dilluns, 31 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Ticket to Paradise" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14109724/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que en David Cotton, interpretat pel George Clooney, li explica a la Wren Butler, encarnada en la Billie Lourd, el fracàs del seu matrimoni.  

PITJOR:
- L'escena del Beer Pong i la trompa dels pares.

NOTES:
1. L'estrena mundial fou a Barcelona el 8 de setembre del 2022.
2. A partir d'un pressupost de 60 milions de dòlars, va recaptar-ne'n el doble.
3. El rodatge es va portar a terme en diferents indrets de l'estat australià de Queensland i a Bali, Indonesia, entre novembre del 2021 i febrer del 2022.
4. Durant els primers 2 minuts dels títols de crèdit, es mostren escenes amb pífies.

COMENTARI: Avorrida, feixuga, carrinclona, ridícula, vulgar, esnob... Ni tant sols els caps de cartell, el Clooney i la Roberts, aconsegueixen fer que rutlli; de fet, sembla que es rebaixen a l'estupidesa més banal en va. No fa gens de gràcia ni emociona ni res... I és que els personatges resulten repel·lents, tots, tant els ianquis com els balinesos. M'ha fet molta ràbia empassar-me tal bajanada.

EN UN MOT: Tifa.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 30 d’octubre de 2022

SÈRIE: "Paper Girls - Temporada 1a" (29 de juliol de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10623646/episodes?season=1

DURADA: 347 minuts (Crèdits: 17 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA:
57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrobament en el 2019 dels germans Coyle, la Mac i el Dylan, encarnats en la Sofia Rosinsky i el Cliff Chamberlain.

PITJOR:
- La premissa de fons queda massa confusa, si més no, sense el suport de l'obra impresa en la que es basa.

NOTES:
1. És l'adaptació de la sèrie de còmic homònima creada pel Brian K. Vaughan i en Cliff Chiang publicada entre el 7 d'octubre del 2015 i el 31 de juliol del 2019 per Image Comics.
2. El rodatge es va portar a terme entre el 17 de maig i l'1 d'octubre del 2021 en l'estat nord-americà d'Illinois.
3. Al final del primer capítol, surt la dedicatòria "In Memory Of Yang Yang Liu".

COMENTARI: Sembla més un exercici de nostàlgia ordinari i vulgar amb quatre detalls de ciència-ficció esporàdics que altra cosa. És a dir, la meva impressió és que es recolza massa en el vessant d'avaluació de les versions adultes de les nenes i fa figa en establir el motor fantàstic de la història. Després, hi ha detalls que tampoc ajuden, com el personatge de la Tiff Quilkin, interpretat per la Camryn Jones, que resulta massa repel·lent, el rebuig incomprensible per part de la KJ Brandman adolescent, a càrrec de la Fina Strazza, del lesbianisme de la seva edició crescuda, el paper de la Delia Cunningham, o la incoherència en el comportament de la Prioress, l'Adina Porter, que va de botxí a màrtir. M'agraden les històries de viatge temporal però m'esperava quelcom més sòlid.

EN UN MOT: Desequilibrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 26 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Enigma" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0083891/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del rescat i l'escapada del psiquiàtric.

PITJOR:
- La seducció de la Karen Reinhardt al Dimitri Vasilikov, interpretats per la Brigitte Florence Fossey i el Nigel John Dermot Neill, respectivament.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la del 1978, "The Enigma Sacrifice", escrita pel Michael Barak.
2. A partir d'un pressupost de més de 8 milions de dòlars, va recaptar-ne'n només 900 mil, aproximadament.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 9 de març i el 4 de juny del 1981 a indrets de França, com ara Lille, Strasbourg i París.

COMENTARI: Trobo que l'enamorament entre l'advocada i l'especialista de la KGB no resulta gaire versemblant. A més, dóna peu a un desenllaç bastant carrinclonet. El joc d'estratègia que enfronta els dos bàndols, no obstant, amb la representació del setge sobre el cercle d'influència de l'Alex Holbeck, el paper a càrrec del Martin Sheen, i el desplegament de recursos de l'infiltrat, sí que m'ha atrapat prou. La naturalesa pèrfida de la missió la situo en la mateixa línia de duel tàctic. També, he de reconèixer, m'ha emocionat fàcilment el compromís dels activistes, sobretot, tenint en compte un context tant tèrbol com el que devien viure. Resumint, m'ha caigut bé.

EN UN MOT: Angoixosa.

