LLARGMETRATGE: "Den skyldige" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6742252/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La manera de presentar els fets, tant els de la causa oberta contra l'Asger Holm, el paper interpretat pel Jakob Cedergren, com els del drama de la parella formada pel Michael Berg i l'Iben Østergård, a qui posen veu el Johan Gotthardt Olsen i la Jessica Dinnage, respectivament.

PITJOR:
- La fluixesa de l'agent Tim Andersen, el paper del Peter Christoffersen, en trobar-se amb el cadàver esbudellat del petit Oliver.

NOTES:
1. El títol no surt fins al principi dels crèdits del final.
2. El rodatge es va portar a terme en tretze dies de 2016 a Copenhague.
3. A partir d'un pressupost de mig milió d'euros, va recaptar-ne'n al voltant de quatre.
4. Internacionalment, s'anomena "The Guilty", igual que la revisió de 2021 dirigida per l'Antoine Fuqua https://en.wikipedia.org/wiki/The_Guilty_(2021_film).
5. El Gustav Möller, director i co-guionista, diu que va tenir la idea de l'argument del film en escoltar en la plataforma YouTube https://ca.wikipedia.org/wiki/YouTube l'enregistrament d'una trucada real al servei d'emergències per part d'una dona que havia estat segrestada; pel que fa a l'estil, va inspirar-se en el documental de la Sarah Koenig i la Julie Snyder https://en.wikipedia.org/wiki/Serial_(podcast) sobre l'assassinat de la Hae Min Lee, una estudiant d'institut de Maryland, en 1999, i en la pel·lícula a càrrec d'en Sidney Lumet estrenada el 1975, "Dog Day Afternoon" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarda_negra.

COMENTARI: Juga amb habilitat amb la informació per tal d'enredar l'espectador i mantenir efectivament el suspens al llarg del viatge. Però, primer, per què no surt cap alerta en la pantalla de l'operador sobre la malaltia mental de la mare? A mi em sembla una dada prou significativa com per mostrar-la d'alguna manera. Bé, potser, és que el sistema no funciona així. O que jo no he acabat d'entendre si la dona es considera boja declarada o no. En fi... I segon, quina mena de justificació absurda de manca de confiança en les autoritats argüeix el pare per no denunciar l'homicidi del seu fill in situ? Total, que trobo que el Gustav Möller i l'Emil Nygaard Albertsen, l'altre guionista de la història, fan una mica de trampa. No obstant això, com m'ha fet passar una estona ben entretinguda, bé.

EN UN MOT: Enginyosa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Time" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24806518/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat dels personatges i la fluïdesa dels diàlegs.

PITJOR:
- La poca-solta de convertir sobtadament el protagonista, el Drew, el paper interpretat pel Colin Burgess, en una mena de guru de babaus folls.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en deu dies a la ciutat de Nova York durant la tardor de 2021.
2. En Ryan Martin Brown, director i guionista, diu que van inspirar-lo films com "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors (1972, Elaine May) i "The Jerk" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Jerk (1979, Carl Reiner).

COMENTARI: Pel desenllaç, sembla ben bé que el bo del Ryan no sabia com rematar les quatre escenes que tenia pensades per retratar el moment d'incertesa i deriva d'en Drew, el repel·lent. Perquè trobo elements prou familiars, com el tarannà del cap corporatiu a càrrec del James Webb o la pífia de maldestre en la situació amb la veïna calenta que fa la Jessie Pinnick (per cert, aparentment, mal muntada tenint en compte que el paio ja ha abandonat els companys músics en aquest punt). Però em manca una motivació que no sigui el pur cansament laboral del noi per convertir la història en quelcom mínimament interessant. Parlant d'avorriment, l'assumpte del grup de música s'allarga excessivament.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jimmy Carr: Natural Born Killer" (16 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31723041/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Maybe" del Jacob, l'espectador.

PITJOR:
- La construcció de l'acudit de l'errata feta per la col·laboradora de l'entitat benèfica, excusa descarada per tractar de retardat el públic.

