divendres, 13 de febrer del 2026

LLARGMETRATGE: "Sirāt" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32298285/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de l'estimbada del vehicle del Luis, el personatge a càrrec del Sergi López.

PITJOR:
- Afegir a la cerca d'una filla desapareguda la complicació de l'esclat d'un conflicte bèl·lic global.

NOTES:
1. Al principi, surt un rètol que diu "Existe un puente llamado Sirāt que une infierno y paraíso. Se advierte al que lo cruza que su paso es más estrecho que una hebra de cabello, más afilado que una espada"; el títol apareix passats 31 minuts.
2. En la 78a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/78%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, li va ser atorgat el Prix du jury, ex-æquo amb "In die Sonne schauen" https://www.imdb.com/title/tt28690468/.
3. A partir d'un pressupost de 6 milions i mig d'euros, va recaptar-ne'n uns 9.
4. El rodatge es va portar a terme entre maig i juliol de 2024 en indrets de Terol, com la Rambla de Barrachina, Saragossa i Marroc, a prop d'Ar-Raxīdiyya i Arfūd.

COMENTARI: Els guionistes, el Santiago Fillol https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Fillol i l'Óliver Laxe https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93liver_Laxe, sabran de raves https://ca.wikipedia.org/wiki/Rave_(m%C3%BAsica) i del Marroc https://ca.wikipedia.org/wiki/Marroc. O sigui que, probablement, estic equivocat amb els meus prejudicis. Però, aquesta mena d'expedició pel desert per anar a la recerca d'una festa, em sembla a mi agafada pels pèls. Sobretot, si han d'acostar-se a una àrea declaradament d'alt risc per la presència de mines antipersona https://ca.wikipedia.org/wiki/Mina_antipersona com és el Sàhara Occidental https://en.wikipedia.org/wiki/Land_mines_in_North_Africa, tocant a Mauritània. De manera que la sensació que em queda és la de pastitxo: per un costat, la fauna estrafolària del ball, per l'altre, l'aventura d'una travessa exòtica, i, finalment, la noia desapareguda d'ham. Diu que van arribar a enregistrar l'escena en la que el nen, interpretat pel Bruno Núñez Arjona, convenç el pare per tal que el deixi acompanyar-lo. Doncs, m'hauria agradat veure-la perquè tal decisió sembla massa temerària i massa poc funcional, gos inclòs, com per a que un adult amb dos dits de front la prengui. Total, que, més enllà del parell de cops d'efecte i les vistes naturals espectaculars, m'ha decebut.

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           ESPANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tár" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14444726/

DURADA: 158 minuts (Crèdits: 4 minuts, en l'inici; 3 minuts, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- La indiferència del germà, en Tony, interpretat pel Lee Sellar.

PITJOR:
- La pasterada del viatge a les Filipines per dirigir una interpretació de la banda sonora del videojoc, "Monster Hunter" https://en.wikipedia.org/wiki/Monster_Hunter.

