LLARGMETRATGE: "R.I.P.D." (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0790736/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals de les escenes de temps glaçat.

PITJOR:
- L'interrogatori a l'Stanley Nawicki, el paper interpretat pel Robert Knepper, quan el Jeff Bridges, fent del Roicephus Pulsipher, endrapa el menjar amb tandoori masala https://en.wikipedia.org/wiki/Tandoori_masala.

NOTES:
1. També, es coneix com "R.I.P.D.: Rest in Peace Department".
2. Es basa en el còmic homònim de 1999 desenvolupat pel Peter M. Lenkov https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_M._Lenkov.
3. A partir d'un pressupost d'uns 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 80.
4. En juliol de 2013, Atlus https://ca.wikipedia.org/wiki/Atlus va publicar el videojoc, "R.I.P.D. The Game".
5. La preqüela, "R.I.P.D. 2: Rise of the Damned" https://www.imdb.com/title/tt21094994/, dirigida pel Paul Leyden, va estrenar-se directe en Blu-ray i DVD en 2022.
6. Durant el primer minut de crèdits, es mostren il·lustracions; cap el final, surt la dedicatòria, "In Memory of / DAVID ELLIS / WILLIAM H. O'BRIEN".
7. El rodatge es va portar a terme entre setembre de 2011 i gener de 2012 en indrets de l'estat nord-americà de Massachusetts, com Raynham, Boston, Quincy o Chelsea, també, a Providence, Rhode Island, i a Los Angeles, California.

COMENTARI: La veritat és que no acabo d'entendre la motivació dels monstres camuflats en la quotidianitat terrestre per voler engegar aquesta mena de portal xuclador d'ànimes, l'Staff of Jericho. Pretenen tocar la pera al departament fúnebre, és això? No sé. Què m'he perdut? Trobo el plantejament ben absurd. A més, tal com s'enllaça l'assumpte dels morts revoltats i les peces d'or amb la història dels agents, en Nick Walker i el Bobby Hayes, els personatges interpretats pel Ryan Reynolds i el Kevin Bacon, respectivament, fa, tot plegat, ferum d'improvisació argumental. És a dir, el fil global esdevé confús i poca-solta. La resta no té misteri, col·legues graciosets i espectacle visual frenètic d'estètica exagerada. Tot i que, a hores d'ara, meitat del 2025, els efectes d'aquell any semblen un tant barroers. Ah! Entenc que es tracta d'un gag però l'aparició de la Marisa Lee Miller https://en.wikipedia.org/wiki/Marisa_Miller resulta massa gratuïta.

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El mestre que va prometre el mar" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11887316/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'accent amb el que parla en castellà l'Enric Auquer fent de l'Antoni Benaiges.

PITJOR:
- L'actitud esquerpa de l'Ariadna, el personatge interpretat per la Laia Costa, no s'explica.

NOTES:
1. Es basa en una publicació de 2013, "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar", signada pel Francesc Escribano i Royo https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Escribano_i_Royo, en Sergi Bernal Ferrando, el Francisco Ferrándiz Martín i la Queralt Solé i Barjau https://ca.wikipedia.org/wiki/Queralt_Sol%C3%A9_i_Barjau, que recull una investigació al voltant de la figura de l'Antoni Benaiges i Nogués https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Benaiges_i_Nogu%C3%A9s.
2. Internacionalment, va acumular una recaptació d'uns dos milions i mig d'euros; se li estima un pressupost d'uns 2 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 23 d'agost i el 4 de novembre de 2022 en diferents indrets de Briviesca, Burgos, Salinillas de Bureba, Mura, l'Ametlla del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Gualba, Vilanova i la Geltrú, Llinars del Vallès i Barcelona; la fossa comuna de La Pedraja, a Burgos, va recrear-se a Collserola, Barcelona, amb l'assistència de Francisco Etxeberria Gabilondo https://ca.wikipedia.org/wiki/Paco_Etxeberria, l'arqueòleg que va exhumar-la en 2010.
4. En anglès, s'anomena "The Teacher Who Promised the Sea"; abans dels crèdits surten diferents rètols en els que es fa referència, per exemple, a l'Asociación Escuela Maestro Antoni Benaiges de Bañuelos de Bureba; durant els 2 primers minuts de crèdits, es mostren documents i fotografies, alguna de l'Antoni Benaiges real i els seus alumnes del poble.

COMENTARI: La part de la història del mestre entre 1934 i 1936 es resol de manera solvent oferint apunts subtils però precisos sobre les relacions personals amb nens i adults, el tarannà idealista del protagonista, la dinàmica de poders en un context polític convuls https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola... Força austerament, tot sigui dit, mes suficient. En canvi, la connexió entre la descoberta de la fossa en 2010 i l'Ariadna (besnéta d'un represaliat!) esdevé confusa. La veritat és que no acabo de trobar-li gaire solta, a l'expedició que fa la noia a Burgos. Entenc la pretensió de personalitzar i d'intensificar l'element sentimental. Tal maniobra serveix, a més, per a introduir l'angoixa afegida que suposa per a descendents de les víctimes un oblit que arriba amb el pas inexorable del temps, suposo. D'acord. Trobo, no obstant, que el plantejament resulta maldestre; l'excusa, massa feble. Crec que hauria estat més genuí i natural, per exemple, relatar l'experiència d'un reporter gràfic, com el mateix Sergi Bernal Ferrando que va cobrir l'exhumació en qüestió, fent la seva feina de periodista en el terreny. En fi, sigui com sigui, l'espectacle colpeix.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Baila, Vini" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt34682248/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges de rehabilitació en les que el Vinícius José Paixão de Oliveira Júnior https://ca.wikipedia.org/wiki/Vin%C3%ADcius_J%C3%BAnior utilitza la cambra hiperbàrica o la cinta de córrer submergida.

PITJOR:
- Mostrar el missatge "Eu farei 10x se for preciso. Eles não estão preparados" sense context; la declaració fou emesa just després de la plantada del Reial Madrid Club de Futbol https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Madrid_Club_de_Futbol a la cerimònia del Ballon d'Or de 2024 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilota_d%27Or_2024 com a rebequeria del seu president, en Florentino Pérez Rodríguez https://ca.wikipedia.org/wiki/Florentino_P%C3%A9rez_Rodr%C3%ADguez, perquè la seva estrella no havia de ser el guardonat.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Vini Jr.".
2. Durant el primer minut dels crèdits, es mostren diferents imatges, per exemple, d'una subhasta benèfica de l'Instituto Vini Jr., una organització que va fundar el jugador en 2021 per facilitar l'accés a l'educació en entorns desfavorits.

COMENTARI: Com a culer que sóc, mirar-me això representa una auto-flagel·lació absolutament innecessària, un despropòsit total per part meva. Perquè repassar els èxits d'aquest nano, a hores d'ara, significa recordar les victòries de l'equip blanc, bàsicament, plenes de múltiples xambes i favoritismes varis. Segons havia llegit, però, la llavor d'aquesta peça havien estat els incidents de caire racista que el brasiler va protagonitzar com a víctima el 21 de maig de 2023 https://youtu.be/kOD71ecGFlM, ocorreguts durant el partit que l'enfrontava al València Club de Futbol https://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia_Club_de_Futbol a Mestalla. De manera que tenia certa curiositat per veure què i com s'explicava. Doncs, en comptes de la presentació d'un cas objectiu sobre l'assumpte en qüestió, m'he trobat una ensabonada de pa sucat amb oli a una estrella que no transmet ni vulnerabilitats ni valors ni, de fet, dignitat. O sigui que, al final, el seu posat d'abanderat, la seva croada per reclamar respecte i tal resulten, fins i tot, ridículs. Quedi clar que condemno qualsevol actitud xenòfoga sense peròs. Només manifesto que la seva posició sembla una estratègia per fer més gran la seva figura a base de presentar-se com apòstol d'una causa de consens generalitzat. La resta, molts minuts de morralla. Sí, algunes intervencions de companys, del Ronaldo Luís Nazário de Lima https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronaldo_Luis_Naz%C3%A1rio_de_Lima, del Roberto Carlos da Silva Rocha https://ca.wikipedia.org/wiki/Roberto_Carlos_da_Silva, del Javier Tebas Medrano https://ca.wikipedia.org/wiki/Javier_Tebas, del Carlo Ancelotti https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlo_Ancelotti, un cavaller només quan guanya... No totes gaire rellevants; la majoria, almenys, curioses. Ah! m'ha fet gràcia el Karim Mostafa Benzema https://ca.wikipedia.org/wiki/Karim_Benzema justificant unes actituds seves contra el Vini. Res, que me'l podia haver estalviat.