PAÍS:           GB, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 24 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Mack & Rita" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14330236/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del viatge al·lucinogen de la Rita, interpretada per la Diane Keaton.

PITJOR:
- L'histrionisme de la Rita en l'acte de Knix.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va començar el 25 de març i va finalitzar el 23 d'abril del 2021; va portar-se a terme a Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
2. A partir d'un pressupost de 500 mil dòlars, va recaptar-ne'n més de 2 milions i mig.

COMENTARI: Sembla ben bé una còpia sense gaire desviació del patró estàndard d'aquest tipus de comèdia lleugera, tot i desplaçant l'edat dels protagonistes cap a la vellesa per tal de reivindicar una autenticitat dels jubilats afavorida per la inhibició adquirida al llarg dels anys. La feina de la noia, encarnada en l'Elizabeth Lail, com a influenciadora digital afegeix el toc d'actualitat, suposo. Jo he arribat aquí per la Keaton però no m'ha convençut gens la proposta. Quedo decebut i emprenyat pel temps perdut.

EN UN MOT: Repetició.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 23 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Funny Pages" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8174412/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La intervenció de la vella, interpretada per la Louise Marie Lasser, en la "Right Aid Pharmacy".

PITJOR:
- L'exageració de l'incident final entre el Wallace i el Miles, els papers del Matthew Maher i en Miles Emanuel.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la imatge del protagonista, el Robert, encarnat en el Daniel Zolghadri; al final, apareix la dedicatòria "For Jon ('Turn on your lights!')".
2. Provisionalment, s'anomenà "Two Against Nature".
3. El director i guionista, l'Owen Joseph Kline, esmentà com a inspiració per concebre el film, "Greaser's Palace", del 1972, a càrrec del Robert John Downey, "Heavy Traffic", del 1973, amb Ralph Bakshi de responsable, "Lilith", estrenada el 1964, del Robert Rossen, i "Frownland", presentada pel Ronald Bronstein en el 2007.
4. Els artistes darrere els dibuixos del Robert, el Wallace, en Miles i el senyor Katano són en Johnny Ryan, el Charlie Judkins i el Rick Altergott.

COMENTARI: Bastant correcta a l'hora de copsar el grau d'obsessió i de frustració dels personatges. Diria, però, que l'atmosfera de la pel·lícula és un pèl obsoleta, és a dir, desprèn flaire del segle passat més que de la realitat actual. Ho dic, per exemple, per la botiga de còmics; crec que ja no existeixen, ni aquí ni a Trenton, New Jersey. Tot i així, entenc que la sordidesa de les circumstàncies d'alguns individus i les situacions de conflicte generacional es poden considerar atemporals. El protagonista fa rabieta.

EN UN MOT: Nostàlgica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nope" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10954984/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El cop de puny que li clava l'Otis Haywood, interpretat pel Daniel Kaluuya, a un dels fills d'en Ricky "Jupe" Park, el paper a càrrec del Yeun Sang-yeop.

PITJOR:
- La creatura Jean Jacket en forma de llençol estripat o d'estel.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juny i novembre del 2021 en el comtat nord-americà de Los Angeles.
2. A partir d'un pressupost de 68 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 170.
3. El guionista, a més de director i co-productor, en Jordan Peele, declarà que la inspiració principal per establir la premissa foren els apòstols de l'anime de Gainax del 1995, "Shinseiki Evangerion", dirigit pel Hideaki Anno.

COMENTARI: No se m'acut la relació que pot tenir l'incident de la mona amb la resta. Clar que, potser, se m'ha passat algun detall crucial de la història perquè de poc que no m'adormo. Quin avorriment! Nano, que el tema està massa trillat com per venir-me amb quatre cavalls que, a més, ni llueixen, i una càmera analògica a maneta! Tampoc entenc perquè l'ésser celestial es conforma amb una zona inhòspita ni com és que un gas, suposadament, heli o hidrogen, el fa esclatar, tractant-se d'un organisme de morfologia indefinida. En fi, no gaire enginy ni gràcia, enlloc.

EN UN MOT: Plom.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 22 d’octubre de 2022

SÈRIE: "God's Favorite Idiot - 1r Lliurament" (15 de juny del 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13861620/episodes?season=1

DURADA: 205 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 23 (sobre 100).

MILLOR:
- Els primers 10 minuts i l'aparició dels quatre genets de l'apocalipsi.

PITJOR:
- La deriva, gairebé immediata, cap a un producte anodí, vulgar, mancat d'al·licients.

