SÈRIE: "Mr Inbetween - Temporada 1a" (Des del 25 de setembre fins el 9 d'octubre de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7472896/episodes/?season=1

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Les visites del Ray i la Brittany a l'oncle Bruce, respectivament, encarnats en l'Scott Ryan, la Chika Yasumura i el Nicholas Cassim.

PITJOR:
- El paper del Peter, el personatge a càrrec del David Michôd, com a moderador del grup de gestió de l'ira https://en.wikipedia.org/wiki/Anger_management.

NOTES:
1. Es basa en la pel·lícula de 2005, "The Magician" https://www.imdb.com/title/tt0461989/, escrita, dirigida i interpretada pel mateix Scott Ryan.
2. Els títols dels capítols són: "The Pee Pee Guy", "Unicorns Know Everybody's Name", "Captain Obvious", "On Behalf of Society", "Hard Worker" i "Your Mum's Got a Strongbox".
3. La segona temporada, d'11 episodis, va emetre's entre el 12 de setembre i el 21 de novembre de 2019; la tercera, de 9 lliuraments, entre el 25 de maig i el 13 de juliol de 2021.
4. La Chika Yasumura, que fa de la Brittany, era la filla adoptiva del director de la sèrie, el Nash Edgerton.

COMENTARI: D'acord, desconec el negoci de la intimidació, però, per tal d'establir la base, potser, caldria presentar en pantalla una mica més de combat, d'agressió, de repte, d'exhibició de poder. És a dir, el paio protagonista sembla un merda que només sap etzibar guitzes, disparar trets i fer ganyotes d'ofès condescendent. Després, se suposa que es torna simpàtic perquè fa companyia al seu germà malalt, passeja un gos, li pinta les ungles a la filla de 8 anys, indulta policies infiltrats o lliura compensacions a les vídues de les seves víctimes errònies? Serà que no! A més, el conflicte amb el cunyat de l'amic grinyola massa. El Vasilli, el rol del Jackson Tozer, no pot ser tant babau. Tampoc m'empasso els darrers dos capítols, doncs, segueixen un argument d'estúpides conveniències. Repeteixo, no tinc ni idea de com funciona l'estrat criminal. La impressió, no obstant, és que tots plegats són molt passerells. Per exemple, per l'assumpte de la bomba en la caixa forta. Afortunadament, curta.

EN UN MOT: Fatxenda.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cold Storage" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8879928/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac de lumbàlgia https://ca.wikipedia.org/wiki/Lumb%C3%A0lgia que pateix el Robert Quinn, el paper a càrrec del Liam Neeson, en plena operació.

PITJOR:
- La disseminació convenientment selectiva del fong.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima, escrita pel David Koepp https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Koepp i publicada en 2019; el mateix autor fa de guionista.
2. El títol apareix transcorregut un quart d'hora; al principi, es mostren els rètols, "The Skylab space station fell out of orbit in 1979" https://ca.wikipedia.org/wiki/Skylab, "During its mission, it had been home to hundreds of scientific experiments", "Most of the debris burned up on re-entry, but some of it crashed to earth", "NASA thought it had recovered every piece", "They were wrong" i "PAY ATTENTION This shit is real".
3. El rodatge es va portar a terme entre març de 2023 i gener de 2024 en indrets d'Itàlia, com els Gallerie del monte Soratte https://en.wikipedia.org/wiki/Soratte_Bunker o els Stabilimenti De Paolis de Roma, i del Marroc, com Ouarzazate https://ca.wikipedia.org/wiki/Ouarzazate.
4. En Travis Meacham, el rol interpretat pel Joe Keery, surt llegint el llibre, "The Body Snatchers" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Body_Snatchers, una novel·la publicada en terminis durant 1954 escrita pel Jack Finney que, també, va d'una amenaça per a la humanitat arribada de l'espai.

