer de manera totalment objectiva un recompte exhaustiu de fets perquè una hora i mitja dóna pel que dóna. I, també, que el màxim valor de l'assumpte és el testimoni directe dels entrevistats oferint anècdotes, com la dels bitllets d'avió robats de'n John Boylan https://en.wikipedia.org/wiki/John_Boylan_(music_producer) o la de l'entrepà de mantega de cacauet i gelea https://en.wikipedia.org/wiki/Peanut_butter_and_jelly_sandwich del John David Souther https://en.wikipedia.org/wiki/JD_Souther. Però, la impressió que em queda és la de tastet més aviat innocu, per no molestar ningú, sense escarrassar-se gaire tampoc. És a dir, quelcom no acaba de rutllar en un documental quan l'espectador ha de recórrer sovint a la Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia per posar context, completar informació que es menciona de passada o aclarir certs episodis que s'expliquen superficialment; per exemple, l'afer amb el polític, en Jerry Brown https://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Brown. Molt bé, respecte pel dret a la privacitat. Aleshores, plega veles i adeu-siau! Per altra banda i tenint en compte el títol, resulta un pèl decebedora, la manca d'anàlisi de la tècnica vocal de l'homenatjada, exponent principal del seu talent. M'esperava algun petit incís per part d'un expert, a tall d'allò que fan els mestres de cant influenciadors als seus canals, com ara l'Elizabeth Zharoff, @TheCharismaticVoice https://youtu.be/FT5U1EvPY3c. Tot i que, d'acord, admeto que, igualment, no copso gaire del que diuen. En fi... La immensa capacitat de seducció de la figura juga a favor del relat. O sigui que, al capdavall, l'experiència esdevé agradable. Ara, recordo la fascinació que em va provocar la noia en mirar-me les fotografies dels Stone Poneys https://en.wikipedia.org/wiki/Stone_Poneys quan, crec, en 2021, vaig ensopegar amb "Different Drum" https://en.wikipedia.org/wiki/Different_Drum per culpa de "Seven Psychopaths" https://www.imdb.com/title/tt1931533/, el film de 2012 dirigit pel Martin McDonagh. Per cert, parlant de vistes agradables, veig que l'estrella podria ser interpretada per la Selena Gomez https://ca.wikipedia.org/wiki/Selena_Gomez en una pel·lícula biogràfica https://www.imdb.com/title/tt30833589/. Uf, no sé si em convenç! Veurem... o no.

EN UN MOT: Síntesi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Sakamoto Deizu - Temporada 1a" (Des de l'11 de gener fins el 23 de setembre de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt17069148/episodes/?season=1

DURADA: 522 minuts (Crèdits: 72 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Els episodis del museu de la ciència d'Okutabi, el 7è i el 8è.

PITJOR:
- Els capítols 10è i 11è, de l'onsen https://ca.wikipedia.org/wiki/Onsen i del casino de la tríada https://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%ADada_(m%C3%A0fia_xinesa), respectivament, el patetisme de l'Apart, el personatge a qui donen veu en Chiaki Kobayashi i la Natsumi Fujiwara, o la poca-solta de l'episodi 17è en el que un avió es converteix en camp de batalla en ple vol.

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Sakamoto_Days, desenvolupat pel Yuto Suzuki, en circulació des de 2020; entre d'altres obres derivades del mateix material, s'inclouen dues novel·les escrites per la Renka Misaki, "Sakamoto Deizu: Koroshiya no Mesoddo" i "Sakamoto Deizu: Koroshiya Buruusu", publicades en 2023 i 2024, respectivament, o una pel·lícula amb actors de carn i ossos https://www.imdb.com/title/tt38488719/, dirigida pel Yuuichi Fukuda, que fou estrenada en 2026.
2. Es divideix en dos kuuru https://en.wikipedia.org/wiki/Television_in_Japan#Programs; el primer, entre l'11 de gener i el 22 de març de 2025, amb els capítols "Densetsu no Koroshiya", "Baasasu Sonhi·Bachou", "Shugaa Paaku e Youkoso!", "Haado-Boirudo", "Tsuyosa no Wake", "Mashimo Heisuke", "Jurashikku Yarou", "Sakamoto-shouten baasasu Raabou", "Kakekomi Jousha", "Sentou Moudo" i "Kajino Batoru"; i, el segon, des del 15 de juliol fins el 23 de setembre del mateix any, amb els lliuraments "Overload", "Bachi Atari", "Kyoushuu", "Guruguru Tawaa", "Kiri Kiri Mai", "Have a Nice Flight", "Kanaguri", "Sanji Shiken", "Oshi Kaburi", "Haado Moudo" i "Sorezore no Misshon".
3. En el capítol 7è, sona una cançó de sortida exclusiva, "Somebody Help Us", interpretada pel Vaundy https://en.wikipedia.org/wiki/Vaundy; alguns episodis, concretament, el 2n, el 6è, el 10è, el 13è, el 14è, el 15è, el 17è, el 18è, el 20è i el 22è, presenten escenes després dels crèdits del final (en el darrer, és un avançament d'esdeveniments futurs).
4. Fou anunciada oficialment una segona temporada el 20 de desembre de 2025 durant un acte en la Jump Festa https://ca.wikipedia.org/wiki/Jump_Festa sense especificar data d'estrena.