NOTES:
1. La sèrie va concebre's per ésser composta de 16 episodis.
2. El rodatge dels primers 8 capítols, els d'aquest lliurament, es va portar a terme en l'estat australià de New South Wales a llarg de la primavera del 2021.
3. Els dos protagonistes principals, en Benjamin Scott Falcone i la Melissa Ann McCarthy, que interpreten els papers del Clark Thompson i l'Amily Luck, respectivament, són matrimoni en la vida real des del 2005.

COMENTARI: Sembla ben bé un projecte buit, com si els actors s'haguessin posat a improvisar davant les càmeres sense tenir res decent a oferir, per omplir l'expedient. I el resultat és quelcom insofrible per ensopit, per carrincló, per poca-solta, per patètic. El cas és que la insolència i la rauxa de la McCarthy m'acostumen a fer força gràcia. Un dels problemes rau en que aquí no les he trobat, excepte en els primers compassos de la presentació. La resta, insuls, com la història amorosa entre el Mohsin Raza i la Wendy, els papers a càrrec de l'Usman Ally i l'Ana Scotney, la caricatura penosa del reverend Milton Throp, encarnat en el Leon Ford, o el plantejament casolà de tot plegat. Bunyols com aquest portaran Netflix pel pedregar.

EN UN MOT: Rifada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 20 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "The Lady Vanishes" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079428/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paisatges que travessa el tren.

PITJOR:
- Els prolegòmens en l'hotel bavarès.

NOTES:
1. Es tracta d'una revisió de la pel·lícula homònima del 1938 dirigida per l'Alfred Hitchcock que, alhora, adaptava la novel·la publicada en 1936, "The Wheel Spins", escrita per l'Ethel Lina White.
2. Se'n van fer 9 còpies, del vestit que duu la Cybill Shepherd, en el seu paper de l'Amanda Metcalfe Madvani von Hoffstetter Kelly.
3. En els EUA, va reeditar-se amb el títol de "The Doomsday Express".
4. El rodatge va portar-se a terme durant la tardor de 1978 entre Londres i l'estat austríac de Carinthia.
5. Els títols de crèdit apareixen sobre la imatge aturada dels tres protagonistes abraçant-se, la senyora Froy, l'Amanda Kelly i el Robert Condon, interpretats per l'Angela Lansbury, la Cybill Shepherd i l'Elliott Gould, respectivament.

COMENTARI: M'hauria estimat més mirar-me la clàssica en comptes d'aquesta versió. Ja no sé si mai ho faré... La qüestió és que no sóc gaire partidari de les revisions, encara que siguin superiors a l'original en factura. Més enllà d'això, m'ha entretingut prou. Trobo, no obstant, que el to humorísic tant de la Shepherd com del Gould rebaixen una mica massa la tensió del context de l'Alemanya pre-bel·ligerant. I, en aquest sentit, se'n veu ressentit el component misteriós, de suspens. La traïció de la monja, interpretada per la Madlena Nedeva, no l'acabo d'entendre. Amb tot, correcte.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 18 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Angel on My Shoulder" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038300/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper de malcarat interpretat pel Paul Muni, l'Eddie Kagle.

PITJOR:
- La influència galdosa sobre el protagonista del Nick/Mephistopheles, encarnat en el Claude Rains.  

NOTES:
1. Fou la darrera pel·lícula dirigida per l'Archibald L. Mayo.
2. El productor, en Charles R. Rogers, va canviar el títol original, "Me and Satan", per afavorir l'acollida del públic.
3. El film no està subjecte a drets d'autor perquè els propietaris dels mateixos no els van renovar en 1973.

COMENTARI: No m'acabo d'empassar que el mafiós talòs tingui el poder que la història suggereix sobre el dimoni i menys gràcies a una excusa tant feble com la de constituir peça clau per portar a terme una estratègia diabòlica poca-solta, estúpida. L'únic al·licient que albirava al començament era la transformació d'aquest personatge rude i extremadament desagradable en quelcom mínimament simpàtic. Però no ha succeït, el paio es torna patètic més que atractiu. Un argument maldestre que no fa cap favor a un elenc sense gràcia.

EN UN MOT: Pasterada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 16 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Tie Chaoren" (1974)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0365808/

DURADA: 77 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- El fals alliberament de la Li Nai-Wen, el paper de la Lin-Lin Li, i el seu germà Chun en forma d'androides.

