SÈRIE: "Inside Job - Temporada 1a" (22 d'octubre de 2021 i 18 de novembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10231312/

DURADA: 475 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El tomb per la memòria de la Reagan Ridley, a qui dóna veu la Lizzy Caplan, de l'episodi 10è; i l'enrenou de realitats del capítol 17è.

PITJOR:
- El capítol 6è del casament de la mare, interpretada per la Suzy Nakamura, i els creients del concepte de la Terra plana https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_plana.

NOTES:
1. La primera part consta dels episodis: "Unpresidented", "Clone Gunman", "Blue Bloods", "Sex Machina", "The Brettfast Club", "My Big Flat Earth Wedding", "Ghost Protocol", "Buzzkill", "Mole Hunt" i "Inside Reagan"; la segona, dels episodis: "How Reagan Got Her Grove Back", "Whoas-Feratu", "Reagan & Mychelle's Hive School Reunion", "We Found Love in a Popeless Place", "Brettwork", "Rontagion", "Project Reboot" i "Appleton"; Netflix va cancel·lar el desenvolupament d'una segona temporada poc després d'aprovar-lo.
2. Fonts d'inspiració foren sèries dels 90s, com "The X-Files" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_X-Files, o publicacions de fenòmens paranormals, com el tabloide, "Weekly World News" https://en.wikipedia.org/wiki/Weekly_World_News.
3. El nom del bar on es reuneixen els companys, "McUltra's", és una referència al projecte iniciat en 1953 per la Central Intelligence Agency https://ca.wikipedia.org/wiki/Ag%C3%A8ncia_Central_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia, "MKUltra" https://ca.wikipedia.org/wiki/MKUltra, que pretenia manipular gent a través de substàncies psicotròpiques.
4. Al final del 8è capítol, es mostra el missatge, "Don't Sue Us Buzz Aldrin", adreçat a l'astronauta https://ca.wikipedia.org/wiki/Buzz_Aldrin; durant els crèdits de l'episodi 14è, se sent la cançó en italià, "Il Mio Fiore", d'en Marco Prati, el Luigi Scialdone i el Daniele Benati; durant els del següent, se sent els personatges parlant i, durant els del 17è, només vent.

COMENTARI: M'ha deixat ben fart dels traumes dels personatges, de l'allau sense solta ni volta de referències culturals, científiques, socials, i de tanta conyeta refregida. És a dir, per un costat, em sembla enormement suggeridor posar el focus sobre el govern ocult https://en.wikipedia.org/wiki/Shadow_government_(conspiracy_theory) i divertida la caricaturització del seguit de teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, per l'altre, trobo a faltar un al·licient en les històries, altra que contemplar l'evolució de les relacions tòxiques i intrusives https://en.wikipedia.org/wiki/Controlling_behavior_in_relationships que estableixen pare i filla amb la resta i entre ells mateixos. De fet, crec, un dels problemes de la funció rau en que els protagonistes resulten mesquins i provoquen aversió. Algunes propostes, a més, de tant de retorçades, deixen de tenir gràcia. Per exemple, el gag del James Bond https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Bond emocionalment dependent o la parida del poble de Wyoming, "Still Valley", encallat en la dècada dels 80s. Això darrer, un excusa descarada per llançar acudits de nostàlgia i, fins i tot, fotre-se'n d'altres ficcions recents que recorren al passat, com "Stranger Things" https://www.imdb.com/title/tt4574334/. Em queda la impressió de bombardeig de poca-soltades, en negatiu. He de reconèixer, no obstant, que la segona part, m'ha entrat un pèl millor. O sigui, encara he trobat brossa ianqui insuportable de l'estil de la reunió d'antics alumnes de "Reagan & Mychelle's Hive School Reunion". I l'idil·li entre la Reagan i el Ron Staedtler, el rol a càrrec de l'Adam Scott, m'ha semblat força pesat. Tot i així, alguns punts m'han convençut prou, com la befa cap a Hollywood de "Whoas-Feratu" o la sàtira electoral de "Brettwork" (especialment, el Lil Brett, el titella, a qui posa veu en Clark Duke). En resum, no em fa pena que fos cancel·lada.

EN UN MOT: Embafadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Black Phone" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7144666/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La darrera trucada mitjançant la qual les víctimes, encarnades pel Tristan Pravong, el Jacob Moran, en Brady Hepner, el Banks Repeta i el Miguel Mora, s'acomiaden de The Grabber, el personatge interpretat per l'Ethan Hawke.

PITJOR:
- El retrat de pare alcohòlic que fa el Jeremy Davies i com li parla la Gwen, el paper de la Madeleine McGraw.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim escrit pel Joe Hill https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Hill_(writer) inclòs en el recull publicat en 2005, "20th Century Ghosts" https://en.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Ghosts.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en 33 dies, entre febrer i març de 2021, en indrets de Wilmington, en l'estat nord-americà de North Carolina.
3. A partir d'un pressupost d'entre 16 i 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 160.
4. El títol de treball fou "Static".
5. El capítol anomenat "Dreamkill" de la pel·lícula del 2023, "V/H/S/85" https://en.wikipedia.org/wiki/V/H/S/85, va ser dirigit pel mateix director, l'Scott Derrickson, i segueix un argument derivat d'aquest film.