COMENTARI: Aquesta història del coronel cap quadrat, en Wesley Jerabek, encarnat pel Richard Brake, i l'heroi en la reserva, el Robert Quinn, amb una amiga de la mateixa quinta, la Trini Romano, en la pell de la Lesley Manville, que han de tornar a l'acció per salvar el món fa una mica de pudoreta, la veritat. Però, entenc, és la manera d'emfatitzar la crítica sobre la burocràcia https://ca.wikipedia.org/wiki/Burocr%C3%A0cia, l'oblit i una avaluació de riscos massa lleugera o temerària. Es menciona l'escalfament global https://ca.wikipedia.org/wiki/Escalfament_global com una de les causes del problema. Dubto, no obstant, que es tracti d'un al·legat en aquest sentit. Sembla, més aviat, que l'aspiració del film no s'allunya de la mera explotació de la fórmula clàssica del terror biològic https://ca.wikipedia.org/wiki/Terror_corporal i prou. Allò primer que m'ha vingut al cap, malgrat l'emplaçament exprés de la peça del Jack Finney, "The Body Snatchers", ha estat l'episodi titulat "The Lonesome Death of Jordy Verrill" de la pel·lícula de 1982 dirigida pel mestre, en George Andrew Romero, "Creepshow" https://www.imdb.com/title/tt0083767/. Era l'adaptació d'un conte de 1976, "Weeds" https://en.wikipedia.org/wiki/Weeds_(short_story), escrit per l'Stephen King, el guionista d'aquella antologia. Encara que, aleshores, crec recordar, era un meteorit el que portava l'agent infecciós a la terra. I no hi apareixien bombes atòmiques de motxilla https://en.wikipedia.org/wiki/Special_Atomic_Demolition_Munition per resoldre contaminacions. La qüestió és que ficar els personatges en uns trasters perquè unes instal·lacions abandonades de l'exèrcit han estat venudes i reformades, sobretot, si l'indret sembla el cul del món, em grinyolava bastant. Doncs, resulta que sí, el lloc https://en.wikipedia.org/wiki/Atchison_Storage_Facility existeix als Missouri River Bluffs d'Atchison, en l'estat nord-americà de Kansas. Diu que en els 90s van identificar-se certs materials perillosos a la zona i van haver de posar-hi remei. En fi, deixem-ho córrer, que em deprimeixo! La idea era entretenir-se durant una hora i mitja. Missió acomperta.

EN UN MOT: Reiteració.

PAÍS:           EUA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "A Man on the Inside - Temporada 1a" (21 de novembre de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26670955/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts i mig (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El Ted Danson fent d'en Charles Nieuwendyk.

PITJOR:
- La disbauxa del 2n episodi en relació a l'alcohol i l'herba https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0nnabis_(droga).

NOTES:
1. S'inspira en el film documental de 2020, "El agente topo" https://www.imdb.com/title/tt11394298/, dirigit per la Maite Alberdi.
2. Els títols dels capítols són: "Tinker Tailor Older Spy", "The Man Who Knew Too Much About Bridges", "The Emily Always Rings Twice", "The Curious Incident of the Dog in the Painting Class", "Presents and Clear Danger", "Our Man in Sacramento", "From Russian Hill with Love" i "The Spy Who Came in from the Cold"; són referències, respectivament, a la novel·la del John le Carré, "Tinker Tailor Soldier Spy" https://en.wikipedia.org/wiki/Tinker_Tailor_Soldier_Spy, el film de l'Alfred Hitchcock, "The Man Who Knew Too Much" https://www.imdb.com/title/tt0025452/, la novel·la del James Mallahan Cain, "The Postman Always Rings Twice" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_carter_sempre_truca_dues_vegades_(novel%C2%B7la), la novel·la del Mark Haddon, "The Curious Incident of the Dog in the Night-Time" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_curi%C3%B3s_incident_del_gos_a_mitjanit, la novel·la del Tom Clancy, "Clear and Present Danger" https://en.wikipedia.org/wiki/Clear_and_Present_Danger, la novel·la del Graham Greene, "Our Man in Havana" https://en.wikipedia.org/wiki/Our_Man_in_Havana, la novel·la de l'Ian Fleming, "From Russia, with Love" https://en.wikipedia.org/wiki/From_Russia,_with_Love_(novel), i la novel·la del John le Carré, "The Spy Who Came in from the Cold" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Spy_Who_Came_in_from_the_Cold.
3. El 20 de novembre de 2025, va estrenar-se una segona temporada de 8 lliuraments.
4. Originalment, s'havia de dir "A Classic Spy"; el rodatge es va portar a terme entre febrer i maig de 2024 en indrets de San Francisco i Los Angeles, en l'estat nord-americà de California.

