LLARGMETRATGE: "The Unholy Three" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021505/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final del professor Echo amb la Rosie O'Grady, encarnats pel Lon Chaney https://ca.wikipedia.org/wiki/Lon_Chaney i la Lila Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Lila_Lee, respectivament, en el qual l'home repeteix la seva cloenda artística, "that's all there is to life, just a little laugh, a little tear".

PITJOR:
- La dicció del Harry Earles https://en.wikipedia.org/wiki/The_Doll_Family, que fa del Tweedle Dee i no se l'entén gens ni mica quan parla, i la interpretació forçada de l'Ivan Linow https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Linow, en el rol de l'Hercules.

NOTES:
1. Fou una revisió del film de 1925 https://www.imdb.com/title/tt0016473/, dirigit pel Tod Browning https://ca.wikipedia.org/wiki/Tod_Browning, que, alhora, es basava en la novel·la homònima de 1917, escrita pel Clarence Aaron Robbins https://en.wikipedia.org/wiki/Tod_Robbins.
2. En Lon Chaney, l'actor a càrrec del paper protagonista, va morir d'un càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27es%C3%B2fag al cap d'un mes de l'estrena de la pel·lícula.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme l'abril de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Fou restaurada per The Film Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/The_Film_Foundation en 2012.

COMENTARI: Com a derivada del circ de criatures https://en.wikipedia.org/wiki/Freak_show del principi, ofereix, per un costat, les veuetes i el transvestisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme del Chaney i, per l'altre, la figura peculiar d'en Harry Earles, que pot presentar-se tant d'adult fumant-se un cigar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigar com de nadó encastat en un cotxet https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxet. A partir d'aquí, però, la situació fa figa. En primer lloc, quina necessitat tenen els delinqüents d'associar-se i muntar cap botiga de bèsties https://en.wikipedia.org/wiki/Pet_store de tapadora? A més, un cop tenen el negoci, per què lloguen un dependent decent? Per cert, l'Elliott Nugent https://ca.wikipedia.org/wiki/Elliott_Nugent, qui l'interpreta, fou co-guionista de la producció, juntament amb el seu pare, en John Charles Nugent https://en.wikipedia.org/wiki/J._C._Nugent. Òbviament, calia algú per completar el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle amb la noia i el bergant. A mi, em sembla un pegot. En segon lloc, la tendència dels esbirros a la traïció resulta ben absurda, massa fruit de rampells babaus. També, massa convenient, la tragèdia final. I, per acabar, l'immolació del pinxo per salvar el passerell carrincloneja per totes bandes. O sigui que no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Hunchback of Notre Dame" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031455/

DURADA: 116 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola de la multitud en el moment en el que en Quasimodo, el personatge interpretat pel Charles Laughton, és coronat "Roi des fous" durant la fête des fous https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_dels_Folls.

PITJOR:
- L'escena de l'Esmeralda, encarnada per la Maureen O'Hara, rendint-se a la figura de la Maria, mare de Jesús, https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1831, "Notre-Dame de Paris. 1482" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Par%C3%ADs, escrita pel Victor Hugo.
2. A partir d'un pressupost d'un milió vuit-cents mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 3 milions cent cinquanta mil.
3. El rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 1939, fonamentalment, en el RKO Encino Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_ranch de la ciutat d'Encino, a l'estat nord-americà de California, en el San Fernando Valley; els plans del campanar van enregistrar-se en el Mudd Hall of Philosophy de la University of Southern California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_del_Sud_de_Calif%C3%B2rnia.
4. En la seva biografia, la Maureen O'Hara https://ca.wikipedia.org/wiki/Maureen_O%27Hara explica que un dia va arribar al plató i es va trobar amb ximpanzés, babuïns i goril·les a compte d'un malentès verbal entre el William Dieterle https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Dieterle, el director, i el seu ajudant.

COMENTARI: Quan apareixen en pantalla els extres o la catedral https://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs i rodalies, el film desprèn aquella flaire de gran producció que hauria de derivar-se de la muntanya de diners que va costar. No obstant això, la impressió que deixa, amb l'excès d'ombres i els plans curts, és la d'espai reduït, limitat, la qual cosa empobreix l'estètica. L'assassinat del Phoebus, l'Alan Marshal, malaguanyat, no es veu res. El rescat de la mossa per part del campaner en liana, trist. El ruixat de metall fos a través de les gàrgoles, ridícul... I pel que fa a l'argument, la croada de la gitana convertida en crim per despit, sembla tant fora de lloc com desorbitat. D'acord... Reconec que aquesta història del geperut de París sempre m'ha fet molta mandra. Tanta que ni tant sols he vist la versió de 1996 https://www.imdb.com/title/tt0116583/ de Walt Disney Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. De manera que em manquen referències, inclosa la més significativa, la novel·la. Però, llegeixo, per exemple, que en el material original el dolent és el capellà, en Claude Frollo https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Frollo. Quina manera d'espatllar una trama! No sé qui deu tenir la culpa d'aquest nyap de canvi, la Sonya Levien https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonya_Levien, la guionista, o en Bruno Frank https://en.wikipedia.org/wiki/Bruno_Frank, el responsable de l'adaptació; certament, es van cobrir de glòria. Per cert, en la pel·lícula, quin germà més traïdor! Òbviament, desconec, també, el tarannà de la protagonista https://en.wikipedia.org/wiki/Esmeralda_(The_Hunchback_of_Notre-Dame) en l'escrit del Victor-Marie Hugo. La qüestió és que l'O'Hara de 19 anys, no em fa gens el pes; lluny de seduir, es comporta com una màrtir bleda. Un altra tema, el vessant polític, populisme barato més el Lluís XIè https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a presentat com un vell afable. Ves! Tenint en compte que l'anomenaven l'universelle aragne, imagino que devia ser un bona peça. O sigui que, no sé... És que m'ha avorrit, noi!

