dissabte, 31 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Something in the Dirt" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14895716/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La menció de la síndrome de Jerusalem https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Jerusalem en una de les converses tedioses dels dos individus.

PITJOR:
- La barreja de fragments que figuren part d'un documental amb d'altres que semblen metratge de rebuig i els trossos aleatoris.

NOTES:
1. Juntament amb els títols de crèdit, es veuen diferents imatges del procés d'enregistrament i un clip del Matryomin Ensemble "Da", acompanyat al piano pel Masaki Matsui, interpretant l'"Ode To Joy"; també, surt un rètol que diu "this film is dedicated to MAKING MOVIES WITH YOUR FRIENDS".
2. El Justin Benson i l'Aaron Moorhead, els directors i protagonistes del film, van concebre el projecte durant els confinaments imposats a causa de la COVID-19.
3. El rodatge es va portar a terme al llarg d'1 any i va localitzar-se fonamentalment en l'apartament del propi Justin Benson.

COMENTARI: Entenc l'obra com un producte típic del confinament; és a dir, quelcom condicionat a limitació de recursos però, sobretot, d'enginy o de talent. Ni tant sols el fenomen paranormal en si que justifica la història, el fals documental, m'ha arribat a interessar gens ni mica en cap moment. De manera que, al final, n'he quedat ben tip de les cares dels actors i de les seves derives. No sé, la veritat, m'he deixat enganyar per un pla del tràiler; ximple de mi. Bàsica, avorrida, excessiva, prescindible, poca-solta, castanya.

EN UN MOT: Soporífera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 29 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Rimembeo" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21279122/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament entre els usurers i el mercenari que s'empesca per guanyar temps l'In-gyu, interpretat pel Nam Joo-hyuk.

PITJOR:
- L'actor que fa del Pil-Joo, el Lee Sung-min, va néixer el 15 d'octubre del 1968, la qual cosa vol dir que tenia 51 anys quan va encarnar-lo; no quadra en un personatge que figura octogenari, malgrat les 150 hores de maquillatge a les que es va sotmetre al llarg de l'enregistrament.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va realitzar-se entre febrer i juny del 2020.
2. Es basa en la pel·lícula del 2015, "Remember", dirigida per l'Atom Egoyan.

COMENTARI: Em sona a falsa, a fatxenda, a inflada, a beneita. Perquè la proposta de revenja me la podria arribar a creure; trobo els motius del iaio, fins i tot, lícits i raonables. Però l'execució del pla no em sembla gens creïble en mans d'un inidividu tant acabat com aquest vell. Els detalls absurds, com ara la utilització d'un Porsche vermell per cometre un crim en sèrie, no ajuden. Ni la relació entre els protagonistes, que resulta un tant forçada i postisa; el final frega la carrinclonada barata. Sense haver vist l'original, m'atreveixo a sentenciar que aquesta és una revisió dolenta, adulterada. I, no obstant això, he de reconèixer que passa bastant lleugera.

EN UN MOT: Apòcrifa.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 27 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Kimagure Orange Road: Ano Hi ni Kaeritai" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0095448/

DURADA: 69 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El desenllaç del triangle amorós entre el Kyosuke Kasuga, la Hikaru Hiyama i la Madoka Ayukawa, a qui posen veu el Toru Furuya, l'Eriko Hara i la Hiromi Tsuru, respectivament.

PITJOR:
- L'estridència de la Hikaru Hiyama i l'abús de l'apel·latiu "Darling" per referir-se al Kyosuke Kasuga.