NOTES:
1. Al principi, surt la dedicatòria, "For S.R. & W.F.".
2. Li va ser atorgada la Coppa Volpi per la migliore interpretazione femminile a la Cate Blanchett en la 79a edició de la Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia https://ca.wikipedia.org/wiki/79a_Mostra_Internacional_de_Cinema_de_Ven%C3%A8cia, on va estrenar-se la pel·lícula; l'actriu fou reconeguda, també, amb el guardó de Best Actress in a Leading Role en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA i amb el de Best Performance in a Motion Picture – Drama (Actress), en la 80a dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023.
3. En John Mauceri https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Mauceri fou l'assessor musical del Todd Field https://en.wikipedia.org/wiki/Todd_Field, director i guionista; va escriure el guió en 12 setmanes durant la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19.
4. A partir d'un pressupost d'uns 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 29.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i desembre de 2021 en indrets d'Alemanya, com Dresden, Berlín o Potsdam, i de la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. El relat m'ha fastiguejat tremendament des del minut zero per, entre d'altres motius, aquesta arrongància impostada de la Cate Blanchett https://ca.wikipedia.org/wiki/Cate_Blanchett. Què en queda, de postís! I voldria creure que, per la resta, la culpa rau en un guió incapaç de presentar una història de nínxol de manera adequada a algú neòfit en la matèria com jo. Però, obviament, entenc que l'error recau en mi per refiar-me d'un palmarès inflat i de l'opinió de crítics pedants. La qual cosa m'emprenya. Perquè totes les peculiaritats quotidianes, afectives o professionals, d'una directora (o director) d'orquestra, suposadament, d'elit no m'han d'importar per a res a priori; menys, encara, si el subjecte en qüestió és un personatge fictici. Per exemple, a què ve la tabarra de l'entrevista amb l'Adam Gopnik https://en.wikipedia.org/wiki/Adam_Gopnik (encara que intentin amenitzar-la amb plans de la confecció per part de l'Egon Brandstetter d'un vestit per a la protagonista)? O els 10 minuts de l'estira-i-arronsa del Juilliard School https://ca.wikipedia.org/wiki/Juilliard_School dicidint si cal o no separar l'autor de l'obra? És a dir, crec que la presentació podria haver estat una mica més tolerable amb un enfocament més directe, cap a l'assumpte de l'assetjament https://ca.wikipedia.org/wiki/Assetjament, la conducta inapropiada https://en.wikipedia.org/wiki/Inappropriateness, l'abús de poder https://ca.wikipedia.org/wiki/Ab%C3%BAs_de_poder, el favoritisme sexual, la cultura de la cancel·lació https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3 o la capitalització del talent. Jo què sé? Hi ha una referència un pèl ambigua a la figura del Plácido Domingo https://ca.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1cido_Domingo. Tenint en compte les dates, em pregunto si el film es podria haver inspirat en les acusacions d'assetjament sexual que van efectuar-se sobre ell l'agost de 2019 i la renúncia del cantant líric al seu càrrec com a director general de l'Òpera de Los Angeles https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Opera. Se me'n fot, la veritat. Tornant al plom, per què m'han d'explicar que en Beethoven https://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven va copiar-se d'en Mozart https://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart no sé quants compassos i deixar en l'aire allò rellevant per a la història que ens ocupa, els factors que incriminen definitivament la dona? A mi em sembla una exposició de desenllaç massa vague com per a que la directora acabi fent el numeret de la irrupció en l'enregistrament. Per cert, el misteri del metrònom https://ca.wikipedia.org/wiki/Metr%C3%B2nom i els kené peruans https://ca.wikipedia.org/wiki/Shipibo-conibo queda resolt? M'ho he perdut.

EN UN MOT: Inepte.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu la meva ignorància!

dijous, 12 de febrer del 2026

LLARGMETRATGE: "Mutant Aliens" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0277909/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sis mutants: "Furd", el peix volador, "QT", el cap, "Bubbles", el cuc, "Ali", el llangardaix, "Stretch", la granota, i "Lance", el porc.

PITJOR:
- El fragment dels éssers amb forma de parts del cos en el planeta dels nassos; fou la primera seqüència en animar-se, en la tardor de 1999, la resta va ser enllestida en agost del 2000.

NOTES:
1. Durant els crèdits, s'intercalen clips del procés de producció en time-lapse https://ca.wikipedia.org/wiki/Filmaci%C3%B3_a_intervals i, al final, es mostra l'Earl Jensen, a qui posa veu en Dan McComas, vestit d'astronauta i caminant sobre un fons d'estrelles.
2. En febrer del 2000, NBM Publishing https://en.wikipedia.org/wiki/NBM_Publishing va publicar una versió prèvia de la història en format novel·la gràfica https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_gr%C3%A0fica.
3. El Bill Plympton https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Plympton, director i guionista, va tenir la inspiració en veure una fotografia de la gossa Laika https://ca.wikipedia.org/wiki/Laika en una revista.
4. Els entintadors, que venien de l'School of Visual Arts https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_d%27Arts_Visuals, cobraven de 5 a 7 dòlars per hora i, si enllestien la feina, entre 10 i 12 dòlars per hora.