EN UN MOT: Esbiaixat.

PAÍS:           BRASIL.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Final Destination: Bloodlines" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9619824/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La premonició de l'Iris Campbell, el paper de la Brec Bassinger, somniada per l'Stefani Reyes, el personatge interpretat per la Kaitlyn Santa Juana, la flaire de finals dels 60s que desprèn i l'espectacularitat de l'esfondrament de l'Sky View Tower.

PITJOR:
- L'episodi de la màquina d'IRM https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_per_resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica que elimina tant l'Erik Campbell com el Bobby Campbell, encarnats pel Richard Harmon i l'Owen Patrick Joyner, respectivament.

NOTES:
1. Representa el sisè lliurament de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Final_Destination iniciada en 2000 amb el film dirigit pel James Wong, "Final Destination" https://www.imdb.com/title/tt0195714/.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 2024 en indrets de la ciutat canadenca de Vancouver.
3. A partir d'un pressupost de 50 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 280.
4. El títol apareix just abans dels crèdits del final; llavors, durant els 2 primers minuts, es repassen retalls de premsa que expliquen les desgràcies mortals seguint una moneda que va rodolant sobre una cinta vermella; aleshores, surt la dedicatòria, "In memory of Tony Todd", per l'actor que fa del William Bludworth i que va morir en novembre de 2024 d'un càncer d'estómac; la resta de crèdits van decorats amb cintes vermelles.

COMENTARI: Ves, que m'ha fet recordar aquell joc d'ordinador, "The Incredible Machine" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Incredible_Machine_(1993_video_game), per allò dels retops en els accidents! La fórmula juga amb l'expectativa d'una mort ben grotesca per cada víctima i la seqüència d'esdeveniments sòrdids resulta entretinguda (sempre que l'espectador toleri el gènere macabre, òbviament). És cert, a més, que els 14 anys de diferència entre l'estrena d'aquesta producció i la del capítol anterior https://ca.wikipedia.org/wiki/Destinaci%C3%B3_final_5 signifiquen un guaret https://ca.wikipedia.org/wiki/Guaret ideal, força convenient per a regenerar cert interès en el tipus de proposta. O sigui que em venia de gust revisitar l'assumpte. Pel que fa a la història en si, em grinyolen alguns aspectes com, per exemple, el distanciament familiar de la mare, la Rya Kihlstedt, o, cap el final, la decisió de tornar a la cabana de la vella Iris Campbell, el paper encarnat per la Gabrielle Rose, a càrrec de considerar-la fortalesa segura quan sembla evident que és un niu de perills per a neòfits. Però, bé, màniga ampla... Al cap i a la fi, tot plegat té un punt de la poca-solta i la caricatura del dibuix animat.

EN UN MOT: Solvent.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Oni Goroshi" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35111035/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes referències culturals japoneses, com la dansa de màscares del Bugaku https://en.wikipedia.org/wiki/Bugaku.

PITJOR:
- La rehabilitació miraculosa del Shuhei Sakata, el paper del Toma Ikuta.

NOTES:
1. El títol apareix passats 15 minuts des de l'inici; internacionalment, es coneix com "Demon City".
2. Es basa en el manga homònima del Masamichi Kawabe, publicat entre 2020 i 2024; alhora, recopilat en 16 tankobons https://ca.wikipedia.org/wiki/Tank%C5%8Dbon.

COMENTARI: Cops de puny a l'engròs, guitzes, ganivets i catanes https://ca.wikipedia.org/wiki/Catana per donar i per vendre, trets a dojo, sang i fetge, yakuzes https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza de pa sucat amb oli, enfrontament galdós portat al punt de la ridiculesa i suportat per un argument patètic, immadur, feble, trivial com la bagatel·la més vulgar. D'acord, cal reconèixer que alguna de les tombarelles que ens regala el protagonista mentre es baralla es podria salvar. Estic pensant, per exemple, en un salt a l'ull d'una escala que queda prou decent. No obstant això, malgrat comptades excepcions com aquesta que menciono, la majoria de la coreografia de combat, corredisses, efectes i trucs esdevenen morralla poca-solta. De fet, diria que la tàctica i la tècnica de lluita del paio tira a destralera, a maldestra. Una altra qüestió que perjudica l'espectacle és l'escenari, la tal Shinjo City, la ciutat endimoniada. Excepte per un parell de plans del començament que mostren discretament carrers degradats, la localització de l'acció resulta asèptica, insulsa, inconnexa de la trama. La panoràmica del quadre final en el que la Ryo, el personatge de l'Ami Toma, s'allunya en cotxe per una carretera flanquejada per fàbriques de poca categoria exemplifica la manca de recursos més estètics. I per què tant llarga? Quin suplici! No sé si el bo d'en Seiji Tanaka, guionista i director, pretenia encabir l'essència del manga https://ca.wikipedia.org/wiki/Manga en la pel·lícula. Si és així, no aprofita gaire el temps, crec. Total, una porqueria; m'he avorrit.

EN UN MOT: Lamentable.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Bitconned" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30317302/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni del Jacob Rensel com a víctima ensarronada.

PITJOR:
- El fet de presentar el Ray Trapani tant cofoi des de bon començament representa un indici prou clar que l'assumpte ha d'acabar en impunitat.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, surten els rètols, "The judge ordered Ray to pay $2.9 million to victims. Two months after his sentencing Ray bought a new house.", "In May 2018, the U.S. government seized 100,000 Ethereum from Centra Tech. As of August 2023, no investors had been paid back any money.", "Robert Farkas served his time and was released from prison.", "Sam 'Sorbee' Sharma is still serving the remainder of his 8-year sentence.", "An estimated $4.9 billion was invested into crypto startups in 2017. Studies now show that up to 78% of these were scams.", "Ray says he is starting a new business, offering loans to 'people in need' at 50% interest. He is calling it Cambridge & Brown... named after the two prestigious universities.", "Sam 'Sorbee' Sharma provided the following statement, via his attorney: Mr. Sharma denies the various claims made by several individuals in this documentary. In the near future, Mr. Sharma looks forward to telling the true story of Centra Tech and its background."; al final, apareix "Sam 'Sorbee Sharma's attorney specifically disputed the following allegations: Sam used a Miami Exotics card to take a personal vacation to the Bahamas. Sam was forging Bert's signature on Miami Exotics checks. Sam refused to use the Centra Tech money to pay off Ray's family's loans for Miami Exotics. Sam still has money from Centra Tech.".
2. Explica el cas de Centra Tech https://en.wikipedia.org/wiki/Cryptocurrency_and_crime i el seu Initial Coin Offering https://en.wikipedia.org/wiki/Initial_coin_offering fraudulent.
3. La peça s'ha adaptat al format de sèrie podcast https://ca.wikipedia.org/wiki/Podc%C3%A0sting amb el títol "Creating a Con: The Story Behind Bitconned".

