LLARGMETRATGE: "On the Double" (1961)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0055253/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de cops que rep el Lawrence MacKenzie-Smith quan l'està interrogant el Blankmeister, els papers del Danny Kaye i l'Edgar Barrier, respectivament.

PITJOR:
- Les corredisses al teatre i al cabaret de Berlín.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre agost i novembre de 1960 a Londres i als Paramount Studios de Hollywood.
2. La Dana Wynter, que fa el personatge de la Lady Margaret MacKenzie-Smith, fou cedida per la 20th Century Fox.

COMENTARI: Sembla una excusa per tal que el Kaye lliuri una ració de les seves bufonades, les embarbussades, el ball maldestre, la batalla de menjar, les disfresses ridícules... I no sé si a principis dels 60s encara li funcionaven, amb 50 anys; ara, més aviat, fan peneta. Perquè és que, a més, ni l'argument ni els diàlegs destaquen per la seva finesa. Fins i tot, els quatre efectes visuals que se'ns presenten queden destralers. Tot plegat fa de la proposta un vodevil bastant fluixot.

EN UN MOT: Vehicle.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Elemental" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15789038/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acte de respecte mutu entre l'Ember Lumen i el seu pare, el Bernie Lumen, a qui posen veu la Leah Lewis i el Ronnie del Carmen, respectivament.

PITJOR:
- El numeret del partit d'airball dels Windbreakers al Cyclone Stadium, amb el Lutz, el personatge penós del Matt Yang King.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 200 milions de dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 490.
2. Diu, en Peter Sohn, el director, que la idea del film s'inspira en les seves experiències com a fill d'immigrants en la ciutat de Nova York, en els 70s.
3. La producció va enllestir-se el 24 de març de 2023 després de 7 anys de feina.
4. Durant els primers 2 minuts i mig dels títols de crèdits, surten dibuixos en 2D dels personatges continuant la història; cap el final, apareixen els rètols "in loving memory RALPH EGGLESTON 1965-2022 THOMAS GONZALES 1978-2022 AMBER MARTORELLI 1978-2022 J. GARETT SHELDREW 1964-2022", "Yung Tahk Sohn 1945-2017 Hea Ja Sohn 1946-2021 Thank you mom and dad for all the sacrifices you made for our family" i "With deep appreciation to all those who help us burn brightly".

COMENTARI: S'explica que van caldre 151 mil nuclis de computació per processar les imatges. La pena és que no trobo cap referència recent per comparar ara. Per exemple, "Finding Nemo" https://ca.wikipedia.org/wiki/Buscant_en_Nemo, el film de 2003 dirigit per l'Andrew Stanton i en Lee Unkrich, va completar-se amb tant sols 923. Clar que només han passat 20 anys entre ambdues propostes. O sigui que no sé si serveix gaire, la dada. La qüestió, i per això menciono l'aspecte tecnològic, és que la potència es fa palesa en la riquesa visual, que frega el barroquisme en algun instant. Malauradament, l'argument amb tota la càrrega emocional que pugui tenir pel Peter Sohn, queda molt afeblit per culpa d'aquests ninots de naturalesa indefinida i figura antropomòrfica amb els que resulta difícil empatitzar. Tampoc ajuden a connectar amb el relat ni el to carrincló insistent ni un tema que pertany a una generació anterior a l'actual. Sí, estètica atractiva; però plantejament més aviat ordinari.

EN UN MOT: Forçada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fast X" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5433140/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els trucs i les maniobres reals amb els vehicles (si és que n'hi ha cap).

PITJOR:
- El menyspreu cap a les lleis bàsiques de la física i uns efectes visuals discutibles.

NOTES:
1. També, s'anomena "Fast & Furious 10" i representa el desè lliurament troncal de la sèrie iniciada amb "The Fast and the Furious" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Fast_and_the_Furious, la pel·lícula de 2001 dirigida pel Rob Cohen; fou precedida en 2021 per "F9: The Fast Saga" https://ca.wikipedia.org/wiki/F9_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), el film d'en Justin Lin.
2. A partir d'un pressupost de 340 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 714.
3. Després de 2 minuts de crèdits sobre imatges que evoquen la història, s'ofereix una escena d'un parell de minuts en la que s'introdueix el Luke Hobbs, encarnat pel Dwayne Johnson.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 21 d'abril i el 19 d'agost de 2022 en localitzacions de diferents països, Anglaterra, Portugal, EUA, Itàlia i Espanya.
5. En Justin Lin, co-guionista i co-productor, va renunciar al seu rol de director i a un sou d'entre 10 i 20 milions de dòlars després d'1 setmana d'haver començat a rodar, entre d'altres coses, per desavinences amb el protagonista.

COMENTARI: Fatxenderia i carrinclonada, amb tocs generosos d'estupidesa concentrada, això és el que ofereix l'enèsim capítol de les aventures d'aquest bandarra (ja, granadet, 56 anys), el Dominic Toretto, el personatge interpretat pel Vin Diesel, i la seva colla de brètols sobre rodes... De fet, prou fidel a la línia de la franquícia (imagino, no les he vist totes). Diu que l'elenc va cobrar 100 milions, inclosos 20 pel Diesel; gens malament. No m'ha agradat, aquesta pallassada pròpia d'una ment infantil de 10 anys. Però la culpa és meva, perquè sé perfectament que no en sóc espectador objectiu. El blanqueig de poca-vergonyes bergants, a més, em provoca mal de panxa. I és que m'esperava acrobàcies automobilístiques sofisticades, bàsicament; tota la nostàlgia barata i la conspiració postisa m'ha agafat de sorpresa. Ximple de mi! I, per acabar-ho d'adobar, ni tant sols conclou; es parla d'una o dues parts addicionals per tancar l'arc. No m'hi trobaran.

EN UN MOT: Ridícula.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Aporia" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8511466/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El canvi de sexe de la filla, la Riley; en el seu vessant femení, interpretada per la Faithe Herman, i en el masculí, per l'Elohim Nycalove.

PITJOR:
- La nul·la espectacularitat de l'andròmina i dels efectes de la seva operació.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol "For Gail, Gus & Stella".
2. En Jared Moshé, guionista alhora que director del film, va escriure el guió cap el 2017 i va oferir-lo a la Paramount Pictures Corporation i a Bad Robot Productions; després d'un parell d'anys sense arribar enlloc, va recuperar el control del seu text original.
3. El director menciona com a fonts d'inspiració "Primer" https://ca.wikipedia.org/wiki/Primer_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), el film de 2004 a càrrec del Shane Carruth, "Blue Valentine" https://ca.wikipedia.org/wiki/Blue_Valentine, la pel·lícula del Derek Cianfrance estrenada en 2010, "Eternal Sunshine of the Spotless Mind" https://ca.wikipedia.org/wiki/Eternal_Sunshine_of_the_Spotless_Mind, del 2004, amb el Michel Gondry al capdavant, i "De rouille et d'os", el drama del Jacques Audiard del 2012.

COMENTARI: Com he expressat moltes vegades, m'agraden les històries que juguen amb la línia temporal. Per això vaig creure que aquesta proposta, encara que fos de baix pressupost (cosa evident pel que surt al tràiler), em faria el pes d'alguna manera. El problema, aquí, ha estat que el melodrama es menja la ciència-ficció; fins al punt que l'invent acaba carrinclonejant. Diria, a més, que la premissa científica i l'aspecte pràctic de l'assumpte grinyolen bastant. O sigui que, al final, el plantejament ni m'ha suggerit gaire res ni m'ha entretingut. Ves! Almenys, he après el significat de la paraula "aporia" https://ca.wikipedia.org/wiki/Aporia...

EN UN MOT: Justeta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Asteroid City" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14230388/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- La recuperació de la cançó "Freight Train", composta per l'Elizabeth Cotten a principis del segle 20, en la versió del 1957 interpretada per The Charles McDevitt Skiffle Group & Nancy Whiskey.

