diumenge, 26 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Old" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10954652/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac amb un ganivet rovellat de la Prisca Cappa, interpretada per la Vicky Krieps, al Charles, encarnat pel Rufus Sewell.

PITJOR:
- L'excés de primeríssims plans i d'enquadraments de visió limitada.

NOTES:
1. Adaptació de la novel·la gràfica del 2010, "Sandcastle", del Pierre Oscar Lévy i el Frédérik Peeters; que les filles del director, en Manoj Nelliyattu Shyamalan, van regalar-li pel dia del pare en 2017.
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar, gairebé, 90 milions.
3. Fou rodada en la República Dominicana, principalment, a la Playa El Valle de Santa Bárbara de Samaná, entre el 26 de setembre i el 15 de novembre del 2020.
4. Un títol alternatiu és "Decrepit".
5. El director reconegué influències de "El ángel exterminador", el film del 1962 dirigit pel Luis Buñuel.

COMENTARI: Com és que no els creixen les ungles o el cabell? En general, m'agrada la idea i la justificació en els assaigs clínics però, visualment, resulta incòmoda, molesta, i massa llarga. Trobo que el relat quedaria perfecte en un capítol d'una hora de qualsevol sèrie antològica de l'estil de "The Twilight Zone", el referent creat pel Rod Serling l'any 1959. El recurs del missatge codificat del nebot del mànager, l'Idlib, encarnat en el Kailen Jude, em sembla enginyós. Després, la resolució queda més aviat supèrflua.

EN UN MOT: Biològica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 25 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Segon origen" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1382727/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El raonament que condueix l'Alba, encarnada en la Rachel Hurd-Wood, a esbrinar l'illa on resideix l'home, interpretat pel Sergi López, a partir d'allò que s'explica de l'enclova, l'Hedysarum Coronarium; també, el truc del vídeo amb el plor del nadó per enganyar l'home.

PITJOR:
- L'enfrontament del desenllaç.

NOTES:
1. Adaptació de la novel·la escrita pel Manuel de Pedrolo, "Mecanoscrit del segon origen", publicada l'any 1974.
2. Havia de ser dirigida pel Bigas Luna i rodada el 2009; finalment, i arran de la mort del director, va fer-se'n càrrec el Carles Porta i Gaset.
3. Va rodar-se des de febrer fins abril del 2014 a LLeida, Utxesa, l'Estany d'Ivars-Vila-Sana, Camarasa, Borges Blanques, Tarragona, Roda de Barà i Barcelona.
4. Durant els títols de crèdit, apareixen els rètols "In memoriam Bigas Luna" i "Dedicada a Quim Lu Bigas".

COMENTARI: No recordo ni la sèrie del 1985 produïda per TV3 i dirigida pel Ricard Reguant i Molinos, que vaig veure, segur, ni gaire el llibre en el que s'inspirava aquella i aquesta pel·lícula. La sensació, no obstant, continua sent que no calia cap revisió feta amb pressupost limitat (aproximadament, 7 milions d'euros). De fet, les imatges de les ciutats de Lleida i Barcelona devastades sempre resulten curioses. Però l'espectacle no sembla que pugui millorar-se a partir d'un original humil, molt lligat al tedi de l'escola, encara que s'hi aboquin moltes més carretades de diners. Em sap greu perquè surt d'un clàssic nostrat, mes l'obra queda un pèl pobre, inevitablement.

EN UN MOT: Superada.

PAÍS:           CATALUNYA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Guy" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6264654/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La transformació de la Millie Rusk en la Molotov Girl, a càrrec de la Jodie Comer, i la seva relació tant amb el Walter McKeys, interpretat pel Joe Keery, com amb el Guy, el personatge del Ryan Reynolds.

PITJOR:
- El gag patètic del Keith i el seu avatar, el Revenjamin Buttons, encarnats pel Matty Cardarople i el Channing Tatum, respectivament, parlant amb la mare, el paper de la Tina Fey, enmig de l'acció.

NOTES:
1. El primer minut i mig dels títols de crèdit va acompanyat de diferents imatges del joc i dels protagonistes.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 120 milions de dòlars, ha recaptat més de 300 milions; la seva estrena va endarrerir-se 1 any per culpa de la pandèmia de la COVID-19.
3. El guió fou inclòs en l'edició del 2016 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 14 de maig i el 31 de juliol del 2019 a Boston, Revere, Worcester, Framingham i Weymouth, de l'estat nord-americà de Massachusetts.

