LLARGMETRATGE: "I byeore piryohan" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28664733/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El video-missatge de la Son Ji-young, a qui posa veu l'Ahn Young-mi, en el que queda enregistrada la catàstrofe marciana.

PITJOR:
- El rampell del Jay, el paper del Hong Kyung, d'imitar el pare de l'astronauta i anar a enviar senyals a Mart amb una antena i un walkie-talkie https://ca.wikipedia.org/wiki/Walkie-talkie.

NOTES:
1. El títol internacional és "Lost in Starlight".
2. Deriva d'un vídeo musical d'en Han Ji-won, director i co-guionista, elaborat per a la firma de joieria, StoneHenge.
3. Van caldre 5 anys per enllestir la producció.
4. Els actors que fan de protagonistes, la Kim Tae-ri https://en.wikipedia.org/wiki/Kim_Tae-ri i el Hong Kyung https://en.wikipedia.org/wiki/Hong_Kyung, van compondre la cançó, "Life Goes On", per a la banda sonora.

COMENTARI: Ras i curt, una castanya. L'única cosa que destacaria seria el decorat, els dibuixos de fons d'estil realista; cosa que, en els temps que corren, tampoc crec que tingui gaire mèrit. Senzillament, m'ha estat impossible connectar amb una història d'amor insulsa, justificada a partir d'una mena de maqueta d'un cantautor frustrat que resulta ser la peça preferida de la doctora. Ves, quina casualitat! Ni m'ha suggerit res una missió espacial al planeta vermell que sembla poc més que rutinària. D'acord, el trauma de la filla que segueix diligentment els passos de la seva mare i tal i pasqual... i el pare, al manicomi. "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. Els intents del guió de provocar cap mena d'emoció en mi han fracassat; en realitat, gairebé, em causen pena. De fet, el moment més intens ha estat un record meu, aliè a la pel·lícula, quan m'ha vingut a la memòria el desastre de 1986 del transbordador espacial Challenger https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger. No té res a veure, no sé perquè m'hi ha fet pensar.

EN UN MOT: Anodina.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Oemojisangjuui - Temporada 1a" (8 de desembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22297722/episodes?season=1

DURADA: 188 minuts (Crèdits: 25 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El procés de millora de la cançó "Fly Up", la peça composta per l'Eden (KQ Entertainment), el Door, l'HLB i el Buddy, que en Pyeon Deok Hwa i el Park Hyung Suk interpreten en el certamen musical.

PITJOR:
- L'exageració de l'assetjament, sobretot, per part del Jin Ho Bin cap el Pyeon Deok Hwa, a qui posen veu el Nam Doh Hyeong i el Hwang Chang Yung, respectivament.

NOTES:
1. És una adaptació del manhwa en format webtoon homònim desenvolupat pel Park Tae-joon des del 20 de novembre del 2014; en 2019, el Chien-hsin Wu va dirigir una sèrie de 38 capítols basada en la mateixa obra amb el títol "Wàimào Zhìshàng Zhuyì".
2. Es coneix, internacionalment, com "Lookism".
3. Alguns personatges s'inspiren en models reals; per exemple, el protagonista, el Park Hyung Suk, el paper a càrrec del Han Shin, en el Park Hyung-seok; de fet, el mateix autor del manhwa, en Park Tae-joon, n'és un, de model.
4. Durant els títols de crèdit dels primers 7 capítols, mentre sona el "Here Together" del Han Kyung Hoon, es mostren vinyetes dels esdeveniments succeïts en l'episodi i, al final, el retrat d'un dels implicats; en el darrer, el vuitè, es presenta l'acoloriment d'alguns dels escenaris.

COMENTARI: La veritat és que no m'acaba de quadrar gaire el context que es planteja, amb un institut artístic tant ple de pinxos roïns i fatxendes cerca-raons. A més, en la mateixa classe, tenim un mort de gana i un burgès ric del cagar. No lliga. Deixant això a banda i eludint l'assumpte bàsic del maltractament, el qual no aporta res de nou, he d'admetre que tant l'element fantàstic del relleu de cossos com l'estètica, en general, m'han atret prou com per empassar-me la història de gust. Em queda la sensació, no obstant, que la part interessant començava just quan la sèrie acabava. No em posaré a llegir el manhwa per saber com continua el relat però si fan una 2a temporada, segurament, voldré veure-la.

