LLARGMETRATGE: "SULT" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33501878/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Anne Marie Helger https://en.wikipedia.org/wiki/Anne_Marie_Helger interromp els protagonistes a mig clau per preguntar si és consensuat.

PITJOR:
- Els intercanvis beneitons de parella entre la Mia i l'Emil, els papers a càrrec de la Rosalinde Mynster i en Joachim Fjelstrup, respectivament, com quan comenten l'ús d'un portal pornogràfic https://ca.wikipedia.org/wiki/Pornografia de vídeos.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Copenhagen Love Story"; l'original significa gana i es refereix a la sensació de forat en l'estómac que provoca la infertilitat.
2. Es tracta de l'adaptació de la novel·la autobiogràfica homònima del 2022 escrita per la Tine Høeg.

COMENTARI: Me n'he penedit de seguida, de començar a veure-la, doncs, he tingut la certesa absoluta, tot just trobar-los a la pantalla, que els protagonistes no em provocarien cap mena de simpatia. A més, els temes de la infertilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Infertilitat i de la reproducció assistida https://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3_assistida estan fora completament de la meva llista de preocupacions actuals. O sigui que ha estat una mena de suplici presenciar fins al final les peripècies de la parella i la seva crisi. Tot i així, reconec el valor testimonial del relat que, imagino, resultarà especialment punyent per a qui hagi patit o estigui patint situacions similars. M'ha sobtat, això, sí, l'al·lusió a la gestació per substitució https://ca.wikipedia.org/wiki/Gestaci%C3%B3_per_substituci%C3%B3 perquè creia que estava prohibida a Europa. Segons Internet, ho està en països com França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Suècia, Noruega, Polònia, Àustria, Islàndia o Suïssa. No obstant, a Dinamarca, la pràctica altruista és permesa. Una altra de les singularitats, aquesta, no sé si exclusivament danesa, és anomenar la madrastra "bonusmor", és a dir, una mare suplement de la mare biològica de l'infant. Ves! Clar que, també, existeix el terme formal, "stedmod". I tal... Res, que me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Crònica.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Straume" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4772188/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El desguàs i el rescat del capibara https://ca.wikipedia.org/wiki/Capibara.

PITJOR:
- El moment paranormal del gat i el secretari https://ca.wikipedia.org/wiki/Secretari_(ocell) amb levitació selectiva en l'obertura del portal lluminós.

NOTES:
1. El títol internacional és "Flow".
2. La producció va durar 5 anys i mig, des de 2019; es va utilitzar el programari lliure, Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender, per a l'animació.
3. Li va ser atorgat el guardó de Best Animated Feature Film en la 97a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2024; també, va rebre el reconeixement com a Best Motion Picture – Animated en la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025; ambdós premis s'exhibeixen en el Latvijas Nacionalais mākslas muzejs https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_Nacional_de_Let%C3%B2nia.
4. Al final dels crèdits, es veu una balena sortint de l'aigua.
5. El servei postal letó, Latvijas Pasts https://en.wikipedia.org/wiki/Latvijas_Pasts, va emetre una edició limitada de segells per homenatjar el film i el Banc Central de la República de Letònia, el Latvijas Banka https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_Let%C3%B2nia, va fer una tirada limitada de 6 mil monedes d'argent de col·leccionista dedicada als animals protagonistes.

COMENTARI: No he acabat de copsar completament algunes qüestions, com ara si el portal de llum provoca la marea alta o si la inundació es presenta en format puntual o recurrent. Perquè, la veritat, m'he perdut uns quants fotogrames quan se'm tancaven els ulls d'avorriment. O sigui, reconec que estèticament resulta molt atractiva i que el misteri de l'escenari apocalíptic que suggereix atrapa fins a cert punt. Però, passada una estona, la deriva que no sembla dur enlloc m'ha destrempat bastant. Tampoc m'han convençut ni el comportament semi-humà dels animals ni la manca de cadàvers, de persones o de bèsties. Potser, els xucla la llum, els morts. O no m'he fixat prou bé. Jo què sé! Després, per l'aspecte muntanyenc dels indrets que mostren les imatges, m'ha fet la impressió que hi havia massa aigua. Almenys, considerant els minsos 70 metres d'increment de nivell del mar que pronostiquen els experts per quan el glaç de la Terra es fongui. Cert que la pel·lícula no especifica que hagi de ser la Terra allò que retrata. I que es tracta de ficció, clar. Amb tot, essent just i malgrat la son indecent que m'ha fet venir, crec que l'espectacle visual és digne de contemplar.