COMENTARI: Si no he llegit malament, el director va concebre el projecte mentre es sometia a teràpia per gestionar traumes de la seva infantesa relacionats amb la violència de l'entorn en el que va créixer, en els suburbis de Denver, a l'estat nord-americà de Colorado. De manera que l'argument té una part d'autobiografia, la de l'escola i la de la família. Correcte. Incorpora, aleshores, un psicòpata modelat a partir de monstres de l'època com el Ted Bundy https://ca.wikipedia.org/wiki/Ted_Bundy, en John Wayne Gacy https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Wayne_Gacy o el Jeffrey Dahmer https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Dahmer. Només que, en aquest cas, molt més figa, considero, i amb la motxilla d'un germà que no pinta res. I completa la barreja amb aquest component paranormal, la nena que té somnis connectats amb els difunts i el vailet que, directament, parla per telèfon amb fantasmes, esperits turmentats, digues-li com vulguis. Això darrer, que serveix per decantar la balança cap al final menys funest i que constitueix, al capdavall, el quid del relat, em sembla trampós. Així que, encara que m'ha entretingut prou, la sensació que em queda és de descafeïnat.

EN UN MOT: Combinat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Arcane: League of Legends - Temporada 1a" (Des del 6 fins el 20 de novembre de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11126994/episodes/?season=1

DURADA: 358 minuts (Crèdits: 32 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 88 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del retrobament de les germanes, la Violet i la Powder, a qui donen veu la Hailee Steinfeld i l'Ella Purnell, respectivament, del sisè lliurament, amb la cançó de fons, "Guns For Hire", del Woodkid https://ca.wikipedia.org/wiki/Yoann_Lemoine, quan la petita encén la bengala.

PITJOR:
- La feblesa i entitat ínfima dels barons de Zaun exemplificades en la reunió amb el Silco, el personatge a càrrec del Jason Spisak, de l'episodi setè.

NOTES:
1. Es basa en l'univers de "League of Legends" https://ca.wikipedia.org/wiki/League_of_Legends, el videojoc publicat el 27 d'octubre de 2009 per Riot Games https://ca.wikipedia.org/wiki/Riot_Games.
2. Els títols dels capítols són "Welcome to the Playground", "Some Mysteries Are Better Left Unsolved", "The Base Violence Necessary for Change", "Happy Progress Day!", "Everybody Wants to Be My Enemy", "When These Walls Come Tumbling Down", "The Boy Savior", "Oil and Water" i "The Monster You Created"; la segona temporada, també, de 9 episodis, s'emeté entre el 9 i el 23 de novembre de 2024; el pressupost combinat s'estima en 250 milions de dòlars.
3. El director general de Riot Games, en Nicolo Laurent, va explicar que van trigar 6 anys en fer aquesta primera temporada.
4. Al final dels crèdits del capítol cinquè, surt la dedicatòria, "In loving memory of our Babette MIRA FURLAN"; l'actriu va morir el gener de 2021.

COMENTARI: La proposta m'ha atrapat instantàniament. Potser, perquè sóc bastant adepte del gènere de l'steampunk https://ca.wikipedia.org/wiki/Steampunk. També, segurament, perquè tant els dissenys com l'animació són força excepcionals. Cert que, en alguns quadres poc importants, els ninots apareixen massa encarcarats i els acabats un tant descurats; en culparem les limitacions tècniques d'això. Però, en general, la impressió és d'èpica generosa i d'emoció intensa. M'agrada, a més, el fet que el relat sigui concís; va per feina malgrat les diverses maquinacions i conspiracions que es presenten. I que la història sigui crua afavoreix l'emotivitat. Allò que no m'acaba de fer el pes del tot és la naturalesa estranya de la tecnologia Hextech i la seva evolució dispersa. Tant se val... He xalat com feia temps que no ho feia.

EN UN MOT: Clàssica.

PAÍS:           FRANÇA, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Miss Osaka" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9437152/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pretensions de l'Ayano, a càrrec de la Junko Abe, en donar consells sobre seducció i l'entreteniment de l'home com a hostessa.

PITJOR:
- La badoqueria de la Ines, el paper a càrrec de la Victoria Carmen Sonne.

NOTES:
1. S'anuncia com la primera co-producció danesa/noruega/japonesa.
2. El projecte va iniciar-se en 2015; el rodatge es va portar a terme en nou dies de setembre de 2018 a Noruega i vint-i-un de gener de 2019, al Japó.
3. S'inspira lleugerament en el film de 1975, "The Passenger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Professione:_reporter, dirigit pel Michelangelo Antonioni.