COMENTARI: Un homenatge, gairebé... Sembla ben bé un altre argument per recolzar allò de "el crim surt a compte", un altra història de pocavergonyes sense escrúpols enredant amb èxit passerells cegats per la cobdícia, quelcom tant antic com la humanitat mateixa. I hom podria opinar que, en aquests casos d'estafa, la culpa és tant del que enganya com del que es deixa enganyar. Perquè tampoc es pot anar per la vida amb el lliri a la mà, coi! Ja. De fet, fins i tot, hi haurà qui admiri el trampista per espavilat i eixerit. Oi? En fi, cadascú amb la seva consciència... Jo diria que, entre la mentida i l'ambició, només la primera és reprovable. Però, jo què sé? Doncs, res, m'ha servit per conèixer per sobre l'afer en qüestió i per posar-me de mala llet. Em reconforta, almenys, que entre els malfactors es retreguin cosetes.

EN UN MOT: Aparador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Minecraft Movie" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3566834/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El gag dels intents d'agressió finals sense esma de la Malgosha, a qui posa veu la Rachel House.

PITJOR:
- La referència a "The Nether's Got Talent" https://ca.wikipedia.org/wiki/Got_Talent per justificar la maldat de la Malgosha.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, es mostra en un quadre un afegit d'1 minut protagonitzat per la Marlene, el senyor Gunchie i el vilatà, Nitwit, interpretats per la Jennifer Coolidge, el Hiram Garcia i el Matt Berry, respectivament; al final, s'inclou una escena en la que l'Steve https://en.wikipedia.org/wiki/Steve_(Minecraft), encarnat pel Jack Black, es troba amb l'Alex, a qui posa veu la Kate McKinnon i cos, l'Alice May Connolly.
2. S'inspira en el joc, "Minecraft" https://ca.wikipedia.org/wiki/Minecraft, desenvolupat per Mojang Specifications https://ca.wikipedia.org/wiki/Mojang i publicat en 2009.
3. A partir d'un pressupoost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 950.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre gener i abril de 2024 en indrets de Nova Zelanda, com Auckland https://ca.wikipedia.org/wiki/Auckland o Huntly https://en.wikipedia.org/wiki/Huntly,_New_Zealand.

COMENTARI: Per què? Comercialment, no queda dubte que l'invent és reeixit... d'una manera exagerada, afegiria. De fet, sembla que una seqüela ja belluga. La pela és la pela, ves! La impressió que em deixa, no obstant, és la d'allò de "from lost to the river", en català, perdut per perdut, m'agafo allà on puc... És a dir, com la base, el joc, no ofereix cap al·licient narratiu de per si, es recorre al patró d'aventura més bàsic que existeix, a ridiculitzar per fer gràcia fàcil el manso de torn, aquí, el Jason Momoa, a enllefiscar-ho tot amb una vedet sobreexitada, en Jack Black (quin embafament de paio!), i a presentar un món virtual cúbic perfectament modelat per evocar la llavor del projecte però poc o gens impressionant a hores d'ara. Tenim, també, els germans orfes desvalguts, el Henry i la Natalie, a càrrec del Sebastian Hansen i l'Emma Myers, respectivament. Oh, quina pena! I la madura en zel, la Marlene, en carns de la Jennifer Coolidge, en una mena d'al·legat anti-prejudicis força poca-solta. En general, què buit, què gratuït, què innecessari, què previsible! Bé, reconec que m'ha sobtat l'esquetx de l'"Steve's Lava Chicken" https://en.wikipedia.org/wiki/Steve%27s_Lava_Chicken en el que es veu com es rosteix un pollastre viu abocant-li lava a sobre. De debó, calia?

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Contigo en el futuro" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35559925/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que el Carlos i l'Elena, els papers del Michel Brown i la Sandra Echeverría, respectivament, se'n adonen que el seu fill difunt ja no haurà existit.

PITJOR:
- L'assalt amb pistola dels adults en la cafeteria al Carlos jove i el Chickless, els personatges interpretats pel Fernando Cattori i el Harold Azuara, respectivament.

NOTES:
1. El títol apareix just abans dels crèdits del final; internacionalment, s'anomena "With You in the Future".
2. En Roberto Girault, el director i guionista, reconeix que, més enllà d'inspirar-se en la seva pròpia vida sentimental, va prendre de referència "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, la pel·lícula de 1946 a càrrec del Frank Capra.
3. La recopilació de cançons de la parella protagonista conté "A tu lado" https://es.wikipedia.org/wiki/Piedras_(%C3%A1lbum), de Duncan Dhu, "El desierto" i "Huele A Tristeza" https://es.wikipedia.org/wiki/%C2%BFD%C3%B3nde_jugar%C3%A1n_los_ni%C3%B1os%3F, de Maná, "Corre, corre" https://es.wikipedia.org/wiki/Luz_y_sombra_(%C3%A1lbum), de Flans, "Ni tú ni nadie" https://es.wikipedia.org/wiki/Ni_t%C3%BA_ni_nadie, d'Alaska y Dinarama, i tant "La Puerta Azul" com "Rayando El Sol" https://en.wikipedia.org/wiki/Falta_Amor_(album), també, de Maná.

COMENTARI: M'he trobat davant d'un exercici de nostàlgia força simple embolcallat en una mena de retrocés temporal fantàstic reparador vulgar i corrent. Doncs, sí, rememorar el potencial de la joventut desprèn màgia de per si. En aquest aspecte, correcte. A més, l'evolució de costums entre èpoques sempre dóna peu a comèdia pel contrast. Aquí, l'autor fa broma, per exemple, d'assumptes tecnològics inèdits en els 90s com l'Instagram https://ca.wikipedia.org/wiki/Instagram o l'ús quotidià dels telèfons intel·ligents https://ca.wikipedia.org/wiki/Tel%C3%A8fon_intel%C2%B7ligent. De fet, ja comença l'episodi assenyalant, en veu de Cupido https://ca.wikipedia.org/wiki/Cupido convertit en narrador, el Mauricio Barrientos, una ironia un tant faceciosa, "En los 90, cuando el refresco era bueno, y la marihuana mala...". Sincerament, tal com està redactada no he entès la gràcia. El director explicava l'acudit en una entrevista... Resulta que ara les begudes amb sucre es condemnen i el consum de cànnabis és acceptat. Ves! En fi, sigui com sigui, sembla que, en comptes d'un viatge al passat, el matrimoni de la història només necessitava un parell de sessions de psicòleg per solucionar tots els seus conflictes i retrets, entre els quals, un dol mal gestionat i l'anul·lació professional de la dona amb ferum de masclisme. Perquè la realitat alternativa proposada no està desenvolupada de manera prou seriosa. L'altra qüestió és la posada en escena, que queda una mica pobra, tirant a justeta. Suposo que van gastar-se el pressupost en drets musicals. Malgrat tot, de clixés i de grinyols varis, diria que aguanta el tipus.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Heart Eyes" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32558992/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- El dispositiu de visió nocturna https://en.wikipedia.org/wiki/Night-vision_device de la màscara de l'assassí.

PITJOR:
- Una química inexistent entre els protagonistes, l'Ally McCabe i el Jay Simmonds, interpretats per l'Olivia Hastings Holt i el Mason Gooding, respectivament.

NOTES:
1. Després d'un minut i mig de crèdits, s'inclou un clip addicional de mig minut.
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 33.
3. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2024 en la ciutat neozelandesa d'Auckland.
4. El Josh Ruben, el director, fa un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo cap el minut 64 i 40 segons.

