dissabte, 27 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "14 jours, 12 nuits" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6976172/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La paradoxa que es planteja quan una vida benestant al Quebec deriva en mort en contraposició a l'alternativa menys privilegiada al Vietnam.
- El muntatge, l'estructura narrativa.

PITJOR:
- L'escena del regateig amb la venedora del fulard.
- La sensació de lentitud que provoca el dubte de la protagonista, malgrat sigui comprensible i necessària.

NOTES:
1. Al principi, es mostra la dedicatòria de la guionista a les seves filles adoptives del Vietnam i la Xina, "À mes filles, Anne et Catou - Marie Vien".
2. El director, en Jean-Philippe Duval, va passar 8 mesos al Vietnam abans del rodatge per captar l'essència del país.
3. Només van fer una presa de l'escena principal del film, la de la revelació en la que participen l'Anne Dorval i la Leanna Chea, interpretant els seus personatges de la Isabelle Brodeur i la Thuy Nguyen, respectivament.

COMENTARI: La cosa va de tragèdia, culpabilitat, perdó i reconciliació, entre mons i entre generacions. Pel mig, al·lusions a conflictes bèl·lics, racisme, retrets, pena... M'agrada el contrast entre el que es suposa una situació d'oci i diversió, com és la visita turística, i el dol expiatori de la dona occidental. Colpidora i força bonica.

EN UN MOT: Trista.

Perdoneu per la meva ignorància!



MIGMETRATGE: "givun" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11802992/

DURADA: 59 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dubtes d'autoestima del Nakayama Haruki, a càrrec del Masatomo Nakazawa.

PITJOR:
- Les reflexions internes, sobretot, del Kaji Akihiko, a qui dóna veu el Takuya Eguchi, mentre el grup toca "Yorugaakeru" en la competició musical.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat per la Natsuki Kizu des del 2013; el qual ha estat adaptant-se a una sèrie d'audio-llibres des del 2016 i en una obra de teatre dirigida pel Fumiya Matsuzaki que havia d'estrenar-se l'agost del 2020 però que va quedar posposada fins novembre del 2021 per culpa de la pandèmia de la COVID-19.
2. El títol internacional és "given"; significa la seqüela de la sèrie d'anime d'11 capítols del mateix nom dirigida, igualment, pel Hikaru Yamaguchi i emesa entre juliol i setembre del 2019.
3. Amb els títols de crèdit, mentre s'escolta la peça "Bokura dake no Shudaika" interpretada per centimillimental, es mostren uns quants quadres de la història i, al final, trobem un epíleg.

COMENTARI: Realment, veure una seqüela sense estar familiaritzat amb la proposta inicial, era el cas, representa una aposta arriscada, de vegades, per culpa de la desorientació a la que t'exposes i, d'altres, per la manca d'afecció cap a un argument ja madur. Això darrer, potser, ha estat el que m'ha passat, doncs, tant els personatges com les seves vides m'han deixat indiferent. La major decepció, no obstant, ha estat un fil musical que esperava bastant més intens. Suposo que, almenys, normalitza el fet homosexual.

EN UN MOT: Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 23 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Zombillénium" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5313906/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica dels dibuixos i de l'animació.
- Els petits gags, com el Cèrber amb un dels caps de Grifó de Brussel·les (o de Terrier de Yorkshire, vés a saber).

PITJOR:
- Les carrinclonades i l'absurditat de l'argument.

NOTES:
1. Adaptada de la sèrie de còmic homònima desenvolupada per l'Arthur De Pins, co-director de la pel·lícula, que va aparèixer per primer cop en el número 3698 de la publicació Spirou, en 2009.
2. Els guionistes, el mateix Arthur de Pins i l'Alexis Ducord, van trigar 2 anys en enllestir el text; d'un total de 5 que van caldre per acabar el film.
3. El personatge del Francis, a qui dóna veu l'Alain Choquet, s'inspira en el Dràcula del Christopher Lee; l'Steven, a càrrec de l'Alexis Tomassian, deriva de l'Edward Cullen, el protagonista de la producció del 2008 "Twilight", dirigida per la Catherine Hardwicke.

COMENTARI: Encara no entenc per què el dimoni necessita que el parc d'atraccions doni beneficis, per exemple, ni que els monstres s'hagin d'integrar en una societat de consum humana renunciant a la seva naturalesa depredadora. En fi, a part dels detalls d'aquest tipus, que em grinyolen força, he de reconèixer que, treient-les del context poca-solta de la història, algunes de les escenes fan patxoca i el moment de la cançó "Stand As One", interpretada per en Mat Bastard, fa trempar bastant. En general, però, el missatge és confús.

