Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22667880/
DURADA: 34 minuts (Crèdits: 2 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
MILLOR:
- El vessant artístic, el dibuix, l'animació.
PITJOR:
- La nul·la sofisticació argumental, el llançament aleatori de missatges.
NOTES:
1. Es basa en el conte il·lustrat homònim d'en Charlie Mackesy publicat en 2019; l'autor participa, també, en la direcció i el guió de l'animació.
2. Li va ser atorgat el guardó com a Best Animated Short Film en la 95a cerimònia dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
3. Al llarg dels títols de crèdit, el talp, a qui dóna veu el Tom Hollander, persegueix un pastís que, finalment, atrapa i es cruspeix; acabant, surt l'aclariment, "Disclaimer: No cakes were harmed in the making of this film".
COMENTARI: Ja sé que es tracta d'una faula simple per transmetre els valors de l'amor i l'amistat a la canalla. Aplaudiment. Però és que la sentimentalitat sense fonament em fa venir basques ràpidament. Trobo que li manca context, propòsit, simbolisme... I diu que l'obra original va ser un èxit comercial. Ves! Igual que moltes altres produccions marcades per les limitacions derivades de la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pand%C3%A8mia_de_COVID-19, hauria agraït un punt més de desenvolupament i recursos per solidificar la proposta. I una altra cosa, la gana no s'esvaeix amb afabilitat, tendresa o bondats per l'estil.
EN UN MOT: Buit.
PAÍS: EUA, GB.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: REGULAR.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 30 de juny del 2024
MIGMETRATGE: "The Boy, the Mole, the Fox and the Horse" (24 de desembre de 2022)
dissabte, 29 de juny del 2024
LLARGMETRATGE: "Ami-ami" (2018)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7491128/
DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
MILLOR:
- La declaració als policies del veí exhibicionista, el paper interpretat pel Manu Payet.
PITJOR:
- El conflicte, artificial, estúpid i massa forçat, i el rampell d'ira desproporcionat que provoca.
NOTES:
1. El títol internacional és "(Girl)Friend".
2. A partir d'un pressupost d'uns tres milions d'euros, amb prou feines va recaptar-ne'n dos.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme a París i Troyes entre gener i març de 2017.
4. S'inspira en una situació viscuda pel mateix Victor Saint-Macary, director i co-guionista.
COMENTARI: Quin còctel de clixés més mal girbat! Se suposa que els protagonistes tenen vint-i-cinc anys en la història però es comporten com adolescents babaus de quinze; la qual cosa fa que tot plegat esdevingui bastant grotesc. És a dir, el cretinisme d'algunes situacions més que en comèdia desemboca en fastigueig o, pitjor, en desconnexió. Per exemple, la topada amb el carret de la compra que reuneix el Vincent, el personatge a càrrec del William Lebghil, i la Julie neix d'una canallada impròpia de persones adultes. De fet, la maduració, la de l'argument, resulta un problema en aspectes com el de la transició d'amiga a enamorada de la Néféli. Quan i per què li agafa la dèria a la noia? Tampoc entenc gaire l'exposició dels pits, amb transparències o sense transparències, tant de la Margot Bancilhon com de la Camille Razat, respectivament, al servei de la Néféli i la Julie. Dubto que tingui vocació descriptiva. S'acosta més a la provocació o al reclam gratuït, m'ensumo. En fi, potser, ha estat una qüestió d'expectatives... Com anava allò? Com més oferta més qualitat... Més aviat, a l'inrevés.
EN UN MOT: Bajanada.
PAÍS: FRANÇA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 26 de juny del 2024
LLARGMETRATGE: "Madelines" (2022)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16550638/
DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).
MILLOR:
- Les escenes amb múltiples Madelines, interpretades per la Brea Colleen Grant.
PITJOR:
- La poca-solta de l'argument, la manca d'un mínim rigor teòric i la versemblança molt discutible del context.
NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en divuit dies en l'estat nord-americà de Califòrnia abans del confinament provocat per la COVID-19.