COMENTARI: El ganxo, a priori, era misteri i comèdia en un context de tercera edat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vellesa, potser, a l'estil d'"Only Murders in the Building" https://www.imdb.com/title/tt11691774/. Malauradament, es queda bastant en sentimentalisme i drama sense gaire més. Perquè d'investigació, misèria, i d'humor, poca cosa. Les iaies calentes, ves quina gràcia! O bé la situació gastada de quan apareixen alhora les dues dones a la residència, la filla i qui es fa passar per filla, en la pell de la Mary Elizabeth Ellis i la Lilah Richcreek Estrada, respectivament. Amb aquest intent de gag he començat a intuir la fluixera del guió; en l'episodi tercer, responsabilitat d'en Hayley Frazier i l'Emalee Burditt. En general, trobo que retrata de manera decent la pena, el dol, l'ànsia de connexió humana, familiar i d'amistat. Segurament, el tomb turístic del capítol 7è hagi estat allò que més m'ha entretingut, quan el Charles Nieuwendyk i el Calbert Graham, els papers del Ted Danson i l'Stephen McKinley Henderson, consoliden la seva relació passant temps plegats. Reconec, també, que m'han emocionat algunes escenes carrinclones, com la resolució de l'enigma. I, obviament, tractant-se d'una llar d'avis, assumptes de salut i de les conseqüènces de la decrepitud, amb al·lusió específica a malalties com el càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer o la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia, no deixen de trasbalsar. Mentrestant, elements que grinyolen, la Beatrice Vanbeck, interpretada per la Jama Williamson, que sembla fora de lloc, la directora que rebutja una promoció, la Didi Santos Cordero, a càrrec de l'Stephanie Beatriz, o el mateix cas plantejat pel client, l'Evan Cubbler, encarnat pel Marc Evan Jackson, arran d'una joia robada que fa fila de ser més barata que llogar un detectiu durant tot un mes. Total, decebut.

EN UN MOT: Deshonesta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Murderbot - Temporada 1a" (Des del 16 de maig fins l'11 de juliol de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30444310/episodes/?season=1

DURADA: 256 minuts i mig (Crèdits: 24 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La paròdia del progressisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Progressisme representada en els membres de la Preservation Alliance.

PITJOR:
- Els incisos del fulletó https://ca.wikipedia.org/wiki/Fullet%C3%B3 fictici, "The Rise and Fall of Sanctuary Moon", protagonitzat pel John Cho, en Jack McBrayer, el Clark Gregg i la DeWanda Wise.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2017, "All Systems Red" https://en.wikipedia.org/wiki/All_Systems_Red, la primera de la sèrie, "The Murderbot Diaries" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Murderbot_Diaries, creada per la Martha Wells https://ca.wikipedia.org/wiki/Martha_Wells.
2. Els títols dels capítols són: "FreeCommerce", "Eye Contact", "Risk Assessment", "Escape Velocity Protocol", "Rogue War Tracker Infinite", "Command Feed", "Complementary Species", "Foreign Object", "All Systems Red" i "The Perimeter".
3. El rodatge es va portar a terme entre març i juny de 2024 a Toronto i d'altres indrets de la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: De més a menys i amb llicències poètiques massa grolleres, trobo. La qüestió és que m'he llegit la sinopsi del material original de la Martha Wells i sembla una adaptació prou fidel. Bé, diu que el personatge de la Leebeebee, encarnada per l'Anna Konkle, no existia en el llibre mentre que, per contra, l'equip d'investigadors comptava amb dos membres addicionals, l'Overse i el Volescu. Però, a grans trets, quadra tot. La gràcia rau, sobretot, en la caricaturització del tarannà hippie https://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_hippie de la colla i en la flegma de l'androide defectuós. Malauradament, la befa arriba a la carrinclonada en algun moment. I l'assumpte del rescat de la personalitat del robot no està justificat, no té ni solta ni volta. L'altra cosa que queda a l'aire, almenys, jo no l'he copsat, és la justificació de la conspiració. Per què té valor el planeta dels cucs? Sí, d'acord, terres rares https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_rara... En fi, estèticament, correcte; la resta no m'ha convençut. Per cert, el darrer episodi, absolutament, sobrer.

EN UN MOT: Coixa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Fallout - Temporada 1a" (10 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12637874/episodes/?season=1

DURADA: 449 minuts (Crèdits: 27 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, l'ambientació https://ca.wikipedia.org/wiki/Posada_en_escena, l'attrezzo https://ca.wikipedia.org/wiki/Attrezzo; es fan palesos, els 153 milions de dòlars de pressupost.