COMENTARI: El director i co-guionista, en Daniel Dencik, es declara captivat des de sempre per Osaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Osaka. De manera que sembla bastant evident que tot plegat esdevé una excusa per involucrar-se d'alguna manera amb la ciutat japonesa. El problema, més enllà de raonaments pedants de crisis d'indentitat i carallades similars, és que el bo del Daniel ha de recórrer a una capacitat d'anàlisi matemàtica molt qüestionable de la protagonista per fer-la mínimament interessant i suportable. En algun moment he cregut que la cosa es tornaria en crítica al negoci tèrbol de les noies de companyia que explota el vessant més primari del mascle... i tal i qual. Però, no; manca profunditat, penso. Trobo, a més, que el personatge del Mirai Moriyama, el Shigeru, queda bastant desaprofitat, insinuat amb prou feines. Per acabar-ho d'adobar, la història conclou en el que sembla un atzucac. Total, m'he avorrit força.

EN UN MOT: Bretolada.

PAÍS:           DINAMARCA, JAPÓ, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Satoshi Kon, l'illusionniste" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12998510/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els conflictes, amb el Mamoru Oshii https://ca.wikipedia.org/wiki/Mamoru_Oshii, amb el Taro Maki...

PITJOR:
- M'hauria agradat escoltar més anècdotes com les que explica l'Aya Suzuki.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Satoshi Kon: The Illusionist", igual que el llibre de l'Andrew Osmond, el crític britànic que, també, intervé en el documental.
2. El títol de treball fou "Satoshi Kon, la machine à rêves".
3. Es tracta d'un encàrrec per commemorar el desè aniversari de la mort d'en Satoshi Kon https://ca.wikipedia.org/wiki/Satoshi_Kon.

COMENTARI: M'aporta ben poc, la participació de directors com el Darren Aronofsky, el Rodney Rothman o el Jérémy Clapin, historiadores com la Marie Pruvost-Delaspre, curadores com la Yael Ben Nun, professors de filosofia com el Dimitri Megherbi o personatges com l'Andrew Osmond, la veritat. M'ha resultat bastant més interessant, per exemple, sentir la Junko Iwao, la veu de la Mima Kirigoe de "Perfect Blue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perfect_Blue. Clar que li tinc una estima especial a la pel·lícula en qüestió. Però, bé, segons he escoltat en alguna entrevista al responsable de l'assumpte, el Pascal-Alex Vincent, l'objectiu era repassar l'obra del Kon per atorgar-li la importància que es mereix el seu geni i compensar, així, la manca de més produccions. No sé. El temps acostuma a posar tot a lloc...

EN UN MOT: Recordança.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "El gran comediant d'Héctor Claramunt i Joel Joan - Ferran Castanyer/Joel Joan - Joel Joan/Xavi Mira/Eduard Muntada/Africa Alonso/Anna Sahun" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt25399944/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enregistrament del càsting de l'Ernest.

PITJOR:
- El número musical del final; sembla ben bé que no sabien com acabar.

NOTES:
1. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va emetre l'espectacle el 2 de gener de 2023, va pagar 58.000 euros a Arriska, la productora d'en Joel Joan i Juvé, director, co-guionista i protagonista del muntatge; van comptabilitzar-se uns 368 mil teleespectadors.
2. L'obra va estrenar-se el 22 d'octubre de 2021 en el Festival Temporada Alta https://temporada-alta.com de Girona.
3. L'Héctor Claramunt i el Joel Joan diuen haver-se inspirat en la peça de 1939, "Present Laughter", del Noël Peirce Coward, per desenvolupar el treball.
4. L'empresa Badalona Cultura, gestora dels teatres públics d'aquella ciutat, va cancel·lar la comèdia, que havia de representar-se en el Teatre Zorrilla de Badalona, arran de la polèmica aixecada per un clip del protagonista publicat en xarxes socials https://www.ccma.cat/324/lajuntament-de-badalona-cancella-una-obra-de-joel-joan-pel-polemic-video-de-la-barca/noticia/3113044/.
5. L'Anna Sahun Martí, que interpreta el personatge de l'Elisenda, és la parella real del Joel Joan i Juvé; es van conèixer durant el rodatge de la sèrie de 52 episodis iniciada en 2004, "Porca misèria" https://ca.wikipedia.org/wiki/Porca_mis%C3%A8ria.

COMENTARI: M'ha semblat que, de tant en tant, els rellisquen algunes síl·labes, als actors, conseqüència d'un estat d'excitació continu que no acaba de provar completament; sobretot, per part del divo. Però, en conjunt, el plantejament, la situació i els gags resulten prou divertits per passar l'estona sense més pretensió. Si de cas, com apunt, diria que les intervencions tant del Xavier Mira Cortell com de l'Àfrica Alonso Bada, encarnant l'Ernest i l'Úrsula, respectivament, sonen poc teatrals, poc declamatòries, de manera que contrasten un xic amb les de la resta d'integrants de l'elenc; res crític. La qüestió és que m'ha entretingut.

EN UN MOT: Alterada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Schmigadoon! - Temporada 1a" (Des del 16 de juliol fins el 13 d'agost de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11808942/episodes?season=1

DURADA: 173 minuts (Crèdits: 14 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El número del primer capítol, "Corn Puddin'", amb la cançó escrita pel Cinco Paul que va ser guardonada en la 74a edició dels Primetime Creative Arts Emmy Awards amb la distinció d'Outstanding Original Music and Lyrics.