EN UN MOT: Inaprofitable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Well, what's he trying to do?
—He has heard it rumored that the earth is round and is attempting to walk to the Indies, the idiot.
—It's not round, it's flat.
—The idiot!
—Some famous geographers and mathematicians also believe the earth is round.
—It isn't round, it's flat.
—Do you recollect that letter we had from... What's his name? Oh, Christopher Columbus... who wrote claiming that he could, by steering a westerly course reach the Indies?
—It's flat.
—I'm greatly tempted to endow the venture.
—Our country could not afford the risk of such an enterprise.
—Columbus.... The man's the laughingstock of the court of Spain.
—Who knows? The future may prove Ferdinand's court was the laughingstock.
—It isn't round.
—What are you mumbling about, Doctor?
—The earth isn't round, it's flat.
—How do you know?
—I have observed it on all my travels over Europe. It's flat. Everywhere it's flat.
—Oh, let's listen to the play.

---
Sir Cedric Hardwicke as Jehan Frollo
Harry Davenport as King Louis XI
Etienne Girardot as Doctor
Fritz Leiber as Old Nobleman

DOCUMENTAL: "Bitconned" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30317302/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni del Jacob Rensel com a víctima ensarronada.

PITJOR:
- El fet de presentar el Ray Trapani tant cofoi des de bon començament representa un indici prou clar que l'assumpte ha d'acabar en impunitat.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, surten els rètols, "The judge ordered Ray to pay $2.9 million to victims. Two months after his sentencing Ray bought a new house.", "In May 2018, the U.S. government seized 100,000 Ethereum from Centra Tech. As of August 2023, no investors had been paid back any money.", "Robert Farkas served his time and was released from prison.", "Sam 'Sorbee' Sharma is still serving the remainder of his 8-year sentence.", "An estimated $4.9 billion was invested into crypto startups in 2017. Studies now show that up to 78% of these were scams.", "Ray says he is starting a new business, offering loans to 'people in need' at 50% interest. He is calling it Cambridge & Brown... named after the two prestigious universities.", "Sam 'Sorbee' Sharma provided the following statement, via his attorney: Mr. Sharma denies the various claims made by several individuals in this documentary. In the near future, Mr. Sharma looks forward to telling the true story of Centra Tech and its background."; al final, apareix "Sam 'Sorbee Sharma's attorney specifically disputed the following allegations: Sam used a Miami Exotics card to take a personal vacation to the Bahamas. Sam was forging Bert's signature on Miami Exotics checks. Sam refused to use the Centra Tech money to pay off Ray's family's loans for Miami Exotics. Sam still has money from Centra Tech.".
2. Explica el cas de Centra Tech https://en.wikipedia.org/wiki/Cryptocurrency_and_crime i el seu Initial Coin Offering https://en.wikipedia.org/wiki/Initial_coin_offering fraudulent.
3. La peça s'ha adaptat al format de sèrie podcast https://ca.wikipedia.org/wiki/Podc%C3%A0sting amb el títol "Creating a Con: The Story Behind Bitconned".

COMENTARI: Un homenatge, gairebé... Sembla ben bé un altre argument per recolzar allò de "el crim surt a compte", un altra història de pocavergonyes sense escrúpols enredant amb èxit passerells cegats per la cobdícia, quelcom tant antic com la humanitat mateixa. I hom podria opinar que, en aquests casos d'estafa, la culpa és tant del que enganya com del que es deixa enganyar. Perquè tampoc es pot anar per la vida amb el lliri a la mà, coi! Ja. De fet, fins i tot, hi haurà qui admiri el trampista per espavilat i eixerit. Oi? En fi, cadascú amb la seva consciència... Jo diria que, entre la mentida i l'ambició, només la primera és reprovable. Però, jo què sé? Doncs, res, m'ha servit per conèixer per sobre l'afer en qüestió i per posar-me de mala llet. Em reconforta, almenys, que entre els malfactors es retreguin cosetes.

EN UN MOT: Aparador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "McLintock!" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057298/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica el Jake Birnbaum, encarnat pel Jack Kruschen, sobre la medalla del pare de la Katherine McLintock, el paper de la Maureen O'Hara.

PITJOR:
- Les estomacades, la multitudinària de la mina i les del Devlin Warren a la Rebecca McLintock, interpretats pel Patrick Wayne i l'Stefanie Powers, respectivament, i del George Washington McLintock a la Katherine McLintock, els personatges del John Wayne i la Maureen O'Hara.

NOTES:
1. S'inspira lleugerament en el text teatral del William Shakespeare, "The Taming of the Shrew" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_fer%C3%A9stega_domada.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1991 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 4 milions de dòlars, en va recaptar 14 i mig.
4. La producció va durar des d'octubre de 1962 fins a gener de 1963 i va rodar-se en indrets de l'estat nord-americà d'Arizona, com els Old Tucson Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Old_Tucson_Studios o el San Rafael Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/San_Rafael_Ranch.
5. En Gordon Jones, que fa del Matt Douglas, va morir abans de l'estrena.

