SÈRIE: "3 Body Problem - Temporada 1a" (21 de març de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13016388/episodes/?season=1

DURADA: 428 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat darrer del doctor Saul Durand al doctor Will Downing, els personatges interpretats pel Jovan Adepo i l'Alex Sharp, respectivament.

PITJOR:
- Tenint en compte el nivell d'infiltració en la Terra dels San-Ti i la seva suposada superioritat evolutiva, la crisi del capítol quart que suposa la rodalla de "La Caputxeta Vermella" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella en l'actitud extraterrestre resulta ridícula.

NOTES:
1. S'inspira en la trilogia d'en Liu Cixin https://ca.wikipedia.org/wiki/Liu_Cixin anomenada "Diqiú Wangshi" https://en.wikipedia.org/wiki/Remembrance_of_Earth%27s_Past, iniciada en 2006 amb la novel·la, "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_(novel); altres adaptacions del mateix material inclouen "Wodè Santi" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three-Body_Problem_in_Minecraft, dirigida pel Li Zhenyi, i "San Ti" https://en.wikipedia.org/wiki/Three-Body, a càrrec del Yang Lei i el Vincent Yang.
2. Els títols dels capítols són "Countdown", "Red Coast", "Destroyer of Worlds", "Our Lord", "Judgment Day", "The Stars Our Destination", "Only Advance" i "Wallfacer"; el pressupost total s'estima en 160 milions de dòlars, 20 per episodi.
3. El rodatge es va portar a terme entre octubre de 2021 i mitjans del 2022 en diferents indrets del Regne Unit, com Londres, llocs de la província de Pontevedra, com el Cabo Silleiro, a Baiona https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Silleiro, el Culebra Cut del Canal de Panamà https://ca.wikipedia.org/wiki/Culebra_Cut, el poble de Guadalupe de la província espanyola de Cáceres, o la ciutat nord-americana de Nova York.
4. La utilització de nano-filaments per seccionar objectes fou descrita per primera vegada en la novel·la de 1963, "Thin Edge", signada pel Randall Garrett https://en.wikipedia.org/wiki/Randall_Garrett.
5. En Xu Yao, un advocat que treballava pel Lin Qi https://en.wikipedia.org/wiki/Lin_Qi_(businessman), un dels productors que controlava els drets dels textos originals, va ser sentenciat a mort en març de 2024 per l'assassinat del seu cap.

COMENTARI: Confesso que no estic gens familiaritzat amb l'assumpte de la Gran Revolució Cultural Proletària https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Cultural. De manera que això de les sessions de lluita https://en.wikipedia.org/wiki/Struggle_session del pilot m'ha impactat. O sigui, la frustració davant la política i la condició humana, en general, de la jove doctora Ye Wenjie, el paper de la Zine Tseng, em sembla un punt de partida interessant. Penso que la pèrdua d'esperança legitima plantejar l'anhel d'una intervenció que resolgui els problemes domèstics per part d'una entitat superior, es tracti, aquesta, d'un déu o d'un ésser súper-desenvolupat d'una altra galàxia. El problema és que d'aquí a l'escudella que ens presenten, amb la implantació de comptes enrere als ulls, la secta de tarats, les ulleres de realitat virtual, la criogènia de cervells, les missions espacials amb propulsió radioactiva improvisades i els sophons dels pebrots, la història es torna bastant aleatòria, irracional, desesperada. Per què el Mike Evans, encarnat pel Jonathan Pryce, es comunica amb els San-Ti de manera tant rudimentària? Per què els extraterrestres no cerquen un planeta estable més proper a casa seva? Si el que volen és un genocidi, per què no eliminen la humanitat provocant una catàstrofe planetària amb les seves interferències electròniques? És a dir, no es pot negar que, estèticament, algunes de les escenes són força potents, com la de la massacre del Judgment Day del cinquè capítol (malgrat que, en el fons, esdevé molt poca-solta). Però, al final, tot plegat no passa d'una col·lecció incoherent de focs d’encenalls.

EN UN MOT: Absurda.