PITJOR:
- L'estètica de postguerra https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_the_United_States_(1945%E2%80%931964) grinyola en relació a la línia temporal de l'argument.

NOTES:
1. S'inspira en la franquícia de videojocs del mateix nom https://en.wikipedia.org/wiki/Fallout_(franchise), creada per en Tim Cain i el Leonard Boyarsky.
2. Els títols dels capítols són: "The End", "The Target", "The Head", "The Ghouls", "The Past", "The Trap", "The Radio" i "The Beginning"; entre el 16 de desembre de 2025 i el 3 de febrer de 2026, va emetre's una segona temporada, també, de 8 capítols.
3. El rodatge, que es va portar a terme en indrets de New Jersey, New York, Utah, en els EUA, i de Namíbia, com Kolmanskop https://ca.wikipedia.org/wiki/Kolmanskop o l'Skeleton Coast https://en.wikipedia.org/wiki/Skeleton_Coast, va iniciar-se en juliol de 2022 i completar-se en març de 2023.
4. La pel·lícula fictícia del Cooper Howard, el personatge interpretat pel Walton Goggins, "A Man and His Dog", és una referència al cicle de contes, "A Boy and His Dog" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Boy_and_His_Dog, iniciat en 1969 pel Harlan Ellison i adaptat al cinema en 1975 https://www.imdb.com/title/tt0072730/.
5. Durant els crèdits de cada episodi, es suggereix amb una il·lustració l'escenari del capítol següent.

COMENTARI: L'espectacularitat no pot negar-se; visualment, impressiona. I, aparentment, ofereix elements per a tots els gustos, western https://ca.wikipedia.org/wiki/Western, ciència-ficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3, terror https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_terror, aventura https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_d'aventures... La pega rau en que la premissa que dóna peu al popurri resulta bastant estúpida, això de treure rèdit d'un atac nuclear https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear suicida per assolir el monopoli https://ca.wikipedia.org/wiki/Monopoli a llarg termini. D'acord que la guerra és negoci i que, fins i tot, aquest argument es pot llegir, per exemple, com una al·lusió a les teories de conspiració https://en.wikipedia.org/wiki/9/11_conspiracy_theories darrere la guerra contra el terrorisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_contra_el_terrorisme. Però, l'extrem em sembla massa absurd. Bé... Tant bon punt he escrit això m'han vingut al cap la colla de discapacitats intel·lectuals que dirigeixen el món actualment i m'he acollonit. En fi, tornant al tema, la qüestió és que el salt constant de fils m'ha atabalat. De fet, el primer episodi va destrempar-me força per aquest motiu. Em va caldre un període de re-motivació, setmanes, per reprendre la sèrie. I trobo que el clímax es prolonga en excés. Per cert, per què punyetes hauria de voler la Lee Moldaver, el rol a càrrec de la Sarita Choudhury, mantenir en vida el gul https://ca.wikipedia.org/wiki/Gul decrèpit de la Rose MacLean, el paper de l'Elle Vertes? Resposta: per cardar un cop d'efecte de merda. I el paio d'un ull que duu ulleres amb dos vidres? Pff! Nota al marge, bufó, el Kaiser Darrin https://en.wikipedia.org/wiki/Kaiser_Darrin.

EN UN MOT: Desviament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Am I Being Unreasonable? - Temporada 1a" (Des del 23 de setembre fins el 28 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15792042/episodes/?season=1

DURADA: 173 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de confusió amb els records i les visions de la Nic, el personatge de la Daisy May Cooper.

PITJOR:
- La infidelitat que provoca l'Alex, el paper del David Fynn https://en.wikipedia.org/wiki/David_Fynn, sembla bastant pírrica en tots els sentits si la idea era fotre el seu germà.

NOTES:
1. El títol és un homenatge al fil homònim del fòrum de discussió a Internet, Mumsnet https://en.wikipedia.org/wiki/Mumsnet, al qual va acudir la Daisy May Cooper https://en.wikipedia.org/wiki/Daisy_May_Cooper, co-guionista juntament amb la Selin Hizli https://en.wikipedia.org/wiki/Selin_Hizli, quan va tenir problemes amb el seu matrimoni.
2. Està composta per 6 capítols; entre el 5 de febrer i el 12 de març de 2025, es va emetre una segona temporada, també, de 6 episodis.
3. Durant els crèdits del 5è episodi, sona el poema del John Cooper Clarke, "I Wanna Be Yours" https://en.wikipedia.org/wiki/I_Wanna_Be_Yours, recitat pel mateix autor.
4. En la 69a edició dels British Academy Television Awards https://en.wikipedia.org/wiki/2023_British_Academy_Television_Awards, en Lenny Rush https://en.wikipedia.org/wiki/Lenny_Rush va rebre el guardó de Best Male Comedy Performance per la seva interpretació de l'Ollie.