NOTES:
1. Deriva de la sèrie de manga desenvolupada per l'Izumi Matsumoto, publicada des de 1984 a 1987, que fou adaptada a una sèrie d'anime de 48 episodis, emesa entre abril de 1987 i març de 1988, amb l'Osamu Kobayashi de responsable; en 1985, va aparèixer el curtmetratge, "Shonen Jump Special: Kimagure Orange Road", de la mà d'en Tomomi Mochizuki; també, van realitzar-se 8 OVAs, estrenats entre febrer de 1989 i gener de 1991, a càrrec del Koichiro Nakamura, el Shigeru Morikawa, el Takeshi Mori i el Naoyuki Yoshinaga; a més, en 1996, va sortir la seqüela, "Shin Kimagure Orange Road - Soshite, Ano Natsu no Hajimari", dirigida pel Kunihiko Yuyama.
2. La Madoka Ayukawa diu que va néixer el 1969.
3. En l'escena en la que en Kyosuke i la Madoka són al cinema, es projecta "Touch: Sebango no Nai Eesu", la pel·lícula del 1986 dirigida pel Gisaburo Sugii.
4. Internacionalment, s'anomena "Kimagure Orange Road: I Want to Return to That Day".

COMENTARI: L'he triada perquè em sonava haver tingut el primer capítol de la sèrie en paper, d'aquelles edicions inicials de manga de Norma Editorial de fa 30 anys (o més, no sé). Només vaig comprar-ne un, d'aquells quaderns, amb això us ho dic tot. L'estira-i-arronsa entre els personatges em semblava massa estúpid. Així que veure aquesta adaptació ha estat una mica absurd; més fent-ho fora de context. M'he avorrit i se m'ha fet pesada. Reconec, no obstant, que com a resolució de la relació a tres bandes té cert sentit.

EN UN MOT: Conclusiva.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 25 de desembre del 2022

DOCUMENTAL: "Herb Alpert Is..." (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12414374/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant filantròpic de l'artista, i que hagi arribat a tant vell per exercir-lo; ara té 87 anys.

PITJOR:
- Quan l'ensabonen per creacions artístiques no musicals, com la pintura, l'escultura o, fins i tot, quan canta.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "With affection and respect Thank You, Herb Alpert!" i "The Most Creative Consultant Lani Hall Alpert".
2. En John Scheinfeld, el director, va conèixer el protagonista, el Herb Alpert, quan treballava en un altre documental, "Sergio Mendes in the Key of Joy", que també va estrenar-se en 2020; va dedicar 2 anys al desenvolupament de l'obra.
3. El Scheinfeld diu que el documental compta amb 63 cançons i reconeix que sovint recorre a l'estratègia del "fair use", és a dir, incloure no més de 10 segons dels temes per no haver de pagar drets d'autor.

COMENTARI: Sembla una mica sospitosa, una història tant innòcua, tant inofensiva, oi? En fi... He escoltat en línia un munt de recopilacions de peces del trompetista perquè els instrumentals sempre van bé per abstraure's. Per això m'interessava l'assumpte. I m'ha sorprès bastant la trajectòria del paio; pensava que només feia versions d'èxits d'altra gent. Doncs, no; també composa. En alguns moments, l'exposició es fa una mica pesada; quan parlen del divorci i de com s'estimen amb la Lani. Però, en conjunt, ha pagat la pena dedicar-li una estona. Si més no, m'he regalat l'oïda.

EN UN MOT: Benigne.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 24 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "When Christmas Was Young" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14777778/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó que dóna títol a la pel·lícula, composta per la Sheryl Crow i interpretada per la mateixa Karen David.

PITJOR:
- La casualitat de trobar-se a Jackson Woods, Tennessee, el vell amic ignorat, en Brett Mayfield, encarnat en el Jayce Barreiro.

NOTES:
1. L'enregistrament es va portar a terme al llarg d'un mes l'estiu del 2022 en indrets de la província canadenca de British Columbia, com Langley o els Turtle Recording Studios de Surrey.
2. Tant la Karen David, que fa el paper de la Melody Douglass, com el Tyler Hilton, que interpreta el Luke Dawson, són cantautors.

COMENTARI: Trobo a faltar, potser, un parell de peces bones més d'aquesta compositora, la Melody Douglass, en la banda sonora per reforçar el talent musical del personatge. Perquè, així, queda una mica pobre. L'estira-i-arronsa sobre els drets d'autor no em sembla gaire convincent, tampoc. I la nena, la Bailey Douglass, el paper a càrrec de la Grace Sunar, en alguns instants, està sobreactuada. La resta, clàssic; especialment, l'episodi amb la senyora Figgins, encarnada per la Barbara Wallace. Malgrat tot, la proposta resulta prou decent i es deixa veure bastant. Per passar l'estona mentre et vas cruspint una barra de torró.