PAÍS:           GB, EUA, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Voices" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1567437/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La distorsió en la percepció del Jerry Hickfang, el paper a càrrec del Ryan Reynolds, del seu habitatge.

PITJOR:
- La nit de karaoke https://ca.wikipedia.org/wiki/Karaoke de la Fiona i la Lisa, encarnades per la Gemma Arterton i l'Anna Kendrick, respectivament.

NOTES:
1. Durant els 3 primers minuts dels crèdits, apareixen en Ryan Reynolds, la Gemma Arterton, l'Anna Kendrick, l'Ella Smith, el Michael Pink, la Valerie Koch i el Paul Brightwell fent una coreografia mentre sona "Sing a Happy Song", la cançó del Kenneth Gamble i el Leon Huff.
2. A partir d'un pressupost d'11 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 2.
3. El rodatge va començar cap a finals d'abril de 2013; es va dur a terme en indrets d'Alemanya, com Teltow https://en.wikipedia.org/wiki/Teltow o el Filmstudio Babelsberg https://en.wikipedia.org/wiki/Babelsberg_Studio, en l'estat de Brandenburg.
4. El guió va aparèixer en The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey) de 2009, l'enquesta publicada pel Franklin Leonard.

COMENTARI: Trobo que no n'hi ha prou amb pintar de rosa els carretons elevadors https://ca.wikipedia.org/wiki/Carret%C3%B3_elevador d'una factoria i atorgar veu als animals per convertir una història d'esquizofrènia https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquizofr%C3%A8nia en una comèdia. Per aquest costat, bastant insípida. No m'ha fet gens de gràcia, encara que el gat xerri amb accent escocès, la noia faci servir modismes britànics i l'indi, l'Adi Shankar, es presenti com un sibarita del sushi https://ca.wikipedia.org/wiki/Sushi. Per l'altre, pel vessant del suspens, sembla que l'afany d'acostar-se a la sàtira (o ves a saber), converteix els elements clàssics del gènere en passatges sense trempera ni emoció. Em refereixo, per exemple, a la visita a la casa de la infància de l'homicida o als mateixos assassinats atropellats de les mosses. Potser, és només qüestió d'expectatives; m'esperava quelcom diferent de la Marjane Satrapi https://ca.wikipedia.org/wiki/Marjane_Satrapi. Però, la veritat és que m'he avorrit molt.

EN UN MOT: Rasa.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "R.I.P.D." (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0790736/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals de les escenes de temps glaçat.

PITJOR:
- L'interrogatori a l'Stanley Nawicki, el paper interpretat pel Robert Knepper, quan el Jeff Bridges, fent del Roicephus Pulsipher, endrapa el menjar amb tandoori masala https://en.wikipedia.org/wiki/Tandoori_masala.

NOTES:
1. També, es coneix com "R.I.P.D.: Rest in Peace Department".
2. Es basa en el còmic homònim de 1999 desenvolupat pel Peter M. Lenkov https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_M._Lenkov.
3. A partir d'un pressupost d'uns 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 80.
4. En juliol de 2013, Atlus https://ca.wikipedia.org/wiki/Atlus va publicar el videojoc, "R.I.P.D. The Game".
5. La preqüela, "R.I.P.D. 2: Rise of the Damned" https://www.imdb.com/title/tt21094994/, dirigida pel Paul Leyden, va estrenar-se directe en Blu-ray i DVD en 2022.
6. Durant el primer minut de crèdits, es mostren il·lustracions; cap el final, surt la dedicatòria, "In Memory of / DAVID ELLIS / WILLIAM H. O'BRIEN".
7. El rodatge es va portar a terme entre setembre de 2011 i gener de 2012 en indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts, com Raynham, Boston, Quincy o Chelsea, també, a Providence, Rhode Island, i a Los Angeles, California.

