LLARGMETRATGE: "Vingt Dieux" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32086034/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del naixement del vedell.

PITJOR:
- La baralla entre el Totone i el Jean-Yves, els personatges a càrrec del Clément Faveau i el Mathis Bernard, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Holy Cow".
2. En la 50a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/50a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, la Louise Courvoisier va rebre el guardó per Meilleur premier film i la Maïwène Barthelemy, per Meilleure révélation féminine; en la 77a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/77%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, va ser reconeguda amb el Prix de la jeunesse de la categoria Un certain regard.
3. A partir d'un pressupost de 2,8 milions d'euros, va recaptar-ne'n uns 6.
4. La Louise Courvoisier, directora i co-guionista, va passar 3 anys escribint el guió; la seva família va participar, també, en la producció efectuant diferents tasques, per exemple, els pares, el Charles i la Linda Courvoisier, van compondre la música.

COMENTARI: M'ha recordat a "Alcarràs" https://www.imdb.com/title/tt11930126/ de la Carla Simón per l'atmosfera rural, per la utilització d'actors no professionals, per tractar-se d'un relat proper a la directora (en aquest cas, original del departament del Jura https://ca.wikipedia.org/wiki/Jura_(departament), un dels associats a la producció del formatge comté https://ca.wikipedia.org/wiki/Comt%C3%A9). I m'ha agradat prou perquè suggereix certa autenticitat. Però, em grinyolen alguns aspectes. En primer lloc, l'assumpte de l'accident mortal del pare sembla un pèl massa dràstic. Tot i que, en fi, pot ser; no posaré en dubte el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol. Després, se suposa que la família ja es dedica a fer formatge, si més no, el pare. Com és que ningú aconsella al nano que segueixi el negoci? Que el primer que fa l'idiota es vendre eines i estris! Sobirana estupidesa. I, tercer, on és l'estat del benestar https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_del_benestar francès? La república ha de deixar la custòdia de la nena, el paper de la Luna Garret, a un adolescent imbècil? Total, que el context, correcte; la història en si, així així.

EN UN MOT: Introductòria.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Reboot - Temporada 1a" (Des del 20 de setembre fins el 25 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15180134/episodes/?season=1

DURADA: 222 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Selma, interpretada per la Rose Marie Abdoo https://en.wikipedia.org/wiki/Rose_Abdoo, aparentment, un homenatge a la Selma Diamond https://en.wikipedia.org/wiki/Selma_Diamond.

PITJOR:
- L'esquetx del bàsquet del 7è episodi, amb l'incident entre el Reed Sterling i l'Uri, els papers del Keegan-Michael Key https://en.wikipedia.org/wiki/Keegan-Michael_Key i el Micah Dvir, respectivament.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Step Right Up", "New Girl" https://ca.wikipedia.org/wiki/New_Girl, "Growing Pains" https://ca.wikipedia.org/wiki/Growing_Pains, "Girlfriends" https://en.wikipedia.org/wiki/Girlfriends_(American_TV_series), "What We Do in the Shadows" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_que_fem_a_les_ombres_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), "Bewitched" https://ca.wikipedia.org/wiki/Embruixada_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), "Baskets" https://en.wikipedia.org/wiki/Baskets_(TV_series) i "Who's the Boss?" https://en.wikipedia.org/wiki/Who%27s_the_Boss%3F.
2. S'anomena a partir del terme anglès que significa reinvenció d'una ficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3), tot i que allò que planteja la sèrie és més aviat una seqüela.

