dimarts, 31 d’agost de 2021

DOCUMENTAL: "Into the Canyon" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9822474/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- Les vistes de l'itinerari, la natura.

PITJOR:
- Els autoretrats.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, es mostren els rètols "In April of 2017, the Canyon Mine shaft hit ground water and flooded", "The contaminated water was sprayed into the air in an effort to evaporate it", "The uranium industry is lobbying to open more mines around the Grand Canyon", "The number of helicopter flights into Western Grand Canyon continues to grow", "There are now up to 400 flights a day" i "The day after the tram was voted down, the developers were once again lobbying to revive the project".
2. L'aventura començà la tardor del 2015; el fotògraf, en Peter McBride, va utilitzar una càmera, la Sony α7R II i, bàsicament, una lent de 16-35mm f/4.

COMENTARI: El fet que divideixin la caminada en quatre etapes resta un pèl d'èpica a l'odissea. El paio diu que el motiu és per poder apreciar el paisatge en cadascuna de les estacions de l'any. D'acord, igualment, 700 milles entre 4 són, encara, moltes milles. Les imatges són espectaculars, el to, el ritme, les històries paral·leles, tot plegat, força entretingut. M'ha atrapat des del minut zero.

EN UN MOT: Instructiu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 30 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "The Cabin in the Woods" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1259521/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assortiment de monstres, assassins i éssers mortífers.

PITJOR:
- L'absurditat del muntatge, excusa poca-solta.

NOTES:
1. En Joss Whedon i el Drew Goddard van escriure el guió en 3 dies.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a Vancouver i al Coquihalla Canyon Park, de la província canadenca de British Columbia, des del 9 de març fins el 29 de maig del 2009.
3. Va recaptar gairebé 70 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 30 milions.
4. El director, el Drew Goddard, volia que en Bruce Campbell interpretés el paper de l'encarregat de l'operació; va haver d'acontentar-se amb la seva segona opció, la Sigourney Weaver.

COMENTARI: Ben bé pots estalviar-te els dos primers terços de la pel·lícula, per ordinaris, i quedar-te, només, amb la disbauxa de sang i fetge final. No li trobo sentit al plantejament; de fet, em sembla una marranada. Tot i així, la salvo per la massacre a l'engròs, tant la que es mostra directament com la vista a través dels monitors de la sala de control.

EN UN MOT: Potinera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 29 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "No Man of God" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13507778/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La roda d'entrevistes amb els investigadors dels diferents estats.

PITJOR:
- El moment de riure estúpid, amb l'anècdota del Brian fent d'elefant, entre el Bill Hagmaier i el Ted Bundy, interpretats per l'Elijah Wood i el Luke Kirby, respectivament.

NOTES:
1. Basada en transcripcions de converses entre l'assassí en sèrie, el Ted Bundy, i l'agent especial de l'FBI, en Bill Hagmaier, que van tenir lloc entre el 1984 i el 1989.
2. El director de la sèrie documental del 2019, "Conversations with a Killer: The Ted Bundy Tapes", i de la pel·lícula del mateix any, "Extremely Wicked, Shockingly Evil and Vile", en Joe Berlinger, aixecà certa polèmica en acusar la directora d'aquest film, l'Amber Sealey, de retratar de manera enganyosa el personatge.
3. Abans dels títols de crèdit, es veuen els rètols "Bill Hagmaier went on to become Chief of the National Center for the Analysis of Violent Crime, helping to shape the FBI's profiling database thanks to countless interviews with high-profile offenders, many of whom requested to speak specifically with Hagmaier due to his well-known association with Bundy", "Now retired, he resides in Virginia with Barbara Hagmaier, his wife of 40 years" i "He is considered one of the greatest criminal profilers in the world".

COMENTARI: L'única raó que se m'acut per desenvolupar una obra com aquesta és la pandèmia de la COVID-19; si més no, sembla controlable rodar en un parell d'habitacions amb un grapat petit d'actors. En fi, la feina de l'elenc la considero correcta però el contingut tampoc dóna gaire de si. No veiem cap duel dialèctic especial ni joc psicològic intens ni merdes... És a dir, no sé quin és l'objectiu de presenciar els intercanvis entre els dos paios o la resta. No val la pena perdre el temps.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hirune Hime: Shiranai Watashi no Monogatari" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5731132/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de la Kokone i el Morio, de qui s'encarrega el Shinnosuke Mitsushima, a Doutonbori després de ser transportats a Osaka per la motocicleta Heart.

PITJOR:
- El conflicte tecnològic que desencadena l'assetjament resulta inversemblant i ridícul.

NOTES:
1. El títol internacional és "Napping Princess: The Story of the Unknown Me".
2. Durant els títols de crèdit, es mostren escenes en les que apareix la Ikumi i el Momotarou Morikawa, el personatge del Yousuke Eguchi.
3. De cara a la promoció del film, va produir-se un curtmetratge de 25 minuts anomenat "Enshen to mahou no taburetto mou hitotsu no hiru ne hime" o, en anglès, "Ancien and the Magic Tablet: Another Story".
4. Ha estat adaptada a format manga i a novel·la lleugera amb il·lustracions de la Hana Ichika.
5. La Mitsuki Takahata, que posa veu a la Kokone Morikawa, interpreta pels crèdits una versió en japonès de la cançó "Day Dream Believer", el tema compost pel John Stewart i enregistrat, originalment, per The Monkees el 1967.

COMENTARI: Visualment, plau força, està ben feta. Però el conjunt no m'acaba de convèncer. En primer lloc, perquè té elements bastant ordinaris, com els vehicles autònoms que es transformen en androides o el colós destructor que cal combatre amb un mega-robot. En segon, per la trama estúpida d'incloure un compromís de la marca de cotxes amb les olimpíades de Tòquio 2020. I, en tercer, per la relació confusa entre somni i realitat. Malauradament, la meva atenció s'ha anat difuminant; diria que m'ha sobrat mitja hora.

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dirty Grandpa" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1860213/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- La discussió entre el Jason, el paper del Zac Efron, i l'avi sobre ésser un repel·lent de vagines.

PITJOR:
- Les interaccions amb els oficials Reiter i Finch, encarnats pel Henry Zebrowski i la Mo Collins; ja sé que se suposa que l'assumpte tracta de comèdia però intentar fer simpàtic un camell com el Tan Pam, el Jason Mantzoukas, amb la connivència del agents frega la indecència.

NOTES:
1. Els títols de crèdit s'interrompen per mostrar un fragment de 2 minuts del bateig del fill del Dick Kelly i la Lenore, els personatges interpretats pel Robert De Niro i l'Aubrey Plaza.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en diferents indrets de l'estat nord-americà de Georgia entre el 5 de gener i el 9 de maig del 2015.
3. Va recaptar més de 105 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 25 milions.
4. Aparegué en l'edició del 2011 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.

COMENTARI: Bàsicament, una apologia de la vulgaritat desinhibida, amb clixés exagerats fins a l'absurditat, tocs de carrincloneria barata, humor d'orinal, insinuacions grotesques a dojo, alguna cigala, molta ximpleria i un final ridícul. El que sobta una mica és que paios com el Dermot Mulroney, el Danny Glover o el mateix Robert De Niro beneeixin la moixiganga. Queda clar, sigui com sigui, que va funcionar, comercialment parlant. Res més a dir, doncs.