COMENTARI: La ració de sang i fetge, tot i que no passa d'ordinària, es lliura de manera prou solvent. El problema principal rau en que la trama amorosa que ha de servir de marc per a la carnisseria es presenta com una successió de pegots lamentables, clixés superficials, l'un darrere l'altre, que, senzillament, provoquen alienació. O sigui, m'he avorrit. En algun lloc, he llegit que pretenien imitar la Nora Ephron https://ca.wikipedia.org/wiki/Nora_Ephron i el Wes Craven https://ca.wikipedia.org/wiki/Wes_Craven. Doncs, em sap greu però crec que no s'hi acosten gaire, almenys i sobretot, en el primer dels casos. Potser, gran part de la culpa d'oferir aquesta impressió de vulgaritat es pot atribuir a la manca absoluta de carisma del Mason Gooding. Quin peix bullit, el paio! Total, què m'esperava d'una producció que aspira a aprofitar-se de la tirada de la data, Sant Valentí https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_Sant_Valent%C3%AD?

EN UN MOT: Oportunista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Cassandra - Temporada 1a" (6 de febrer de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29135600/episodes/?season=1

DURADA: 286 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica dels flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere cap els 60s i 70s.

PITJOR:
- El personatge interpretat pel Franz Hartwig, el Horst Schmitt, resulta una caricatura dolenta.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Ein neuer Anfang", "Wer bin ich?", "Endspiel", "Ein Kinderspiel", "Du bist nicht allein" i "Frohe Weihnachten".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 7 d'agost i el 21 de desembre de 2023 a Colònia https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_(Alemanya) i rodalies.
3. Va fer-se una pre-estrena dels 2 primers capítols el 23 de gener de 2025 a München en el marc del Fantasy Filmfest https://en.wikipedia.org/wiki/Fantasy_Filmfest.

COMENTARI: L'operació d'una relíquia tecnològica en el context contemporani de segle 21è semblava una premissa prou suggeridora a priori. De per si, assumptes com la intel·ligència artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial, la domòtica https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%B2tica, fins i tot, l'internet de les coses https://ca.wikipedia.org/wiki/Internet_de_les_coses, sempre em desperten força curiositat. La pena és que la història, aquí, no acaba de presentar-se especialment versemblant ni pel vessant científic ni per l'humà. Per exemple, el grau d'automatització de l'habitatge esdevé absurd. Perquè, a més, trucs narratius com l'estupidesa de la Juno Prill, encarnada en la Mary Tölle, en el capítol de la pistola en l'audició escolar em semblen molt barroers. Després, si em convencia poc l'entitat de la Cassandra, el paper de la Lavinia Wilson, des del punt de vista d'un programari extraordinari, encara me'l puc creure menys des d'un plantejament de transferència de consciència. Quin bolet! Igual que el tema de la filla desfigurada amagada a les golfes, la Margarethe, repartida entre la Thalea Schäfer i la Fiep Marcussen. Em sona massa gòtic, massa segle 19e. En contrast, l'homosexualitat del Fynn Prill, en Joshua Kantara, i la malaltia mental de la Kathleen, encarnada per la Neshe Demir, que s'acosten a un enfocament actual. Una mica garbuix, tot plegat, una amanida de restes.

EN UN MOT: Anacrònica.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Carl Barron: A One Ended Stick" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3356648/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la jugada de rugbi contra el Troy, el germà, en el pati del darrere de casa seva.

PITJOR:
- La interacció amb el membre del públic, en Jimmy.

NOTES:
1. Fou enregistrat en el Lyric Theatre del Queensland Performing Arts Centre de Brisbane https://en.wikipedia.org/wiki/Queensland_Performing_Arts_Centre i té la certificació Platinum de l'ARIA https://ca.wikipedia.org/wiki/Australian_Recording_Industry_Association.
2. Durant els crèdits, es mostren instantànies de l'espectacle; al final, apareix el rètol, "Special Thanks / Mum, Doug, Julie, Jay, Troy, Ricky & Ness / Artie and the A Listers / And the loyal fans who continually inspire me".

COMENTARI: Em sobra l'interludi de la guitarra i l'acudit recurrent dels cucs intestinals se m'ha acabat fent força pesat. Però, de tant en tant, el paio deixa anar algun comentari mig graciós, com "Look on the menu guys! The only thing that doesn't cost anything is the gluten, it's free". Resulta curiós, a més, a part del subtil accent australià de l'humorista, el contrast entre la seva fesomia adusta, de malcarat, i la befa beneita que li surt esporàdicament; sobretot, quan imita el riure burleta de la gent. Per cert, m'ha semblat bastant patètic el moment de comptar les rialles del públic; fins a 18 vegades! Tot plegat se m'ha fet un pèl massa llarg.

EN UN MOT: Cafre.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Felicia Madison: Better Than Sex" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31490705/

DURADA: 48 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de les classes de SoulCycle https://en.wikipedia.org/wiki/SoulCycle i la preferència de l'encoratjament negatiu en comptes del reforç positiu.

PITJOR:
- El to barat i vulgar d'algunes de les gràcies, com "Three years I had to be on my best behavior. I was cooking, cleaning, swallowing... I'm kidding. I don't clean".

NOTES:
1. La foto de promoció de l'espectacle s'inspira en una imatge de la pel·lícula de 1983, dirigida per l'Adrian Lyne, "Flashdance" https://ca.wikipedia.org/wiki/Flashdance, i tenia una dècada d'antiguitat.
2. Originalment, la humorista volia anomenar l'especial "45 years a woman" en referència a l'aniversari del seu bat mitzvah https://ca.wikipedia.org/wiki/Benei_mitsv%C3%A0.
3. Va enregistrar-se en el West Side Comedy Club de Nova York, un local gestionat per la mateixa artista.

COMENTARI: Domina prou bé l'escena però les seves ocurrències de maduresa i de maternitat abnegada no m'han donat motius per riure. Encara menys quan adopta un posat de desmenjada que complementa amb rèpliques altives com "I said I was depressed, not beneath you!". Reconec que, segurament, suggestionat per la menció del sexe en el títol, mirant-la m'ha passat pel cap el terme MILF https://ca.wikipedia.org/wiki/MILF. Tot i que, després d'escoltar el que explica, l'ema tiri a "Menopausal" i, l'efa, a "Flee from". Per cert, l'assumpte del "Better Than Sex" deriva d'una història sobre el nom de cert cosmètic en la que deixa anar un altra parideta d'allò més tòpica, "they're not targeting me, because if they were, it'd be called Better Than Sleep". I la bona de la Felicia confessa, li he sentit a dir en una entrevista, que utilitza el ChatGPT https://ca.wikipedia.org/wiki/ChatGPT per embellir els seus monòlegs. Potser, per això sona tant comú i corrent.

EN UN MOT: Arrogant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Back in Action" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21191806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'avió que va topant amb els pics nevats, va perdent trossos i s'acaba estimbant.

PITJOR:
- Tot l'assumpte familiar carrincloneja, tant la relació entre la parella Foxx-Diaz i els fills, la McKenna Roberts i el Rylan Jackson, com la de l'Emily amb la seva mare, la Ginny, els papers de la Cameron Diaz i la Glenn Close, respectivament.

NOTES:
1. El títol apareix passats 14 minuts de l'inici de la pel·lícula; el primer minut de crèdits va acompanyat per unes animacions que reprodueixen escenes de la història.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme a llocs d'Anglaterra, com Londres o Waddesdon, i a Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia, entre desembre de 2022 i abril de 2023.
3. En abril de 2023, el Jamie Foxx https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamie_Foxx, que fa el personatge del Matt, va patir una hemorràgia cerebral https://ca.wikipedia.org/wiki/Hemorr%C3%A0gia_cerebral que li provocà un atac de feridura https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_vascular_cerebral.

