Guspirallampec's More Or Less (2026)

 

Title:         "More Or Less"
Directed by:   Guspirallampec
Screenplay by: Guspirallampec
Based on:      Works by Guspirallampec
Release date:  September 1st, 2026
Running time:  24 min.
Country:       Denmark
Language:      English

 

Chapters

Dendrite in plaster: Unconnected jokes on various subjects.

Final whistle: Graphic jokes for the 2012 blog, "Being A Barça Supporter Is Something Else".

Grinner, Readier & Helmut: Absurd comic scenes starring three characters sharing some sort of constant confrontation relationship in a friendly tone.

L'Isard (metrosexual) Ricard: Adventures of a surly, rough, and wild chamois from the Andorran Pyrenees named Ricard.

Saltamartí, expert inversor robot: Misadventures of an engineer, his android robot, an expert in cryptocurrencies, and a cunning, talking chimpanzee.

Silly Sub Version: A set of irreverent flummeries or irrelevant thoughts and reflections.

A Pint of Beer: A common excuse for socializing and bonding between colleagues and acquaintances.

Rodoli Wheel Oil: Desperate rhymes in the form of aphorisms.

Scenes of a Fit Dog: Starring an English bulldog and his frenetic sporting activity.

Development

"More Or Less" was developed between July and August of 2026 using Google Flow.

Author

Guspirallampec was a creative project conceived in 2006 for the production of graphic comedy.
The word also worked as a pseudonym for Juan Antonio Rincon Legaz, a computer programmer born in Barcelona in the early 1970s who, in 2023, abandoned a sad career in IT and moved to northwest Denmark in an attempt to overcome his chronic innate dissatisfaction. Then, he became a weekend delivery man and adopted the philosophy of "taking it one day at a time".

SÈRIE: "Into the Labyrinth" (Des del 13 de maig de 1981 fins el 8 de setembre de 1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0081877/

DURADA: 545 minuts (Crèdits: 47 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La varietat d'escenaris, des de la Gran Bretanya neolítica https://en.wikipedia.org/wiki/Neolithic_British_Isles, passant pel Gran Setge de Malta https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Malta_(1565), l'antic Egipte en el moment de l'enterrament del Tutankamon https://ca.wikipedia.org/wiki/Tutankamon, o la cort d'en Khublai Kan https://ca.wikipedia.org/wiki/Khublai_Kan a l'antiga Xina, fins al París de la novel·la del Gaston Leroux https://en.wikipedia.org/wiki/Gaston_Leroux, "Le Fantôme de l'Opéra" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_fantasma_de_l%27%C3%92pera, o l'època d'Excàlibur https://ca.wikipedia.org/wiki/Exc%C3%A0libur i el rei Artús https://ca.wikipedia.org/wiki/Rei_Art%C3%BAs.

PITJOR:
- La fórmula barroera del "I deny you the Nidus!" que repeteix la Belor, el paper interpretat per la Pamela Salem https://en.wikipedia.org/wiki/Pamela_Salem, per tal d'estendre l'aventura sense solta ni volta.

NOTES:
1. La primera temporada va emetre's entre el 13 de maig i el 24 de juny de 1981 i constà dels capítols, "Rothgo", "The Circle", "Robin", "Masrur", "Conflict", "Revolution" i "Minotaur".
2. La segona temporada va emetre's des del 3 d'agost fins el 21 de setembre de 1981 i incloïa els episodis, "The Calling", "Treason", "Alamo", "Cave of Diamonds", "Shadrach", "Siege" i "Succession".
3. La tercera temporada va emetre's entre el 28 de juliol i el 8 de setembre de 1982 i va oferir els lliuraments, "Lazlo", "Dr. Jekyll and Mrs. Hyde", "Eye of the Sun", "London's Burning", "Phantom", "Xanadu" i "Excalibur".
4. Durant els crèdits, apareix el rètol, "Cave interiors filmed at Cheddar", referint-se a les coves de la Cheddar Gorge https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorja_de_Cheddar, del comtat anglès de Somerset; els exteriors de les dues primeres temporades, són als Stanton Drew stone circles https://en.wikipedia.org/wiki/Stanton_Drew_stone_circles i els de la tercera, a la Glastonbury Tor https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Glastonbury.
5. Van publicar-se adaptacions literàries de les dues primeres temporades a càrrec del Peter Graham Scott https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Graham_Scott en 1981 i 1982, respectivament, amb els títols "Into The Labyrinth" i "Return To The Labyrinth".