EN UN MOT: Aberració.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 22 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Baiorensu boijaa" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8501318/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, les il·lustracions.
- La cançó dels crèdits interpretada per la Yuuki Aoi, la veu del Bobby.

PITJOR:
- Els efectes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Violence Voyager".
2. Li van caldre 3 anys al director, l'Ujicha, per completar-la.
3. La tècnica utilitzada va batejar-se amb el nom "gekimation", que deriva de gekiga, és a dir manga adult; en realitat, però, es tracta, simplement, de teatre de paper (en anglès, Toy theatre).
4. Al llarg dels títols de crèdit, es veuen uns quants dibuixos que mostren diferents moments de la trama.

COMENTARI: No es pot negar l'expressivitat dels ninots, la majoria grotescos, ni que, malgrat l'argument sigui típic, previsible, el relat t'atrapi, encara que sigui només per nostàlgia. Però és com retrocedir seixanta anys o més en l'ofici d'explicar històries, com mirar-te un storyboard amb veus i so en l'estadi de pre-producció d'una pel·lícula amb cara i ulls. Eh, tot el mèrit que vulgueu pel paio. Tant sols que l'oferta, amb totes les seves mancances, resulta una mica frustrant.

EN UN MOT: Repte.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Yakuza tai jiimen otori" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0358775/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La banda sonora.
- Les imatges del Kobe dels 70's del segle XX.

PITJOR:
- La caiguda del ninot que figura el Nagano Tamotsu des del terrat i els trets al cos amb efectes especials pobres.
- Les escenes eròtiques.

NOTES:
1. El títol internacional és "Yakuza vs. G-men - Decoy"; també es coneix com "Dangerous trade in Kobe".
2. El terme G-man és l'acrònim de "Government man" i forma part de l'argot utilitzat per referir-se als agents del Federal Bureau of Investigation dels EUA.

COMENTARI: Els primers compassos, la seqüència del Kobe nocturn decorat amb rètols de neó al ritme del wha wha d'una guitarra representatiu de l'època (és la meva impressió), semblen augurar una estona memorable de sordidesa mafiosa i violència despiatada. Però tot se'n va en orris des del moment en el que el Hiroki Matsukata, que fa del Sadao Ise, es masturba teatralment amb l'ajuda d'uns pèls de cony que li porten a la cel·la on està reclòs. La sensació és de despropòsit, per la situació de l'agent infiltrat que no es sap ben bé què pretén i per algunes escenes concretes, com la persecució final (per exemple, l'instant dels camions). Si hagués de salvar alguna cosa... Potser, l'enginy dels policies d'incògnit, al bar, a l'hora de convèncer el cambrer per tal que els vengui la dosi d'heroïna, simulant un defalliment.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Die Heinzels – Rückkehr der Heinzelmännchen" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9037650/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Els mecanismes dels follets per treballar en sèrie en l'obrador i per despatxar a la botiga.
- El coet de pets.

PITJOR:
- La rigidesa dels ninots i els seus moviments.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Elfkins – Baking a Difference".
2. La llegenda sobre els éssers anomenats Heinzelmännchen fou escrita per primer cop en 1826 per l'Ernst Weyden, un professor de la ciutat alemanya de Colònia.
3. El procés de producció va durar gairebé dos anys.
4. Al principi dels títols de crèdit, després de mostrar-se la llista de l'elenc principal, apareix l'Helvi, a qui dóna la seva veu la Jella Haase, oferint ajuda a qualsevol que la necessiti.

COMENTARI: Suposo que a la gent de Colònia aquesta pel·lícula els farà gràcia per la part que els toca; de fet, la catedral de la ciutat sembla omnipresent (és a dir, queda perfectament clar que l'acció es desenvolupa allà). El que dubto és que tingui gaire interès per ningú més, tenint en compte que ni els personatges ni l'argument ni l'estètica ni res passa de la mediocritat més avorrida i insulsa. S'aprecia la feinada de modelatge, això sí, però tinc la impressió que tot plegat queda una mica curt.  

EN UN MOT: Revisió.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 20 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "The Spy Next Door" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1273678/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Les coreografies de lluita, els mastegots, les cabrioles, les acrobàcies.

PITJOR:
- El Jackie Chan jubilat amb l'entorn de l'Amber Valletta no acaben de lligar gaire.

