dijous, 30 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Last Train to Christmas" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14061008/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització dels personatges i l'ambientació de les escenes al llarg de les èpoques.

PITJOR:
- Els salts comencen en 1985; trobo que el desenllaç hauria d'establir-se en aquest mateix any i, en canvi, s'acaba el relat amb un Tony Towers vell, potser (si els períodes són de 10 anys), en el 2015, havent perdut 30 anys de vida!

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, apareix el rètol "Tony Towers will return in YESTERDAY IS FOREVER".
2. El títol de treball fou "The Age of Tony".
3. L'Anna Lundberg, que interpreta l'Astrid, és la parella en la vida real del Michael Sheen, que encarna el protagonista, el Tony Towers.

COMENTARI: Res que no haguem vist, en la seva essència de Charles Dickens, mil vegades. Però, a mi m'agraden aquests jocs amb la línia temporal i les realitats paral·leles o alternatives. Em sembla interessant que l'escenari, l'acció, s'hagi pogut restringir a un comboi i que el personatge principal tingui la capacitat d'alterar repetidament l'esdevenidor amb les seves accions en diferents vagons i èpoques. La veritat és que m'esperava una castanya i, ves per on, l'he acabat assaborint. Quan la qualifico de frustrant és perquè no els entenc, als britànics... Una vegada més he hagut de recórrer als subtítols perquè la meva oïda no donava per més. Pensar que el meu professor d'anglès (en realitat era el de català però es referia a l'anglès... o era al xinès?) d'E.G.B. deia que trigaríem 20 anys en dominar la llengua. Doncs, jo porto, gairebé, el doble practicant l'idioma d'en Dickens i encara tinc aquestes dificultats terribles!

EN UN MOT: Frustrant.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 28 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Motherless Brooklyn" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0385887/

DURADA: 144 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de la ciutat de Nova York a finals dels anys 50s.

PITJOR:
- No trobo que la paternitat del Moses Randolph, encarnat per l'Alec Baldwin, tingui la importància que li atorga el guió.

NOTES:
1. Basada lleugerament en la novel·la homònima escrita pel Jonathan Lethem, publicada el 1999, tot i que, notablement, inspirada en la biografia, "The Power Broker: Robert Moses and the Fall of New York", del 1974, a càrrec del Robert Caro, i les figures de l'Hortense Wittstein Gabel i la Jane Jacobs.
2. L'Edward Norton, guionista i director, enllestí el guió en 2012; el rodatge començà en febrer del 2018 i es va portar a terme al llarg de 46 dies.
3. El 22 de març del 2018, es va calar foc a un soterrani de Harlem on es filmava; com a resultat de l'incident el bomber Michael R. Davidson va pedre la vida.
4. A partir d'un pressupost de 26 milions de dòlars, va recaptar, només, 18 milions i mig.

COMENTARI: Portar l'argument 40 anys enrere (l'original era contemporani al moment de la seva escriptura, finals dels 90s) beneficia l'estètica i fomenta la nostàlgia, apel·lant a referents del cinema negre. Em meravella, per exemple, la persecució per carrers plens de cotxes antics. Després, el personatge de l'Edward Norton, el Lionel Essrog, que pateix de la Síndrome de Tourette i de Desordre Obsessiu Compulsiu, pot resultar, més o menys, simpàtic, versemblant. No obstant això, la trama fa una mica de figa perquè no acaba d'encaixar en el context que es retrata i l'embolic familiar al voltant de la Laura Rose, el personatge de la Gugu Mbatha-Raw, el trobo matusser, en realitat, mancat d'interès. Malgrat tot, ha estat un goig mirar-me-la.

EN UN MOT: Enredada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 26 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Méandre" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5752192/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La cambra blanca dels records on la Lisa, interpretada per la Gaia Weiss, rememora passatges de la seva vida i l'accident de la seva filla, encarnada per la Romane Libert.

PITJOR:
- La deriva absurda de l'argument i la barreja poca-solta de temes.