COMENTARI: Cal, potser, una mica d'indulgència per tal acceptar l'absurditat, l'animació descurada i els dibuixos barroers; però, el complot encaixa prou i l'espectacle, al capdavall, resulta divertit. Primer, perquè encerta amb la caricaturització del doctor maligne, corrupte, mesquí, el paper del George Casden. Després, perquè empescar-se una revenja mitjançant la creació d'uns monstres mutants derivats de conills porquins https://ca.wikipedia.org/wiki/Conill_porqu%C3%AD perduts per l'espai pinta bastant a disbarat hilarant. I, sobretot, per l'amanit de gags, com el de l'aterratge, quan la gent tem que l'astronauta, estirat al terra, vulgui treure's una pistola de l'escafandre però allò que es treu és la tita i ruixa la concurrència de pixum, o els de les representacions de la recepcionista obscena, o el moment de convertir la limusina del dolent en tota mena d'objectes poca-soltes. Agraït, doncs, per l'entreteniment.

EN UN MOT: Basta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu la meva ignorància!

dimecres, 11 de febrer del 2026

LLARGMETRATGE: "Rumah Dinas Bapak" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32237658/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Sugeng, el paper del Sadana Agung Sulistya, remuga perquè no vol llevar-se per ajudar a cercar la néta del Bapak.

PITJOR:
- Alguns aspectes que no semblen gaire consistents, com el teletransport, la visió de la banyera o la possessió en l'àrea de bosc protegida.

NOTES:
1. El títol internacional és "Father's Haunted House".
2. Durant els crèdits, es mostren fotografies; després de mig minut de lletres, es presenta l'escena afegida de la mare, interpretada per l'Annisa Putri Ayudya https://en.wikipedia.org/wiki/Putri_Ayudya, i el fill, encarnat per l'Octavianus Fransiskus, comprant la joguina.
3. S'inspira en experiències reals del Dodit Wahyudi Mulyanto, un humorista, actor, presentador i cantant indonesi, que, en el film, fa el personatge del pare.
4. El rodatge es va portar a terme a Blitar https://en.wikipedia.org/wiki/Blitar, en la província indonèsia de Java Oriental, entre abril i maig de 2024.
5. El Jumat Kliwon que atemoreix els personatges és un dia, segons el calendari javanès https://en.wikipedia.org/wiki/Javanese_calendar, que resulta de combinar els sistemes de setmanes de 5 dies i de setmanes de 7 dies.

COMENTARI: Està bé, el referent al temps d'ocupació neerlandesa https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndies_Orientals_Neerlandeses. Tot i que, m'ensumo, hi deuen haver històries molt més horribles perpetrades sobre la gent d'aquell arxipèlag pels Europeus que les de relacions adúlteres amb embarassos pel mig. Tanmateix, pel que fa a l'espectacle, no flueix, el relat es fa massa feixuc. I els intents d'intercanvis còmics tampoc ajuden a amenitzar l'estona, ans al contrari, fan la progressió més travada per manca de gràcia. Trobo, a més, que els recursos bàsics del gènere, aparicions i cossos demacrats, acaben esdevenint repetitius. Sincerament, m'esperava quelcom una mica més genuí, més propi d'un lloc, per a mi, tant exòtic. La qüestió és que m'ha provocat més angúnia la invasió de llangardaixos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gekko al dormitori que no pas cap fantasmet. Ja sé que aquests animals es mengen els insectes però em sembla que no hi ha res més terrorífic que haver de dormir en un lloc a la mercè de ves a saber quines bèsties.

EN UN MOT: Embullada.

PAÍS:           INDONÈSIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 10 de febrer del 2026

LLARGMETRATGE: "Shimmer Lake" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386691/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El perdó al Meth Billy, el personatge a càrrec del Matthew Evans Landry, en l'escena de l'assalt de la casa del Judge Brad Dawkins, en John Michael Higgins, per part de l'Andy Sikes, el paper del Rainn Wilson.

