LLARGMETRATGE: "Rumah Dinas Bapak" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32237658/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Sugeng, el paper del Sadana Agung Sulistya, remuga perquè no vol llevar-se per ajudar a cercar la néta del Bapak.

PITJOR:
- Alguns aspectes que no semblen gaire consistents, com el teletransport, la visió de la banyera o la possessió en l'àrea de bosc protegida.

NOTES:
1. El títol internacional és "Father's Haunted House".
2. Durant els crèdits, es mostren fotografies; després de mig minut de lletres, es presenta l'escena afegida de la mare, interpretada per l'Annisa Putri Ayudya https://en.wikipedia.org/wiki/Putri_Ayudya, i el fill, encarnat per l'Octavianus Fransiskus, comprant la joguina.
3. S'inspira en experiències reals del Dodit Wahyudi Mulyanto, un humorista, actor, presentador i cantant indonesi, que, en el film, fa el personatge del pare.
4. El rodatge es va portar a terme a Blitar https://en.wikipedia.org/wiki/Blitar, en la província indonèsia de Java Oriental, entre abril i maig de 2024.
5. El Jumat Kliwon que atemoreix els personatges és un dia, segons el calendari javanès https://en.wikipedia.org/wiki/Javanese_calendar, que resulta de combinar els sistemes de setmanes de 5 dies i de setmanes de 7 dies.

COMENTARI: Està bé, el referent al temps d'ocupació neerlandesa https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndies_Orientals_Neerlandeses. Tot i que, m'ensumo, hi deuen haver històries molt més horribles perpetrades sobre la gent d'aquell arxipèlag pels Europeus que les de relacions adúlteres amb embarassos pel mig. Tanmateix, pel que fa a l'espectacle, no flueix, el relat es fa massa feixuc. I els intents d'intercanvis còmics tampoc ajuden a amenitzar l'estona, ans al contrari, fan la progressió més travada per manca de gràcia. Trobo, a més, que els recursos bàsics del gènere, aparicions i cossos demacrats, acaben esdevenint repetitius. Sincerament, m'esperava quelcom una mica més genuí, més propi d'un lloc, per a mi, tant exòtic. La qüestió és que m'ha provocat més angúnia la invasió de llangardaixos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gekko al dormitori que no pas cap fantasmet. Ja sé que aquests animals es mengen els insectes però em sembla que no hi ha res més terrorífic que haver de dormir en un lloc a la mercè de ves a saber quines bèsties.

EN UN MOT: Embullada.

PAÍS:           INDONÈSIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shimmer Lake" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386691/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El perdó al Meth Billy, el personatge a càrrec del Matthew Evans Landry, en l'escena de l'assalt de la casa del Judge Brad Dawkins, en John Michael Higgins, per part de l'Andy Sikes, el paper del Rainn Wilson.

PITJOR:
- El moment en el que l'Steph Burton i el Zeke Sikes, encarnats per l'Stephanie Sigman i en Benjamin Walker, respectivament, li expliquen a l'Ed Burton, interpretat pel Wyatt Russell, l'assumpte de la paternitat.

NOTES:
1. El guió original, escrit pel mateix director, l'Oren Uziel, va aparèixer en l'edició de 2009 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey), l'enquesta de guions preferits no realitzats engegada en 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els capítols es presenten en ordre invers, "FRIDAY - Andy heads for the lake", "THURSDAY - Judge Dawkins calls an old friend", "WEDNESDAY - Chris Morrow gets in over his head" i "TUESDAY - Ed Burton makes a choice", i cadascun explica el dia d'un dels personatges fins a la seva mort.

