LLARGMETRATGE: "Superhero Movie" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0426592/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 14 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del Rick Riker, el personatge del Drake Bell, pixant-se des del sostre mentre el Lou Landers, el paper del Christopher McDonald, mira d'enxampar-lo.

PITJOR:
- La necrofília de l'Albert Riker, encarnat pel Leslie Nielsen, amb l'Aubrie Lemon resulta d'un gust pèssim.

NOTES:
1. Els crèdits són interromputs per, gairebé, 7 minuts de gags descartats.
2. A partir d'un pressupost de 35 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 70.
3. Originalment, s'havia considerat el títol, "Superhero!".
4. En David Samuel Zucker, un dels productors del film, declarà que la base de la paròdia eren, sobretot, "Spider-Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Spider-Man_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), l'episodi del 2002 dirigit pel Sam Raimi, i "Batman Begins" https://ca.wikipedia.org/wiki/Batman_Begins, el lliurament de 2005 a càrrec del Christopher Nolan.
5. El Craig Mazin, director, guionista i co-productor, fa un cameo cap a la mitja hora de pel·lícula apareixent com a netejador.

COMENTARI: Molts dels gags es resolen de manera previsible, com el de la vella que se salva d'ésser atropellada per acabar dins d'una trinxadora, i trobem un munt d'humor marrà de l'estil de l'infinit concert de pets de la Lucille Riker, encarnada per la Marion Ross. Fins i tot, sembla que alguns dels acudits siguin reciclats d'altres produccions d'aquest gènere burleta, com ara el de l'Stephen Hawking, el Robert Joy, essent disparat de la seva cadira de rodes per accident o la batussa en la que participen figures del calibre del Nelson Mandela https://ca.wikipedia.org/wiki/Nelson_Mandela o el papa Benet XVI https://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_XVI, interpretats pel Howard Mungo i, crec, el mateix Nielsen, respectivament. Però les poca-soltades que ens proposa són tantes que, encara que sigui per reiteració, al final, aconsegueix arrencar uns quants somriures. Ni més ni menys, allò que m'esperava.

EN UN MOT: Brètola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Sarah Silverman: Someone You Love" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27443713/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- Obrir amb l'acudit de llibre, tal com l'anomena la Sarah, de la mare jueva d'una actriu estrella del porno després de veure-la en una fornicació amb un grup d'homes.

PITJOR:
- L'intent de gag lèsbic que fa quan comença a parlar de la seva amiga de Nova York, la Heidi.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es veu la humorista al piano tocant la cançó, "Something to Tell You", composta pel Mark Rivers i la mateixa Sarah Silverman; aleshores, surt la nota, "For DONALD and JANICE SILVERMAN"; al final, després del rètol, "2 months earlier", es mostra un clip de l'artista assajant la peça musical.
2. Fou enregistrat en el Wilbur Theatre de la ciutat de Boston, en l'estat nord-americà de Massachusetts, entre el 30 i el 31 de març de 2023, durant la gira "Grow Some Lips".

COMENTARI: En l'esquetx sobre l'infern, quan he sentit "If there's hell, may God strike me dead right now", m'he recordat del Tommy Cooper https://en.wikipedia.org/wiki/Tommy_Cooper, el còmic que va patir un atac de cor letal en ple directe televisiu. No sé si ell també feia conyes d'aquest tipus. El que tinc clar és que no em fa gaire gràcia a la pràctica. De fet, poc d'allò que la dona expressa em sembla especialment divertit. Per exemple, riure-se'n d'un paio lligat a una cadira de rodes de forma gratuïta ho considero més aviat roí. O fer una dissertació sobre per què "tenir collons" significa ser valent per acabar proposant, enlloc, "tenir llavis", penso que no procedeix. Però, davant meu, juga amb un avantatge. I és que la trobo irresistiblement bufona (sí, encara, al seus 52 anys). De manera que tant se me'n dóna si redunda un i un altre cop sobre l'assumpte dels jueus. M'agrada.

EN UN MOT: Seductor.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Tom Segura: Sledgehammer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11987416/

DURADA: 61 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent que imita, l'humorista, de la seva mare.

PITJOR:
- Les anècdotes en les que suggereix comportaments pederàstics o de violència de gènere.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol, "DEDICATED TO THOMAS NADEAU SEGURA AKA TOP DOG".
2. Fou enregistrat en el Celebrity Theatre, de la ciutat de Phoenix de l'estat nord-americà d'Arizona, el 5 de novembre de 2022.
3. És el primer dels dos especials que va acordar en 2022 amb Netflix; els altres títols de l'artista associats a la plataforma són "Completely Normal", "Mostly Stories", "Disgraceful" i "Ball Hog", estrenats en 2014, 2016, 2018 i 2020, respectivament.

