Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15282148/
DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
MILLOR:
- La venjança de l'Oliver, encarnat pel Sebastian Jessen, després de veure's exclòs, quan crema el vaixell.
PITJOR:
- L'arrogància del protagonista, l'Elliott, un bordegàs que no sembla que estigui gaire pel cas, sense disciplina ni talent especial.
NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es veuen imatges d'un concert del Christopher Lund Nissen, el cantautor que interpreta el paper de l'Elliott.
2. El rodatge es va portar a terme entre desembre de 2022 i març de 2023 a indrets de Copenhagen, Frederikshavn, Aarhus i el poble d'Ebeltoft a Syddjurs.
COMENTARI: No passa d'esdevenir una acumulació de clixés del gènere que, amb la inclusió de drames i traumes d'allò més ordinaris, acaba fent bastant de pena. I ho dic en el sentit més pejoratiu del mot. Ni tant sols el vessant musical destaca en absolut. Imagino que els seguidors del Christopher seran els únics que quedaran satisfets d'empassar-se el rotllo aquest. Per cert, tinc entès que la noruega, l'Inga Ibsdotter Lilleaas, l'actriu que s'encarrega del personatge de la Lilly, va aprendre danès expressament pel rol que fa. Déu n'hi do! Jo porto mig any i no m'en surto gaire amb l'idioma... En fi, em queda la sensació que es tracta d'un producte sense solta ni volta, una imitació tirant a dolenta d'un conte conegut.
EN UN MOT: Bàsica.
PAÍS: DINAMARCA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 6 d’agost del 2023
LLARGMETRATGE: "A Beautiful Life" (2023)
dissabte, 26 de febrer del 2022
LLARGMETRATGE: "The House" (2022)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11703050/
DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
MILLOR:
- Els plans conclusius del lliurament central, "Then lost is truth that can't be won", dirigit per la Niki Lindroth von Bahr, que suggereixen que la casa s'ha convertit en un niu de paràsits; ratolí, inclòs.
PITJOR:
- El darrer episodi, "Listen again and seek the sun", a càrrec de la Paloma Baeza, al que no li trobo cap al·licient i deixa una sensació de plom.
NOTES:
1. Composta per tres històries, "I - And heard within, a lie is spun", "II - Then lost is truth that can't be won" i "III - Listen again and seek the sun".
2. En Jarvis Cocker, que posa la veu al promotor del segon capítol, interpreta la cançó que s'escolta durant els títols de crèdit, "This House Is...", la qual va escriure juntament amb el Gustavo Santaolalla.
3. El paper de l'Isobel és interpretat per l'Eleanor De Swaef-Roels; imagino, la filla dels directors, l'Emma de Swaef i el Marc James Roels.
COMENTARI: Es tracta d'una antologia bastant ensopida que no destaca en res; l'elaboració sembla discreta i la premisa, bastant ordinària. Avorreix; de fet, he estat a punt de clapar-me, sobretot, cap el final. Li reconec, no obstant, l'esforç esmerçat en l'animació d'stop-motion. Els actors, bé.
EN UN MOT: Càstig.
PAÍS: GB.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 24 de maig del 2021
LLARGMETRATGE: "Cosmic Sin" (2021)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11762434/
DURADA: 88 minuts (Crèdits: 3 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).
MILLOR:
- El viatge cap a Ellora i alguns efectes especials.
PITJOR:
- El flux, els diàlegs, l'argument, els personatges, l'enregistrament i la composició visual.
NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit apareix el rètol "In remembrance of Zackary Stringer".
2. Havien de ser 17 dies però va rodar-se en 9, en març del 2020, donades les restriccions a causa de la COVID-19.
3. Inicialment, el projecte s'encarava com a seqüela de "Breach", la pel·lícula del 2020 dirigida pel John Suits.
COMENTARI: D'acord que van haver d'escurçar el període de filmació per culpa de la pandèmia però és que, d'entrada, la història tampoc té gaire atractiu ni originalitat ni gràcia ni cohesió ni res. Es suposa que l'avi Bruce Willis, encarnant en James Ford, és el reclam; la impressió és que no s'aguanta els pets, no arriba ni a l'autoparòdia. L'altre nom fort de l'elenc el trobem en el Frank Grillo, l'encarregat de donar vida a un general fatxenda anomenat Ryle; no encaixa. De fet, resulta tant inversemblant com la resta de rols. A la Perrey Reeves li toca fer de la doctora Lea Goss; intranscendent, acaba posseïda de manera galdosa. El Corey Large, co-guionista, interpreta un individu, en Dash, que no se sap per què apareix; potser, per marcar-se l'escena penosa de la nena de les ulleres, tant aleatòria com innecessària. Després, la Catherine Joy Perry, una combatent de trenes grogues absurdes, la Sol Cantos... Aquesta, en realitat, no desentona i està bona. Diu que, inicialment, era un paper masculí. En fi, trama fluixa, actors descol·locats, estètica reciclada; un despropòsit, "Cosmic shit".