EN UN MOT: Primària.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 28 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "L'Animal" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075683/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Les acrobàcies i les temeritats; en Jean-Paul Belmondo, que interpreta tant el Mike Gaucher com el Bruno Ferrari, va realitzar la majoria de les audàcies i, fins i tot, va complir el seu somni d'infantesa de parar dempeus sobre les ales d'un avió en ple vol, en aquest cas, un Fieseler Fi 156.

PITJOR:
- El fil del comte de Saint-Prix, el paper a càrrec del Raymond Gérôme.

NOTES:
1. Als EUA, la versió doblada va anomenar-se "Stuntwoman".
2. Va recaptar uns 40 milions de francs a partir d'un pressupost de 25 milions.
3. El sopar a casa del comte es porta a terme en el Château de Vigny.
4. Durant els títols de crèdit, es mostren els dos protagonistes emmarcats en un cor i penjats d'una liana en un pla aeri.

COMENTARI: Sembla un instrument barroer al servei del Belmondo per tal d'exhibir-se fent de saltimbanqui pocavergonya complementat per la sensualitat de la, sempre esplèndida, Raquel Welch. Però, és que, al costat de les transparències de la brusa mullada de l'americana, ens mostren el Mike Gaucher i el Bruno Ferrari compartint pantalla amb un truc visual graponer que desacredita l'obra. A més, l'argument no té cap ni peus i els elements de vodevil no funcionen, no fan gràcia o cauen en la vulgaritat. No necessitava veure-la.

EN UN MOT: Insubstancial.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reminiscence" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3272066/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la capbussada en el teatre submergit del Hugh Jackman i el Cliff Curtis, que encarnen el Nick Bannister i el Cyrus Boothe, respectivament.
- El missatge pòstum de la Mae, interpretada per la Rebecca Ferguson, a través del record del Cyrus Boothe.

PITJOR:
- L'escena de desenllaç entre el Nick Bannister i el Sebastian Sylvan, el paper a càrrec del Mojean Aria.
- La rendició als records del protagonista.

NOTES:
1. El rodatge va portar-se a terme a New Orleans i a Miami entre l'octubre del 2019 i el gener del 2020; algunes escenes van enregistrar-se en el parc temàtic Six Flags de New Orleans, abandonat des del 2005 a causa de les destrosses ocasionades per l'huracà Katrina.
2. El títol provisional era "The Jade Earring".
3. Fou el primer guió escrit en solitari per la directora, la Lisa Joy; i va aparèixer en l'edició del 2013 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.

COMENTARI: Bon intent de rescat del format clàssic del detectiu i la femme fatale només que ambientat en un territori inundat, el gran què del film, i amb l'afegitó, gens original, de l'aparell recuperador de records. El problema, potser, rau en que els personatges principals no acaben de seduir gaire; tant la Mae com el Nick em deixen indiferent. De fet, l'obsessió del paio estirada al llarg de les, gairebé, 2 hores de pel·lícula em resulta bastant molesta. Malgrat tot, el conte és correcte i l'espectacle, decent.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 27 d’agost de 2021

SÈRIE: "Westworld - Temporada 1a: The Maze" (Des del 2 d'octubre fins el 4 de desembre del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0475784/episodes?season=1

DURADA: 620 minuts (Crèdits: 29 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Escenaris com el Castle Valley de Moab, a Utah, l'attrezzo, els pitots de la Thandiwe Newton, que interpreta la Maeve Millay, o el parrús pelut de l'Ingrid Bolsø Berdal, l'actriu darrere l'Armistice.

PITJOR:
- La romanceria i el melodrama exagerats.

NOTES:
1. Inspirada en la pel·lícula del 1973, "Westworld", escrita i dirigida pel Michael Crichton.
2. S'ha emès una segona temporada de 10 capítols, des del 22 d'abril fins el 24 de juny del 2018, i una tercera de 8 episodis, del 15 de març fins el 3 de maig del 2020.

COMENTARI: Potser, aquí vaig contra corrent. Vaja, segur que sí! Però, més enllà de l'actualització tecnològica, respecte la representació futurista obsoleta (i, encara, captivadora) del 1973, que suposen les tauletes tàctils utilitzades pels enginyers de Delos, aquesta revisió del concepte genial del Crichton no ofereix res que justifiqui perdre 10 hores davant la pantalla; no engresca, no emociona, no entreté, no impressiona, no intriga, no interessa. Els diàlegs es fan eterns, criminalment avorrits, absurdament afectats. La trama, alterada artificialment amb un recurs de relat trampós, no passa de galdosa. Els enfrontaments, fins i tot, els transcendents, es veuen postissos; les actituds, poca-soltes. En fi, algun detall, clar, com la reproducció perfumada de honky-tonk en el piano del bordell de "The House of the Rising Sun"... Evidentment, no em plantejo veure la resta de temporades.

EN UN MOT: Suplici.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 23 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Danny Collins" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1772288/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El flirteig entre la Mary Sinclair, encarnada en l'Annette Bening, i el Danny Collins, el paper de l'Al Pacino.

PITJOR:
- Les ximpleries d'alcavot que fa el Danny Collins per embolicar el Nicky Ernst i la Jamie, interpretats pel Josh Peck i la Melissa Benoist, respectivament.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es veuen algunes imatges de l'Steve Tilston explicant l'anècdota, que inspirà la pel·lícula, de la carta que va enviar-li en John Lennon arran d'un comentari seu aparegut en la revista ZigZag; en 2010, la carta en qüestió estava valorada en 10.300 dòlars, aproximadament.
2. El fragment del concert va ser enregistrat durant un intermedi en una actuació del grup Chicago al Greek Theatre de Los Angeles.
3. A partir d'un pressupost estimat de 10 milions de dòlars, va aconseguir recaptar gairebé 11 milions.
4. Originalment, el títol era "Imagine".
5. Rodada l'estiu del 2013 a New Jersey i Los Angeles, als EUA.

COMENTARI: El director i guionista, en Dan Fogelman, s'aprofita de la fotesa de la missiva, que no passa de ser un fet curiós i prou, per muntar una historieta mediocre i previsible de "diners que no aporten felicitat però ajuden a aconseguir-la". A manca de talent musical inèdit, que hauria dignificat la proposta, sense dubte, s'inclouen cançons del geni de Liverpool; em refereixo al Lennon, òbviament. Perquè el que se suposa que és el gran èxit del protagonista, "Hey Baby Doll", un tema compost pel Ciaran Gribbin i el Greg Agar, sona bastant vulgar. En resum, no m'ha encisat.

EN UN MOT: Banal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 22 d’agost de 2021

DOCUMENTAL: "The Mystery of the Pink Flamingo" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9249166/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El fragment en el que surt el John Waters.

PITJOR:
- Els personatges de les entrevistes no són presentats amb cap etiqueta ni res.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix un rètol que diu "IN LOVING MEMORY This is film is dedicated to the most beautiful and inspiring women that I have ever met. My mother and Allee Willis, may you rest in peace"; i, cap el final, "No flamingos were harmed in the making of this film".
2. L'entrevista amb l'advocat/escriptor Bryan Anthony va ser improvisada.
3. En un primer esborrany, la xerrada amb l'Allee Willis ocupava 1 hora.