EN UN MOT: Suficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reviviendo la Navidad" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23808016/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes intervencions de la Diva Madrina, el paper a càrrec del Manu Nna, pel que diu i per les seves disfresses.

PITJOR:
- L'escena del Chuy, encarnat en el Mauricio Ochmann, al terrat, recitant "¡Navidad, navidad, que no te di tu lugar, perdona mis errores y déjame regresar!".

NOTES:
1. El títol internacional és "A Not So Merry Christmas".
2. Cap el final dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "In memoriam David Jacobs Villalpando".
3. És una revisió del film del 2020 dirigit pel Roberto Santucci, "Tudo Bem No Natal Que Vem".

COMENTARI: Crec que mai no se m'havia fet tant llarga una pel·lícula de repetició com se m'ha fet aquesta. Perquè diria que li sobren 4 ó 5 iteracions, no sé; o més, totes. La qüestió és que, durant el que m'ha semblat molt de temps, queda com estancada. I, al final, la conversió del protagonista esdevé forçada, després d'haver estat privat d'un tou d'anys de vida sense progrés; no m'estranya que li agafi nostàlgia, al paio. Després, els assumptes de l'homosexualitat del fill, l'Óscar, interpretat pel Bastian Calva, i el conflicte amb l'anhel emprenedor de la dona, l'Ana Brenda Contreras, no tenen res a veure amb l'esperit nadalenc, la celebració o cap lliçó de vida. Molt justeta.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Um Natal Cheio de Graça" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23556786/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació coral de la cançó del Roberto Carlos Braga, "Emoções", del 1981.

PITJOR:
- La precipitació del Carlinhos, encarnat en el Sergio Malheiros, quan es troba la Bebela, el paper a càrrec de la Monique Alfradique, fent-li el salt.

NOTES:
1. Durant els primers 2 minuts de crèdits, es presenten els protagonistes en preses descartades.
2. Internacionalment, s'anomena "Christmas Full of Grace".
3. Usuaris de la plataforma que ofereix el film, Netflix, van fer una crida a boicotejar-lo arran de les informacions aparegudes sobre el comportament reprovable i el maltracte sistemàtic als companys de rodatge de la Gessica Kayane Rocha de Vasconcelos, altrament, coneguda amb el malnom de Gkay, la dona darrere el paper de la Graça.
4. El rodatge es va portar a terme, fonamentalment, al barri de Leblon de Rio de Janeiro, entre novembre i desembre de 2021.

COMENTARI: La qüestió és que qualsevol sinopsi de la pel·lícula amb la que puguis ensopegar ja t'adverteix del que et trobaràs, un clixé descarat; en aquest cas, ambientat en el Nadal. L'única raó per la qual he cregut que pagava la pena perdre el temps amb aquesta castanyeta ha estat certa curiositat que m'ha envaït sobtadament per l'escenari, el Brasil. Però no m'ha compensat gaire. De fet, els darrers 20 minuts, amb tota la colla abocats de forma ridícula a trobar la noia, m'han sobrat bastant... Què m'empatollo? M'ha sobrat tot el film! Ara que m'hi fixo, la mossa resulta grotesca.

EN UN MOT: Calc.

PAÍS:           BRASIL.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 23 de desembre del 2022

DOCUMENTAL: "The Figo Affair: The Transfer that Changed Football" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21836538/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició en pantalla del Roberto Carlos, el José Ramón de la Morena, el mateix Luís Figo, el Paulo Futre, en Joan Gaspart, el Josep Guardiola, el Florentino Pérez, el Jorge Valdano i el José Veiga; també, dels altres que participen, segons els crèdits, com el Guillermo Amor, el Vicente del Bosque, en Josep Maria Minguella, el Miguel Rico i el Sandro Rosell.

PITJOR:
- El pla final en el que es veu un ninot del Barça dins d'una bola mentre sona l'himne del Real Madrid CF de fons.