PITJOR:
- La paleta de colors que dóna lloc a una estètica tant artificial.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n al voltant de 51.
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2021 en indrets de la comunitat de Madrid, com Chinchón, Colmenar de Oreja, Aranjuez i Valdelaguna.
3. Els primers 2 minuts de crèdits es presenten sobre la imatge de la sortida del poble on apareix el rètol "Asteroid City Pop. 87".

COMENTARI: És probable que les meves expectatives fossin un pèl massa elevades per culpa d'un elenc farcit de noms clàssics i de primera línia, com els de l'Scarlett Johansson, el Tom Hanks, l'Edward Norton, l'Adrien Brody, l'Steve Carell, en Matt Dillon o el Willem Dafoe. Però la proposta del Wes Anderson, el guionista i director, tampoc engresca gaire... per no dir gens. Diria que es tracta d'una mena d'exercici dramàtic bastant poca-solta emmarcat en un escenari sintètic sense especial al·licient. Potser, pels actors i actrius involucrats fou extremadament motivador (diu que el sou setmanal de l'Scarlett Johansson era de 4.131 dòlars, multiplicat per 2 mesos) participar en aquest projecte d'autor, tot sigui dit, desenvolupat en temps de la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19. Doncs, a mi, m'ha avorrit en majúscules. I m'empipa haver perdut el temps amb aquesta castanya borda...

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Klovn: The Movie" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1680136/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intent de flirt que fa el Frank Hvam amb l'encarregat d'Underberg https://en.wikipedia.org/wiki/Underberg, interpretat pel Rasmus Haxen.

PITJOR:
- El facial, "collaret de perles", que s'emporta la Pykker, el paper a càrrec de l'Elsebeth Steentoft.

NOTES:
1. Deriva de "Klovn", la sèrie de 78 episodis escampats en 8 temporades creada pel Casper Christensen i el Frank Hvam, emesa entre el 7 de febrer de 2005 i el 15 d'octubre de 2018.
2. A partir d'un pressupost de 14 milions de corones daneses, va recaptar-ne'n 65.
3. Fou succeïda en 2015 i 2020 per "Klovn Forever" https://www.imdb.com/title/tt4585660/ i "Klovn the Final" https://www.imdb.com/title/tt10927554/, respectivament, totes dirigides pel Mikkel Søncksen Nørgaard.
4. El rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 2010 en indrets de Jutlàndia https://ca.wikipedia.org/wiki/Jutl%C3%A0ndia i Copenhagen; les escenes de canoa van enregistrar-se en el Gudenå https://ca.wikipedia.org/wiki/Guden%C3%A5 però el prostíbul on arriben navegant els protagonistes, el "Castello Alleycat", és el Næsseslottet https://en.wikipedia.org/wiki/Dronningg%C3%A5rd.
5. El títol internacional és "Clown: The Movie" o, simplement, "Clown".

COMENTARI: Puc encaixar sense problemes l'humor absurd, els plantejaments puerils, certament, el caràcter grotesc dels personatges i, fins i tot, l'estupidesa ordinària de les situacions i les reaccions que ens són presentades. El que no acabo de portar tant bé és aguantar sordidesa i ofensa gratuïtes; sobretot, si corre un infant, el Marcuz Jess Petersen, pel mig. El cas és que aquesta mateixa fórmula sapastra i brètola els va funcionar a la perfecció durant un piló d'anys. De manera que he d'assumir que la meva sensibilitat còmica deu estar desviada de l'estàndard. Senzillament, no m'ha fet gràcia. Potser, m'ha enxampat en un mal moment.

EN UN MOT: Obscena.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Corner Office" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13849558/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada d'amagar-li l'expedient del "Case 1636" al Rakesh, el paper interpretat pel Danny Pudi.

PITJOR:
- El moment en que l'Andrew acomiada l'Orson, els personatges a càrrec del Christopher Heyerdahl i el Jon Hamm, respectivament, i aquest darrer comença a dir fàstics.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la curta del 2013, "Rummet", escrita per l'Sven Bert Jonas Karlsson.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 8 de febrer i el 10 de març de 2021 a Vancouver, en la província canadenca de British Columbia.

COMENTARI: Per començar, no entenc l'enrenou entre els col·legues de l'oficina. Al cap i a la fi, no sembla que el paio faci cap mal quedant-se dempeus davant una paret (tenint en compte que veiem un equip sense interacció natural). Jo conec gent que s'amaga en el lavabo durant la jornada laboral per fer la migdiada i ningú s'alarma. Dit això, la veritat és que tant se me'n fot si l'habitació en qüestió és una metàfora del refugi al que hom pugui accedir mitjançant una droga, una tècnica de meditació específica o el que sigui... M'importen un rave el desequilibrat dels pebrots i les seves neures! La situació avorreix i el relat esdevé massa llarg. Vaja, fregant la presa de pèl!

EN UN MOT: Insuficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "No Hard Feelings" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15671028/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acudit posterior a l'ejaculació precoç.

PITJOR:
- La festa d'adolescents on es troben la Natalie i el Percy, els papers interpretats per l'Amalia Yoo i l'Andrew Barth Feldman, respectivament.

NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, es mostren imatges de platja.
2. A partir d'un pressupost de 45 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 87.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i novembre de 2022 en indrets del comtat de Nassau en l'estat nord-americà de Nova York, com Hempstead o Lawrence.
4. S'inspira en un anunci real aparegut en el portal craigslist https://en.wikipedia.org/wiki/Craigslist, que la Naomi Odenkirk i el Marc Provissiero, dos dels co-productors, van enviar al Gene Stupnitsky, el director.
5. Explica, la Jennifer Lawrence, que va accedir a filmar l'escena on apareix completament nua sense cap mena de vacil·lació.

COMENTARI: Fins i tot assumint la meva condició de vell verd amb certa debilitat per la Jennifer Shrader Lawrence, em preguntava si em calia presenciar un acte d'humiliació voluntari tant poca-solta i ordinari. No sé, potser, fer de prostituta, fregant la pederàstia, o de persona promíscua sense escrúpols li feia gràcia a la mossa. Diu que s'ho va passar tant bé durant la producció... Ves! I la resposta, clarament, és que no; me la podria haver estalviada. Però bé, el que està fet, està fet. Si més no, he tornat a veure el Matthew Broderick, el protagonista d'un dels meus referents d'infantesa, "WarGames" https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_de_guerra_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), la pel·lícula del 1983 dirigida pel John Badham.

EN UN MOT: Denigrant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Mark Normand: Soup to Nuts" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28455629/

DURADA: 53 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros dels sacrificis de verges en tribus inques, asteques o maies.

PITJOR:
- El comentari en el que es refereix als "especials" com de cocció lenta.

NOTES:
1. L'humorista és presentat i s'acomiada com Kevin Hart https://ca.wikipedia.org/wiki/Kevin_Hart perquè li sembla divertit i original.
2. Fou enregistrat en The Vic Theatre de la ciutat de Chicago, en l'estat nord-americà d'Illinois, el 18 de març de 2023; els teloners van ser el Gary Vider i el Wil Sylvince; al final dels crèdits, es mostra una fotografia de grup de l'equip.
3. El títol és una dita que significa "de cap a cap", en referència a allò que es menja en un àpat, des del primer plat, la sopa, fins a les postres, la fruita seca; ja fou utilitzada en la pel·lícula de 1930 dirigida pel Benjamin Stoloff https://en.wikipedia.org/wiki/Soup_to_Nuts.