COMENTARI: Va d'un extrem a l'altre i de més a menys, naturalment. És a dir, ens ofereix algunes escenes d'acció trepidant i, acte seguit, ens avorreix amb conflictes d'adolescents o retrets afectius. Ara els espies semblen súper astuts; de sobte, s'exposen de la manera més barata. El colofó del despropòsit, diria, arriba amb la recuperació de la clau Industrial Control Systems (ICS) i la seva utilització fortuïta a càrrec del Nigel, el rol del Jamie Demetriou https://en.wikipedia.org/wiki/Jamie_Demetriou, un capsigrany amb accent britànic ben emfatitzat (el Nigel) que tira més a grotesc que a còmic. No obstant això, trobo que la carta del retirat que torna a l'activitat recuperant hàbits està raonablement ben jugada; allò del "on va haver foc sempre queda caliu". Em sap greu observar, però, que es palesa el pes dels cinquanta en la Cameron Diaz https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameron_Diaz. No m'esperava gaire. O sigui que... bé!

EN UN MOT: Intermitent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Drop" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32149847/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc de la Violet Gates posant el verí en la pannacotta https://ca.wikipedia.org/wiki/Panacota del Richard, els papers de la Meghann Fahy i el Reed Diamond, respectivament.

PITJOR:
- L'absoluta ineficiència del sicari, interpretat pel Benjamin Pelletier.

NOTES:
1. La tecnologia presentada es basa en el servei AirDrop d'Apple Inc https://ca.wikipedia.org/wiki/AirDrop.
2. Cap el final dels crèdits, apareix el rètol, "If you or someone you know is experiencing domestic abuse, please remember you are not alone. There is always help available, please reach out to local support groups or organisations"; també, la dedicatòria, "This film is dedicated to the joyful memory of Ron Lynch", pel productor executiu.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets d'Irlanda, com Dublín o els Ardmore Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Ardmore_Studios de Bray, en el comtat de Wicklow, durant la primavera de 2024.
4. A partir d'un pressupost d'11 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 28.

COMENTARI: Diu que el director, en Christopher Beau Landon https://en.wikipedia.org/wiki/Christopher_Landon_(filmmaker), va confessar en una sessió de precs i preguntes que el primer esborrany del guió marcava l'assetjador com el germà del marit difunt de la protagonista en una missió venjativa i que va ser ell qui va suggerir augmentar la rellevància en la història del Henry Campbell, el personatge que encarna el Brandon Sklenar. La qüestió és que, al final, van convertir l'argument en una mena de complot polític que grinyola per tot arreu. Cert que provoca l'angoixa pretesa i, d'alguna manera, denuncia la violència domèstica https://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%A8ncia_dom%C3%A8stica. Això és positiu. Però la vetllada en el restaurant esdevé més aviat avorrida i carregosa. El desenllaç, a més, sembla molt forçat. És a dir, no calia explicar a l'agressor que acabava de ser emmetzinat. M'ha decebut.

EN UN MOT: Efectista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Gorilla" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031387/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- L'instant en el que el goril·la arreplega la Norma Denby, el paper de l'Anita Louise, i baixa, des de la teulada, per la façana de la mansió.

PITJOR:
- La comicitat nul·la dels Ritz Brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Ritz_Brothers, que interpreten els detectius Garrity, Harrigan i Mulligan.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima del 1925 escrita pel Ralph Spence https://en.wikipedia.org/wiki/The_Gorilla_(play).
2. La 20th Century-Fox https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios va demandar els Ritz Brothers perquè no es van presentar al rodatge; els germans eren reticents a aparèixer en una pel·lícula de sèrie B https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rie_B_(cinema).
3. El paper del Bela Lugosi, originalment, havia de fer-lo en Peter Lorre.

COMENTARI: La impressió que queda és la de despropòsit, d'incoherència, d'improvisació inepta, d'aprofitament d'elements sense solta ni volta. La mateixa aparició en escena del primat, en Poe, l'Art Miles disfressat de simi, resulta totalment improcedent. El nom de l'animal se suposa que és un homenatge a l'Edgar Allan Poe; perquè en una adaptació cinematogràfica titulada "Sherlock Holmes in the Great Murder Mystery" https://www.imdb.com/title/tt0299137/ del seu relat de 1841, "The Murders in the Rue Morgue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_crims_de_la_Rue_Morgue, un goril·la fugitiu comet un assassinat. Però, aquí, la bèstia no cal, no encaixa. Igual que no lliguen la majoria dels pretesos gags i gracietes que intenten tant els germans Ritz com una desafortunada Patsy Kelly en el seu rol de la Kitty, la minyona cridanera. Entenc, doncs, que tal porqueria caigués en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic per manca de renovació dels drets d'autor.

EN UN MOT: Malbaratament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Why will we not find the Gorilla in there? Now, listen you! I've had... Let that be a lesson to you.
---
Jimmy Ritz as Garrity
Harry Ritz as Harrigan
Al Ritz as Mulligan
Bela Lugosi as Peters

LLARGMETRATGE: "Kansas City Confidential" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044789/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els personatges de l'Eddie, encarnat pel Paul Dubov, el Rick, en Ric Roman, i la seva al·lusió a Iwo Jima https://ca.wikipedia.org/wiki/Iwo_Jima.

PITJOR:
- L'aparició de la Helen Foster, el paper de la Coleen Gray, en el complex turístic mexicà.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Kansas City 117"; al Regne Unit, va anomenar-se "The Secret Four".
2. Després dels rètols de presentació, apareix el pròleg, "In the police annals of Kansas City are written lurid chapters concerning the exploits of criminals apprehended and brought to punishment. But it is the purpose of this picture to expose the amazing operations of a man who conceived and executed a 'perfect crime,' the true solution of which is NOT entered in ANY case history, and could well be entitled 'Kansas City Confidential'".
3. En John Payne li va trencar les costelles al Jack Elam en una escena de brega.
4. Durant el rodatge, el John Payne i la Coleen Gray van iniciar una relació amorosa que va allargar-se fins l'any següent.

COMENTARI: Això del policia ressentit, en Tim Foster, el rol a càrrec del Preston Foster, que cerca una rehabilitació a base de resoldre un crim de collita pròpia m'encaixa bastant. L'assumpte de l'anonimat entre la colla de malfactors i la repartició diferida del botí, també. El que no m'acaba de quadrar és la logística de tot plegat, vehicles, viatges, comunicacions, moviment dels diners entre països... Em sembla una gestió massa discreta, la que fa el senyor Big, o una inoperància de les autoritats massa flagrant. L'altra qüestió que em grinyola força és la mena de missió venjativa que engega el protagonista... perquè no troba feina. Quin fatxenda! I, finalment, em sorgeix el dubte de la jurisdicció. Per parar una trampa, no sortia més a compte fer la convocatòria dels delinqüents en sòl nord-americà? No sé... trontolla.

EN UN MOT: Ranca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I thought the law said a man was innocent until proven guilty.
---
John Payne as Joe Rolfe
Coleen Gray as Helen Foster

LLARGMETRATGE: "Novocaine" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29603959/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La consideració del Nathan Caine amb l'Earl, els rols interpretats pel Jack Quaid i el Lou Beatty Junior, respectivament.

PITJOR:
- La incompetència dels policies del SDPD https://en.wikipedia.org/wiki/San_Diego_Police_Department, el Coltraine Duffy i la Mincy Langston, els papers del Matt Walsh i la Betty Gabriel, respectivament.

NOTES:
1. En alguns indrets, va anomenar-se "Mr. No Pain" o "Novocaine - No Pain".
2. A partir d'un pressupost de 18 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 34.
3. L'argument té alguna similitud amb el del film de 2018, "Mard Ko Dard Nahin Hota" https://www.imdb.com/title/tt8055888/, escrit i dirigit pel Vasan Bala.
4. El rodatge es va portar a terme entre abril i desembre de 2024 en Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.