PITJOR:
- El moment en el que l'Steph Burton i el Zeke Sikes, encarnats per l'Stephanie Sigman i en Benjamin Walker, respectivament, li expliquen a l'Ed Burton, interpretat pel Wyatt Russell, l'assumpte de la paternitat.

NOTES:
1. El guió original, escrit pel mateix director, l'Oren Uziel, va aparèixer en l'edició de 2009 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey), l'enquesta de guions preferits no realitzats engegada en 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els capítols es presenten en ordre invers, "FRIDAY - Andy heads for the lake", "THURSDAY - Judge Dawkins calls an old friend", "WEDNESDAY - Chris Morrow gets in over his head" i "TUESDAY - Ed Burton makes a choice", i cadascun explica el dia d'un dels personatges fins a la seva mort.

COMENTARI: Rebaixa una mica massa el nivell intel·lectual de l'entorn, sobretot, amb elements com, no només, el Chris Morrow, encarnat pel Mark Rendall, pel qual almenys dóna una justificació, sinó, també, uns agents de l'FBI https://ca.wikipedia.org/wiki/Federal_Bureau_of_Investigation, el Kurt Biltmore i en Kyle Walker, interpretats pel Rob Corddry i el Ron Livingston, respectivament, i un ajudant del xèrif, el Reed Ethington a càrrec de l'Adam Pally, que semblen poc menys que babaus. Malgrat això, l'aposta per la poca-solta funciona, potser, gràcies a l'impuls inestimable de la figura del Rainn Wilson, explícitament còmica. Diria, no obstant, que rellisca una mica amb alguna de les gràcies; per exemple, fer dir la nena interpretada per la Isabel Dove https://www.imdb.com/name/nm7729990/ coses de l'estil de "Get in the back, you fat fuckin' bastard!". Per altra banda, el relat es veu afavorit per la peculiar estructura narrativa, cap enrere, i per la separació en les quatre línies que, en acabat, componen la història completa. El mòbil, tanmateix, aquesta venjança per la mort del nen en un accident, i la relació entre el poli i, especialment, el seu germà, em grinyola un pèl. Tampoc acabo de veure que 3 milions de dòlars no sigui prou capital per prendre-se'l seriosament. Però, bé, en general, ha passat sense dificultat.

EN UN MOT: Rancuniosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 9 de febrer del 2026

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 3a" (Des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=3

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del proxeneta, la Jenny, el pare de la Jenny i l'Emma Simpson.

PITJOR:
- Alguns gags de farciment, com el de l'episodi 3r del restaurant de vegans https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme famolencs o el del 4t de la verge Maria https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs fent d'homicida.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia; excepte en la sortida del 3r capítol en la que sona el Billy Bragg https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Bragg entonant un tema dedicat a l'Ivan Dobsky, el personatge a qui posa veu el Simon Greenall, acabant amb un "Up the miners!".
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Continua l'humor mal parit amb la represa d'alguns running gags https://en.wikipedia.org/wiki/Running_gag de la temporada anterior, com el de The Paedofinder General, aquest cop, incloent un número amb la música de "Fire" https://en.wikipedia.org/wiki/Fire_(Arthur_Brown_song), la cançó de 1968 popularitzada per the Crazy World of Arthur Brown https://en.wikipedia.org/wiki/The_Crazy_World_of_Arthur_Brown, o el dels gihadistes poc motivats, també, amb una seqüència musical acompanyada per "Daydream Believer" https://en.wikipedia.org/wiki/Daydream_Believer, l'èxit del 1967 enregistrat per The Monkees https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Monkees, i moltes altres escenes farcides de mala llet, com la caricatura del NHS https://ca.wikipedia.org/wiki/Servei_Nacional_de_Salut_(Regne_Unit), la paròdia de les celebritats https://ca.wikipedia.org/wiki/Celebritat efímeres o la sàtira d'un futbolista anomenat Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers que acaba jugant i guanyant ell sol una copa, essent l'únic esportista sa de l'equip, el Warchester FC. Però, potser, la línia que m'ha cridat més l'atenció ha estat la del conill Noodles, un homenatge als dibuixos animats de l'escola Tex Avery https://ca.wikipedia.org/wiki/Tex_Avery. Sobretot, perquè els personatges del mestre Avery ja acostumaven a rebre de valent i, aqui, l'agressió esdevé més salvatge i crua encara. La pena és que no hi ha més temporades.