COMENTARI: No sé ben bé què m'esperava, havent vist el tràiler i mantingut la pel·lícula sota el meu radar des de feia tant de temps; però el que he engolit, finalment, no m'ha acabat de satisfer gaire. Sobretot, perquè l'argument peca d'ordinari, diria, de descuidat i la gràcia es basa en les moltes referències, imitacions, homenatges, paròdies que s'inclouen. M'ha sobtat, especialment, el moment en el que sona la sintonia d'aquella sèrie de principis dels 80s creada per l'Stephen J. Cannell, "The Greatest American Hero". La cançó, "Believe It or Not", composta pel Mike Post i l'Stephen Geyer, va ser l'únic èxit del Joey Scarbury. Tornant al film, el vessant visual està a l'altura de les capacitats actuals, el bri d'humor poca-solta amenitza la funció i l'elenc compleix. Pena, pels detalls carrinclons. Malgrat tot, una estona entretinguda.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 23 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Hail, Caesar!" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0475290/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "No Dames!", el tema compost pel Henry Krieger i el Willie Reale, i l'escena de "Lazy Old Moon", la cançó del Walter G. Samuels interpretada pel Willie Watson.

PITJOR:
- La xerrameca dels caps religiosos i dels comunistes.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 22 milions de dòlars, va recaptar més de 63 milions.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre del 2014 i febrer del 2015 a Los Angeles i altres indrets de Califòrnia.
3. Fou inspirada per la figura del Joseph Edgar Allen John "Eddie" Mannix, aquí interpretat pel Josh Brolin.

COMENTARI: Alguns efectes i trucs visuals semblen bastant matussers, com els de la seqüència del submarí soviètic. Després, els fragments de les produccions que apareixen en desenvolupament són, descaradament, nyaps. Se suposa que representen homenatges però, diria, s'acosten més a la paròdia graponera. A més, la pallassada del fulard de la muntadora, a càrrec de la Frances McDormand, podien haver-se-la estalviada. Reconec que la dona em fa una mica de fàstic però és que l'Scarlett Johansson, que no me'n fa, tampoc surt gaire afavorida. Malgrat tot, per un costat, l'atmosfera atrapa; per l'altre, un parell de gags encaixen òptimament. De manera que m'ha plagut prou.

EN UN MOT: Variada.

PAÍS:           EUA, GB, JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 21 de setembre de 2021

SÈRIE: "Chewing Gum - Temporada 1a" (Des del 6 d'octubre fins el 10 de novembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5097050/episodes?season=1

DURADA: 138 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització dels personatges, grotescos i crus.

PITJOR:
- La derivació cap a la relació del Ronald amb la Cynthia, interpretats pel John MacMillan i la Susan Wokoma, respectivament.

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre del 2012, "Chewing Gum Dreams", escrita per la mateixa Michaela Coel.
2. Va emetre's una segona temporada, també, composta per 6 episodis, entre el 12 de gener i el 9 de febrer del 2017.
3. Li va ser atorgat el guardó lliurat per la British Academy of Film and Television Arts, BAFTA, en reconeixement a la Female Performance In A Comedy Programme en 2016.

COMENTARI: Potent, al principi, gràcies a les ganyotes i la comicitat beneita de la protagonista. D'alguna manera, però, es va desinflant a mesura que es descobreixen les mancances tant de la Tracey Gordon com del Connor Jones, encarnats per la Michaela Coel i el Robert Lonsdale, i el fil de la història vira cap a la desemmascarada del paio homosexual. Àgil i mig divertida, mes no veuré la segona temporada.

EN UN MOT: Efervescent.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "La luz en el cerro" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6661904/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La llegenda dels "tapados" en relació amb les llums misterioses de la muntanya i l'enverinament per antimoni.

PITJOR:
- El guió i els diàlegs són bastant millorables; "¡Asesino de mierda!" i "¡Mentiroso de mierda!", per exemple, em sona molt penós.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Light on the Hill".
2. Fou rodada en 6 setmanes a Marcapata y Coline, a la província de Quispicanchi del departament de Cusco, cap a la meitat del 2012; van trigar 5 anys en enllestir-la.
3. El director, el Ricardo Velarde, va anar a cercar els actors que havien d'interpretar els seus personatges protagonistes a sales de teatre.

COMENTARI: Si més no, els escenaris semblen genuïns i resulta prou enriquidora la participació dels actors no professionals d'aquells indrets de condicions aspres. Però no trobo que estigui gaire ben encaixada; put a amateur. Segurament, mancaven un parell o tres de revisions del guió abans de plasmar una idea prometedora en cel·luloide. Almenys, per evitar que el context, com el joc de la prostituta, encarnada en l'Stephanie Orúe, o el drama familiar del policia, el paper del Ramón García, fes tanta figa. En fi... Ànims per la propera!

EN UN MOT: Experiment.

PAÍS:           PERÚ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Bran Nue Dae" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1148165/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La sorna del número "Nothing I Would Rather Be", presentat a l'església.

PITJOR:
- A més de semblar-me un missatge indigne, el de la cançó, no sé què collons fa una versió de l'èxit del 1968 de la Tammy Wynette, "Stand by Your Man", en aquesta pel·lícula.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostra el rètol "In Memory Of Duncan Campbell, John Sahanna, Stanley Mirrindo, Lindsay Cox, Paddy Roe, Peter Angus, Sandy Paddy, Father Francis, Bobby McCloud, Brian Syron, Oodgeroo Noonuccal, Justine Saunders, Rob Riley".
2. Rodada entre 2008 i 2009 a Broome, Kununurra i Perth, Austràlia.
3. Alternativament, anomenada "Brand New Day", és una adaptació del musical homònim del 1990 compost pel Jimmy Chi, el seu grup, Kuckles, i altres amics.
4. A partir d'un pressupost de 7 milions de dòlars australians, va recaptar 7 milions i mig.