COMENTARI: Grinyola massa. Quan vaig llegir la sinopsi, vaig imaginar una història simpàtica de redempció, un sicari penedit i reformat per l'amor d'una família oferint cert mestratge, saviesa madura. Allò que m'he trobat, un enfrontament groller sense solta ni volta entre delinqüents superdotats, no té res a veure. Bàsicament, la fórmula és la clàssica d'herois contra vilans. Els matisos, però, no només no enriqueixen el producte sinó que, diria, l'espatllen fent-lo gairebé tòxic. Perquè detecto una mena d'intenció bastant irresponsable de blanqueig del món criminal a base de frivolitats que esdevenen, fins i tot, ridícules, com disfressar la Satsuren, l'associació d'assassins del Japó, de corporació econòmica ordinària, o pintar la JCC (Japan Clear Creation), l'institut d'ensinistrament de malfactors, com una vulgar acadèmia. A més, tenint en compte el grau de sang i fetge de l'assumpte, trobo força improcedents les típiques gracietes puerils d'alguns personatges, per exemple, l'Heisuke Mashimo i la Lu Shaotang, interpretats pel Ryouta Suzuki i l'Ayane Sakura, respectivament. Una qüestió que em toca especialment els pebrots és la dels enemics derrotats que desisteixen o que es transformen en amics, sobretot, els del principi. Doncs, sense això, la política domèstica de no matar del Tarou Sakamoto, el paper a càrrec del Tomokazu Sugita, no s'aguanta. He de reconèixer, no obstant, que se'n surt molt bé a l'hora de retratar malparits odiosos.

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "The Invisible Man" (Des del 6 de maig de 1975 fins el 26 de gener de 1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0072515/

DURADA: aprox. 652 minuts (Crèdits: aprox. 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La ingerència del capítol 6è, "Go Directly to Jail" https://www.imdb.com/title/tt0612078/, i la conspiració del 9è, "The Klae Dynasty" https://www.imdb.com/title/tt0612086/.

PITJOR:
- El flirteig estúpid del 2n episodi, "The Fine Art Of Diplomacy" https://www.imdb.com/title/tt0612084/, i la demagògia barata de l'11è, "Power Play" https://www.imdb.com/title/tt0612081/.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1897 https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27home_invisible_(novel%C2%B7la) escrita pel Herbert George Wells.
2. A part del pilot, consta de 12 lliuraments: "The Klae Resource", "The Fine Art Of Diplomacy", "Man of Influence", "Eyes Only", "Barnard Wants Out", "Go Directly to Jail", "Stop When Red Lights Flash", "Pin Money", "The Klae Dynasty", "Sight Unseen", "Power Play" i "An Attempt to Save Face".
3. En Joseph Michael Jahn va fer una adaptació literària del guió del pilot que fou publicada per Fawcett Publications https://en.wikipedia.org/wiki/Fawcett_Publications en 1975.
4. Els personatges del Walter Carlson i del doctor Nick Maggio són interpretats pel Jackie Cooper i en Henry Darrow, respectivament, en el pilot, i pel Craig Stevens i el Charles Aidman, en la resta d'aparicions.
5. Excepte en el pilot, amb els crèdits inicials surt el missatge, "MACHINE MALFUCTION... WESTIN PERMANENTLY INVISIBLE... KLAE CORPORATION WILL FINANCE RECOVERY EFFORT... WESTIN WILL RENDER SERVICES AS SECRET AGENT. HIS CODE NAME: KLAE RESOURCE".