PITJOR:
- En el moment que es substitueix la paròdia per la carrincloneria més suada perd tot l'interès; sobretot, en els darrers dos episodis.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Schmigadoon!", "Lovers' Spat", "Cross That Bridge", "Suddenly", "Tribulation" i "How We Change"; entre el 5 d'abril i el 3 de maig de 2023, van emetre's els 6 episodis de la 2a temporada.
2. S'inspira en el musical de 1947 compost per l'Alan Jay Lerner i el Frederick Loewe, "Brigadoon"; la idea es remunta a principi del segle 21 quan en Cinco Paul va creure que seria divertit que els excursionistes d'"An American Werewolf in London", el film de 1981 dirigit pel John Landis, ensopeguessin amb música en comptes de terror.
3. Els guions, a càrrec del Cinco Paul, en Ken Daurio, la Julie Klausner, el Bowen Yang, la Kate Gersten i l'Allison Silverman, van escriure's l'estiu de 2019.
4. El rodatge es va portar a terme entre el 13 d'octubre i el 10 de desembre de 2020 a Vancouver, en la província canadenca de British Columbia.

COMENTARI: La parella que formen el Josh Skinner i la Melissa Gimble, interpretats pel Keegan-Michael Key i la Cecily Legler Strong, respectivament, fa molta mandra, d'ordinària. De manera que tot allò que referencia la seva història comuna, en especial, els flashbacks a Nova York, avorreix molt. L'altra pega que li trobo al conjunt rau en el canvi de to; sembla que l'humor, la sàtira, s'acaba en la meitat de l'espectacle. Potser, la COVID-19, que afectà la producció, va tenir la culpa d'aquesta desaparició d'enginy. De fet, diu que la planificació inicial comptava 8 lliuraments en lloc de 6. No sé. La qüestió és que passa relativament bé gràcies a una durada curta. O sigui, al final, no arriba a cansar gaire. Però va de més a menys.

EN UN MOT: Extraviada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mad God" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15090124/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El descens del Jeep pel pou quadrangular en espiral.

PITJOR:
- L'aparició d'actors de carn i ossos, l'Alex Cox, la Niketa Roman, el Satish Ratakonda, la Harper i la Brynn Taylor...

NOTES:
1. El responsable, en Phil Tippett, va començar la producció en 1987, mentre treballava en el film de 1990 dirigit per l'Irvin Kershner, "RoboCop 2", nogensmenys, 3 anys més tard, va interrompre-la per manca de fe en la tècnica utilitzada, l'animació stop-motion; 20 anys després, va deixar-se convèncer per membres del seu estudi https://en.wikipedia.org/wiki/Tippett_Studio de reprendre l'obra.
2. Mitjançant una campanya de micro-mecenatge en la plataforma Kickstarter https://www.kickstarter.com/projects/madgod/phil-tippetts-mad-god va aconseguir el finançament per enllestir la meitat de la pel·lícula.
3. Al final dels títols de crèdit, es veu l'ull del director.

COMENTARI: Si fos el projecte de fi de carrera d'algun aspirant a animador tindria sentit. Sent la feina d'un paio com el Phil Tippett, un veterà, no li en trobo cap. M'ha adormit, literalment; he hagut de recuperar-la perquè m'havia deixat fora de combat al cap d'uns quants minuts del començament. No dic que no es pugui aprofitar res però la sensació que queda és la de calaix de sastre, de batibull sense solta ni volta, quelcom que no porta enlloc. Ha estat un suplici. Quina decepció!

EN UN MOT: Innecessària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL/SÈRIE: "The Lady and the Dale" (Des del 31 de gener fins el 14 de febrer de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12837188/episodes?season=1

DURADA: 228 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'explicitació de la conducta criminal de la protagonista.

PITJOR:
- En el darrer capítol i durant una estona, es desvien una mica massa cap el vessant reivindicatiu.

NOTES:
1. Al final dels crèdits, apareix la nota "For transgender and nonbinary community resources, visit TheLadyAndTheDaleResources.com".
2. Els 4 episodis dels que es compon s'anomenen "Soldier of Fortune", "Caveat Emptor: Buyer Beware", "The Guilty Fleeth" i "Celestial Bodies".
3. La Zackary Drucker, co-directora, és transsexual.
4. El Nick Cammilleri, l'altre co-director, va engegar el projecte en 2011 després de descobrir el personatge de l'Elizabeth Carmichael a través d'un episodi, emès originalment en 1989, de la sèrie documental creada pel John Cosgrove i el Terry Dunn Meurer, "Unsolved Mysteries", en el que la mencionaven.

COMENTARI: El Dick Carlson, amb les seves declaracions a càmera, queda com el seu propi nom anuncia, com un carallot (en anglès, dick vol dir carall). També, en John Griffiths, l'enginyer que saboteja la sessió de prova de presentació del vehicle per captar inversió. Si no fos per detalls com aquests, segurament, la figura de l'emprenedora no despertaria cap mena de simpatia. La qüestió de l'orientació sexual d'ella m'importa ben poc. Cadascú que faci el que li sembli amb el seu cos! El que m'ha impressionat, ho reconec, és la capacitat de la senyora d'engegar tantes iniciatives del no-res. Potser, és com declara la dona, "si t'enganxa la marea de pujada estàs condemnat a sortir-te'n amb èxit". Trobo que l'assumpte és caduc però força interessant, en general. Amb tot, se m'ha fet un pèl llarg.

