dimarts, 30 de novembre de 2021

CURTMETRATGE: "Kyoikusenga Ubasuteyama" (1925)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0419902/

DURADA: 18 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dos trencaclosques plantejats; alguns escenaris, més o menys, elaborats.

PITJOR:
- El moviment dels ninots es veu molt bàsic.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix, també, com "Mt. Ubasute" o "Ubasuteyama".
2. D'acord a la biografia escrita per la Kazuko Miyamoto de l'autora, la Sanae Yamamoto, va trigar-se un any i mig en enllestir la producció i s'en van vendre vora 100 còpies de l'obra.
3. Ubasute (abandonament d'una dona vella) o oyasute (en genèric, abandó de qualsevol parent) es refereix a una pràctica de caire llegendari amb influència budista que consistia en dur un ancià o malalt a una muntanya o lloc remot i deixar-lo en aquell indret per a que morís.

COMENTARI: Em resulta molt difícil d'avaluar peces tant incipients. En primer lloc, perquè no sé com tenir en compte la limitació tècnica de l'època. Cal considerar que el primer curt d'animació japonès del que es té constància és de començaments del 1917: o bé "Dekobou shin gachou meian no shippai", de l'Outen Shimokawa, o bé "Hanawa Hekonai meitou no maki", del Junnichi Kouuchi. En segon lloc, perquè imagino que la pròpia exigència dels artistes a l'hora de presentar un producte a l'altura de la qualitat del moment o superior es devia veure afectada per la manca de referències. De manera que només puc guiar-me per sensacions. I les que tinc amb aquest títol són de conformisme. Trobo que, independentment del context creatiu, no està prou treballat. Tot i així, em sembla positiu haver-lo vist; calia.

EN UN MOT: Precursor.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Watashi o Kuitomete" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13332890/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat que li envia la Satsuki, l'amiga, encarnada per l'Ai Hashimoto, a la Mitsuko.

PITJOR:
- La seqüència de pànic a l'avió quan sona el senzill "Kimi wa Tennen Shoku", compost per l'Eiichi Ohtaki amb lletra del Takashi Matsumoto, de l'àlbum del 1981, "A Long Vacation", mentre es veuen kanas de plàstic surant a l'aire.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima de la Risa Wataya publicada en 2017.
2. El títol internacional és "Hold Me Back".
3. Durant el primer minut dels títols de crèdit, se senten el Kento Hayashi i la Rena Nounen, que interpreten el Tada-kun i la Mitsuko Kuroda respectivament, cantant un fragment de "Kimi wa Tennen Shoku" sobre el soroll d'ambient d'un avió en marxa.

COMENTARI: Em sap greu, no. Se suposa que la protagonista ha de semblar bufona i entranyable, graciosa, però a mi m'ha acabat la paciència amb les seves ximpleries. Apa, a la merda amb les neures! La trobo farcida de situacions mundanes d'interès ínfim narrades, a més, de manera monòtona, que la converteixen en una història pesada i avorrida. En alguns moments, frega la ridiculesa més vulgar i la carrincloneria; per exemple, amb l'estupidesa del Carter, el paper que fa el Takuya Wakabayashi. Em pregunto a quin perfil d'espectador va dirigida aquesta castanya. No és el meu, segur. Buaaah! Temps perdut.

EN UN MOT: Neuròtica.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 27 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Gemini Man" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1025100/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de persecució amb les motocicletes pels carrers de la ciutat colombiana de Cartagena de Indias.

PITJOR:
- La feblesa emocional del Jackson Brogan, el personatge construït digitalment prenent de referència els moviments del Victor Hugo i una imatge del Will Smith rejovenit.

NOTES:
1. Originalment, fou concebuda en 1997 pel co-guionista, en Darren Lemke; aleshores, el departament d'efectes especials de la Disney anomenat The Secret Lab va desenvolupar un curtmetratge de prova, "Human Face Project", amb el que pretenia assajar la tècnica de manipular l'aspecte d'un actor per mostrar-lo jove.
2. El rodatge es va portar a terme entre febrer i maig del 2018 a Cartagena (Colòmbia), Budapest (Hongria), Glennville, Savannah, Pembroke i Buttermilk Sound (estat nord-americà de Georgia), Liège (Bèlgica) i Nova York.
3. Fou un fracàs comercial en recaptar, només, 173 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 138 milions.

