MONÒLEG: "Felicia Madison: Better Than Sex" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31490705/

DURADA: 48 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de les classes de SoulCycle https://en.wikipedia.org/wiki/SoulCycle i la preferència de l'encoratjament negatiu en comptes del reforç positiu.

PITJOR:
- El to barat i vulgar d'algunes de les gràcies, com "Three years I had to be on my best behavior. I was cooking, cleaning, swallowing... I'm kidding. I don't clean".

NOTES:
1. La foto de promoció de l'espectacle s'inspira en una imatge de la pel·lícula de 1983, dirigida per l'Adrian Lyne, "Flashdance" https://ca.wikipedia.org/wiki/Flashdance, i tenia una dècada d'antiguitat.
2. Originalment, la humorista volia anomenar l'especial "45 years a woman" en referència a l'aniversari del seu bat mitzvah https://ca.wikipedia.org/wiki/Benei_mitsv%C3%A0.
3. Va enregistrar-se en el West Side Comedy Club de Nova York, un local gestionat per la mateixa artista.

COMENTARI: Domina prou bé l'escena però les seves ocurrències de maduresa i de maternitat abnegada no m'han donat motius per riure. Encara menys quan adopta un posat de desmenjada que complementa amb rèpliques altives com "I said I was depressed, not beneath you!". Reconec que, segurament, suggestionat per la menció del sexe en el títol, mirant-la m'ha passat pel cap el terme MILF https://ca.wikipedia.org/wiki/MILF. Tot i que, després d'escoltar el que explica, l'ema tiri a "Menopausal" i, l'efa, a "Flee from". Per cert, l'assumpte del "Better Than Sex" deriva d'una història sobre el nom de cert cosmètic en la que deixa anar un altra parideta d'allò més tòpica, "they're not targeting me, because if they were, it'd be called Better Than Sleep". I la bona de la Felicia confessa, li he sentit a dir en una entrevista, que utilitza el ChatGPT https://ca.wikipedia.org/wiki/ChatGPT per embellir els seus monòlegs. Potser, per això sona tant comú i corrent.

EN UN MOT: Arrogant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Back in Action" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21191806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'avió que va topant amb els pics nevats, va perdent trossos i s'acaba estimbant.

PITJOR:
- Tot l'assumpte familiar carrincloneja, tant la relació entre la parella Foxx-Diaz i els fills, la McKenna Roberts i el Rylan Jackson, com la de l'Emily amb la seva mare, la Ginny, els papers de la Cameron Diaz i la Glenn Close, respectivament.

NOTES:
1. El títol apareix passats 14 minuts de l'inici de la pel·lícula; el primer minut de crèdits va acompanyat per unes animacions que reprodueixen escenes de la història.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a llocs d'Anglaterra, com Londres o Waddesdon, i a Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia, entre desembre de 2022 i abril de 2023.
3. En abril de 2023, el Jamie Foxx https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamie_Foxx, que fa el personatge del Matt, va patir una hemorràgia cerebral https://ca.wikipedia.org/wiki/Hemorr%C3%A0gia_cerebral que li provocà un atac de feridura https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_vascular_cerebral.

COMENTARI: Va d'un extrem a l'altre i de més a menys, naturalment. És a dir, ens ofereix algunes escenes d'acció trepidant i, acte seguit, ens avorreix amb conflictes d'adolescents o retrets afectius. Ara els espies semblen súper astuts; de sobte, s'exposen de la manera més barata. El colofó del despropòsit, diria, arriba amb la recuperació de la clau Industrial Control Systems (ICS) i la seva utilització fortuïta a càrrec del Nigel, el rol del Jamie Demetriou https://en.wikipedia.org/wiki/Jamie_Demetriou, un capsigrany amb accent britànic ben emfatitzat (el Nigel) que tira més a grotesc que a còmic. No obstant això, trobo que la carta del retirat que torna a l'activitat recuperant hàbits està raonablement ben jugada; allò del "on va haver foc sempre queda caliu". Em sap greu observar, però, que es palesa el pes dels cinquanta en la Cameron Diaz https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameron_Diaz. No m'esperava gaire. O sigui que... bé!

EN UN MOT: Intermitent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Drop" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32149847/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc de la Violet Gates posant el verí en la pannacotta https://ca.wikipedia.org/wiki/Panacota del Richard, els papers de la Meghann Fahy i el Reed Diamond, respectivament.

PITJOR:
- L'absoluta ineficiència del sicari, interpretat pel Benjamin Pelletier.

NOTES:
1. La tecnologia presentada es basa en el servei AirDrop d'Apple Inc https://ca.wikipedia.org/wiki/AirDrop.
2. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol, "If you or someone you know is experiencing domestic abuse, please remember you are not alone. There is always help available, please reach out to local support groups or organisations"; també, la dedicatòria, "This film is dedicated to the joyful memory of Ron Lynch", pel productor executiu.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets d'Irlanda, com Dublín o els Ardmore Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Ardmore_Studios de Bray, en el comtat de Wicklow, durant la primavera de 2024.
4. A partir d'un pressupost d'11 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 28.

COMENTARI: Diu que el director, en Christopher Beau Landon https://en.wikipedia.org/wiki/Christopher_Landon_(filmmaker), va confessar en una sessió de precs i preguntes que el primer esborrany del guió marcava l'assetjador com el germà del marit difunt de la protagonista en una missió venjativa i que va ser ell qui va suggerir augmentar la rellevància en la història del Henry Campbell, el personatge que encarna el Brandon Sklenar. La qüestió és que, al final, van convertir l'argument en una mena de complot polític que grinyola per tot arreu. Cert que provoca l'angoixa pretesa i, d'alguna manera, denuncia la violència domèstica https://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%A8ncia_dom%C3%A8stica. Això és positiu. Però la vetllada en el restaurant esdevé més aviat avorrida i carregosa. El desenllaç, a més, sembla molt forçat. És a dir, no calia explicar a l'agressor que acabava de ser emmetzinat. M'ha decebut.

EN UN MOT: Efectista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Gorilla" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031387/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que el goril·la arreplega la Norma Denby, el paper de l'Anita Louise, i baixa, des de la teulada, per la façana de la mansió.

PITJOR:
- La comicitat nul·la dels Ritz Brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Ritz_Brothers, que interpreten els detectius Garrity, Harrigan i Mulligan.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima del 1925 escrita pel Ralph Spence https://en.wikipedia.org/wiki/The_Gorilla_(play).
2. La 20th Century-Fox https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios va demandar els Ritz Brothers perquè no es van presentar al rodatge; els germans eren reticents a aparèixer en una pel·lícula de sèrie B https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rie_B_(cinema).
3. El paper del Bela Lugosi, originalment, havia de fer-lo en Peter Lorre.