COMENTARI: En el vessant del suspens, em queda la sensació que fa una mica de trampa en uns quants elements. L'actitud planyívola de la dona que mostra la rememoració final, per exemple, no quadra amb el tarannà del personatge condescendent i sarcàstic presentat durant la resta de capítols. O l'accident en si, l'abric travat a la porta del vagó, que resulta un tant inversemblant. A més, diria que el maquinista d'un tren que inicia la marxa hauria de fixar-se en l'andana en algun moment de l'arrencada. Malament rai, si no es el cas! Tot i que no ho sé, no sóc conductor de ferrocarril. El canvi de perspectiva del quart lliurament intensifica aquesta impressió d'engany. Segurament, no tant d'engany com d'ocultació d'informació en el relat. Però, d'acord, és un recurs. Per altra banda i malgrat l'acidesa, les paròdies m'han fet gràcia: la vella racista, la Mrs Baggott, encarnada per la Georgie Glen https://en.wikipedia.org/wiki/Georgie_Glen, l'encarregat perepunyetes, en Gavin, el paper del Phil Dunning https://www.imdb.com/name/nm10197979/, l'aspirant a humorista sense talent, la Lucy, el rol a càrrec de la Karla Crome https://en.wikipedia.org/wiki/Karla_Crome. Fins i tot, he esclatat a riure amb el moment de veu d'espinguet del Dan, interpretat pel Dustin Demri-Burns https://en.wikipedia.org/wiki/Dustin_Demri-Burns, en el memorial. No obstant això, m'ha incomodat més que m'ha divertit.

EN UN MOT: Desequilibri.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tokyo Cowboy" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22815732/

DURADA: 117 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del trasllat de bestiar.

PITJOR:
- Els fums que gasta la Peg, el paper de la Robin Weigert, tenint en compte que l'explotació que gestiona ni li pertany ni genera benefici.

NOTES:
1. La història s'inspira en l'article d'una revista amb el que va ensopegar en Marc Marriott, el director, que explicava la compra d'un ranxo a Montana per part d'una empresa japonesa i l'enviament de salarymen https://ca.wikipedia.org/wiki/Salaryman a la finca per sotmetre's a instrucció.
2. El rodatge es va portar a terme en 20 dies de 2022, dels quals 5 a Tòquio i la resta, en indrets de la Paradise Valley https://en.wikipedia.org/wiki/Paradise_Valley_(Montana) de l'estat nord-americà de Montana.
3. Durant els crèdits, es mostra un clip en el que alguns dels personatges es remullen en una font termal https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_termal.

COMENTARI: El vessant estètic no mata, la part còmica fluixeja i converteix la manca de rumb en tedi. A més, no m'acabo de creure la poca traça de la figura del Hideki, l'Arata Iura https://en.wikipedia.org/wiki/Arata_Iura, suposadament, un alt executiu, fent presentacions amb errades de traducció ximples, escollint malament tant indumentària com vehicles per a explorar un terreny rural i enfocant problemes econòmics amb rampells emocionals. Em grinyolen, també, el Wada, encarnat pel Jun Kunimura https://en.wikipedia.org/wiki/Jun_Kunimura, o la carrinclonada de la festa quinceañera https://en.wikipedia.org/wiki/Quincea%C3%B1era. Tot i que el moment batanga https://en.wikipedia.org/wiki/Batanga_(cocktail) de desinhibició del japonès i el desdeny que mostren cap a ell el Javier i la Verónica, els rols del Goya Robles i l'Stephanie Hernandez, m'ha semblat força acurat. En general, una pèrdua de temps. L'apunt curiós és l'Ayako Fujitani https://en.wikipedia.org/wiki/Ayako_Fujitani, que fa de Keiko, de co-guionista i és filla de l'Steven Seagal https://ca.wikipedia.org/wiki/Steven_Seagal.

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           EUA, JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!