EN UN MOT: Malgirbada.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 20 de desembre del 2020
LLARGMETRATGE: "Brain Damage" (1988)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0094793/
DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).
MILLOR:
- L'escena de la sala de concerts "HELL" en la que sona la cançó "Corruption" interpretada pels The Swimming Pool Q's.
- El moment de prestidigitació en el que li surten coses de l'orella al Rick Hearst, en el paper del Brian.
- El Joe Gonzales a la dutxa amb el Brian acollonit.
PITJOR:
- Tot plegat és bastant barroer, el moviment del cuc, la interpretació dels actors, els efectes visuals... un nyap.
NOTES:
1. L'equip de filmació va refusar participar en l'escena de la fel·lació.
2. Al metro, el protagonista coincideix amb el Duane Bradley, un personatge de "Basket Case", un títol del 1982 del mateix director, en Frank Henenlotter.
3. El guió original es titulava "Elmer The Parasite".
4. En Frank Henenlotter va escriure el guió com a metàfora de l'addició a les drogues després de desenganxar-se de la cocaïna.
5. Al final, s'escolta la frase "We'll do it again" seguida d'uns riures.
COMENTARI: En un moment determinat, pot resultar interessant veure el rètol "No Se Apoye Contra La Puerta" en la porta del metro de Nova York d'aquella època però no se m'acut res més que justifiqui perdre el temps amb quelcom tant vulgar i amb tant poc recorregut. De fet, s'explica que després de l'edició la pel·lícula només durava 66 minuts i el director va haver de recuperar escenes descartades per allargar-la. No sé quines són; sobren, segur. En resum, un bunyol que no val la pena.
EN UN MOT: Bàsica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 4 d’abril del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abstruse" (2019)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6271432/
Nota SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La proposta del Tom Sizemore, que fa d'en Max London, al Kris Reilly, que encarna el Justin Stevens, quan li diu "em pots matar ben a poc a poc, em pots matar de talls amb fulls de paper, si vols".
Pitjor: La interpretació i el guió.
Curiositat: El títol de treball era "Into a Dark Mind". Aparentment, ha estat guardonada en molts festivals, entre els quals, el Barcelona International Film Festival en la seva edició del 2018 per la seva excel·lència en cinematografia.
Comentari:
El tema que el pare de la cambrera assetjada fos criminal prometia, però no. Té moments dolents i moments indignes, frega la roïndat a cada segon. Mal escrita, mal actuada, mal dirigida, pobre de recursos tant materials com creatius i, a més, llarga (oficialment, 117 minuts). Penosa.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 8 de març del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gisaengchung" (2019)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6751668/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla zenital del carrer durant la inundació. La repulsió que provoca la Jang Hye-jin, fent de la Kim Chung-sook.
Pitjor: L'estupidesa final de l'alfabet morse.
Curiositat: En anglès, el títol és "Parasite". Filmada en setanta-set dies. En la 92a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li van ser atorgats els guardons a la millor pel·lícula, al millor director, en Bong Joon-ho, al millor guió original i a la millor presentació internacional. També li va ser atorgada per unanimitat la Palme d'or al Festival de Cannes.
Comentari:
La presentació, prou bé; fins i tot, inclou algun toc còmic com el moment de la fumigació. El plantejament, interessant; amb, més o menys, bona voluntat s'accepta i engresca. El problema arriba cap a la meitat amb el gir argumental del búnquer que, en teoria, ha de sacsejar l'espectador i es converteix en una ximpleria. I, de fet, té força potencial, però el desenvolupament no acaba d'estar a l'alçada de les expectatives. He de reconèixer l'habilitat dels actors per suscitar fàstic i menyspreu. No obstant, la sensació global és de premissa mal aprofitada perquè ni té gaire comèdia, ni suspens, ni terror, ni sang i fetge. Al final m'he desconnectat d'avorriment. Malaguanyada.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 24 de desembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Assassinaut" (2019)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5300154/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns efectes especials. El detector de menjar.
Pitjor: En Johnathan Newport, fent del Tom.
