dilluns, 31 de desembre del 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kyojin to gangu" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0051834/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa entre l'ídol i l'aprenent en la que la noia li demana de ser el seu amant, ell la rebutja i acaben barallats.
Pitjor: El truc de sobreposar la imatge de l'encenedor que no dóna flama amb les de la fàbrica processant llaminadures; recurs també utilitzat en una sessió de fotografia. Alguns dels enquadraments del número musical que executa al teatre la Hitomi Nozoe, fent de la Kyoko Shima.
Curiositat: Basada en la història escrita pel Takeshi Kaikou.

Comentari:
Dinàmica, frenètica, engrescadora i amb una protagonista plena de carisma. Llàstima del final indefinit. En una de les darreres escenes es defineix com a tret del tarannà japonès això de "treballar al màxim per sobreviure" i em queda el dubte de si es tracta d'una declaració o d'una sàtira. Il·lustrativa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Interview" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2788710/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La broma amb el cognom que fa en Dave Skylark, interpretat pel James Franco, quan el dictador li mostra el tanc soviètic, regal d'en (Ióssif) Stalin, dient que al seu país l'anomenen, (Sylvester) Stallone. L'esclat de l'helicòpter a càmara lenta sobre les notes de la cançó "Firework" de Katy Perry. L'estètica dels títols de crèdit del final.
Pitjor: L'entrevista.
Curiositat: La idea se li va acudir a l'Evan Goldberg quan el poder a Corea del Nord l'exercia en Jong-Il Kim. El 25 de juny del 2014, l'Agència Central de Notícies de Corea va condemnar la pel·lícula oficialment. El 17 de desembre del 2014, el film va ser amenaçat per un grup anomenat GOP (Guardians de la Pau, per les inicials en anglès); l'endemà, Sony Pictures anuncià que n'anulava l'exhibició. Però, finalment, el dia de nadal va estrenar-se a cinemes seleccionats i a través d'altres plataformes.

Comentari:
La presència del Seth Rogen en el projecte ja avança el que ens trobarem, una poca-soltada plena d'escatologia crua, acudits sexuals fàcils i mofa a tort i a dret, sovint, autoparodiant-se, arribant al ridícul i a la vergonya aliena. No obstant això, l'atmosfera resulta prou còmica i, de tant en tant, fa gràcia per acumulació d'estupideses. Interessant pel rebombori mediàtic que acompanyà la seva estrena; per altra banda, insubstancial.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 30 de desembre del 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Black Mirror - White Christmas" (16 de Desembre del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3973198/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El concepte de la còpia de l'ànima utilitzada per extreure la confessió. 
Pitjor: El primer episodi, la història de l'alumne de seducció, és el més fluix. La mecànica del bloqueig de persones sembla bastant millorable.
Curiositat: Capítol especial de nadal entre la segona i la tercera temporada de la sèrie "Black Mirror". La cadena, Channel 4, comptava amb pressupost per a una hora però els productors executius van allargar-lo un quart extra.

Comentari:
Entretinguda, interessant a l'estil dels arguments de la mítica "Twilight Zone", composada per tres relats prou ben interconnectats i suggeridors. Sobretot, efectiva. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Meitantei Konan: Tengoku e no Kauntodaun" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1073223/
Nota SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El programari d'envelliment facial, avançant-se uns quants anys a les aplicacions d'oci dels telèfons intel·ligents.
Pitjor: L'estúpid joc de comptar segons per guanyar el Ford Mustang Cobra convertible. La poca-soltada de saltar amb el cotxe d'una torre a l'altra per aterrar a una piscina.
Curiositat: Cinquè lliurament en llarga durada de la franquícia del personatge creat pel Gosho Aoyama. L'alçada de la torre (fictícia) més alta, on transcorre l'escena final, és de tres-cents dinou metres; l'any de l'estrena, l'edifici més alt del Japó era el Yokohama Landmark Tower amb 296 metres, inaugurat el 1993.

Comentari:
Argument poc robust en el que les dues línies que conflueixen es fan nosa. El gratacel esclatant, ni impressiona ni és original. I la resta de detalls tampoc emocionen gaire. De fet, el que he trobat més plaent ha estat la seqüència final de títols amb imatges reals del Mont Fuji des de diferents angles amenitzada amb la cançó "Always", interpretada per la Mai Kuraki i composada per la Aika Ono (utilitzada, després, al fragment final dels episodis de la sèrie des del 233è al 247è).

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Man Up" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3064298/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara d'en Rory Kinnear, interpretant el Sean, en l'escena del petó al cubicle dels lavabos del lloc de bitlles. A casa dels pares de la Nancy, encarnada en la Lake Bell, durant la festa, el pla en el que en Sean li empastifa la cara amb mousse de xocolata. 
Pitjor: La coreografia del ball al pub Rosita's al ritme de les notes de "The Reflex" de Duran Duran.
Curiositat: Basada en una experiència de la guionista del film, la Tessa Jo Morris.

Comentari:
Ja ho tenen, algunes comèdies romàntiques, això de combinar uns quants moments de vergonya aliena amb altres de ridícul hilarant. El balanç, en aquest cas, resulta favorable. M'ha entretingut i, allò més important, m'ha fet riure. També, l'encís de la City pot haver-hi influït una mica. Plaent i divertida. 

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 29 de desembre del 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Les valseuses" (1974)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0072353/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La despreocupació pueril que transmet l'escena final. Els dos cops que el Jean-Claude i en Pierrot, interpretats pel Gérard Depardieu i en Patrick Dewaere, llencen al riu la Marie-Ange, encarnada en la Miou-Miou.
Pitjor: El desflorament de la nena de 16 anys.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima escrita en 1972 pel mateix director, en Bertrand Blier. El final planificat era la mort dels tres personatges principals a causa d'un accident de cotxe. El títol és argot en francès que anomena els pebrots, és a dir, els testicles.

Comentari:
Deixant a banda les malifetes execrables dels galifardeus, el film mostra naturalment un bon ventall d'imatges i situacions peculiars que mantenen el pols i la tensió narrativa. En aquest aspecte, sap greu que la versió visionada hagi estat una de retallada. Entre els fragments inèdits (per a mi) estaria, a mode d'exemple, un encontre homosexual entre els protagonistes. Part de l'atractiu de l'obra, però, rau en l'atmosfera dels setanta potenciada per alguns escenaris fotografiats. Malgrat tot, grata.

Perdoneu per la meva ignorància!