COMENTARI: La impressió que queda és la de despropòsit, d'incoherència, d'improvisació inepta, d'aprofitament d'elements sense solta ni volta. La mateixa aparició en escena del primat, en Poe, l'Art Miles disfressat de simi, resulta totalment improcedent. El nom de l'animal se suposa que és un homenatge a l'Edgar Allan Poe; perquè en una adaptació cinematogràfica titulada "Sherlock Holmes in the Great Murder Mystery" https://www.imdb.com/title/tt0299137/ del seu relat de 1841, "The Murders in the Rue Morgue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_crims_de_la_Rue_Morgue, un goril·la fugitiu comet un assassinat. Però, aquí, la bèstia no cal, no encaixa. Igual que no lliguen la majoria dels pretesos gags i gracietes que intenten tant els germans Ritz com una desafortunada Patsy Kelly en el seu rol de la Kitty, la minyona cridanera. Entenc, doncs, que tal porqueria caigués en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic per manca de renovació dels drets d'autor.

EN UN MOT: Malbaratament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Why will we not find the Gorilla in there? Now, listen you! I've had... Let that be a lesson to you.
---
Jimmy Ritz as Garrity
Harry Ritz as Harrigan
Al Ritz as Mulligan
Bela Lugosi as Peters

LLARGMETRATGE: "Kansas City Confidential" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044789/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els personatges de l'Eddie, encarnat pel Paul Dubov, el Rick, en Ric Roman, i la seva al·lusió a Iwo Jima https://ca.wikipedia.org/wiki/Iwo_Jima.

PITJOR:
- L'aparició de la Helen Foster, el paper de la Coleen Gray, en el complex turístic mexicà.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Kansas City 117"; al Regne Unit, va anomenar-se "The Secret Four".
2. Després dels rètols de presentació, apareix el pròleg, "In the police annals of Kansas City are written lurid chapters concerning the exploits of criminals apprehended and brought to punishment. But it is the purpose of this picture to expose the amazing operations of a man who conceived and executed a 'perfect crime,' the true solution of which is NOT entered in ANY case history, and could well be entitled 'Kansas City Confidential'".
3. En John Payne li va trencar les costelles al Jack Elam en una escena de brega.
4. Durant el rodatge, el John Payne i la Coleen Gray van iniciar una relació amorosa que va allargar-se fins l'any següent.

COMENTARI: Això del policia ressentit, en Tim Foster, el rol a càrrec del Preston Foster, que cerca una rehabilitació a base de resoldre un crim de collita pròpia m'encaixa bastant. L'assumpte de l'anonimat entre la colla de malfactors i la repartició diferida del botí, també. El que no m'acaba de quadrar és la logística de tot plegat, vehicles, viatges, comunicacions, moviment dels diners entre països... Em sembla una gestió massa discreta, la que fa el senyor Big, o una inoperància de les autoritats massa flagrant. L'altra qüestió que em grinyola força és la mena de missió venjativa que engega el protagonista... perquè no troba feina. Quin fatxenda! I, finalment, em sorgeix el dubte de la jurisdicció. Per parar una trampa, no sortia més a compte fer la convocatòria dels delinqüents en sòl nord-americà? No sé... trontolla.

EN UN MOT: Ranca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I thought the law said a man was innocent until proven guilty.
---
John Payne as Joe Rolfe
Coleen Gray as Helen Foster

LLARGMETRATGE: "Novocaine" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29603959/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La consideració del Nathan Caine amb l'Earl, els rols interpretats pel Jack Quaid i el Lou Beatty Junior, respectivament.

PITJOR:
- La incompetència dels policies del SDPD https://en.wikipedia.org/wiki/San_Diego_Police_Department, el Coltraine Duffy i la Mincy Langston, els papers del Matt Walsh i la Betty Gabriel, respectivament.

NOTES:
1. En alguns indrets, va anomenar-se "Mr. No Pain" o "Novocaine - No Pain".
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 34.
3. L'argument té alguna similitud amb el del film de 2018, "Mard Ko Dard Nahin Hota" https://www.imdb.com/title/tt8055888/, escrit i dirigit pel Vasan Bala.
4. El rodatge es va portar a terme entre abril i desembre de 2024 en Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.

COMENTARI: Diu que els directors, en Dan Berk i el Robert Olsen, pretenien ser meticulosos pel que fa al càstig que rebia el Nathan Caine per tal de mantenir l'acció dins d'allò raonablement versemblant. Perquè, al cap i a la fi, no es tractava de presentar el paio com un súper heroi. Em sembla que no van esforçar-se prou; no crec que cap cos de la complexió del Jack Quaid pogués suportar, amb o sense dolor, les pallisses que entoma el protagonista. Més enllà d'això, del repertori d'agressions, danys i lesions més o menys sòrdides que amenitzen la sessió, ens trobem la història d'un atracament vulgar i corrent amb una seducció pel mig, l'honor de l'Amber Midthunder encarnant la Sherry Margrave, bastant estàndard. Ah! I l'histrionisme d'un Ray Nicholson https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Nicholson que sembla que parodiï el seu pare. Bé. almenys, el personatge del Jacob Batalon, en Roscoe Dixon, aporta certa simpatia a l'assumpte.

EN UN MOT: Carnissera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Devil Bat" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032390/

DURADA: 68 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El laboratori del doctor Paul Carruthers, el paper del Bela Lugosi https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi, i els passadissos secrets de casa seva.

PITJOR:
- Els ratpenats i els seus atacs de pa sucat amb oli.

NOTES:
1. Un títol alternatiu fou "Killer Bats".
2. En 1946, va estrenar-se la seqüela, "Devil Bat's Daughter" https://www.imdb.com/title/tt0038470/, dirigida pel Frank Wisbar; el mateix any, "The Flying Serpent" https://www.imdb.com/title/tt0038531/, una revisió del guió del John Thomas Neville, sota la batuta d'en Sam Newfield; i, en 2020, va sortir "Revenge of the Devil Bat" https://www.imdb.com/title/tt4940000/, a càrrec del Ted Moehring.
3. Després dels títols de presentació, apareix el rètol, "Foreword: All Heathville loved Paul Carruthers, their kindly village doctor. No one suspected that in his home laboratory on a hillside overlooking the magnificent estate of Martin Heath, the doctor found time to conduct certain private experiments — weird, terrifying experiments".

COMENTARI: El ressentiment malaltís del metge arrogant en relació a la fortuna aconseguida gràcies a la seva fórmula pel Martin Heath i el Henry Morton, els personatges a càrrec de l'Edward Mortimer i el Guy Usher, respectivament, estableix una premissa prou potent. El que no s'aguanta gaire és la combinació entre el gigantisme elèctric de les ratapinyades i l'esquer químic experimental que les converteix en assassines teledirigides. És a dir, com a estratègia homicida es veu massa enrevessada i poc robusta, si més no, tal com es presenta. Per altra banda, la intrusió dels periodistes encarnats pel Dave O'Brien i en Donald Kerr en la investigació sembla força impròpia. L'un representa el galant, l'altre, el llondro en zel. Això del zel va pels jocs poca-soltes entre el fotògraf i la minyona, la Yolande Mallott https://en.wikipedia.org/wiki/Yolande_Donlan; una mica lamentables. El resultat de tot plegat, ni gràcia ni por; més aviat, pena.