NOTES:
1. Va estrenar-se en la 53a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, l'11 d'octubre del 2020.
2. El director i guionista, en Mathieu Turi, va inspirar-se en el videojoc del Hideo Kojima, "Death Stranding".
3. El guió va escriure's cap el 2015, abans d'estrenar-se "Hostile", el film del 2017 del mateix director.
4. El títol internacional és "Meander".

COMENTARI: La protagonista se'n surt bé i els efectes estan prou aconseguits però la història no té ni solta ni volta. És a dir, sembla que el director hagi volgut combinar un joc de supervivència, en un laberint estúpid, amb un més enllà gestionat per extraterrestres sàdics i li ha quedat un pastitx que no m'acaba de convèncer gaire ni per un costat ni per l'altre. El tros inicial es fa etern i la conversió de l'Adam, el paper del Peter Franzén, en monstre és bastant gratuïta; com, també, ho és la mena de cavitat orgànica enmig dels tubs. M'ha deixat la sensació de presa de pèl.

EN UN MOT: Capriciosa.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 24 de desembre de 2021

SÈRIE: "El Vecino - Temporada 1a" (31 de desembre del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9731222/episodes?season=1

DURADA: 282 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- La fluidesa amb la que el personatge del Quim Gutiérrez, en Javier, deixa anar ximpleries, com "Me'n vaig a Soria, que allà sempre els passen coses"; el gos Ratoni en el paper del Perruedines, esdevé entranyable.

PITJOR:
- La insistència en la crítica a les cases d'aposta és fa molt farragosa; la interpretació del Denis Gómez, que fa del camell Litos, resulta bastant patètica.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic homònima creada el 2004 pel guionista Santiago García i l'il·lustrador Pepo Pérez.
2. Aquesta primera temporada compta amb 10 episodis; el 21 de maig del 2021, va estrenar-se'n una segona de 8 capítols.

COMENTARI: Nivell d'estar per casa, doncs posa èmfasi en assumptes domèstics i quotidians de comèdia de situació ordinària i perquè sembla que rebaixa la veta fantàstica al mínim per estalviar en efectes. Després, el doble triangle amorós queda molt fluix i el context dels participants en la història no s'aguanta gaire. Ni m'ha divertit ni m'ha fet gràcia tot i que reconec que algunes rèpliques són suficientment poca-soltes per arrencar un riure lleu. Amb tot, crec que he perdut el temps. Calia?

EN UN MOT: Galdosa.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 22 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Love Is Love Is Love" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7686376/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El format d'antologia.

PITJOR:
- La descompensació entre els diferents relats, el tercer dura el doble del que duren els altres dos plegats.

NOTES:
1. Està composta per tres capítols, "Two For Dinner", "Sailing Lesson" i "Late Lunch".
2. Havia d'estrenar-se en el Tribeca Film Festival l'abril del 2020 però l'esdeveniment va posposar-se degut a la pandèmia de la COVID-19; finalment, va sortir el 7 de setembre d'aquell any en el Deauville American Film Festival.
3. El segment "Late Lunch" està basat en una experiència personal de la directora, l'Eleanor Coppola; el rodatge es va portar a terme en 8 dies en la mateixa casa on es va celebrar la reunió en la que s'inspira.
4. El títol es completa en pantalla amb "Three Tales".

COMENTARI: Suposo que el gran mèrit de la pel·lícula és aquesta flaire de crònica que desprèn perquè se'm fa difícil trobar gaires al·licients en els relats, més enllà de la naturalitat en la que els actors interpreten els seus personatges. Diria, potser, que l'escena del memorial flaqueja en aquest aspecte doncs, en alguns moments, frega la carrincloneria i l'afectació postissa. Em sap greu, m'ha avorrit.

EN UN MOT: Burgesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Encounter" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12800524/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les reaccions dels nens, en Jay i el Bobby Khan, interpretats pel Lucian-River Chauhan i l'Aditya Geddada, respectivament, a les històries del pare.

PITJOR:
- El desenllaç arrossegat en el que un Malik Khan a la deriva, derrotat, encarnat pel Riz Ahmed, perllonga la detenció sense gaire sentit amb la col·laboració incomprensible del fill.