COMENTARI: Diu que l'obra en la que es basa fou el primer musical aborigen. No obstant això, l'única cosa que em sona a genuïna és la imitació que fa l'Ernie Dingo, encarnant l'Uncle Tadpole, d'un didjeridú. De manera que, com a excusa per aplegar barroerament uns quants números musicals molt mediocres, fregant el llindar, d'acord, passa. Però, poc mèrit més, li trobo. I què ridícul, el conflicte de gelosia entre el Lester i el Willie! Són els papers interpretats pel Dan Sultan i el Rocky McKenzie, respectivament. Si més no, el tràngol és curt.

EN UN MOT: Aberració.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 17 de setembre de 2021

SÈRIE: "Russian Doll - Temporada 1a" (1 de febrer del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7520794/episodes?season=1

DURADA: 209 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anomalia del darrer episodi, "Ariadne", que separa les consciències rebotadores dels protagonistes en dimensions diferents.

PITJOR:
- El personatge de la Nadia Vulvokov es molt desagradable; el seu aspecte, la veu rovellada fastigosa, l'actitud pedant, arrogant i indolent, la fan odiosa.

NOTES:
1. La Natasha Lyonne, que interpreta el paper de la Nadia Vulvokov, participà, tambè, en la direcció i en el guió, a més de en la producció executiva.
2. El gruix del rodatge va començar el 22 de febrer del 2018 a la ciutat de Nova York.
3. La segona temporada s'està desenvolupant.
4. La cançó de tornada a l'inici per la Nadia és "Gotta Get Up", un tema compost pel Harry Nilsson publicat el 1971; per l'Alan Zaveri, encarnat pel Charlie Barnett, és el Concert per a piano número 4 en Sol Major de Beethoven.

COMENTARI: La banda sonora acompanya força bé... i prou. Es tracta d'una sèrie molesta, començant pels trucs a la porta de la cambra de bany que es repeteixen en cada inici de bucle, passant pels assumptes personals de la paia, que no m'interessen per res, la relació ridícula amb el John Reyes, encarnat pel Yul Vazquez, les aventures de clixé del Mike Kershaw, en la pell del Jeremy Bobb, o les merdes del sense sostre, a càrrec del Brendan Sexton III. I aquesta mena de ressaca sostinguda em sembla d'una pesadesa enorme. A més, el plantejament no innova gaire, diria, ni queda explicat, més enllà de l'obvietat. Bluf, malbaratament de temps. Ah, calla! La Chloë Sevigny surt perfecta de tarada, una cosa positiva.

EN UN MOT: Repel·lent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 15 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Trouble in Paradise" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023622/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el François Filiba, encarnat en l'Edward Everett Horton, explica l'assalt patit als policies venecians.

PITJOR:
- La badoqueria de la Mariette Colet, a qui dóna vida la Kay Francis.

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre del 1931 titulada "A Becsületes Megtaláló", d'en László Aladár.
2. En 1991, fou seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry dels EUA per la Library of Congress per ser "significativa culturalment, historica o estètica".
3. Algunes de les denominacions provisionals del film van ser "The Honest Finder", "Thieves and Lovers" i "The Golden Widow".
4. El director, l'Ernst Lubitsch, suggerí que el rol protagonista, el Gaston Monescu, interpretat pel Herbert Marshall, s'inspirava en un personatge romanès real, anomenat George Manolescu, que havia publicat les seves memòries en 1905.

COMENTARI: Malgrat la seva durada curta, m'ha costat horrors acabar-la; se m'ha fet pesadíssima. L'argument em sembla correcte: la parella de pocavergonyes, la vídua despreocupada necessitada d'estima, els assumptes amorosos i de la carn que matisen la jugada, fins i tot, la connexió entre l'acció present amb la presentació. Però és que no he pogut encaixar gaire bé les rucades d'uns i dels altres. Em sap greu, la cara del Herbert Marshall no resulta simpàtica; ans, al contrari, més aviat, repulsiva. I les senyores, no apareixen, especialment, afavorides; els pengen... En fi, respecte perquè té, gairebé, 90 anys; no obstant, l'he sofert.

EN UN MOT: Antipàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 13 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Buffet froid" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0078913/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes al Pont de Brion i al Lac de Monteynard-Avignonet, en el departament de l'Isère que pertany a la regió Auvergne-Rhône-Alpes i la tortura mitjançant el Quintet de corda número 2 en Sol Major, Opus 111, de Johannes Brahms.