COMENTARI: Comença amb una interacció de l'artista amb el públic en la que li acaben preguntant, "How big is your cock?". I el paio respon, "I don't know, ask your mom!". La veritat, nen, no se m'acut rèplica més suada que aquesta! Doncs, així és el to de l'espectacle; un grapat de clixés amanits amb apreciacions que podrien considerar-se, en alguns casos, potser, enginyoses però que no fan gaire o gens de gràcia. Per exemple, la parella li demana de celebrar-ho just després d'avortar i ell li contesta que no hauria de beure (alcohol) amb la panxa buida. D'acord, com dic, pot estar ben trobat però fa basarda. I el rot que fot, fastigoset, esquifit? Noi, si has d'eructar a l'espectador, que pagui la pena! Riure, nul.

EN UN MOT: Mesquí.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Vermin - Temporada 1a" (Des del 9 fins el 18 d'abril de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8292872/episodes?season=1

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El cinquè episodi en el que els protagonistes han d'anar a recollir la filla del comissari.

PITJOR:
- El Régis Mantos, a qui posa veu el Julien Crampon, menciona que el seu naixement esdevingué 9 mesos des de la desaparició del seu pare però la gestació dels pregadeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Pregadeu acostuma a ser d'1 any.  

NOTES:
1. El títol provisional fou "Chmite".
2. Els capítols s'anomenen "Le Nouveau", "Le Ter-ter", "Touche pas à mon srab", "Spider-Spider", "Le Clitoris", "Coco", "Mytho", "Nakatomite Plaza", "Retour au bled" i "Union sacrée".
3. El vuitè capítol referencia el film del 1988, "Die Hard" https://ca.wikipedia.org/wiki/Die_Hard, dirigit pel John McTiernan.
4. Representa la primera publicació de la productora BobbyPills.

COMENTARI: Trobo que alguns elements massa antropomòrfics de les bestioles grinyolen. És a dir, potser, no calia convertir-ho tot plegat en una faula; la qual cosa sembla una tàctica sibil·lina per tal de suavitzar les escenes més sòrdides. Però, malgrat aquesta llicència creativa qüestionable, trobo que la paròdia funciona, sobretot, perquè la poca-solta resulta àgil, directa i desinhibida. La veritat és que m'ha arrencat més d'un somriure; ho reconec, com a reacció dels gags més escatològics i grotescs. A més, el format reduït dels lliuraments facilita poder encaixar-los en qualsevol moment perdut del dia; un goig. Considerant que els insectes em repugnen, fantàstica.

EN UN MOT: Salvatge.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Elon Musk: The Real Life Iron Man" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9219848/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les notes biogràfiques de l'etapa de Pretòria, a Sud-àfrica.

PITJOR:
- Exceptuant un petit esment a una polèmica del protagonista amb el Mark Zuckerberg, cap el final, no s'ofereix cap contrast.

NOTES:
1. Entre les alternatives més recents, tenim "The Elon Musk Show", la sèrie de 2022 dirigida pel Jeremy Llewellyn-Jones i la Marian Mohamed, "Elon Musk's Crash Course", emès el 2022, de l'Emma Schwartz, i "Tech Billionaires: Elon Musk" o "Elon Musk: Aiming for the Stars", del 2021, ambdós dirigits per la Roxane Schlumberger.
2. La Sonia Anderson fa de guionista, directora i productora de la peça igual que en el seu anterior documental, "Diana: The Woman Inside", del 2017, i posterior, "Battle of Dunkirk: From Disaster to Triumph", del 2018.
3. El títol fa referència al personatge de ficció, Iron Man https://ca.wikipedia.org/wiki/Iron_Man.

COMENTARI: No aporta gaire més que un grapat de declaracions de devots al personatge. De manera que, si ets més aviat detractor del paio, com és el meu cas, arriba a incomodar, tant d'homenatge i crèdit incondicional. Perquè d'original, l'individu, res de res, penso. El vehicle elèctric existia abans dels Tesla, el viatge espacial, abans d'SpaceX i... de Hyperloop https://ca.wikipedia.org/wiki/Hyperloop ja en parlarem si mai s'arriba a materialitzar. Ara, trobo molt bé que el senyor aboqui tones de diners a fer recerca i desenvolupament. Potser, encara en sortirà alguna cosa aprofitable. Tornant al vídeo, se m'ha fet llarg; allò més o menys interessant podria haver-se encabit en un quart d'hora. No em calia.

EN UN MOT: Ensabonada.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Minbō no Onna" (1992)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0104874/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Les instruccions de l'advocada, la Mahiru Inoue, interpretada per la Nobuko Miyamoto.

PITJOR:
- La trivialització de l'amenaça.

NOTES:
1. També, es coneix com "Minbo: the Gentle Art of Japanese Extortion", "The Gangster's Moll", "The Anti-Extortion Woman" o, simplement, "Minbo".
2. El terme minbō és una contracció de "minji kainyū bōryoku", que es tradueix com "intervenció violenta en afers civils", i era una pràctica habitual dels yakuza a principis dels 80s del segle 20.
3. La Nobuko Miyamoto era l'esposa del director i guionista, el Juzo Itami.
4. En Juzo Itami fou atacat per 3 membres de la família Goto-gumi https://en.wikipedia.org/wiki/Goto-gumi 6 dies després de l'estrena de la pel·lícula; la mort del cineasta, el 20 de desembre de 1997, es creu un assassinat disfressat de suïcidi amb implicació de la mateixa organització criminal que l'havia agredit 5 anys abans.

COMENTARI: Em fa la impressió que la primera mitja hora es resumeix en brams i més brams dels malfactors. La veritat és que m'ha saturat bastant, tot plegat. Aleshores, quan la dona entra en acció, l'assumpte pren embranzida i es torna un pèl interessant. Si més no, per la vocació d'educar i per la presentació dels casos d'estudi, l'un darrere l'altre. Però, em sap greu expressar-ho així, en general, m'ha semblat una comèdia amb poca gràcia, fregant l'avorriment, perjudicada per cert excés de simplificació. No obstant això, encara que siguí només per les conseqüències que va comportar pel director, calia veure-la.

EN UN MOT: Crits.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Transformers: Rise of the Beasts" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5090568/

DURADA: 127 minuts (Crèdits: 12 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes ambientades a llocs del Perú, com el Machu Picchu, Cusco, Tarapoto o San Martín.

PITJOR:
- Les carrinclonades del germà petit, el Kris Díaz, interpretat pel Dean Scott Vazquez.

NOTES:
1. Representa el setè lliurament cinematogràfic https://en.wikipedia.org/wiki/Transformers_(film_series) de la franquícia inspirada en les joguines de Hasbro i Takara Tomy; el primer, "Transformers", dirigit pel Michael Bay, fou estrenat en 2007.
2. Després de mig minut de crèdits, es mostra una escena de minut i mig en la que el Mirage, a qui posa veu el Pete Davidson, ressuscita gràcies a la feina de mecànic/electricista del Noah Díaz, encarnat per l'Anthony Ramos; cap el final, surten els rètols "Dedicated to Brian Goldner, a passionate creator and loyal friend to autobots and humans alike" i "In loving memory of Tarik 'Reek' Jackson and Duncan Henderson".
3. A partir d'un pressupost de 200 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 440.
4. El títol provisional era "Transformers: Beast Alliance".
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 7 de juny i el 20 d'octubre de 2021 en indrets dels EUA, de Perú, de Canadà i d'Islàndia.

COMENTARI: Això de tornar a la vida els morts és massa arbitrari; infantil, trobo. Però, bé. De què em queixo? M'esperava una castanya saturada d'efectes visuals ordinaris molt més terrible i, al final... Ves per on! Me l'he empassada sense dificultats. Agraeixo, addicionalment, que el fet de desconèixer l'univers de la franquícia no m'hagi penalitzat (crec). Així que, com a espectacle de crispetes i poca cosa més, compleix amb escreix. Ara, ja dic aquí que dubto molt que miri gaires més episodis... si cap.

EN UN MOT: Exiliada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

NOVEL·LA: "Els Crims de l'Escriptor Imperfecte de Mikkel Birkegaard" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://worldcat.org/en/title/864104921

DURADA: 344 planes (Crèdits: 3 planes).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els resums que fa el mateix protagonista, en Frank Føns, dels arguments dels seus llibres.