COMENTARI: En el primer capítol, la protagonista, el rol de la Rachel Bloom https://en.wikipedia.org/wiki/Rachel_Bloom, es presenta com avantguardista o, si més no, com algú capaç de reformular un patró clàssic de comèdia de situació https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_situaci%C3%B3. La pega és que no es percep ni gota d'aquesta suposada transgressió. Cert que l'exposició dels pits d'una actriu, en aquest cas, la Judy Greer https://en.wikipedia.org/wiki/Judy_Greer encarnant la Bree Marie Jensen, no resulta gaire convencional en aquest tipus de producte. Però, es tracta d'un exhibicionisme puntual i, de fet, tampoc aporta humor ni res; el gag, un problema amb els sostenidors https://ca.wikipedia.org/wiki/Sostenidors, esdevé bastant patètic en realitat. Sembla, doncs, que tot plegat, després d'una declaració d'intencions ambiciosa, es redueix a suggerir una evolució en el sector audiovisual, o en la societat en si, amb quatre traços una mica barroers, diversitat, generació streamer https://ca.wikipedia.org/wiki/Estr%C3%ADmer, positivitat corporal https://ca.wikipedia.org/wiki/Positivitat_corporal, sobreexposició digital i cosetes per l'estil. Em queda la impressió que, amb el talent disponible, una metaficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Metaficci%C3%B3 tant ordinària no donava per més. Ara, potser, no m'ha acabat de convèncer perquè m'he perdut massa conyes internes https://en.wikipedia.org/wiki/In-joke del sector.

EN UN MOT: Limitada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

Avaluar la vida resulta una tasca difícil / Evaluating life is a difficult task

Algun cop, m'he trobat enmig d'una gran bronca per culpa d'una de les meves ressenyes o opinions. Recordo, per exemple, l'ocasió en la que un col·lega de la feina va deixar de parlar-me ad aeternum perquè vaig dir-li que "The Wire", la sèrie creada pel David Simon, em semblava un clixé difícil d'empassar. Crec que n'havia vist un parell, d'episodis, i no vaig poder continuar d'avorriment. També, em ve a la memòria ésser expulsat d'un club d'anime en expressar la meva repulsa per "Omoide no Manii", una adaptació de l'Studio Ghibli de la novel·la de la Joan Mary Gale Robinson, "When Marnie Was There". Perquè hi ha certes figures, en aquest cas, estudis, que són intocables. Ves! O els pals que rebo de tot arreu sempre que manifesto el meu desdeny pel ritme soporífer de la castanya titulada "Kill Bill: Volume 2", dirigida per un tal Quentin Tarantino.

I have sometimes found myself in the middle of a big fight because of one of my reviews or opinions. I remember, for example, the occasion when a colleague at work stopped talking to me ad aeternum because I told him that "The Wire", the series created by David Simon, seemed to me a cliché that was hard to swallow. I think I had seen a couple of episodes, and I couldn't continue from boredom. I also remember being kicked out of an anime club for expressing my disgust for "Omoide no Manii", a Studio Ghibli adaptation of the Joan Mary Gale Robinson's novel, "When Marnie Was There". Because there are certain figures, in this case, studios, that are untouchable. Come on! Or the stones thrown at me from everywhere whenever I express my disdain for the soporific rhythm of a yawner titled "Kill Bill: Volume 2", directed by a certain Quentin Tarantino.

La qüestió és que tota avaluació de productes culturals, llibres, pel·lícules, sèries, música, depèn d'apreciacions subjectives. Fins i tot, les faltes d'ortografia en un escrit poden considerar-se una elecció personal, conscient i intencionada de l'autor per tal de provocar una impressió determinada. O sigui que, al final, la crítica és una justificació d'una sensació percebuda pel crític. Com les sensacions no es poden censurar, si no estàs d'acord amb el crític, l'opció més assenyada esdevé acceptar la discrepància i girar full.

The point is that all evaluation of cultural products, books, films, series, music, depends on subjective appreciations. Even spelling mistakes in a piece of writing can be considered a personal, conscious and intentional choice of the author in order to provoke a certain impression. So, in the end, a review is a justification of a sensation perceived by the reviewer. Since sensations cannot be censored, if you disagree with the critic, the wisest option becomes accepting the discrepancy and moving on.