COMENTARI: La veritat és que no acabo d'entendre la motivació dels monstres camuflats en la quotidianitat terrestre per voler engegar aquesta mena de portal xuclador d'ànimes, l'Staff of Jericho. Pretenen tocar la pera al departament fúnebre, és això? No sé. Què m'he perdut? Trobo el plantejament ben absurd. A més, tal com s'enllaça l'assumpte dels morts revoltats i les peces d'or amb la història dels agents, en Nick Walker i el Bobby Hayes, els personatges interpretats pel Ryan Reynolds i el Kevin Bacon, respectivament, fa, tot plegat, ferum d'improvisació argumental. És a dir, el fil global esdevé confús i poca-solta. La resta no té misteri, col·legues graciosets i espectacle visual frenètic d'estètica exagerada. Tot i que, a hores d'ara, meitat del 2025, els efectes d'aquell any semblen un tant barroers. Ah! Entenc que es tracta d'un gag però l'aparició de la Marisa Lee Miller https://en.wikipedia.org/wiki/Marisa_Miller resulta massa gratuïta.

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El mestre que va prometre el mar" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11887316/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent amb el que parla en castellà l'Enric Auquer fent de l'Antoni Benaiges.

PITJOR:
- L'actitud esquerpa de l'Ariadna, el personatge interpretat per la Laia Costa, no s'explica.

NOTES:
1. Es basa en una publicació de 2013, "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar", signada pel Francesc Escribano i Royo https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Escribano_i_Royo, en Sergi Bernal Ferrando, el Francisco Ferrándiz Martín i la Queralt Solé i Barjau https://ca.wikipedia.org/wiki/Queralt_Sol%C3%A9_i_Barjau, que recull una investigació al voltant de la figura de l'Antoni Benaiges i Nogués https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Benaiges_i_Nogu%C3%A9s.
2. Internacionalment, va acumular una recaptació d'uns dos milions i mig d'euros; se li estima un pressupost d'uns 2 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 23 d'agost i el 4 de novembre de 2022 en diferents indrets de Briviesca, Burgos, Salinillas de Bureba, Mura, l'Ametlla del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gualba, Vilanova i la Geltrú, Llinars del Vallès i Barcelona; la fossa comuna de La Pedraja, a Burgos, va recrear-se a Collserola, Barcelona, amb l'assistència de Francisco Etxeberria Gabilondo https://ca.wikipedia.org/wiki/Paco_Etxeberria, l'arqueòleg que va exhumar-la en 2010.
4. En anglès, s'anomena "The Teacher Who Promised the Sea"; abans dels crèdits surten diferents rètols en els que es fa referència, per exemple, a l'Asociación Escuela Maestro Antoni Benaiges de Bañuelos de Bureba; durant els 2 primers minuts de crèdits, es mostren documents i fotografies, alguna de l'Antoni Benaiges real i els seus alumnes del poble.

COMENTARI: La part de la història del mestre entre 1934 i 1936 es resol de manera solvent oferint apunts subtils però precisos sobre les relacions personals amb nens i adults, el tarannà idealista del protagonista, la dinàmica de poders en un context polític convuls https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola... Força austerament, tot sigui dit, mes suficient. En canvi, la connexió entre la descoberta de la fossa en 2010 i l'Ariadna (besnéta d'un represaliat!) esdevé confusa. La veritat és que no acabo de trobar-li gaire solta, a l'expedició que fa la noia a Burgos. Entenc la pretensió de personalitzar i d'intensificar l'element sentimental. Tal maniobra serveix, a més, per a introduir l'angoixa afegida que suposa per a descendents de les víctimes un oblit que arriba amb el pas inexorable del temps, suposo. D'acord. Trobo, no obstant, que el plantejament resulta maldestre; l'excusa, massa feble. Crec que hauria estat més genuí i natural, per exemple, relatar l'experiència d'un reporter gràfic, com el mateix Sergi Bernal Ferrando que va cobrir l'exhumació en qüestió, fent la seva feina de periodista en el terreny. En fi, sigui com sigui, l'espectacle colpeix.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Baila, Vini" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt34682248/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges de rehabilitació en les que el Vinícius José Paixão de Oliveira Júnior https://ca.wikipedia.org/wiki/Vin%C3%ADcius_J%C3%BAnior utilitza la cambra hiperbàrica o la cinta de córrer submergida.