COMENTARI: Els retocs facials digitals per simular els clons fan el fet; diria, fins i tot, que l'aparença aconseguida frega l'excel·lència. Malauradament, alguns dels altres efectes visuals que utilitza el film queden una mica artificials; em refereixo, per exemple, a allò que envolta l'espècimen repetit infant. La història comença bé, amb tensió, ritme, acció. Però, aleshores, la rèplica es presenta com una figa tova i l'invent es desinfla. La Mary Elizabeth Winstead, que encarna la Danny Zakarewski, també desapareix. Al final, l'assumpte dels clons em sona un pèl ridícul i la justificació de la situació, matussera; raó per la que, imagino, no m'ha atrapat.

EN UN MOT: Simplista.

PAÍS:           XINA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Finch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3420504/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La pira funerària que prepara el Jeff, a qui posa veu i moviment el Caleb Landry Jones, quan el Finch Weinberg, el personatge interpretat pel Tom Hanks, traspassa.

PITJOR:
- Les reaccions massa humanes de l'androide.

NOTES:
1. L'octubre del 2017, va anunciar-se amb el títol de "BIOS".
2. En desembre d'aquell mateix any, va aparèixer en The Black List, l'enquesta sobre guions no produïts gestionada pel Franklin Leonard.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre febrer i maig del 2019 a Albuquerque, Santa Fe, Los Lunas, Socorro, la formació rocosa de Shiprock i el White Sands National Monument, a New Mexico.

COMENTARI: Trobo correcta l'ambientació de distòpia, les tempestes, la devastació del paisatge urbà, l'abandó; i la feina del Tom Hanks, acceptable. La proposta, però, repeteix quadres molt explotats sense oferir cap incentiu gaire genuí. Si de cas, el fet que la finalitat del robot sigui tenir cura del Goodyear, el personatge caní encarnat per un gos anomenat Seamus. No entenc com és que un projecte tant ordinari va tirar-se endavant. M'he clapat.

EN UN MOT: Similar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 de novembre de 2021

DOCUMENTAL: "Jagged" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14911244/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'artista canta la cançó "Ablaze", del seu novè àlbum, "Such Pretty Forks in the Road", amb la seva filla en braços.

PITJOR:
- Un fragment en el que una colla d'imitadores asiàtiques precedeix la presentació de la cantant en un concert.

NOTES:
1. Al principi dels crèdits, surten uns rètols que diuen "Jagged Little Pill is the second best-selling album by a female artist and the 12th best-selling album ever", "It has sold more than 33 million copies globally", "So far, Alanis has won seven Grammy Awards and 13 Juno Awards", "She has sold more than 75 million records worldwide" i "The Jagged Little Pill Broadway musical received 15 Tony nominations"; el títol inicial apareix passats 6 minuts del començament.
2. Forma part d'una sèrie de 6 documentals sobre temes musicals creada pel Bill Simmons i emesa per l'HBO anomenada "Music Box".
3. El 14 de setembre, l'endemà de l'estrena de la peça en la 46a edició del Toronto International Film Festival, es va fer pública una nota de l'Alanis Morissette en la que expressava el seu descontentament en relació al to i a la manca de veracitat d'elements de l'obra alhora que es justificava per no participar en la seva promoció.

COMENTARI: L'esclat de popularitat de la canadenca em va enxampar grandet però reconec haver quedat seduït per la seva aparença natural i el missatge cru de les seves cançons (que parlaven de fer mamades al cinema, per exemple). Tampoc vaig escoltar totes les d'aquella col·lecció, ni cap de les d'altres àlbums posteriors. Recordo, no obstant, enamorar-me molt d'ella amb "Head over Feet"; per cert, sona en els títols de crèdit d'aquest documental. En fi, ha estat un recordatori i, malgrat que en algun moment se m'ha fet una mica pesat per la manca d'al·licients, m'ha agradat tornar-la a veure i escoltar els tres o quatre èxits que vaig gaudir aleshores. La part més xocant, sense dubte, la de les històries tèrboles de l'adolescència.

EN UN MOT: Convencional.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 25 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Black Friday" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11649338/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- Les frases de l'ós Dour Dennis; el soroll que emeten amb la mandíbula els individus infectats i convertits.

PITJOR:
- La caricatura patètica del context corporatiu de la botiga; el suïcidi poca-solta del Jonathan, interpretat pel Bruce Campbell; aquest, alhora, fa de co-productor.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre mitjans de novembre i mitjans de desembre del 2020 en el que havia estat un Babies R' Us, a North Attleboro, una població de l'estat nord-americà de Massachusetts.
2. El mateix guionista, l'Andy Greskoviak, treballà en grans superfícies comercials durant 10 anys.

