LLARGMETRATGE: "Gekijou-ban Chensou Man Reze-hen" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30472557/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exuberància explosiva de la Reze, a qui posa veu la Reina Ueda https://en.wikipedia.org/wiki/Reina_Ueda.

PITJOR:
- Les resurreccions i regeneracions del Denji, el personatge a càrrec del Kikunosuke Toya https://en.wikipedia.org/wiki/Kikunosuke_Toya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Chainsaw Man – The Movie: Reze Arc" o "Chainsaw Man: Reze Arc".
2. Al final dels crèdits, es mostra un afegitó de 2 minuts.
3. Adapta esdeveniments succeïts en el cinquè i sisè volums de la sèrie manga, "Chensou Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man, escrita i il·lustrada pel Tatsuki Fujimoto, i és una seqüela de la primera temporada de l'adaptació a anime https://en.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man_(TV_series).

COMENTARI: D'acord, assumeixo el meu doble error. Primer, és un producte per a adolescents i no per a gent granadeta com jo. La beneiteria del festeig iniciatiu em sobra molt, les cites, l'escena a la piscina despullats. Segon, es tracta d'una represa. Culpa meva si encaro una continuació a pèl sense estar familiaritzat amb la premissa ni tenir-hi certa tirada prèvia. I, addicionalment, un altre tema que recau, també, en la meva persona, l'atabalament. Reconec que les escenes trepidants de lluites i explosions a tort i a dret m'han superat, massa repetició i confusió. Em faig vell, tu! A part d'això, els dimonis en forma de bomba o de motoserra i la immortalitat aleatòria m'han semblat barroers i una absurditat ridícula. Un diable necessita una motoserra o una pistola? Clar que, potser, tot plegat s'explica en el material original. Però és que tant me fa, no m'interessa. Em pregunto si fa 20 anys m'hauria agradat una proposta així... Ara em ve al cap un argument similar d'una sèrie anomenada "Bleach" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bleach, d'un tal Tite Kubo. Crec que la vaig deixar a mitges. Dubte, resolt, doncs. Resum: he perdut el temps.

EN UN MOT: Complement.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bugonia" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12300742/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del suïcidi del Don, el paper de l'Aidan Delbis.

PITJOR:
- La representació dels andromedians en la seva nau nodrissa, vestits amb jerseis de llana gegant.

NOTES:
1. És una revisió del film sud-coreà de 2003, "Jigureul jikyeora!" https://www.imdb.com/title/tt0354668/, escrit i dirigit pel Jang Joon-hwan.
2. A partir d'un pressupost de 55 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 42.
3. El títol deriva d'una creença popular https://en.wikipedia.org/wiki/Bugonia de la regió Mediterrània.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 2024 en diferents indrets, com Oxshott i High Wycombe, a Anglaterra, o Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia; en maig de 2025, van enregistrar la darrera escena a la platja grega de Sarakiniko https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_Sarakiniko.
5. Els crèdits es mostren amb sons de natura de fons, excepte pel primer mig minut durant el qual sona la versió cantada per la Marlene Dietrich de "Where Have All the Flowers Gone?" https://ca.wikipedia.org/wiki/Where_Have_All_the_Flowers_Gone%3F, la cançó d'en Pete Seeger.

COMENTARI: Massa truculenta per passar com a comèdia o paròdia i massa maldestra per acostar-se a ciència-ficció amb cara i ulls. Pel que fa al vessant del segrest, destacaria l'escena de la tortura per descàrrega elèctrica https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrampada_el%C3%A8ctrica. M'ha fet patir, la dona. Tot i així, com amb la resta de l'escenari del rapte, resulta un tant inversemblant. És a dir, l'entorn sembla el cul del món; l'executiva interpretada per l'Emma Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Stone no hi pinta res ni allà ni a la factoria ni a l'oficina de pacotilla. Entenc que la idea era ridiculitzar un cert perfil de hillbilly https://ca.wikipedia.org/wiki/Hillbilly afeccionat a confeccionar teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, en tal context, a mi no m'encaixa el relat. Tampoc m'acaba de convèncer el drama de la mare en coma per culpa dels experiments amb cosmètics, el personatge de l'Alicia Silverstone https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Silverstone. Em sap greu, noia, l'única cosa que em ve al cap quan penso en tu és el clip de "Crazy" https://en.wikipedia.org/wiki/Crazy_(Aerosmith_song) d'Aerosmith. I, de fet, la que m'agradava era l'altra, la Liv Tyler https://ca.wikipedia.org/wiki/Liv_Tyler. Com deia, ni tant sols lligat amb una suposada investigació alienígena, no li trobo gaire sentit. I, en general, la part fantàstica queda bastant pegot. En fi, que m'ha agradat veure-li les berrugues a la protagonista i poca cosa més.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           GB, ÉIRE, COREA DEL SUD, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I byeore piryohan" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28664733/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El video-missatge de la Son Ji-young, a qui posa veu l'Ahn Young-mi, en el que queda enregistrada la catàstrofe marciana.