COMENTARI: La part de la ficció del Rigo Pex i la interacció amb la veu en off del Camilo García em sobra bastant; de fet, en moments, em sembla ridícula i innecessària. Però les converses que ofereix l'obra amb les diferents figures, sobretot, les americanes, tenen el punt d'extravagància que justifica mínimament l'atenció prestada (encara que el tema sigui una poca-soltada i no em motivi gaire). He de confessar que m'esperava un documental sobre la pel·lícula del John Waters, "Pink Flamingos", del 1972. De manera que trobar-me aquesta mena d'homenatge al flamenc m'ha descol·locat. Per perdre el temps.

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           ESPANYA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Intern" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2361509/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El Robert De Niro fent d'home amb distinció; tot i que, probablement, en Michael Caine, que era la primera opció, hauria estat més adequat.

PITJOR:
- La missió per esborrar el correu electrònic enviat per error dels quatre, en Ben Whittaker, el Jason, el Davis i el Lewis, interpretats pel Robert De Niro, l'Adam DeVine, el Zack Pearlman i el Jason Orley, respectivament.

NOTES:
1. La directora, la Nancy Meyers, també fou la guionista i co-productora del film.
2. Va recaptar gairebé 195 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 35 milions.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme a Brooklyn entre el 23 de juny i el 29 de setembre del 2014.

COMENTARI: La història de reciclatge resulta simpàtica i, fins i tot, commovedora amb detalls com l'oferta de companyia eterna al costat de la seva esposa difunta que li fa el Ben a la Jules. Hi ha algun element, no obstant, que queda una mica forçat, com és la participació de la Rene Russo fent de la massatgista Fiona. En fi, està bé que, per una vegada, el De Niro no faci el ridícul. M'ha entretingut.

EN UN MOT: Sol·lícita.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Marathon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13391648/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les animacions i algun dels gags més absurds, com el Shareef Washington, el Tavius Cortez, perseguit constantment per policies.

PITJOR:
- El gag sencer de l'Emilou Paunch, encarnada per la Kimia Behpoornia.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surt l'Andrew Hansen, en el paper del Ryan O'Brien, renegant.
2. La idea de parodiar el món dels corredors sorgeix del trauma del Keith Strausbaugh, un dels directors del film, en ser obligat per la seva mare a esdevenir capità del club d'atletisme durant els anys d'institut.
3. Els directors, l'Anthony Guidubaldi i el Keith Strausbaugh, pretenien que el personatge de la Jenna Kowalski, que encarna la Natalie Sullivan, l'interpretés l'Anais Thomassian però ella va refusar l'oferta; finalment, van convèncer-la de participar fent de l'Abby Dozier.
4. Els interiors van ser rodats en propietats d'Airbnb.
5. Fou enregistrada en 15 dies al llarg d'1 mes i, després, editada en 22 mesos; va quedar enllestida en març del 2020.

COMENTARI: Veus, per exemple, el Jimmy Slonina, que fa de l'Ed Clap, escridassant els atletes perquè no gaudeixen del paratge on es celebra la cursa, un desert, i se't dibuixa un somriure subtil als llavis. Segurament, més per la comicitat de l'individu que no pas per la gràcia de l'esquetx. Però també tenim aportacions desafortunades com la del Roberto Raad encarnant en Ben Duffy que, més que riure, provoca repulsa. En conjunt, diria que tot plegat està al límit entre un humor bastant feble i la poca-solta estèril. De fet, sembla una burla barata.

EN UN MOT: Sorneguera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 21 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Charlotte's Web" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070016/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els números "Mother Earth and Father Time", interpretat per la Debbie Reynolds, i "A Veritable Smorgasbord", cantat pel Paul Lynde.

PITJOR:
- El to planyívol i carrincló de la història i, en especial, del porc Wilbur, a qui posa veu el Henry Gibson.

NOTES:
1. Basada en el conte infantil homònim del 1952 escrit per l'Elwyn Brooks White.
2. Arran d'una reactivació comercial sobtada, en 1994, va desenvolupar-se una seqüela anomenada "Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure", dirigida pel Mario Piluso i estrenada el 2003, i una revisió amb actors de carn i ossos a càrrec del Gary Winick, presentada en 2006.

COMENTARI: L'astúcia de l'aranya component inscripcions amb la seva teranyina per tal que el seu amic porc guanyi celebritat i, d'aquesta manera, salvi el coll, em sembla força enginyosa. La sensació, però, és que el relat no dóna per tant, encara que li afegeixin unes quantes cançons (més aviat discretes). A més, el caràcter queixós i bonifaci de l'animal, en general, de la producció, resulta bastant embafador. Ni divertida, ni educativa, ni agradable a la vista; una tova.

EN UN MOT: Tòtila.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Silk Road" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7937254/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- En Darrell Britt-Gibson, que fa del Rayford.

PITJOR:
- Tot l'assumpte que envolta aquest policia de la vella escola, encarnat pel Jason Clarke, menystingut pels seus caps amb raó, sacrificant-se per la seva filla disminuïda.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "In 2015, Ross Ulbricht was found guilty of drug trafficking and money laundering", "During trial, no mention was made of the fact that the murders he ordered never happened", "The DEA agent investigating Ulbricht pleaded guilty to money laundering, obstruction of justice and extortion", "He was sentenced to six and a half years in prison", "On appeal, Ulbricht's conviction was upheld" i "He is serving life without the possibility of parole".
2. Inspirada en l'article del David Kushner publicat per Rolling Stone, "Dead end on Silk Road: Internet crime kingpin Ross Ulbricht's big fall".
3. El personatge fictici de l'agent Rick Bowden unifica les figures dels agents reals Carl Force i Shaun Bridges.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en un mes durant l'estiu del 2019 a Santa Fe i Albuquerque, en l'estat nord-americà de New Mexico.

COMENTARI: És, segurament, la manera d'encarar la història el que la fa fatigosa i molt poc atractiva; ni les penes sentimentals del Ross Ulbricht ni les complicacions familiars del policia corrupte m'interessen en absolut. De fet, coneixia el cas arran de veure, l'abril passat, el documental del 2016, "Banking on Bitcoin", dirigit pel Christopher Cannucciari, que parlava d'aquest tema entre molts d'altres relacionats amb la criptomoneda. I la meva sensació és que aquest film no m'ha aportat res addicional que valgui la pena; a sobre, m'ha avorrit. Pèrdua de temps.

EN UN MOT: Enredada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Trou" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054407/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'elaboració dels forats, malgrat es faci una mica llarg, i l'escorcoll de les capses de viandes.

PITJOR:
- La comèdia que fan tots plegats quan el Claude Gaspard, encarnat en el Marc Michel, torna de parlar amb l'alcaid, el paper a càrrec de l'André Bervil, i és acusat de traïdor.