EN UN MOT: Estrambòtic.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Timekeepers of Eternity" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15528116/

DURADA: 62 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els retalls multicapa; per exemple, els que apareixen per representar els monstres.

PITJOR:
- Les arrugues indiscriminades.

NOTES:
1. Les imatges utilitzades pertanyen a la minisèrie (2 episodis) de 1995 dirigida pel Tom Holland, "The Langoliers", que adaptava la història homònima escrita per l'Stephen King i publicada el 1990 en l'antologia "Four Past Midnight".
2. L'Aristotelis Maragkos, el director, explica en una entrevista que va desenvolupar el projecte al llarg de tres anys i mig, sobretot, durant les nits.

COMENTARI: No va ser en Woody Allen que va prendre una pel·lícula japonesa i la va doblar a l'anglès per convertir-la en una comèdia? Ja veig, gràcies a la Wikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A8_passa,_Lliri_Tigrat%3F, que sí. El resultat va titular-lo "What's Up, Tiger Lily?" i fou estrenat en 1966. L'obra de la que va manllevar les imatges era un film d'espies ordinari, dirigit per un individu anomenat Senkichi Taniguchi, que va sortir un any abans, "Kokusai himitsu keisatsu: Kagi no kagi". No, si el reciclatge em sembla perfecte però és que això que fa el grec aquí fot flaire més d'exercici d'escola que de proposta comercial seriosa. En fi, si més no, m'ha servit per recordar amb un pèl de nostàlgia aquella castanya del Tom Holland, de temps en els que m'empassava qualsevol merda associada a l'escriptor de Maine.

EN UN MOT: Origami.

PAÍS:           GRÈCIA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The Velvet Underground" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7230750/

DURADA: 121 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La Mary Woronov i la Maureen Tucker detractant els hippies.

PITJOR:
- L'ús excessiu del material de l'Andy Warhol i d'altres artistes avantguardistes.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix la dedicatòria "in loving memory of jonas mekas filmmaker, artist, and founder of anthology film archives, who devoted his life to american avant-garde cinema"; abans, surten imatges petites dels protagonistes, el Lou Reed, el John Cale, l'Sterling Morrison, la Maureen Tucker, la Nico, el Doug Yule, i d'altres participants en l'obra, amb notes biogràfiques sobre cadascun i cadascuna.
2. Van efectuar-se 20 entrevistes; però, el Doug Yule va refusar intervenir.
3. Durant uns mesos i per culpa del confinament imposat a causa de la COVID-19, en Todd Haynes, el director, va quedar atrapat a Los Angeles amb un dels editors, l'Affonso Gonçalves; l'altre editor, l'Adam Kurnitz, treballava en remot des de Nova York.

COMENTARI: Massa artístic, tot plegat! De poc, que no m'adormo; de fet, he tancat els ulls uns quants cops. La segona hora resulta una mica més passable. Però, en general, m'ha avorrit molt i he acabat revisant l'article de la Wikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Velvet_Underground per poder fer-me 5 cèntims de la història de la formació. Ha estat una tortura. Evidentment, no era per mi; m'esperava quelcom més precís.

EN UN MOT: Vòmit.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Yuan lo san ka la" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15618938/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La dispersió arreu del territori de Hong Kong de les noies; l'A. Lee, a Sha Tau Kok, la Mena Man, a Tai O, la Lisa, a Lai Chi Wo, la Melanie, a Sea Ranch de la Lantau Island, i la Fleur, a Pak Nai de Lau Fau Shan; els papers són interpretats per la Cecilia So, la Rachel Leung, la Hanna Chan, la Jennifer Yu i la Crystal Cheung, respectivament.

PITJOR:
- El plantejament d'harem amb un paio com l'Ah Hau, encarnat en el Ka-Ki Sham, queda una mica inversemblant.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Far Far Away" o "Affinity at the far edges".
2. El rodatge es va efectuar en 12 dies de desembre de 2020 amb un equip de menys de 30 professionals.
3. Abans d'iniciar el projecte, l'Amos Why, el director i guionista de la pel·lícula, va renunciar al seu càrrec com a professor de Producció Cinematogràfica en l'Open University of Hong Kong, actualment, la Hong Kong Metropolitan University, perquè no volia donar classes en línia durant el període de restriccions provocades per la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: Bones intencions de denúncia de la situació crítica del mercat immobiliari, de reivindicació dels diferents perfils de dona en la regió i de testimoni dels nous costums d'aparellament de la societat hongkonguesa, de 15 anys ençà. També, suggeridora, tota la senyalització en pantalla que imita aplicacions de telèfon mòbil i la mínima passejada turística. La qüestió és que el paio protagonista resulta bastant avorrit i avorreix haver de seguir-lo amunt i avall. L'única diversió arriba amb les intervencions de la Jennifer Yu; especialment, la broma durant la declaració amorosa final. Ara, "lluny, molt lluny"? Estem parlant d'un territori que, d'extrem a extrem, fa 50 quilòmetres... Cert que hi ha un tou d'illes per allà... En fi, que no m'ha emocionat gaire, la comèdia, més aviat el contrari.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sexual Drive" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13886770/

DURADA: 70 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La narració de com la Rina Takeda, que fa el paper de la Momoko en el tercer relat, s'excita menjant-se el bol de ramen.