EN UN MOT: Bestiesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I'm sure it'll be just a waste of time...
---
Bela Lugosi as Dr. Paul Carruthers

LLARGMETRATGE: "Made for Each Other" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031602/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La frase que diu la Louise Beavers encarnant la Lily, "Never let the seeds stop you from enjoying the watermelon".

PITJOR:
- L'agressivitat de l'Annie, la cuinera, interpretada per l'Esther Dale.

NOTES:
1. L'Edmund E. Fellegi, un tècnic d'efectes especials, va morir en un accident en el rodatge de l'escena de la festa de cap d'any.
2. La producció, que es va desenvolupar entre agost i octubre de 1938, generà unes pèrdues d'aproximadament 300 mil dòlars.
3. El programa "Lux Radio Theatre" https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre va emetre dues adaptacions radiofòniques d'1 hora de durada de la pel·lícula; la primera, en la que participaren la Carole Lombard i el Fred MacMurray, el 19 de febrer de 1940, la segona, comptant amb el James Stewart i la Marsha Hunt, el 17 de desembre de 1945.

COMENTARI: He trobat a faltar la comèdia que anunciava alguna sinopsi i que, francament, era l'únic al·licient per a mi. Perquè, de cara al balanç humorístic, el James Stewart fent de babau badoc no compta en absolut. De fet, aquest tarannà de carallot del John Horace Mason, el personatge que interpreta l'actor aviador https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Stewart, esdevé tant carregós com la resta de situacions desagradables comunes que ens regala el film, siguin problemes domèstics de la jove amb la sogra, criades impertinents o urgències mèdiques infantils en forma de pulmonia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pneum%C3%B2nia. Lligat a això darrer, l'èpica aeronàutica convertida sobtadament en titular de rotatiu em sembla una tant postissa. Total, que en el context de la Gran Depressió https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Depressi%C3%B3, em costa molt sentir cap mena d'empatia per un advocat amb minyona, encara que el paio pateixi crisi existencial.

EN UN MOT: Matrimonial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

One needs all one's time and energy for a career.
---
Lucile Watson as Mrs. Harriet Mason

LLARGMETRATGE: "Cyrano de Bergerac" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042367/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Christian de Neuvillette provoca reiteradament en Cyrano de Bergerac, els papers del William Prince i el José Ferrer, respectivament, parlant de nassos.

PITJOR:
- La situació en la que el Cyrano ha de distreure l'Antoine, Comte de Guiche, el personatge encarnat pel Ralph Clanton, per evitar que la cerimònia de casament entre la Roxane, la Mala Powers, i el Christian pugui ser interrompuda.

NOTES:
1. Es basa en la traducció d'en William Brian Hooker de la peça de teatre homònima del 1897 escrita per l'Edmond Eugène Alexis Rostand https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre).
2. En la 23a edició dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1950, li va ser atorgat el guardó com a Best Actor al José Ferrer; i, en la 8a dels Golden Globe Awards https://en.wikipedia.org/wiki/8th_Golden_Globe_Awards, el de Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Drama.
3. En 2022, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. La United Artists https://ca.wikipedia.org/wiki/United_Artists va reportar una pèrdua causada per la pel·lícula de 300 mil dòlars.

COMENTARI: El text i la història són els que són però ni la posada en escena ni els recursos tècnics no acompanyen gaire una presentació que es percep un tant mesquina. De manera que em queda la impressió que tot plegat es redueix a la topada inicial contra el vescomte de Valvert, l'Albert Cavens, el moment de suplantació sota el balcó de la Roxane i la revelació final amb un protagonista ja moribund. Perquè altres bases, com la brega del nas gros amb els mercenaris en defensa del Ragueneau, en Lloyd Corrigan, o la mateixa batalla contra els espanyols del Setge d'Arràs https://en.wikipedia.org/wiki/Siege_of_Arras_(1640), suggereixen ben poca cosa; soroll. Evidentment, simplifico un pèl massa aquí. Segurament, l'idioma també hi juga en contra de la proposta del Michael Gordon. Acabo de revisar escenes de l'adaptació d'en Xavier Bru de Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Bru_de_Sala_i_Castells a càrrec de la Companyia Josep Maria Flotats https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Flotats_i_Picas i... ni punt de comparació.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Observe! Monsieur, your nose, your nose is rather large.
—Rather?
—Oh, well...
—Is that all?
—Well, of course, you...
—Ah, no, young sir, you're too simple. Why, you might have said a great many things! Why waste your opportunity? For example, thus...
Aggressive:
I, sir, if that nose were mine, I would have it amputated on the spot.
Practical:
How do you drink with such a nose? You must have had a cup made especially.
Descriptive:
'Tis a rock, a crag, a cape. A cape? Say rather, a peninsula!
Inquisitive:
Uh, what is that receptacle, a razor case or a portfolio?
Kindly:
Ah, do you love the little birds so much that when they come and sing to you, you give them this to perch on?
Cautious:
Take care! A weight like that might make you top-heavy.
Eloquent:
When it blows the typhoon howls and the clouds darken.
Dramatic:
When it bleeds...the Red Sea.
Simple:
Eh, when do they unveil the monument?
Military:
Beware, a secret weapon!
Enterprising:
What a sigh for some perfumer!
Respectful:
Uh, sir, I recognize in you a man of parts, a man of...prominence.
Or, Literary:
Was this the nose that launched a thousand ships?
These, my dear sir, are things you might have said had you some tinge of letters or of wit to color your discourse. Bit wit not so. You never had an atom. And of letters, you need but three to write you down, a..s..s. Ass!
—You, sir! Dolt! Bumpkin! Fool!
—How do you do, and I, Cyrano Savinien Hercule de Bergerac.
---
José Ferrer as Cyrano de Bergerac
Albert Cavens as the Viscount de Valvert

LLARGMETRATGE: "Mickey 17" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12299608/

DURADA: 137 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La paròdia del Trump https://ca.wikipedia.org/wiki/Donald_Trump que s'empesca el Mark Ruffalo fent del Kenneth Marshall.

PITJOR:
- El moment, durant la trobada per sopar, en el que la Toni Collette, que interpreta el paper de l'Ylfa Marshall, arrenca a cantar.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2022, "Mickey7" https://en.wikipedia.org/wiki/Mickey7, escrita per l'Edward Ashton.
2. A partir d'un pressupost de 118 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 132.
3. El nom del planeta de glaç, Niflheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Niflheim, prové de la mitologia escandinava https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica.
4. Cap el final dels títols de crèdit, apareix el rètol, "In loving memory of HAYDN GWYNNE", dedicat a l'actriu anglesa https://en.wikipedia.org/wiki/Haydn_Gwynne que interpreta una congressista.