NOTES:
1. Durant els primers 3 minuts dels títols de crèdit, es mostren preses falses.
2. A partir d'un pressupost de 28 milions de dòlars, va recaptar més de 45 milions.
3. El rodatge va tenir lloc entre octubre i desembre del 2008 a Rio Rancho, de l'estat de New Mexico dels EUA.
4. Al principi del film, es presenta un muntatge de diferents pel·lícules d'espies protagonitzades pel Jackie Chan com "Rush Hour" i "Rush Hour 2", del 1998 i del 2001, dirigides pel Brett Ratner, "The Tuxedo", del 2002, dirigida pel Kevin Donovan, i "Feei yiing jìhuà", del 1991, dirigida pel mateix Jackie Chan.

COMENTARI: Indubtablement, no ofereix la millor versió de l'estrella de les arts marcials, el Chan Kong-sang, ni pel que fa al físic ni en el vessant còmic. De fet, sembla idònia per passar l'estona sense parar-li gaire atenció; l'argument no importa. No obstant això, ve de gust veure-li fer tombarelles al mestre, encara que sigui a mode d'homenatge penoset.

EN UN MOT: Irrellevant.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Close Enough - Temporada 1a" (9 de juliol del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6994156/

DURADA: 182 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El barret del temps del segment "Snailin' It".

PITJOR:
- La puerilitat del tros de les "Cool Moms".

NOTES:
1. L'estrena de la 2a temporada està prevista pel 25 de febrer del 2021; també, s'espera una 3a temporada.
2. Està composta per 8 episodis de dos segments cadascun, excepte el darrer que només en té un; en total, 15 capítols.
3. Al final de cada segment, es mostra un clip del Josh Singleton i l'Emily Ramirez, a qui posen les seves veus en James Garland Quintel i la Gabrielle Walsh, fent una mena de salutació combinada.

COMENTARI: Si bé algun dels arguments i dels girs susciten certa curiositat, aquells que ofereixen elements de fantasia, de ciència-ficció, de suspens, la sensació és que la majoria del material és reciclat. El problema, potser, és que no he sabut connectar amb els personatges, que m'han semblat entre babaus i irritants, avorrits. Si més no, l'estètica general és prou decent. No crec que vegi cap més temporada.

EN UN MOT: Immadura.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 17 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Gyakusatsu kikan" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3615160/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La tecnologia.

PITJOR:
- La xerrameca i la ingenuïtat.

NOTES:
1. La data de l'estrena s'havia fixat pel novembre del 2015 però la fallida de l'estudi d'animació responsable del film, el Kabushiki-gaisha Manguroubu, va interrompre la producció; el mateix equip enllestiria la pel·lícula sota el nom del nou Kabushiki-gaisha Jeno Sutajio.
2. Basada en la novel·la homònima escrita pel Project Itoh i publicada el 2007.

COMENTARI: L'estètica, els escenaris, l'ambientació, la cruesa de les missions, engresquen, fan patxoca. Però se'n va tot en orris amb les aturades per ventar discursets, falòrnies i parloteig de conspiració de pa sucat amb oli; l'argument em sembla una faula ximple. Tampoc m'empasso l'enamorament del Clavis Shepherd per la Lucia Škroupova, a qui donen veu el Yuichi Nakamura i la Sanae Kobayashi. No obstant, malgrat que se m'ha fet un pèl llarga, la impressió visual ha estat positiva.

EN UN MOT: Pedant.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 16 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "A Thousand Junkies" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3482000/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El "hard no" del Bill Pullman.
- L'escena en la que desmunten el cotxe.
- El moment de la Savanah Blessing Mandel ballant davant el seu pare desesperat.

PITJOR:
- La compra del Volvo a l'Eric Natural.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es llegeix "For Blake"; aleshores, es mostren 2 minuts d'imatges de localitzacions de Los Angeles i rodalies.
2. En Blake Heron, un dels tres protagonistes, va morir el 8 de setembre del 2017 de sobredosi accidental a l'edat de 35 anys.
3. Van engegar una campanya de micro-mecenatge a indiegogo per finançar el film al que anomenaven "The House Itself".
4. Està inspirada en una experiència personal del director, en Tommy Swerdlow.

COMENTARI: No resulta especialment interessant perquè no ens trobem amb cap trama elaborada però, pel que extrec de les entrevistes que els he escoltat als protagonistes, el Tommy Swerdlow, en T.J. Bowen i el Blake Heron, els paios actuen amb coneixement de causa. És curta, no es recrea en els aspectes més sòrdits de l'addicció, fins i tot, pot arribar a fregar un to còmic, passa força bé. Prou consistent, plaent.