NOTES:
1. El títol de treball era "Invasion".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme la tardor del 2020 a llocs com Lone Pine i Alabama Hills, a l'estat nord-americà de Califòrnia, o a Los Lunas, en l'estat de New Mexico.
3. El guió original va escriure'l en Joe Barton cap el 2011; una gran referència per a la seva composició fou "A Perfect World", la pel·lícula del 1993 dirigida pel Clint Eastwood.
4. Un dels motius del director, el Michael Pearce, per involucrar-se en el projecte va ser la relació paterno-filial-fraternal que es retrata en el film, doncs li evocava la viscuda personalment amb la seva família.

COMENTARI: El meu retret seria que allò que es presenta com un relat fantàstic ordinari, d'extraterrestres paràsits, de missió heròica en solitari (amb quitxalla), al final, vira cap a un cas de trastorn mental i segrest que proporciona al film una conclusió, igualment, vulgar (però menys espectacular). Malgrat això, no em puc queixar. M'ha atrapat i m'ha entretingut, que era el que comptava.

EN UN MOT: Enganyosa.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "The Unforgivable" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11233960/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la Sandra Bullock, que fa el paper de la Ruth Slater.

PITJOR:
- El rampell destructiu de la Ruth en l'obra del centre social per als sense sostre.

NOTES:
1. Basada en la sèrie britànica de tres episodis emesa el gener del 2009, "Unforgiven", escrita per la Sally Wainwright i dirigida pel David Evans.
2. El rodatge, que havia de durar 2 mesos, va començar el 3 de febrer del 2020 a Vancouver, en la província canadenca de British Columbia, però va interrompre's per culpa de la pandèmia de la COVID-19 el 13 de març; la filmació va reprendre's el 2 de setembre i el 15 d'octubre va enllestir-se.

COMENTARI: La impressió que m'ha deixat ha estat força positiva tot i que trobo cosetes que no m'acaben de convèncer (em pregunto si la versió original anglesa va resoldre-les millor). Per exemple, la poca traça del Blake, encarnat pel Jon Bernthal, a l'hora d'esbombar la situació de la Ruth, tenint en compte les seves pròpies circumstàncies, o l'embogiment dels germans Whelan, a càrrec del Will Pullen i el Tom Guiry, em semblen exageracions que grinyolen bastant. A més, entenc que l'edat de la germaneta, la Neli Kastrinos, sigui fonamental per justificar l'amnèsia i afegir dramatisme a l'assumpte; no obstant, i sense tenir ni idea d'allò que digui la llei en aquest aspecte, dubto moltíssim que el sacrifici de la Ruth, encobrint-la, tingui gaire sentit. He de confessar que la Bullock, paradigma de lletja atractiva, és una debilitat meva; d'aquí la benevolència. En fi, m'ha emocionat.

EN UN MOT: Colobrot.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 16 de desembre de 2021

DOCUMENTAL: "1929, la crise" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6946794/episodes?season=1

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges de l'època i alguns detalls que s'expliquen, com l'aparició de la pràctica de les compres a crèdit durant els anys de bonança, el mite dels suïcidis en el moment de l'enfonsament de la borsa, la naturalesa tèrbola dels negocis del Joseph Patrick Kennedy o la insinuació que la retirada dels fons d'ajuda a Alemanya per part dels americans provocaria l'auge del nazisme.

PITJOR:
- L'epíleg que lliga el 1929 amb el 2008 és molt pobre.

NOTES:
1. L'integren dos capítols, "The Crash" i "The Great Depression".
2. La llavor del treball es remunta a la producció del film del 2008, "Meurtres à l'Empire State Building", del mateix William Karel, per al que necessità material sobre la crisi del 1929.
3. Van caldre 7 mesos per enllestir la feina.