NOTES:
1. En David Tryhorn i el Ben Nicholas, els directors, van dedicar uns 18 mesos al projecte que, en total, va desenvolupar-se al llarg de 2 anys.

COMENTARI: Evidentment, com a culer que sóc, ja coneixia l'essència de la història perquè l'he sentida explicada des de diferents punts de vista moltes vegades al llarg dels 20 anys que han passat des d'allò. Així, doncs, el que trobo interessant de la peça no és la informació que ofereix sinó el testimoni directe dels protagonistes principals d'aquell traspàs rocambolesc. Penso que tots queden bastant retratats; sobretot, el Paulo Futre que admet obertament que anava darrere els diners com boig. I us he de confessar que jo mai em vaig sentir traït pel jugador portuguès. Al capdavall, cadascú se sap les seves pròpies circumstàncies (les de Figo eren el Veiga) i fa el que creu en concordància. Ara, també ha d'assumir les conseqüències. Per mi, els que són dins, són dins; els de fora, bon vent!

EN UN MOT: Complert.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 22 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Your Christmas or Mine?" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21994906/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros en el que l'Asa Butterfield, interpretant el Hubert James Hughes, ha de fer parella amb la June Watson, que encarna la Nan, en la partida de l'Articulate!, el joc de taula de Drumond Park.

PITJOR:
- Un retrobament final tant fàcil; sembla que els dos pobles, Kemble i Macclesfield, no eren tant lluny l'un de l'altre, al capdavall.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme l'agost del 2021 als Pinewood Studios d'Iver Heath, en el comtat anglès de Buckinghamshire, a la Marylebone Station de Londres, a la High Wycombe Station, per representar la Macclesfield Station, i a la North Weald Station de North Weald Bassett, en el comtat d'Essex, que figura la Kemble Station.
2. Al llarg dels títols de crèdit, es mostren polaroids de la celebració nadalenca; al final, en surten 3 dels protagonistes principals, l'Asa Butterfield i la Cora Kirk, ficats en un jacuzzi i, al peu d'una d'elles, es veu escrit "Happy Christmas".

COMENTARI: Quan el Jack, el paper del David Bradley, li fum un tret al cap al gos del Humphrey, a qui encarna l'Alex Jennings, he pensat que la història es complicava força. Ca, alarma falsa! Tot resulta amable i còmode en aquesta funció de treva nadalenca; fins i tot, les petites tensions o friccions són mesurades, com el conat d'enfrontament amb l'Steve, el Lucien Laviscount, que queda en res. Els personatges són prou versemblants tant per separat com plegats, donada la situació anòmala que planteja reunir individus de diferent estrat social, i el curs dels esdeveniments, raonable. Dubto que es converteixi en un clàssic però es deixa veure.

EN UN MOT: Decent.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 21 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Jason and the Argonauts" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057197/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament contra la colla d'esquelets; que en Ray Harryhausen va animar en 4 mesos.

PITJOR:
- El repte de llançament de disc entre l'Hercules i l'Acastus, interpretats pel Nigel Green i el Gary Raymond, respectivament; l'efecte visual està molt mal fet.

NOTES:
1. Els títols de treball foren "Jason and the Golden Fleece" i "Sinbad and the Age of Muses".
2. S'inspira en el poema èpic, "Argonautika", escrit per l'Apollonius Rhodius en el segle 3r abans de Crist.
3. Dell Publishing Co., Inc. va publicar-ne una adaptació a format còmic a càrrec del Paul S. Newman, el John Tartaglione, en Dick Giordano i el Vince Colletta.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i octubre del 1961, majoritàriament, a Salern, en la regió italiana de Campània.

COMENTARI: Com li diu, al final, en Zeus, encarnat en el Niall MacGinnis, a l'Hera, l'Honor Blackman, "The girl is pretty and I was always sentimental". Es refereix a la Medea, el paper de la Nancy Kovack, a qui veiem en un ball sensual cap els 2/3 d'història per ensenyar una mica de pit i cuixa. Jo podria dir el mateix en relació a la pel·lícula; es tracta d'un clàssic reconegut (per figures com la del Tom Hanks, en 1992), les seqüències dels monstres són mítiques i sempre he estat un romàntic. Però, visualment i argumentalment, em sembla un nyap.