COMENTARI: Després d'una presentació com "In August of 2021 Tom Segura embarked on his 21 month I'M COMING EVERYWHERE World Tour / 303 SHOWS 171 CITIES 21 COUNTRIES More than 700,000 people attended", esperes un espectacle mínimament graciós. Doncs, se m'ha fet pesadíssim. I diu que encara va retallar històries per la versió publicada. En fi, els espectadors li riuen totes les parides; jo dec ser l'anormal. Però és que quan parla dels nens o de la dona sembla que hagi escoltat el mateix material mil vegades d'altres veus. I, després, el moment escatològic, el moment col·locat, el moment masturbació... Vaja, res, que m'he avorrit!

EN UN MOT: Familiar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Babylon" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10640346/

DURADA: 189 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Les referències sobre les que es construeix l'espectacle; per exemple, el personatge del Jack Conrad sembla basat en el John Gilbert, el de la Ruth Adler, en la Dorothy Arzner, el de la Lady Fay Zhu, en l'Anna May Wong, o el de la Nellie LaRoy, en la Clara Bow; aquí, interpretats pel Brad Pitt, l'Olivia Hamilton, la Li Jun Li i la Margot Robbie, respectivament.

PITJOR:
- El fet que la càmera quedi tacada quan s'enregistra la defecació de l'elefant; més enllà de la poca gràcia i l'absurditat de l'escena, resulta una declaració d'intencions.

NOTES:
1. El títol apareix passada mitja hora de l'inici i el logo de "A Paramout Picture", de color sépia.
2. El rodatge es va portar a terme entre l'1 de juliol i el 21 d'octubre de 2021 en indrets del comtat nord-americà de Los Angeles, com el Shea's Castle https://en.wikipedia.org/wiki/Shea%27s_Castle.
3. Fou un fracàs comercial, doncs, va recaptar menys de la meitat del pressupost combinat de producció i promoció; el qual s'estima en 160 milions de dòlars.
4. En la cerimònia de la 80a edició dels Golden Globe Awards, van atorgar al Justin Hurwitz el guardó de Best Original Score.
5. El Damien Sayre Chazelle, el director i guionista, va començar a escriure-la en 2009 però reconeix que va prendre inspiració de la sèrie de 2017 creada pel Tom Tykwer, l'Achim von Borries i el Hendrik Handloegten, "Babylon Berlin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Babylon_Berlin.

COMENTARI: És com quelcom que hem vist en altres revisions nostàlgiques del mitjà només que pitjor i en groller. Reconec que la Robbie ja no m'encisa gaire d'entrada. Cert que, aquí, li escau, aquest paper de noia xarona que fa, tot sigui dit. Però ni així pot despertar cap simpatia. Tampoc me la desperta l'altre, el Diego Calva, encarnant el Manuel Torres; un paio que no és graciós ni entranyable ni talentós, en fi, que passa per gris. Em refereixo a l'home fictici, òbviament. Ves! Si de cas, podria empatitzar una mica amb el trompeta, el Sidney Palmer, a càrrec del Jovan Adepo, per la seva integritat. Prou... Molta fressa, corredisses a dojo, sordidesa il·limitada, excessos; resumit, tres hores de matraca vulgar poca-traça. I, per si no era prou pesada/avorrida, el poca-vergonya l'acaba amb una col·lecció tant matussera com innecessària de clips de pel·lícules. Quina pèrdua de temps!

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Funny Women of a Certain Age" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9848422/

DURADA: 75 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El gag de l'escena pornogràfica francesa que explica la Vanessa Hollingshead i la metàfora del cotxe de la Lynne Koplitz.

PITJOR:
- El fragment de la Luenell Campbell parlant de fel·lacions.

NOTES:
1. Va enregistrar-se en The Bell House del districte de Brooklyn, en la ciutat nord-americana de Nova York.
2. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "In Loving Memory Of PINKY AND NATALIE".
3. En 2020 i 2021, va repetir-se la fórmula amb "More Funny Women of a Certain Age" i "Even More Funny Women of a Certain Age", successivament, ambdós dirigits per la Kristen Hartley.
4. Les participants en l'espectacle són la Fran Drescher, la Carole Montgomery, la Vanessa Hollingshead, la Kerri Louise, la Lynne Koplitz i la Luenell Campbell.

COMENTARI: No he pogut estar-me'n de mirar de trobar fotos de les humoristes amb uns quants anys menys i he de reconèixer que la imatge de la Lynne Koplitz m'ha deixat estupefacte. Al cap i a la fi, era una qüestió de dones velles divertides, tal com anuncia el títol; i no defrauda. No es pot negar que d'ofici, en tenen; i de gràcia, també. Així que, en general, ha estat força entretingut; fins i tot, m'ha fet riure més d'un cop. A més, el format d'antologia afavoreix la digestió.

