SÈRIE: "The Great - Temporada 1a" (15 de maig de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2235759/episodes/?season=1

DURADA: 520 minuts i mig (Crèdits: 21 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del 4t episodi en el que l'arquebisbe Samsa, interpretat per l'Adam Godley, es sotmet als bolets al·lucinògens https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolet_al%C2%B7lucinogen.  

PITJOR:
- L'acudit de gust pobre sobre la resplendor del cor de nenes de Txornòbil https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_de_Txorn%C3%B2bil del capítol 8è.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima del 2008, escrita pel Tony McNamara https://en.wikipedia.org/wiki/Tony_McNamara_(writer), inspirada en la figura de Caterina II de Rússia https://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia.
2. Els títols dels capítols són "The Great", "A Fake Beard", "And You Sir, Are No Peter the Great", "Moscow Mule", "War and Vomit", "Parachute", "A Pox on Hope", "Meatballs at the Dacha", "Love Hurts" i "The Beaver's Nose"; la segona i tercera temporades, ambdues de 10 lliuraments, van estrenar-se el 19 de novembre de 2021 i el 12 de maig de 2023, respectivament.
3. La Belinda Bromilow, que fa el paper de l'Elisabet I de Rússia https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabet_I_de_R%C3%BAssia, va casar-se en 2009 amb el creador de la sèrie, el Tony McNamara.
4. En els crèdits del 8è episodi, apareix el rètol, "In loving memory of Jay Benedict 1951-2020".

COMENTARI: Ni educa ni fa riure ni entreté; no serveix per a res, és una autèntica pèrdua de temps. A veure, no aspirava a descobrir cap "Blackadder" https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27escur%C3%A7%C3%B3_negre però és que he escoltat podcasts https://ca.wikipedia.org/wiki/Podc%C3%A0sting sobre assumptes històrics més dinàmics i divertits que això. I sóc neòfit en la matèria! Fa l'efecte que cerca escandalitzar amb allò grotesc; mes, tant sols, aconsegueixen saturar i avorrir amb bajanades banals. De fet, esporàdicament, he hagut d'aturar la reproducció per tal de llegir algun article de la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_III_de_R%C3%BAssia, de cara a contextualitzar; també, mirant de trobar motivació per continuar suportant els capítols interminables. Decebut, sobretot, per l'argument: poca grandesa, poc enginy. Bunyol majúscul, acompanyar els crèdits amb cançons modernes, com "Everybody Wants to Rule the World" https://en.wikipedia.org/wiki/Everybody_Wants_to_Rule_the_World, "Movin' On Up" https://en.wikipedia.org/wiki/Dixie-Narco_(EP), "Free" https://en.wikipedia.org/wiki/You_Are_Free, "Orgasm Addict" https://en.wikipedia.org/wiki/Orgasm_Addict, "Nobody Really Cares If You Don't Go to the Party" https://en.wikipedia.org/wiki/Sometimes_I_Sit_and_Think,_and_Sometimes_I_Just_Sit, "She Blinded Me with Science" https://en.wikipedia.org/wiki/She_Blinded_Me_with_Science, "(What's So Funny 'Bout) Peace, Love, and Understanding" https://en.wikipedia.org/wiki/(What%27s_So_Funny_%27Bout)_Peace,_Love,_and_Understanding, "The Wild One" https://en.wikipedia.org/wiki/Quatro_(album), "New World Coming" https://en.wikipedia.org/wiki/New_World_Coming i "Bird on the Wire" https://en.wikipedia.org/wiki/Bird_on_the_Wire. Ara, sembla que les bones són les altres dues temporades. No m'ensarronaran pas, no!

EN UN MOT: Inservible.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Can't Feel Nothing" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27634865/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros sobre el Sistema de codificació de l'acció facial https://ca.wikipedia.org/wiki/Facial_Action_Coding_System.

PITJOR:
- L'estèril aportació de farsant del doctor Morten Fenger.