COMENTARI: Resulta força interessant mirar-se fragments de vídeo, imagino, d'arxiu històric, com la intervenció del John Davison Rockefeller, per exemple, o de les protestes proletàries amb trencadissa de finestres de les fàbriques (no tant, el de la marató de ball, al que es dedica massa atenció, trobo). També, entreté bastant escoltar els experts enraonant d'aquell període de dificultats econòmiques, l'Steve Fraser, el Howard Zinn, el Joseph Stiglitz, el Jeff Madrick, el Maury Klein, el Bernard Gazier, l'Elaine Abelson, el Richard Salsman, el Daniel Cohen, el Harold James, l'Amity Shlaes, l'Alfred Grosser, el Marc Kravetz, l'Albert Levy, la Deborah Lizak... La pena, però, és que tot queda una mica enlaire. Pensava que aprendria alguna cosa per prevenir les vicissituds del marc financer en el que vivim (més enllà del trasbals provocat per la COVID-19); no ha estat així. Si més no, he passat l'estona.

EN UN MOT: Aproximatiu.

PAÍS:           FRANÇA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 14 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "News of the World" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6878306/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Els enfrontaments contra la banda del J. G. Almay, els papers interpretats pel Michael Angelo Covino, el Clay James i el Cash Lilley, i contra el Tom Farley, encarnat pel Gabriel Ebert.

PITJOR:
- Les rebequeries de la Johanna Leonberger, el personatge que fa l'Helena Zengel.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2016 escrita per la Paulette Jiles.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme la tardor del 2019 en diferents localitzacions de l'estat nord-americà de New Mexico, com el Bonanza Creek Ranch, el J.W. Eaves Movie Ranch o les rodalies del Camel Rock Casino en el Tesuque Pueblo.

COMENTARI: No sóc gaire de pel·lícules del salvatge oest, cosa per la qual pensava que m'avorriria bastant amb aquesta. No obstant això, i gràcies als dos duels afegits a una mena de cruesa i de sobrietat que desprèn la història, m'he acabat encuriosint pel relat, per la missió, pel viatge emocional de la parella. Tenim alguna escena una mica galdosa, com el retorn de la Johanna a la suposada llar familiar saquejada; però, en general, l'invent es suporta sense gaire esforç. El Tom Hanks, que s'encarrega d'encarnar el capità Jefferson Kyle Kidd, correcte, en la seva línia. Diu que la Zengel no el coneixia d'abans d'aquesta producció, que li sonava del film del 2006, "The Da Vinci Code", dirigit pel Ron Howard. Clar, la nena tenia 11 anys. Un apunt interessant que m'he trobat mentre llegia sobre aquest títol ha estat la referència a la "Dona del tatuatge blau al mentó", l'Olive Ann Oatman, segrestada de petita per una tribu d'indígenes i venuda als mojave d'esclava. Certament, torbadora.

EN UN MOT: Austera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 8 de desembre de 2021

A reveure!

Xifra rodona, he arribat a les 1.000 ressenyes. Què puc dir al respecte? Doncs, que he trigat 2.626 dies o 7 anys i escaig en escriure-les, a una mitjana d'1 cada 2 dies i mig, més o menys (2 dies i 15 hores, concretament). També és cert que les primeres 500 van ser molt més lentes, necessitava 4 dies per cadascuna, mentre que per les segones 500, la cosa ha estat diària, aproximadament (1 dia i 4 hores). D'això, en part, podem culpar la pandèmia del COVID-19.

Curiosament, la millor i la pitjor valoració d'aquestes 1.000 vaig atorgar-les en la primera tongada de 500, entre el 28/09/2014 i el 12/04/2020, que va quedar amb una puntuació mitjana de 58,73/100. I, no obstant, la mitjana de la segona s'eleva al 63,02/100. M'he tornat més moderat i benèvol o més selectiu?

Durant el segon cicle de mig miler, que s'ha allargat entre el 24/04/2020 i el 06/12/2021, m'he empassat 64.592 minuts de material audiovisual, que equivalen, gairebé, a 45 dies d'atenció a la pantalla (sense comptar el temps de redacció de la crítica, sovint, superior a la durada de la pròpia obra). Menció especial en negatiu per "Retrocausality" (https://www.imdb.com/title/tt7535666/), del 2019, dirigida pel Kristian Denver Diaz i el Michael Manus, que va guanyar-se una nota de 15/100. I, en l'altra banda de l'espectre, "Bai She: Yuan qi" (https://www.imdb.com/title/tt9288776/), del mateix any, a càrrec de l'Amp Wong i el Ji Zhao, que va merèixer (sota el meu parer) un flamant 95/100.