EN UN MOT: Testimonial.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 15 de febrer de 2021

DOCUMENTAL: "The New York Times Presents: Framing Britney Spears" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12673718/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els clips de les actuacions inicials als centres comercials.
- El comentari que fa en Michael Francis Moore en un programa de televisió, arran d'una notícia relacionada amb la cantant, de deixar-la viure en pau.

PITJOR:
- Al final, sembla tot especulació.

NOTES:
1. Va ser a través de la Kim Kaiman, la directora de màrqueting de Jive Records des del 1998 fins el 2004, que els productors del documental van poder contactar amb la Felicia Culotta, l'amiga de l'artista.
2. Abans dels títols de crèdit, es poden llegir els rètols: "Court hearings for the conservatorship, including the dispute over Jamie Spears's role as co-conservator of the estate, remain ongoing.", "The following people or their representatives did not respond to or declined requests to be interviewed on camera: Jamie Spears Lynne Spears Jamie Lynn Spears Bryan Spears Andrew Wallet Samuel D. Ingham III Sam Lutfi" i "The New York Times attempted to reach Britney Spears directly to request her participation in this project. It is unclear if she received the requests.".

COMENTARI: Un informe que no aclareix res no diré que és dolent però segur que no serveix per gaire. Aquí, suposo, pel que intueixo d'entrevistes fetes a la Samantha Stark, la directora de la peça, hi ha una mica de remordiment pel tractament que se li va dispensar a la cantant en el passat i en el començament d'aplicar-li aquesta pàtria potestat polèmica. Jo què sé! Fot fàstic escoltar testimonis com el del paparazzo Daniel Ramos, justificant-se. Encara que tampoc puc alçar massa la bandera de la integritat; tots estem al tren pel mateix, per treure-li suc al vedell d'or, ni que siguin uns quants clics. Recordant, la paia feia rabieta perquè, a sobre, mai vaig trobar-la tant atractiva. No obstant, reconec que veient el fragment de "...Baby One More Time" m'ha vingut un calfred.

EN UN MOT: Inconclús.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Uii aa ritoru zonbiizu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9358120/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica d'algun dels plans; per exemple, el de la bicicleta rodant vessant a baix entre els ponts de les autopistes.
- L'opinió del pare de l'Ishi, encarnat en el Masaaki Akahori, que diu que els forts són els que prenen les seves pròpies decisions.

PITJOR:
- Les cançons interpretades pels nens; especialment, "This will be our year".

NOTES:
1. El títol internacional és "We are little zombies".
2. Li va ser atorgat el guardó World Cinema Dramatic Special Jury Award for Originality en la 35a edició del Sundance Film Festival.
3. Al final dels títols de crèdit, es mostra un pla del Hikari, que és interpretat pel Keita Ninomiya, escoltant les oracions del funeral.
4. La seqüència del títol apareix passats 16 minuts de l'inici.

COMENTARI: L'adopció de gràfics i música de 8 bits em toca bastant la pera perquè em sembla quelcom obsolet; suposo que es tracta d'un fetitxe del director, el Makoto Nagahisa, o nostàlgia o vés a saber. No obstant això, he de reconèixer que la varietat visual és el que aguanta la pel·lícula doncs la història dels nens m'ha avorrit una mica. L'assumpte del grup musical resulta patètic. Ni fred ni calor.

EN UN MOT: Diversa.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 14 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "pk" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2338151/

DURADA: 152 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 84 (sobre 100).

MILLOR:
- Els malentesos i la candidesa de l'extraterrestre.
- La bondat del Bhairon Singh, interpretat pel Sanjay Dutt.
- El desenllaç amb la trucada a l'ambaixada del Pakistan a Bèlgica.

PITJOR:
- L'orgull del pare, el Jayprakash Sahni, encarnat en el Parikshit Sahni, i que li importi a la Jaggu.
- El cop d'efecte de l'atemptat terrorista que lleva la vida a l'amic, en Bhairon Singh.

NOTES:
1. Abans d'adoptar el títol definitiu, va anomenar-se "Talli" i "Ek Tha Talli".
2. El protagonista, l'Aamir Khan, va haver de mastegar més de 10.000 racions de paan, una especialitat feta de nou d'areca.
3. Indiagames (actualment, UTV Indiagames) va llançar un joc de la pel·lícula per a mòbil en desembre del 2014.
4. A partir d'un pressupost de 850 milions de rupies (85 crore), va recaptar 8.540 milions de rupies (854 crore).
5. El film va rebre algunes denúncies pel rètol, que mostra l'actor principal nu, així com per la sàtira cap a la idolatria; per altra banda, en regions com Uttar Pradesh o Bihar, se li va perdonar l'impost d'oci per incentivar-ne la distribució.
6. El Sushant Singh Rajput, que fa del Sarfaraz Yousuf, va suïcidar-se el juny del 2020 a l'edat de 34 anys.