NOTES:
1. Fou enregistrat en setembre de 2023 en l'Aylesbury Waterside Theatre durant la gira de l'espectacle, "Terribly Funny 2.0", tot provant material per al xou posterior, "Laughs Funny".
2. Representa el quart especial del comediant per a la plataforma, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix, després de "Funny Business", "The Best Of, Ultimate, Gold, Greatest Hits" i "His Dark Material", del 2016, 2019 i 2021, respectivament.

COMENTARI: Com sempre, provocador de manera massa gratuïta. Ves! M'hauria agradat escoltar un dels seus acudits de mal gust, de pederàstia o d'agressió sexual, però referit al seu fill prematur. De fet, no m'hauria agradat, aquesta és la qüestió. M'hauria fet la mateixa gràcia nul·la que la resta de les seves barrabassades previsibles. I aquest retrat pejoratiu que fa de la figura paterna o de la petició de matrimoni, de quin segle està parlant? Quina ficada de peus a la galleda, nen! Total, que ha estat una mena de tortura empassar-me la funció sencera. Ja vaig cometre l'error d'anar a veure'l en directe a Cambridge fa deu ó quinze anys. Es va passar tota l'estona insultant espectadors. Així que la culpa és meva per donar-li una segona oportunitat. Escombraries.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Miss Osaka" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9437152/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pretensions de l'Ayano, a càrrec de la Junko Abe, en donar consells sobre seducció i l'entreteniment de l'home com a hostessa.

PITJOR:
- La badoqueria de la Ines, el paper a càrrec de la Victoria Carmen Sonne.

NOTES:
1. S'anuncia com la primera co-producció danesa/noruega/japonesa.
2. El projecte va iniciar-se en 2015; el rodatge es va portar a terme en nou dies de setembre de 2018 a Noruega i vint-i-un de gener de 2019, al Japó.
3. S'inspira lleugerament en el film de 1975, "The Passenger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Professione:_reporter, dirigit pel Michelangelo Antonioni.

COMENTARI: El director i co-guionista, en Daniel Dencik, es declara captivat des de sempre per Osaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Osaka. De manera que sembla bastant evident que tot plegat esdevé una excusa per involucrar-se d'alguna manera amb la ciutat japonesa. El problema, més enllà de raonaments pedants de crisis d'indentitat i carallades similars, és que el bo del Daniel ha de recórrer a una capacitat d'anàlisi matemàtica molt qüestionable de la protagonista per fer-la mínimament interessant i suportable. En algun moment he cregut que la cosa es tornaria en crítica al negoci tèrbol de les noies de companyia que explota el vessant més primari del mascle... i tal i qual. Però, no; manca profunditat, penso. Trobo, a més, que el personatge del Mirai Moriyama, el Shigeru, queda bastant desaprofitat, insinuat amb prou feines. Per acabar-ho d'adobar, la història conclou en el que sembla un atzucac. Total, m'he avorrit força.

EN UN MOT: Bretolada.

PAÍS:           DINAMARCA, JAPÓ, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Quantum Cowboys" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11662660/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La varietat de tècniques utilitzades, pintura a l'oli, acrílica, retalls de paper, stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion, rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia, collage digital...

PITJOR:
- L'escena del saló en la que l'Alex Cox fa soroll amb el piano, el John Doe, amb una guitarra i l'Steph Barkley, amb un banjo.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, apareix el rètol, "PART ONE OF THE ARIZONA ANTILOGY"; a més, la presentació de l'elenc inclou l'homenatge a l'Anna Karina, "This film is dedicated to her memory. She was an inspiration to us all"; també, surten l'aclariment, "Blacky's FUTURE was CORRECT. He will FINISH that show afterall...", i tres afegits protagonitzats per la Devon Wycoff, el Geoff Marslett i el Gary Farmer, el Howe Gelb, i l'Steph Barkley amb el Chase Joliet.
2. Li va ser atorgat el Prix de la meilleure musique originale en la 46a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.
3. El títol de treball fou "The Boardinghouse Reach".

COMENTARI: I diu, en Geoff Marslett, el director, que va passar-se tantes nits treballant fins a les quatre de la matinada enllestint plans... Prou que s'aprecia aquest esperit artesà, d'espontaneïtat. Ocasionalment, un tant massa barroer, tot plegat. Però, bé, sembla part de l'experiment personal muntat sobre l'ambició de plantejar un punt de vista alternatiu de l'assumpte dels universos paral·lels https://ca.wikipedia.org/wiki/Univers_paral%C2%B7lel. O ves a saber què! Trobo, no obstant, que l'essència dispersa del plantejament condueix, a la llarga, a la desconnexió. Quin avorriment!