EN UN MOT: Corrosiva.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu la meva ignorància!

diumenge, 8 de febrer del 2026

LLARGMETRATGE: "El 47" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27751957/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Salvador Reina https://ca.wikipedia.org/wiki/Salva_Reina fent del Felipín que li va valer un reconeixement en forma de Premio Goya.

PITJOR:
- La pasterada del fil del cor assajant "El rossinyol" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rossinyol per culminar amb la intervenció de la Joana, el paper de la Zoe Bonafonte, cantant "Gallo rojo, gallo negro", la cançó del Chicho Sánchez Ferlosio https://ca.wikipedia.org/wiki/Chicho_S%C3%A1nchez_Ferlosio.

NOTES:
1. S'inspira en l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978 del Manuel Vital Velo https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vital_Velo que va dur un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_de_Torre_Bar%C3%B3.
2. En Marcel Barrena, director i co-guionista, va descobrir la història a través de l'entrada https://eltranvia48.blogspot.com/2010/09/manuel-vital-para-siempre.html del blog, "El tranvía 48", gestionat pel Ricard Fernández Valentí; el director explicà que va poder contactar amb la néta del protagonista gràcies a un comentari de la dona en aquest blog que diu "Buenas noches. Acabamos de descubrir por casualidad, tu blog. Estamos encantados con el texto que has realizado. Lo has hecho con cariño y lo has acompañado con las fotografías más legendarias de mi abuelo, Manuel Vital. Me llena de orgullo. Te saludamos gratamente: Germán Berenguel (mi pareja) y Joana Vital. Gracias".
3. Abans dels crèdits, es mostra un clip del Manuel Vital real llegint una carta del seu pare; després del primer minut i mig de crèdits, durant el qual apareixen fotografies, surt l'agraïment, "Gràcies, Lynn, per millorar-nos, per omplir les nostres històries de veus precioses".
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2023 en indrets de Barcelona, Manresa, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
5. Entre d'altres guardons, va rebre el de Millor pel·lícula, en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor película, en la 39a dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.

COMENTARI: Si, com sembla ser el cas, a la gent a qui toca més de prop allò que es retrata, temporalment parlant, els satisfà per nostàlgia o pel que sigui no em sento amb gaire legitimitat per comentar gaire res. La veritat, no obstant, és que em deixa la sensació d'anècdota guarnida (i penso que l'activisme d'aquelles èpoques es mereix una mica més de respecte i menys demagògia fàcil). Per cert, en alguna publicació han sortit mencionats precedents de segrestos d'autobusos a Barcelona protagonitzats per altres militants, com la Maruja Ruiz Martos https://ca.wikipedia.org/wiki/Maruja_Ruiz_Martos. El que deia, trobo que eludir especificar l'afiliació del personatge, per exemple, no ajuda a traçar el context de manera prou acurada. I, alhora, amb escenes com la de l'Ortega, el gris que encarna el Vicente Romero, tornant la nena a casa (com un favor?) es rebaixa la integritat del relat a base del que queda com un truc d'excitació barat. Tampoc entenc què fa el paio en el saló de plens de l'ajuntament o l'abús de clips vells a mode de documental galdós. Això no treu que m'hagi fet emocionar. Encara que sigui pel fet de recordar-me que pot haver-hi altruistes amb tremp que aspirin a millorar el món, no només el seu, sinó el de tothom.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!