EN UN MOT: Obligada.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 19 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE/DOCUMENTAL: "Flugt" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8430054/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni colpidor del protagonista.

PITJOR:
- Els trossos de l'animació que semblen esbossos.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Amin & Kasper got married that year", "Amin's brother and mother got out of Russia a couple of years later The family is scattered all over Europe" i "They still don't know what happened to their father"; cap el final d'un fragment animat d'uns 2 minuts, apareix "Thanks to Amin, his family and all the participants" i "From Amin: 'My heartfelt thanks go to my siblings who have sacrificed a lot in various ways so I could be where I am today. KR you mean the world to me. Lastly, I thank the love of my life who put up with four years of turbulence and for putting his dreams aside so I could pursue mine.'".
2. Basada en el desenvolupament artístic d'en Guillaume Dousse.
3. Li va ser atorgat el Grand Jury Prize en la categoria de World Cinema Documentary en l'edició del 2021 del Sundance Film Festival; també, el mateix any, el Cristal du long métrage, el Prix Fondation Gan à la Diffusion i el Prix de la meilleure musique originale, avec le soutien de la SACEM, dans la catégorie longs métrages del Festival international du film d'animation d'Annecy.
4. Inicialment, en Jonas Poher Rasmussen, el director, va concebre l'obra com una producció radiofònica.

COMENTARI: No puc tenir un criteri fonamentat sobre la crisi que origina el relat de l'Amin Nawabi, ni tant sols, després de llegir quatre línies https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica sobre el context històric d'aleshores en l'Afganistan. Malauradament, no obstant, allò que ens presenta el film no m'ha agafat de sorpresa; doncs, la història, amb els matisos que vulgueu, es repeteix arreu un cop i un altre. Fa molta pena. El que sí puc assenyalar com a novetat, si més no, per mi, és l'exposició de la condició d'homosexual de l'individu unida a la resta de circumstàncies. Només ho constato. A part d'això, pel que fa al vessant artístic, l'animació no m'ha captivat gaire, justeta. De fet, tants premis a festivals i certamens no els acabo d'entendre; càrrec de consciència?

EN UN MOT: Confessió.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, NORUEGA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 17 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Zenzen Daijoubu" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1241338/

DURADA: 110 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'attrezzo terrífic i la construcció que fa l'Eitaro, encarnat en el Keizo Kanie, amb les peces de la maqueta del Himeji-jo.

PITJOR:
- La poca traça de l'Akari Kinoshita, interpretada per la Yoshino Kimura, no fa cap gràcia.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Fine, Totally Fine".
2. Durant els primers 2 minuts dels títols de crèdit, s'intercalen imatges del Teruo Tooyama i el Hisanobu Komori, els personatges a càrrec del Yoshiyoshi Arakawa i el Yoshinori Okada, respectivament, en diferents indrets de Nara.
3. Li va ser atorgat l'Audience Award en la 7a edició del New York Asian Film Festival; també, el mateix any, el Nippon Cinema Award del Nippon Connection Filmfestival de Frankfurt am Main.

COMENTARI: Se suposa que intenta tirar d'humor sec però no l'he trobada gaire inspirada en aquest aspecte. De manera que la impressió que m'ha quedat en acabat ha estat d'ensopiment absolut. En altres temps, n'hauria tingut prou amb els quatre detalls que mostra la pel·lícula de la quotidianitat japonesa per restar més o menys satisfet. Ja no és el cas; m'ha decebut.

EN UN MOT: Ximple.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 15 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Pursuit" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15106860/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La utilització de BTCs per part del Rick Calloway, interpretat per l'Emile Hirsch; la qual cosa fa una mica més versemblant la seva condició de furoner.