COMENTARI: Rebaixa una mica massa el nivell intel·lectual de l'entorn, sobretot, amb elements com, no només, el Chris Morrow, encarnat pel Mark Rendall, pel qual almenys dóna una justificació, sinó, també, uns agents de l'FBI https://ca.wikipedia.org/wiki/Federal_Bureau_of_Investigation, el Kurt Biltmore i en Kyle Walker, interpretats pel Rob Corddry i el Ron Livingston, respectivament, i un ajudant del xèrif, el Reed Ethington a càrrec de l'Adam Pally, que semblen poc menys que babaus. Malgrat això, l'aposta per la poca-solta funciona, potser, gràcies a l'impuls inestimable de la figura del Rainn Wilson, explícitament còmica. Diria, no obstant, que rellisca una mica amb alguna de les gràcies; per exemple, fer dir la nena interpretada per la Isabel Dove https://www.imdb.com/name/nm7729990/ coses de l'estil de "Get in the back, you fat fuckin' bastard!". Per altra banda, el relat es veu afavorit per la peculiar estructura narrativa, cap enrere, i per la separació en les quatre línies que, en acabat, componen la història completa. El mòbil, tanmateix, aquesta venjança per la mort del nen en un accident, i la relació entre el poli i, especialment, el seu germà, em grinyola un pèl. Tampoc acabo de veure que 3 milions de dòlars no sigui prou capital per prendre-se'l seriosament. Però, bé, en general, ha passat sense dificultat.

EN UN MOT: Rancuniosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 3a" (Des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=3

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del proxeneta, la Jenny, el pare de la Jenny i l'Emma Simpson.

PITJOR:
- Alguns gags de farciment, com el de l'episodi 3r del restaurant de vegans https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme famolencs o el del 4t de la verge Maria https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs fent d'homicida.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia; excepte en la sortida del 3r capítol en la que sona el Billy Bragg https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Bragg entonant un tema dedicat a l'Ivan Dobsky, el personatge a qui posa veu el Simon Greenall, acabant amb un "Up the miners!".
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Continua l'humor mal parit amb la represa d'alguns running gags https://en.wikipedia.org/wiki/Running_gag de la temporada anterior, com el de The Paedofinder General, aquest cop, incloent un número amb la música de "Fire" https://en.wikipedia.org/wiki/Fire_(Arthur_Brown_song), la cançó de 1968 popularitzada per the Crazy World of Arthur Brown https://en.wikipedia.org/wiki/The_Crazy_World_of_Arthur_Brown, o el dels gihadistes poc motivats, també, amb una seqüència musical acompanyada per "Daydream Believer" https://en.wikipedia.org/wiki/Daydream_Believer, l'èxit del 1967 enregistrat per The Monkees https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Monkees, i moltes altres escenes farcides de mala llet, com la caricatura del NHS https://ca.wikipedia.org/wiki/Servei_Nacional_de_Salut_(Regne_Unit), la paròdia de les celebritats https://ca.wikipedia.org/wiki/Celebritat efímeres o la sàtira d'un futbolista anomenat Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers que acaba jugant i guanyant ell sol una copa, essent l'únic esportista sa de l'equip, el Warchester FC. Però, potser, la línia que m'ha cridat més l'atenció ha estat la del conill Noodles, un homenatge als dibuixos animats de l'escola Tex Avery https://ca.wikipedia.org/wiki/Tex_Avery. Sobretot, perquè els personatges del mestre Avery ja acostumaven a rebre de valent i, aqui, l'agressió esdevé més salvatge i crua encara. La pena és que no hi ha més temporades.

EN UN MOT: Corrosiva.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El 47" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27751957/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Salvador Reina https://ca.wikipedia.org/wiki/Salva_Reina fent del Felipín que li va valer un reconeixement en forma de Premio Goya.

PITJOR:
- La pasterada del fil del cor assajant "El rossinyol" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rossinyol per culminar amb la intervenció de la Joana, el paper de la Zoe Bonafonte, cantant "Gallo rojo, gallo negro", la cançó del Chicho Sánchez Ferlosio https://ca.wikipedia.org/wiki/Chicho_S%C3%A1nchez_Ferlosio.

NOTES:
1. S'inspira en l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978 del Manuel Vital Velo https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vital_Velo que va dur un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_de_Torre_Bar%C3%B3.
2. En Marcel Barrena, director i co-guionista, va descobrir la història a través de l'entrada https://eltranvia48.blogspot.com/2010/09/manuel-vital-para-siempre.html del blog, "El tranvía 48", gestionat pel Ricard Fernández Valentí; el director explicà que va poder contactar amb la néta del protagonista gràcies a un comentari de la dona en aquest blog que diu "Buenas noches. Acabamos de descubrir por casualidad, tu blog. Estamos encantados con el texto que has realizado. Lo has hecho con cariño y lo has acompañado con las fotografías más legendarias de mi abuelo, Manuel Vital. Me llena de orgullo. Te saludamos gratamente: Germán Berenguel (mi pareja) y Joana Vital. Gracias".
3. Abans dels crèdits, es mostra un clip del Manuel Vital real llegint una carta del seu pare; després del primer minut i mig de crèdits, durant el qual apareixen fotografies, surt l'agraïment, "Gràcies, Lynn, per millorar-nos, per omplir les nostres històries de veus precioses".
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2023 en indrets de Barcelona, Manresa, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
5. Entre d'altres guardons, va rebre el de Millor pel·lícula, en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor película, en la 39a dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.