PITJOR:
- Mostrar el missatge "Eu farei 10x se for preciso. Eles não estão preparados" sense context; la declaració fou emesa just després de la plantada del Reial Madrid Club de Futbol https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Madrid_Club_de_Futbol a la cerimònia del Ballon d'Or de 2024 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilota_d%27Or_2024 com a rebequeria del seu president, en Florentino Pérez Rodríguez https://ca.wikipedia.org/wiki/Florentino_P%C3%A9rez_Rodr%C3%ADguez, perquè la seva estrella no havia de ser el guardonat.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Vini Jr.".
2. Durant el primer minut dels crèdits, es mostren diferents imatges, per exemple, d'una subhasta benèfica de l'Instituto Vini Jr., una organització que va fundar el jugador en 2021 per facilitar l'accés a l'educació en entorns desfavorits.

COMENTARI: Com a culer que sóc, mirar-me això representa una auto-flagel·lació absolutament innecessària, un despropòsit total per part meva. Perquè repassar els èxits d'aquest nano, a hores d'ara, significa recordar les victòries de l'equip blanc, bàsicament, plenes de múltiples xambes i favoritismes varis. Segons havia llegit, però, la llavor d'aquesta peça havien estat els incidents de caire racista que el brasiler va protagonitzar com a víctima el 21 de maig de 2023 https://youtu.be/kOD71ecGFlM, ocorreguts durant el partit que l'enfrontava al València Club de Futbol https://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia_Club_de_Futbol a Mestalla. De manera que tenia certa curiositat per veure què i com s'explicava. Doncs, en comptes de la presentació d'un cas objectiu sobre l'assumpte en qüestió, m'he trobat una ensabonada de pa sucat amb oli a una estrella que no transmet ni vulnerabilitats ni valors ni, de fet, dignitat. O sigui que, al final, el seu posat d'abanderat, la seva croada per reclamar respecte i tal resulten, fins i tot, ridículs. Quedi clar que condemno qualsevol actitud xenòfoga sense peròs. Només manifesto que la seva posició sembla una estratègia per fer més gran la seva figura a base de presentar-se com apòstol d'una causa de consens generalitzat. La resta, molts minuts de morralla. Sí, algunes intervencions de companys, del Ronaldo Luís Nazário de Lima https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronaldo_Luis_Naz%C3%A1rio_de_Lima, del Roberto Carlos da Silva Rocha https://ca.wikipedia.org/wiki/Roberto_Carlos_da_Silva, del Javier Tebas Medrano https://ca.wikipedia.org/wiki/Javier_Tebas, del Carlo Ancelotti https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlo_Ancelotti, un cavaller només quan guanya... No totes gaire rellevants; la majoria, almenys, curioses. Ah! m'ha fet gràcia el Karim Mostafa Benzema https://ca.wikipedia.org/wiki/Karim_Benzema justificant unes actituds seves contra el Vini. Res, que me'l podia haver estalviat.

EN UN MOT: Esbiaixat.

PAÍS:           BRASIL.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Final Destination: Bloodlines" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9619824/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La premonició de l'Iris Campbell, el paper de la Brec Bassinger, somniada per l'Stefani Reyes, el personatge interpretat per la Kaitlyn Santa Juana, la flaire de finals dels 60s que desprèn i l'espectacularitat de l'esfondrament de l'Sky View Tower.

PITJOR:
- L'episodi de la màquina d'IRM https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_per_resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica que elimina tant l'Erik Campbell com el Bobby Campbell, encarnats pel Richard Harmon i l'Owen Patrick Joyner, respectivament.