I ara, què? Bé, mirarem de prendre'ns-ho amb calma. Ja veurem...

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "No Time to Die" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2382320/

DURADA: 163 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El tobogan magnètic en la fugida dels assaltants del laboratori on l'MI6 desenvolupa el projecte Heracles.
- Les localitzacions.

PITJOR:
- Que donin per mort amb gran pena el protagonista, en la darrera interpretació a càrrec del Daniel Craig, i al final dels títols de crèdit surti un rètol ben gran que digui "JAMES BOND WILL RETURN".
- La presència de la Lashana Lynch, fent de la Nomi, i la peneta que causa la Mathilde, el paper de la Lisa-Dorah Sonnet.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'uns 250 milions de dòlars, va recaptar més de 760 milions.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme des de març fins octubre del 2019 a múltiples llocs, entre els quals, Kalsoy i Trollanes (Illes Faroe), Langvann i Nittedal (Noruega), Gravina in Puglia, Matera, Maratea i Sapri (Itàlia), Port Antonio i Kingston (Jamaica), Londres (Anglaterra) o Escòcia.
3. Van abocar-se més de 30 mil litres de beguda de cola, valorats en 60 mil euros, sobre els carrers de Matera amb la intenció de proporcionar adherència als vehicles per les escenes de persecució.
4. En la careta de la Metro-Goldwyn-Mayer inicial, es veu la frase "Art for Art's Sake" abans de convertir-se en "Ars Gratia Artis".

COMENTARI: Potser m'hauria calgut veure el lliurament anterior de la sèrie, "Spectre", la pel·lícula del 2015 dirigida pel Sam Mendes, perquè aquest m'ha provocat la sensació de segona part. Per exemple, la relació de l'Agent 007 amb la Madeleine Swann, encarnada en la Léa Seydoux, ha estat una sorpresa (no necessàriament agradable). Tampoc és que la manca de context hagi importat massa. Trobo que la proposta està a l'altura de la franquícia, amb les seves corredisses, la sofisticació, els trets i explosions, els mastegots, les femelles espectaculars, tot plegat sense gaire solta ni volta, un pèl barroer. Per això no vaig veure el capítol previ, per desgana; n'estic una mica tip d'aquesta repetició infinita (encara que vagin incloent petits matisos que no fan més que espatllar el personatge). I, evidentment, seguiran explotant la veta si van doblant la inversió a cada nova edició. En fi, el film resulta majestuós, no es pot negar. Però petites foteses rebaixen la impressió global que em desperta, com la poca traça dels enemics del Bond, no n'encerten ni una, els malparits! No em queda clar la producció de nanobots en piscines o la motivació final del Lyutsifer Safin, el malvat que interpreta el Rami Malek, o per què aquest és immune a les bales que li dispara la nena. Per reblar el clau, malgrat el Grammy Award per la Best Song Written for Visual Media, tros de merda de Billie Eilish! Apa...

EN UN MOT: Comiat?

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 5 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Celle que vous croyez" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7552686/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La manera de copsar el tarannà obsessiu d'una dona desesperada (imagino), en el personatge de la Claire Millaud.

PITJOR:
- L'intercanvi inicial de missatges entre la Claire Millaud i l'Alex Chelly, interpretats per la Juliette Binoche i el François Civil, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Who You Think I Am".
2. Basada en la novel·la homònima del 2016 escrita per la Camille Laurens.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 5 milions i mig d'euros, va recaptar uns 3 milions.
4. Els guionistes, la Julie Peyr i en Safy Nebbou -aquest darrer, també, director de la pel·lícula-, van col·laborar durant més d'un any comunicant-se en remot mitjançant Skype i WhatsApp.
5. Durant el procés d'adaptació de la novel·la de la Camille Laurens, en Safy Nebbou va patir una experiència similar a la que s'hi descriu, doncs, al llarg de 3 mesos va estar interactuant digitalment amb algú que utilitzava una identitat falsa.