COMENTARI: Trobo que té un punt de "Forrest Gump", la comèdia del 1994 dirigida pel Robert Zemeckis. No obstant, d'aquesta valoro, sobretot, la sàtira a la pocasolta i el fanatisme religiós. Clar que, sent agnòstic com sóc, m'és molt fàcil encaixar-la perquè no m'ofèn el tema. L'altra gran basa del film és la preciosa Anushka Sharma; he quedat encisat igual que el paio en la seqüència de la cançó "Love Is a Waste of Time", composta per l'Amitabh Varma i el Shantanu Moitra. En fi, llarga però força agradable.

EN UN MOT: Entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Kyochuu Rettou" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11585560/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Els coneixements de la Mutsumi Oribe, a qui posa veu la Mao Ichimichi.

PITJOR:
- La integració dels apunts eròtics en el relat; tant el lèsbic de l'Ayumi Matsuoka amb la Mami Miura, a càrrec de la Misato Fukuen i la Momo Asakura, respectivament, com l'heterosexual de la Misuzu Jinno amb l'Atsushi Kamijou, doblats per la Chiaki Takahashi i el Wataru Komada.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Island of Giant Insects".
2. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada des del 2014 pel Yasutaka Fujimi i il·lustrada pel duo REDICE, fins el 2018, i el Shu Hirose, després, fins el 2019.
3. En desembre del 2019, va emetre's un pròleg de 22 minuts en format OAD (Original Animation DVD) dirigit pels mateixos Takeo Takahashi i Naoyuki Tatsuwa.
4. Al final dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix la professora Chujou amb un parell d'alumnes en una casa de l'illa.

COMENTARI: Em confesso bastant aprensiu contra els insectes, de manera que imaginava que estremir-se a cada escena amb presència animal seria una constant. De fet, les primeres xuclades de les papallones, la picada de la vespa terrissaire a la Chitose Naruse, el personatge de la Rika Tachibana, i el festí de les larves al niu de les èumenes m'han impressionat força. Al final, però, tot s'ha reduït a això, gairebé, la qual cosa ha estat un tant decebedora. El pitjor, no obstant, és que es tracta d'un fragment d'una història; si bé s'intueix l'argument, fins i tot, sense conèixer res del manga en el que es basa (puc estar equivocat, evidentment; m'és igual). Per altra banda, l'animació justeja. No sé, bé mes insuficient.

EN UN MOT: Infestada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 13 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "the little things" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10016180/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització del Jared Leto, que fa de l'Albert Sparma.

PITJOR:
- En Jim Baxter, a càrrec del Rami Malek, sembla que tingui un impediment en la parla.

NOTES:
1. El John Lee Hancock, el director i productor, va escriure un primer esborrany del guió en 1993 amb la intenció que dirigís l'Steven Spielberg, el qual va declinar l'oferta; altres candidat foren el Clint Eastwood, en Warren Beatty i el Danny DeVito.
2. El gruix del rodatge va tenir lloc entre setembre i desembre del 2019 a Los Angeles, California.

COMENTARI: Després de dues hores, que només tinguem clar el fracàs del Jim Baxter resulta molt frustrant. De fet, suposo, la pel·lícula va d'això, d'incapacitat, d'equilibri emocional, d'influències perjudicials. I això no em diverteix, si més no, tal com ho expliquen aquí. M'hauria agradat més trobar-me un cas amb més cos, amb una investigació consistent. No m'estranya que l'estrenin en temps de sequera per la pandèmia de la COVID-19. Passatemps sense grapa.

EN UN MOT: Insatisfactòria.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 12 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Shadow in the Cloud" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9691136/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retorn de la Maude Garrett, interpretada per la Chloë Grace Moretz, a bord del seu avió gràcies a l'ona expansiva de l'esclat del caça japonès.

PITJOR:
- La baralla final entre la noia i el ratpenat gegant.

NOTES:
1. Rodada a Tamaki Makaurau (Auckland), a Aotearoa (Nova Zelanda).
2. Al principi dels títols de credit, es presenta l'elenc amb imatges de cadascun dels actors i, a continuació, es mostren imatges de dones pilot al llarg d'un minut i mig.
3. El guió original escrit pel Max Landis va ser abandonat després que aquest fos acusat de conducta indecent.