NOTES:
1. Representa el sisè lliurament de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Final_Destination iniciada en 2000 amb el film dirigit pel James Wong, "Final Destination" https://www.imdb.com/title/tt0195714/.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 2024 en indrets de la ciutat canadenca de Vancouver.
3. A partir d'un pressupost de 50 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 280.
4. El títol apareix just abans dels crèdits del final; llavors, durant els 2 primers minuts, es repassen retalls de premsa que expliquen les desgràcies mortals seguint una moneda que va rodolant sobre una cinta vermella; aleshores, surt la dedicatòria, "In memory of Tony Todd", per l'actor que fa del William Bludworth i que va morir en novembre de 2024 d'un càncer d'estómac; la resta de crèdits van decorats amb cintes vermelles.

COMENTARI: Ves, que m'ha fet recordar aquell joc d'ordinador, "The Incredible Machine" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Incredible_Machine_(1993_video_game), per allò dels retops en els accidents! La fórmula juga amb l'expectativa d'una mort ben grotesca per cada víctima i la seqüència d'esdeveniments sòrdids resulta entretinguda (sempre que l'espectador toleri el gènere macabre, òbviament). És cert, a més, que els 14 anys de diferència entre l'estrena d'aquesta producció i la del capítol anterior https://ca.wikipedia.org/wiki/Destinaci%C3%B3_final_5 signifiquen un guaret https://ca.wikipedia.org/wiki/Guaret ideal, força convenient per a regenerar cert interès en el tipus de proposta. O sigui que em venia de gust revisitar l'assumpte. Pel que fa a la història en si, em grinyolen alguns aspectes com, per exemple, el distanciament familiar de la mare, la Rya Kihlstedt, o, cap el final, la decisió de tornar a la cabana de la vella Iris Campbell, el paper encarnat per la Gabrielle Rose, a càrrec de considerar-la fortalesa segura quan sembla evident que és un niu de perills per a neòfits. Però, bé, màniga ampla... Al cap i a la fi, tot plegat té un punt de la poca-solta i la caricatura del dibuix animat.

EN UN MOT: Solvent.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Oni Goroshi" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35111035/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes referències culturals japoneses, com la dansa de màscares del Bugaku https://en.wikipedia.org/wiki/Bugaku.

PITJOR:
- La rehabilitació miraculosa del Shuhei Sakata, el paper del Toma Ikuta.

NOTES:
1. El títol apareix passats 15 minuts des de l'inici; internacionalment, es coneix com "Demon City".
2. Es basa en el manga homònima del Masamichi Kawabe, publicat entre 2020 i 2024; alhora, recopilat en 16 tankobons https://ca.wikipedia.org/wiki/Tank%C5%8Dbon.

COMENTARI: Cops de puny a l'engròs, guitzes, ganivets i catanes https://ca.wikipedia.org/wiki/Catana per donar i per vendre, trets a dojo, sang i fetge, yakuzes https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza de pa sucat amb oli, enfrontament galdós portat al punt de la ridiculesa i suportat per un argument patètic, immadur, feble, trivial com la bagatel·la més vulgar. D'acord, cal reconèixer que alguna de les tombarelles que ens regala el protagonista mentre es baralla es podria salvar. Estic pensant, per exemple, en un salt a l'ull d'una escala que queda prou decent. No obstant això, malgrat comptades excepcions com aquesta que menciono, la majoria de la coreografia de combat, corredisses, efectes i trucs esdevenen morralla poca-solta. De fet, diria que la tàctica i la tècnica de lluita del paio tira a destralera, a maldestra. Una altra qüestió que perjudica l'espectacle és l'escenari, la tal Shinjo City, la ciutat endimoniada. Excepte per un parell de plans del començament que mostren discretament carrers degradats, la localització de l'acció resulta asèptica, insulsa, inconnexa de la trama. La panoràmica del quadre final en el que la Ryo, el personatge de l'Ami Toma, s'allunya en cotxe per una carretera flanquejada per fàbriques de poca categoria exemplifica la manca de recursos més estètics. I per què tant llarga? Quin suplici! No sé si el bo d'en Seiji Tanaka, guionista i director, pretenia encabir l'essència del manga https://ca.wikipedia.org/wiki/Manga en la pel·lícula. Si és així, no aprofita gaire el temps, crec. Total, una porqueria; m'he avorrit.

EN UN MOT: Lamentable.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!