NOTES:
1. En anglès, s'havia anomenat "The Night Watch" o "The Hole".
2. Està basada en la novel·la signada pel José Giovanni, "Le Trou", publicada el 1957, que, alhora, descriu uns fets reals esdevinguts en la Prison de la Santé, del districte de Montparnasse de París, en el 1947.
3. El director, en Jacques Becker, va morir dues setmanes després d'acabar el rodatge.
4. El Jean Keraudy, que interpreta el paper del Roland Darbant, va intervenir en l'intent de fuga real que retrata el film.
5. No té títols d'entrada.

COMENTARI: Sedueix amb l'anunci de veracitat inicial efectuat pel mateix Jean Keraudy i, encara que l'execució del pla aixeca certa suspicàcia per turbulenta, la representació sembla prou raonable i convincent, atesa la data del cas. D'altra banda, el conflicte d'interessos entre els companys de cel·la aporta l'al·licient addicional determinant per elevar la proposta. Em pregunto el perquè no fugen tant aviat com arriben al carrer. No obstant aquesta frustració, ha estat un goig.

EN UN MOT: Crònica.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 19 d’agost de 2021

DOCUMENTAL: "The Boys: The Sherman Brothers' Story" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1015971/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del dia en el que el Walt Disney els proposa treballar pel seu estudi.

PITJOR:
- En acabat, no queda clar quin és el problema entre els germans i les seves famílies.

NOTES:
1. L'obra està dirigida i produïda pels cosins, fills dels protagonistes, el Gregory V. Sherman i en Jeffrey C. Sherman.
2. Abans dels títols de crèdit, surten els rètols "all songs in this film by Al Sherman & his boys", "Since production ended, the Sherman Brothers' career has continued to flourish...", "The Mary Poppins stage musical has opened in eight countries", "The stage production of Chitty Chitty Bang Bang, for which the Sherman Brothers composed six new songs in 2001, is currently touring the United States", "Bob Sherman's autobiography 'Moose' has found a publisher" i "'Busker Alley' featuring the Sherman Brothers' score is optioned for Broadway. Book by AJ Carothers Directed by Tony Walton".
3. Enmig dels crèdits, apareixen una fotografia de l'A.J. Carothers i una del Bruce Gordon amb el text "thank you, always"; també, en un quadre, es mostren diferents clips al llarg de les lletres.
4. Al final, veiem la instantània del Robert B. Sherman i el Richard M. Sherman amb la National Medal of Arts penjada als seus colls, a la White House, datada en novembre del 2008.

COMENTARI: Trobo bé la part biogràfica, els apunts sobre l'Alley Productions de la infantesa, l'episodi de servei a l'exèrcit del Robert, tota la interacció amb el Walt, les historietes creatives sobre, per exemple, la inspiració darrere "A Spoonful of Sugar"... Però, més enllà de les seves partitures, el relat resulta bastant gris. I, quan sembla que els paios han d'explicar què els va fer allunyar-se, callen escudant-se en el dolor. Una cosa que m'ha sorprès és que els mateixos compositors de la banda sonora de "Mary Poppins", la pel·lícula del 1964 dirigida pel Robert Stevenson, siguin els responsables de l'èxit del 1960 interpretat pel Johnny Burnette, "You're Sixteen". Massa llarg, massa palla.

EN UN MOT: Garbuix.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 18 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Boogie, el aceitoso" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1235827/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip d'1 minut de "War Land", parodiant l'estil Walt Disney.

PITJOR:
- La rudesa, la crueltat poca-solta, la vulgaritat adusta.

NOTES:
1. Inspirada en el personatge homònim de la tira còmica creada el 1972 pel Roberto Alfredo "el Negro" Fontanarrosa.
2. Fou la primera pel·lícula argentina que utilitzà animació 3D.
3. Comptà amb un pressupost de 13,2 milions de pesos però només recaptà 2,7 milions, aproximadament.

COMENTARI: En general, resulta un producte barroer, de factura matussera, que explica una història ordinària i estúpida lliurada a la grolleria continuada, mancada de gràcia i d'encís... encara que col·loquin un "American Gothic", el quadre del 1930 pintat pel Grant Wood, en el fons.

EN UN MOT: Cafre.

PAÍS:           ARGENTINA, MÈXIC.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 16 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Sea of Love" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098273/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de seducció inicial entre el detectiu Frank Keller i la Helen Cruger, encarnats per l'Al Pacino i l'Ellen Barkin, respectivament.   
- La desolació de la dona vella, el paper de la Patricia Barry.

PITJOR:
- En John Goodman, que fa del detectiu Sherman Touhey, interpretant en la cerimònia dels policies la cançó que dóna títol a la pel·lícula; de fet, trobo que abusen de la pista (una castanya!).
- L'execució barroera de la baralla final.

NOTES:
1. El tema "Sea of Love", que fou compost pel Phil Phillips i el George Khoury, va encapçalar la llista de vendes en 1959; durant els títols de crèdit, s'escolta una versió a càrrec del Tom Waits.
2. Va esdevenir un èxit en recaptar més de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 19 milions.
3. L'enregistrament es va portar a terme entre el 14 de maig i el 7 de setembre del 1988 a Toronto, en la província canadenca d'Ontario, i a Nova York, als EUA.
4. En l'escena final, l'Al Pacino topa violentament amb un vianant aliè al rodatge però continua ficat en el paper.

COMENTARI: Diu que la trampa de l'esmorzar "Meet the Yankees" del començament està basada en tàctiques reals per caçar delinqüents. Què múrria, la bòfia! D'antuvi, el plantejament d'un muntatge, més o menys, enginyós ja dota d'al·licients qualsevol proposta; tampoc és que l'assumpte de les cites resulti gaire original, tot s'ha de dir, però desperta interès. Després, les imatges amenitzades pel saxo d'en Trevor Jones d'una Nova York amb torres bessones em provoquen certa nostàlgia. No sé perquè, aleshores, mancava més d'una dècada per la meva visita a "The Big Apple". Una altra cosa, el cos de la rossa lluu espectacular, sembla una distracció de Matrix. Tot i que, la Barkin té quelcom estrany, el somriure torçat, que la fa només "gairebé" atractiva. Per altra banda, tinc un problema amb el comportament del policia tarat, assetjador, no em promou cap simpatia, encara que es tracti d'Al Pacino. En fi, penso que és un bon passatemps.

EN UN MOT: Desequilibrada.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "The Suicide Squad" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6334354/

DURADA: 132 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els missatges integrats en les imatges a l'estil d'un còmic, com el "3 days earlier" escrit en la latrina o un "Meanwhile, Harley" fet d'arrels.

PITJOR:
- L'escena supèrflua entre el Juan Diego Botto, que fa el paper del Silvio Luna, i la Margot Robbie, que interpreta la Harley Quinn.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, s'ensenya la Weasel reanimant-se a la platja de Corto Maltese; al final dels crèdits, es mostra un afegitó en el que es veu el Peacemaker, encarnat en el John Cena, en un llit de l'UCI.
2. Representa la seqüela de "Suicide Squad", el film del 2016 dirigit pel David Ayer.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 20 de setembre del 2019 i el 28 de febrer del 2020 als Pinewood Atlanta Studios d'Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia, Panamà, Puerto Rico i Porto, a Portugal.
4. El director i guionista, en James Gunn, va desenvolupar un derivat anomenat "Peacemaker" que l'HBO Max espera estrenar en gener del 2022.