COMENTARI: Si, com sembla ser el cas, a la gent a qui toca més de prop allò que es retrata, temporalment parlant, els satisfà per nostàlgia o pel que sigui no em sento amb gaire legitimitat per comentar gaire res. La veritat, no obstant, és que em deixa la sensació d'anècdota guarnida (i penso que l'activisme d'aquelles èpoques es mereix una mica més de respecte i menys demagògia fàcil). Per cert, en alguna publicació han sortit mencionats precedents de segrestos d'autobusos a Barcelona protagonitzats per altres militants, com la Maruja Ruiz Martos https://ca.wikipedia.org/wiki/Maruja_Ruiz_Martos. El que deia, trobo que eludir especificar l'afiliació del personatge, per exemple, no ajuda a traçar el context de manera prou acurada. I, alhora, amb escenes com la de l'Ortega, el gris que encarna el Vicente Romero, tornant la nena a casa (com un favor?) es rebaixa la integritat del relat a base del que queda com un truc d'excitació barat. Tampoc entenc què fa el paio en el saló de plens de l'ajuntament o l'abús de clips vells a mode de documental galdós. Això no treu que m'hagi fet emocionar. Encara que sigui pel fet de recordar-me que pot haver-hi altruistes amb tremp que aspirin a millorar el món, no només el seu, sinó el de tothom.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "SULT" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33501878/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Anne Marie Helger https://en.wikipedia.org/wiki/Anne_Marie_Helger interromp els protagonistes a mig clau per preguntar si és consensuat.

PITJOR:
- Els intercanvis beneitons de parella entre la Mia i l'Emil, els papers a càrrec de la Rosalinde Mynster i en Joachim Fjelstrup, respectivament, com quan comenten l'ús d'un portal pornogràfic https://ca.wikipedia.org/wiki/Pornografia de vídeos.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Copenhagen Love Story"; l'original significa gana i es refereix a la sensació de forat en l'estómac que provoca la infertilitat.
2. Es tracta de l'adaptació de la novel·la autobiogràfica homònima del 2022 escrita per la Tine Høeg.

COMENTARI: Me n'he penedit de seguida, de començar a veure-la, doncs, he tingut la certesa absoluta, tot just trobar-los a la pantalla, que els protagonistes no em provocarien cap mena de simpatia. A més, els temes de la infertilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Infertilitat i de la reproducció assistida https://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3_assistida estan fora completament de la meva llista de preocupacions actuals. O sigui que ha estat una mena de suplici presenciar fins al final les peripècies de la parella i la seva crisi. Tot i així, reconec el valor testimonial del relat que, imagino, resultarà especialment punyent per a qui hagi patit o estigui patint situacions similars. M'ha sobtat, això, sí, l'al·lusió a la gestació per substitució https://ca.wikipedia.org/wiki/Gestaci%C3%B3_per_substituci%C3%B3 perquè creia que estava prohibida a Europa. Segons Internet, ho està en països com França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Suècia, Noruega, Polònia, Àustria, Islàndia o Suïssa. No obstant, a Dinamarca, la pràctica altruista és permesa. Una altra de les singularitats, aquesta, no sé si exclusivament danesa, és anomenar la madrastra "bonusmor", és a dir, una mare suplement de la mare biològica de l'infant. Ves! Clar que, també, existeix el terme formal, "stedmod". I tal... Res, que me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Crònica.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Straume" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4772188/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El desguàs i el rescat del capibara https://ca.wikipedia.org/wiki/Capibara.

PITJOR:
- El moment paranormal del gat i el secretari https://ca.wikipedia.org/wiki/Secretari_(ocell) amb levitació selectiva en l'obertura del portal lluminós.