COMENTARI: Diu que els directors, en Dan Berk i el Robert Olsen, pretenien ser meticulosos pel que fa al càstig que rebia el Nathan Caine per tal de mantenir l'acció dins d'allò raonablement versemblant. Perquè, al cap i a la fi, no es tractava de presentar el paio com un súper heroi. Em sembla que no van esforçar-se prou; no crec que cap cos de la complexió del Jack Quaid pogués suportar, amb o sense dolor, les pallisses que entoma el protagonista. Més enllà d'això, del repertori d'agressions, danys i lesions més o menys sòrdides que amenitzen la sessió, ens trobem la història d'un atracament vulgar i corrent amb una seducció pel mig, l'honor de l'Amber Midthunder encarnant la Sherry Margrave, bastant estàndard. Ah! I l'histrionisme d'un Ray Nicholson https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Nicholson que sembla que parodiï el seu pare. Bé. almenys, el personatge del Jacob Batalon, en Roscoe Dixon, aporta certa simpatia a l'assumpte.

EN UN MOT: Carnissera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Devil Bat" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032390/

DURADA: 68 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El laboratori del doctor Paul Carruthers, el paper del Bela Lugosi https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi, i els passadissos secrets de casa seva.

PITJOR:
- Els ratpenats i els seus atacs de pa sucat amb oli.

NOTES:
1. Un títol alternatiu fou "Killer Bats".
2. En 1946, va estrenar-se la seqüela, "Devil Bat's Daughter" https://www.imdb.com/title/tt0038470/, dirigida pel Frank Wisbar; el mateix any, "The Flying Serpent" https://www.imdb.com/title/tt0038531/, una revisió del guió del John Thomas Neville, sota la batuta d'en Sam Newfield; i, en 2020, va sortir "Revenge of the Devil Bat" https://www.imdb.com/title/tt4940000/, a càrrec del Ted Moehring.
3. Després dels títols de presentació, apareix el rètol, "Foreword: All Heathville loved Paul Carruthers, their kindly village doctor. No one suspected that in his home laboratory on a hillside overlooking the magnificent estate of Martin Heath, the doctor found time to conduct certain private experiments — weird, terrifying experiments".

COMENTARI: El ressentiment malaltís del metge arrogant en relació a la fortuna aconseguida gràcies a la seva fórmula pel Martin Heath i el Henry Morton, els personatges a càrrec de l'Edward Mortimer i el Guy Usher, respectivament, estableix una premissa prou potent. El que no s'aguanta gaire és la combinació entre el gigantisme elèctric de les ratapinyades i l'esquer químic experimental que les converteix en assassines teledirigides. És a dir, com a estratègia homicida es veu massa enrevessada i poc robusta, si més no, tal com es presenta. Per altra banda, la intrusió dels periodistes encarnats pel Dave O'Brien i en Donald Kerr en la investigació sembla força impròpia. L'un representa el galant, l'altre, el llondro en zel. Això del zel va pels jocs poca-soltes entre el fotògraf i la minyona, la Yolande Mallott https://en.wikipedia.org/wiki/Yolande_Donlan; una mica lamentables. El resultat de tot plegat, ni gràcia ni por; més aviat, pena.

EN UN MOT: Bestiesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I'm sure it'll be just a waste of time...
---
Bela Lugosi as Dr. Paul Carruthers

LLARGMETRATGE: "Made for Each Other" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031602/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La frase que diu la Louise Beavers encarnant la Lily, "Never let the seeds stop you from enjoying the watermelon".

PITJOR:
- L'agressivitat de l'Annie, la cuinera, interpretada per l'Esther Dale.

NOTES:
1. L'Edmund E. Fellegi, un tècnic d'efectes especials, va morir en un accident en el rodatge de l'escena de la festa de cap d'any.
2. La producció, que es va desenvolupar entre agost i octubre de 1938, generà unes pèrdues d'aproximadament 300 mil dòlars.
3. El programa "Lux Radio Theatre" https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre va emetre dues adaptacions radiofòniques d'1 hora de durada de la pel·lícula; la primera, en la que participaren la Carole Lombard i el Fred MacMurray, el 19 de febrer de 1940, la segona, comptant amb el James Stewart i la Marsha Hunt, el 17 de desembre de 1945.

COMENTARI: He trobat a faltar la comèdia que anunciava alguna sinopsi i que, francament, era l'únic al·licient per a mi. Perquè, de cara al balanç humorístic, el James Stewart fent de babau badoc no compta en absolut. De fet, aquest tarannà de carallot del John Horace Mason, el personatge que interpreta l'actor aviador https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Stewart, esdevé tant carregós com la resta de situacions desagradables comunes que ens regala el film, siguin problemes domèstics de la jove amb la sogra, criades impertinents o urgències mèdiques infantils en forma de pulmonia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pneum%C3%B2nia. Lligat a això darrer, l'èpica aeronàutica convertida sobtadament en titular de rotatiu em sembla una tant postissa. Total, que en el context de la Gran Depressió https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Depressi%C3%B3, em costa molt sentir cap mena d'empatia per un advocat amb minyona, encara que el paio pateixi crisi existencial.

EN UN MOT: Matrimonial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

One needs all one's time and energy for a career.
---
Lucile Watson as Mrs. Harriet Mason

LLARGMETRATGE: "Cyrano de Bergerac" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042367/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Christian de Neuvillette provoca reiteradament en Cyrano de Bergerac, els papers del William Prince i el José Ferrer, respectivament, parlant de nassos.

PITJOR:
- La situació en la que el Cyrano ha de distreure l'Antoine, Comte de Guiche, el personatge encarnat pel Ralph Clanton, per evitar que la cerimònia de casament entre la Roxane, la Mala Powers, i el Christian pugui ser interrompuda.

NOTES:
1. Es basa en la traducció d'en William Brian Hooker de la peça de teatre homònima del 1897 escrita per l'Edmond Eugène Alexis Rostand https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre).
2. En la 23a edició dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1950, li va ser atorgat el guardó com a Best Actor al José Ferrer; i, en la 8a dels Golden Globe Awards https://en.wikipedia.org/wiki/8th_Golden_Globe_Awards, el de Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Drama.
3. En 2022, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. La United Artists https://ca.wikipedia.org/wiki/United_Artists va reportar una pèrdua causada per la pel·lícula de 300 mil dòlars.

COMENTARI: El text i la història són els que són però ni la posada en escena ni els recursos tècnics no acompanyen gaire una presentació que es percep un tant mesquina. De manera que em queda la impressió que tot plegat es redueix a la topada inicial contra el vescomte de Valvert, l'Albert Cavens, el moment de suplantació sota el balcó de la Roxane i la revelació final amb un protagonista ja moribund. Perquè altres bases, com la brega del nas gros amb els mercenaris en defensa del Ragueneau, en Lloyd Corrigan, o la mateixa batalla contra els espanyols del Setge d'Arràs https://en.wikipedia.org/wiki/Siege_of_Arras_(1640), suggereixen ben poca cosa; soroll. Evidentment, simplifico un pèl massa aquí. Segurament, l'idioma també hi juga en contra de la proposta del Michael Gordon. Acabo de revisar escenes de l'adaptació d'en Xavier Bru de Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Bru_de_Sala_i_Castells a càrrec de la Companyia Josep Maria Flotats https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Flotats_i_Picas i... ni punt de comparació.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Observe! Monsieur, your nose, your nose is rather large.
—Rather?
—Oh, well...
—Is that all?
—Well, of course, you...
—Ah, no, young sir, you're too simple. Why, you might have said a great many things! Why waste your opportunity? For example, thus...
Aggressive:
I, sir, if that nose were mine, I would have it amputated on the spot.
Practical:
How do you drink with such a nose? You must have had a cup made especially.
Descriptive:
'Tis a rock, a crag, a cape. A cape? Say rather, a peninsula!
Inquisitive:
Uh, what is that receptacle, a razor case or a portfolio?
Kindly:
Ah, do you love the little birds so much that when they come and sing to you, you give them this to perch on?
Cautious:
Take care! A weight like that might make you top-heavy.
Eloquent:
When it blows the typhoon howls and the clouds darken.
Dramatic:
When it bleeds...the Red Sea.
Simple:
Eh, when do they unveil the monument?
Military:
Beware, a secret weapon!
Enterprising:
What a sigh for some perfumer!
Respectful:
Uh, sir, I recognize in you a man of parts, a man of...prominence.
Or, Literary:
Was this the nose that launched a thousand ships?
These, my dear sir, are things you might have said had you some tinge of letters or of wit to color your discourse. Bit wit not so. You never had an atom. And of letters, you need but three to write you down, a..s..s. Ass!
—You, sir! Dolt! Bumpkin! Fool!
—How do you do, and I, Cyrano Savinien Hercule de Bergerac.
---
José Ferrer as Cyrano de Bergerac
Albert Cavens as the Viscount de Valvert