2. Inicialment, en Jason Richard Miller, director i co-guionista, era reticent a atorgar el paper de l'Owen al Parry Shen, amb qui ja havia treballat en moltes altres ocasions; la Brea Grant va convèncer-lo de comptar amb l'actor.
COMENTARI: Diu, el director, que aquesta feina va sorgir davant la necessitat personal de crear "qualsevol cosa" per fugir del bloqueig https://ca.wikipedia.org/wiki/Development_hell en el que es trobaven amb un altre projecte, juntament amb l'actriu protagonista, co-guionista, i que van tirar d'una idea que, aleshores, considerava per a un curtmetratge. Doncs, precisament, això és el que va sortir, "qualsevol cosa", quelcom immadur, amateur, lax, maldestre. impropi, una excusa barata. En algun moment, fins i tot, esmunyen intents de gag, tant bàsics que es tornen un xic patètics. Bé, a l'altura d'un plantejament absurdament ingenu o una estètica no gaire compensada. Per cert, els efectes visuals, també, de collita pròpia, a càrrec de l'empresa del senyor Miller. És a dir, tot d'estar per casa. I mira que m'agraden les històries de viatges en el temps! Però aquesta presa de pèl m'ha acabat els quartos.
EN UN MOT: Indigna.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 22 de juny del 2024
LLARGMETRATGE: "IF" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11152168/
DURADA: 104 minuts (Crèdits: 7 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
MILLOR:
- Alguns efectes visuals, com els de l'escena en la que el Cal, el paper interpretat pel Ryan Reynolds, surt d'una pintura.
PITJOR:
- L'emoció artificiosa, com en la seqüència de la visita a l'hospital de la Bea, el paper a càrrec de la Cailey Fleming, després de l'operació de cor del seu pare.
NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareixen imatges del Lewis, el personatge a qui posa veu el Louis Gossett Jr., i la dedicatòria "In loving memory of our friend, Louis Gossett Jr.".
2. A partir d'un pressupost de cent deu milions de dòlars, va recaptar-ne'n al voltant de cent setanta-set.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost del 2022 i maig del 2023, entre d'altres llocs, als Steiner Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Steiner_Studios del districte novaiorquès de Brooklyn.
4. Alternativament, se l'anomena "Imaginary Friends".
COMENTARI: Per un moment, m'he pensat que estava mirant una mena de succedani de pa sucat amb oli de "Monsters, Inc." https://ca.wikipedia.org/wiki/Monsters,_Inc.; més que res, per la retirada estètica que gasten el Blue, l'Steve Carell en so, amb el Sulley, en John Goodman. Bé, potser, vaig errat i només s'assemblen en la mida. En fi... He de confessar que mai he tingut amics imaginaris, de manera que no en conec la mecànica d'aparició, interacció o afiliació. Però la sensació que em queda després d'empassar-me aquesta castanya carrinclona poca-solta és que el bo del John Burke Krasinski, director, guionista, co-productor i, fins i tot, integrant de l'elenc del film, no aspirava gaire a la coherència. Suposo que pretenia sortir-se'n amb una tona de fantasia reciclada, nostàlgia pastosa a dojo i melodrama bàsic i clàssic. De fet, ara que ho penso, no crec que sigui quelcom habitual, això d'inventar-se amics. O si? Tant se val. Tampoc crec que li hagués funcionat l'assumpte amb àngels de la guarda, per exemple. Res, he perdut el temps.
EN UN MOT: Poti-poti.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 9 de juny del 2024
LLARGMETRATGE: "Shifting Gears" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31519881/
DURADA: 84 minuts (Crèdits: menys d'un minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
MILLOR:
- La paròdia de concurs per restaurar clàssics com el 1970 Chevrolet Chevelle o el 1966 Ford Thunderbird.
PITJOR:
- La bajanada de la por escènica de la Jess Barro.
NOTES:
1. La Katherine Barrell i en Ray Galletti, que interpreten els papers de la Jess Barro i el Wayne Larouche, respectivament, són matrimoni en la vida real.