EN UN MOT: Engendrament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kill" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28259207/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La venjança de les mares dels nanos assassinats, encarnades en la Komal Chhabria i la Nazneen Madan, quan esberlen el cap del Siddhi, el personatge a càrrec del Parth Tiwari, a cops de martell i d'estic.

PITJOR:
- La capacitat de resurrecció i la resistència infinita que mostra el protagonista.

NOTES:
1. El títol no apareix fins el minut 45; el de treball fou "Aaghat".
2. En Nikhil Nagesh Bhat, el director i co-guionista, diu que la història s'inspira en un robatori en un tren que va presenciar en 1995.
3. A partir d'un pressupost estimat de dos-cents milions de rupies, va recaptar-ne'n uns quatre-cents cinquanta milions.
4. El Lakshya, que interpreta l'Amrit Rathod, va entrenar-se durant vuit mesos per fer el paper.

COMENTARI: Trobo alguna llacuna en la premissa. Per exemple, el Baldev Singh Thakur, encarnat en el Harsh Chhaya, que és propietari d'una empresa del sector logístic (suposo), Shanti Transport, influent i poderós, ha de menjar-se un trajecte en tren amb tota la xurma? No tinc ni idea de com és el servei ferroviari a l'Índia, cert. Potser, és molt millor que la xarxa de carreteres... Per altra banda, calen més de quaranta esbirros per atracar un tren a cop de falç i ganivet? Ah, calla! Que hi havia tres o quatre policies amagats al comboi... I no dic que el Raghav Juyal, que fa del Fani, estigui desencertat en el seu rol de malvat. Però, la manera d'acarnissar-se amb la Tulika Singh, el personatge de la Tanya Maniktala, pertany a un altre gènere, penso. En fi, parlo per parlar... Ara em ve a la memòria la darrera notícia de violació en grup a una turista a país asiàtic. Diu que la república va indemnitzar la dona i el seu home, víctima, també, d'una pallissa per part dels mateixos assaltants, amb un milió de rupies (uns onze mil euros). Quina puta merda d'indemnització! Em pregunto quants d'aquests rescabalaments ha de pagar al dia el govern indi...

EN UN MOT: Despietada.

PAÍS:           ÍNDIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Jeu" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7489816/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La trucada de la Margot, la filla de la Marie i el Vincent, els papers a càrrec de la Fleur Fitoussi, la Bérénice Bejo i l'Stéphane De Groodt, respectivament.

PITJOR:
- Que, en acabat, resulti ser tant sols una especulació.

NOTES:
1. És l'adaptació francesa del film de 2016, "Perfetti sconosciuti" https://www.imdb.com/title/tt4901306/, dirigit pel Paolo Genovese.
2. El títol internacional és "Nothing to Hide"; el de treball fou "De parfaits inconnus".
3. A partir d'un pressupost d'uns vuit milions d'euros, va recaptar-ne'n uns dotze.
4. El rodatge es va portar a terme en la capital francesa entre octubre i desembre de 2017.

COMENTARI: Generalment, m'estimo més mirar-me abans l'original que la còpia. O sigui que, ara, em sap greu no haver estat al cas. Pífia meva. Tret d'això, prou correcte. Trobo que explota les possibilitats de la situació de manera bastant raonable, amb les infidelitats, els implants de la psicòloga, l'homosexualitat del gras, l'assumpte de la residència per a la sogra... Potser, queda una mica forçat que una institució com aquesta enviï un correu electrònic tant tard al vespre. Però, bé, entra en la lògica, com la resta de causes que desencadenen reaccions. L'altre tema és el format; amb l'escenari únic, se'ns presenta una obra de teatre en comptes d'una pel·lícula. És quelcom que sempre em toca una mica la pera, em sento com estafat quan tot succeeix en el mateix lloc. I res... Reconec que el gag de l'autoretrat de grup que no acaba de consumar-se mai m'ha tret de polleguera.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!