PITJOR:
- La poca-solta i la deriva de les situacions provoca total desinterès; detalls com el cop de morro accidental que es foten el Gérard Depardieu i la Geneviève Page en el moment de llit suggereixen una improvisació no gaire lluïda.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el César du meilleur scénario, dialogues ou adaptation en la 5a edició de la cerimònia dels guardons presentats per l'Académie des Arts et Techniques du Cinéma.
2. El Bertrand Blier, també, director del film, va trigar dues setmanes en escriure el guió i va inspirar-se en un somni recurrent que tenia.
3. L'escena inicial a l'estació de La Défense va rodar-se, originalment, amb en Jacques Rispal fent del comptable assassinat; com no va quedar satisfet, el director va repetir-la amb el Michel Serrault, el qual no quedà acreditat.
4. Un títol internacional alternatiu de la pel·lícula és "Cold Cuts".

COMENTARI: Allò que, al principi, semblaven llavors d'un argument prometedor, com és l'assassinat misteriós al metro o l'inspector de policia ocupant un immoble, es malmet en l'absurditat, la bajanada i els diàlegs ximples. D'estupidesa en estupidesa no duu enlloc. Una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Pobra.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 12 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Shōto Pīsu" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3392330/

DURADA: 69 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La presentació de "Hi no Youjin", simulant un papir cargolat, el conte inspirat en el Meireki no taika que destruí Edo en 1657.

PITJOR:
- La lluita entre l'ós blanc i l'ogre extraterrestre de "Gambo".

NOTES:
1. El títol internacional és "Short Peace"; forma part d'un projecte multimèdia amb el tema comú del Japó en el que s'inclou, també, un videojoc anomenat "Tsukigime Ranko no Ichiban Nagai Hi", desenvolupat per Crispy's! i Grasshopper Manufacture.
2. Està composta per quatre episodis: "Tsukumo", "Hi no Youjin", "Gambo" i "Buki yo Saraba".

COMENTARI: Diria que la durada del darrer capítol, "Buki yo Saraba", basat en el manga homònim del 1981 creat pel mestre Katsuhiro Otomo, és un error; se m'ha fet força pesat. Cert que l'enfrontament resulta espectacular però no sembla que tingui gaire solta ni volta, avorreix. La impressió final que m'ha quedat ho ha patit. De la resta només puc destacar la bellesa de la història de l'incendi. Malgrat tot, m'ha distret bastant.

EN UN MOT: Variada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The One and Only Dick Gregory" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4829936/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 3 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del contacte amb el Muhammad Ali.

PITJOR:
- L'enfocament de tot l'assumpte de la Bahamian Diet, el Walter Hudson i el Dick Gregory's Health Resort en les Bahames.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix el rètol "In Loving Memory of Leola Green-Haynes 1929-2020".
2. El títol provisional era "Dick Gregory: How to survive in America", tal i com s'anunciava en la campanya de finançament col·lectiu engegada el 2015 pel director, l'Andre Gaines, a la plataforma Kickstarter; la intenció era estrenar-lo en 2017.

COMENTARI: Corprenedor, sobretot, pels episodis primerencs de compromís amb el Medgar Evers i el Martin Luther King o la protesta contra la guerra del Vietnam. Quan es converteix en promotor de dietes i històries vàries sembla que perd el nord. I, cap el final, patint la malaltia d'Alzheimer, segons expliquen, ja no tenia filtre. Bé, interessant, se m'ha fet un pèl llarg, però m'ha emocionat en diferents passatges. Diu que, malgrat passar el 90% del seu temps fora de casa, va tenir 11 fills. Déu n'hi do!

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 11 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "The Private Eyes" (1980)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0081376/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència animada de presentació a càrrec del John David Wilson, de Fine Arts Films.

PITJOR:
- La majoria dels gags són bajanades ridícules sense gràcia.

NOTES:
1. Fou rodada en 30 dies la primavera del 1980 en The Biltmore Estate d'Asheville, a l'estat nord-americà de North Carolina; els productors van haver d'assegurar-la per 400 milions de dòlars.
2. A partir d'un pressupost de 2 milions 3-cents mil dòlars, va recaptar, gairebé, 19 milions.
3. Durant el rodatge, el Tim Conway, que fa del Doctor Tart, va ser acusat de robar un llibre rar de la biblioteca de la mansió; en gener del 1981, un guarda de seguretat anomenat Robert Livingston Matters va ser jutjat i declarat culpable de furtar 60 volums de la col·lecció.
4. El vehicle que condueixen els detectius és un Ford Deluxe Woody Station Wagon del 1939 i el cotxe del Lord Morley, un Rolls-Royce Phantom III limousine del 1936.

COMENTARI: Diu el Don Knotts, l'Inspector Winship, que el guió va escriure's en un parell de dies; es nota, en negatiu. La paròdia resulta tant beneita i poca-solta que ni les cames de la Trisha Noble, que interpreta la Phyllis Morley, ni les popes de la Suzy Mandel, que encarna la Hilda, ni l'espectacular vil·la on es perpetren les nombroses pallassades idiotes de la parella protagonista justifiquen gaire atenció en el film. I, en el pla final, es veuen els cotxes i els camions que circulen per una carretera al fons. Només per nostàlgics d'un tipus d'humor primari.