COMENTARI: No aporta res original ni de qualitat, barreja de zombis amb éssers invasors de l'espai. A més, a base de xerrameca carrinclona i peculiaritats laborals ridícules aconsegueix diluir qualsevol bri de comèdia que la situació proposada pogués suggerir. Bàsicament, avorreix. M'ha sorprès, però, esbrinar que l'actriu que encarna la Marnie, la Ivana Baquero, és nascuda a Barcelona i porta fent pel·lícules des del 2004. Déu n'hi do! No la tenia controlada.

EN UN MOT: Deplorable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Bliss" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10333426/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La persistència de la filla, l'Emily Wittle, interpretada per la Nesta Cooper.

PITJOR:
- El primer terç de la història es fa molt pesat i l'exhibicionisme de la Isabel Clemens, encarnada en la Salma Hayek, m'ha semblat força carregós.

NOTES:
1. El gruix del rodatge, que va començar en juny del 2019, es va portar a terme a Los Angeles, la ciutat croata d'Split i l'illa del sud de Croàcia, Lopud.
2. El director, en Mike Cahill, va lligar la participació de l'Owen Wilson i la Salma Hayek abans que aquests llegissin llurs papers; la primera trobada dels tres fou a casa de l'actriu  que va preparar al seu company de repartiment uns Chiles rellenos de guacamole.

COMENTARI: He arribat a creure que el que estava mirant era una presa de pèl bastant ximple i que esdevindria una tortura completar-ne el visionat, cap els quaranta minuts de pel·lícula. Quan m'ha quedat clar que la història era la crònica d'una addició, no obstant, la meva perspectiva ha canviat bastant. M'és impossible saber-ho perquè mai he pres drogues de les que s'insinuen en el film. Però m'ensumo que la realitat que deuen modelar serà propera a la que es mostra que viu el protagonista. El vessant dramàtic, bé; la resta, així així.

EN UN MOT: Delusòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 20 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Ava" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8784956/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La fragilitat emocional de l'Ava Faulkner, el paper que fa la Jessica Chastain.

PITJOR:
- El paperot i la interpretació galdosa del Lonnie Rashid Lynn, que encarna el Michael.

NOTES:
1. El títol durant el seu desenvolupament era "Eve".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 19 de setembre i el 30 d'octubre del 2018 a The Commonwealth of Massachusetts.
3. En Matthew Joseph Newton, que figura com guionista, va ser substituït pel Tate Taylor en la direcció arran d'uns episodis de violència domèstica protagonitzats pel primer.

COMENTARI: La veig mal resolta; el duel final entre l'Ava Faulkner i el Simon, el personatge encarnat pel Colin Farrell, em sembla un fiasco absolut en el seu conjunt. I l'argument que precedeix aquest desenllaç figa no passa de vulgar, d'ordinari, de presentar-se com el mateix plantejament de sempre dins del gènere recurrent de mercenaris o assassins a sou. I, no obstant això, la feina de la Chastain l'he trobada prou convincent, malgrat l'estranya manera de córrer de la dona. M'ha agradat, també, l'aportació dels iaios, el John Malkovich, en el seu rol d'en Duke, i la Geena Davis, en el de la Bobbi. Resum: una mica, el que m'esperava.

EN UN MOT: Previsible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 de novembre de 2021

SÈRIE: "Maniac" (21 de setembre del 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5580146/episodes?season=1

DURADA: 380 minuts (Crèdits: 30 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació, que fa farum de 80s futuristes; amb elements com els robots recollidors d'excrements; l'accident de les germanes Landsberg, l'Annie i l'Ellie, interpretades per l'Emma Stone i la Julia Garner, respectivament.

PITJOR:
- Algunes situacions es fan molt pesades, com la del capítol 4t, "Furs by Sebastian", o la història dels elfs de l'episodi 8è, "The Lake of the Clouds"; tampoc resulten gaire agradables els fragments de dicció pèssima del personatge del Jonah Hill, l'Owen Milgrim.  

NOTES:
1. Inspirada en la sèrie noruega homònima creada per l'Espen PA Lervaag, el Håakon Bast Mossige, el Kjetil Indregard i l'Ole Marius Araldsen, emesa en 2015.
2. Després de començats els crèdits del 10è episodi, el darrer, apareixen un gos i un falcó sobre un robot escombraire avançant per una carretera.
3. Va ser enregistrada entre agost i novembre del 2017 a llocs com la ciutat de Nova York o Valley Stream.
4. Al final dels crèdits, amb el logo de Paramount Television, se sent el Jonah Hill dient "Annie, I'm a hawk!", un bocí extret del 8è capítol.