EN UN MOT: Repte.

PAÍS:           REPÚBLICA DE LETÒNIA, FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gekijou-ban Chensou Man Reze-hen" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30472557/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exuberància explosiva de la Reze, a qui posa veu la Reina Ueda https://en.wikipedia.org/wiki/Reina_Ueda.

PITJOR:
- Les resurreccions i regeneracions del Denji, el personatge a càrrec del Kikunosuke Toya https://en.wikipedia.org/wiki/Kikunosuke_Toya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Chainsaw Man – The Movie: Reze Arc" o "Chainsaw Man: Reze Arc".
2. Al final dels crèdits, es mostra un afegitó de 2 minuts.
3. Adapta esdeveniments succeïts en el cinquè i sisè volums de la sèrie manga, "Chensou Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man, escrita i il·lustrada pel Tatsuki Fujimoto, i és una seqüela de la primera temporada de l'adaptació a anime https://en.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man_(TV_series).

COMENTARI: D'acord, assumeixo el meu doble error. Primer, és un producte per a adolescents i no per a gent granadeta com jo. La beneiteria del festeig iniciatiu em sobra molt, les cites, l'escena a la piscina despullats. Segon, es tracta d'una represa. Culpa meva si encaro una continuació a pèl sense estar familiaritzat amb la premissa ni tenir-hi certa tirada prèvia. I, addicionalment, un altre tema que recau, també, en la meva persona, l'atabalament. Reconec que les escenes trepidants de lluites i explosions a tort i a dret m'han superat, massa repetició i confusió. Em faig vell, tu! A part d'això, els dimonis en forma de bomba o de motoserra i la immortalitat aleatòria m'han semblat barroers i una absurditat ridícula. Un diable necessita una motoserra o una pistola? Clar que, potser, tot plegat s'explica en el material original. Però és que tant me fa, no m'interessa. Em pregunto si fa 20 anys m'hauria agradat una proposta així... Ara em ve al cap un argument similar d'una sèrie anomenada "Bleach" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bleach, d'un tal Tite Kubo. Crec que la vaig deixar a mitges. Dubte, resolt, doncs. Resum: he perdut el temps.

EN UN MOT: Complement.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bugonia" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12300742/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del suïcidi del Don, el paper de l'Aidan Delbis.

PITJOR:
- La representació dels andromedians en la seva nau nodrissa, vestits amb jerseis de llana gegant.

NOTES:
1. És una revisió del film sud-coreà de 2003, "Jigureul jikyeora!" https://www.imdb.com/title/tt0354668/, escrit i dirigit pel Jang Joon-hwan.
2. A partir d'un pressupost de 55 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 42.
3. El títol deriva d'una creença popular https://en.wikipedia.org/wiki/Bugonia de la regió Mediterrània.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 2024 en diferents indrets, com Oxshott i High Wycombe, a Anglaterra, o Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia; en maig de 2025, van enregistrar la darrera escena a la platja grega de Sarakiniko https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_Sarakiniko.
5. Els crèdits es mostren amb sons de natura de fons, excepte pel primer mig minut durant el qual sona la versió cantada per la Marlene Dietrich de "Where Have All the Flowers Gone?" https://ca.wikipedia.org/wiki/Where_Have_All_the_Flowers_Gone%3F, la cançó d'en Pete Seeger.

COMENTARI: Massa truculenta per passar com a comèdia o paròdia i massa maldestra per acostar-se a ciència-ficció amb cara i ulls. Pel que fa al vessant del segrest, destacaria l'escena de la tortura per descàrrega elèctrica https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrampada_el%C3%A8ctrica. M'ha fet patir, la dona. Tot i així, com amb la resta de l'escenari del rapte, resulta un tant inversemblant. És a dir, l'entorn sembla el cul del món; l'executiva interpretada per l'Emma Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Stone no hi pinta res ni allà ni a la factoria ni a l'oficina de pacotilla. Entenc que la idea era ridiculitzar un cert perfil de hillbilly https://ca.wikipedia.org/wiki/Hillbilly afeccionat a confeccionar teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, en tal context, a mi no m'encaixa el relat. Tampoc m'acaba de convèncer el drama de la mare en coma per culpa dels experiments amb cosmètics, el personatge de l'Alicia Silverstone https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Silverstone. Em sap greu, noia, l'única cosa que em ve al cap quan penso en tu és el clip de "Crazy" https://en.wikipedia.org/wiki/Crazy_(Aerosmith_song) d'Aerosmith. I, de fet, la que m'agradava era l'altra, la Liv Tyler https://ca.wikipedia.org/wiki/Liv_Tyler. Com deia, ni tant sols lligat amb una suposada investigació alienígena, no li trobo gaire sentit. I, en general, la part fantàstica queda bastant pegot. En fi, que m'ha agradat veure-li les berrugues a la protagonista i poca cosa més.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           GB, ÉIRE, COREA DEL SUD, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I byeore piryohan" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28664733/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El video-missatge de la Son Ji-young, a qui posa veu l'Ahn Young-mi, en el que queda enregistrada la catàstrofe marciana.