COMENTARI: Els efectes especials i la resta d'aspectes tècnics formals són adequats, correctes, sense merèixer més consideració. Però, entre una trama vulgar del cagar, pròpia de la pitjor revista de polpa https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_(literatura), i uns personatges mancats completament de carisma, diria, fins i tot, repel·lents, el producte es converteix en una bola indigesta que no aconsegueix altra cosa que avorrir. L'únic element suggeridor que ofereix és la impressió de cossos per a la generació de rèpliques humanes. El problema rau en que el tractament de l'assumpte, com l'intent de debat ètic sobre la clonació, es tracta de manera tant matussera i superficial que esdevé una presa de pèl.

EN UN MOT: Prescindible.

PAÍS:           EUA, COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "My Dear Secretary" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040626/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La desfilada de candidates, la Hilda Sneebacher, la Clay Pidgeon i la Dawn O'Malley, a càrrec de la Jody Gilbert, la Helene Stanley i la Gale Robbins, respectivament.

PITJOR:
- La nul·la integritat de l'Stephanie Gaylord, encarnada per la Laraine Day https://en.wikipedia.org/wiki/Laraine_Day.

NOTES:
1. El Harry M. Popkin va pagar 100 mil dòlars per la història i preveia comptar amb The Twentieth Century-Fox Film Corporation https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios pel projecte.
2. En la seva edició d'octubre de 1948, la revista Modern Screen https://en.wikipedia.org/wiki/Modern_Screen va publicar que en Harry M. Popkin, un dels productors, i la Laraine Day, l'estrella de la pel·lícula, es discutien força al plató.

COMENTARI: No sé si m'han tocat més la pera les rebequeries d'un escriptor carallot, encarnat pel Kirk Douglas, que fa tota la fila de farsant, o les incoherències de la bleda sotmesa, la Laraine Day, que passa de l'ofensa al matrimoni en una aclucada d'ulls. Perquè el relat sembla tenir poca substància i estar farcit de parides supèrflues, com el gag recurrent del Ronnie Hastings, en Keenan Wynn, fent de mestressa de casa, que ni duen enlloc ni fan gràcia. Tot plegat, massa superficial, massa frívol, massa fluix, massa innecessari. D'acord. He de reconèixer que els Douglas sempre m'han semblat actors de fesomia antipàtica. O sigui que la predisposició ja era poc favorable.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Sniff, sniff!
Here's a handkerchief.
Kchoo, kchoo!
Gesundheit to you!
Let yourself go and blow!
Oh... Let yourself go and blow!
---
Keenan Wynn as Ronnie Hastings
Irene Ryan as Mary

LLARGMETRATGE: "Carne de fieras" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027424/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obsessió per les burilles del nen, el Perragorda, interpretat pel José Díaz.

PITJOR:
- L'atac psicopàtic final del Lucas, el personatge a càrrec de l'Armand Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Estivalis_Calvo, el propi director i guionista.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1936 en indrets de Madrid, com els Estudios Cinearte, el Parque del Retiro, la Playa de Madrid, la Glorieta de Atocha o el Teatro Maravillas; però, fou el Patronato Municipal Filmoteca de Zaragoza el que, en l'any 1992, va encarregar-se de la postproducció sota la direcció del Ferrán Alberich Rodríguez.
2. L'objectiu de l'Arturo Carballo, el productor, era reproduir cinematogràficament l'èxit que havia tingut el número nudista que la Marlène Grey, coneguda com "La Venus Rubia", representava juntament amb un domador de lleons, anomenat Georges Marck, en els teatres de Madrid.
3. En Juan Antonio Ríos Carratalá, l'assagista, explica en el seu text de 2010, "El tiempo de la desmesura, Historias insólitas del cine y La Guerra Civil Española", que la feina del José Estívalis Calvo fou remunerada amb 30 mil pessetes.
4. El context de la Guerra Civil Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola va impedir la seva estrena i les bobines van quedar emmagatzemades en el Cine Doré https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Dor%C3%A9, propietat del productor; més tard, acabarien en El Rastro https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Rastro_de_Madrid.

COMENTARI: No puc destacar res més que l'atreviment d'exhibir durant força estona els pits de la rossa francesa, la Marlène Grey, en el que pretenia ser un producte comercial de l'època. La resta és una barreja de sainet ranci i d'aparador deslluït d'artistes de segona. En aquest sentit, apareixen fent les seves cosetes la vedet, Tina de Jarque https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_de_Jarque, el baríton, l'Antonio Galán, i un monologuista poca-solta exempt de gràcia identificat com Rafael Arcos. L'orfe, el Perragorda, esdevé repel·lent amb les seves rèpliques i deixant anar expressions impròpies d'un nen, tals que "¡No te pierdas por una mala mujer!". A més, el tractament de la seva adopció queda bastant carrincló per un excés d'efusió que li professen els adults combinat amb frases demagògiques dites, com "si todos los españoles hicieran lo que nosotros se habían acabado los hijos del arroyo". Argument pobre, talent escàs, recursos curts; la impressió que en resulta de tot plegat és de limitació.

EN UN MOT: Populista.

PAÍS:           REPÚBLICA ESPANYOLA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Mientras haya cerveza... ¡Pss!
---
Pablo Álvarez Rubio as Pablo
Alfredo Corcuera as Picatoste

DOCUMENTAL: "Minted" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27548035/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip de la venda del primer NFT https://ca.wikipedia.org/wiki/Criptovalor_no_fungible, "Cars", de la Jennifer i el Kevin McCoy https://en.wikipedia.org/wiki/Jennifer_%26_Kevin_McCoy.

PITJOR:
- La prominència atorgada al Michael Joseph Winkelmann https://en.wikipedia.org/wiki/Mike_Winkelmann.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, es mostren els rètols, "Justin's NFT 'Twin Flames #49' is the 7th highest selling photograph of all time. He continues to make NFTS central to his art practice", "Karina migrated to Spain, and ultimately to the United States, where she lives with her daughter" i "Latashá is working on her next album. She continues to educate BIPOC communities about NFTs and blockchain".
2. Tant l'art digital com la cadena de blocs https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadena_de_blocs eren assumptes de l'interès personal d'en Nicholas Bruckman https://en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Bruckman, el director.

COMENTARI: Al cap i a la fi, com amb qualsevol eufòria especuladora https://ca.wikipedia.org/wiki/Tulipomania, tot es redueix a oferta, demanda i oportunitat. Em fa l'efecte que l'art o la creació artística queda molt en segon terme aquí. De fet, trobo algunes de les peces que s'exhibeixen bastant mediocres (per no dir brossa). Però, bé, la crònica resulta prou curiosa per dedicar-li una estoneta. Les històries de les noies de Nigèria, la gent reprimida de Cuba o el cas d'apropiació indeguda de la Lois van Baarle, àlies Loish, encara desperten certa simpatia. D'altres, com la del fotògraf orfe, enveja porca. I la cobertura, que abasta des de l'esclat a l'esvaïment, és oportuna.

EN UN MOT: Febrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Topper Returns" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034303/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La baralla entre el mariner i el capità del vaixell, els papers del John Kelly i el George Lloyd, respectivament.

PITJOR:
- L'escàs rigor de la trama i la lleugeresa de l'argument.