PITJOR:
- El fet que no es resolgui el misteri, la identitat de l'assetjador, converteix el relat en una presa de pèl.

NOTES:
1. És la traducció a càrrec de la Maria Rosich Andreu del títol publicat en 2009, "Over mit Lig".
2. Va succeir "Libri de Luca", del 2007, i va precedir "Fra drømmenes bog", del 2012.
3. L'autor del text original, en Mikkel Birkegaard, té una carrera professional tecnològica addicional a la seva condició d'escriptor.

COMENTARI: Tinc un problema amb les històries quan intueixo certa arrogància en la figura principal de la mateixa, deixen d'interessar-me. I és el que m'ha passat amb aquesta. Potser, per això m'ha avorrit tant sobiranament. És a dir, el desenvolupament de la investigació dels crims, encara. Perquè, si més no, pensava que avançava cap a una resolució (que no ha estat així, finalment). Però, tots els flashback explicant misèries familiars i conflictes varis de borratxo malparit m'han mort. I que, cada cop que ensopegava amb gracietes estúpides, de l'estil d'anomenar "Irònica" la filla Verònica, em plantejava seriosament plegar definitivament. Sis mesos, he trigat en enllestir la lectura! Després, he de dir que la morbositat de les tortures descrites... Bé, m'ha semblat fastigosa. Calia? Què aporta? Ves a cagar, Birkegaard! La veritat, em pregunto per què van traduir aquesta merda... Eh, Edicions Bromera https://bromera.com/? Doncs, això, no la recomanaria a ningú. De fet, tinc un altre llibre d'aquest paio que no em penso llegir.

EN UN MOT: Sàdica.

PAÍS:           CATALUNYA, DINAMARCA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Who Is Erin Carter? - Temporada 1a" (24 d'agost de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18075020/episodes?season=1

DURADA: 333 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).

MILLOR:
- El 4t lliurament és el que fa menys pena; tot i que, déu n'hi do, també... amb la Lena Campbell, el paper de la Denise Gough, duent-se la filla, la Leila Faith Lopez, al cau dels malfactors.

PITJOR:
- La premissa, els diàlegs i que la protagonista, l'Evîn Ehmed, resulta molt repel·lent des del minut zero.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a Sitges i rodalies entre abril i octubre de 2022.
2. La integren 7 episodis.
3. El títol de treball fou "Palomino".

COMENTARI: Trobo molt absurd que uns lladres d'or britànics acabin robant la recaptació d'un supermercat (en euros i sense tenir en compte el grapat de clients que, actualment, no utilitza efectiu) a Sitges; això per començar. Però és que, a més d'aquest petit nyap de l'argument, molts altres elements del relat grinyolen massa per prendre's seriosament la història. Des de la imbatibilitat de l'Erin Carter, una noia que fa metre seixanta i fila d'escanyolida, al paper galdós del veí, mosso d'esquadra, l'Emilio Martín, interpretat pel Pep Ambròs. Per cert, l'escena en la que els criminals pretenen espantar-lo ficant-li focs artificials dins del cotxe m'ha deixat astorat... de vergonya aliena. I la seva execució a la plaça de bous, si no patètica, extremadament gratuïta. Una altra aparició lluïda, la de la Blanca Parés encarnant la Valeria Estrada, que arrisca la vida per dotze mil euros... que amagava en una capça de llauna! En fi, podríem, potser, pensar que n'hi ha prou amb l'acció... Doncs, no ben bé. Crec que ni les persecucions ni els intercanvis de cops ni les explosions no es caracteritzen per la seva versemblança. O sigui que, en acabat, no hi ha per on agafar-la; una tifa.

EN UN MOT: Escombraries.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Deadloch - Temporada 1a" (Des del 2 de juny fins el 7 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14671678/episodes?season=1

DURADA: 469 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El capteniment i les maneres de la Dulcie Collins, el paper de la Kate Box.

PITJOR:
- Una resolució precipitada, innecessàriament kamikaze.

NOTES:
1. La Kate McCartney i la Kate McLennan, creadores del projecte, van inspirar-se en la sèrie britànica "Broadchurch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Broadchurch fins al punt que el seu títol provisional era "Funny Broadchurch"; van trigar 8 anys en desenvolupar-lo.
2. El rodatge es va portar a terme en indrets del sud de Tasmània, com Hobart, Cygnet i Kingston, entre febrer i juny de 2022.
3. Està composta per 8 capítols.
4. En els títols de crèdit, apareixen els rètols "The producers acknowledge the traditional owners of the lands upon which Deadloch was made", "Always was, always will be aboriginal land" i "Deadloch  was filmed entirely in Lutruwita (Tasmania)".

COMENTARI: Escoltar, en el primer episodi, el cor de dones del poble cantant "I Touch Myself", l'èxit de Divinyls de 1990, m'ha col·locat prou en el registre de la història, la paròdia. Reconec, no obstant, que m'ha costat acceptar personatges desproporcionats com, per exemple, el de la mateixa Eddie Redcliffe, interpretat per la Madeleine Sami o, més tard, el del comissari Shane Hastings, encarnat pel Hayden Spencer. Entenc que l'exageració reforça la sàtira. Però, a mi, em grinyola un pèl en amanir-la amb una trama criminal fonamentalment "seriosa". De manera que, dubto de si el missatge en comptes de denúncia esdevé befa oberta. No obstant això, el cas m'ha atrapat i m'ha fet passar una estona ben entretinguda; almenys, mentre l'he trobada raonable.

EN UN MOT: Bipolar.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bleeder" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0161292/

DURADA: 93 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La llibreria de vell que visita la Lea i el videoclub on treballen el Lenny i el Kitjo, aquest, interpretat pel Zlatko Buric.

PITJOR:
- El càstic al Leo que s'empesca el Louis, encarnat pel Levino Jensen, a base d'exposar-lo a sang d'un seropositiu em sembla molt ridícul.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "Til Min Mor".
2. L'enregistrament es va portar a terme en indrets de la capital danesa, com Nørrebro, Bispebjerg o Indre By, en 1998.
3. En Kim Bodnia i la Rikke Louise Andersson, que fan els papers del Leo i de la Louise, respectivament, van convertir-se en parella gràcies a haver coincidit en el rodatge; d'igual manera, el Nicolas Winding Refn, el director, i la Liv Güldenløwe Corfixen, que interpreta la Lea, van acabar embolicats.
4. En Kim Bodnia va denunciar haver patit condicions laborals inadequades durant la filmació i va al·legar seqüeles en la seva salut per estalviar-se la gira de promoció de la pel·lícula; a més, l'actor va demandar el periòdic sensacionalista, Ekstra Bladet https://en.wikipedia.org/wiki/Ekstra_Bladet, per danys a la seva imatge arran de la publicació d'una portada que mostrava el seu personatge acompanyat de qualificatius ofensius; en 2003, va ser indemnitzat amb 110.000 corones.

COMENTARI: D'acord que l'elenc resulta prou expressiu i un bon grapat de plans sobten per la seva vocació artística; diria que s'inspiren en l'estil de les vinyetes de còmic. Un exemple clar és el darrer, amb la Lea i en Lenny, l'omnipresent Mads Mikkelsen, assenyalats per la llum directa de sengles focus sobre un fons fosc. Però s'espatlla, tot l'invent, amb una trama pobra resolta de manera bastant estúpida. La violència racista i de gènere incomoda, evidentment; sobretot, quan les situacions plantejades no acaben de tenir gaire solta. Al final, em fa la sensació d'immaduresa del guió, de gratuïtat, d'imitació intuïtiva, sense fonament. Instint, suposo, com incloure la Grundtvigskirken https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Grundtvig en l'escena de l'enterrament, convertint-la en un 3r participant que grinyola per forçat i innecessari. No m'ha agradat.