COMENTARI: L'inici m'ha engrescat força per la flaire arcaica del plantejament, doncs, el tema clàssic de l'experiment psicològic amb drogues em venia de gust. El problema ha estat, però, que la proposta no ha acabat de culminar en res original ni emocionant ni espectacular ni, tant sols, suggeridor o entretingut. Estèticament, m'ha fet el pes, prou. I, no obstant això, trobo que es queda una mica curta de tot, de trama, de comèdia, de drama, d'èpica, de joc romàntic, i, malauradament, arriba a avorrir.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 16 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "The Commuter" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1590193/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- Les peripècies dins, sobre i sota el tren i el descarrilament.

PITJOR:
- El moment de confessió coral a l'estil de l'obra del Félix Lope de Vega y Carpio, "Fuenteovejuna".

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la simulació del mapa d'una xarxa de transport.
2. A partir d'un pressupost de 30 milions de dòlars, va recaptar 120 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre l'estiu i la tardor del 2016, principalment, als Pinewood Studios del comtat anglès de Buckinghamshire i a la ciutat de Nova York; només van utilitzar un vagó i mig per filmar l'acció.

COMENTARI: Sembla que els dolents es prenen una mica massa molèsties per carregar-se un testimoni; és a dir, la trama peca d'enrevessada. Total, al final, estan disposats a liquidar tots els viatgers. No obstant això, l'acció, la intriga, el mateix personatge entranyable que interpreta el Liam Neeson, en Michael MacCauley, l'espectacularitat d'alguns plans i tota la pesca compensen el bri de confusió que provoca un argument acomodat de manera forçada. Trobo el desenllaç un pèl decebedor però m'ho he passat bé, m'ha divertit força.

EN UN MOT: Efectista.

PAÍS:           EUA, GB, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Destination Wedding" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6987770/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'encís de la Winona Ryder, que interpreta la Lindsay.

PITJOR:
- La monotonia i la manca d'expressivitat en el parlar del Frank, encarnat pel Keanu Reeves.

NOTES:
1. En els crèdits, la pel·lícula s'anomena "Destination Wedding or A Narcissist Can't Die Because Then the Entire World Would End".
2. El rodatge es va portar a terme en 10 dies l'estiu del 2017 a El Paso de Robles, en el comtat de San Luis Obispo de l'estat nord-americà de Califòrnia.
3. El terme anglosaxó destination wedding es refereix a una cerimònia de casament celebrada en un indret d'esbargiment on els convidats gaudeixen de diferents activitats recreatives i, sovint, han de pernoctar.

COMENTARI: Simple i directa, no decep ni emociona, que ja és el que m'esperava. He de reconèixer que m'ha costat bastant seguir els diàlegs (al final, he hagut de menester subtítols). Raó per la qual, probablement, les rèpliques que intentaven ser còmiques o enginyoses no m'ho han semblat tant. Tampoc el clímax, l'escena del coit al turó; m'ha fet poca gràcia. En algun moment, a més, les reaccions, ganyotes, cauen un pèl forçades, com precipitades. En resum, un passatemps lleuger d'exigència minsa.

EN UN MOT: Concisa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Atomic Blonde" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2406566/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'operació per traslladar l'Spyglass, interpretat per l'Eddie Marsan.

PITJOR:
- Uns combats cos a cos poc versemblants, la Theron es veu massa seca.

NOTES:
1. Basada en la novel·la gràfica publicada el 2012, "The Coldest City", de l'Antony Johnston i el Sam Hart; la productora del film, Denver & Delilah Productions, fundada per la protagonista, la Charlize Theron, rebé un estudi sobre la mateixa abans de la seva comercialització.
2. A partir d'un pressupost de 30 milions de dòlars, va recaptar uns 100 milions, aproximadament; es podrien estar desenvolupant una seqüela i una tercera pel·lícula sobre el mateix personatge principal de la Lorraine Broughton.
3. El gruix del rodatge, que va començar el 22 de novembre del 2015, va portar-se a terme a Budapest, Hongria, i a Berlín, Alemanya.