PITJOR:
- La baralla del ball entre el Mike Breslin i el William Dodge, encarnats pel Jake Manley i el Nick Benseman, respectivament; l'escena sencera, amb el flirteig anterior de la Zoe Carter, el paper a càrrec de l'Elizabeth Faith Ludlow, resulta ridícula.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme en 15 dies d'estiu de 2021 a Little Rock, en l'estat nord-americà d'Arkansas.
2. El productor i co-guionista, l'Andrew Stevens, interpreta el paper d'en Frank Diego; l'argument del film deriva lleugerament de pel·lícules que ell mateix va produir en 2007, "Walking Tall: The Payback" i "Walking Tall: Lone Justice", ambdues dirigides pel Tripp Reed.

COMENTARI: D'acció, cleques, trets, explosions, sang i fetge, no en falten. Però és que s'ensuma la deixadesa en tots els plans. Si més no, la història, vulgar com el cagar, resulta despietada amb la majoria dels participants; i amb això de "la majoria" vull dir que les bales són sospitosament selectives. El que m'ha enganyat ha estat la presència del John Cusack, que fa del John Calloway. El Brian Skiba, el director, diu en una entrevista que la disponibilitat de l'actor fou només de 3 dies. En fi, es nota la pressa en el producte acabat. Bunyolet.

EN UN MOT: Desacurada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 13 de desembre del 2022

SÈRIE: "Dead to Me - Temporada 1a" (3 de maig de 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8064302/episodes?season=1

DURADA: 293 minuts (Crèdits: 20 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La nena morbosa, la Shandy Adams, el paper a càrrec de l'Adora Soleil Bricher, del 6è capítol, "Oh My God".

PITJOR:
- El 5è episodi, "I've Gotta Get Away", que només serveix per presentar en Nick Prager, interpretat pel Brandon Scott.

NOTES:
1. La 2a temporada va estrenar-se el 8 de maig de 2020 i la 3a, el 17 de novembre del 2022; les tres són compostes per 10 capítols.
2. Com el personatge que encarna, la Jen Harding, la Christina Applegate va sotmetre's a una doble mastectomia; per altra banda, l'agost del 2021, anuncià que havia estat diagnosticada d'esclerosi múltiple.
3. El rodatge es va portar a terme entre l'1 d'octubre i el 19 de desembre de 2018 a indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com ara Sherman Oaks, Laguna Beach o Los Angeles.

COMENTARI: No m'ha atrapat gaire; fins i tot, diria que se m'ha fet un xic feixuga. L'amistat de les dues dones i la situació, en general, em sembla una mica inversemblant, les rebequeries dels nens no m'interessen, la bel·ligerància de la protagonista, la Jen Harding, m'incomoda i el voleteig de la Judy Hale, encarnada per la Linda Cardellini, no em fa cap gràcia. Trobo que, mínim, li sobren 6 episodis. Cert que amb l'assumpte del blanqueig de capitals perpetrat per l'Steve Wood, en James Marsden, la història rep un petit impuls. Però no m'ha motivat prou per desitjar continuar mirant-me els següents lliuraments.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 11 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Slumberland" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13320662/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris i les filigranes visuals; suposo que representen bona part dels 150 milions de pressupost amb els que comptà el film.

PITJOR:
- El fet que el Flip no s'assembli ni a l'oncle despert de la nena, encarnat pel Chris O'Dowd, ni al ninot original del mestre McCay; el Jason Momoa no acaba de quadrar en el personatge.

NOTES:
1. S'inspira en la tira còmica creada pel Winsor McCay, "Little Nemo in Slumberland", publicada per primer cop el 15 d'octubre de 1905; la qual va donar lloc, també, a l'anime estrenat en 1989, "Little Nemo: Adventures in Slumberland", a càrrec d'en Masami Hata i el William Hurtz.
2. El rodatge es va portar a terme entre el 18 de febrer i el 19 de maig de 2021 a Toronto, en la província canadenca d'Ontàrio.
3. Durant els primers 2 minuts de títols de crèdit, els noms són acompanyats per una seqüència animada d'atmosfera onírica.