COMENTARI: Els primers 40 minuts m'han avorrit molt; presenciar converses virtuals privades, sobretot, a partir de text resulta una penitència. Per altra banda, m'ensumava un desenllaç d'exposició pública i vergonya, cosa que em provocava certa angoixa; per exemple, quan la Claire es masturba dins el cotxe. D'alguna manera, no obstant, la trama s'allunya d'aquest vessant de risc social i vira cap a un territori més personal, emocional. Aleshores, els dos (tres) girs d'argument són d'agrair; la ficció que composa la protagonista i que li fa llegir a la seva psicòloga, encarnada per la Nicole Garcia, em sobra. Al capdavall, però, ha estat l'encís de la Binoche, als seus 55 anys (en el moment de la filmació) el que m'ha mantingut enganxat a la pantalla.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 4 de desembre de 2021

ÒPERA: "La Traviata de Giuseppe Verdi i Francesco Maria Piave - Antonio Pappano - Renée Fleming/Joseph Calleja/Thomas Hampson" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2651516/

DURADA: 133 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obertura instrumental, la melodia de "Amami Alfredo" del segon acte.
- Òbviament, el duet "Libiamo ne' lieti calici", entre l'Alfredo Germont i la Violetta Valéry, del 1r acte.
- També, del 1r acte, el "Un dì felice eterea" de l'Alfredo, que es repeteix en el "Ah fors'è lui" de la Violetta.

PITJOR:
- Els refilets anteriors al "Sempre libera deggi'io folleggiar" de la Renée Fleming.
- El Joseph Calleja sembla un bavós quan s'acosta a la soprano i la petoneja grapejant-la.
- Piquillo, el torero de Biscaia.

NOTES:
1. L'òpera, composta el 1852 i que s'inspira en la novel·la del 1848, "La Dame aux Camélias", escrita per l'Alexandre Dumas (fill), va interpretar-se per primer cop (sense èxit) el 6 de març del 1853 a La Fenice de Venècia.
2. Aquesta funció fou enregistrada a The Royal Opera House (ROH) del districte londinenc de Covent Garden en juny del 2009.

COMENTARI: He intentat familiaritzar-me amb l'obra escoltant-la vàries vegades però, més enllà dels fragments més cèlebres, no aconsegueixo apreciar la grandesa de la composició, la bondat que expliquen els entesos. Culpa meva, evidentment; no en tinc ni idea, de música. A l'escenari, a més, el drama amorós no me l'acabo de creure. És a dir, sobre el paper, en la sinopsi, la història feia més patxoca; cantada es dilueix. I, en relació a aquesta representació concreta dirigida per Sir Richard Eyre, no m'agraden els intèrprets; és quelcom visceral. Potser, hauria d'examinar altres versions...

EN UN MOT: Acceptable.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Luànshì zhii dìng qín jiàn" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13841546/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cruesa dels assassinats de nens i embarassades.

PITJOR:
- L'abús de la càmera lenta i uns efectes visuals molt matussers.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Emperor's Sword".
2. Durant la majoria dels crèdits, apareix un quadre en una cantonada on es veuen imatges del procés de composició de diferents escenes.

COMENTARI: Imagino que els directors, en Chen Hao-nan i el Zhang Ying-li, van escarrassar-se en dissenyar uns enquadraments dinàmics i insòlits per tal de dotar el relat d'un ritme trepidant i una estètica sofisticada. Però, la veritat és que tant canvi sobtat atabala. A més, en aquest cas, l'acció ho espatlla tot. Per exemple, en la lluita a la fonda, el cuiner es protegeix amb una plafó de tela contra espases. Quina beneiteria és aquesta? O el despropòsit del duel final, amb aturades de l'acció ridícules en mig d'una ganyota. De debó? Pel que fa a l'argument no puc dir gaire, desconec el rerefons històric (si és que existeix, ho suposo); m'ha avorrit sobiranament. També, no sé què m'esperava. Enfrontaments, coreografies d'arts marcials, escenaris, ni fred ni calor. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           XINA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 2 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Ron's Gone Wrong" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7504818/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La crisi d'asma del Barney Pudowski, a qui posa veu el Jack Dylan Grazer, quan el Ron, el paper del Zach Galifianakis, l'arrossega fora del bosc per tal que la gent el pugui auxiliar.