COMENTARI: Puc empassar-me l'ambientació fàcilment doncs mai no he estat en la capital alemanya ni en cap territori soviètic o exsoviètic. També trobo bastant suggeridora l'ambigüitat dels agents, sobretot, la del David Percival, encarnat pel James McAvoy, i la insinuació d'una situació inestable entre els blocs en dates properes a la caiguda del mur de Berlín. Em grinyola, però, l'argument confús; potser, perquè no l'he entès o perquè no m'ha acabat d'interessar gaire. La Lorraine Broughton no provoca cap impressió de diligència, no sedueix, els seus posats queden una mica patètics i l'escena lèsbica em sembla molt gratuïta, innecessària. Tot plegat, no sé, amb prou feines, passable.

EN UN MOT: Freda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 de novembre de 2021

CURTMETRATGE: "Mémorable" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10499942/

DURADA: 12 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estima persistent del Louis per la Michelle, interpretats per l'André Wilms i la Dominique Reymond, respectivament.

PITJOR:
- Els tocs de Vincent van Gogh; no sóc cap expert però em sembla que la malaltia mental que patí l'holandès no té relació amb l'Alzheimer.

NOTES:
1. El director, en Bruno Collet, va inspirar-se en veure els autoretrats d'en William Utermohlen, un pintor nord-americà que va patir la malaltia d'Alzheimer.
2. Li van ser atorgats el Cristal du court métrage, el Prix du public i el Prix du jury junior en la 43a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Una altra il·lustració de la tragèdia desesperadora que representa qualsevol degeneració mental, aquí, amb un petit matís artístic. Destacaria, potser, el moment de semilucidesa del malalt quan confon l'assecador de cabells amb un revòlver i intenta fúmer-se un tret al cap; el suïcidi, l'única sortida fins que trobin la cura. Pobra dona!

EN UN MOT: Trist.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dot and the Kangaroo" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0274470/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons compostes pel Bob Young amb lletres del John Palmer i la Marion Von Alderstein.

PITJOR:
- La sincronització entre l'animació i les imatges reals, enregistrades entre les Jenolan Caves i la Warragamba Dam Catchment Area de les Blue Mountains, al New South Wales australià.

NOTES:
1. Basada en la novel·la infantil homònima escrita per l'Ethel Charlotte Pedley i publicada de manera pòstuma en 1899.
2. Va comptar amb un pressupost de 250 mil dòlars australians; dues terceres parts dels quals van ser aportades per l'Australian Film Commission.
3. Al principi, apareix la dedicatòria que l'autora del llibre original va incloure en la seva obra: "To the CHILDREN OF AUSTRALIA In the hope of enlisting their sympathies for the many Beautiful (amiable) and frolicsome creatures of their <fair> land; Whose extinction, through ruthless destruction, is being surely accomplished".
4. Les 8 seqüeles que van succeir-la son: "Around the World with Dot", del 1981, "Dot and the Bunny", del 1983, "Dot and the Koala", del 1985, "Dot and Keeto", del 1986, "Dot and the Whale", del 1986, "Dot and the Smugglers", del 1987, "Dot Goes to Hollywood", del 1987, i "Dot in Space", del 1994, totes dirigides pel Yoram Jerzy Gross.

COMENTARI: Està bé com a rondalla, la nena i la cangura, a qui presten les seves veus la Barbara Frawley i la Joan Bruce, respectivament, es fan entranyables. No obstant això, el relat queda bastant pobre; trist, també, durant l'episodi dels indígenes i els seus dingos violents. A més, gasta una estètica i, en general, una factura destraleres amb avarícia. Visualment, un nyap.

EN UN MOT: Experimental.

PAÍS:           AUSTRÀLIA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 9 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Ich bin dein Mensch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13087796/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El comportament madur i capaç del robot, interpretat pel Dan Stevens.

PITJOR:
- La conclusió final de l'Alma, que desaconsella l'adopció de robots com a parella pels humans.

NOTES:
1. El títol internacional és "I'm Your Man".
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme a la capital alemanya, Berlín, entre el 4 d'agost i el 4 de setembre del 2020.
3. Està basada en el relat homònim de l'Emma Braslavsky.
4. Li va ser atorgat el Silberner Bär für die Beste Schauspielerische Leistung in einer Hauptrolle a la Maren Eggert, que fa el paper de l'Alma, en la 71a edició del Internationale Filmfestspiele Berlin.