Curiositat: Inicialment, el projecte volia emmirallar-se en pel·lícules de l'estil dels Power Rangers. Es va començar a rodar el 2015. Per a les escenes de l'estació espacial van utilitzar un cuirassat de la marina retirat a Norfolk.
Comentari:
Bones intencions, alguns plans ben trobats, uns quants budells, sang i fetge... Sembla amateur. Un experiment sense gaire solta ni volta, encara que es recolzi en un argument, més o menys, coherent. No resulta gaire atractiva ni pels actors ni per l'acció ni per res. Imitació.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 10 de novembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "LOVE DEATH + ROBOTS" (2019)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9561862/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser, torno a veure algun capítol.
Millor: "The witness", "Beyond the Aquila Rift", "Lucky 13", animació i història. "Good Hunting", animació.
Pitjor: "Fish Night", "Ice Age", història.
Curiositat: Consta de 18 curtmetratges. La sèrie és l'evolució d'un projecte que els productors David Fincher i Tim Miller tenien per fer una revisió del film dirigit pel Gerald Potterton del 1981, "Heavy Metal". Els episodis eren mostrats amb ordre diferent segons l'usuari connectat a la plataforma d'emissió Netflix, aleatòriament, segons quatre patrons. S'espera una segona temporada per al 2020. L'origen dels capítols "Beyond the Aquila Rift" i "Zima Blue" és un llibre del 2006 titulat "Zima Blue and Other Stories" d'en Alasdair Reynolds.
Comentari:
En la majoria dels casos la part artística és magnífica; només per això ja paga la pena. Pel que fa als arguments, cap d'extraordinari; fins i tot, algun sembla massa simple, de farciment. Malgrat això, la varietat ajuda i la col·lecció em sembla molt digna. M'ho he passat molt bé. Encisadora.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 23 de juliol del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Failure to Launch" (2006)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.
Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 29 de juny del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Venom" (2018)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1270797/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'enfrontament final entre els dos paràsits. La seqüència dels crèdits on apareix en Woody Harrelson fent de Cletus Kasady. La cançó dels crèdits "Venom", interpretada per l'Eminem, escrita pel mateix Marshall Bruce Mathers III, el Luis Edgardo Resto i en Mario Resto.
Pitjor: El cameo ridícul de l'Stan Lee.
Curiositat: El personatge Venom es presentà en els números 299 i 300 de "The Amazing Spider-Man", on ja s'establiren les seves debilitats, el foc i les ones sòniques. Al còmic, el simbiont Venom s'adhereix, originalment, a Spider-Man, durant l'episodi de les "Secret Wars" del 1984. Només quan l'aràcnid es desfà de l'organisme, entra en contacte amb l'altre hoste, l'Eddie Brock. En els títols de crèdit apareix un clip del film del mateix any, "Spider-Man: Into the Spider-Verse".
Comentari:
Una altra adaptació de còmic amb el plantejament i ingredients habituals d'aquest tipus de producte. No esperava ni més ni menys, és el que tenen les factories... o les xurreries. Almenys, té algun pla espectacular; el salt de la moto en la persecució, per exemple. Per passar l'estona, prou decent. Previsible.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 18 d’agost del 2018
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiseijuu Sei no Kakuritsu" (9 d'octubre del 2014 al 26 de març del 2015)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3358020/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La mort de la Kana en l'episodi dotzè, titulat "Kokoro". L'enfrontament del Shinichi i el Migi contra en Miki i en Gotou del capítol setzè, titulat "Koufuku na Katei". L'abatiment de la Reiko per part de la policia en la part divuitena, titulada "Ningen Ijou".
Pitjor: El drama adolescent al llarg de tota la sèrie. El personatge de l'Uragami.
Curiositat: Basada en la sèrie manga titulada "Parasyte", en japonès, "Kiseijuu", desenvolupada pel Hitoshi Iwaaki. La mateixa que fou adaptada per Toho a una pel·lícula de dos parts dirigida pel Takashi Yamazaki.
Comentari:
Lleugerament interessant malgrat la manca d'originalitat. Transmet la sensació de tractar-se d'una adaptació mal planificada o resolta defectuosament perquè... em sobren capítols. No obstant, entenc que tot allò que m'ha semblat superflu en la versió animada, en la presentació en paper, deu tenir sentit i deu ser rellevant. Em quedaré amb el dubte en aquest aspecte. Per altra banda, m'ha avorrit la dissertació filosòfica i, sobretot, l'entorn d'institut. A més, el dibuix és més aviat vulgar. En fi, per passar l'estona.
Perdoneu per la meva ignorància!