EN UN MOT: Figa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Follow Me" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8160834/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell amb el que en Cole li esberla el cap a l'Alexei, els personatges del Keegan Allen i el Ronen Rubinstein, respectivament.

PITJOR:
- Trobo que l'escomesa del goril·la al Thomas, el paper del Denzel Whitaker, de manera que tots dos cauen pel forat de l'ascensor, revela l'engany.

NOTES:
1. El títol surt en els crèdits, després d'1 minut i mig de noms intercalats amb clips dels amics.
2. També, s'anomena "No Escape".
3. El rodatge es va portar a terme entre el 29 d'agost i l'1 d'octubre de 2018 a indrets de la ciutat de Los Angeles, de l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Pensava que, per equilibrar un plantejament tant suat, l'oferta inclouria una mica d'enginy, almenys, en la gimcana o en algun element extern, la participació dels seguidors, o... No sé. Res, desencís; tot previsible i vulgar. D'entrada, mitja hora per presentar la situació em sembla excessiva. Quin plom! I que l'extraexcitació del creador de continguts i la seva colla no lliga amb la merda d'experiència que estan vivint. Fa rabieta; això, a part. Després, l'evolució del joc esdevé massa plana, avorrida. Sí, de coartada, acceptaria que el pressupost de la producció és baix; d'acord. Però, igualment, la proposta em sembla insuficient per arribar a engrescar en cap aspecte. Vaja... que crec que he perdut el temps!

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "To-i" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0489859/

DURADA: 53 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estil d'alguns figurants, molt dels 80s...

PITJOR:
- El personatge ridícul i forçadament infantilitzat (se suposa que té 15 anys) de la Niya, interpretada per la Nokko, la Nobuko Hododa.

NOTES:
1. Es tracta d'una OVA https://ca.wikipedia.org/wiki/Original_Video_Animation inspirada en la sèrie de manga homònima, desenvolupada per l'Atsushi Kamijo, publicada entre 1985 i 1987.
2. El títol surt escrit com "To-Y".
3. Al llarg dels crèdits, mentre sona "Cubic Lovers", la cançó composta per PSY・S https://en.wikipedia.org/wiki/Psy-S, es mostra un cercle amb la imatge de la Niya i, després, del To-Y caminant al costat de la Niya.
4. El creador del Toui Fujii, el personatge protagonista a qui posa veu el Kaneto Shiozawa, va imposar la condició que no se'l sentís cantar en l'animació.

COMENTARI: Pel que he llegit, el material original esdevingué precursor i referència per a col·leccions del gènere de grups musicals com, per exemple, "Bekku" https://ca.wikipedia.org/wiki/BECK:_Mongolian_Chop_Squad, del Harold Sakuishi, o "Nana" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nana_(manga), de l'Ai Yazawa. Imagino, doncs, que deu tenir la seva gràcia; no ho sabré mai. El meu problema amb aquesta proposta de vídeo és que trobo l'argument poca-solta del cagar, la música de farciment, bastant desagradable, i l'estètica, massa irregular. És a dir, ens planta tant un pla picat espectacular com un ninot amb proporcions o perspectiva errònies. Vaja! Diria que alguns dibuixos són defectuosos. El que m'ha mort, no obstant, és un fragment de diàleg mut amb rètols en pantalla! Bé, l'impuls homicida final del Kaie, el paper a càrrec del Kazuyuki Sogabe, també, em provoca molta pena. Resum, una castanya que ha envellit fatal.

EN UN MOT: Despropòsit.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Netflix vs. the World" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8407418/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La crítica del Michael Pachter al sistema de recomanació de la plataforma quan qualifica "Bright" https://www.imdb.com/title/tt5519340/, el film del 2017 del David Ayer, i "The Cloverfield Paradox" https://www.imdb.com/title/tt2548396/, la pel·lícula del 2018 dirigida pel Julius Onah, de porqueria.

PITJOR:
- Les animacions, a càrrec del Brad Hodgson i el Jeff Johnson, que acompanyen alguns punts del relat.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdits, el John Antioco, el Shane Evangelist, l'Steve Swasey i la Tracy DeSoto expliquen l'anècdota de l'enviament de l'aigüera a Netflix per part de l'Ed Stead.
2. Es basa en el llibre del 2012, "Netflixed: The Epic Battle for America's Eyeballs", escrit per la mateixa guionista, la Gina Keating.

COMENTARI: M'ha agradat escoltar les històries de les beceroles de l'empresa que conta en Marc Bernays Randolph. La meva admiració, sobretot, rau en el conjunt de decisions estratègiques encertades que van prendre els dirigents del proveïdor en qüestió en moments clau i en el coratge d'implementar-les. Perquè crec que la tendència de consum audiovisual era força fàcil d'imaginar, si més no, per aquells més propers a la tecnològica digital. Qualsevol amb un dispositiu electrònic o ordinador ja havia modificat els seus hàbits d'oci abans del fenomen Netflix (ho dic per mi i els meus coneguts, per exemple). El que, reconec, no resultava tant evident era que l'oferta estigués a l'abast de qualsevol pària a canvi d'una quota mensual raonable. El duel contra Blockbuster https://ca.wikipedia.org/wiki/Blockbuster_(empresa), prou entretingut. A veure com segueix el mercat...

EN UN MOT: Introducció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "General Magic" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6849786/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges enregistrades d'aleshores i els testimonis en primera persona.

PITJOR:
- La manca de context tecnològic.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Marc took some time to recover after General Magic. He then created three clean tech companies to combat climate change, and a superpac to fight extremism", "He now has a 4 year old daughter, newborn twins, and two adult children who hardly remember life without a smartphone", "After leaving Apple, Tony founded Nest Labs, employing numerous ex-General Magicians and many of their kids. In 2014, Nest Labs was sold to Google for $3.2 billion", "Today, Tony's company Futureshape invests and coaches hundreds of startups, passing on the teachings of Silicon Valley around the world", "Before joining the White House as the first female chief technology officer of the United States of America, Megan was the CEO of Planetout and a vice president at Google", "Today, Megan serves on the board of M.I.T. and is the founder and CEO of SHIFT7 - a company dedicated to unlocking the collective genius and potential of community to transform people, places & systems", "After General Magic, Joanna left the corporate world to focus on non-profit activities involving education and the environment", "Following General Magic, Andy co-founded Eazel and created folklore.org, leading to the publication of 'Revolution in the Valley', a book about the original 1984 Macintosh and its makers", "In 2005, he joined Google where he helped to create the company's social platform, Google+. Andy retired from Google in 2013", "Kevin went on to create Dreamweaver and various other tools that advance expressiveness on the web, before becoming CTO of Adobe Inc.", "Today, Kevin is the vice president of technology at Apple where he continues to lead the team responsible for the Apple watch", i la dedicatòria "In memory of/Sioux Atkinson/Zarko Draganic/Phil Goldman/Blake Krikorian", amb les seves respectives fotografies.
2. La Sarah Kerruish, co-directora de la peça, formava part de l'equip d'enregistrament que documentava els inicis, en 1992, i l'evolució de la companyia en qüestió https://en.wikipedia.org/wiki/General_Magic, en els successius anys.
3. Comenta, en Matt Maude, l'altre co-director, que van identificar algú amb una càmera de vídeo en una fotografia que els va arribar d'un antic treballador; allò els va portar a descobrir 300 hores de metratge VHS en un garatge de Hawaii, entre les quals 45 minuts especialment significants.
4. El projecte va completar-se en 3 anys.