COMENTARI: Això del gremlin és un pegot. És a dir, la història de la mossa que fuig d'amagat amb el seu fill d'un conflicte conjugal i la situació bèl·lica en la que acaba trobant-se, sota foc enemic i amb tota la tensió del combat, em semblen correctes. Però la bestiola en forma de criatura monstruosa no lliga; si, en canvi, fos un mico entremaliat estaria el problema resolt, penso. Malgrat això i dels recursos limitats evidents, sense ficar-me en les incongruències de l'argument i dels diàlegs envers el rol de les membres de la Women's Auxiliary Air Force, passa bastant fàcil (sobretot perquè és curta). Ara, com homenatge a les dones de les forces de l'aviació, ben galdós.

EN UN MOT: Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Zoey's Extraordinary Playlist - Temporada 1a" (Des del 7 de gener fins al 3 de maig del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10314462/episodes?season=1

DURADA: 515 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sorollets de sintetitzador que fa la Zoey enmig de la reunió amb el director mentre s'esplaia amb "Pressure", la pista de l'àlbum del 1982 "The Nylon Curtain" del Billy Joel.
- L'anècdota que li explica la Joan a la Zoey sobre els Google Smart Pencils, per demanar-li que deixi de disculpar-se, en l'onzè capítol.

PITJOR:
- El moment del vuitè capítol en el que la Jane Levy, fent de la Zoey Clarke, els canta a la Joan i el Leif, interpretats per la Lauren Graham i el Michael Thomas, respectivament, "I Saw Mommy Kissing Santa Claus", la peça del Tommie Connor del 1952.
- L'escena del desè episodi del "I Love It", el senzill del 2012 del duo suec Icona Pop.

NOTES:
1. Està composta per 12 capítols.
2. Abans dels títols de crèdit del darrer episodi, surt un rètol que diu "in loving memory of Richard Winsberg" i, a continuació, "if you want to learn more about PSP and how you can help, visit: www.psp.org".
3. El 5 de gener del 2021 va estrenar-se la segona temporada.
4. El gruix de l'enregistrament va tenir lloc entre el 3 de setembre del 2019 i el 30 de gener del 2020 a Richmond, de la província canadenca de British Columbia; i, per al pilot, a alguns indrets de San Francisco, a California.

COMENTARI: La premissa que planteja, aquest poder de captació de pensaments/sentiments aliens de la protagonista, l'hem vista milions de vegades amb els matisos que vulgueu. Aquí, la manifestació és musical, la qual cosa justifica la proposta; sobretot, perquè totes les tonades que sonen són magnífiques i la majoria, prou pertinents. A tall d'exemple, les al·lucinacions comencen, crec, amb "Help!" de The Beatles i acaben amb "American Pie" del Don McLean. No obstant això, l'efecte inicial de simpatia es va apagant de mica en mica, al ritme de l'evolució de l'estúpid triangle amorós. De fet, els personatges m'han acabat repel·lint bastant. D'acord que figura que és San Francisco però calia el confident homosexual grotesc? Un altra qüestió que m'ha tocat la moral ha estat la subtrama laboral de complots i rivalitats; molta mandra... En fi, deixant les ximpleries a banda, el tema principal de la història és l'afrontament de la Paràlisi Supranuclear Progressiva del pare per part de la família; emociona.

EN UN MOT: Melodramàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 8 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Week-end" (1967)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0062480/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: sense).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del pianista, en Paul Gégauff, tocant l'Allegro de la Sonata 19 en Re-Major, K.576 compost pel Wolfgang Amadeus Mozart.

PITJOR:
- Les declamacions.
- Els clàxons en el tràveling de l'embús.

NOTES:
1. Suposadament, està basada en el conte "La autopista del Sur" de Julio Cortázar, publicat el 1966.
2. L'escena del tràveling de l'embús està rodada a prop de Saint-Cyr, al departament francès d'Yvelines, va costar una setmana instal·lar els 300 metres de carril i, gairebé, una jornada d'enregistrament.
3. Es van presentant títols al llarg del film, alguns estilitzats de manera peculiar, "Analyse"... "Fauxtographie"... "L'ange exterminateur", "De la révolution française aux weekends unr", "Ducôté dechez Lewis Carroll"... "Faux Raccord", i tanca amb el del final afegint el número de visat, "FIN Visa de contrôle cinématographique 33349".

COMENTARI: És un despropòsit darrere l'altre, un munt de xerrar per xerrar, vehicles accidentats perquè sí, reaccions impertinents replicades sense coratge i poca-solta a tort i a dret, com improvisant merda i més merda. Suposo que entre setembre i octubre del 1967, quan la van fer, devien anar fins dalt de potinga perquè sino no s'entén.