PITJOR:
- El rampell del Jay, el paper del Hong Kyung, d'imitar el pare de l'astronauta i anar a enviar senyals a Mart amb una antena i un walkie-talkie https://ca.wikipedia.org/wiki/Walkie-talkie.

NOTES:
1. El títol internacional és "Lost in Starlight".
2. Deriva d'un vídeo musical d'en Han Ji-won, director i co-guionista, elaborat per a la firma de joieria, StoneHenge.
3. Van caldre 5 anys per enllestir la producció.
4. Els actors que fan de protagonistes, la Kim Tae-ri https://en.wikipedia.org/wiki/Kim_Tae-ri i el Hong Kyung https://en.wikipedia.org/wiki/Hong_Kyung, van compondre la cançó, "Life Goes On", per a la banda sonora.

COMENTARI: Ras i curt, una castanya. L'única cosa que destacaria seria el decorat, els dibuixos de fons d'estil realista; cosa que, en els temps que corren, tampoc crec que tingui gaire mèrit. Senzillament, m'ha estat impossible connectar amb una història d'amor insulsa, justificada a partir d'una mena de maqueta d'un cantautor frustrat que resulta ser la peça preferida de la doctora. Ves, quina casualitat! Ni m'ha suggerit res una missió espacial al planeta vermell que sembla poc més que rutinària. D'acord, el trauma de la filla que segueix diligentment els passos de la seva mare i tal i pasqual... i el pare, al manicomi. "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. Els intents del guió de provocar cap mena d'emoció en mi han fracassat; en realitat, gairebé, em causen pena. De fet, el moment més intens ha estat un record meu, aliè a la pel·lícula, quan m'ha vingut a la memòria el desastre de 1986 del transbordador espacial Challenger https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger. No té res a veure, no sé perquè m'hi ha fet pensar.

EN UN MOT: Anodina.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sew Torn" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23157384/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris de la Serra de Calanda i les Valls de Tamina i la banda sonora, amb peces com "The Sewing Machine", la cançó composta pel Frank Loesser https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Loesser.

PITJOR:
- Tota la xerrameca de traficant de pacotilla del Hudson, el personatge a càrrec del John Lynch, en el restaurant Gasthof Calanda del poble suís de Vättis.

NOTES:
1. Es basa en el curtmetratge homònim de 2019 https://www.imdb.com/title/tt9663466/ del mateix director, el Freddy Macdonald, que li va servir per a ser admès en l'American Film Institute https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Film_Institute.
2. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de la regió de Sarganserland https://ca.wikipedia.org/wiki/Districte_de_Sarganserland, en el cantó suís de Sankt Gallen.
3. El guió el van escriure entre pare i fill, el Freddy https://en.wikipedia.org/wiki/Freddy_Macdonald i en Fred Macdonald https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Macdonald.
4. L'instigador de la pel·lícula fou en Joel Coen https://en.wikipedia.org/wiki/Joel_Coen que, després de mirar-se el curt, va recomanar al Freddy convertir-lo en llargmetratge.

COMENTARI: El component de màquina de Rube Goldberg https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_Rube_Goldberg que prometien els jocs amb els fils que fa la Barbara, el paper de l'Eve Connolly, era allò que més interès em despertava. Perquè, trobo, aquest tipus d'espectacles de circuit retorçat són sempre sinònim d'entreteniment. Malauradament, la majoria dels muntatges amb cordills que apareixen en el film es veuen bastant galdosos. Res. No obstant, el plantejament narratiu, oferint desenllaços alternatius, encara semblava un al·licient prou potent. Però, tampoc, cap de les possibilitats presentades resulta especialment raonable, ni tant sols l'extra; situacions i diàlegs que grinyolen massa. Només queda, doncs, una estètica, això, sí, força polida, i un llenguatge visual que gestiona òptimament el to d'algunes escenes, almenys, formalment. Justeja molt, no me l'he creguda i m'ha avorrit.