COMENTARI: La premissa en si, aventures màgiques saltant en el temps i en l'espai, resulta atractiva. Però, sembla ben bé executada seguint la llei del mínim esforç/mínim recurs: arguments laxes, ambientacions pobres, efectes visuals uff!... He de reconèixer, no obstant, que, de petit, vaig gaudir-la molt. I recordo, específicament, jugar a llançar llampecs amb els dits als clatells dels meus enemics, com ho fan el Rothgo, el personatge del Ron Moody https://ca.wikipedia.org/wiki/Ron_Moody, i la Belor, la Pamela Salem. També és cert que es tracta d'un programa infantil de perfil baix. De manera que jutjar-lo com adult (més de 40 anys després de la seva emissió) no acaba de ser just. De fet, comparant-lo amb la producció de Televisió Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/La_1 d'aleshores, "La cometa blanca" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cometa_blanca, penso, si no recordo malament, que guanya per diferència. En fi, que he volgut experimentar un glop de nostàlgia absurda i he perdut 9 hores aguantant metxa i desmitificant un títol.

EN UN MOT: Escassa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Under stjernerne på himlen" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30023796

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici que dóna de la carrincloneria del personatge i la nul·la vigència d'una figura com la del Seebach en els anys 90s.

PITJOR:
- El toc d'experiència extracorporal https://ca.wikipedia.org/wiki/Experi%C3%A8ncia_extracorporal del final que fa palès que no sabien com acabar el relat.

NOTES:
1. Posa en context la cançó, "Under stjernerne på himlen" https://en.wikipedia.org/wiki/Under_stjernerne_p%C3%A5_himlen, en relació a la decadència del compositor de la seva música, en Tommy Seebach https://ca.wikipedia.org/wiki/Tommy_Seebach.
2. Internacionalment, s'anomena "Under the Stars in the Sky".
3. Abans dels crèdits, surt el rètol, "Tommy Seebach døde den 31. marts 2003. På Bakken. Ædru. Han efterlader sig Karen, Nicolai, Rasmus og Marie." y, aleshores, un clip del Rasmus Seebach https://ca.wikipedia.org/wiki/Rasmus_Seebach en concert, cantant la cançó.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme l'estiu de 2024 en indrets d'Svendborg, Odense i Langeland, a Dinamarca.

COMENTARI: M'ha costat un parell de mesos acabar de mirar-me la pel·lícula i no ha estat perquè la volgués dosificar o per estudiar els diàlegs en danès (que era la meva intenció inicial) sinó per avorriment. La qüestió és que, de seguida, vaig anar a la wiki a cercar tota la teca que em podia cridar l'atenció de la història, que no era gaire, ho reconec: el paio, la cançó en si i l'edició concreta del concurs d'Eurovisió https://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_de_la_Can%C3%A7%C3%B3_d%27Eurovisi%C3%B3_1993 en la que va participar. I, fent això, ja vaig sospitar que em sobrava el film. Drama familiar per alcoholisme provocat per un fracàs, ai quina pena! I carisma, zero. A més, jugaven en contra dues circumstàncies: que fa més de 40 anys que no segueixo el concurs musical europeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_de_la_Can%C3%A7%C3%B3_d%27Eurovisi%C3%B3 i que el factor nostàlgia estava desactivat, tenint en compte l'escenari danès. El que no es pot negar és que la puta cançó s'esganxa com un xiclet a la sola de la sabata.

EN UN MOT: Insulsa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hoppers" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26443616/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'absurditat de la situació fa creure en Jerry Generazzo, el rol del Jon Hamm https://ca.wikipedia.org/wiki/Jon_Hamm, que està somniant i es relaxa al volant del cotxe.

PITJOR:
- Els trets caricaturescs https://ca.wikipedia.org/wiki/Caricatura de la història, com el quadre poca-solta del grapat d'ocells que carreguen un tauró blanc per a liquidar l'humà.

NOTES:
1. El desenvolupament del film va durar 6 anys; inicialment, la idea era fer protagonista un pingüí, però en Pete Docter https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Docter, el director creatiu de Pixar https://ca.wikipedia.org/wiki/Pixar, va tombar-ho; aleshores, en Daniel Chong, el director, va descobrir el paper dels castors en una iniciativa de repoblació de llops en el Yellowstone National Park https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_de_Yellowstone i va adoptar l'espècie per a l'argument.
2. Durant els 2 minuts i mig primers dels crèdits, es veuen imatges simulant "live feed"; aleshores, es mostra un petit clip del Loaf, l'Ellen i el Tom Lizard, a qui posen veu l'Eduardo Franco https://en.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Franco_(actor), la Melissa Villaseñor https://en.wikipedia.org/wiki/Melissa_Villase%C3%B1or i en Tom Law https://www.imdb.com/name/nm5049642/, respectivament, jugant amb la màscara del batlle; durant la resta de lletres, surten animacions d'animals i emojis https://ca.wikipedia.org/wiki/Emoji; cap el final, apareix la dedicatòria, "Dedicated to beavers, monarch butterflies, all living things, and the humans who love and protect them"; i, de cloenda, una escena en la que unes bestioles li duen llet, ous i pa a l'ancià sord, interpretat pel Joe Spano https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Spano.
3. A partir d'un pressupost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 390.
4. Els tarannàs dels personatges de la Mabel Tanaka i del King George, interpretats per la Piper Curda https://en.wikipedia.org/wiki/Piper_Curda i el Bobby Moynihan https://en.wikipedia.org/wiki/Bobby_Moynihan, respectivament, s'inspiren en els de la companya del director, la Renee, i del mateix Daniel Chong https://en.wikipedia.org/wiki/Daniel_Chong.