COMENTARI: He de reconèixer que l'actitud de la protagonista m'ha semblat bastant molesta, molt poc racional i impròpia d'algú amb certa formació acadèmica, encara que es pretenguin justificar les seves rebequeries amb la frustració, l'angoixa provocada per un situació familiar sense esperança i la insatisfacció personal. En aquest sentit, no entenc la tria d'una dona escèptica o contrària a allò que es desitja investigar per un experiment suposadament transcendent. A part d'això, bé. El film convida a reflexionar sobre l'amor, les relacions humanes, la felicitat... En tot cas, se m'ha fet un pèl llarga.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 8 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Kate" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7737528/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La massacre que perpetra la Kate, interpretada per la Mary Elizabeth Winstead, en el Black Lizard.

PITJOR:
- El desenllaç, la pretesa adopció de l'Ani per part del Varrick, els personatges a càrrec de la Miku Martineau i el Woody Harrelson, respectivament, i l'assalt barroer del final, excepte pel duel amb katanes entre el Kijima i el Renji, els papers del Jun Kunimura i del Tadanobu Asano, d'una i de l'altra banda.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va portar-se a terme entre el 16 de setembre i el 29 de novembre del 2019, fonamentalment, a Tailàndia, el Japó i Los Angeles.
2. Va comptar amb un pressupost de 25 milions de dòlars.
3. El director, en Cedric Nicolas-Troyan, va trobar el grup Band-Maid a través d'Internet; l'Ani és segrestada per la Kate durant un concert (fictici) d'aquesta formació.

COMENTARI: Fins just abans de l'enfrontament amb el Jojima, encarnat pel Miyavi, he xalat bastant amb l'acció, els escenaris, l'ambientació, les batusses. A partir d'aleshores, Jojima inclòs, l'assumpte es desinfla un xic. I, després, quan es descobreix la trama, decep considerablement; si més no, jo veig un complot un pèl forçat per acomodar un desenvolupament ordinari, habitual. Però, pel que fa a l'estètica i el plantejament, la impressió que m'ha deixat és força positiva. Millor, doncs, no donar-li més voltes i assaborir el goig.

EN UN MOT: Familiar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 7 de novembre de 2021

MONÒLEG: "Dan Soder: Son of a Gary" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11265724/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sons onomatopeics, com el del pet tímid, l'ampolla de sabó líquid o el de la impressora antiga.

PITJOR:
- El tros del pèl al menjar, el dels nens cridant en viatges d'avió, la història de la foto d'Internet impresa.

NOTES:
1. Fou enregistrat a The Bowery Ballroom de Nova York l'octubre del 2019.
2. Cap el final dels títols de crèdit, surt la nota "Thanks Mom, Dad, Michelle, Aunt Karen, and Nana. And thanks to all of the comics I've met along the way".
3. L'autor havia considerat anomenar l'espectacle "Buttmunch", però la cadena, Home Box Office, no va acceptar-ho.

COMENTARI: Ni fa cap gràcia ni estimula ni entreté ni tan sols ofèn, m'ha semblat un discurs molt poc interessant. A més, el paio no gasta gaire carisma, per no dir gens; com per allunyar-se d'ell per no haver d'escoltar les seves imbecil·litats. Em sap greu, temps perdut.

EN UN MOT: Feble.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Meet John Doe" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0033891/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del Long John Willoughby explicant el seu somni a l'Ann Mitchell, malgrat sigui ximple i irrellevant, pel detall de les natjades.

PITJOR:
- L'enfrontament estèril del Long John Willoughby amb el D.B. Norton, encarnats pel Gary Cooper i l'Edward Arnold, respectivament; doncs, trobo que espatlla el desenllaç (no m'estranya que es provessin 5 finals diferents).

NOTES:
1. En 1969, va convertir-se en domini públic en els EUA.
2. El guió va derivar-se d'una proposta anomenada "The Life and Death of John Doe" que van compondre entre el Richard Edward Connell Jr. i el Robert Presnell, Sr., inspirada en el relat del 1922, "A Reputation", escrit pel primer i publicat en The Century Magazine.
3. El Tinnu Anand va dirigir una revisió en hindi titulada "Main Azaad Hoon" que fou estrenada el 1989.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre del 1940 a Califòrnia.
5. El nom John Doe, en masculí, o Jane Doe, en femení, s'utilitza en alguns àmbits per identificar subjectes desconeguts o de qui es vol amagar la identitat.

COMENTARI: L'assumpte dels lobbies, els mitjans de comunicació manipuladors i el messies per accident amb certa consciència m'ha fet una mica de mandra, la veritat. La xurma carrinclona, també. Però els protagonistes, tant en Gary Cooper com la Barbara Stanwyck, omplen la pantalla amb la seva presència. La dona, fins i tot, surt bufona (mai m'ho havia semblat; potser, condicionat pel fet de veure-la vella interpretant el seu paper de la Constance Colby en la sèrie dels 80s creada pel Richard i l'Esther Shapiro, "Dynasty"). Al capdavall, suposo, m'he de quedar amb el missatge de foment de l'empatia i la bona voluntat per lluitar contra el prejudici, la hostilitat i la crispació de la gent. Vigent?