EN UN MOT: Porqueria.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 7 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Paris 2054: Renaissance" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386741/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació.
- El moment en el que en Nustrat Farfella, a qui posa veu el Marc Alfos (en francès) o el Kevork Malikyan (en anglès), liquida el deute amb el Barthélémy Karas, a càrrec del Patrick Floersheim (en francès) o el Daniel Craig (en anglès), després de 20 anys.

PITJOR:
- L'excés de negre.

NOTES:
1. També es coneix amb el títol escurçat, "Renaissance".
2. Malgrat van caldre 6 anys de producció i 14 milions d'euros de pressupost, només va recaptar 1 milió i mig d'euros.
3. El director, en Christian Volckman, volia que el protagonista conduís un Citroën DS; en lloc d'això, la companyia d'automòbils francesa va dissenyar un nou model per a la pel·lícula en tres mesos.
4. Li va ser atorgat el guardó Cristal du long métrage en l'edició del 2006 del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Veig una aposta bastant clàssica, pel que fa a la història, però experimental, en el vessant estètic, que no m'acaba d'entusiasmar; amb tanta foscor la sensació és, més aviat, de mancança visual i cansa molt els ulls. No obstant això, l'entorn tecnològic, alguns dissenys, els escenaris, són suggeridors. A més, el detall que la segrestada no sigui del tot innocent afegeix un punt de matís al relat.

EN UN MOT: Frustrant.

Perdoneu per la meva ignorància!



MONÒLEG: "Daniel Sosa: Maleducado" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10438652/

DURADA: 55 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El comentari sobre la flauta desafinada en la classe de música i anar beneint amb la bava acumulada.
- L'anècdota del moment del pont Cempasúchil de la Terra dels Morts, veient la pel·lícula del 2017, "Coco", la dirigida pel Lee Unkrich.

PITJOR:
- El segment en el que parla del vídeo viral de la figura del Sant Judes Tadeu que s'esberla després que l'Ulises, el noi que la transportava, s'estavella amb la seva bicicleta contra un cotxe.

NOTES:
1. Enregistrat en el Teatro Metropólitan de Ciudad de México el 5 de juny del 2018.
2. Al principi dels títols de crèdit, es veu una presa des de darrere de l'escenari amb la majoria del públic enlairant els telèfons mòbils en mode llanterna.

COMENTARI: Ha estat més el goig d'escoltar castellà de Mèxic amb els seus afegitós propis, "pedo", "neta", "wei", "pinche", "cabrón", "no mames", "pendejo", encara que em perdés, de vegades, que no pas la gràcia que m'han fet les elucubracions del còmic, per altra banda, bastant ordinàries. Almenys, no es fa antipàtic, que ja és molt en un monologuista. De manera que ha estat prou correcte.

EN UN MOT: Humil.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Aaya to Majo" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12441478/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El nom de l'infant, en anglès "earwig", papaorelles, per com es lliga el cabell.
- L'envelliment de la Bella Yaga, de qui s'encarrega la Shinobu Terajima.
- El moment de posar les piles al radiocasset i escoltar la cançó "Don't Disturb Me", composta pel Satoshi Takebe amb lletra del mateix Gorou Miyazaki, el director.

PITJOR:
- La irascibilitat del Mandrake, a qui posa veu l'Etsushi Toyokawa.
- La rigidesa de l'animació.

NOTES:
1. El títol internacional és "Earwig and the Witch".
2. Basada en la novel·la "Earwig and the Witch" escrita per la Diana Wynne Jones.
3. Representa la primera pel·lícula d'animació generada enterament per ordinador de l'Studio Ghibli.
4. Durant els títols de crèdit, es mostren dibuixos d'escenes amb els personatges; en una, l'Aaya està veient "Howl's Moving Castle", una altra adaptació de l'estudi d'una obra de la mateixa novel·lista.

COMENTARI: Li trobo la gràcia de presenciar l'aprenentatge de la novícia a l'ombra de l'artesana però no queda gaire clara la història, si hi ha cap motiu ocult darrere l'adopció o si és casualitat que escullin la filla de l'altra bruixa. És a dir, la trien perquè la identifiquen com un ésser màgic? A més, no hi ha gaire teca, resulta bastant contemplativa; més enllà de la integració de la nena, manquen incentius. Tot plegat, dóna la impressió d'una peça d'estar per casa.

EN UN MOT: Antiquada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 6 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Sessomatto" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070669/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Els capítols "Viaggio di nozze" i "Torna piccina mia".
- La bellesa de la Laura Antonelli i la versatilitat del Giancarlo Giannini.

PITJOR:
- La història anomenada "Due cuori e una baracca".
- La durada de l'episodi "Un amore difficile".