PITJOR:
- Els esbirros vestits de jugadors de futbol americà i xutant pilotes explosives.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Iron Superman" però, en l'Estat Espanyol i malgrat no estar relacionada amb el manga "Majingaa Zetto", creat a principis dels 70s pel Go Nagai, va anomenar-se "Mazinger Z, el robot de las estrellas".
2. Es tracta d'una composició particular realitzada a partir d'escenes de la sèrie japonesa "Super Robot Mach Baron", alhora, seqüela de "Super Robot Red Baron", de la productora Nihon Gendai Kikaku, en la que s'intercalen intervencions d'actors taiwanesos.
3. Fou adaptada al còmic pel tàndem Federico Amorós Martín/José Sanchis Grau i publicada per l'Editorial Valenciana entre 1978 i 1980.

COMENTARI: Em sembla una apropiació inadmissible, tant la del títol com la de les sintonies manllevades de l'anime que adaptà la feina del mestre Go Nagai. Clar que d'això no en tenen culpa els de Taiwan sinó Gofer Films, els distribuïdors a Europa. A part d'aquest detall, no hi ha per on agafar-la; les maquetes, els efectes, la interpretació, l'argument, tot resulta bastant patètic. Potser, al 1978, quan va estrenar-se en la península ibèrica, el nen que jo era aleshores se l'hauria empassat de gust. Ara, la trobo abominable. Ni tant sols serveix per riure-se'n.

EN UN MOT: Pastitx.

PAÍS:           TAIWAN.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 15 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "The Kremlin Letter" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065950/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig, al principi; 1 minut i mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper de neuròtica que fa la Bibi Andersson, l'Erika Kosnov.

PITJOR:
- La baralla de mexicanes en l'escena en la que en Charles Rone, interpretat pel Patrick O'Neal, mira de reclutar "The Whore", encarnat en el Nigel Green.  

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la escrita pel Noel Ira Behn, "The Kremlin Letter - a novel of espionage", publicada en 1966.
2. El rodatge es va portar a terme en 17 setmanes del 1969 en indrets de Helsinki, a Finlàndia, Roma, a Itàlia, Nova York, als EUA, i a Mèxico.
3. El director i co-guionista, en John Huston, fa un cameo apareixent d'almirall.

COMENTARI: D'entrada, sembla tot un garbuix poca-solta, una missió absurda i una posada en escena gratuïta. Que, en acabat, més o menys, convergeix en un complot amb cert sentit, segur. Però és que tampoc ens ofereix gaire acció ni diàlegs suggeridors ni, en general, gens d'impacte. Bé, la provocació de les dues noies, la bleda i la meuca, a càrrec de la Barbara Parkins i la Bibi Andersson. A més, el duel entre el Ward i el coronel Kosnov, els personatges del Richard Boone i el Max von Sydow, respectivament, fa bastant de llufa, sobretot per la part del segon. Era millor el llibre, n'estic convençut.

EN UN MOT: Farragosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 11 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Showdown" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070687/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig, al principi, mig minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks dels dos amics, en Chuck Jarvis i el Billy Massey, els papers interpretats pel Rock Hudson i el Dean Martin, respectivament.

PITJOR:
- La poquíssima traça dels 4 pistolers perseguidors en l'intercanvi de trets final o l'estranya decisió de marxar de vacances del xèrif mentre el seu amic està pendent d'ésser jutjat.

NOTES:
1. El títol provisional fou "Once Upon a River".
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i maig del 1972 en indrets dels estats nord-americans de New Mexico i California, i la frontera entre Colorado i New Mexico.
3. Al final dels títols de crèdit, apareix el missatge "We are grateful for the cooperation of THE UNITED STATES FOREST SERVICE THE CUMBRES AND TOLTEC SCENIC RAILROAD".

COMENTARI: No en sóc gaire, d'entusiasta, dels westerns, m'avorreixen bastant. I aquest no ha estat una excepció. Potser, en salvaria la relació d'amistat entre els dos avis, per entranyable, i el trio que formen amb la Kate Jarvis, encarnada per la Susan Clark. Però, en general, trobo que li manca una mica d'espurna, i no em refereixo a la que provoca l'incendi del bosc. Correcta mal que, gairebé, m'adorm.

EN UN MOT: Ensopida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 9 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Monkey Business" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044916/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La participació de la Marilyn Monroe, encarnant la Lois Laurel, malgrat faci de beneita.