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 6 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "Half Brothers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10515926/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La gimcana i els trencaclosques, com el d'esquarterar un pastís en 8 porcions fent 3 talls.
- La tírria que expressa el Renato cap els ianquis.

PITJOR:
- La histèria del Renato, el paper a càrrec del Luis Gerardo Méndez, i les disputes ximples amb l'Asher, encarnat pel Connor Del Rio.
- L'escena inicial del vol de l'avió teledirigit pels carrers de San Miguel de Allende, la ciutat de l'estat mexicà de Guanajuato.
- La mesquinesa de l'assistent de l'aeroport, a càrrec de la Jwaundace Candece.

NOTES:
1. El mateix Luis Gerardo Méndez, que fa de productor executiu, també, fou qui sol·licità la participació del Luke Greenfield com a director del film.
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es mostren fotografies dels protagonistes i del rodatge.
3. El gruix del rodatge va portar-se a terme durant 31 dies a l'estat nord-americà de New Mexico, l'estiu del 2019.

COMENTARI: Veient la careta (i el tràiler) ja m'ensumava el que podia donar de si la pel·lícula, no gaire, potser, algun riure esporàdic, res més. Però, atès que cercava quelcom lleuger per passar l'estona entre mos i mos d'un àpat, semblava una opció prou adequada. Objectiu assolit, doncs. La sensació que m'ha quedat, no obstant, és d'haver vist una poca-soltada mal girbada amb un argument grinyolant, uns personatges antipàtics, per no dir estúpids/rudes, i uns elements còmics ordinaris, gairebé, gratuïts, per exemple, la cabra, encara que un dels guionistes, l'Eduardo Cisneros, sostingui que funciona com a figura simbòlica per representar l'empatia i això i allò... En fi, híbrida entre drama i comèdia que ni emociona ni fa gràcia. Ah! Des d'El Paso, Texas, a San Miguel de Allende, Guanajuato, només hi ha 1600 quilòmetres...

EN UN MOT: Petanera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 4 de novembre de 2021

LLARGMETRATGE: "The Bye Bye Man" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4030600/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Que la neboda, l'Alice, interpretada per l'Erica Tremblay, no pugui llegir allò que hi ha a la tauleta de nit.

PITJOR:
- Les intervencions de la Carrie-Anne Moss, que fa de la detectiu Shaw.

NOTES:
1. Basada en el capítol titulat "The Bridge to Body Island" del llibre del 2005 escrit pel Robert Damon Schneck, "The President's Vampire".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 2 de novembre i l'11 de desembre del 2015 a Cleveland, en l'estat nord-americà d'Ohio.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 7 milions i mig de dòlars, va recaptar gairebé 30 milions.

COMENTARI: Pel que he escoltat en alguna entrevista de la mateixa directora, l'Stacy Title, la gran aposta del film era l'originalitat de l'amenaça, el seu caire al·lucinatori, psicològic, i l'aspecte de transmissió viral que planteja. El problema, penso, és que la pel·lícula sembla com que es queda curta en tot, en context, en ensurts, en sang i fetge, en sordidesa, en tensió, en suspens. Havent llegit detalls de la història, suposadament verídica, que explica el material original del Robert Damon Schneck, em queda la impressió que es podria haver muntat un espectacle molt millor amb un enfocament diferent. M'havia preparat per esglais a dojo mes m'he quedat amb les ganes. Em pregunto qui va enganyar la Faye Dunaway per aparèixer en això.

EN UN MOT: Desnodrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 1 de novembre de 2021

MONÒLEG: "National Theatre Live: Fleabag - Phoebe Waller-Bridge" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10702760/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'espera sense paraules i les ganyotes fins el "Hair looks nice", en la trobada amb la germana.

PITJOR:
- El sacrifici de la Hillary, el conill porquí malferit.

NOTES:
1. La versió sencera de l'espectacle va interpretar-se per primer cop l'any 2013 en l'Edinburgh Festival Fringe; allà li va ser atorgat el Fringe First Award.
2. Va derivar en una sèrie homònima que compta amb dues temporades de 6 episodis cadascuna, emeses entre el 21 de juliol i el 25 d'agost del 2016, la primera, i des del 4 de març fins el 8 d'abril del 2019, la segona.