NOTES:
1. S'estrenà el 15 de març de 2024 en la 21a edició del festival CPH:DOX https://en.wikipedia.org/wiki/CPH:DOX, competint en la secció F:ACT AWARD; el guardó dotat amb 5 mil euros, no obstant, va endur-se'l "Black Snow" https://www.imdb.com/title/tt31462874/ de l'Alina Simone.
2. En David Borenstein, el director i co-guionista, va viure gairebé una dècada a la Xina; comenta que el títol de la peça deriva d'una entrevista dedicada a la influència de la sobreexposició a la pornografia sobre la pràctica de relacions sexuals de la gent.
3. La història de l'Elena Dimitrieva, la cirurgiana de Veles de Macedònia del Nord, ja s'explicava, per exemple, en el capítol anomenat "Doctor Fake News" https://www.bbc.co.uk/programmes/w3csz5dw de la sèrie documental del BBC World Service titulada "Detours" que es va fer disponible el 4 de setembre de 2019.

COMENTARI: Em sembla una barrija-barreja, un pescaclics https://ca.wikipedia.org/wiki/Pescaclics en tota regla que intenta argumentar una asserció xocant amb un plantejament contradictori, fins i tot, confonent conceptes expressament. Per un costat manipulació de la conducta, adoctrinament, comportament social i preferències personals; per l'altre, addicció, màrqueting, sabotatge i desinformació... O sigui, si diu que no sent res, com és que parla de la computació afectiva https://ca.wikipedia.org/wiki/Computaci%C3%B3_afectiva, quelcom que cerca captar emocions de manera racional? No dec haver entès res. Cita l'obsessió d'un tal Burrhus Frederic Skinner https://ca.wikipedia.org/wiki/Burrhus_Frederic_Skinner en la submissió d'individus i presenta en Paul J. Zak https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_J._Zak fent una demostració de la detecció de sentiments amb finalitats comercials; coses tant velles com el cagar. També, parla el psicòleg danès, el Fenger, de la seva desesperació. Doncs, perdona, maco... Quin psicòleg de merda ets que et desesperes? En fi, dit això, reconec que els diferents capítols per separat m'han interessat en certa mesura. Tots excepte la bajanada de l'Andrew, el trol https://ca.wikipedia.org/wiki/Trol_(Internet) acomplexat, i el seu final feliç estúpid.

EN UN MOT: Amanida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The King's Man" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6856242/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- El context històric de la Primera Guerra Mundial, malgrat els detalls inexactes i les llicències artístiques.

PITJOR:
- La figura i les circumstàncies del malvat, The Shepherd (altrament, capità Morton), a càrrec del Matthew Goode.

NOTES:
1. Inicialment, referida com "Kingsman: The Great Game", representa el 3r lliurament, després de "Kingsman: The Secret Service" i "Kingsman: The Golden Circle", estrenats en 2014 i 2017, respectivament, i dirigits, també, pel Matthew Vaughn, de la franquícia basada en la novel·la gràfica creada pel Mark Millar i el Dave Gibbons en 2012, "The Secret Service"; s'espera un 4t capítol pel 2023 anomenat, de moment, "Kingsman: The Blue Blood".
2. A partir d'un pressupost aproximat de 100 milions de dòlars, va recaptar 121 milions, esdevenint un fracàs comercial.
3. Després d'1 minut i mig de crèdits, es mostra una escena en la que l'Erik Jan Hanussen presenta l'Adolf Hitler al Vladimir Lenin, els papers interpretats pel Daniel Brühl, el David Kross i l'August Diehl, respectivament; en Hitler és anomenat "Moustached Man" en la llista de correspondència de l'elenc.
4. Es mostra la dedicatòria "In Memory of Harry Morton A true gentleman who led by example, helped others and knew his duty" i, al final, el missatge "The making and authorized distribution of this film supported over 15,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: M'ha avorrit una mica, sobretot, al principi. Però reconec que hi ha escenes de força mèrit com la de l'enfrontament entre el Shola, encarnat pel Djimon Hounsou, i el Grigori Rasputin, el personatge del Rhys Ifans, al ritme de l'Overtura 1812 del Pyotr Ilyich Tchaikovsky o el rescat heroic al front del Conrad Oxford, a qui dóna vida el Harris Dickinson, amb desenllaç funest. També trobo molt bé que l'anglès declari el remordiment com invasor imperialista. Em grinyola, no obstant, l'aglutinament dels dolents al servei d'un individu que no sembla tenir prou categoria. L'acció, els efectes, l'ambientació estan bé mes m'ha calgut un xic de paciència.