LLARGMETRATGE: "Mickey 17" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12299608/

DURADA: 137 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La paròdia del Trump https://ca.wikipedia.org/wiki/Donald_Trump que s'empesca el Mark Ruffalo fent del Kenneth Marshall.

PITJOR:
- El moment, durant la trobada per sopar, en el que la Toni Collette, que interpreta el paper de l'Ylfa Marshall, arrenca a cantar.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2022, "Mickey7" https://en.wikipedia.org/wiki/Mickey7, escrita per l'Edward Ashton.
2. A partir d'un pressupost de 118 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 132.
3. El nom del planeta de glaç, Niflheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Niflheim, prové de la mitologia escandinava https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica.
4. Cap el final dels títols de crèdit, apareix el rètol, "In loving memory of HAYDN GWYNNE", dedicat a l'actriu anglesa https://en.wikipedia.org/wiki/Haydn_Gwynne que interpreta una congressista.

COMENTARI: Els efectes especials i la resta d'aspectes tècnics formals són adequats, correctes, sense merèixer més consideració. Però, entre una trama vulgar del cagar, pròpia de la pitjor revista de polpa https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_(literatura), i uns personatges mancats completament de carisma, diria, fins i tot, repel·lents, el producte es converteix en una bola indigesta que no aconsegueix altra cosa que avorrir. L'únic element suggeridor que ofereix és la impressió de cossos per a la generació de rèpliques humanes. El problema rau en que el tractament de l'assumpte, com l'intent de debat ètic sobre la clonació, es tracta de manera tant matussera i superficial que esdevé una presa de pèl.

EN UN MOT: Prescindible.

PAÍS:           EUA, COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "My Dear Secretary" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040626/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La desfilada de candidates, la Hilda Sneebacher, la Clay Pidgeon i la Dawn O'Malley, a càrrec de la Jody Gilbert, la Helene Stanley i la Gale Robbins, respectivament.

PITJOR:
- La nul·la integritat de l'Stephanie Gaylord, encarnada per la Laraine Day https://en.wikipedia.org/wiki/Laraine_Day.

NOTES:
1. El Harry M. Popkin va pagar 100 mil dòlars per la història i preveia comptar amb The Twentieth Century-Fox Film Corporation https://ca.wikipedia.org/wiki/20th_Century_Studios pel projecte.
2. En la seva edició d'octubre de 1948, la revista Modern Screen https://en.wikipedia.org/wiki/Modern_Screen va publicar que en Harry M. Popkin, un dels productors, i la Laraine Day, l'estrella de la pel·lícula, es discutien força al plató.

COMENTARI: No sé si m'han tocat més la pera les rebequeries d'un escriptor carallot, encarnat pel Kirk Douglas, que fa tota la fila de farsant, o les incoherències de la bleda sotmesa, la Laraine Day, que passa de l'ofensa al matrimoni en una aclucada d'ulls. Perquè el relat sembla tenir poca substància i estar farcit de parides supèrflues, com el gag recurrent del Ronnie Hastings, en Keenan Wynn, fent de mestressa de casa, que ni duen enlloc ni fan gràcia. Tot plegat, massa superficial, massa frívol, massa fluix, massa innecessari. D'acord. He de reconèixer que els Douglas sempre m'han semblat actors de fesomia antipàtica. O sigui que la predisposició ja era poc favorable.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Sniff, sniff!
Here's a handkerchief.
Kchoo, kchoo!
Gesundheit to you!
Let yourself go and blow!
Oh... Let yourself go and blow!
---
Keenan Wynn as Ronnie Hastings
Irene Ryan as Mary

LLARGMETRATGE: "Carne de fieras" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027424/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obsessió per les burilles del nen, el Perragorda, interpretat pel José Díaz.

PITJOR:
- L'atac psicopàtic final del Lucas, el personatge a càrrec de l'Armand Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Estivalis_Calvo, el propi director i guionista.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1936 en indrets de Madrid, com els Estudios Cinearte, el Parque del Retiro, la Playa de Madrid, la Glorieta de Atocha o el Teatro Maravillas; però, fou el Patronato Municipal Filmoteca de Zaragoza el que, en l'any 1992, va encarregar-se de la postproducció sota la direcció del Ferrán Alberich Rodríguez.
2. L'objectiu de l'Arturo Carballo, el productor, era reproduir cinematogràficament l'èxit que havia tingut el número nudista que la Marlène Grey, coneguda com "La Venus Rubia", representava juntament amb un domador de lleons, anomenat Georges Marck, en els teatres de Madrid.
3. En Juan Antonio Ríos Carratalá, l'assagista, explica en el seu text de 2010, "El tiempo de la desmesura, Historias insólitas del cine y La Guerra Civil Española", que la feina del José Estívalis Calvo fou remunerada amb 30 mil pessetes.
4. El context de la Guerra Civil Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola va impedir la seva estrena i les bobines van quedar emmagatzemades en el Cine Doré https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Dor%C3%A9, propietat del productor; més tard, acabarien en El Rastro https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Rastro_de_Madrid.

COMENTARI: No puc destacar res més que l'atreviment d'exhibir durant força estona els pits de la rossa francesa, la Marlène Grey, en el que pretenia ser un producte comercial de l'època. La resta és una barreja de sainet ranci i d'aparador deslluït d'artistes de segona. En aquest sentit, apareixen fent les seves cosetes la vedet, Tina de Jarque https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_de_Jarque, el baríton, l'Antonio Galán, i un monologuista poca-solta exempt de gràcia identificat com Rafael Arcos. L'orfe, el Perragorda, esdevé repel·lent amb les seves rèpliques i deixant anar expressions impròpies d'un nen, tals que "¡No te pierdas por una mala mujer!". A més, el tractament de la seva adopció queda bastant carrincló per un excés d'efusió que li professen els adults combinat amb frases demagògiques dites, com "si todos los españoles hicieran lo que nosotros se habían acabado los hijos del arroyo". Argument pobre, talent escàs, recursos curts; la impressió que en resulta de tot plegat és de limitació.

EN UN MOT: Populista.

PAÍS:           REPÚBLICA ESPANYOLA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Mientras haya cerveza... ¡Pss!
---
Pablo Álvarez Rubio as Pablo
Alfredo Corcuera as Picatoste

DOCUMENTAL: "Minted" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27548035/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip de la venda del primer NFT https://ca.wikipedia.org/wiki/Criptovalor_no_fungible, "Cars", de la Jennifer i el Kevin McCoy https://en.wikipedia.org/wiki/Jennifer_%26_Kevin_McCoy.