COMENTARI: Hauré d'anar amb compte amb el que critico perquè darrere la història hi ha tot un Shakespeare. O això diuen (no ho podria saber perquè he llegit ben poca cosa del britànic)... Però és que la mandanga de la dona emprenyada bel·ligerant, d'entrada, ja m'ha fet molta mandra. Tot el conflicte matrimonial estúpid em sona a repetició del posat de la parella en "The Quiet Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Quiet_Man, la pel·lícula del 1952 dirigida pel John Ford. I l'episodi ridícul de la natjada en públic a l'esposa, la gran gràcia, m'ha provocat vergonya aliena. Per cert, segons va explicar la víctima en la seva autobiografia, sembla que l'actriu va patir realment aquest fart de llenya en les seves carns, cosa que li va suposar blaus al cul durant setmanes. L'altre tema és el protagonista, el magnànim terratinent que juga escacs i s'avé amb els indígenes per una mena d'honor guerrer. Resulta força petulant (paraula, precisament, utilitzada en el diàleg del film). A més, el perdonavides condescendent va ventant lliçons sobre amor mentre anuncia a la seva filla que cedirà les seves propietats, malgrat la seva desconfiança cap a les autoritats, a l'estat per fer-li un favor a ella. Si pretenien pintar-lo de patriota... Més aviat, de carallot! Aleshores, després de dues hores de matraca, una mica d'acció, la revolta comanxe https://ca.wikipedia.org/wiki/Comanxes, en miniatura, bastant absurda... Calla, no, que és comèdia! En fi, res, que m'ha costat de rosegar.

EN UN MOT: Paternalista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Don't say it's a fine morning, or l'll shoot you!
---
John Wayne as George Washington "G.W." McLintock

DOCUMENTAL: "30 Years of Garbage: The Garbage Pail Kids Story" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3711708/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La producció i l'estètica, consistent amb la matèria que es tracta.

PITJOR:
- La intervenció de nens contemporanis al documental, aficionats, com la de l'Andrew Leitzel, per exemple.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surten fotografies de col·leccionistes exhibint cartes i marxandatge divers; cap el final, un retrat amb la llegenda "MARCH 2015 DOV KELEMER & SARAH JO MARKS BOUGHT THE ORIGINAL JOHN POUND ADAM BOMB PAINTING FROM TOPPS"; abans d'acabar, apareix la Vivi Houx amb un àlbum dels cromos i, després, la dedicatòria, "In loving memory of our friend, Jay Lynch".
2. En novembre de 2013, va iniciar-se una campanya de micro-mecenatge a la plataforma kickstarter per finançar el projecte que va fracassar; l'octubre de 2014, va engegar-se'n una altra a indiegogo amb la que es van aconseguir al voltant de 41 mil dòlars.

COMENTARI: A l'Estat Espanyol, s'anomenaven "La Pandilla Basura" i crec que, de nen, vaig comprar-ne més d'un parell de sobrets, d'aquelles il·lustracions grotesques. Devien acabar a la brossa perquè mai he estat gaire de conservar rampoines. Diu que valdrien uns quants euros ara. Pots comptar... Recordo haver gastat pessetes en un col·leccionable de cartetes de fotos titulat "Arbres de Barcelona". No sé a qui volia impressionar, la veritat... En fi, tornant a l'assumpte de la colla pessigolla, reconec que m'agradava l'enginy poca-solta d'aquells dibuixos immunds, em semblaven bestieses ben divertides. Però no els consideraria especialment rellevants en el context de la cultura popular, almenys, no més que altres productes de característiques, si fa no fa, similars, com els "toi" o els "tazo". No obstant això, trobo que escoltar els artistes en persona, el John Pound, el Tom Bunk o el James Warhola, i les seves històries és un plaer. De manera que m'ho he passat força bé.

EN UN MOT: Inflat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Aporia" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8511466/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El canvi de sexe de la filla, la Riley; en el seu vessant femení, interpretada per la Faithe Herman, i en el masculí, per l'Elohim Nycalove.

PITJOR:
- La nul·la espectacularitat de l'andròmina i dels efectes de la seva operació.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol "For Gail, Gus & Stella".
2. En Jared Moshé, guionista alhora que director del film, va escriure el guió cap el 2017 i va oferir-lo a la Paramount Pictures Corporation i a Bad Robot Productions; després d'un parell d'anys sense arribar enlloc, va recuperar el control del seu text original.
3. El director menciona com a fonts d'inspiració "Primer" https://ca.wikipedia.org/wiki/Primer_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), el film de 2004 a càrrec del Shane Carruth, "Blue Valentine" https://ca.wikipedia.org/wiki/Blue_Valentine, la pel·lícula del Derek Cianfrance estrenada en 2010, "Eternal Sunshine of the Spotless Mind" https://ca.wikipedia.org/wiki/Eternal_Sunshine_of_the_Spotless_Mind, del 2004, amb el Michel Gondry al capdavant, i "De rouille et d'os", el drama del Jacques Audiard del 2012.

COMENTARI: Com he expressat moltes vegades, m'agraden les històries que juguen amb la línia temporal. Per això vaig creure que aquesta proposta, encara que fos de baix pressupost (cosa evident pel que surt al tràiler), em faria el pes d'alguna manera. El problema, aquí, ha estat que el melodrama es menja la ciència-ficció; fins al punt que l'invent acaba carrinclonejant. Diria, a més, que la premissa científica i l'aspecte pràctic de l'assumpte grinyolen bastant. O sigui que, al final, el plantejament ni m'ha suggerit gaire res ni m'ha entretingut. Ves! Almenys, he après el significat de la paraula "aporia" https://ca.wikipedia.org/wiki/Aporia...