EN UN MOT: Monogràfic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jim Jefferies: I Swear to God" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1439235/

DURADA: 58 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del club gai a Sud-àfrica, encara que la semblança entre els mots coke i cock és bastant discutible.

PITJOR:
- Els diferents comentaris masclistes sobre estomacar dones o els drets de les mateixes.

NOTES:
1. Enregistrat al Jack H. Skirball Center for the Performing Arts de Manhattan, a Nova York.
2. Durant els títols de crèdit, surt el rètol "In loving memory of Jodie Lovell & Rebecca Lovell I miss you both very much".

COMENTARI: Veure un paio borratxo com se'n riu de l'obesitat de la seva mare, per exemple, resulta més aviat trist. És a dir, a mi no m'ofèn però tampoc em fa gràcia, ni la befa ordinària a la religió, ni una apologia de l'alcoholisme i dels narcòtics estúpida, ni l'escatologia més pedestre, ni l'historial sexual grotesc de l'individu. Se'n surt força bé amb el relat i els espectadors de la funció sembla que s'ho passen molt bé (potser, perquè és australià, els d'allà són així, exòtics). Però el material no m'ha arribat.

EN UN MOT: Cretí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Buddy Games" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7070818/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les proves de la gimcana.

PITJOR:
- L'enfrontament del Shelly amb el nan, el Jeff Gulka, i del Durfy, encarnat en el Dax Shepard, amb la llúdria/esquirol.

NOTES:
1. Al llarg dels primers 3 minuts dels títols de crèdit, es veuen preses falses.
2. Rodada l'estiu del 2017 a Vancouver, Canadà.
3. La idea s'inspira en els jocs entre amics que celebra en Josh Duhamel, el director, des de fa 20 anys.
4. El Dan Bakkedahl, que interpreta el Shelly, va fer-se mal a la cama en el tobogan d'aigua i va haver de moure's amb crosses bona part del rodatge.

COMENTARI: M'esperava, més o menys, el que m'ha ofert: grolleria, sordidesa, escatologia, una germania de capsigranys fent animalades. I he de reconèixer que he rigut amb l'escena del laxant a la pista de ball; sobretot, amb el James Roday Rodriguez, fent del Zane. Els paios em semblen una banda d'impresentables indesitjables però qui sóc jo per jutjar les afinitats de cadascú? El joc/prova final m'ha decebut bastant i, després, l'aparició de l'Olivia Munn, que fa el paper de la Tiffany, engegant guitzes de kung-fu queda massa postís (la situació en si tampoc fa gràcia). Resumint, es tracta d'una porqueria que m'he empassat amb coneixement de causa.

EN UN MOT: Fidel.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "El hoyo" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8228288/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La idea, la metàfora.
Pitjor: El poc recorregut, la limitació del plantejament.
Curiositat: El títol de treball fou "La plataforma". Li van ser atorgats els guardons a la millor pel·lícula, els millors efectes especials, el gran premi del públic i el premi Citizen Kane al director revelació en la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.  

Comentari:
Entenc que l'obsessió d'enviar el "missatge" als de la planta zero ha de ser fruit d'haver perdut el senderi i una manera diligent de tancar la història; però, aleshores, em deixa a mitges. Planteja una situació interessant, una mena de ruleta russa alimentària en la que sempre guanya la banca, evidentment. A més, la presentació resulta efectiva, òptima. Només que m'hauria agradat un desenvolupament un pèl més elaborat. Al·legòrica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kuso" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6131712/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tractament que rep el Manuel, interpretat pel Zack Fox, de part de Mr. Quiggle, un cuc que viu a l'anus del doctor Clinton, encarnat en el George Clinton.
Pitjor: La participació del Regan Farquhar, també conegut com Busdriver, a l'inici i, sobretot, amb el monòleg de després dels títols de crèdit.
Curiositat: Disponible a Shudder. Kuso és el mot utilitzat a l'est d'Àsia per anomenar cultura d'internet grotesca, ridícula, de paròdia o de factura pobra; en japonès, significa "merda". Es composa de quatre històries i cadascuna compta amb un tema diferent en els títols de crèdit: per "Royal" es mostren les lletres formades amb semen, per "Mr. Quiggle" els noms surten a un rotlle de paper higiènic, per "Smear" els escrits surten dins d'un plat soper brut, i per "Sock" es veu una mena de cova o conducte.

Comentari:
Es tracta d'una pel·lícula de gènere, concretament d'horror biològic; de manera que no és per a tots els públics. Compta amb algunes pinzellades d'humor però, bàsicament, es recolza en l'escatologia, l'obscenitat i la repugnància, a base d'ensenyar fluids corporals, insectes i altres subjectes d'abominació. Clar que això és molt subjectiu. Si més no, resulta interessant. Morbosa.

Perdoneu per la meva ignorància!