Em fan certa gràcia aquells qui, en resposta a una crítica, llancen el repte, "Posa-t'hi tu si creus que ho faràs millor!". De fet, dubto que mai pugui fer-ho millor que cap artista de debó. Crec, no obstant, que no es tracta d'això. Primer, encara que jo mateix no sàpiga fer-me una truita a la francesa puc considerar que el sabor, la textura o allò que sigui d'una truita a la francesa en concret no m'agrada. I, segon, si les meves truites a la francesa fossin realment bones per algú, potser, ja em guanyaria la vida cuinant truites a la francesa per altri.

I find them amusing, those who, in response to a criticism, issue a challenge, "Show the world if you think you can do it better!" As a matter of fact, I doubt that I could ever do it better than any true artist. I think, however, that I don't need to. First, even if I don't know how to make an omelette, I can consider that the flavor, texture or whatever of a particular omelette does not appeal to me. And, second, if my omelettes were really good enough for someone, perhaps I'd already be earning a living cooking omelettes for others.

Alguns, aleshores, posen condicions, "Quan hagis fet alguna cosa mínimament creativa, en tornem a parlar". Doncs, si ha de servir per a acreditar-me com a opinador, no em sap greu presentar creacions meves:

Some, then, set conditions, "Let's talk again when you have done something minimally creative!" Well, if it serves to grant me the hat of opinionator, I do not mind presenting my creations:

"Moonlit Nick"
https://www.scribl.com/books/EBB3R/moonlit-nick

"Death of a fit dog"
https://www.scribl.com/books/ECBD5/death-of-a-fit-dog

"Holy crap and merry Christmas!"
https://www.scribl.com/books/E03189/holy-crap-and-merry-christmas

"Operation: Happy Capybara"
https://www.scribl.com/books/E97CDE/operation-happy-capybara

I, com sempre, perdoneu la meva ignorància!

And, as usual, forgive my ignorance!

SÈRIE: "Common Side Effects - Temporada 1a" (Des del 2 de febrer fins el 30 de març de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28093628/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de la panacea universal https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_filosofal amb trastorns en forma d'al·lucinació https://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C2%B7lucinaci%C3%B3.

PITJOR:
- La infiltració de l'Amelia, a qui posa veu la Shannon Woodward, en la presó com a voluntària i la fuga del Marshall Cuso, el personatge a càrrec del Dave King.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Pilot", "Lakeshore Limited", "Hildy", "Dumpsite", "Star-Tel-Lite", "In the System", "Blowfish", "Amelia & Wyatt", "Cliff's Edge" i "Raid".
2. Els creadors, el Joe Bennett https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Bennett_(animator) i l'Steve Hely https://en.wikipedia.org/wiki/Steve_Hely, pretenien combinar el suspens amb la comèdia i van inspirar-se en films com "Burn After Reading" https://www.imdb.com/title/tt0887883/, la pel·lícula de 2008 dirigida pel Joel Coen i l'Ethan Coen, i "Adaptation" https://www.imdb.com/title/tt0268126/, el film de 2002 a càrrec de l'Spike Jonze; també, sobre la feina de científics, com en Paul Stamets https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Stamets, el Richard Evan Schultes https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Evans_Schultes, el Terence McKenna https://ca.wikipedia.org/wiki/Terence_McKenna, en Wade Davis https://en.wikipedia.org/wiki/Wade_Davis_(anthropologist) i l'Albert Hofmann https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann; una altra font fou l'article del Robert Gordon Wasson https://en.wikipedia.org/wiki/R._Gordon_Wasson sobre bolets al·lucinògens https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolet_al%C2%B7lucinogen i la sàvia mazateca, na María Sabina Magdalena García https://en.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Sabina.
3. Els dos darrers capítols no mostren el crèdits de presentació com els de la resta de lliuraments; en el 10è, el títol surt abans dels crèdits del final.