PITJOR:
- La prominència atorgada al Michael Joseph Winkelmann https://en.wikipedia.org/wiki/Mike_Winkelmann.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, es mostren els rètols, "Justin's NFT 'Twin Flames #49' is the 7th highest selling photograph of all time. He continues to make NFTS central to his art practice", "Karina migrated to Spain, and ultimately to the United States, where she lives with her daughter" i "Latashá is working on her next album. She continues to educate BIPOC communities about NFTs and blockchain".
2. Tant l'art digital com la cadena de blocs https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadena_de_blocs eren assumptes de l'interès personal d'en Nicholas Bruckman https://en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Bruckman, el director.

COMENTARI: Al cap i a la fi, com amb qualsevol eufòria especuladora https://ca.wikipedia.org/wiki/Tulipomania, tot es redueix a oferta, demanda i oportunitat. Em fa l'efecte que l'art o la creació artística queda molt en segon terme aquí. De fet, trobo algunes de les peces que s'exhibeixen bastant mediocres (per no dir brossa). Però, bé, la crònica resulta prou curiosa per dedicar-li una estoneta. Les històries de les noies de Nigèria, la gent reprimida de Cuba o el cas d'apropiació indeguda de la Lois van Baarle, àlies Loish, encara desperten certa simpatia. D'altres, com la del fotògraf orfe, enveja porca. I la cobertura, que abasta des de l'esclat a l'esvaïment, és oportuna.

EN UN MOT: Febrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Topper Returns" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034303/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La baralla entre el mariner i el capità del vaixell, els papers del John Kelly i el George Lloyd, respectivament.

PITJOR:
- L'escàs rigor de la trama i la lleugeresa de l'argument.

NOTES:
1. És el 3r i darrer lliurament d'una trilogia de comèdies inspirades en les novel·les del James Thorne Smith, Jr. https://en.wikipedia.org/wiki/Thorne_Smith sobre el personatge, en Cosmo Topper; el van precedir "Topper" https://www.imdb.com/title/tt0029682/ i "Topper Takes a Trip" https://www.imdb.com/title/tt0032043/, estrenades en 1937 i 1938, respectivament, ambdues dirigides pel Norman Zenos McLeod.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1969 per manca de renovació dels drets.
3. La recaptació, amb prou feines, va cobrir el pressupost de mig milió de dòlars.

COMENTARI: Ben bé, fa la impressió que els guionistes, en Jonathan Latimer i el Gordon Douglas, o anaven un xic perduts o els hi era tot igual. Més que res perquè els atributs que li atorguen a la fantasma, la Gail Richards, el personatge de la Joan Blondell, lliguen més amb una persona invisible que no pas amb un esperit, almenys, des del punt de vista tradicional. O sigui que els efectes especials, l'única gràcia de l'espectacle, em semblen bastant improcedents. A part d'això, el tarannà d'esmolet de la noia, invariable malgrat la seva mort, esdevé molt carregós, sobretot, quan resulta improductiu. Sí, ja sé que es tracta d'una comèdia i que el to es pretén informal, relaxat. Però que un espectre tingui son o s'emborratxi cau en la poca-solta més estúpida. La veta de les pallassades del sergent de policia, encarnat pel Donald Hugh MacBride, tampoc acaba de funcionar gaire, doncs, la manca de desenvolupament del cas fa l'individu innecessari. Tant prescindible com la pròpia convocatòria de l'Ann Carrington, el rol interpretat per la Carole Landis, a la mansió. Independentment del context delictuós de la banda, calia cridar-la a l'escenari? La casa, no obstant, amb els seus passadissos secrets i martingales, prometia. Malaguanyada!

EN UN MOT: Deficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Falling like a dead weight.

—Miss Carrington! Miss Carrington!
—What's going on here? Who's that guy in the black coat? What happened to her? Who are you?
—I'm the housekeeper!
—Fine way to keep house! Women screaming. Boogymen jumping out of windows! If I had a house like this, I wouldn't want to keep it.
—Miss Carrington!

---
Carole Landis as Ann Carrington
Dennis O'Keefe as Bob, the taxi driver
Henry Byron Warner as Henry Carrington
Rafaela Ottiano as Lillian

LLARGMETRATGE: "Road to Bali" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0045094/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'erupció del volcà; van fer servir imatges de la producció, "Aloma of the South Seas" https://www.imdb.com/title/tt0033331/, el film de 1941 a càrrec de l'Alfred Allen Santell.

PITJOR:
- El trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret per part dels protagonistes.

NOTES:
1. És la 6a de les 7 pel·lícules de la sèrie, "Road to..." https://en.wikipedia.org/wiki/Road_to_...; les altres són "Road to Singapore" https://www.imdb.com/title/tt0032993/, estrenada en 1940, "Road to Zanzibar" https://www.imdb.com/title/tt0034116/, del 1941, "Road to Morocco" https://www.imdb.com/title/tt0035262/, que va sortir en 1942, "Road to Utopia" https://www.imdb.com/title/tt0038032/, del 1946, "Road to Rio" https://www.imdb.com/title/tt0039776/, estrenada en 1947, i "The Road to Hong Kong" https://www.imdb.com/title/tt0056417/, apareguda en 1962; la 8a, que havia de titular-se "Road to the Fountain of Youth", es va cancel·lar perquè en Bing Crosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bing_Crosby va morir.
2. Durant el seu desenvolupament, va anomenar-se "The Road to Hollywood"; el rodatge es va portar a terme entre abril i juliol de 1952.
3. Per un error de càlcul de la data de renovació dels drets, va entrar en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1980.
4. El Don Patterson va dirigir una paròdia animada titulada "Alley to Bali" https://en.wikipedia.org/wiki/Woody_Woodpecker_filmography amb el Woody Woodpecker https://ca.wikipedia.org/wiki/Woody_Woodpecker i el Buzz Buzzard https://en.wikipedia.org/wiki/Buzz_Buzzard en els papers del Hope i el Crosby, respectivament.
5. Qui canta en les cançons és la Peggy Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Peggy_Lee, en lloc de la Dorothy Lamour https://ca.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Lamour.

COMENTARI: És un aparador pel lluïment o, més aviat, per a l'exposició del trio format pel Crosby, el Hope i la Lamour, sense exigència ni argumental ni de cap altra mena. Acumula gags de pa sucat amb oli, com l'episodi del goril·la o l'aparició del Bob Crosby disparant un tret a l'aire perquè el seu germà, el Bing, li havia promès un "shot in the movie" (jugant amb la polisèmia del mot en anglès, que es pot entendre com tir o com oportunitat). I incorpora referències contemporànies que no em podrien fer mai gràcia per manca de context, com mencions a equips de beisbol, citacions de personatges de ficció, la Sadie Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_(short_story), o la utilització d'argot per anomenar instruments per a la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica, el "Mickey" https://en.wikipedia.org/wiki/Mickey_Finn_(drugs). És a dir, em caldria una guia per entendre cada parida. La qüestió és que els acudits que necessiten llibre d'instruccions mai fan riure. Una altra pena, l'esquetx a costa de "The African Queen", la pel·lícula del 1951 dirigida pel John Huston, o els cameos arbitraris del Jerry Lewis, el Dean Martin i la Jane Russell. Un pèl massa endogàmic, tot plegat. Ah! De Bali, ni rastre.

EN UN MOT: Aleatòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Say Hagas?
—What is it McBagas?
—Have you heard the latest about McTavish?
—What's he done now?
—He's living on the roof.
—Why would he be living on the roof?
—He heard someone say the "drinks were on the house". The drinks are on the house. You know what we...
---
Bing Crosby as George Cochran
Bob Hope as Harold Gridley