2. El títol provisional fou "Love In High Gear".
3. El rodatge es va portar a terme la tardor de 2023 a indrets d'Ottawa, en la província canadenca d'Ontario.
4. Inaugurà el Make Her Mark Women’s Directing Program de Hallmark fundat per l'Ashley Williams.
COMENTARI: En fi, és el que és, un telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm amb pretensió zero. Tot i així, deixa una impressió de fluixesa i superficialitat que esparvera. Imagino que gran part de la culpa cal atorgar-li a un guió vulgar del cagar a càrrec del Matt Marx en el que l'única peculiaritat (i gràcies!) és una protagonista que fa de mecànica experta. Ves! Ja seria això... El problema és que no s'aprecia gaire esma per part de l'elenc, sembla que actuen com per complir amb un tràmit. Després, sento la directora, la Yan-Kay Crystal Lowe, explicant l'esforç titànic que va representar tirar endavant el projecte i arrenco a plorar. Res, que no em calia.
EN UN MOT: Plana.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
SÈRIE: "Stranger Things - Temporada 1a" (15 de juliol de 2016)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4574334/episodes/?season=1
DURADA: 395 minuts (Crèdits: 20 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
MILLOR:
- El vol de la furgoneta Hawkins Power and Light en el setè episodi.
PITJOR:
- Les ximpleries adolescents de la Nancy Wheeler, l'Steve Harrington, el Tommy Hagan i la Carol Perkins, els papers interpretats per la Natalia Dyer, el Joe Keery, en Chester Rushing i la Chelsea Talmadge, respectivament.
NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Chapter One: The Vanishing of Will Byers", "Chapter Two: The Weirdo on Maple Street", "Chapter Three: Holly, Jolly", "Chapter Four: The Body", "Chapter Five: The Flea and the Acrobat", "Chapter Six: The Monster", "Chapter Seven: The Bathtub" i "Chapter Eight: The Upside Down".
2. El 27 d'octubre de 2017, el 4 de juliol de 2019 i el 27 de maig de 2022 van estrenar-se les temporades segona, tercera i quarta, de nou, vuit i nou episodis, respectivament; els dos darrers, presentats l'1 de juliol de 2022.
3. Originalment, els creadors, els Duffer brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Duffer_brothers, havien batejat el projecte "Montauk" en referència a l'indret de Long Island https://ca.wikipedia.org/wiki/Montauk_(Nova_York), en l'estat nord-americà de Nova York, que concentra diverses teories de la conspiració reals https://ca.wikipedia.org/wiki/Projecte_Montauk; la inspiració per al títol final prové de "Needful Things" https://en.wikipedia.org/wiki/Needful_Things, la novel·la del 1991 escrita per l'Stephen King.
4. L'enregistrament es va portar a terme entre novembre de 2015 i principis del 2016, sobretot, en llocs de l'estat nord-americà de Georgia, com Jackson https://ca.wikipedia.org/wiki/Jackson_(Ge%C3%B2rgia), el Georgia Mental Health Institute https://en.wikipedia.org/wiki/Georgia_Mental_Health_Institute o el Westside Park https://en.wikipedia.org/wiki/Westside_Park.
COMENTARI: Simplement, no entenc què pot ser que hagi convertit aquest en un programa de prestigi i d'èxit; deuen ser les temporades que no em miraré ni boig... Perquè reconec que em mancava certa predisposició abans d'encarar-lo tenint en compte que, en el millor dels supòsits, aspirava a presenciar una mena d'homenatge (un altre!) a la ficció de la dècada dels vuitanta. La qual cosa no m'engrescava gens ni mica, la veritat. Però el que no havia previst de cap de les maneres era una presa de pèl, ensopegar amb una trama i uns personatges febles, uns diàlegs matussers, una coposició poc polida o una originalitat intencionadament nul·la. És a dir, tot plegat m'ha semblat un popurri d'escenes amb intencions més o menys ambicioses mes amb un encaix mal treballat, barroer. No m'ha aportat res.
EN UN MOT: Pitafi.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!