COMENTARI: A priori, una qüestió com la recerca científica en teleportació https://ca.wikipedia.org/wiki/Teleportaci%C3%B3 i invisibilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Invisibilitat (amb fiasco inclòs), sobretot, si es combina amb conflictes morals en relació al militarisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Militarisme i amb amenaces d'espionatge industrial https://ca.wikipedia.org/wiki/Espionatge_industrial amb traïdoria, hauria de resultar prou suggeridora. Però, quan queda tot reduït a un seguit de situacions massa forçades per tal d'aplicar uns efectes òptics mal girbats, la proposta s'ensorra. Diu que el mateix protagonista, en David McCallum https://ca.wikipedia.org/wiki/David_McCallum, va criticar el producte per la seva lleugeresa. El problema, potser, no el trobo tant en l'aspiració de superficialitat com en l'aposta per alguns recursos que freguen el ridícul; com, per exemple, convertir la doctora interpretada per la Melinda O'Dare Fee https://en.wikipedia.org/wiki/Melinda_O._Fee en una meuca. I que els desenllaços dels capítols són bastant matussers. En positiu, els mugrons de la Jamie Smith-Jackson https://www.imdb.com/name/nm0810404/ en el 10è episodi, "Sight Unseen" https://www.imdb.com/title/tt0612082/. No, faig conya. La sintonia és d'un tal Henry Mancini https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Mancini.

EN UN MOT: Frívola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "The Amazing Spider-Man" (Des del 14 de setembre de 1977 fins el 6 de juliol de 1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0076975/

DURADA 1a TEMPORADA: 322 minuts (Crèdits: aprox. 9 minuts).
DURADA 2a TEMPORADA: 376 minuts (Crèdits: aprox. 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les premisses, com la del quart episodi de la primera temporada, "Night of the Clones", de la clonació humana https://ca.wikipedia.org/wiki/Clonaci%C3%B3_humana, o la del sisè capítol de la segona, "Wolfpack", de la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica.

PITJOR:
- El reciclatge de plans en els que l'home aranya s'enfila per parets o passeja per terrats i el pegot del tercer episodi de la segona temporada, "The Con Caper", en el que surt la Chip Fields https://en.wikipedia.org/wiki/Chip_Fields cantant.

NOTES:
1. Fou la segona representació de l'Spider-Man https://ca.wikipedia.org/wiki/Spider-Man, el ninot creat per l'Stan Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Stan_Lee i l'Steve Ditko https://ca.wikipedia.org/wiki/Steve_Ditko en 1962, per part d'un actor de carn i ossos; la primera havia estat en els esquetxos "Spidey Super Stories" https://en.wikipedia.org/wiki/Spidey_Super_Stories del programa infantil creat per la Joan Ganz Cooney, en Lloyd Morrisett i el Paul Dooley, "The Electric Company" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Electric_Company.
2. La primera temporada consta d'un backdoor pilot https://ca.wikipedia.org/wiki/Episodi_pilot, titulat "Spider-Man" https://www.imdb.com/title/tt0075671/, ofert el 14 de setembre de 1977, més 5 capítols, "The Deadly Dust: Part 1", "The Deadly Dust: Part 2", "The Curse of Rava", "Night of the Clones" i "Escort to Danger", emesos entre el 5 d'abril i el 3 de maig de 1978; la segona consisteix de 8 lliuraments, "The Captive Tower", "A Matter of State", "The Con Caper", "The Kirkwood Haunting", "Photo Finish", "Wolfpack", "The Chinese Web: Part 1" i "The Chinese Web: Part 2", presentats entre el 5 de setembre de 1978 i el 6 de juliol de 1979; en alguns territoris, "The Deadly Dust" i "The Chinese Web" van ser estrenades com pel·lícules, "Spider-Man Strikes Back" https://www.imdb.com/title/tt0078308/ i "Spider-Man: The Dragon's Challenge" https://www.imdb.com/title/tt0077328/, respectivament.

COMENTARI: Seria ben bé "el no tant amazing Spider-Man" perquè tot plegat queda bastant galdoset. Òbviament, no la penalitzo pel vessant estètic, doncs, de cap manera es poden comparar els mitjans en aquest camp de fa 50 anys amb els d'ara, sinó pel desenvolupament de les històries, un pèl massa genèriques, i per l'encaix del personatge en les trames. El poder del paio, a més, sembla bastant escarransit per tractar-se d'un superheroi: un sentit aràcnid que no ajuda, un cos a cos trist, una habilitat física qüestionable... Allò que sí sorprèn és llegir que una de les raons per les quals la cadena, la CBS https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System, va cancel·lar el programa fou la d'uns costos de producció elevats. En què es devien gastar els calers? L'altra raó, diu, era una audiència adulta insuficient. Cosa que no m'estranya tenint en compte la poca solvència del producte. Així, més enllà del factor de la nostàlgia, haver-la recuperat m'ha suposat poc al·licient. Si de cas, el moment surrealista de "The Deadly Dust", quan fan dur biquini a la Joanna Cameron https://en.wikipedia.org/wiki/Joanna_Cameron. Pregunta, la noia, "Why do I have to dress this way?". El Robert Alda respon, "Two reasons: one, because I like women in bikinis, and two, I feel safer when I know there's no place for them to hide any weapons".

EN UN MOT: Matussera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!