COMENTARI: Em sorprèn el punt d'incriminació, la crítica a la política d'exteriors dels EUA que planteja però la resta ho trobo dins del que s'espera d'una proposta d'aquest estil, acció, violència, sang i fetge, efectes especials a dojo, fatxenderia barata, humor ordinari, carrincló, i una missió. La veritat és que no tenia ganes d'empassar-me més de dues hores d'aquesta mandanga de factoria. M'he deixat convèncer i, en fi, li reconec moments interessants, com la fugida plena de flors i ocells animats de la Harley Quinn, la destrucció de la torre Jotunheim o l'obsessió de l'home clapejat amb la seva mare, la Lynne Ashe. No obstant això, el producte em sembla mediocre.

EN UN MOT: Acusadora.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jim Jefferies: I Swear to God" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1439235/

DURADA: 58 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del club gai a Sud-àfrica, encara que la semblança entre els mots coke i cock és bastant discutible.

PITJOR:
- Els diferents comentaris masclistes sobre estomacar dones o els drets de les mateixes.

NOTES:
1. Enregistrat al Jack H. Skirball Center for the Performing Arts de Manhattan, a Nova York.
2. Durant els títols de crèdit, surt el rètol "In loving memory of Jodie Lovell & Rebecca Lovell I miss you both very much".

COMENTARI: Veure un paio borratxo com se'n riu de l'obesitat de la seva mare, per exemple, resulta més aviat trist. És a dir, a mi no m'ofèn però tampoc em fa gràcia, ni la befa ordinària a la religió, ni una apologia de l'alcoholisme i dels narcòtics estúpida, ni l'escatologia més pedestre, ni l'historial sexual grotesc de l'individu. Se'n surt força bé amb el relat i els espectadors de la funció sembla que s'ho passen molt bé (potser, perquè és australià, els d'allà són així, exòtics). Però el material no m'ha arribat.

EN UN MOT: Cretí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 14 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Tramps" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4991512/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Des de la conversa en polonès entre els dos germans a través del telèfon públic fins a la renúncia posterior a la maleta del Danny.

PITJOR:
- El pretext, la logística i l'entrellat criminal resulten ridículs.

NOTES:
1. El director i co-guionista, l'Adam Leon, i el Jamund Washington, que fa de co-productor, també, van treballar en un primer esborrany del guió durant 6 mesos.
2. La Grace Van Patten, que encarna l'Ellie, va haver de canviar-se el pentinat per interpretar el paper.
3. El director va treballar per preparar els protagonistes durant dos mesos amb la Grace Van Patten i al llarg de sis setmanes amb el Callum Turner, el Danny.

COMENTARI: Una mica massa blanca, massa tova, massa pueril, com l'anècdota de la tita i la Rebecca Vargas. És a dir, la parella es podria haver trobat en qualsevol altra circumstància i el resultat hauria estat el mateix; potser, més versemblant. La substitució entre germans prometia però res, poca cosa a destacar. I, al final, tot queda en mans del carisma de la parella d'actors; correcte.

EN UN MOT: Pusil·lànime.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tenshi no Tamago" (1985)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0208502/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Els arponers intentant pescar les ombres gegants dels peixos.

PITJOR:
- Els dos minuts de no-res en l'escena en la que la noia, a qui posa veu la Mako Hyoudou, dorm i el noi, de qui s'encarrega el Jinpachi Nezu, seu al costat del llit, sense més moviment que la flama d'un quinqué.

NOTES:
1. El títol internacional és "Angel's Egg".
2. Fou la col·laboració creativa del director, en Mamoru Oshii, i l'artista, el Yoshitaka Amano.
3. Va inspirar la pel·lícula del 1987, "In the Aftermath", del director belga, el Carl-Jan Colpaert.

COMENTARI: Et recomanen un títol, mires el trailer i penses, "Això sembla una castanya". Però, insisteixen, "T'agraden els anime dels 80s i xales amb els mons distòpics. És dels teus, creu-me!". De manera que, a contracor, li dones una oportunitat. En acabat, no obstant, es confirmen les teves sospites inicials, t'avorreix. I és que algun fotograma et pot enganyar, per la composició dels escenaris o l'estètica del quadre. Nogensmenys, el relat, la història, l'anècdota, no sé com dir-li, esdevé anodí, soporífer, poca-solta. En fi, que la proposta fa aigües.

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     MALAMENT.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 13 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Dinner in America" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9058654/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'enregistrament de "Watermelon", la cançó coposta i interpretada per l'Adam Carter Rehmeier, el director i guionista del film, i l'Emily Skeggs, que fa el paper de la Patty.
- La caracterització de l'Emily Skeggs, en el personatge de la Patty.

PITJOR:
- Tota la insolència, el menyspreu i la bel·ligerància del Simon, encarnat en el Kyle Gallner.
- Se suposa que el Derrick i el Brandon, a càrrec del Nico Greetham i el Lukas Jacob, han de deixar l'entrenament pels pits de la Patty? Patètic!

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surt el rètol "dedicated to the memory of Danny Leiner".
2. Rodada als comtats de Wayne, Oakland i Macomb de l'estat nord-americà de Michigan.
3. El film va concebre's entre el 2013 i el 2014 com a resultat d'ajuntar dos esborranys del director, l'un del 2006 i l'altre del 2009.

COMENTARI: Em sap greu però no puc sentir cap simpatia ni pel carallot del Simon ni per la Patty, ni per camells, ni per assetjadors, ni per punks de pa sucat amb oli. De fet, m'ha faltat ben poc per abandonar la pel·lícula als 20 minuts. Vés a cagar, home!

EN UN MOT: Ofensiva.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 12 d’agost de 2021

SÈRIE: "Ted Lasso - Temporada 1a" (Des del 14 d'agost al 2 d'octubre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10986410/episodes?season=1

DURADA: 314 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- En el 7è capítol, "Make Rebecca Great Again", l'atac de pànic que pateix el Ted Lasso, el paper a càrrec del Jason Sudeikis, mentre la Rebecca Welton, encarnada per la Hannah Waddingham, canta "Let It Go", la cançó composta per la Kristen Anderson-Lopez i el Robert Lopez inclosa en la pel·lícula del 2013, "Frozen", dirigida pel Chris Buck i la Jennifer Lee.
- En el 8è episodi, "The Diamond Dogs", la lliçó arran de la frase del Walt Whitman, "Be Curious, Not Judgemental", durant la partida de dards.

PITJOR:
- En el capítol 9è, "All Apologies", l'escena en la que la Rebecca Welton s'empatolla amb la paraula "postergació".
- En el 10è episodi, la pallassada del "Lasso Special", simulant una jugada de futbol americà.

NOTES:
1. Basada en el personatge creat pel Jason Sudeikis el 2013 per a una sèrie d'anuncis en els que apareixia com a mànager del Tottenham Hotspur F.C. per promocionar la secció de l'NBC Sports dedicada a la Premier League.
2. La primera temporada està composta per 10 episodis; la segona, de 12 capítols, va començar a emetre's el 23 de juliol del 2021.
3. Li va ser atorgat el guardó de Best Actor - Television Series Musical or Comedy al Jason Sudeikis en l'edició 78a dels Golden Globe Awards.
4. El Roy Kent està inspirat en la figura de l'irlandès, Roy Keane, el qual va jugar al Manchester United F. C. des del 1992 fins el 2005.