EN UN MOT: Ximple.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 9 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Footrot Flats: The Dog's -Tail- Tale" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0131400/

DURADA: 67 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons compostes pel Dave Dobbyn, com "Slice of Heaven".

PITJOR:
- L'estil brusc i rude de l'animació.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix un rètol que diu "Anyone caught pirating this picture will be eaten by The Murphys' Hellhounds".
2. Basada en els personatges de la tira còmica, "Footrot Flats", dibuixada pel Murray Ball i publicada en diaris entre el 1976 i el 1994.
3. El títol de treball fou "Raiders of the Lost Dog Kennel: A dog's life".
4. L'animació va completar-se en 15 mesos a Sydney, Austràlia, a partir de 100 mil dibuixos fets a mà per 200 animadors.
5. Els productors, en John Barnett i el Pat Cox, van aplegar els 5 milions de dòlars neozelandesos de pressupost en 10 dies de 600 inversors.

COMENTARI: Tenia curiositat per l'èxit del material original d'aquest ninotaire convertit en director. Però ni l'humor d'adversitat que ens presenta el film ni els personatges grollers i bruts que el protagonitzen no m'han seduït gens. Les situacions poca-soltes, les diferents escenes, el sopar amb la noia a l'antre, el partit de rugbi, l'aiguat, no fan cap gràcia, emprenyen. És a dir, segurament, cal veure-la, com deia al principi, per conèixer l'obra. I admeto que és curiosa. No obstant això, el plaer ha estat més aviat minso.

EN UN MOT: Agresta.

PAÍS:           NOVA ZELANDA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "12 Mighty Orphans" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8482584/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dolents, el Wayne Knight fent del Frank Wynn i el Lane Garrison interpretant el Luther Scarborough.     

PITJOR:
- El retrobament del Wheatie, encarnat pel Slade Monroe, amb la seva mare, la Wanda Sealy, el paper a càrrec de la Lucy Faust.

NOTES:
1. Basada en el llibre publicat el 2007 del Jim Dent, "Twelve Mighty Orphans: The Inspiring True Story of the Mighty Mites Who Ruled Texas Football".
2. El rodatge es va portar a terme des del 7 d'octubre fins el 25 de novembre del 2019 a Weatherford, Cleburne i Fort Worth, a l'estat nord-americà de Texas.
3. Abans i durant els títols de crèdit, es mostren diferents rètols com "For over a century, the Masonic Home in Fort Worth, Texas, took in thousands of children from all walks of life. They were fed, clothed, and educated by its extraordinary teachers, coaches and administrators. Rusty and Juanita Russell served the home for 16 years, and their legacy lived strong until its closing in 2005" i les històries del Rusty Russell, la Juanita Russell, el Doc Hall, el Hardy Brown, el C.D. "Wheatie" Sealey, el Douglass "Fairbanks" Lord, el Leonard "Snoggs" Roach, el Leon Pickett, el Miller Moseley, el Cecil "Crazy" Moseley, l'Amarante Pete "A.P." Torres, el Gonzolo "Carlos" Torres, el Clyde "Chicken" Roberts, el DeWitt Coulter i el Ray Coulter.

COMENTARI: Una altra història de rehabilitació a través de l'esport o, en aquest cas, de superació d'uns menystinguts i el mestratge que els porta a l'èxit. Bé, aquest tipus de plantejaments acostumen a resultar engrescadors pel tema de la rivalitat a l'estil del conte de David contra Goliat. A més, l'ambientació i el treball interpretatiu són més que correctes. Si he de posar un però, els flashbacks sobre la guerra, la 1a mundial, que té el Rusty Russell, el personatge a càrrec del Luke Wilson, no m'acaben d'encaixar gaire, 20 anys després de la finalització del conflicte. Per altra banda, m'ha fet força gràcia la innovació de la "spread offense".

EN UN MOT: Homenatge.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Jiàn Guǐ" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0325655/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'explosió, la qual reprodueix aquella deflagració de gas que succeí el 24 de setembre del 1990 a la New Petchburi Road de Bangkok que deixà un balanç de 90 morts i 121 ferits.

PITJOR:
- La voràgine de violí.

NOTES:
1. També, coneguda com "The Eye" o "Seeing Ghosts".
2. Va donar peu a dues seqüeles, "The Eye 2", del 2004, i "The Eye 10" (igualment, anomenada "The Eye Infinity" o "The Eye 3"), del 2005, ambdues dirigides pels mateixos Danny i Oxide Chun Pang.
3. S'han fet tres revisions: "Adhu", del 2004, dirigida pel Ramesh Balakrishnan, "Naina", del 2005, a càrrec del Shripal Morakhia, i "The Eye", estrenada el 2008, dirigida pel David Moreau i el Xavier Palud.
4. A partir d'un pressupost de 4 milions i mig de dòlars singapuresos, va fer, gairebé, 14 milions de dòlars hongkonguesos.
5. La història està inspirada en una notícia que els germans Pang van llegir sobre una nena de 16 anys que va suïcidar-se poc després de rebre un trasplantament de còrnia.