COMENTARI: Les històries relacionades amb els somnis acostumen a ser prou agraïdes perquè tot s'hi val en elles. Aquesta, amb un argument convencional però amb una presentació força efectiva, assoleix l'objectiu bàsic d'entretenir i, fins i tot, diria, d'emocionar una miqueta. En alguna ocasió, frega la carrinclonada; com quan el Flip i la Nemo, el personatge a càrrec de la Marlow Barkley, fugen de les instal·lacions de BOSA i es posen a fer el paperot davant 3 agents per dissimular. En general, no obstant, ha estat una experiència plaent que no m'esperava.

EN UN MOT: Espectacle.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 9 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Vaghe stelle dell'Orsa" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0059856/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El gec de llenya que li fum l'Andrew Dawdson al Gianni Wald-Luzzati, interpretats pel Michael Craig i el Jean Sorel, respectivament.

PITJOR:
- L'afectació constant de la Claudia Cardinale, fent el paper de la Sandra Dawdson.

NOTES:
1. El títol fou extret del poema del 1829, "Le ricordanze", escrit pel Giacomo Leopardi.
2. El rodatge es va portar a terme en la tardor del 1964 a Volterra, un poble de la Toscana, a Itàlia, i a la ciutat suïssa de Ginebra.
3. També, se l'anomena "Sandra", "Vague Stars of Ursa...", "Sandra of a Thousand Delights" o "Of These Thousand Pleasures".
4. Li va ser atorgat el Leone d'oro en la 26a edició de la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia.

COMENTARI: Llegeixo que és una revisió actualitzada de la història d'Electra https://ca.wikipedia.org/wiki/Electra que, com no he estudiat gens de mitologia grega, desconeixia completament fins fa un instant. Però trobo que no acaba de tractar-se d'una equivalència exacte. Sigui com sigui, sembla clar que la pel·lícula es recolza, bàsicament, en la Cardinale (ja des del minut zero, quan ens ofereix la regatera descaradament) i la seva actuació exagerada. En contraposició, el patetisme del Sorel. Els escenaris, els palaus, tenen un aspecte majestuós, això sí. Total, més pena que glòria.

EN UN MOT: Histriònica.

PAÍS:           ITÀLIA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 7 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Poker Face" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14714980/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La passió de l'Styx, interpretat pel Benedict Hardie, a l'hora d'admirar les obres d'art.

PITJOR:
- L'estupidesa d'enverinar els amics només una miqueta per espantar-los.

NOTES:
1. Al començament dels títols de crèdit, després de sortir el nom del director, en Russell Crowe, s'inclou un pla en el que es mostra el retrat realitzat per l'artista, l'Allira Morley, el paper a càrrec de la Zara Zoe; al final de tot, apareix el rètol "Dedicated to / JOHN ALEXANDER CROWE / 13/3/36 - 30/3/21 / JOHN DAVID HAMILTON / 19/11/29 - 21/6/22".
2. El rodatge es va portar a terme a New South Wales, a Australia, i, en els crèdits hi figura la línia "The Producers would like to acknowledge the traditional owners of the land on which Poker Face was produced".

COMENTARI: Més enllà de presentar uns quants luxes espectaculars, els cotxes, els rellotges, els quadres, d'intentar fer peneta amb el diagnòstic del càncer de pàncrees, i d'oferir-nos un assalt de pa sucat amb oli protagonitzat per tres carallots de pacotilla, no passa de ser un comiat insuls d'un moribund. Ah! I una mena de trobada espiritual amb un savi místic que també fa cagar. Com el paio que es vol suïcidar, el Michael Nankervis, encarnat pel Liam Hemsworth... Quina tifa més ridícula!

EN UN MOT: Ostentació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 5 de desembre del 2022

TEATRE: "La Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau - Orestes Lara - Rosa Maria Sardà/Josep Torrens/Núria Hosta/Alfred Lucchetti" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0442438/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La discussió per despit entre l'Antònia i Don Ramon, els papers a càrrec de la Rosa Maria Sardà i el Josep Torrens, respectivament.

PITJOR:
- El nyap del primer pla de fons en la darrera intervenció de l'Antònia.