EN UN MOT: Justeta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Square One: Michael Jackson" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11033952/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició de la figura del Víctor Gutiérrez Prieto i les seves fílies.

PITJOR:
- Els 4 minuts de rètols del final.

NOTES:
1. El títol que apareix és "Square One"; després, l'aclariment "No payment was made for any of the following interviews".
2. La Sony Corporation va reclamar per drets d'autor quan la primera versió de la peça va publicar-se a Youtube; posteriorment, la companyia va enretirar la reclamació.
3. Una segona versió depurada, anomenada "Square One 2.0", va estrenar-se a Amsterdam el 18 de gener de 2020.
4. El director, en Danny Wu, menciona la plana web de na Julia Berkowitz http://themichaeljacksonallegations.com com a font d'inspiració.

COMENTARI: Hi he arribat de retop. Perquè allò que cercava inicialment era quelcom relacionat amb el món de la música per regalar-me l'oïda... I, badoc, m'he trobat una investigació sobre un cas de presumptes abusos a menors de fa 30 anys per part d'un artista... que fa 14 anys que és mort https://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Jackson. Sincerament, m'importava ben poc. De fet, malpensat que sóc, sempre havia cregut que, en lliurar diners per evitar un judici, el paio declarava la seva culpabilitat. Doncs, un cop vist allò que ens mostra aquest treball, que considero fets i proves prou objectives, m'inclino a pensar que l'acusat fou, en realitat, la víctima. Aquest és el mèrit de la peça, que no acaba de tenir una estètica suficientment polida ni enterament professional però resulta, potser, no conclusiva, mes sí convincent. Em grinyola, no obstant, que un dels arguments sigui el testimoni d'una persona, la Josephine Zohny, que diu que va escoltar que algú deia... Tret d'això, la recerca sembla seriosa.

EN UN MOT: Rèplica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "TPB AFK: The Pirate Bay Away From Keyboard" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2608732/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La idea de distribució de patronatge de la plana Flattr https://ca.wikipedia.org/wiki/Flattr, cofundada pel Peter Sunde, un dels protagonistes.

PITJOR:
- El fragment del Hans Fredrik Lennart Neij en estat d'embriaguesa, desbarrant.

NOTES:
1. Al llarg dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Please share this film online" i "This film is dedicated to everyone fighting for an open internet"; té associada una llicència CC BY-NC-ND https://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons i es pot mirar de forma gratuïta a, entre d'altres llocs, Youtube https://youtu.be/eTOKXCEwo_8.
2. Va estar enregistrant-se entre 2008 i 2012.
3. Es va engegar una campanya de micro-mecenatge a la plataforma kickstarter amb l'objectiu de recaptar 25 mil dòlars per a l'edició del material; finalment, van obtenir-ne més de 50 mil.
4. Alguns estudis de Hollywood, com Viacom, Paramount, Fox, Lionsgate o HBO, van intentar boicotejar l'obra; fet denunciat públicament pel mateix Simon Tobias Viktor Klose, el seu director.

COMENTARI: Molta palla. Segurament, assumptes com el casament del Fredrik Neij a Vientiane, la capital de la República Popular Democràtica de Laos, o el Per Gottfrid Svartholm Warg fent befa en una pissarra de la vista on l'estaven jutjant no em calien per a res. Essent sincer, puc entendre la ingenuïtat dels tres acusats a l'hora d'afrontar la lluita legal contra la indústria cinematogràfica. Perquè, fins on m'arriba el coneixement, els fitxers que són l'objecte de la controvèrsia, protegits o no pels drets d'autor, no s'emmagatzemen enlloc en particular sinó que són distribuïts per tota la xarxa. De manera que, tècnicament, coordinar un intercanvi d'arxius no hauria de ser delicte, comporti o no guany econòmic a través de publicitat. Una altra qüestió és que el sentit comú suggereixi que l'atac al mitjà de compartició ha de solucionar el problema... Bé, allò de "mort el gos, morta la ràbia", oi? Es van passar d'espavilats, vaja! En fi, tornant al treball, gens concís. I que ja han passat 10 anys i, crec, el panorama de l'oci digital ha canviat un pèl. No m'interessava tant com havia intuït.

EN UN MOT: Seguiment.

PAÍS:           SUÈCIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "George Michael: Portrait of an Artist" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13650206/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El reconeixement de l'artista com a filantrop anònim i l'explicació de gent com el Chris Porter o en Johnny Douglas del procés creatiu del músic.

PITJOR:
- La manca d'identificació d'alguns clips, com l'inicial, pertanyent a una entrevista de 1998 concedida a Much Music, en el que la celebritat llegeix un fragment del seu llibre, publicat en 1990, "George Michael: Bare", escrit en col·laboració amb el Tony Parsons.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Part 1 - Wham/Everything has been figured out, except how to live./ Jean-Paul Sartre", "Part 2 - Careless Whisper/The true function of a writer is to produce a masterpiece and no other task is of any consequence./Cyril Connolly", "Part 3 - Faith/There are only two tragedies in life: One is not getting what one wants and the other is getting it./Oscar Wilde", "Part 4 - Prejudice/Fame is a series of misunderstandings surrounding a name./Joni Mitchell", "Part 5 - Anselmo/There is only one happiness in life: To love and be loved./George Sand", "Part 6 - Music Business/Freedom has never been free./Medgar Evers", "Part 7 - Older/What is art after all but a protest against the horrible inclemency of life./Aldous Huxley", "Part 8 - Out/Getting caught is the mother of invention./Robert Byrne", "Part 9 - Patience/It's discouraging to think how many people are shocked by honesty but so few by deceit./Noel Coward", "Part 10 - Amazing/Art is coming face to face with yourself./Jackson Pollock", "Part 11 - Symphonica/You use a glass mirror to see your face but you use works of art to see your soul./George Bernard Shaw" i "Part 12 - Legacy/Existence is a series of footnotes to a vast obscure unfinished masterpiece./Vladimir Nabokov".
2. En Simon Robert Napier-Bell, el director, juntament amb el Gordon "Jazz" Summers, durant la primera meitat dels 80s, va fer de mànager dels Wham!, el grup en el que va començar al seva carrera musical el protagonista; en 2005, va publicar unes memòries, "I'm Coming To Take You To Lunch", que expliquen les negociacions que van possibilitar dur la formació britànica a actuar a la Xina, esdevenint la primera occidental en fer-ho.
3. Originalment, havia d'anomenar-se "The Artist versus the Music Business versus Himself".