PITJOR:
- Veure com la Manami Hashimoto, que s'encarrega del personatge de la Megumi en el primer conte, es cruspeix el natto; resulta una mica fastigós.

NOTES:
1. Les 3 històries de les que està composta es titulen "Natto", "Mapo doufu" i "Seabura nin'niku mashimashi"; al final, durant els crèdits, es veu el Kurita caminant a través de l'encreuament de l'estació de Shibuya de Tòquio.
2. Cap el 2018, en Kota Yoshida, el director, va produir el primer capítol, "Natto", per a una projecció especial en el K. Wakamatsu's Cinema Skholé de Nagoya; ja, aleshores, pensava que amb un personatge com el Kurita, interpretat pel Tateto Serizawa, podria desenvolupar una sèrie o una pel·lícula de recopilació.
3. Com el Kurita, el director va patir un ictus (en gener de 2008); el Yoshida reconeix que el personatge és el seu reflex.

COMENTARI: Un muntatge hàbil, amb la millor peça al final, fa que quedi una impressió bona. A més, crec que no he tingut prou temps per avorrir-lo, al protagonista, l'enllaç entre els tres capítols. Un parell més d'escenes amb aquest paio obsessiu, segurament, haurien estat massa per mi malgrat la seva fila còmica inherent. Després, les mosses són encisadores... Però, això ja és una debilitat meva. He rigut, poca cosa més. El propi director diu en una entrevista que espera que ningú en tregui gaire res del film.

EN UN MOT: Fixació.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Why Did You Kill Me?" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14318430/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La imatge de la càmera de seguretat de la botiga Cardenas en la que es veu el Justin Theobald amb la seva germana moribunda, la Crystal.

PITJOR:
- No hi ha misteri, es tracta d'una víctima accidental de la violència entre bandes criminals en un context abonat de delinqüència i drogues.

NOTES:
1. És el primer projecte del qual s'encarrega, fent de director, el Fredrick Munk.
2. La idea d'abordar l'assumpte va concebre's en 2011 quan el director treballava per a la Julie i el Roger Corman a New Horizons Pictures; un becari original de Riverside, en l'estat nord-americà de Califòrnia, li va lliurar un retall de diari sobre l'afer que va disparar l'interès.
3. Els enregistraments de les entrevistes van començar en 2014.
4. Abans dels crèdits, apareix el rètol "In 2020, 14 years after Crystal's death, Sotelo is sentenced to 22 years for voluntary manslaughter".

COMENTARI: No penso que l'escenari sigui excepcional, em refereixo a les circumstàncies de l'assassinat. La curiositat meva raïa en la rellevància que pogués tenir la xarxa social en el desenvolupament del cas. Ja he vist que molt relativa. Perquè ensopegar amb el William "Jokes" Sotelo a través del MySpace per esbrinar el vehicle que aquest conduïa em sembla massa fortuït. És a dir, trobo que s'hauria pogut arribar a la mateixa conclusió i de forma més efectiva amb una investigació policial dels integrants de la banda criminal 5051, que ja eren els sospitosos, oi? De fet, el joc d'obrir un compte en línia amb la foto de la víctima ratlla l'absurditat. En fi, qui sóc jo per jutjar el dol de ningú? Després, estaria el pla de la Belinda Lane de convocar una festa per massacrar el personal... que no succeeix. Aleshores, les seves reflexions de culpa i perdó... Està bé, no obstant, que parli l'Amalia, la germana del Julio Heredia, un dels condemnats. No sé. M'esperava quelcom diferent.

EN UN MOT: Col·lateral.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shen bing te gong" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18933046/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del Long Wei, encarnat pel Louis Fan Siu Wong, quan és desconnectat de la simulació i descobreix que l'Amy, interpretada per la Yiyi Jiang, és sana i estàlvia.

PITJOR:
- Els cops de puny a l'armilla antibales que s'etziben mutuament el Long Wei i el Ni Kun, aquest darrer, a càrrec del Wang Zhi-Peng.

NOTES:
1. També, es coneix com "Xuni te gong", "VR Fighter", "One More Shot", "God Soldier Special Attack" o "Special Attack".
2. Es tracta d'un web film; en xinès, wang lu dianying.

COMENTARI: Malgrat la poca-solta, els efectes visuals de pa sucat amb oli i els clixés gastats de fatxendes i infants malalts, l'espectacle resulta prou digne per ser el que és, un xurro... dic, una producció de consum ràpid. Sí que és cert que comença trepidant i va perdent embranzida fins a una resolució prevista (amb trampa narrativa inclosa). Però, l'agilitat de la cinematografia afavoreix l'acció i la part carrinclona no penalitza gaire. En resum, m'esperava el que he vist, no m'ha decebut.