COMENTARI: Els socis, Sony, AT&T, Motorola, Philips... arriscant a raó de 6 milions de dòlars cadascun, i, mentrestant, el Pierre Omidyar, un dels desenvolupadors del sistema, gestant el seu eBay https://ca.wikipedia.org/wiki/EBay... durant les seves estones lliures, imagino. O el mateix Andy Hertzfeld, un dels fundadors del tinglat, dedicant-se a polir bagatel·les de la secció de jocs quan la data límit és a tocar... El que vull apuntar amb això és que, potser, l'empresa en el seu conjunt no resultava tant engrescadora com ho pinten. Per copsar l'impacte real em manquen referències tecnològiques i no un grapat d'imatges de nanos i nanes enganxats a circuits integrats, teclats i pantalles tàctils. No sé, parlo des de l'enveja, òbviament. Cal reconèixer, no obstant, que la història té la seva gràcia, sobretot, quan s'explica que llancen el producte i no el compra ningú. Ara, em ve al cap un altra innovació fracassada, la del Xerox Alto https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerox_Alto que, crec, fou el primer ordinador en incorporar un ratolí i la metàfora de l'escriptori, en 1973... Buà, 50 anys! Doncs, a veure si aconsegueixo recordar aquesta, també.

EN UN MOT: Pretensiós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Perdida - Temporada 1a" (Del 14 de gener fins el 24 de març de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10064124/episodes?season=1

DURADA: 529 minuts (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Enrique, interpretat per l'Antonio Mora.

PITJOR:
- La resolució queda molt matussera; per exemple, l'empoderament de la Milena, el paper de l'Ana María Orozco, o l'assassinat del Quitombo a mans de l'Angelita, encarnats pel Fernando Solórzano i l'Adriana Paz, respectivament, o l'acceptació tant carrinclona del Cruz per part de la Soledad Santos, el Juan Carlos Messier i la Verónica Velásquez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "El Español", "Un hombre previsor", "Teo", "Reencuentros", "El traidor", "Los detalles son importantes", "La fuga", "Hombre muerto", "Ibagué", "Cambalaches" i "Padre".
2. Internacionalment, s'anomena "Stolen Away" o "The Stolen Daughter".
3. La presó en la que s'inspira La Brecha és la Cárcel La Modelo https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1rcel_La_Modelo de la capital de la República de Colòmbia.
4. Primer, en Natxo López, el guionista principal, va escriure 5 episodis a partir de la idea original del David Oliva i la Ruth García; aquest material va servir per a que la cadena, Antena 3, donés el vist-i-plau per continuar el desenvolupament del projecte que, originalment, havia de compondre's de 8 capítols de 70 minuts cadascun.
5. El rodatge es va portar a terme en indrets de València i de Bogotà, al llarg de 23 setmanes, sis mesos, des d'abril de 2019.

COMENTARI: Existeixen milers d'històries amb aquest mateix ganxo de la infiltració d'un innocent en una presó a la recerca d'informació. Per exemple, ara, em ve al cap "Prison Break" https://ca.wikipedia.org/wiki/Prison_Break, aquella sèrie del 2005 creada pel Paul Scheuring. És a dir, per aquest costat, no trobo que això sigui especialment original. Després, el deix de serial ordinari que adquireix de seguida, el qui és el pare de qui i perquè, m'ha resultat molt i molt feixuc. Potser per aquest motiu se m'han escapat coses però.. Per què la funcionària, la Paloma Abril Buendía, a càrrec de l'Aída Morales Álvarez, envía cap correu al protagonista, l'Antonio Santos, el personatge del Daniel Grao, tretze anys més tard del segrest? I com és que La Grilla, el paper de la María del Rosario Barreto, no se l'ha carregat abans? O, en la mateixa línia d'ajudes incomprensibles, per què l'Angelita esdevé tant servicial cap a l'espanyol? O per què un cas d'abducció caducat el converteixen en una carnisseria enviant a València el sicari, el Zarco, a mans del José Juan Rodríguez? Tot plegat, em fa la impressió de focs artificials sense solta ni volta. No m'ha convençut... i m'ha avorrit bastant.

EN UN MOT: Telenovel·la.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Simon & Malou" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1314241/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La denúncia de la discriminació laboral per gènere.

PITJOR:
- L'escena darrera de la piscina i, sobretot, la invasió dels vestidos de dones per part del Simon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Ingen planer om kærlighed"; internacionalment, es coneix com "No Time for Love".
2. A partir d'un pressupost d'uns 14 milions i mig de corones daneses, va recaptar-ne'n uns 3 i mig.
3. En Lasse Spang Olsen va dirigir el rodatge però fou acomiadat per discrepàncies amb els productors i el guionista, en Lars Mering; aleshores, va demanar ser exclòs dels crèdits; en el seu lloc, hi apareix el seu ajudant, en Theis Mølstrøm Christensen.

COMENTARI: Essent molt compassiu, diria que resulta, senzillament, maldestre. Però, no cal ser-ho, d'indulgent, aquí; la pel·lícula és impresentable i punt. Perquè ni el vessant pretesament humorístic s'acosta a res que faci gens de gràcia, ans tot el contrari, els gags em semblen pobres fins a l'extrem de provocar pena, ni l'idil·li amorós entre els dos protagonistes, encarnats pel Dejan Cukic i la Tuva Novotny, aconsegueix cap versemblança de la manera que se'ns és ofert. Cert que tant l'un com l'altra encaixen en els seus papers d'imbècil empipador i d'espavilada bufona, respectivament. Mes la situació no qualla... a pesar d'atropellaments convenients i de referències obsoletes a clàssics com "It Happened One Night" https://ca.wikipedia.org/wiki/Va_succeir_una_nit, el film del 1934 dirigit pel Frank Capra, ficats amb calçador. La meva excusa era escoltar danès. En això... Alguna paraula, he caçat; encara em manca molta pràctica.

EN UN MOT: Vergonyosa.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ruby Gillman, Teenage Kraken" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27155038/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'oncle Brill, a qui dóna veu el Sam Richardson.

PITJOR:
- La jugada de l'Agatha Gillman, interpretada per la Toni Collette, d'integrar-se entre humans no acaba de semblar gaire coherent.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, surt el rètol "In Memory Of Nick Levenduski".
2. El títol original era "Meet the Gillmans".
3. Fou un fracàs comercial; a partir d'un pressupost de 70 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 42.
4. En Kirk DeMicco, el director, va mencionar com a inspiració pel·lícules com "Easy A", del 2010, dirigida pel Will Gluck, "Lady Bird", del 2017, a càrrec de la Greta Gerwig, i "Booksmart", del 2019, dirigida per l'Olivia Wilde, i la filmografia d'en John Hughes.

COMENTARI: D'alguna manera, trobo que situar els kraken https://ca.wikipedia.org/wiki/Kraken entre persones resulta un pèl forçat. Per això, suposo, no m'ha engrescat massa la proposta; més enllà de la meva al·lèrgia reconeguda a les històries d'adolescents ximplets. És a dir, estèticament i tècnica, considero que està a l'altura; tampoc mata però sí alegra la vista. Diria, a més, que el conflicte entre monstres marins i el complot de la reina Nerissa, el paper de l'Annie Murphy, encaixen perfectament. O sigui que l'única pega, per mi, esdevé la humanització de les bèsties. En fi, que em deixa bastant indiferent.

EN UN MOT: Grotesca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Square One: Michael Jackson" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11033952/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició de la figura del Víctor Gutiérrez Prieto i les seves fílies.

PITJOR:
- Els 4 minuts de rètols del final.

NOTES:
1. El títol que apareix és "Square One"; després, l'aclariment "No payment was made for any of the following interviews".
2. La Sony Corporation va reclamar per drets d'autor quan la primera versió de la peça va publicar-se a Youtube; posteriorment, la companyia va enretirar la reclamació.
3. Una segona versió depurada, anomenada "Square One 2.0", va estrenar-se a Amsterdam el 18 de gener de 2020.
4. El director, en Danny Wu, menciona la plana web de na Julia Berkowitz http://themichaeljacksonallegations.com com a font d'inspiració.