COMENTARI: He de reconèixer que allò que m'ha atrapat ha estat el número poca-solta de la parella d'agents de la DEA https://ca.wikipedia.org/wiki/Drug_Enforcement_Administration, en Copano i la Harrington, els papers del Joseph Lee Anderson i la Martha Kelly, respectivament, amb la cançó interpretada pel Harry Belafonte, "Jump in the Line (Shake, Senora)" https://en.wikipedia.org/wiki/Jump_in_the_Line_(Shake,_Senora). En tenen algun altre, de moment musical; ara, recordo el de "Johnny Remember Me" https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Remember_Me, un èxit del John Leyton. Després, trobo fascinador l'assumpte de les substàncies psicotròpiques. Fascinador i, alhora, aterridor; perquè la perspectiva d'espatllar la ment per la influència de qualsevol droga em sembla terrible. Clar que això d'"espatllar" és molt subjectiu. També, em cridava l'atenció el tema dels fongs en si. Fa un temps vaig veure un documental sobre la utilització a escala industrial del miceli https://en.wikipedia.org/wiki/Mycelium-based_materials que em va deixar bastant astorat. I, bé, el punt de petita conspiració suma un pèl d'emoció a l'argument. El que no m'empasso és la resurrecció del protagonista. És a dir, una cosa és guarir un cos malalt i una altra molt diferent és tornar a la vida un mort. Però, li perdono. M'ha encisat.

EN UN MOT: Addictiva.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Banshees of Inisherin" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11813216/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Barry Keoghan fent del Dominic Kearney.

PITJOR:
- La mentida que li diu el Pádraic Súilleabháin al Declan, els papers a càrrec del Colin Farrell https://ca.wikipedia.org/wiki/Colin_Farrell i l'Aaron Monaghan, respectivament.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Jon Gregory".
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2021 en indrets d'Éire, com Árainn https://ca.wikipedia.org/wiki/Inis_M%C3%B3r o Acaill, Oileán Acla https://ca.wikipedia.org/wiki/Acaill.
3. A partir d'un pressupost de 20 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 50.
4. En la 80a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023, li van ser atorgats els guardons de Best Motion Picture – Musical or Comedy, Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy (Actor) i Best Screenplay; i, en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA, els de Best Actor in a Supporting Role, Best Actress in a Supporting Role, Best Original Screenplay i Outstanding British Film.

COMENTARI: Els escenaris són bonics, l'ambientació i els personatges semblen genuïns; fins i tot, la Mrs McCormick, encarnada per la Sheila Flitton, que fa de fada https://ca.wikipedia.org/wiki/Banshee_(fada). A més, els fils paral·lels de la Siobhán Súilleabháin i del Dominic Kearney, els rols interpretats per la Kerry Condon https://ca.wikipedia.org/wiki/Kerry_Condon i el Barry Keoghan https://ca.wikipedia.org/wiki/Barry_Keoghan, respectivament, resulten deliciosos d'alguna manera. Però, l'absurditat dels dits tallats i la tossuderia dels protagonistes m'ha acabat els quartos. Perquè, per a un vell sol, com es presenta en el film el Colm Doherty, el Brendan Gleeson https://ca.wikipedia.org/wiki/Brendan_Gleeson, la vida rural de 1923 sense dits fa fila de complicació majúscula. Vaja, ni solta ni volta, senyor Martin McDonagh https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_McDonagh! Clar, ho expresso sense tenir ni idea del tarannà irlandès... Potser, es quelcom normal allà. En fi, en general, fregant el tedi.

EN UN MOT: Bucòlica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La mesita del comedor" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21874760/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El tip de riure que es fa la María, el paper de l'Estefanía de los Santos, quan el marit, interpretat pel David Pareja, li explica que la taula s'ha trencat.

PITJOR:
- No es mostra el moment de l'accident, per la qual cosa perd tota credibilitat.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Coffee Table".
2. L'Stephen King https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_King va recomenar-la a través de Twitter https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter amb un comentari el 10 de maig de 2024; fou en Mick Garris https://ca.wikipedia.org/wiki/Mick_Garris qui la hi va recomanar.
3. El director, en Caye Casas, explicà que el rodatge es va portar a terme en 10 dies en casa d'una amiga, a Terrassa, entre març i abril del 2022.