NOTES:
1. El títol en anglès és "How Funny Can Sex Be?".
2. Està composta per 9 segments: "Signora, sono le otto", "Due cuori e una baracca", "Non è mai troppo tardi", "Viaggio di nozze", "Torna piccina mia", "Lavoratore italiano all'estero", "La vendetta", "Un amore difficile" i "L'ospite".

COMENTARI: Es tracta d'un format, l'antologia de relats, que m'agrada especialment tant per la diversitat com per la concisió que ofereix. No obstant això, m'he espantat una mica al començament perquè les dues primeres propostes m'han semblat fluixíssimes, fins i tot, per aquest tipus de pel·lícula lleugera i poca-solta. Aleshores he pensat que valdria només per veure-li els pits a la Laura Antonelli. Afortunadament, però, els següents contes m'han tornat les ganes i he acabat passant-ho força bé. M'he divertit.

EN UN MOT: Variada.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Shisha no Teikoku" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4235644/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, l'acció i els ginys mecànics.
- El moment d'enastar l'U entre el Watson i el Friday.

PITJOR:
- El pastitx de referents sense solta ni volta que porten a la confusió; per exemple, el monstre de Frankenstein amb el Sherlock Holmes, els germans Karamazov de la novel·la d'en Fyodor Dostoevsky o l'androide Hadaly de "L'Ève future" de l'Auguste Villiers de l'Isle-Adam.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostren quadres d'indrets que apareixen en el film mentre sona "Door" d'una banda fictícia anomenada EGOIST al darrere de la qual hi ha en ryo de supercell i la vocalista Chelly; després de la cançó, s'escolta la veu de l'Ayumu Murase, la del personatge del Friday, o Noble Savage 007, dedicant un agraïment al John H. Watson i, al final de tot, veiem un clip d'un minut ambientat a Londres 4 anys més tard amb l'aparició del Sherlock Holmes formant parella amb el doctor Watson.
2. El títol en anglès és "The Empire of Corpses".
3. Basada en la novel·la publicada el 2013, "Shisha no Teikoku", escrita pel Satoshi Itou i el Toh EnJoe.

COMENTARI: L'estètica i el vessant visual són notables, si més no, força potents, com en els fragments dels zombies que s'immolen; però la trama em sembla bastant absurda, una mena d'excusa per barrejar elements i per portar el focus d'atenció d'un lloc a l'altre. Mirant trossos aïllats fa patxoca; sencera, avorreix.

EN UN MOT: Divagant.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 5 de febrer de 2021

SÈRIE: "Master of None - Temporada 1a" (6 de novembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4635276/episodes?season=1

DURADA: 287 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks dels pares, el Ramesh i el Peter, encarnats en el Shoukath Ansari i el Clem Cheung, respectivament, en el 2n episodi, "Parents".
- La banda sonora, per exemple, la versió del 1979 de The Slits de "I Heard it Through the Grapevine", la cançó del 1966 composta pel Norman Whitfield i el Barrett Strong.
- El raonament del Benjamin, el Harry Jon Benjamin, en el 5è capítol, "The Other Man", sobre el sexe en un matrimoni de 23 anys.
- L'escapada al club de jazz de l'àvia Carol, interpretada per la Lynn Cohen, en el 8è capítol, anomenat "Old People".

PITJOR:
- Les criaturades de l'Eric Wareheim encarnant l'Arnold Baumheiser.
- La ximpleria de la foca Paro, un robot real dissenyat al Japó que pot arribar a costar 6 mil dòlars o més.
- Les actuacions dels pares del protagonista.

NOTES:
1. Al final del darrer capítol, es mostra el rètol "This series is dedicated to the memory of our dear friend Harris Wittels 1984 - 2015".
2. La integren 10 episodis.
3. Una segona temporada va ser estrenada el 12 de maig del 2017 i una tercera podria estar desenvolupant-se.
4. El Ramesh i la Fatima Ansari, en la realitat, són els pares de l'Aziz Ansari, que fa el paper principal, el Dev Shah.
5. Originalment, el paper de l'Arnold Baumheiser l'havia d'interpretar el Harris Wittels.

COMENTARI: Entre soporífera i carrinclona, el mateix de sempre només que amb el focus posat en aquest paio que s'esforça en fer-se el simpàtic sense aconseguir-ho. La veritat és que m'esperava una mica més d'enginy tant en la part còmica com en la part sentimental; ha resultat absolutament plana. Ben feta, sí; intranscendent, també.

EN UN MOT: Prosaica.

Perdoneu per la meva ignorància!