PITJOR:
- Les rebequeries estúpides que fan les víctimes de la fórmula atribuïdes a la seva joventut, immaduresa.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre el 5 de març i el 30 d'abril del 1952 a indrets de Los Angeles i Santa Monica, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
2. Per diferenciar-la del film homònim del 1931 dirigit pel Norman Z. McLeod i protagonitzat pels germans Marx, sovint se l'anomena "Howard Hawks' Monkey Business"; el títol de treball fou "Darling I Am Growing Younger".
3. Abans i durant els crèdits de presentació, dues vegades, en Cary Grant, que fa el paper del doctor Barnaby Fulton, apareix després d'obrir la porta de casa seva però se sent la veu d'en Howard Hawks, el director, dient-li "Not yet, Cary", cosa que el fa tirar enrere.

COMENTARI: M'ha decebut per poca cosa. La confusió científica augurava un embolic relacionat amb l'edat relativament divertit. Però trobo que l'assumpció que l'única conseqüència de rejovenir és tornar-se idiota resulta excessivament simplista i carrinclona. És a dir, veure en Cary Grant i la Ginger Rogers fer bajanades fa més pena que gràcia. Semblava que l'aparició del nadó podria animar l'assumpte, donar-li una mica més de recorregut. Res, el fil es resol sense desenvolupament. Enlloc d'això, massa gelosia i merdes de matrimoni dels 50s. O, potser, és que no tinc un bon dia. El ximpanzé, bé.

EN UN MOT: Malmesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 8 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "In Like Flint" (1967)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0061810/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al principi, i menys d'1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- Les idees tecnològiques, encara que siguin ridícules i superficials.

PITJOR:
- L'absurditat del Projecte Dàmocles dins d'una suposada conspiració feminista.

NOTES:
1. És la seqüela de la paròdia del 1966, "Our Man Flint", dirigida pel Daniel Mann.
2. El títol juga amb la dita anglosaxona "In like Flynn", expressió d'argot que significa "aconseguir quelcom en un tres i no res".
3. A partir d'un pressupost de, gairebé, 4 milions de dòlars, va recaptar-ne 11.
4. Va filmar-se l'estiu del 1966 a Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, i a diferents indrets de l'illa de Jamaica; el protagonista, el James Coburn, declarà que foren l'especialista que el doblava, el Robert Dee Henry, el director de fotografia, en William H. Daniels, i ell mateix els qui van fer-se càrrec del rodatge perquè el director titular, en Gordon Douglas, estava massa delicat de salut per fer-ho.  

COMENTARI: Tot i assumint l'any de l'estrena com atenuant, encara la trobo massa ridícula i condescendent, una excusa barroera per mostrar un bon grapat de dones en vestit de bany fent de bledes (i un pitet en la seqüència de presentació, m'ha semblat copsar). L'argument, a més de vulgar, no passa de poca-soltada immunda. I les escenes d'acció, pasterades. No calia.

EN UN MOT: Pretext.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

MUSICAL: "Nit de Sant Joan - Jaume Sisa/Joan Lluís Bozzo/Dagoll Dagom - Carles Alberola" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1976595/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La tornada de la cançó "La Nit de Sant Joan", amb música del Jaume Sisa i lletra d'en Joan Lluís Bozzo, "Si mireu les flames del foc de Sant Joan li veureu les banyes, el barret i els guants".

PITJOR:
- El muntatge de vídeo resta perspectiva, més que suma detall.

NOTES:
1. Es tracta de l'enregistrament de l'octubre del 2010 a càrrec de la Televisió de Catalunya, en el que fou el Teatre Arteria Paral·lel, de l'adaptació del Carles Alberola del musical del grup Dagoll Dagom; la producció va representar-se en aquell mateix teatre de Barcelona des del 14 de setembre del 2010 i fou oferta per la cadena catalana el 23 de juny del 2014.
2. L'obra original va estrenar-se el 4 del març de 1981 en el Teatre Romea de Barcelona i va servir per inaugurar el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

COMENTARI: Diu que, en la versió espanyola dels 80s, la cançó "Te esperaré el domingo" es va convertir en un èxit; i, a mi, que és la peça que m'ha expulsat de l'espectacle. Aleshores, llegeixo que tot plegat era un exercici d'improvisació i un intent d'endinsar-se més profundament en el teatre musical. Doncs, ho sento, però ni el resultat dramatúrgic sembla que dugui enlloc ni els números de revista carrinclons acaben de quallar gaire. La qüestió és que he vist un fragment https://youtu.be/-YdGc8WI-V4 de la proposta del 81 i trobo que desprèn una flaire bastant diferent, més genuïna, més ferma; potser, per culpa del carisma del Bozzo i la bonica Anna Briansó. Resumint, que m'ha avorrit.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 7 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Young Doctors in Love" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0084938/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc de l'orina del doctor Oliver Ludwig, encarnat pel Harry Dean Stanton.