EN UN MOT: Òbvia.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Marcel the Shell with Shoes On" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15339456/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el Marcel li demana a la Nana Connie, a qui posa veu la Isabella Rossellini, que faci el soroll de rellotge per imitar la presentació del "60 minutes".

PITJOR:
- La veu de peneta del personatge principal, el Marcel, a càrrec de la Jenny Sarah Slate.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, apareix el rètol "in Memory oF / Dina Boettcher / Helen Erlich / Alan Fleischer / Lester Gilson / Steven Holm / Abby Jacknowitz / Maurice Jemison / Sally Livingston / Claire Paley / Warren Paley / Paul Slate / Reggie / baba Zorka / diado Stoyan / chicho Zdravko / tati Krasi".
2. Es basa en la trilogia de curtmetratges sobre la closca animada dirigits pel mateix Dean Fleischer-Camp i apareguts en 2010, 2011 i 2014.
3. La producció va trigar 7 anys en ésser enllestida.
4. En Dean Fleischer-Camp, el director, i la Jenny Sarah Slate, veu del Marcel, van estar units en matrimoni entre el 2012 i el 2016.

COMENTARI: No sé; potser, se m'escapa algun detall important. Però, de debó, una closca amb potes? Ves, home! A mitja pel·lícula, ja n'estava fart de tanta mandanga pseudo-patètica. D'acord que l'estructura formal resulta prou sòlida; tampoc és que sigui gaire original. Però, trobo, l'aposta depèn massa de com de bufó apareix el protagonista a l'espectador. I a mi no m'ha seduït gens. Per cert, era més fàcil que els familiars anessin a cercar els perduts, no? En fi... Castanya innecessària.

EN UN MOT: Sensiblera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Eiga Daisuki Ponpo-san" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12439248/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- El teaser que li encarreguen al protagonista, en Gene Fini, a qui posa veu el Hiroya Shimizu, per la pel·lícula "Marine".

PITJOR:
- Tota la comèdia de la cerca de finançament pel rodatge addicional i, especialment, la pallassada de l'Alan Gardner, el paper del Ryuichi Kijima, en la junta de directius al banc.

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim desenvolupat des de l'abril del 2017 pel Shogo Sugitani.
2. El títol internacional és "Pompo: The Cinéphile".
3. Els crèdits van acompanyats d'imatges i, al final, es mostra el quadern d'un guió escrit pel Gene Fini; en acabat, veiem el logotip de Peterzen Films, la productora fictícia de la història.

COMENTARI: El personatge de la Joelle Davidovich "Pompo" Pomponett, interpretada per la Konomi Kohara, resulta molt repel·lent, per actitud, per comportament, per opinió (troba una desconsideració al públic modern les presentacions de més de dues hores), inclús, per aspecte, de criatura rebeca, consentida. També, m'empipa el complex d'inferioritat tant del Gene Fini com de la Nathalie Woodward, de qui s'encarrega la Rinka Otani. No em sembla gens bufó el gemec i la disculpa continuada. I aquest suggeriment constant que estan presenciant el naixement d'un talent incommensurable, quan no es veu per enlloc, cansa bastant. La cirereta és la basa de la financiació col·lectiva del final, no lliga amb el context de la productora. Tot plegat m'ha semblat insultant; com es diria en castellà, una mamarratxada.

EN UN MOT: Canallada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/DOCUMENTAL: "Flugt" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8430054/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni colpidor del protagonista.

PITJOR:
- Els trossos de l'animació que semblen esbossos.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Amin & Kasper got married that year", "Amin's brother and mother got out of Russia a couple of years later The family is scattered all over Europe" i "They still don't know what happened to their father"; cap el final d'un fragment animat d'uns 2 minuts, apareix "Thanks to Amin, his family and all the participants" i "From Amin: 'My heartfelt thanks go to my siblings who have sacrificed a lot in various ways so I could be where I am today. KR you mean the world to me. Lastly, I thank the love of my life who put up with four years of turbulence and for putting his dreams aside so I could pursue mine.'".
2. Basada en el desenvolupament artístic d'en Guillaume Dousse.
3. Li va ser atorgat el Grand Jury Prize en la categoria de World Cinema Documentary en l'edició del 2021 del Sundance Film Festival; també, el mateix any, el Cristal du long métrage, el Prix Fondation Gan à la Diffusion i el Prix de la meilleure musique originale, avec le soutien de la SACEM, dans la catégorie longs métrages del Festival international du film d'animation d'Annecy.
4. Inicialment, en Jonas Poher Rasmussen, el director, va concebre l'obra com una producció radiofònica.

COMENTARI: No puc tenir un criteri fonamentat sobre la crisi que origina el relat de l'Amin Nawabi, ni tant sols, després de llegir quatre línies https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica sobre el context històric d'aleshores en l'Afganistan. Malauradament, no obstant, allò que ens presenta el film no m'ha agafat de sorpresa; doncs, la història, amb els matisos que vulgueu, es repeteix arreu un cop i un altre. Fa molta pena. El que sí puc assenyalar com a novetat, si més no, per mi, és l'exposició de la condició d'homosexual de l'individu unida a la resta de circumstàncies. Només ho constato. A part d'això, pel que fa al vessant artístic, l'animació no m'ha captivat gaire, justeta. De fet, tants premis a festivals i certamens no els acabo d'entendre; càrrec de consciència?