COMENTARI: L'esperit ecologista https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecologisme del relat resulta encomiable, l'estètica llueix força, els moments d'acció engresquen i, fins i tot, el vessant tendre de l'àvia evoca certa emoció. No obstant això, trobo que la proposta fracassa pel que fa a la dimensió de tot plegat; ni el context científic/tecnològic ni el natural semblen suficientment raonables. A més, hi ha algun gag que grinyola massa, com el toc de 80s, amb la sessió d'aeròbic https://ca.wikipedia.org/wiki/Aer%C3%B2bic i la cançó de 1981, "Working for the Weekend" https://youtu.be/dsgBpsNPQ50, del grup canadenc, Loverboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Loverboy. Què són, animals del passat? Jubilats? Per altra banda, m'ha decebut bastant la paròdia simplista del dirigent populista https://ca.wikipedia.org/wiki/Populisme. És a dir, no m'esperava cap tesi sobre corrupció, política i gestió del medi ambient, només crec que l'assumpte és tractat massa a la lleugera. De fet, l'aparició de la psicopatia https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicopatia ridícula del rei insecte, més enllà del punt còmic que aquesta genera, permet eludir molt convenientment el conflicte real del desenvolupament sostenible https://ca.wikipedia.org/wiki/Desenvolupament_sostenible. Al final, la sensació que em queda és d'espectacle visual, sí, però, de batibull aberrant, també. Per cert, els pares del Chong, de Singapur; el pare de la Curda, descendent de coreans; em pregunto per què l'heroïna es diu Tanaka.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Lemon Drop Kid" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043733/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del pinxo per justificar la recaptació de donatius https://ca.wikipedia.org/wiki/Donaci%C3%B3.

PITJOR:
- La seqüència del mecanisme espatllat per desplegar el mobiliari en el casino https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino convertit en geriàtric https://ca.wikipedia.org/wiki/Resid%C3%A8ncia_geri%C3%A0trica.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim, escrit pel Damon Runyon https://en.wikipedia.org/wiki/Damon_Runyon, publicat per Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s en 1934, que havia estat adaptat a càrrec del Marshall Neilan https://en.wikipedia.org/wiki/Marshall_Neilan el mateix any de la seva publicació https://www.imdb.com/title/tt0025378/.
2. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1950 en els estudis de la productora, la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, i en l'hipòdrom de Santa Anita Park https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Anita_Park, a Arcadia, en l'estat nord-americà de California.
3. Entre 1950 i 1954, els actors protagonistes, el Bob Hope https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Hope i la Marilyn Maxwell https://en.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Maxwell, van tenir un afer adúlter ben conegut públicament.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè no van renovar-se els drets d'autor quan tocava sota la llei d'aleshores, 28 anys després de la seva estrena.

COMENTARI: Trobo que planteja una bona premissa amb el greuge al primer gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, la martingala de la beneficència nadalenca i la interferència del segon mafiós. Però, aleshores, ni desenvolupa ni resol amb prou enginy. En lloc d'això, sembla que es conformi amb gags de pa sucat amb oli, com el del paio despullant un maniquí femení en un aparador o muntat en una bicicleta transvestit https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme esquivant cotxes en contra direcció. Em crea conflicte, a més, el blanqueig de la figura del delinqüent, un autèntic malparit. He de reconèixer, no obstant, que com a pel·liculeta de temporada funciona suficientment, números musicals inclosos. Per cert, la cançó que es presentava en el film, "Silver Bells" https://en.wikipedia.org/wiki/Silver_Bells, composta pel Jay Livingston https://ca.wikipedia.org/wiki/Jay_Livingston i en Ray Evans https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Evans, originalment, va concebre's com "Tinkle Bells". Llavors, van adonar-se que el mot, tinkle, vol dir tant dringar com pixar. Ara, em pregunto el perquè d'estrenar-la al març en comptes de desembre.