COMENTARI: Prou decent encara que trobo uns quants detalls que em grinyolen una mica. Per començar, em sembla massa lenta, es fa bastant pesada, sobretot, al principi. La protagonista, la Wong Kar Mun, interpretada per l'Angelica Lee Sinje, tampoc acaba de representar l'angoixa i la por de manera gaire convincent. Després, em pregunto si el servei de salut de Hong Kong necessita un donant de còrnia d'una vila perduda de Tailàndia. I, finalment, déu n'hi do el grapat de tòpics del gènere. No obstant, pot passar.

EN UN MOT: Parsimoniosa.

PAÍS:           HONG KONG, SINGAPUR.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 8 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Me and Earl and the Dying Girl" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2582496/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La creativitat, les paròdies dels films ("A Sockwork Orange", "Vere'd He Go?", "2:48 P.M. Cowboy"...), i els llibres retallats de la noia.

PITJOR:
- La baralla amb l'Ill Phil, el paper a càrrec del Masam Holden, i les emprenyades del protagonista, el Greg Gaines, encarnat pel Thomas Mann, amb la seva mare, que encarna la Connie Britton, i la Rachel Kushner, el personatge de l'Olivia Cooke.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria, "For my father, Julio C. Gomez Rejon, MD".
2. Basada en la novel·la homònima del 2012 escrita pel Jesse Andrews, que va encarregar-se del guió.
3. A partir d'un pressupost de 8 milions de dòlars, va recaptar 9 milions.
4. El guió va ser inclòs en l'edició del 2012 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
5. El rodatge es va portar a terme a partir del 13 de juny del 2014 al llarg de 4 setmanes a Pittsburgh, en l'estat nord-americà de Pennsylvania.
6. Li va ser atorgat el U.S. Grand Jury Prize: Dramatic en l'edició del 2015 del Sundance Film Festival.

COMENTARI: La primera hora passa dolçament. Malgrat la severitat i l'anomalia de la situació (fer companyia a un malalt per obligació), la pel·lícula t'atrapa amb la seva narrativa lleugera, els tocs d'humor i la simpatia dels protagonistes. Però, en el moment en el que la Rachel decideix abandonar el tractament i el Greg s'empipa, el relat comença a trontollar i ja no es recupera. A més, el vídeo dedicat a la noia sembla una castanya. Tot i així, la impressió que queda és positiva i l'instant en el que la malalta entra en coma resulta corprenedor per la joventut de la nena.

EN UN MOT: Amistosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 7 de setembre de 2021

SÈRIE: "Mythic Quest: Raven's Banquet - Temporada 1a" (7 de febrer del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8879940/episodes?season=1

DURADA: 260 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El duel del 7è capítol, "Permadeath", entre l'Ian Grimm, el Rob McElhenney, i el Pootie Shoe, l'Elisha Henig.
- L'arrogància i la vanitat del Lou, el paper a càrrec del Craig Mazin, i les interaccions amb la Rachel, encarnada per l'Ashly Burch.

PITJOR:
- El segon episodi, "The Casino", amb la revolta/complot del Brad Bakshi, interpretat pel Danny Pudi.
- El personatge de la Jo, a càrrec de la Jessie Ennis.

NOTES:
1. En els capítols 5è, 8è i 9è, s'inclou un petit clip després de l'inici dels títols de crèdit.
2. Durant els crèdits de l'episodi 7è, apareix la dedicatòria, "In Memory of Our Friend Antwan Timothy Sargent July 28, 1990 - 2019".
3. El 22 de maig del 2020, va estrenar-se l'especial "Quarantine" i el 16 d'abril del 2021, "Everlight"; la segona temporada, que consta de 9 episodis, va estrenar-se el 7 de maig del 2021.
4. Ubisoft Montréal col·laborà en el desenvolupament de la sèrie.

COMENTARI: Els primers lliuraments m'han fet una mica de rabieta, per l'egocentrisme de l'Ian Grimm, la repugnància del Pootie Shoe o la desídia de la Michelle, interpretada per l'Aparna Nancherla. Però el 5è capítol, "A Dark Quiet Death", una mena de preqüela que no té gaire a veure amb la resta de la història, m'ha convertit; potser, per l'atractiu de la Cristin Milioti, que fa de la Bean. A partir d'aleshores, la cosa ha anat cap amunt. Bastant clixé. La gràcia, no obstant, rau en que l'entorn és una oficina en la que es desenvolupen videojocs.

EN UN MOT: Ascendent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Extraction" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8936646/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el mercenari llença l'Ovi Mahajan, el Rudhraksh Jaiswal, d'un terrat a un altre sense avisar-lo.
- Quan la Nik Khan, el personatge a càrrec de la Golshifteh Farahani, mata el Bajlur Rashid, encarnat pel Shataf Figar.

PITJOR:
- L'escena a cal Gaspar, el paper que fa el David Harbour.
- L'emotivitat carrinclona del final.