NOTES:
1. És el 3r i darrer lliurament d'una trilogia de comèdies inspirades en les novel·les del James Thorne Smith, Jr. https://en.wikipedia.org/wiki/Thorne_Smith sobre el personatge, en Cosmo Topper; el van precedir "Topper" https://www.imdb.com/title/tt0029682/ i "Topper Takes a Trip" https://www.imdb.com/title/tt0032043/, estrenades en 1937 i 1938, respectivament, ambdues dirigides pel Norman Zenos McLeod.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1969 per manca de renovació dels drets.
3. La recaptació, amb prou feines, va cobrir el pressupost de mig milió de dòlars.

COMENTARI: Ben bé, fa la impressió que els guionistes, en Jonathan Latimer i el Gordon Douglas, o anaven un xic perduts o els hi era tot igual. Més que res perquè els atributs que li atorguen a la fantasma, la Gail Richards, el personatge de la Joan Blondell, lliguen més amb una persona invisible que no pas amb un esperit, almenys, des del punt de vista tradicional. O sigui que els efectes especials, l'única gràcia de l'espectacle, em semblen bastant improcedents. A part d'això, el tarannà d'esmolet de la noia, invariable malgrat la seva mort, esdevé molt carregós, sobretot, quan resulta improductiu. Sí, ja sé que es tracta d'una comèdia i que el to es pretén informal, relaxat. Però que un espectre tingui son o s'emborratxi cau en la poca-solta més estúpida. La veta de les pallassades del sergent de policia, encarnat pel Donald Hugh MacBride, tampoc acaba de funcionar gaire, doncs, la manca de desenvolupament del cas fa l'individu innecessari. Tant prescindible com la pròpia convocatòria de l'Ann Carrington, el rol interpretat per la Carole Landis, a la mansió. Independentment del context delictuós de la banda, calia cridar-la a l'escenari? La casa, no obstant, amb els seus passadissos secrets i martingales, prometia. Malaguanyada!

EN UN MOT: Deficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Falling like a dead weight.

—Miss Carrington! Miss Carrington!
—What's going on here? Who's that guy in the black coat? What happened to her? Who are you?
—I'm the housekeeper!
—Fine way to keep house! Women screaming. Boogymen jumping out of windows! If I had a house like this, I wouldn't want to keep it.
—Miss Carrington!

---
Carole Landis as Ann Carrington
Dennis O'Keefe as Bob, the taxi driver
Henry Byron Warner as Henry Carrington
Rafaela Ottiano as Lillian

LLARGMETRATGE: "Road to Bali" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0045094/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'erupció del volcà; van fer servir imatges de la producció, "Aloma of the South Seas" https://www.imdb.com/title/tt0033331/, el film de 1941 a càrrec de l'Alfred Allen Santell.

PITJOR:
- El trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret per part dels protagonistes.

NOTES:
1. És la 6a de les 7 pel·lícules de la sèrie, "Road to..." https://en.wikipedia.org/wiki/Road_to_...; les altres són "Road to Singapore" https://www.imdb.com/title/tt0032993/, estrenada en 1940, "Road to Zanzibar" https://www.imdb.com/title/tt0034116/, del 1941, "Road to Morocco" https://www.imdb.com/title/tt0035262/, que va sortir en 1942, "Road to Utopia" https://www.imdb.com/title/tt0038032/, del 1946, "Road to Rio" https://www.imdb.com/title/tt0039776/, estrenada en 1947, i "The Road to Hong Kong" https://www.imdb.com/title/tt0056417/, apareguda en 1962; la 8a, que havia de titular-se "Road to the Fountain of Youth", es va cancel·lar perquè en Bing Crosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bing_Crosby va morir.
2. Durant el seu desenvolupament, va anomenar-se "The Road to Hollywood"; el rodatge es va portar a terme entre abril i juliol de 1952.
3. Per un error de càlcul de la data de renovació dels drets, va entrar en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1980.
4. El Don Patterson va dirigir una paròdia animada titulada "Alley to Bali" https://en.wikipedia.org/wiki/Woody_Woodpecker_filmography amb el Woody Woodpecker https://ca.wikipedia.org/wiki/Woody_Woodpecker i el Buzz Buzzard https://en.wikipedia.org/wiki/Buzz_Buzzard en els papers del Hope i el Crosby, respectivament.
5. Qui canta en les cançons és la Peggy Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Peggy_Lee, en lloc de la Dorothy Lamour https://ca.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Lamour.

COMENTARI: És un aparador pel lluïment o, més aviat, per a l'exposició del trio format pel Crosby, el Hope i la Lamour, sense exigència ni argumental ni de cap altra mena. Acumula gags de pa sucat amb oli, com l'episodi del goril·la o l'aparició del Bob Crosby disparant un tret a l'aire perquè el seu germà, el Bing, li havia promès un "shot in the movie" (jugant amb la polisèmia del mot en anglès, que es pot entendre com tir o com oportunitat). I incorpora referències contemporànies que no em podrien fer mai gràcia per manca de context, com mencions a equips de beisbol, citacions de personatges de ficció, la Sadie Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_(short_story), o la utilització d'argot per anomenar instruments per a la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica, el "Mickey" https://en.wikipedia.org/wiki/Mickey_Finn_(drugs). És a dir, em caldria una guia per entendre cada parida. La qüestió és que els acudits que necessiten llibre d'instruccions mai fan riure. Una altra pena, l'esquetx a costa de "The African Queen", la pel·lícula del 1951 dirigida pel John Huston, o els cameos arbitraris del Jerry Lewis, el Dean Martin i la Jane Russell. Un pèl massa endogàmic, tot plegat. Ah! De Bali, ni rastre.

EN UN MOT: Aleatòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Say Hagas?
—What is it McBagas?
—Have you heard the latest about McTavish?
—What's he done now?
—He's living on the roof.
—Why would he be living on the roof?
—He heard someone say the "drinks were on the house". The drinks are on the house. You know what we...
---
Bing Crosby as George Cochran
Bob Hope as Harold Gridley

LLARGMETRATGE: "Sin Takes a Holiday" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021377/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell de la Grace Lawrence, el personatge de la Rita La Roy, d'esmicolar el mirall.

PITJOR:
- La condescendència de la Sylvia Brenner, el paper de la Constance Bennett.

NOTES:
1. Era dins del paquet de presa de possessió per part de la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de la Pathé Exchange https://en.wikipedia.org/wiki/Path%C3%A9_Exchange.
2. Va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1958 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 450 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 620 mil però va incórrer en unes pèrdues de 40 mil.