COMENTARI: Diu, el director, que comptava amb molt de material a l'abast però que volia limitar-ho, tot plegat, als 90 minuts. Decisió encertada. I, encara, m'ha semblat massa llarg, l'assumpte. El Simon Napier-Bell, declarat homosexual, també, comentà que, en certa manera, es tractava d'una carta d'amor al cantant. I, com a tal, no tinc res a contestar; correcta, personal. La qüestió és que, abans de mirar-me la seva obra, hauria sostingut que, fora de "Wake Me Up Before You Go-Go" https://en.wikipedia.org/wiki/Wake_Me_Up_Before_You_Go-Go, "Careless Whisper" https://en.wikipedia.org/wiki/Careless_Whisper i "Last Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/Last_Christmas, poca cosa més quedava per celebrar, de l'intèrpret. Ara, havent-la vist, roman en mi la impressió que la rellevància de la figura rau més en l'impacte com a icona gai que en el seu llegat musical. Reconec que el paio em feia ràbia, en els seus inicis, perquè... Bàsicament, per enveja, perquè enamorava les noies amb la seva fila. Anys més tard, fins i tot, el vaig arribar a trobar singular, quan se'n reia d'ell mateix, com en el vídeo de "Shoot the Dog" https://youtu.be/ABhZQ_VRbsQ. Per cert, en el moment en el que s'introdueix el tema de la SIDA, es mostra una llista de personatges associats a la malaltia. I es fiquen en el mateix sac en Rock Hudson, la Gia Marie Carangi, el Paul-Michel Foucault, el Władziu Valentino Liberace, la Bettina Louise Lutz, el Ryan Wayne White, l'Isaac Iúdovitx Asimov i l'Anthony Perkins. No sé; la malaltia serà la mateixa però les circumstàncies, no. Matusser.

EN UN MOT: Record.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mafia Mamma" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13923456/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del missatge enregistrat del Don Giuseppe Balbano, el paper encarnat per l'Alessandro Bressanello.

PITJOR:
- El judici amb la participació de la Sophia Nomvete, que fa de la Jenny; una burla.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig de crèdits, apareixen alguns plans del film i de la Basilica di San Pietro de la ciutat del Vaticà vista des del riu Tíber.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en 32 dies entre maig i juny de 2022 en localitzacions de la regió italiana de Lazio, com la Parrocchia di Santo Stefano Protomartire di Bracciano.
3. L'escena de la Toni Collette i la Monica Bellucci trepitjant raïm s'inspira en una semblant de l'episodi 23è, "Lucy's Italian Movie", de la 5a temporada de la sèrie de la CBS Broadcasting Inc. iniciada en 1951, "I Love Lucy".

COMENTARI: Sí que trobem alguns personatges simpàtics, com ara els de la parella de guardaespatlles, en Dante i l'Aldo, interpretats per l'Alfonso Perugini i el Francesco Mastroianni, respectivament, o el de la tieta Esmeralda, encarnada per la Dora Romano. A més, a la Monica Anna Maria Bellucci, al seus 58 anys, se la veu força potent. Quin tros de dona! Però, l'excés de frivolitat esdevé una broma propera al ridícul. Fa la impressió que implicar-se en aquesta pel·lícula representava una excusa perfecta per a la directora, la Helen Catherine Hardwicke, per passar un mes regalant-se a Itàlia. Diu que, en una capbussada festiva en la Mediterrània, van ésser picats per meduses, per exemple. Total, el resultat peca de lleugeresa, massa fluixa.

EN UN MOT: Vacances.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL/SÈRIE: "The Lady and the Dale" (Des del 31 de gener fins el 14 de febrer de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12837188/episodes?season=1

DURADA: 228 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'explicitació de la conducta criminal de la protagonista.

PITJOR:
- En el darrer capítol i durant una estona, es desvien una mica massa cap el vessant reivindicatiu.

NOTES:
1. Al final dels crèdits, apareix la nota "For transgender and nonbinary community resources, visit TheLadyAndTheDaleResources.com".
2. Els 4 episodis dels que es compon s'anomenen "Soldier of Fortune", "Caveat Emptor: Buyer Beware", "The Guilty Fleeth" i "Celestial Bodies".
3. La Zackary Drucker, co-directora, és transsexual.
4. El Nick Cammilleri, l'altre co-director, va engegar el projecte en 2011 després de descobrir el personatge de l'Elizabeth Carmichael a través d'un episodi, emès originalment en 1989, de la sèrie documental creada pel John Cosgrove i el Terry Dunn Meurer, "Unsolved Mysteries", en el que la mencionaven.