COMENTARI: Les bromes sobre el te, l'enginy d'algunes rèpliques, l'afició de l'AFC Richmond cridant "Wanker!" el seu entrenador, el contrast entre l'americà i tot allò britànic que es troba a Londres... puc reconèixer un grapat d'aspectes divertits de l'obra. No obstant, la premissa, que no té cap ni peus en un context professional, fluixeja en la transició de gag a un discurs més elaborat. Segurament, perquè estic, mínimament, familiaritzat amb el món del futbol (soccer, li diuen als EUA), la broma em sembla un tant beneita. Però, bé, ha estat distreta i amena.

EN UN MOT: Inversemblant.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 10 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "She's the Man" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0454945/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Si més no, els personatges conserven els noms de l'obra original.

PITJOR:
- El poc respecte pel futbol; cosa que queda palesa involucrant una figura tant impresentable com el Vinnie Jones en el rol de l'entrenador Dinklage.

NOTES:
1. Recaptà més de 57 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 20 milions.
2. Basada en l'obra "Twelfth Night, or What You Will", escrita pel William Shakespeare entre 1601 i 1602.
3. L'Amanda Bynes, que interpreta el paper de la Viola Hastings, declarà que veure's a la pantalla de noi va deprimir-la durant, aproximadament, mig any.
4. En 2009, l'Anurag Singh va dirigir una revisió titulada "Dil Bole Hadippa!" en la que es substitueix el futbol pel criquet.
5. Dos dels títols de treball van ser "Walk Like a Man, Talk Like a Man" i "Dude Looks Like a Lady".
6. El rodatge es va portar a terme entre el 6 de juny i el 5 d'agost del 2005 a la província canadenca de British Columbia.

COMENTARI: Imagino que era un vehicle pel lluïment de l'Amanda Bynes dignificat per l'argument del dramaturg anglès. I diu que l'actriu va demanar expressament la participació del Channing Tatum, 6 anys més vell que ella, per donar vida al Duke Orsino. En fi, la part esportiva és lamentable, i la part de vodevil resulta maldestre i massa burgesa (fidel a Shakespeare?). L'escena de les noies estomacant-se al lavabo al ritme del preludi de "Carmen", l'opera de Georges Bizet, frega el patetisme. A més, la conversió de gènere no convenç gaire. En una altra època de la meva vida, potser, m'hauria fet gràcia. Ara, pena.

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 9 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Vivo" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6338498/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Vivo i la Gabi, a qui posa veu la Ynairaly Simo, transcriuen la cançó "Para Marta (Inside Your Heart)".

PITJOR:
- En la primera cançó, "One of a Kind", que interpreten el Juan de Marcos González i el Lin-Manuel Miranda, el frasejat que efectua el Miranda en forma de rapeig resulta carregós, gairebé, cacofònic.

NOTES:
1. Inspirada en una idea original del Peter Barsocchini i proposada a DreamWorks Animation, ja en 2010, pel Lin-Manuel Miranda.
2. Els primers 4 minuts de títols de crèdit inclouen dibuixos i animacions senzilles.

COMENTARI: Comença malament però va remuntant, sobretot, amb l'aparició del personatge de la Gabi, que regala alegria i engresca amb la seva simpatia. Després, l'aventura amenitza la història i la perspectiva d'escoltar la peça inèdita arrossega. Ara que, potser, tot plegat és apte, només, per aficionats de l'estil propi del compositor novaiorquès, el Lin-Manuel Miranda, o per nostàlgics del son cubà. A mi m'han fet el pes alguns números, com "Love's Gonna Pick You Up", a càrrec del Brian Tyree Henry, el mateix Lin-Manuel Miranda i l'Aneesa Folds. El que no acabo d'entendre, la reticència inicial del kinkajú al viatge del vell a Miami.

EN UN MOT: Comiat.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Juno" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0467406/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Juno MacGuff confessa estar enamorada del Paulie Bleeker, interpretats per l'Ellen Page i el Michael Cera, respectivament.

PITJOR:
- L'enganxada de la Bren MacGuff, encarnada per l'Allison Janney, amb la tècnica d'ultrasò, la Kaaren de Zilva.

NOTES:
1. Va rodar-se al llarg de 6 setmanes entre el 14 de febrer i el 27 de març del 2007 a Vancouver, de la província canadenca de British Columbia.
2. Recaptà més de 230 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 7 milions i mig.
3. Li va ser atorgat l'Academy Award for Best Original Screenplay en la 80a edició dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) a la Diablo Cody, la guionista de la pel·lícula.
4. La seqüencia animada inicial va ser elaborada en 8 mesos, aproximadament, pel Shadowplay Studio de Los Angeles, a partir de 900 fotografies.
5. El director, en Jason Reitman, considera el film com el primer lliurament d'una trilogia accidental de col·laboracions amb la Diablo Cody, que es completa amb "Young Adult", del 2011, i "Tully", del 2018.

COMENTARI: Senzilla, directa, simpàtica, fàcil de veure. L'elenc està estupend, des de la vulnerabilitat del personatge de la Jennifer Garner, la Vanessa Loring, passant pel candor del Paulie Bleeker, encarnat pel Michael Cera, l'afabilitat del pare, a càrrec del J. K. Simmons, la sensatesa de la madrastra, interpretada per l'Allison Janney, fins i tot, la beneiteria adolescent de la Leah, el paper de l'Olivia Thirlby. I, òbviament, la dolcesa de la protagonista a mans de l'Ellen Page, que comptava 20 anys en el moment del rodatge, convida a acompanyar-la durant el procés. Per cert, he quedat estupefacte en assabentar-me de la seva transformació en Elliot Page. De qualsevol manera, ha estat un goig.

EN UN MOT: Adorable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 8 d’agost de 2021

MONÒLEG: "The Vagina Monologues" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244283/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La llista dels tipus de gemec.
- El testimoni de les dones entrevistades.

PITJOR:
- El tros dedicat al mot CUNT.
- La bola que li dóna l'artista a l'Steven C. Lawrence.

NOTES:
1. Enregistrat al The New York Theatre Workshop de Nova York.
2. Després d'uns quants títols de crèdit, es mostra un clip de l'Eve Ensler ensenyant la fotografia d'un parrús i fent broma; al final, surt el rètol "'The Vagina Monologues' inspired VDAY, a worldwide movement to stop violence against women and girls".
3. L'obra va estrenar-se al HERE Arts Center de Nova York el 3 d'octubre del 1996.

COMENTARI: Pensava que es tractava d'un espectacle còmic però no trobo que ho sigui, especialment, amb fragments com "My vagina was my village", dedicat a les víctimes de violació bosnianes i kosovars durant la guerra de dissolució de Iugoslàvia. S'intueix una feina de recerca o, si més no, de recull d'impressions extraordinària. Però, en general, l'actuació de l'Eve Ensler es fa pesada, massa teatral, massa afectada. Se li ha de reconèixer, no obstant, el valor i el tremp d'engegar tal iniciativa.

EN UN MOT: Reivindicatiu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Yoaketsugeru Ruu no Uta" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6452332/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, les formacions hidràuliques que fan els éssers marins i el segment de la inundació maleïda.