COMENTARI: En format de curtmetratge, amb els quatre punts clau de la història, premissa, tragèdia, acceptació i desenllaç, hauria estat elegant i provocat, crec, l'efecte òptim. En canvi, el trajecte d'hora i mitja a través de friccions de parella, veganisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme, quasi-pederàstia https://ca.wikipedia.org/wiki/Peder%C3%A0stia, joguines antigues i veïnetes adolescents obsessionades, amb l'atzucac evident de fons, em sembla massa palla. És a dir, m'ha desesperat perquè trobo que, abans i després de la trencadissa, només hi ha l'exercici d'estirar un xiclet que no dóna per tant. Encara diria més, fins i tot, desaprofita l'oportunitat de resoldre de manera èpica. Visualment, resulta molt garrepa; es nota la manca de recursos. O sigui que no em convenç. Afortunadament pel film, no tothom pensa com jo. La prova és la vintena de guardons que li han atorgat arreu del món. Enhorabona!

EN UN MOT: Dilatada.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pusher" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117407/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Milo, el personatge a càrrec del Zlatko Burić.

PITJOR:
- L'escena de la pallissa que li clava el Frank, el paper del Kim Bodnia, al Tonny, encarnat pel Mads Mikkelsen, filmada des de darrera de la barra del bar.

NOTES:
1. És la primera de la trilogia dirigida pel Nicolas Winding Refn https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Winding_Refn; la segona pel·lícula, en 2004, "Pusher II: With Blood on My Hands" https://www.imdb.com/title/tt0396184/ i la tercera, en 2005, "Pusher III" https://www.imdb.com/title/tt0425379/.
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "Til min onkel Peter Refn".
3. En Luis Prieto Yanguas https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Prieto_Yanguas va dirigir-ne una revisió en 2012 https://www.imdb.com/title/tt1921070/; en 2010, l'havia fet l'Assad Raja https://www.imdb.com/title/tt1082075/.
4. Deriva d'un curtmetratge que va fer el director per tal de ser admès en una escola de cinema; les seves influències foren "La Bataille d'Alger" https://www.imdb.com/title/tt0058946/, "Cannibal Holocaust" https://www.imdb.com/title/tt0078935/, "The French Connection" https://www.imdb.com/title/tt0067116/, "The Killing of a Chinese Bookie" https://www.imdb.com/title/tt0074749/ i "Mean Streets" https://www.imdb.com/title/tt0070379/.

COMENTARI: Em transmet la impressió de fatxenderia pueril per elements com el tatuatge, "Respect", al clatell del Tonny o les converses d'adolescent ximplet entre la parella de brètols interpretats pel Bodnia i el Mikkelsen. Tot aquest segment inicial se m'ha fet molt pesat, la veritat. Després, sembla inversemblant que el protagonista pugui arribar a gaudir de prou reputació com per a ésser mereixedor de la confiança de ningú, i menys d'un distribuïdor, doncs, projecta la imatge de desgraciat poc fiable en tots els aspectes, professionalment i emocional. Hi ha uns quants moments, a més, que em grinyolen bastant en la seva execució. Per exemple, la visita al toxicòman, el rol del Thomas Bo Larsen, i el seu suïcidi de pa sucat amb oli. Òbviament, es tracta d'una suposició personal basada en el meu sentit comú ja que, reconec, mai he entrat en contacte amb ambients d'aquest estil. A mi m'ha atabalat però, potser, li concediria el mèrit de mantenir l'estil de hand-held shooting https://en.wikipedia.org/wiki/Hand-held_camera des del principi fins al final. Malgrat això, no aconsegueix fer-la més realista, trobo. De fet, la torna barata.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!