COMENTARI: El Dick Carlson, amb les seves declaracions a càmera, queda com el seu propi nom anuncia, com un carallot (en anglès, dick vol dir carall). També, en John Griffiths, l'enginyer que saboteja la sessió de prova de presentació del vehicle per captar inversió. Si no fos per detalls com aquests, segurament, la figura de l'emprenedora no despertaria cap mena de simpatia. La qüestió de l'orientació sexual d'ella m'importa ben poc. Cadascú que faci el que li sembli amb el seu cos! El que m'ha impressionat, ho reconec, és la capacitat de la senyora d'engegar tantes iniciatives del no-res. Potser, és com declara la dona, "si t'enganxa la marea de pujada estàs condemnat a sortir-te'n amb èxit". Trobo que l'assumpte és caduc però força interessant, en general. Amb tot, se m'ha fet un pèl llarg.

EN UN MOT: Estrambòtic.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vredens dag" (1943)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0036506/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: no es mostren).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els retrets que li fa la dona al seu home, el sacerdot, encarnat pel Thorkild Roose, abans de confessar-li la relació incestuosa.

PITJOR:
- La dimissió abnegada o de rendició de l'Anne Pedersdotter, el paper interpretat per la Lisbeth Movin.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Day of Wrath".
2. És una adaptació de l'obra de teatre del 1908, "Anne Pedersdotter", escrita pel Hans Wiers-Jenssen; alhora, inspirada en la crema de l'Anne Pedersdotter, vídua d'un capellà anomenat Absalon Pederssøn Beyer i acusada de bruixa, ocorreguda a la vila noruega de Bergen en 1590.
3. Després de l'estrena, en Carl Theodor Dreyer, el director, va fugir de la Dinamarca ocupada pels alemanys cap a Suècia per por a que el seu film es pogués interpretar com una analogia a la persecució dels nazis als jueus i això li comportés represàlies.

COMENTARI: Si és que sembla més bruixa la mare, la Merete, el personatge a càrrec de la Sigrid Neiiendam, que la mateixa sentenciada, la Herlofs Marte, el rol que fa l'Anna Svierkier. Pobra dona, ensenyant els pits i tot, a la seva edat (70 anys tenia)... Res, no m'ha convençut gaire. M'he avorrit i no he trobat gaire al·licients en el que veia; tot molt ensopit. Per cert, un micròfon, es veu, en l'escena del llit de mort del Laurentius, l'Olaf Ussing. Una feina més aviat austera i justeta, trobo.

EN UN MOT: Suficient.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deceit - Temporada 1a" (Del 13 d'agost fins el 3 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12994306/episodes?season=1

DURADA: 187 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera trobada entre l'expert, el Paul Britton, el paper de l'Eddie Marsan, amb l'agent Sadie Byrne, encarnada en la Niamh Algar.

PITJOR:
- No queda clar si el sospitós, en Colin Stagg, interpretat pel Sion Daniel Young, i l'assassí i violador, el Robert Napper, a càrrec del Jack Riddiford, són cosins o què, d'acord amb els flashbacks que es presenten.

NOTES:
1. Al final del quart episodi, el darrer, es mostren els aclariments "For 16 years Colin Stagg was vilified as the man who got away with the murder of Rachel Nickell", "It wasn't until 2008 that he received a public apology from the Metropolitan police and £700,000 in compensation for his wrongful arrest and prosecution", "The promising career of 'Lizzie James' was over by the age of 33", "She retired from the police as a result of the damaging psychological impact the investigation had on her", "Detective Inspector Keith Pedder also took early retirement soon after the collapse of Collin Stagg's trial, suffering from stress and depression", "Professor Paul Britton later went on to claim that he had told the police the murders of Rachel Nickell, Samantha and Jazmine Bisset were linked", "Former officers Keith Pedder and Micky Banks reject Professor Britton's claim", "Robert Napper is believed to have committed more than 100 brutal rapes and sex attacks on women as far back as 1989", "A catalogue of mistakes meant the Metropolitan police missed numerous opportunities to identify and arrest him", "Without these failures, Napper could have been taken off the streets years before he went on to murder Rachel, Samantha and Jazmine" i "Colin Stagg has finally found happiness with his long-term partner, whom he first met as a teenager".
2. També, apareix la dedicatòria "Dedicated to Samantha and Jazmine Bisset, Rachel Nickell, and all the victims of Robert Napper".
3. El títol provisional fou "My Name is Lizzie".
4. Basada en la investigació de l'assassinat de la Rachel Nickell en 1992 i l'operació encoberta portades a terme per la policia metropolitana de Greater London.

COMENTARI: Em queda la impressió que ni el guió de l'Emilia di Girolamo ni la direcció del Niall MacCormick estan a l'altura del projecte o de la denúncia que es pretén presentar contra la incompetència de les forces de l'ordre londinenques (palesa en els crèdits del final). La premissa insinua els ingredients per a un duel d'intensitat en un context força escabrós a l'estil del guardonat film del 1991, "The Silence of the Lambs", dirigit pel Jonathan Demme. Fins i tot, diria, les protagonistes tenen certa retirada. Però, l'invent fa figa des del moment en que tant l'operació encoberta com els mateixos actors esdevenen inversemblants als ulls de l'espectador (si més no, als meus), per precipitats, per barroers, per absurds, per limitats, per ridículs. En resum, una decepció.

EN UN MOT: Retret.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Good on Paper" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8231668/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fragments de monòleg real de l'Iliza Shlesinger.