COMENTARI: L'aire de supèrbia de la Bennett https://ca.wikipedia.org/wiki/Constance_Bennett no ajuda gaire. És a dir, aquest aspecte de bleda assolellada a qui li rellisca tot bastant arruïna un plantejament que, ja de per si, cau en la poca-solta burgesa del luxe banal i la superficialitat més babaua. De cop i volta, la mossa passa de secretària a subhastadora https://ca.wikipedia.org/wiki/Subhasta en el transatlàntic, amfitriona de festes de la jet-set https://ca.wikipedia.org/wiki/Jet-set, intèrpret de piano... Bé, això, expliquen, venia de fàbrica; l'actriu tocà l'instrument en realitat. Però, no veig la raó de l'encís enlloc, ni d'un costat ni de l'altre. M'empipa, a més, la manca d'alternatives de l'advocat encarnat pel Kenneth MacKenna, pels seus tripijoc sentimentals, i del bon vivant tibat, el Basil Rathbone, per les seves pràctiques de seducció carrinclona. He trobat a faltar química entre els actors i un xic d'enginy en el text. Ara, em ve al cap la rèplica de la venedora de roba interior parisenca quan la dona se li queixa del preu d'un négligé https://en.wikipedia.org/wiki/Negligee. Li respon "Dueu-ho posat quan presenteu la factura al vostre marit". Ves...

EN UN MOT: Sobrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

If I were in love with you, it wouldn't be because you had a new suit.
---
Constance Bennett as Sylvia Brenner
Kenneth MacKenna as Gaylord Stanton

LLARGMETRATGE: "Nothing Sacred" (1937)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0029322/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El boicot del poble fictici de Warsaw, en l'estat nord-americà de Vermont, cap al periodista, en Wally Cook, el personatge del Fredric March.

PITJOR:
- El nom de la noia que interpreta la Carole Lombard, Hazel Flagg, escrit en el cel de Nova York https://en.wikipedia.org/wiki/Skywriting en un efecte molt dolent.

NOTES:
1. Es basa en el conte, "Letter to the Editor", escrit pel James Howell Street i aparegut en Hearst's International-Cosmopolitan https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosmopolitan_(revista) el mateix any.
2. La productora, Selznick International Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Selznick_International_Pictures, va reportar una pèrdua de 350 mil dòlars associada a un projecte que havia tingut un pressupost de 1,3 milions de dòlars.
3. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1965 per manca de renovació dels drets.
4. Va inspirar un muntatge musical titulat "Hazel Flagg" https://en.wikipedia.org/wiki/Hazel_Flagg, amb música del Jule Styne i lletres del Bob Hilliard, que es va representar a Broadway durant 1953; també, se'n va fer una revisió dirigida pel Norman Taurog, anomenada "Living It Up" https://www.imdb.com/title/tt0047184/, que es va estrenar en 1954.
5. En Ben Hecht, el guionista, havia escrit un paper pel John Barrymore però el David Selznick, el productor, no va voler involucrar l'actor per borratxo; aleshores, el Hecht es va desentendre del film.

COMENTARI: Resulten més divertides les caricatures del Sam Berman https://en.wikipedia.org/wiki/Sam_Berman en la seqüència de presentació que la resta de pel·lícula. I trobo la Lombard especialment desafortunada, forçant tots els registres i grinyolant tant en la comèdia com en la tragèdia. Entenc la intenció de riure-se'n del sensacionalisme i del poder dels mitjans de comunicació. Mes la trama no me l'empasso encara que es tracti de l'any 37 del segle 20. Perquè, qui és aquesta noia per convertir-la en heroïna? La Marie Curie https://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie? Per cert, suposo que anomenar el poble de la protagonista com la capital de Polònia figura un gag per aquest costat. S'atorga, a més, un protagonisme a un peó de la impremta que no quadra. Avorrit. Ah... Respecte el cop de puny a la dona per noquejar-la, pretenia ser quelcom graciós?

EN UN MOT: Degradació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Say good night to Papa now! Why? What are you gonna do?
---
Carole Lombard as Hazel Flagg
Fredric March as Wally Cook

LLARGMETRATGE: "Of Human Bondage" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0025586/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici; menys d'1, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac de fúria de la Mildred Rogers, encarnada per la Bette Davis, quan és rebutjada pel Philip Carey, en Leslie Howard.

PITJOR:
- La filosofia patriarcal del Thorpe Athelny, el paper del Reginald Owen.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima d'en William Somerset Maugham https://ca.wikipedia.org/wiki/De_la_servitud_humana publicada en 1915.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1962 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 400 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 600 mil; no obstant això, la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va declarar una pèrdua de 45 mil dòlars.
4. L'Edmund Goulding va estrenar una altra adaptació de la novel·la d'origen https://www.imdb.com/title/tt0038795/ en 1946 i, en 1964, va sortir la versió a càrrec del Ken Hughes https://www.imdb.com/title/tt0058425/.
5. En la seqüència inicial, es mostra la Torre Eiffel https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Eiffel il·luminada amb publicitat de la Citroën https://ca.wikipedia.org/wiki/Citro%C3%ABn.

COMENTARI: M'ha passat pel cap allò de la dita, "un parell de mamelles fan dels homes titelles". Tot i que, en aquest cas, queda especialment irrespectuós, tenint en compte que la bona de la Davis https://ca.wikipedia.org/wiki/Bette_Davis va patir un càncer de mama. Ara, llegeixo que el seu company de repartiment, en Leslie Howard https://ca.wikipedia.org/wiki/Leslie_Howard, va morir amb 50 anys quan l'avió en el que viatjava https://en.wikipedia.org/wiki/BOAC_Flight_777 va ser abatut per la Luftwaffe https://ca.wikipedia.org/wiki/Luftwaffe. Vaja... Parlant de morts, aquí, la protagonista dinya de tuberculosi. Diu, en canvi, que els símptomes de la malaltia que arrossega són de sífilis en la novel·la. Qüestions de censura https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, imagino. Doncs, res... una història d'amors i atraccions cegues tirant a corrent... Però, després de llegir que aquesta fou la pel·lícula que va convertir en estrella la Davis, m'esperava quelcom més tempestuós, bastant més intens. O sigui, en aquest aspecte, m'ha semblat un pèl massa plàcida. A més, entre la Davis i la Frances Dee o la Kay Johnson, les dues pretendents del nano, no sembla que hi hagi gaire comparació. Bé, jo tampoc estaria per posar-me exquisit, em quedaria amb qualsevol de les tres... Per cert, la Kay Johnson era la dona del director, en John Cromwell.

EN UN MOT: Fal·lera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

You know? You have a lovely smile. You should use it more often!
---
Leslie Howard as Philip Carey

LLARGMETRATGE: "Achhut Kannya" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027256/

DURADA: 136 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El conflicte entre el Mohan i el Babulal, els personatges del P. F. Pithawala i el Kishori Lal, respectivament.