EN UN MOT: Mesquina.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rain or Shine" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021282/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència dels disturbis, el moment dels crits, "Hey, Rube!" https://en.wikipedia.org/wiki/Hey,_Rube!, i l'incendi que arrasa el circ.

PITJOR:
- El sabotatge del sopar al club https://en.wikipedia.org/wiki/Country_club dels Conway per part de l'Smiley Johnson i l'Amos K. Shrewsberry, els personatges a càrrec del Joe Cook https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Cook_(actor) i en Tom Howard https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Howard_(comedian), respectivament, ajudats pel Dave Chasen https://en.wikipedia.org/wiki/Chasen%27s, que encarna un mosso "especial" que no se sap per què fa de cambrer.

NOTES:
1. És l'adaptació del musical de 1928 homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_or_Shine_(musical), amb llibret del James Gleason https://en.wikipedia.org/wiki/James_Gleason i en Maurice Marks https://www.imdb.com/name/nm0548913/; els números musicals, no obstant, van descartar-se abans de l'estrena per evitar el rebuig d'uns espectadors que començaven a avorrir el gènere https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_musical.
2. La carpa del circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Carpa_de_circ va instal·lar-se en el ranxo de Burbank, en l'estat nord-americà de California, del boxador retirat, en James Jackson Jeffries https://en.wikipedia.org/wiki/James_J._Jeffries, que va participar d'extra en el film també.
3. Es conserva la International Sound Version https://en.wikipedia.org/wiki/International_Sound_Version de la pel·lícula.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: Tenim el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle, la trama de conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Conspiraci%C3%B3, un tastet de circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Circ, elefants, felins, en Charles Gemora https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Gemora disfressat de goril·la i, fins i tot, alguns gags enginyosos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gag. Ah! I la Carmencita, el rol de l'Ethel Loreen Greer https://www.imdb.com/name/nm0339438/, que dóna peu a un parell d'acudits gràcies als seus 290 quilos de pes. Però, en conjunt, resulta una mica tabarra. Més que res, diria, per la sobredosi de poca-solta del duo protagonista. Llavors, la revolta dels artistes amb la grada plena sembla més aviat un despropòsit i l'avalot posterior, un tant impropi de públic familiar. El que sí trobo ben copsat és el patetisme de la Mary Rainey, interpretada per la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers, fent corredisses desesperades per les pistes. En fi, si ja m'ha costat així, sense música, no sé si hauria pogut empassar-me-la amb els números eliminats.

EN UN MOT: Entabanament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lovin' the Ladies" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021102/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- En Jimmy Farnsworth, el rol de l'Allen Kearns https://en.wikipedia.org/wiki/Allen_Kearns, quan el Peter Darby, encarnat pel Richard Dix https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Dix, el fa sortir de polleguera amb la seva xerrameca.

PITJOR:
- Suggerir que en Brooks, el paper de l'Anthony Bushell https://ca.wikipedia.org/wiki/Anthony_Bushell, treballa de majordom per gust i perquè no pot suportar errors gramaticals de gerents generals https://en.wikipedia.org/wiki/General_manager.

NOTES:
1. Adapta la peça teatral del 1919, "I Love You", escrita pel William LeBaron https://ca.wikipedia.org/wiki/William_LeBaron.
2. A partir d'un pressupost de 207 mil dòlars, va recaptar-ne'n 408 mil, significant un benefici per a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de 65 mil.
3. El títol de treball fou "The Roughneck Lover".
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: La sàtira cap a una burgesia desmenjada em sembla buida. I la paròdia d'una classe obrera ambiciosa, pèrfida. El menestral es presenta, de fet, com un mestretites de manual, en argot actual, un cunyat, arrogant, pedant, malcarat; trets que no tenen res a veure amb l'estatus social. Aleshores, planteja una teoria sobre l'enamorament https://ca.wikipedia.org/wiki/Enamorament de manera força inconsistent que només serveix per introduir una juguesca https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_d%27aposta de seducció típica amb opcions nul·les d'èxit. El problema rau, doncs, en l'absència de cap truc enginyós per donar la volta a una situació inicial impossible. En comptes d'això, ofereix una sèrie de flirts, un per cada personatge femení, inclosa la minyona, interpretada per la Virginia Sale https://en.wikipedia.org/wiki/Virginia_Sale, sense substància. Reconec, no obstant, que la poca-solta d'un moment de la trobada del protagonista amb la Louise Endicott, encarnada per la Rita La Roy https://en.wikipedia.org/wiki/Rita_La_Roy, m'ha fet petar de riure.

EN UN MOT: Bluf.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!