NOTES:
1. Aquesta versió va enregistrar-se en els estudis de Sant Joan Despí de TV3 i va emetre's coincidint amb el 25è aniversari de la mort de l'autor; fou el primer dramàtic de producció pròpia de la televisió pública catalana.
2. L'obra d'en Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau fou estrenada el 21 de març de 1935 en el Teatre Poliorama de Barcelona.

COMENTARI: Pensava que un text en vers se'm faria massa feixuc per passar-m'ho bé però no ha estat així; ans al contrari, m'ha semblat força gratificant escoltar-me'l. A més, la veritat és que, malgrat la seva bel·ligerància, el personatge de l'Antònia es fa entranyable. Més que res, perquè representa la figura del seny, l'experiència i, sobretot, l'autenticitat. I el seu flirteig dinàmic amb l'entorn resulta divertit. També, com a barceloní en la distància, m'ha emocionat l'estima a l'indret que descriu la dona. Després, he recordat les botigues de records amb barrets mexicans, la plaga de turistes, els carteristes i se m'ha curat la nostàlgia de cop.

EN UN MOT: Homenatge.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 3 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "Don't Worry Darling" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10731256/

DURADA: 122 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució pel desert dels darrers 5 minuts.

PITJOR:
- La festa insubstancial, la luxúria i tot allò que passa en el núvol dels 50s que no fa res més que avorrir l'espectador.

NOTES:
1. Durant els primers 3 minuts de crèdits, es veu la coreografia d'unes ballarines.
2. A partir d'un pressupost de 35 milions de dòlars, va recaptar-ne'n a prop de 87.
3. El guió original, redactat pels germans Carey i Shane Van Dyke, va ser inclòs en l'edició del 2019 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
4. Segons la directora, l'Olivia Wilde, el personatge del Frank, encarnat pel Chris Pine, s'inspirà en l'autor Jordan Peterson.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme a Los Angeles entre el 26 d'octubre del 2020 i el 13 de febrer del 2021; tot i que fou interromput durant 2 setmanes a començaments de novembre per infecció de la COVID-19, entre d'altres, de la Florence Pugh, d'en Harry Styles i del Chris Pine.

COMENTARI: Sembla ben bé una excusa per fotografiar un cop més l'atmosfera dels 50s, l'era daurada del capitalisme; de manera molt inert, tot sigui dit. Només que amb l'afegitó d'aquesta mena d'existència virtual que no té ni cap ni peus. Quin nyap! Puc entendre aquesta poca-soltada des de la reivindicació "feminista", palesa quan la noia se'n assabenta de la situació en la que el seu home l'ha ficat i li ho retreu. Però no calien 2 hores per plantejar això. Pèrdua de temps absoluta, una pena.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 1 de desembre del 2022

LLARGMETRATGE: "On the Line" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14824590/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'incident inicial, amb el John Robinson interpretant un tarat, que sembla l'única cosa autèntica de tota la farsa.

PITJOR:
- La falsedat accentuada de la darrera escena, començant per la intervenció de la Sam Dubois, encarnada per la Nadia Farès, i culminada per la inversemblant reacció del protagonista, l'Elvis Cooney, el paper a càrrec del Mel Gibson.

NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, surten imatges de l'elenc alhora que apareixen els seus noms.
2. La història està inspirada en experiències reals del Romuald Boulanger, director i guionista de la pel·lícula, de la seva etapa com a presentador de ràdio.
3. El rodatge va començar a París, el 9 de juny del 2021.

COMENTARI: Des del començament, no sé el perquè, m'he ensumat un espectacle del tipus Orson Welles, el de l'adaptació de la novel·la, "The War of the Worlds", del Herbert George Wells; només que pensava que la pretensió era incrementar els índexos d'audiència en comptes de perpetrar una broma estúpida. De manera que, de sorpresa, ni mica. Ni tant sols pel gir final de caçador caçat. Però, la qüestió és que no suggereix res. Renoi! Els projectes en els que participa en Gibson cada cop resulten més insofribles.

EN UN MOT: Previsible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!