PITJOR:
- El bis de la cançó del pardal, "Mai Ban Ke Chidiya Ban Ke Ban Ban Bolu Re" (amb música del Saraswati Devi i lletra del J. S. Kashyap), que canten la Kasturi i el Pratap, els papers de la Devika Rani i l'Ashok Kumar, respectivament, amb la superposició d'imatges suggerint el record.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Untouchable Maiden" o, en alemany, "Die Unberührbare".
2. Es basa en un conte del Niranjan Pal https://en.wikipedia.org/wiki/Niranjan_Pal, el guionista, anomenat "The Level Crossing".
3. S'adaptava a la doctrina reformista del Partit del Congrés https://ca.wikipedia.org/wiki/Congr%C3%A9s_Nacional_Indi de l'època.
4. Va estrenar-se el 7 de juliol de 1936 amb 26 còpies i es va projectar durant 19 setmanes consecutives al Roxy de Bombai i 37 setmanes al Paradise Talkies de Calcuta.
5. Apareixen les peces musicals "Mai Ban Ke Chidiya Ban Ke Ban Ban Bolu Re", "Dhire Baho Nadiya", "Khet Ki Muli Baag Ko Aam", "Kit Gaye Ho Khewanahaar Naiyaa Dubati", "Chudi Mai Laya Anmol Re", "Udi Hawaa Men Gaati Hai Jaati Chidiyaa Ye Raag", "Hari Base Sakal Sanasaaraa", "Kise Karataa Murakh Pyaar Pyaar Pyaar Teraa Kaun Hai" i "Pir Pir Kyaa Karataa Re Teri Pir Na Jaane Koy", compostes pel Saraswati Devi i el J. S. Kashyap.

COMENTARI: El sistema de castes https://en.wikipedia.org/wiki/Caste_system_in_India em sonava però he hagut de mirar-me què era què per contextualitzar una mica el drama d'aquestes amistats indecents i d'aquests amors prohibits entre bramans https://ca.wikipedia.org/wiki/Bramans i dàlits https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A0lit. Quina mandra, tu! Aleshores, les hostilitats del metge lliguen perfectament amb el punt de la vulneració de classe. D'acord, diria que és la part més àgil de la història, entretinguda, divertida. Després, però, el complot de la Kajari, l'esposa ultratjada encarnada per la Pramila, no sembla que tingui gaire cap ni peus. Tampoc he acabat d'aclarir l'assumpte de la poligàmia... O sigui que, en general, aquests problemes dels matrimonis de la segona meitat del film no m'han satisfet gens. Al final, fins i tot, trobo que es precipita un desenllaç per gelosia de manera poc natural. A més, l'incident fatal no crec que justifiqui l'exalçament de la figura de la protagonista, la Kasturi, interpretada per la Devika Rani. Per cert, una altra pega; la situació paranormal que serveix per embolcallar el relat, la parella que s'atura en el pas a nivell de camí cap a l'escorxador i l'esperit que els explica el conte, queda un tant matussera i bastant poca-solta. Formalment, bon intent; ara, potser, no calia reblar el clau així. Una cosa que em fascina és que el director, en Franz Osten https://en.wikipedia.org/wiki/Franz_Osten, sigui alemany tractant-se d'una producció en hindi. Ves!

EN UN MOT: Desafiament.

PAÍS:           RAJ BRITÀNIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

May God give you all the best!
---
Devika Rani as Kasturi
Ashok Kumar as Pratap

LLARGMETRATGE: "Conspiracy" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020785/

DURADA: 68 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La culpabilitat de la Margaret Holt, encarnada per la Bessie Love https://ca.wikipedia.org/wiki/Bessie_Love, que, d'entrada, pela en James Morton, el paper de l'Otto Matieson.

PITJOR:
- La veu nasal que fa el Ned Sparks per interpretar el Winthrop Clavering.

NOTES:
1. Es basa en el muntatge teatral, "The Conspiracy", escrit pel Robert M. Baker i el John Emerson, que va representar-se en el Garrick Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Garrick_Theatre_(New_York_City) de Nova York entre desembre de 1912 i maig de 1914; la primera adaptació del text fou "The Conspiracy" https://www.imdb.com/title/tt0003792/, la pel·lícula muda de 1914 dirigida per l'Allan Dwan.
2. A partir d'un pressupost de 118 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 138 mil però l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va reconèixer una pèrdua de 50 mil dòlars.
3. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1958 per manca de renovació dels drets.
4. El títol de treball va ser "Sensation".

COMENTARI: S'estalvia tota l'elaboració de la conxorxa i ens deixa amb un desenllaç que es recolza, bàsicament, en força xerrameca i un parell de flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere, tot sigui dit, prou precisos. M'encaixa, més o menys, la trama. Encara que alguns elements em ballen una mica. Per exemple, l'assumpte d'investigar el domicili del Weinberg, el personatge del Walter Long. Si la paia era infiltrada en la banda fent de secretària del cap de colla, no hauria de conèixer aquest tipus d'informació? També, em sembla bastant insatisfactòria l'emboscadeta que para el Winthrop Clavering als capitostos mafiosos combinada amb el rescat del Victor Holt, el rol encarnat pel Bert Moorhouse. No sé; potser, cal considerar tal maniobra matussera part del lleuger caire còmic del film. En general, no obstant, m'ha convençut l'aposta ambiciosa d'explicar una història complexa a base d'insinuacions.

EN UN MOT: Resolució.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I've seen them working to that gang with my own eyes!
I've seen little girls drugged in filthy joints.
Boys that beat on their own mothers to get money to buy their stuff!
And men and women that do things... that even savages couldn't do. Things I couldn't think of.
Things I don't want to remember.
I've seen the agony and the delirium when the stuff has stopped.
And the last stage of all of them when the full body is broken.
And nothing left but... the poor aching brain suffering can't sleep.
---
Bessie Love as Margaret Holt
Hugh Trevor as John Howell

LLARGMETRATGE: "Attack of the Giant Leeches" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053611/

DURADA: 62 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- Els moments de busseig de l'Steve Benton i el Mike, encarnats pel Ken Clark i el Walter Kelley.

PITJOR:
- Les súpliques de la Liz Walker i el Cal Moulton al Dave Walker, els papers de la Yvette Vickers, el Michael Emmet i el Bruno VeSota, respectivament, en els aiguamolls.

NOTES:
1. Originalment, havia de titular-se "The Giant Leeches"; durant el desenvolupament, "Attack of the Blood Leeches"; al Regne Unit, va anomenar-se "Demons of the Swamp".
2. El rodatge es va portar a terme en 8 dies i va incloure seqüències en el Los Angeles County Arboretum and Botanic Garden https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_County_Arboretum_and_Botanic_Garden; el pressupost era de 70 mil dòlars.
3. La Yvette Vickers https://en.wikipedia.org/wiki/Yvette_Vickers havia estat la playmate https://ca.wikipedia.org/wiki/Playmate de juliol de 1959 de la revista Playboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Playboy.
4. En Brett Kelly va dirigir una revisió del film https://www.imdb.com/title/tt0996913/ que va estrenar-se en 2008.

COMENTARI: Podria considerar el context, l'adulteri i la tasca de l'agent rural https://ca.wikipedia.org/wiki/Agent_forestal contra els furtius, prou acceptable. Però, al final, no deixa de tractar-se d'un exemplar del gènere de monstres https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_monstres massa roí. D'entrada, les bèsties en qüestió, les sangoneres gegants, no lluen en absolut; les disfresses no podien ser més abjectes. Després, la manera de combatre l'amenaça sembla molt poc sofisticada, escopeta, arpó, dinamita. I sort que el doctor que interpreta el Tyler McVey suggereix una explicació "singular" de l'anomalia, mutacions provocades per radioactivitat provinent de Cap Canaveral https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Canaveral. Per cert, m'ha fet rumiar sobre la carn de caiman https://en.wikipedia.org/wiki/Alligator_meat. He recordat haver menjat una salsitxa de carn de cocodril quan vaig visitar els Everglades de Florida https://ca.wikipedia.org/wiki/Everglades.