COMENTARI: Hi he arribat de retop. Perquè allò que cercava inicialment era quelcom relacionat amb el món de la música per regalar-me l'oïda... I, badoc, m'he trobat una investigació sobre un cas de presumptes abusos a menors de fa 30 anys per part d'un artista... que fa 14 anys que és mort https://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Jackson. Sincerament, m'importava ben poc. De fet, malpensat que sóc, sempre havia cregut que, en lliurar diners per evitar un judici, el paio declarava la seva culpabilitat. Doncs, un cop vist allò que ens mostra aquest treball, que considero fets i proves prou objectives, m'inclino a pensar que l'acusat fou, en realitat, la víctima. Aquest és el mèrit de la peça, que no acaba de tenir una estètica suficientment polida ni enterament professional però resulta, potser, no conclusiva, mes sí convincent. Em grinyola, no obstant, que un dels arguments sigui el testimoni d'una persona, la Josephine Zohny, que diu que va escoltar que algú deia... Tret d'això, la recerca sembla seriosa.

EN UN MOT: Rèplica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL/MÚSICA: "Perfume: My Music Story" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14096790/

DURADA: 53 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els comentaris de les noies, l'Ayano Oumoto, la Yuka Kashino i l'Ayaka Nishiwaki, sobre les seves primeres actuacions de carrer a Tòquio.

PITJOR:
- El número "Story"; de començament, m'ha mort tanta electrònica.

NOTES:
1. També, es coneix com "Disney My Music Story: Perfume".
2. Juntament amb els dedicats a Sukima Switch https://www.imdb.com/title/tt14287032/ i a Yoshiki https://www.imdb.com/title/tt13925376/ formen una trilogia, dirigida pel Kentaro Takayanagi.
3. Les cançons interpretades, en aquest ordre, són "Story", d'en Yasutaka Nakata, "Jiyuu e no tobira", l'adaptació de la peça de l'Alan Menken i en Glenn Slater, "When Will My Life Begin?", "Poririzumu" i "Challenger", del Nakata, i l'adaptació de "Part of Your World", el títol d'en Howard Ashman i l'Alan Menken.

COMENTARI: He estat massa ingenu aquí perquè m'esperava quelcom amb més substància, més història, més profunditat. En lloc d'això, el que m'he trobat ha estat quatre cançons i un parell d'apunts biogràfics. És a dir, un tastet i, a sobre, tacat de Disney (òbviament). Que m'ha agradat tornar a mirar-me les Perfume https://en.wikipedia.org/wiki/Perfume_(Japanese_band)? Sí! Però és que el trio m'embadaleix amb les seves coreografies ridícules. Per cert, ha estat interessant saber d'on venen, de la Mikiko Mizuno https://en.wikipedia.org/wiki/Mikiko_(choreographer).

EN UN MOT: Minso.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

CONCERT/DOCUMENTAL: "Carole King Home Again: Live in Central Park" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26420051/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La part documental inicial en la que parlen tant la protagonista, la Carole King, com el co-productor, en Lou Adler, el promotor, en Ron Delsener, o el cap d'escenificació, el Chip Monck.

PITJOR:
- La cançó "Corazón", que pertany a l'àlbum, "Fantasy", publicat en juny de 1973.

NOTES:
1. L'esdeveniment va celebrar-se el 26 de maig de 1973 en The Great Lawn del Central Park de la ciutat nord-americana de Nova York; s'estima que 100 mil persones el van presenciar en directe.
2. La idea de convertir aquell enregistrament, inèdit durant 50 anys, en un article comercial va néixer del co-productor, en John McDermott.
3. El repertori inclou "Beautiful", "Been To Canaan", "Way Over Yonder", "Smackwater Jack", "Home Again", "Sweet Seasons", "It's Too Late", "Fantasy Beginning", "You've Been Around Too Long", "Being At War With Each Other", "That's How Things Go Down", "Haywood", "A Quiet Place To Live", "You Light Up My Life", "Corazón", "Believe In Humanity", "Fantasy End" i "You've Got A Friend".

COMENTARI: Professo admiració per la cantautora però aquest espectacle en concret em sembla una mica llufa. De manera que entenc que tinguessin el metratge amagat durant 50 anys en un calaix, esperant les noces d'or de la festa per plantejar-se la seva publicació. Per començar, m'ha saturat bastant la primera part de l'artista en solitari al piano. Els galls de la dona són comprensibles; només que no ajuden gaire. Després, l'assumpte dels imbècils enfilant-se a les bastides de la il·luminació i de so, interrompent la funció, em sembla lamentable. És el que té oferir quelcom de forma gratuïta a l'abast de qualsevol cretí sense seny ni vergonya; que et poden fotre enlaire l'invent en qualsevol moment. I, finalment, trobo la presentació general un pèl massa austera. O sigui, que les dimensions no em quadren. Dit això, repeteixo, reverència a la senyora King.

EN UN MOT: Ofrena.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       NO APLICA.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     NO APLICA.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nimona" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19500164/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 14 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- La rauxa i la simpatia del personatge principal, la Nimona, a qui dóna veu la Chloë Grace Moretz.

PITJOR:
- La lleugeresa de caràcter de la Gloreth, l'heroïna llegendària.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la gràfica d'en Nate Diana "Indy" Stevenson https://ca.wikipedia.org/wiki/ND_Stevenson, originalment, oferta com a webcomic des de juny de 2012 fins setembre de 2014; en 2015, aquesta fou publicada en paper per HarperCollins Publishers LLC i, en 2016, aparegué la versió en àudio a través del servei Audible d'Amazon.com, Inc., amb les veus de la Rebecca Soler, en Jonathan Davis, el Marc Thompson, la January LaVoy, la Natalie Gold, el Peter Bradbury i en David Pittu.
2. Inicialment, foren Blue Sky Studios, Inc. i Vertigo Entertainment les que van fer-se càrrec de la producció però van cancel·lar-la en 2021 després de l'adquisició i tancament de la primera per part de The Walt Disney Company; a principis de 2022, Annapurna Pictures, Netflix, Inc. i DNEG Animation van reprendre el projecte.
3. Durant els primers 2 minuts i mig dels crèdits, els títols s'intercalen entre il·lustracions animades; la resta de reconeixements, també van guarnits amb petits elements en moviment; al final, surt el braç de la Nimona amb un esprai vermell pintant el símbol de l'anarquia amable i, a continuació, el rètol "If you or someone you know is struggling, information and resources are available at www.wannatalkaboutit.com".
4. El ND Stevenson, creador del material original, presta la veu al Kwispy Dragon, una mascota de cereals.

COMENTARI: D'entrada, l'estètica, l'acció, una història directa de conspiració i... l'atreviment. Per exemple, de presentar-nos una protagonista amb malucs amples i cuixots força molsuts; és a dir, lluny de la bellesa canònica. Llavors, la reivindicació, tant en el vessant de l'estratificació social, amb el plebeu convertint-se en elit, com en el de la identitat sexual, representant la relació homosexual dels herois. Alhora, entenc que la naturalesa metamòrfica de la relegada es refereix a la visió no binària de l'assumpte. Quadra òptimament, tot plegat, de manera bondadosa. Ha estat un goig.

EN UN MOT: Normalitzadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zon 100 ~ Zonbi ni Naru made ni Shitai 100 no Koto ~" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20672534/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El tauró zombi.

PITJOR:
- L'exageració del tirà, el Gonzou Kosugi, interpretat pel Kazuki Kitamura.

NOTES:
1. El títol internacional és "Zom 100: Bucket List of the Dead" o "Zom 100: 100 Things I Want to do Before I Become a Zombie".
2. S'inspira en la sèrie manga homònima desenvolupada pel Haro Aso i el Kotaro Takata, publicada des del 19 d'octubre de 2018; des del 9 de juliol de 2023, s'emet una adaptació animada amb direcció col·lectiva a càrrec del Kazuki Kawagoe, el Toshihiro Maeya o el Jun Shinohara, entre d'altres, i produïda per Bug Films Inc.
3. De fons dels títols de crèdit, apareixen una mena de focs artificials alguns dels quals deixen una taca en forma de mà; en acabat, surten els relleus dels tres protagonistes i la caravana en la que viatgen; al final, es mostra el Gonzou Kosugi recollint unes jaquetes del terra.