NOTES:
1. Basada en la història gràfica, "Ciudad", concebuda per l'Ande Parks, el Joseph Russo, l'Anthony Russo, el Fernando León González i l'Eric Skillman.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en Ahmedabad i Mumbai, a l'Índia, en Ban Pong, de la província tailandesa de Ratchaburi, i en Dhaka, a Bangladesh, entre novembre del 2018 i març del 2019.
3. El títol original era "Dhaka" i, després, "Out of the Fire".
4. S'està desenvolupant una seqüela.

COMENTARI: Al principi, l'acció, les persecucions, els trets, la lluita, fan gràcia, enlluernen per l'agilitat i la contundència amb les que es presenten. Però arriba un punt en el que tot esdevé massa repetitiu i s'estanca. El fet, a més, que el protagonista, el Tyler Rake, interpretat pel Chris Hemsworth, vagi liquidant adversaris sense gaire dificultat aparent accentua la impressió de minuts escombraries. Això i detalls de merda com que un camió ridícul rebenti en flames en estavellar-se. Un altre aspecte que em grinyola té a veure amb el sentit de la missió un cop el tracte es trenca en relació al trauma del paio. Al capdavall, es tracta d'un enfrontament entre senyors de la droga i se suposa que els militars són professionals.

EN UN MOT: Estrepitosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, TAILÀNDIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 5 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Burnt" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2503944/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges de menjar.

PITJOR:
- La ridícula venjança del Michel, encarnat per l'Omar Sy.

NOTES:
1. Inspirada en la història del Michael Kalesniko, "Iron Sky".
2. A partir d'un pressupost de 20 milions de dòlars, va recaptar més de 36 milions.
3. Abans de consolidar el títol definitiu, va anomenar-se "Chef", "Adam Jones" o "Untitled John Wells project".
4. El guió va aparèixer en l'edició del 2007 de The Black List, el projecte gestionat pel Franklin Leonard.
5. El rodatge es va portar a terme a Londres i a New Orleans, de l'estat nord-americà de Louisiana, durant l'estiu del 2014.

COMENTARI: Diu el director, en John Wells, que la pel·lícula reflexa el que succeeix en moltes cuines de l'elit pel que fa a les actituds i els embolics entre els individus que hi treballen. Em sap greu però no m'interessa aquest vessant de l'art culinari; sobretot, quan no es mostra ni un bri de talent ni d'enginy, només arrogància i unes relacions covades, abruptes, antipàtiques, pedants. Arribava atret per l'Uma Thurman mes la seva participació fent de Simone és molt fugaç. La resta m'ha resultat un pèl repulsiu.

EN UN MOT: Indigesta.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I'm Gonna Git You Sucka" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0095348/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els esquetxos, la paròdia, la poca-solta.

PITJOR:
- Les ximpleries i la veu en falset del Willie i el Leonard, interpretats pel Kadeem Hardison i el Damon Wayans, respectivament.

NOTES:
1. Originalment, el títol era "Mo Git U Sucka".
2. El rodatge es va portar a terme en 32 dies a Los Angeles, Califòrnia, entre el 8 de juny i el 22 de juliol del 1988.
3. El 15 de desembre del 1990, l'ABC va emetre el capítol pilot d'1 hora de durada de "Hammer, Slammer, & Slade", un derivat de la pel·lícula, dirigit pel Michael Schultz.
4. A partir d'un pressupost de 3 milions de dòlars, va recaptar 13 milions.
5. Al final dels títols de crèdit, fa una aparició breu l'Steve James, que interpreta el paper del Kung Fu Joe.
6. A més de fer-se càrrec del personatge del Jack Spade, el Keenen Ivory Wayans va dirigir i escriure el guió; cinc dels seus germans, el Damon, la Kim, la Nadia, el Marlon i el Shawn, participen en el film.

COMENTARI: Sense dubte, la presència d'icones del blaxploitation, com el Jim Brown, el Bernie Casey, l'Antonio Fargas o l'Isaac Hayes, eleva la categoria de la caricatura convertint-la en homenatge. La sàtira em sembla moderadament enginyosa; no cal, penso, gaire esforç per empescar-se el gag del concurs de desballestament de cotxes, per exemple. Però la befa i la majoria de les ocurrències són divertides, a l'estil de la cauterització de la petita punxada al dit. Sobtat de veure el Chris Rock de jove. Sigui com sigui, humor.

EN UN MOT: Benintencionada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 4 de setembre de 2021

LLARGMETRATGE: "6 Underground" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8106534/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució inicial pels carrers de Florència i Siena en l'Alfa Romeo Giulia Quadrifoglio.

PITJOR:
- La durada de l'abordatge al iot Kismet.

NOTES:
1. Les seqüències de parkour van ser coreografiades i realitzades per l'equip d'Storror.
2. En el fuselatge de l'avió del cementiri aeronàutic, apareix el logotip d'una unitat de l'exèrcit nord-americà activa durant la WWII anomenada Ghost Army.
3. Fou rodada entre el 30 de juliol i el 5 de desembre del 2018 a diferents indrets d'Itàlia, Hongria, Abu Dhabi, els EUA i Uzbekistan.
4. La plataforma Netflix considerava construir una franquícia al voltant dels personatges del film però l'estiu del 2021 va confirmar que la idea havia quedat descartada.