EN UN MOT: Verda.

PAÍS:           EUA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Code 3" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26394837/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de clarificació entre el Randy i la Jessica, els personatges del Rainn Wilson i l'Aimee Carrero, respectivament, després de l'accident del motorista, el paper del Luka Jones.

PITJOR:
- El melodrama del primer aprenent, interpretat pel Xolo Maridueña.

NOTES:
1. En Patrick Pianezza, co-guionista, va fer de professional del sector paramèdic https://en.wikipedia.org/wiki/Paramedic durant 12 anys.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Santa Clarita, a l'estat nord-americà de California, durant febrer de 2023.
3. Els actors van tenir l'oportunitat d'acompanyar els serveis de LA Fire Department https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Fire_Department de South Central Los Angeles al llarg d'una jornada.
4. Codi 3 és un codi de prioritat en la resposta d'una emergència https://en.wikipedia.org/wiki/Emergency_service_response_codes que significa que l'ambulància ha de fer servir llums i sirena.

COMENTARI: M'ha fet més la impressió de documental de seguiment, de l'estil de "24 Hours in A&E" https://en.wikipedia.org/wiki/24_Hours_in_A%26E del Channel 4 britànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Channel_4, que de pel·lícula amb una història concreta. Malauradament, encara que allò presentat es basi en experiències reals, l'etiqueta de ficció resta cert impacte al producte. I, sobretot, el cop d'efecte de la doctora curiosa es veu una mica massa barato. Malgrat això, diria que suggereix de manera efectiva i convincent tant el vessant més informal com el més tràgic d'una feina que, queda clar, requereix una diligència, un estómac i un tarannà especials. Em sobren, potser, els trencaments de quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret del protagonista. Tenint una aprenent a l'abast a qui explicar coses, esdevenen redundants. La resta, bé.

EN UN MOT: Escenificació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lesbian Space Princess" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29781139/

DURADA: 87 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El tarannà de la Willow, el personatge a càrrec de la Gemma Chua-Tran.

PITJOR:
- La simplicitat del dibuix dels Straight White Maliens, a qui posen veu els Aunty Donna https://en.wikipedia.org/wiki/Aunty_Donna.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el 39è Teddy Award https://en.wikipedia.org/wiki/Teddy_Award en la categoria de Bester Langfilm/Spielfilm en la 75a edició de la Berlinale; també, el de Millor llargmetratge (ex aequo) en la secció Noves Visions i el de Millor pel·lícula d'animació en la secció Anima't de la 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/LVIII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.
2. La producció va arrencar sota els auspicis del programa Film Lab: New Voices https://en.wikipedia.org/wiki/Film_Lab:_New_Voices de la South Australian Film Corporation i l'Adelaide Film Festival amb una dotació econòmica de 600 mil dòlars australians.
3. Durant el primer minut de crèdits, surten dibuixos; més tard, apareix la dedicatòria, "Always in our hearts - Frances Varghese"; al final, el rètol, "The filmmakers acknowledge that this film was produced on the traditional Country of the Kaurna people of the Adelaide plains. We pay our respect to Elders past, present and emerging. Sovereignty was never ceded".
4. Va utilitzar-se Toon Boom Harmony https://ca.wikipedia.org/wiki/Toon_Boom_Animation per a elaborar l'animació.

COMENTARI: Potser, m'he perdut codis o temes més profunds del lesbianisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbiana presentats subtilment en la pel·lícula perquè no hi estic familiaritzat en aquesta cultura. Però m'ensumo que no cal altra lectura que la del pur entreteniment lleuger i poca-solta; això, sí, des d'una perspectiva homosexual. D'altra manera, no entendria, per exemple, el retrat dels Straight White Maliens com geeks https://ca.wikipedia.org/wiki/Geek o nerds https://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd desesperats per atraure femelles que, ves, es tornen gais per conveniència. Era, segurament, més fàcil ridiculitzar aquest tipus d'home sense traça en l'art de la seducció que no pas el de masclistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme o el de bon vivants https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle. Tot i que m'ha semblat copsar una caricatura de l'Ed Sheeran https://ca.wikipedia.org/wiki/Ed_Sheeran fent de busker https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectacle_de_carrer espacial. M'ha fet gràcia. Sigui com sigui, l'animació i la història resulten prou divertides, malgrat el patetisme de la protagonista en els moments de bleda assolellada i els clixés. I, sobretot, passa fàcil.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!