PITJOR:
- El rampell del Jay, el paper del Hong Kyung, d'imitar el pare de l'astronauta i anar a enviar senyals a Mart amb una antena i un walkie-talkie https://ca.wikipedia.org/wiki/Walkie-talkie.

NOTES:
1. El títol internacional és "Lost in Starlight".
2. Deriva d'un vídeo musical d'en Han Ji-won, director i co-guionista, elaborat per a la firma de joieria, StoneHenge.
3. Van caldre 5 anys per enllestir la producció.
4. Els actors que fan de protagonistes, la Kim Tae-ri https://en.wikipedia.org/wiki/Kim_Tae-ri i el Hong Kyung https://en.wikipedia.org/wiki/Hong_Kyung, van compondre la cançó, "Life Goes On", per a la banda sonora.

COMENTARI: Ras i curt, una castanya. L'única cosa que destacaria seria el decorat, els dibuixos de fons d'estil realista; cosa que, en els temps que corren, tampoc crec que tingui gaire mèrit. Senzillament, m'ha estat impossible connectar amb una història d'amor insulsa, justificada a partir d'una mena de maqueta d'un cantautor frustrat que resulta ser la peça preferida de la doctora. Ves, quina casualitat! Ni m'ha suggerit res una missió espacial al planeta vermell que sembla poc més que rutinària. D'acord, el trauma de la filla que segueix diligentment els passos de la seva mare i tal i pasqual... i el pare, al manicomi. "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. Els intents del guió de provocar cap mena d'emoció en mi han fracassat; en realitat, gairebé, em causen pena. De fet, el moment més intens ha estat un record meu, aliè a la pel·lícula, quan m'ha vingut a la memòria el desastre de 1986 del transbordador espacial Challenger https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger. No té res a veure, no sé perquè m'hi ha fet pensar.

EN UN MOT: Anodina.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sew Torn" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23157384/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris de la Serra de Calanda i les Valls de Tamina i la banda sonora, amb peces com "The Sewing Machine", la cançó composta pel Frank Loesser https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Loesser.

PITJOR:
- Tota la xerrameca de traficant de pacotilla del Hudson, el personatge a càrrec del John Lynch, en el restaurant Gasthof Calanda del poble suís de Vättis.

NOTES:
1. Es basa en el curtmetratge homònim de 2019 https://www.imdb.com/title/tt9663466/ del mateix director, el Freddy Macdonald, que li va servir per a ser admès en l'American Film Institute https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Film_Institute.
2. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de la regió de Sarganserland https://ca.wikipedia.org/wiki/Districte_de_Sarganserland, en el cantó suís de Sankt Gallen.
3. El guió el van escriure entre pare i fill, el Freddy https://en.wikipedia.org/wiki/Freddy_Macdonald i en Fred Macdonald https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Macdonald.
4. L'instigador de la pel·lícula fou en Joel Coen https://en.wikipedia.org/wiki/Joel_Coen que, després de mirar-se el curt, va recomanar al Freddy convertir-lo en llargmetratge.

COMENTARI: El component de màquina de Rube Goldberg https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_Rube_Goldberg que prometien els jocs amb els fils que fa la Barbara, el paper de l'Eve Connolly, era allò que més interès em despertava. Perquè, trobo, aquest tipus d'espectacles de circuit retorçat són sempre sinònim d'entreteniment. Malauradament, la majoria dels muntatges amb cordills que apareixen en el film es veuen bastant galdosos. Res. No obstant, el plantejament narratiu, oferint desenllaços alternatius, encara semblava un al·licient prou potent. Però, tampoc, cap de les possibilitats presentades resulta especialment raonable, ni tant sols l'extra; situacions i diàlegs que grinyolen massa. Només queda, doncs, una estètica, això, sí, força polida, i un llenguatge visual que gestiona òptimament el to d'algunes escenes, almenys, formalment. Justeja molt, no me l'he creguda i m'ha avorrit.

EN UN MOT: Verda.

PAÍS:           EUA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!