PITJOR:
- La confusió provocada per les màquines desendollades del quiròfan durant l'operació a la doctora Stephanie Brody, el paper de la Sean Young.

NOTES:
1. Els títols de crèdit comencen a sortir a 7 minuts del final però el doctor Simon August, interpretat pel Michael McKean, els tira enrere fins 2 minuts després; en acabat, surten dos cignes al passadís de l'hospital; veiem el missatge "There were no laser beam effects used in this film".
2. A partir d'un pressupost d'uns 7 milions de dòlars, en va recaptar més de 30 i mig.
3. Parodia les històries de metges i, en particular, les sèries com "Dr. Kildare", de la National Broadcasting Company, iniciada en 1961, "Marcus Welby, M.D.", de l'American Broadcasting Company, iniciada en 1969, i "General Hospital", també, de l'ABC, iniciada el 1963.

COMENTARI: Vista ara, quaranta anys després de la seva estrena, resulta més aviat fluixa, caduca i carrinclona; grollera, fins i tot, per detalls com l'exhibició de pitrams de forma massa gratuïta (cosa de l'època, suposo). Però jo aprecio la fórmula humorística, el pèl d'irreverència, els quatre fils argumentals divertits que, plegats, conformen una farsa prou correcta i els gags poca-soltes a l'engròs. Gràcia, no me n'ha fet. Mes m'ha entretingut força al llarg d'una estona.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 6 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Jackass Forever" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11466222/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La punteria del Pernell-Karl Sylvester Subban amb el disc d'hoquei.

PITJOR:
- L'escena final de la centrifugada vomitiva i el capítol següent de paintball.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre diferents seqüències d'imatges i, al final, apareix el missatge "the making and authorized distribution of this film supported over 4,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".
2. Representa el quart lliurament en format cinematogràfic de la franquícia després de "jackass the movie", del 2002, "Jackass Number Two", del 2006, i "jackass 3D", estrenada el 2010; totes quatre, dirigides pel Jeff Tremaine.
3. Es va recopilar material no utilitzat del rodatge per oferir-lo separadament amb el nom de "Jackass 4.5" en la plataforma Netflix.
4. A partir d'un pressupost de 10 milions de dòlars, va recaptar més de 80 milions.

COMENTARI: He d'assumir l'error en escollir-la. Sabent que no m'agrada aquest tipus d'apologia del cretinisme, me la podria haver estalviada perfectament; me l'hauria d'haver estalviada. La impressió, a més, des d'una veu no experta, és que l'invent no ha evolucionat gens. Que tenim 15 anys, encara? O un atac de nostàlgia? Em resulta grotesc i mancat del mínim enginy per ni tant sols considerar-ho passatemps. Estupidesa en estat pur, com la riallada constant dels participants. En fi, els rutlla el negoci, oi? Doncs, endavant, tu, enhorabona...

EN UN MOT: Prescindible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       N/A.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     N/A.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 2 d’octubre de 2022

LLARGMETRATGE: "Letter from an Unknown Woman" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040536/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la Joan Fontaine com adolescent, la Lisa Berndle jove.

PITJOR:
- Els moments del Louis Jourdan, que fa el paper de l'Stefan Brand, davant d'un piano.

NOTES:
1. En els títols de presentació, el pseudònim del director, en Maximillian Oppenheimer, surt escrit com Max Opuls en lloc de Max Ophüls.
2. En 1992, aquesta pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació en the United States National Film Registry per the Library of Congress.
3. És la primera adaptació cinematogràfica oficial de la novel·la escrita per l'Stefan Zweig, "Brief einer Unbekannten", publicada en 1922.

COMENTARI: Molt bufona, la Fontaine, però la pinten una mica massa bleda, massa virginal. De fet, si ja no m'ha acabat de fer gaire el pes tot plegat sense conèixer-ne el context, havent llegit la sinopsi del llibre de n'Stefan Zweig, encara em sembla una feina més descafeïnada; culpa de la censura, segur. Aixó, sí, algun detall curiós; com el compartiment de tren de la fira amb paisatges pintats intercanviables. En fi, correcta.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!