PITJOR:
- La discussió de cap el final entre l'Andrea Singer i la Margot, interpretades per l'Iliza Shlesinger i la Margaret Cho, respectivament.

NOTES:
1. Està basada en una experiència real de la protagonista que, en 2015, la humorista va convertir en una peça còmica anomenada "Lying Brian", la qual s'emetria en el programa "This Is Not Happening" de Comedy Central.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre i desembre del 2019 a l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Quelcom grinyola entre la imatge d'espavilada que projecta la noia i la rifada que es marca el paio que se la lliga. No sé, passada mitja hora de pel·lícula m'ha deixat d'interessar l'anècdota. Sobretot, perquè ja l'havia escoltada fa uns quants anys en un clip del youtube https://youtu.be/IGCQV48dSf4, quan em dedicava a explorar la plataforma a la recerca de bons monologuistes. Si més no, ella, la Shlesinger, té carisma; o, potser, em cega la luxúria. El cas és que no em fa gaire gràcia. La Beth Dover, que encarna la Leslie, també em sedueix bastant. En fi, que, malgrat la rivalitat amb la Serrena Halstead, el paper de la Rebecca Rittenhouse, i l'esforç desesperat del judici la funció se m'ha fet avorrida i feixuga.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE/DOCUMENTAL: "Cocaine Cowboys: The Kings of Miami - Temporada 1a" (4 d'agost del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15049206/episodes?season=1

DURADA: 268 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 84 (sobre 100).

MILLOR:
- Les declaracions en primera persona dels protagonistes.

PITJOR:
- Malgrat tot, trobo que es presenta una imatge massa amable dels criminals i dels seus còmplices; fins al punt que em sembla ofensiu que, en una entrevista externa a l'obra, el director no tingui cap problema en lluir una samarreta de l'escuderia Seahawk, sota la que competien els traficants.

NOTES:
1. Està composta per 6 capítols, titulats "Willy & Sal", "75 Tons", "Mountain of Evidence", "Only in Miami", "Femme Fatale" i "Adios, Muchachos".
2. El mateix director, en Billy Corben, ja va presentar en el 2006, "Cocaine Cowboys", i, en el 2008, "Cocaine Cowboys II: Hustlin' With the Godmother", aquest darrer co-dirigit amb la Lisa M. Perry.
3. El projecte es va gestar al llarg de 12 anys.

COMENTARI: S'ajunta el vessant nostàlgic, sobretot, d'aquells 80s i 90s, la crònica negra morbosa, el component dels judicis, sempre, amb un caire clar d'espectacle intrínsec, i una producció prou reeixida que inclou, fins i tot, unes il·lustracions mig animades bastant curioses. A més, jo no coneixia el cas en absolut, cosa molt convenient, doncs, he rebut la història i els seus girs amb tota l'expectativa i sorpresa possibles. Cert que, en uns quants moments, m'ha costat seguir algun dels fils o algun dels personatges. Però això tampoc ha penalitzat l'entreteniment global. Una cosa que no acabo d'entedre és el fet que només 3 membres d'un jurat poguessin condicionar tota la resta. En fi, tant se val.

EN UN MOT: Novel·lesca.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Last Duel" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4244994/

DURADA: 153 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El duel final entre Sir Jean de Carrouges i el Jacques Le Gris, interpretats pel Matt Damon i l'Adam Driver, respectivament.

PITJOR:
- Les tres versions no difereixen gaire, de manera que es fa tot molt repetitiu.

NOTES:
1. Basada en el llibre del 2004, "The Last Duel: A True Story of Trial by Combat in Medieval France", escrit per l'Eric Jager.
2. A partir d'un pressupost de 100 milions de dòlars, va recaptar 31 milions, aproximadament; tot i que, només, va exhibir-se en cinemes durant 45 dies.
3. El rodatge va començar el 14 de febrer del 2020 al departament francès de La Dordonya i va portar-se a terme a llocs com el castell de Berzé-le-Châtel, a La Borgonya, abans de mudar-se a diferents localitzacions al voltant de Dublín i el County Wicklow, a Irlanda; després d'una interrupció obligada a partir d'abril per les restriccions imposades a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19, va reprendre's a finals de setembre i finalitzar el 14 d'octubre d'aquell mateix any.
4. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Sir Jean de Carrouges fought and died in the Crusades a few years later", "Marguerite de Carrouges spent thirty years living in prosperity and happiness as the lady of the estate at Carrouges" i "She never remarried".
5. Al final dels crèdits, apareix la nota "The making and authorized distribution of this film supported over 13,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: Llegeixo que en Ridley Scott, el director, s'exclamà del fracàs comercial del film i culpà el jovent que viu enganxat al mòbil de ser incapaços d'apreciar res que no vingui de la pantalla del telèfon. A mi em sembla que el problema no rau allà sinó en un format inadequat que converteix una proposta que podria esdevenir interessant i, fins i tot, reivindicativa en una narració maldestre d'imitació. És a dir, l'ambientació i les escenes d'èpica les trobo prou reeixides. Però haver de veure la mateixa murga tres vegades desencoratja bastant. De fet, l'he hagut de veure en diferents sessions perquè se'm feia molt i molt pesada. Una hora menys de pel·lícula hauria ajudat força.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alvin Purple" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069698/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La corrua de femelles formoses que s'exhibeixen, des de la doctora Liz Sort, interpretada per la Penne Hackforth-Jones, fins l'ex-missionera, la senyora Guernsey, el personatge que fa la Jan Friedl.