COMENTARI: Em sap greu, no m'ha fet gràcia. M'ha semblat feixuc i llarg, una mica inversemblant, també. És que, segurament, després d'haver sentit tants elogis cap a l'autora, la Phoebe Waller-Bridge, m'esperava una altra cosa (o, potser, no tinc el dia). No sé, les bromes sexuals i la sordidesa m'han saturat. Suposo que la sèrie deu estar més compensada i deu ser més divertida. Mes no tinc cap intenció de mirar-me-la per molts guardons que hagi rebut.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alvin Purple" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069698/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La corrua de femelles formoses que s'exhibeixen, des de la doctora Liz Sort, interpretada per la Penne Hackforth-Jones, fins l'ex-missionera, la senyora Guernsey, el personatge que fa la Jan Friedl.

PITJOR:
- El moment, pretesament còmic, en el que l'Alvin Purple, encarnat pel Graeme Blundell, ensopega amb tot quan marxa de ca la senyora Horwood, el paper a càrrec de la Jill Forster.

NOTES:
1. Van estrenar-se dues seqüeles, "Alvin Rides Again", el 1974, dirigida pel David Bilcock i el Robin Copping, i "Melvin, Son of Alvin", el 1984, a càrrec del John Eastway; l'Alan Hopgood va crear una sèrie derivada de la pel·lícula composta per 13 episodis que l'ABC va emetre en 1976.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 200 mil dòlars australians, va recaptar més de 4 milions i mig.
3. Fou rodada en cinc setmanes i mitja, entre març i abril del 1973, a Melbourne, Austràlia.
4. El director, en Tim Burstall, va inspirar-se en obres com "Il Decameron", el film del 1971 signat pel Pier Paolo Pasolini, i "Mazurka på sengekanten", la comèdia danesa del 1970 a nom del John Hildard.

COMENTARI: Bàsicament, pit i cuixa amb aquell toc d'humor beneit que sembla que hagi de justificar la libidinositat. De fet, al principi m'he il·lusionat perquè, a la vista de la poca-solta descarada dels minuts previs al títol, preveia una estona divertida. He de reconèixer, però, que m'ha anat decebent de mica en mica fins a acabar avorrint-me. El despit de la doctora dóna un pèl de joc i la persecució automobilística m'ha espavilat quan començava a patir per mantenir els ulls oberts. En fi, parrusos i mamelles a dojo, que ja m'està bé. Ah! El judici m'ha recordat a una merdeta del 1999 anomenada "Deuce Bigalow: Male Gigolo", dirigida pel Mike Mitchell.

EN UN MOT: Destapament.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "One Night Stand" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0087844/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks dels protagonistes, la Sharon, l'Eva, el Brendan i el Sam, interpretats per la Cassandra Delaney, la Saskia Post, el Jay Hackett i el Tyler Coppin, respectivament.

PITJOR:
- El fragment de l'actuació de Midnight Oil del 18 de setembre de 1983 a Sydney en el que interpreten "Short Memory".

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó Caixa de Catalunya a la millor fotografia al Tom Cowan en la 17a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges.
2. El rodatge va efectuar-se entre maig i juliol del 1983, sobretot, a Sydney; la darrera escena s'enregistrà a la Martin Place Railway Station de la ciutat australiana.
3. Va comptar amb un pressupost inicial d'1 milió de dòlars australians que, posteriorment, va incrementar-se en 400 mil dòlars; comercialment, va fracassar amb una recaptació que no va arribar als 200 mil dòlars.
4. Al principi del film, se sent una versió de la cançó del 1962 composta per la Carole King i el Gerry Goffin, "It Might as Well Rain Until September", a càrrec de la Cassandra Delaney.

COMENTARI: Em deixa una sensació de despropòsit. Ni la situació proposada ni els personatges m'han estimulat gaire. No sé fins a quin punt hom escolliria jugar a naips per despullar-se, concretament, a "Strip Poker" o "Strip Jack Naked", a les portes d'un atac nuclear. És a dir, cardar com bojos davant la previsió d'una mort imminent, segurament; però, per què la frivolitat de les cartes? Quina ximpleria! Tampoc entenc perquè el mariner desertor s'amaga a la Sydney Opera House... El punt de protesta pacifista, d'acord; el desenvolupament, feixuc, ensopit, insubstancial. M'adormia.

EN UN MOT: Fotesa.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!