NOTES:
1. El títol internacional és "Flow".
2. La producció va durar 5 anys i mig, des de 2019; es va utilitzar el programari lliure, Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender, per a l'animació.
3. Li va ser atorgat el guardó de Best Animated Feature Film en la 97a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2024; també, va rebre el reconeixement com a Best Motion Picture – Animated en la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025; ambdós premis s'exhibeixen en el Latvijas Nacionalais mākslas muzejs https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_Nacional_de_Let%C3%B2nia.
4. Al final dels crèdits, es veu una balena sortint de l'aigua.
5. El servei postal letó, Latvijas Pasts https://en.wikipedia.org/wiki/Latvijas_Pasts, va emetre una edició limitada de segells per homenatjar el film i el Banc Central de la República de Letònia, el Latvijas Banka https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_Let%C3%B2nia, va fer una tirada limitada de 6 mil monedes d'argent de col·leccionista dedicada als animals protagonistes.

COMENTARI: No he acabat de copsar completament algunes qüestions, com ara si el portal de llum provoca la marea alta o si la inundació es presenta en format puntual o recurrent. Perquè, la veritat, m'he perdut uns quants fotogrames quan se'm tancaven els ulls d'avorriment. O sigui, reconec que estèticament resulta molt atractiva i que el misteri de l'escenari apocalíptic que suggereix atrapa fins a cert punt. Però, passada una estona, la deriva que no sembla dur enlloc m'ha destrempat bastant. Tampoc m'han convençut ni el comportament semi-humà dels animals ni la manca de cadàvers, de persones o de bèsties. Potser, els xucla la llum, els morts. O no m'he fixat prou bé. Jo què sé! Després, per l'aspecte muntanyenc dels indrets que mostren les imatges, m'ha fet la impressió que hi havia massa aigua. Almenys, considerant els minsos 70 metres d'increment de nivell del mar que pronostiquen els experts per quan el glaç de la Terra es fongui. Cert que la pel·lícula no especifica que hagi de ser la Terra allò que retrata. I que es tracta de ficció, clar. Amb tot, essent just i malgrat la son indecent que m'ha fet venir, crec que l'espectacle visual és digne de contemplar.

EN UN MOT: Repte.

PAÍS:           REPÚBLICA DE LETÒNIA, FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gekijou-ban Chensou Man Reze-hen" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30472557/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exuberància explosiva de la Reze, a qui posa veu la Reina Ueda https://en.wikipedia.org/wiki/Reina_Ueda.

PITJOR:
- Les resurreccions i regeneracions del Denji, el personatge a càrrec del Kikunosuke Toya https://en.wikipedia.org/wiki/Kikunosuke_Toya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Chainsaw Man – The Movie: Reze Arc" o "Chainsaw Man: Reze Arc".
2. Al final dels crèdits, es mostra un afegitó de 2 minuts.
3. Adapta esdeveniments succeïts en el cinquè i sisè volums de la sèrie manga, "Chensou Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man, escrita i il·lustrada pel Tatsuki Fujimoto, i és una seqüela de la primera temporada de l'adaptació a anime https://en.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man_(TV_series).

COMENTARI: D'acord, assumeixo el meu doble error. Primer, és un producte per a adolescents i no per a gent granadeta com jo. La beneiteria del festeig iniciatiu em sobra molt, les cites, l'escena a la piscina despullats. Segon, es tracta d'una represa. Culpa meva si encaro una continuació a pèl sense estar familiaritzat amb la premissa ni tenir-hi certa tirada prèvia. I, addicionalment, un altre tema que recau, també, en la meva persona, l'atabalament. Reconec que les escenes trepidants de lluites i explosions a tort i a dret m'han superat, massa repetició i confusió. Em faig vell, tu! A part d'això, els dimonis en forma de bomba o de motoserra i la immortalitat aleatòria m'han semblat barroers i una absurditat ridícula. Un diable necessita una motoserra o una pistola? Clar que, potser, tot plegat s'explica en el material original. Però és que tant me fa, no m'interessa. Em pregunto si fa 20 anys m'hauria agradat una proposta així... Ara em ve al cap un argument similar d'una sèrie anomenada "Bleach" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bleach, d'un tal Tite Kubo. Crec que la vaig deixar a mitges. Dubte, resolt, doncs. Resum: he perdut el temps.

EN UN MOT: Complement.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!