PITJOR:
- Alguns fragments de l'animació són imprecisos, semblen nyaps.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Lu over the Wall"; els títols de presentació surten després d'11 minuts de l'inici.
2. El personatge Lu, a qui posa veu la Kanon Tani, és la representació d'una criatura llegendària japonesa anomenada ningyo.
3. En el procés d'animació, va utilitzar-se l'eina Adobe Flash per al poliment i els dibuixos intermedis.
4. Li va ser atorgat el Cristal du long métrage en la 41a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.
5. Els títols de crèdit estan guarnits amb el tema del 1997, "Uta utai no baraddo", del Kazuyoshi Saito i animacions senzilles; al final, surt la Lu i el gos-peix saludant.

COMENTARI: Bé, la menció de la pel·lícula del 2008, "Gake no Ue no Ponyo", dirigida pel mestre Hayao Miyazaki, esdevé obligada. Encara que, segons el Masaaki Yuasa, l'encarregat d'aquest projecte, no va caure en els punts coincidents amb aquella fins ben avançada la producció. Al cap i a la fi, la seva proposa d'una espècie de sirena vampira, si més no, resulta curiosa; fugen del sol, contaminen a qui mosseguen... Del film del Miyazaki no guardo gaire bon record per qüestions no cinematogràfiques. I del present, els joves es fan antipàtics, tant el Kai, a càrrec del Shouta Shimoda, com la Yuho, el paper de la Minako Kotobuki. Però, algunes de les trames secundàries són boniques; com la de l'avi i la seva mare. La trobo irregular.

EN UN MOT: Aquàtica.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 7 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Here Today" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10944596/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks que té el Charlie Burnz en els que apareix la seva dona Carrie, encarnada en la Louisa Krause.

PITJOR:
- La imposició amistosa de l'Emma Payge, el paper a càrrec de la Tiffany Haddish.

NOTES:
1. La premissa està inspirada en el relat curt de l'Alan Zweibel, "The Prize".
2. El rodatge es va portar a terme a Nova York des del 2 d'octubre al 14 de novembre del 2019.
3. En Billy Crystal, a més d'interpretar el paper del Charlie Burnz, fa de director, co-guionista i de co-productor.   

COMENTARI: Diu que la Tiffany Haddish està familiaritzada amb la circumstància tràgica d'una condició degenerativa perquè la seva àvia pateix un tipus de demència; en el film mencionen la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Em sap greu però el personatge (i en les entrevistes on l'he vist promocionar la pel·lícula, també) m'ha semblat molt embafadora, carregosa. He de reconèixer que el reclam per mi era l'entorn creatiu còmic del Crystal i les possibles perles d'humor que pogués oferir-nos, com el part al museu. De manera que el drama, que cap el final, trobo una mica forçat, m'ha enxampat en fals. Malgrat això, he de dir que m'ha passat bastant bé.

EN UN MOT: Anòmala.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Seven Psychopaths" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1931533/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- El conte del quàquer, el Harry Dean Stanton, i el del monjo vietnamita, en Long Nguyen.

PITJOR:
- El recompte d'amics assassinats que fa el Charlie Costello, encarnat pel Woody Harrelson, quan torna en cotxe amb el Marty Faranan, el Colin Farrell, al punt de trobada amb el Billy Bickle, el personatge del Sam Rockwell.

NOTES:
1. Just després de l'inici dels títols de crèdit, es mostra un epíleg de 2 minuts referit al Zachariah Rigby, el paper interpretat pel Tom Waits.
2. Va recaptar 33 milions de dòlars a partir d'un pressupost estimat de 15 milions.
3. Rodada cap el final del 2011 a Venice, Los Angeles, el Joshua Tree National Park i Twentynine Palms, a Califòrnia.
4. Un dels individus que la parella del Zachariah Rigby i la Maggie Rigby, encarnada en l'Amanda Warren, liquiden està inspirat en l'assassí del zodíac que operà a Northern California a finals dels 60s i principis dels 70s.

COMENTARI: La peça encaixa en el gènere del gallet fàcil i la fatxenderia irracional més vulgar. Diu que, en el guió original, fin i tot, el gos Bonny la dinyava. No obstant això, la integració dels tres relats de l'escriptor borratxo i la manera de lligar-los amb el fil principal fan que l'espectacle esdevingui àgil i atractiu. El Rockwell posa el punt còmic, el Christopher Walken, el clàssic, el Farrell, l'antipàtic, i el Harrelson, el detestable. A més, m'ha enganxat a la versió del 1967 de The Stone Poneys de "Different Drum", el tema escrit pel Michael Nesmith el 1964.  

EN UN MOT: Expeditiva.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 6 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "The Opening Act" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8633748/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El darrer fragment còmic del Will Chu, interpretat pel Jimmy O. Yang.

PITJOR:
- L'incident amb la noia borratxa, encarnada per la Courtney Pauroso, la Sophie, i el seu xicot policia, a càrrec del Tom Segura.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareixen uns quants humoristes, en Ken Jeong, la Whitney Cummings, el Russell Peters, en Bill Burr, explicant els seus inicis en el negoci; al final, surt un rètol que diu "Filmed entirely in the United States of America" al peu d'una bandera dels EUA.
2. El director i guionista, l'Steve Byrne, declarà que el guió està inspirat en experiències personals.

COMENTARI: Més que res, m'interessaven els fragments de comèdia; la resta del relat, tampoc, gaire desenvolupada, ja me l'ensumava. I bé, no ens trobem davant d'una exhibició generosa d'humor. Però m'ha entretingut perquè m'atrau l'assumpte dels acudits i l'art de fer gràcia. El fet que es tracti de ficció, encara que estigui basada en anècdotes de l'autor, la desinfla un pèl.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Sparks Brothers" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8610436/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La composició i tot l'art visual associat a la banda.

PITJOR:
- Les opinions de gent no involucrada directament amb la història del grup, com les del Jason Schwartzman, el Mike Myers, el Simon Pegg o el Nick Frost.

NOTES:
1. La idea de realitzar un documental sobre el grup va acudir-se-li al director, l'Edgar Wright, durant un concert dels músics en 2017.  
2. Abans dels títols de crèdit, apareix una fotografia amb el peu "For Miriam & Meyer Mael"; després d'1 minut de crèdits, surten els germans Ron i Russell Mael durant 2 minuts i expliquen 10 dades sobre ells que conclouen amb "And, finally, we would like to reveal that Ron is really Russell and Russell is really Ron", aleshores, es treuen les màscares; cap el final, un altre rètol que diu "In memory of Oscar Roganson Gary Stewart Joseph Fleury Marc Moulin Fred Chichin Dinky Diamond Adrian Fisher Jim McCallister Jeffrey Salen".

COMENTARI: Pensava que era una paròdia. De manera que la quantitat de material relacionat amb aquesta formació que ofereix m'estava deixant absolutament enlluernat per la capacitat creativa dels autors. Quan he vist l'aparició dels protagonistes en la pel·lícula del 1977 dirigida pel James Goldstone, "Rollercoaster", creient-me que era fingida a través de CGI, m'he acabat de rendir. Llavors, en acabat, he cercat a la Wikipedia i he vist que els paios i la seva carrera musical existeixen realment. Buf! Això m'ha decebut. És a dir, encara penso que ha estat força interessant descobrir-los. Però si hagués estat una ficció hauria estat, simplement, magnífic.