COMENTARI: Cal reconèixer que els 150 milions de dòlars de pressupost amb els que comptà queden palesos en la pantalla a base de focs artificials a dojo, sumptuositat generosa, fressa continuada, acrobàcies temeràries i escenaris majestuosos. En aquest sentit, l'espectacle em sembla remarcable. L'argument, no obstant, peca de banal i d'ordinari. De fet, no acabo d'entendre gaire perquè el Murat Alimov, interpretat pel Peyman Maadi, és pres a Hong Kong o la raó per la que el dictador Rovach Alimov, encarnat pel Lior Raz, escull dirigir-se cap al port marítim en comptes de fugir directament per aire. Tampoc importa. La qüestió era fer soroll. En fi, tot i que se m'ha fet una mica llarga, m'ha entretingut força.

EN UN MOT: Aparatosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nowhere Special" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11286640/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El Michael, interpretat pel Daniel Lamont, pintant-se el braç amb el retolador per imitar els tatuatges del seu pare.

PITJOR:
- La carrinclonada de "sempre estaré amb tu, en l'aire que t'envolta i en el sabor del raïm que et menges" que li explica el John, encarnat pel James Norton, al seu fill.

NOTES:
1. En el principi dels títols de crèdit, s'assenyala que el film està inspirat en una història real; el director i guionista, l'Uberto Pasolini, explica que la llavor del projecte fou una notícia apareguda en l'edició del 12 de gener del 2017 d'un diari.
2. El rodatge es va portar a terme a Dunmurry, Belfast, Larne, Lisburn i Armagh, a Irlanda del Nord, al llarg de 6 setmanes, 21 dies, entre el 16 d'agost i el 25 de setembre del 2019.

COMENTARI: La meva atenció ha durat 20 minuts. D'acord que el nano ho fa bé però tampoc resulta especialment captivador ni les interaccions amb els adults, insòlites. De manera que la qüestió que alimenta la funció és el procés d'elecció dels adoptants en si i, aquí, no em convenç gaire la corrua; algunes de les famílies candidates semblen una caricatura descarada. Segur que em manca la referència emocional de la paternitat, donat que no tinc fills. No obstant, trobo que les circumstàncies del protagonista, més enllà de la malaltia seva i la mort imminent, simplifiquen la situació; a veure, es tracta d'un netejador de finestres rancuniós (si hem de jutjar-lo pel capítol de llançament d'ous a la casa del client descontent). Això porta a pensar que esculli la dona soltera per evitar que l'infant pugui subtituir-lo com a figura paterna. En fi, tot plegat esdevé bastant plom, lent, depriment.

EN UN MOT: Pastosa.

PAÍS:           ITÀLIA, ROMANIA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 2 de setembre de 2021

SÈRIE: "Resident Alien - Temporada 1a" (Des del 27 de gener fins el 31 de març del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8690918/episodes?season=1

DURADA: 453 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa entre el Max Hawthorne, encarnat en el Judah Prehn, i l'extraterrestre, a qui dóna vida l'Alan Tudyk.
- La convenció d'afeccionats del 9è episodi, "Welcome Aliens".

PITJOR:
- Les escenes de farciment interrompent el relat principal, com el sopar d'aniversari al restaurant del Ben i la Kate Hawthorne, interpretats pel Levi Fiehler i la Meredith Garretson, respectivament.
- La representació postissa de la glacera.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic homònima de 6 parts desenvolupada pel Peter Hogan i l'Steve Parkhouse des del 2012.
2. El gruix del rodatge de la primera temporada, que consta de 10 capítols, va portar-se a terme entre el 25 de novembre del 2019 i el 24 de març del 2020 a Delta, Ladysmith i Britannia Beach, en la província canadenca de British Columbia; la filmació de la segona temporada va començar el 3 d'agost del 2021 i s'espera que acabi el 25 de març del 2022.

COMENTARI: Li trobo alguna incoherència, com el fet que la criatura reaccioni a la tonada de "Nature Boy", la cançó escrita en 1947 per l'Eden Ahbez, i que sona en un flashback protagonitzat pel metge suplantat i la seva dona, la Isabelle, en la pell de l'Elvy Yost. Tampoc sembla necessari l'assassinat del doctor Sam Hodges, el paper a càrrec del Jan Bos. La qüestió és que, amb dos cadàvers d'innocents al seu haver, el visitant no pot mostrar-se simpàtic per moltes ganyotes i ximpleries que faci. Se m'ha fet un pèl llarga i tant la palla com les històries paral·leles m'han alienat, mai millor dit, bastant. No obstant, com a passatemps lleuger rutlla. Ostres, la Linda Hamilton, caguntot! L'edat no perdona...

EN UN MOT: Dubtosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!