PITJOR:
- L'estúpid concepte que assimila allò imprevisible amb diversió; a mi em sembla que la resposta de les màquines (i de tothom) ha de ser consistent i fiable.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, surt un rètol que diu "Brought to you from our living rooms, kitchens and cupboards across the world"; doncs, la producció fou portada a terme en remot per culpa de la pandèmia de la COVID-19.
2. Al principi dels crèdits, es simula un error de sistema on apareixen els missatges "Your device is not responding", "> Hold down the Power button for several seconds or press the Restart Button, then insert registered name", "> If restart is unsuccessful, please connect to the Bubble Network" i "> Critical Error: BFF4LYF3YO_".

COMENTARI: No és gaire enginyosa ni original; un altre cop, el tema de l'obsessió per la tecnologia i la superficialitat de les generacions actuals, la paròdia del model Apple, l'enaltiment de les relacions humanes i de l'amistat de manera buida, un robot espatllat que es converteix en humà... Com si per ser persona s'hagués d'estar malament. Certament, m'ha entretingut, malgrat l'argument i la resolució barroera. Però em pregunto el per què d'aquesta mena d'estètica de 8 bits dels 80s i el so del mòdem; no lliga amb la resta de context. En fi, serà oblidada ràpid.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA, GB, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 1 de desembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Red Notice" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7991608/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'empait dels guardes del Museo Nazionale di Castel Sant'Angelo al Nolan Booth, en la bastida.

PITJOR:
- El Dwayne Johnson i la Gal Gadot, que fan bastant de fàstic, plegats i separats; de fet, el trio sencer, amb el Ryan Reynolds, repel·lent.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, se sent la veu de la Gal Gadot, que interpreta el paper de la Sarah Black, dient "Don't miss me too much! Ta ta!".
2. Els actors dels tres rols principals, el Ryan Reynolds, el Dwayne Johnson i la Gal Gadot, van ser remunerats amb 20 milions de dòlars cadascun per protagonitzar la pel·lícula mentre que el Rawson Marshall Thurber va percebre 10 milions per escriure-la i dirigir-la.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 200 milions de dòlars va recaptar un 450 milions.
4. El rodatge va iniciar-se en gener del 2020 a Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia, però va interrompre's per culpa de la COVID-19 en març; aleshores, va reprendre's en setembre per acabar en novembre d'aquell mateix any; entre les localitzacions s'inclouen Roma, Sardenya, París, Cairo, Bali, les Illes Caiman o València.
5. Es converteix en un dels primers films en aprofitar la tècnica de la first-person view (FPV) per enregistrar imatges des d'un aparell volador; en aquest cas, pilotat pel Johnny Schaer.

COMENTARI: M'ha arribat una lleugera flaire de "Rupan Sansei", el manga creat pel Kazuhiko Kato i publicat per primer cop el 1967; sobretot, pel personatge femení roí de la Fujiko Mine. Òbviament, també s'aprecia el toc de "Raiders of the Lost Ark", la divertida aventura del 1981 dirigida per l'Steven Spielberg que ha esdevingut un clàssic i referent del gènere. I, potser, un polsim de la franquícia creada el 1966 pel Bruce Bernard Geller, "Mission: Impossible". Tot plegat, al capdavall, deixa la impressió d'imitació. És a dir, es nota que s'hi han esmerçat recursos en efectes especials (encara que el brau valencià no queda gaire natural, per exemple), en els diversos escenaris i en l'enregistrament d'escenes d'acció. Mes el conjunt fa una mica de figa. Per altra banda, almeny, entreté que ja és molt... i la Ritu Arya no està gens malament.

EN UN MOT: Xurro.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!