COMENTARI: M'esperava més humor i menys carrinclonada. Perquè ja assumia que d'innovació en el gènere dels morts vivents no en trobaria pas. La qüestió és que quan s'allunya de la metàfora òbvia, és a dir, la de l'obrer oprimit que sobreviu el dia a dia com un zombi, el film s'acosta a un patró d'història de supervivència i, més tard, de paròdia d'heroi ridícul que no resulta gens atractiu. Un cop més, allò que, potser, crida més l'atenció són els efectes visuals, l'espectacle de trobar-se un Tòquio devastat. En aquest cas, bastant discrets, els retocs, per cert. Si més no, en propostes roses https://ca.wikipedia.org/wiki/Pinku_eiga, el reclam és el pit i cuixa. Aquí, malgrat que la Mai Shiraishi, que encarna la Shizuka Mikazuki, sigui molt bufona, no trobo justificació a perdre més de 2 hores aguantant metxa. Em faig vell, abans, no em costaven tant aquestes castanyes.

EN UN MOT: Terrible.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Sam Morril: I Got This" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11798038/

DURADA: 47 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- La comparació entre cigales de 30 i de 60 anys fent el paral·lelisme amb un becari i el director de l'empresa, "An old dick is like a CEO. He's like, this better be important, okay?".

PITJOR:
- L'acudit de la pornografia autista.

NOTES:
1. És el 3r especial del còmic; se'l va produir ell mateix i el va estrenar en el seu canal de Youtube en febrer del 2020; l'espectacle va sumar més d'un milió i mig de visualitzacions durant els primers 15 dies després de ser publicat; posteriorment, Comedy Central va comprar-li els drets.
2. Fou enregistrat en el Comedy Cellar at The Village Underground de la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: No tots els acudits que llança cauen bé ni totes les anècdotes que explica resulten divertides, trobo. Però, i d'això ja t'avisa, també, el propi humorista, l'estructura del material ajuda a que el monòleg quedi prou sòlid. A més, no arriba a l'hora de durada, la xerrada. De manera que no deixa gaire temps per l'avorriment. Total, que m'ha passat lleuger i em roman una bona impressió, poca cosa més.

EN UN MOT: Fluït.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The YouTube Effect" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14308574/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis de gent com l'Steve Chen, co-fundador de Youtube, la Susan Wojcicki, antiga directora de la companyia, la Brianna Wu, amenaçada de mort a través del seu canal, o la Carrie Goldberg, l'advocada que porta casos d'assetjament i abús en línia.  

PITJOR:
- No parla de les alternatives a Youtube https://ca.wikipedia.org/wiki/YouTube com, per exemple, Vimeo https://ca.wikipedia.org/wiki/Vimeo, Dailymotion https://ca.wikipedia.org/wiki/Dailymotion, Twitch https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitch, Niconico https://en.wikipedia.org/wiki/Niconico, o Youku https://en.wikipedia.org/wiki/Youku.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits surt el rètol "Dedicated to the memory of Kevin Gallagher and Jay Leiderman".
2. Fou la productora, la Gale Anne Hurd, que va proposar-li al director, l'Alex Winter, l'elaboració del projecte en base a feines anteriors del mateix, com "Downloaded" https://www.imdb.com/title/tt2033981/, del 2013, o "Deep Web" https://www.imdb.com/title/tt3312868/, del 2015; ell, pel seu compte, ja havia estat fent recerca sobre QAnon https://ca.wikipedia.org/wiki/QAnon i la influència de les xarxes socials en la seva proliferació.

COMENTARI: Sí que trobo interessant l'assumpte de l'algorisme de recomanació de clips de la plana en qüestió que, suposadament, afavoreix contingut polèmic i amb discurs d'odi per raons deliberadament comercials. Però, potser, caldria mirar el codi del programari per esbrinar ben bé el procés que el servei porta a terme a l'hora de seleccionar els seus suggeriments; cosa que seria bastant feixuga, m'ensumo. Els influenciadors que hi surten opinant m'han fet molta ràbia; sobretot, la família repel·lent de Honolulu, a Hawaii. Jo, que sóc un envejós de merda. I el tonet del missatge final, com que Google és un monstre fora del control dels estats, em sembla entre ingenu i demagògic. Bé per les entrevistes però crec que no m'ha aportat gaire.

EN UN MOT: Oportunista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Black Mirror - Temporada 6a" (15 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2085059/episodes?season=6

DURADA: 304 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La proposta de true crime https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real escocesa.

PITJOR:
- Diferents elements, com que la missió espacial no tingui una supervisió governamental estreta o que la bèstia, suposada dona-llop, sigui vulnerable a les bales de plom (no ho són, només, a les d'argent?).

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Joan Is Awful" https://www.imdb.com/title/tt20247352/, "Loch Henry" https://www.imdb.com/title/tt27731608/, "Beyond the Sea" https://www.imdb.com/title/tt27731623/, "Mazey Day" https://www.imdb.com/title/tt27731663/ i "Demon 79" https://www.imdb.com/title/tt27731671/.
2. Durant els crèdits del primer episodi, s’intercalen escenes i, al final, es mostra el moment de la cagarada a l’església de la Joan original, interpretada per la Kayla Lorette.
3. Els rodatges es van portar a terme a partir de juny de 2022 en indrets del Regne Unit, com Crowthorne, Datchet, Londres, Arrochar, Inverary, Rye, Worthing, Swale, Selling, Dungeness, Chilham o Harrow, i de la península ibèrica, com L'Eliana, a prop de València, i a Marbella, Estepona o Coín.
4. Per "Joan Is Awful" https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Is_Awful, el guionista, en Charlie Brooker, va inspirar-se en "The Dropout" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dropout; per "Loch Henry" https://en.wikipedia.org/wiki/Loch_Henry, en els crims del Jeffrey Dahmer i del John Wayne Gacy; "Beyond the Sea" https://en.wikipedia.org/wiki/Beyond_the_Sea_(Black_Mirror) fou escrit com a reacció al confinament imposat per la COVID-19 i prenent elements del Helter Skelter scenario https://en.wikipedia.org/wiki/Helter_Skelter_(scenario); "Mazey Day" https://en.wikipedia.org/wiki/Mazey_Day_(Black_Mirror) es situa en el moment en el que tothom amb un telèfon amb càmera es convertia en paparazzo i, originalment, havia de presentar-se amb l'etiqueta "Red Mirror"; i "Demon 79" https://en.wikipedia.org/wiki/Demon_79 fou el primer lliurament de la temporada en ésser escrit.

COMENTARI: Se m'ha fet força feixuga, la sèrie; i, en especial, el lliurament central dels astronautes que, a més de caure bastant antipàtic, dura 79 minuts. Cert que el darrer conte, el dels sacrificis demoníacs, també resulta un pèl llarg per tractar-se de l'episodi d'una sèrie antològica, amb els seus 73 minuts. Però aquest, almenys, destil·la unes gotetes d'humor, gràcies al personatge del Gaap, encarnat pel Paapa Essiedu, les quals amenitzen tot l'assumpte. Després, el primer, el de les simulacions, planteja quelcom que no em quadra, un procés recursiu absurd en el context de ficció. No; des del meu coneixement limitat, diria que la tecnologia quàntica no es pot considerar màgia. I el de la licantropia, bé... enginyós, tampoc ho seria gens. Així que em deixa més aviat poc satisfet. Que no m'esperin en una propera temporada!

EN UN MOT: Abús.

PAÍS:           GB, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!