EN UN MOT: Confessió.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, NORUEGA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deceit - Temporada 1a" (Del 13 d'agost fins el 3 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12994306/episodes?season=1

DURADA: 187 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera trobada entre l'expert, el Paul Britton, el paper de l'Eddie Marsan, amb l'agent Sadie Byrne, encarnada en la Niamh Algar.

PITJOR:
- No queda clar si el sospitós, en Colin Stagg, interpretat pel Sion Daniel Young, i l'assassí i violador, el Robert Napper, a càrrec del Jack Riddiford, són cosins o què, d'acord amb els flashbacks que es presenten.

NOTES:
1. Al final del quart episodi, el darrer, es mostren els aclariments "For 16 years Colin Stagg was vilified as the man who got away with the murder of Rachel Nickell", "It wasn't until 2008 that he received a public apology from the Metropolitan police and £700,000 in compensation for his wrongful arrest and prosecution", "The promising career of 'Lizzie James' was over by the age of 33", "She retired from the police as a result of the damaging psychological impact the investigation had on her", "Detective Inspector Keith Pedder also took early retirement soon after the collapse of Collin Stagg's trial, suffering from stress and depression", "Professor Paul Britton later went on to claim that he had told the police the murders of Rachel Nickell, Samantha and Jazmine Bisset were linked", "Former officers Keith Pedder and Micky Banks reject Professor Britton's claim", "Robert Napper is believed to have committed more than 100 brutal rapes and sex attacks on women as far back as 1989", "A catalogue of mistakes meant the Metropolitan police missed numerous opportunities to identify and arrest him", "Without these failures, Napper could have been taken off the streets years before he went on to murder Rachel, Samantha and Jazmine" i "Colin Stagg has finally found happiness with his long-term partner, whom he first met as a teenager".
2. També, apareix la dedicatòria "Dedicated to Samantha and Jazmine Bisset, Rachel Nickell, and all the victims of Robert Napper".
3. El títol provisional fou "My Name is Lizzie".
4. Basada en la investigació de l'assassinat de la Rachel Nickell en 1992 i l'operació encoberta portades a terme per la policia metropolitana de Greater London.

COMENTARI: Em queda la impressió que ni el guió de l'Emilia di Girolamo ni la direcció del Niall MacCormick estan a l'altura del projecte o de la denúncia que es pretén presentar contra la incompetència de les forces de l'ordre londinenques (palesa en els crèdits del final). La premissa insinua els ingredients per a un duel d'intensitat en un context força escabrós a l'estil del guardonat film del 1991, "The Silence of the Lambs", dirigit pel Jonathan Demme. Fins i tot, diria, les protagonistes tenen certa retirada. Però, l'invent fa figa des del moment en que tant l'operació encoberta com els mateixos actors esdevenen inversemblants als ulls de l'espectador (si més no, als meus), per precipitats, per barroers, per absurds, per limitats, per ridículs. En resum, una decepció.

EN UN MOT: Retret.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "ONODA ichi man yoru o koete" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9844938/

DURADA: 167 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge del Norio Suzuki, interpretat pel Taiga Nakano.

PITJOR:
- La caracterització del Major Taniguchi, a càrrec de l'Issey Ogata, per edat i aspecte.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "à la mémoire de YOSHITAKE Michiko".
2. També, s'anomena, en francès, "Onoda, 10000 nuits dans la jungle".
3. El director, l'Arthur Harari, la considera una obra de ficció inspirada en la biografia sobre el penúltim combatent japonès de la 2a Guerra Mundial en rendir-se, en Hiroo Onoda, publicada en 2020, "Onoda Seul en guerre dans la jungle 1944-1974", escrita pel Bernard Cendron i el Gérard Chenu.

COMENTARI: Encara que estiguem parlant de mitjans del segle passat i d'una illa perduda de les Filipines de només 125 Km2, Lubang, em costa una mica concebre un "agent secret" tant talòs o desequilibrat per ser incapaç de copsar la seva circumstància vital anòmala, si més no, a base de reconèixer el terreny que hauria d'estar controlant, en tant de temps. Dit això, la història d'aquest soldat ferm, impertorbable, estoic, criminal, convertit en reducte d'una causa perduda em sembla prou curiosa, ho admeto, sobretot, basant-se com es basa en fets reals, però m'ha avorrit bastant dedicar-li a prop de 3 hores. A més, trobo ordinàries les peripècies representades, tenint en compte la situació; igual que considero bastant lleig el panorama natural on es desenvolupa tota l'acció. Entenc que dóna peu a debats interessants en relació, entre d'altres, als temes de fanatisme i de la desinformació, només que em fa molta mandra d'afrontar-los.

EN UN MOT: Gris.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA, JAPÓ, BÈLGICA, ALEMANYA, CAMBODJA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!