EN UN MOT: Feixuga.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Koma" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6087226/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dissenys i els escenaris onírics; la construcció de l'illa segura.

PITJOR:
- La premissa d'un món comú dins del coma de diferents persones, com en el de les ànimes.

NOTES:
1. La distribuidora xinesa, Turbo Film Corporation, va trigar 4 mesos en adaptar la versió original en una nova edició de 95 minuts tot i aprofitant metratge inèdit i amb canvis sobre el 80% de les línies de diàleg; s'estrenarà amb el títol de "Super Space".
2. Comptà amb un pressupost de 352.5 milions de rubles, del que van recuperar en recaptació, aproximadament, la meitat.

COMENTARI: Em grinyola molt l'assumpte de la realitat comuna en un espai de memòria personal... però col·lectiva! Què o per què el controla el Yan, el paper del Konstantin Lavronenko? Tampoc m'acaben de convèncer les figures letíferes, ni el seu comportament ni les seves limitacions. Per què no poden envair l'illa segura? És a dir, m'encaixaria més tot si fos una mena d'univers virtual. Clar que, aleshores, l'argument no s'allunyaria gens del de milers d'històries d'aquest tipus. De manera que, malgrat l'espectacle gràfic i la trama d'escollit amb baixa autoestima reclutat per una secta (això sí que m'ha fet el pes), la impressió global és de nyap. Sembla que el Nikita Argunov, director, co-guionista i responsable de l'Argunov Studio, s'ha muntat una excusa per mostrar uns efectes digitals que, he de reconèixer, estan prou ben aconseguits. Almenys, es deixa veure.

EN UN MOT: Visual.

PAÍS:           RÚSSIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Chernovik" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6270596/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals; la carn transparent o les matrioixques mecàniques, per exemple.

PITJOR:
- La platja de cartró, el Kotya Chagin, interpretat pel Yevgeny Tkachuk, enregistrant vídeo amb el seu mòbil, el gulag de pa sucat amb oli comandat per la Vasilisa, encarnada en la Irina Demidkina...

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2005 escrita pel Sergei Lukyanenko.
2. El títol internacional és "A Rough Draft" o "The Draft".
3. A partir d'un pressupost de 200 milions de rubles, va recaptar a prop de 210 milions.
4. L'autor del llibre en el que es basa, el Sergei Lukyanenko, fa una aparició en l'escena del metro.

COMENTARI: Comença malament amb un assumpte d'extracció d'identitat que no té cap solta ni volta; si més no, tal com el presenta. Aleshores, estableix un rol ben galdós al protagonista, d'agent de duana, després de proves estúpides i altres pocasoltades. La relació sentimental amb l'Anna, l'Olga Borovskaya, fa nosa, no interessa per res. La visita a l'univers paral·lel utòpic, Arkan, que viu en el 1941, quina ximpleria! El final obert... Déu n'hi do! Evidentment, no m'he llegit el llibre (ni ho faré). Però, el film em sembla una col·lecció de quadres capritxosos sense originalitat i sense sentit. El Nikita Volkov, que fa del Kirill Maksimov, no aporta (carisma nul); i la Severija Janušauskaitė, que s'encarrega del paper de la Renata Ivanova, es veu massa granadeta per fer de femme fatale. Una autèntica castanya; em vaig deixar enganyar pel tràiler.

EN UN MOT: Despropòsit.

Perdoneu per la meva ignorància!