EN UN MOT: Ambigu.

PAÍS:           GRAN BRETANYA, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 5 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Morning Glory" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1126618/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La Diane Keaton, que interpreta la Colleen Peck, aguantant el tipus.

PITJOR:
- El posat del Harrison Ford, encarnant el Mike Pomeroy, esdevé una llosa per la història.

NOTES:
1. Recaptà 60 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 40 milions.
2. La premissa s'inspirà parcialment en "The Sunshine Boys", l'obra de teatre del 1972 escrita pel Neil Simon.
3. El grup The Weepies va enregistrar la cançó "Same Changes" expressament per la pel·lícula.
4. El rodatge es va portar a terme entre el 28 de maig i el 10 d'agost del 2009 a Nova York.
5. El director, en Roger Michell, va trobar-se amb la Rachel McAdams en diferents ocasions per mirar de convèncer-la que acceptés el paper de la Becky Fuller davant la reticència de l'actriu a afrontar un rol còmic.

COMENTARI: Potser, resulta divertida per a gent de la professió o pencaires dels mitjans de comunicació; per mi no ho ha estat. Certament, no hi ha una història amorosa decent, ni una competència laboral raonable, ni un procés creatiu enginyós, ni diàlegs ocurrents. Només, rebequeria i fressa. M'he deixat enganyar pels noms de l'elenc. Resumint, una plom, avorrit.

EN UN MOT: Malaguanyat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Here Comes the Boom" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1648179/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El gir de la malversació del sotsdirector Elkins, encarnat en el Mookie Barker.

PITJOR:
- La lluita de menjar en l'habitació de l'hotel de Las Vegas abans del combat final.

NOTES:
1. El títol està extret de la cançó del 2002, "Boom", del grup Payable on Death.
2. Va recaptar més de 70 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 42 milions.
3. Va rodar-se entre març i juny del 2011 a Boston, Lowell i Quincy, a l'estat nord-americà de Massachusetts.
4. El Kevin James i el Gary Valentine, que interpreten l'Scott Voss i l'Eric Voss, respectivament, són germans en realitat.  

COMENTARI: Amb l'actor que fa de protagonista, no resulta gens creïble el vessant competitiu; per molt que es posés en forma al llarg de 14 mesos, perdent més de 30 quilos i entrenant-se en arts marcials mixtes. No obstant, entenc que el film no depenia del físic del paio. Es tractava de muntar una mena de conte motivador. I, més o menys, ho aconsegueix. Sempre fan certa gràcia aquestes històries d'equips de perdedors que es preparen per assolir un objectiu complicat. Però, ei, si fos tant fàcil aplegar 50 mil dòlars... Tot i així, compleix, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Inversemblant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rumor Has It..." (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0398375/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns plans en els que apareix la Shirley MacLaine, que encarna la Katharine Richelieu.

PITJOR:
- Quan la Jennifer Aniston, que interpreta la Sarah Huttinger, s'emprenya o somica, per exemple, al lavabo de l'avió; no surt gaire afavorida, en general.

NOTES:
1. Recaptà gairebé 89 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 70 milions.
2. Fou rodada entre el 21 de juliol i el 26 d'octubre del 2004 a Pasadena, Santa Rosa, San Francisco, Los Angeles, Burbank i Nova York.
3. En Rob Reiner va substituir en el rol de director el Ted Griffin, qui havia escrit el primer guió.
4. Enmig dels crèdits, surt el rètol "no real people are portrayed in this film. this is a fictional film, inspired by something that supposedly happened a long time ago".

COMENTARI: El que m'ha portat fins aquí és, òbviament, la referència a "The Graduate", el film del 1967 dirigit pel Mike Nichols. Diu que la Shirley MacLaine va rebutjar el paper de l'Elaine en el seu moment. El problema amb això rau, doncs, en les expectatives. M'esperava quelcom una mica més enginyós i m'he trobat una mena de seqüela sense grapa, malgrat l'elenc, que, d'alguna manera, embruta el final del clàssic. Passada l'hora ja m'havia perdut. No funciona.

EN UN MOT: Forçada.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Tig Notaro: Drawn" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14599526/

DURADA: 52 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La varietat de tècniques d'animació que es succeeixen, plastilina, manual, 3D...

PITJOR:
- El fragment inicial en el que parla de l'home Kool-Aid.

NOTES:
1. El material està extret d'actuacions del 2018 al Largo de Califòrnia.
2. El procés d'animació va involucrar més de 150 artistes de Six Point Harness, l'estudi d'animació subsidiari de Mondo Media.
3. La humorista i el director, en Greg Franklin, ja havien considerat col·laboracions 10 anys enrere les quals no havien fructificat per qüestions de pressupost.
4. En comptes d'utilitzar l'èxit del 1978 de la Dolly Parton, "Two Doors Down", per cloure l'espectacle, la idea inicial era tancar-lo amb una història sobre el Ringo Starr.

COMENTARI: Em sap greu però res del que explica l'artista m'ha fet cap gràcia, malgrat sigui digne de ser escoltat. El relat de les malalties, dels queixals del seny, de la incontinència, del càncer de mama, combinat amb el seu estil deadpan característic resulta depriment. El format animat i la curta durada ajuden a encaixar el cop, no obstant.

EN UN MOT: Anecdòtic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 4 d’agost de 2021

LLARGMETRATGE: "Land of the Lost" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0457400/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del banjo en la que les bestioles xuclen la sang del doctor Rick Marshall, encarnat pel Will Ferrell.

PITJOR:
- Els sorollets ridículs que emet el Cha-Ka, interpretat pel Jorma Taccone.

NOTES:
1. Després d'una seqüència de 3 minuts de crèdits acompanyats d'il·lustracions inspirades en escenes de la pel·lícula, s'inclou un afegitó en el que es veu un Sleestak sortint de l'ou en l'estudi de televisió.
2. Està basada lleugerament en la sèrie de televisió homònima de mitjans dels 70s creada pel David Gerrold i desenvolupada pels germans Sid i Marty Krofft juntament amb l'Allan Foshko.
3. Recaptà uns 69 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 100 milions.
4. Va rodar-se la primavera del 2008 a les Dumont Dunes del Mojave Desert, La Brea Tar Pits en el Hancock Park, a Trona i als Universal Studios d'Universal City, a California.

COMENTARI: En Will Ferrell ens regala, de tant en tant, alguna de les seves pallassades, com la dutxa de pixats a garrafades. I l'Anna Friel, que fa el paper de la Holly Cantrell, engalana les escenes en les que intervé amb la seva gràcia britànica; em sembla molt bufona. Però el producte, que bascula entre la paròdia vulgar i l'homenatge mal mesurat, fa figa, no convenç. Desconec el programa que serveix d'inspiració; és a dir, cap nostàlgia. A més, els dinosaures, part prominent de la història, no m'interessen gaire. Així que, amb l'argument suat que proposa, només em quedava badallar.

EN UN MOT: Innecessària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!