EN UN MOT: Brossa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

What do you want now?
---
Yvette Vickers as Liz Walker

LLARGMETRATGE: "Hook Line and Sinker" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020987/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Quan la Jobyna Howland, interpretant la Rebecca Marsh, arrenca la pota del llit per convertir-la en arma de defensa.

PITJOR:
- L'episodi dels contactes a punta de pistola del Wilbur Boswell, el paper del Bert Wheeler, amb la duquessa Bessie Von Essie i amb la Mary Marsh, encarnades per la Natalie Moorhead i la Dorothy Lee, respectivament.

NOTES:
1. Fou el 3r film del duo còmic, Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey, després del de 1929, "Rio Rita" https://www.imdb.com/title/tt0020332/, dirigit pel Luther Reed, i de "The Cuckoos" https://www.imdb.com/title/tt0020799/, la pel·lícula a càrrec del Paul Sloane estrenada el 4 de maig de 1930.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1958 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost d'uns 290 mil dòlars, va recaptar-ne'n 780 mil resultant en un guany per RKO Radio Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de 225 mil.

COMENTARI: Sobre el paper, l'argument semblava prou potent, l'assumpte de reflotar un negoci i d'enfrontar dues bandes criminals rivals pel seu control. En la pantalla, no obstant, es presenta una mica massa barroer i poc desenvolupat, tot plegat. És a dir, em genera la impressió que la successió d'esquetxos no rutlla, que falla la narració. També, fan figa alguns gags. Per exemple, el de la caixa registradora del final, quan els personatges del Wheeler i de la Lee van marcant en un regateig el nombre de fills que desitgen, en comptes de fer gràcia queda tant carrincló que fa angúnia. De fet, aquesta passió instantània i irrefrenable entre els dos, marca de la casa, aquí, ni tant sols va acompanyada de diàlegs mitjanament enginyosos ni de res divertit. O sigui que no acaba d'entrar gaire bé. L'altre fiasco, trobo, és la confrontació entre gàngsters https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster del desenllaç; bastant llufa com a traca de resolució. A més, calia que fos a les fosques? Malaguanyada. Per cert, això d'anomenar pinya a la granada de mà, era un acudit? Vaja... Aquest ha estat el nivell.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Didn't you guys see me wave at ya?
Well, we waved back, didn't we?
Yeah, he did like this, I saw him.
Shut up! You broke a traffic law.
Well, can't you make another one?
I'm gonna give both you guys a ticket.
---
Bert Wheeler as Wilbur Boswell
Robert Woolsey as Addington Ganzy
George Percy Collins as Motorcycle Cop

MIGMETRATGE: "Under Western Stars" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030910/

DURADA: 53 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La maniobra d'utilitzar "Dust", la cançó composta pel Johnny Marvin, per presentar el problema de la sequera al congressista Edward H. Marlowe, encarnat pel Tom Chatterton, durant la festa.

PITJOR:
- L'execució pobra de la missió de volar l'embassament i la manera que es resol la temptativa.

NOTES:
1. L'acció s'emmarca en el que va anomenar-se la Dust Bowl https://ca.wikipedia.org/wiki/Dust_Bowl, una època severa de tempestes de pols en territoris del nord d'Amèrica, durant els anys 30 del segle 20.
2. Originalment, havia de dir-se "Washington Cowboy" i de ser protagonitzada pel Gene Autry https://ca.wikipedia.org/wiki/Gene_Autry; un conflicte contractual amb l'estudi, Republic Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Republic_Pictures, va allunyar el cantant de la producció en favor del Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers.
3. En 2009, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.

COMENTARI: Més enllà dels números musicals interpretats per l'estrella (massa, pel meu gust), proporciona aquest petit apunt històric sobre els "Dirty Thirties", suggereix un parell de tripijocs de la pràctica política i ens cola el flirteig entre els joves, aparentment, deslleial per part de la mossa, la Carol Hughes. D'acord. Em grinyola, no obstant, el vessant humorístic que li toca a l'Smiley Burnette https://en.wikipedia.org/wiki/Smiley_Burnette en un context més aviat tràgic. No em lliga, tampoc, que els vigilants del pantà i els ranxers s'enfrontin a trets en una escena i en la següent surtin tots cantant i contents. Però, bé, m'esperava quelcom encara més castanya... O sigui que, al final, no m'ha castigat gaire.

EN UN MOT: Demostració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Oh, yes, daddy, I'm coming...
---
Roy Rogers as Roy Rogers
Carol Hughes as Eleanor Fairbanks

LLARGMETRATGE: "Love Affair" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031593/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El recurs d'explicar la donació del quadre per destapar el secret de la noia.

PITJOR:
- La seqüència del desembarcament en l'arribada a Nova York.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre octubre i novembre de 1938 en indrets de Manhattan, com l'Empire State Building https://ca.wikipedia.org/wiki/Empire_State_Building, i en els RKO Studios de la Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1967 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 860 mil dòlars, va recaptar-ne'n un milió 800 mil.
4. Una revisió titulada "An Affair to Remember" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tu_i_jo a càrrec del mateix director, en Leo McCarey, es va estrenar en 1957.  
5. Durant el seu desenvolupament, la producció va anomenar-se "Memory of Love" i "Love Match".

COMENTARI: Potser, la clau del goig que genera és l'habilitat de transmetre aquest positivisme d'actitud, una alegria com la de la patrona encarnada per la Ferike Boros, que irradia bon humor, o una gentilesa com la del descartat, el Kenneth Bradley, el paper del Lee Bowman, que manté l'atenció cordial cap a la noia malgrat el rebuig patit. A més, veient les expressions felices permanents dels protagonistes, la Terry McKay i el Michel Marnet, els personatges interpretats per la Irene Dunne i el Charles Boyer, respectivament, sembla que tot hagi d'esdevenir de manera fàcil i òptima. El moment musical de "Plaisir d'amour" https://en.wikipedia.org/wiki/Plaisir_d%27amour, la cançó de 1784 composta pel Jean-Paul-Égide Martini, introdueix el punt d'elegància que contraresta la vulgaritat amb la que es presenta el saltamarges. I l'assumpte de l'orfenat reforça el to entranyable de la història. La resta representa un acte de fe... Perquè, en nou dies de creuer, malgrat qualsevol escala a Porto Santo https://ca.wikipedia.org/wiki/Porto_Santo, et pots enamorar i desenamorar tres o quatre cops.

EN UN MOT: Referent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

It's a funny thing, but the things we like best are either illegal, immoral or fattening.
---
Irene Dunne as Terry McKay
Charles Boyer as Michel Marnet