PITJOR:
- El moment, pretesament còmic, en el que l'Alvin Purple, encarnat pel Graeme Blundell, ensopega amb tot quan marxa de ca la senyora Horwood, el paper a càrrec de la Jill Forster.

NOTES:
1. Van estrenar-se dues seqüeles, "Alvin Rides Again", el 1974, dirigida pel David Bilcock i el Robin Copping, i "Melvin, Son of Alvin", el 1984, a càrrec del John Eastway; l'Alan Hopgood va crear una sèrie derivada de la pel·lícula composta per 13 episodis que l'ABC va emetre en 1976.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 200 mil dòlars australians, va recaptar més de 4 milions i mig.
3. Fou rodada en cinc setmanes i mitja, entre març i abril del 1973, a Melbourne, Austràlia.
4. El director, en Tim Burstall, va inspirar-se en obres com "Il Decameron", el film del 1971 signat pel Pier Paolo Pasolini, i "Mazurka på sengekanten", la comèdia danesa del 1970 a nom del John Hildard.

COMENTARI: Bàsicament, pit i cuixa amb aquell toc d'humor beneit que sembla que hagi de justificar la libidinositat. De fet, al principi m'he il·lusionat perquè, a la vista de la poca-solta descarada dels minuts previs al títol, preveia una estona divertida. He de reconèixer, però, que m'ha anat decebent de mica en mica fins a acabar avorrint-me. El despit de la doctora dóna un pèl de joc i la persecució automobilística m'ha espavilat quan començava a patir per mantenir els ulls oberts. En fi, parrusos i mamelles a dojo, que ja m'està bé. Ah! El judici m'ha recordat a una merdeta del 1999 anomenada "Deuce Bigalow: Male Gigolo", dirigida pel Mike Mitchell.

EN UN MOT: Destapament.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "12 Angry Men" (1957)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0050083/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La correcció gramatical que li fa el membre 11 al 10, interpretats pel George Voskovec i l'Ed Begley, respectivament, arran de la frase "Bright? He's a common ignorant slob. He don't even speak good English".

PITJOR:
- Les lletres de presentació i de crèdit.

NOTES:
1. És una adaptació del 1r episodi de la 7a temporada de la sèrie antològica "Westinghouse Studio One", anomenat "Twelve Angry Men", escrit pel Reginald Rose i dirigit pel Franklin Schaffner, emès el 20 de setembre del 1954.
2. En 2007, fou seleccionada per la Library of Congress per a la seva preservació en el United States National Film Registry.
3. Va rodar-se a Nova York en menys de 3 setmanes, entre juny i juliol de 1956, a partir d'un pressupost de 337 mil dòlars.
4. Durant els títols de crèdit del final, només es mostren els noms dels actors que encarnen els 12 integrants del jurat, juntament amb imatges dels mateixos.

COMENTARI: Malgrat un pròleg bastant indolent, la impressió que em queda és positiva gràcies a aquest plantejament de remuntada que proposa, el desenvolupament dinàmic dels diàlegs i altres detallets interessants, com la representació de l'ambient xafogós i claustrofòbic de l'habitació. Per altra banda, he de dir que no puc evitar percebre els personatges, una mica, com caricatures grolleres. A més, naufraguen en un moment un pèl patètic, aquell en el que tots giren l'esquena a l'Ed Begley pels seus prejudicis. I són tot homes! M'ha fet el pes però no deixa de ser una revisió.

EN UN MOT: Social.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boogie, el aceitoso" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1235827/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip d'1 minut de "War Land", parodiant l'estil Walt Disney.

PITJOR:
- La rudesa, la crueltat poca-solta, la vulgaritat adusta.

NOTES:
1. Inspirada en el personatge homònim de la tira còmica creada el 1972 pel Roberto Alfredo "el Negro" Fontanarrosa.
2. Fou la primera pel·lícula argentina que utilitzà animació 3D.
3. Comptà amb un pressupost de 13,2 milions de pesos però només recaptà 2,7 milions, aproximadament.

COMENTARI: En general, resulta un producte barroer, de factura matussera, que explica una història ordinària i estúpida lliurada a la grolleria continuada, mancada de gràcia i d'encís... encara que col·loquin un "American Gothic", el quadre del 1930 pintat pel Grant Wood, en el fons.

EN UN MOT: Cafre.

PAÍS:           ARGENTINA, MÈXIC.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Care a Lot" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9893250/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició de l'estafa amb la connivència, la complicitat i la corrupció del sistema.

PITJOR:
- La facilitat amb la que la protagonista aplica el seu pla de revenja.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó de la Best Actress in a Motion Picture - Comedy or Musical a la Rosamund Pike en la 78a edició dels Golden Globe Awards.
2. Rodada a Wellesley, Natick i Boston, al comtat de Massachusetts dels EUA, i als Pinewood Studios, al comtat de Buckinghamshire d'Anglaterra, en l'estiu del 2019.  

COMENTARI: Francament, no sé on collons és la comèdia. Trobo la trama ben plantejada i la interpretació de la Rosamund Pike, fent de la Marla Grayson, excel·lent. També provoca força repulsió l'Eiza González en el seu paper de la Fran. Per això, diria que els moments més plaents són els del càstic físic a les noies. Un altre moment estelar cau en l'amenaça que llança la Jennifer Peterson, interpretada per la Dianne Wiest, a la Marla. Em decep, però, perquè el personatge del Peter Dinklage, el Roman Lunyov, resulta ser un mitja merda. Queda, si més no, el consol de l'heroïcitat final del senyor Feldstrom, a qui dóna vida el Macon Blair.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!