EN UN MOT: Trauma.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Geunalui Bunwigi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5586914/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El toc còmic que inspira el Jaeyoon Cho; per exemple, quan la Lee Ja-Yeon, que encarna la noia que ven els bitllets a l'estació de tren, el mira amb cara de fàstic.

PITJOR:
- La poca versemblança de l'argument, per la manca de gràcia dels personatges i per les situacions absurdes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Mood of the Day".
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareix un quadre amb un epíleg protagonitzat pel Jaeyoon Cho, que fa del Kang.
3. La recaptació no va arribar a cobrir els 3 mil milions de wons de pressupost.
4. La producció, originalment, era una iniciativa de la Jung Seung-hye del 2006 que va cancel·lar-se a causa del càncer de còlon d'aquesta; com a homenatge, figura en els títols de crèdit.
5. Va rodar-se entre el 29 d'octubre del 2014 i el 31 de gener del 2015.

COMENTARI: Encara em pregunto per què la Soo-jung i el Jae-hyun, interpretats per la Moon Chae-won i el Yoo Yeon-seok, respectivament, són els únics que baixen d'un tren d'alta velocitat enmig del no res. No sé. Si, almenys, els protagonistes fossin simpàtics la cosa podria suportar-se. Però és que demostren ser molt estúpids. I l'estira-i-arronsa entre els dos esdevé molt carregós. Un plantejament clàssic, una execució dilatada i avorrida.

EN UN MOT: Cagadubtes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ek-si-teu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10648440/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La ciutat coberta de gas.
- La integració de la tecnologia quotidiana contemporània a l'argument, les video-trucades, els streamers, els drons.

PITJOR:
- La plorera i la histèria excessiva.
- Els pilons, les gàrgoles i els sortints estranys de les façanes.

NOTES:
1. Durant la primera part dels títols de crèdit es mostren trossos de la pel·lícula per presentar l'elenc. També, en una mena d'animació, es veu com els protagonistes reboten en un tendal propulsant-se dins de l'edifici quan queien al buit.
2. El títol internacional és "Exit".

COMENTARI: En alguns moments, un pèl ridícula, tant pel circ familiar com per les reaccions del Jo Jong-suk, que fa d'en Yong-nam; però, en general, emocionant per la cursa vertical (malgrat sigui una mica forçada). No sé si es tracta d'un homenatge al pankour, a l'escalada, a ambdues disciplines... o a la gent que fa rucades per penjar-les a Internet.

EN UN MOT: Suficient.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sseoni" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1937339/

DURADA: 135 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- Els gags.
- El vídeo testimonial de les nenes.
- La coreografia del final del grup al ritme de la cançó del Bobby Hebb, "Sunny".

PITJOR:
- La trivialització de les càrregues policials, en referència a l'aixecament de Gwangju.
- L'enfrontament de les dones amb les nenes assetjadores.

NOTES:
1. Durant els crèdits del final surten esbossos en dibuix dels personatges.
2. Se n'han fet remakes en diferents països, entre els quals, Japó, Indonèsia o Vietnam.
3. Esdevingué un èxit de taquilla amb una recaptació de més de 54 mil milions de wons.
4. El títol internacional és "Sunny".

COMENTARI: L'encarava amb certa reticència pel tema de la nostàlgia i de l'adolescència, que em feien molta mandra. A més, la frenesia de la interpretació dels flashback en algun moment inicial m'ha atavalat una mica. Però el relat està ben construit i el to, fonamentalment, tragicòmic ajuda a ficar-se en la història i promou la empatia; té moments tensos, moments entranyables, moments divertits, moments emotius. Només un dubte, no em queda clar si la Jung Su-ji, interpretada per la Yoon Jung, és morta o no. En fi, bastant recomanable.

EN UN MOT: Encisadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Seoulyeok" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3845670/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la fugida de la Hye-sun fent servir el cable que travessa el carrer amb l'ajuda d'un nano que acaba cardat. La persecució a les bigues del terrat. La identitat del Suk-gyu que es revela al final. L'escena de la transformació de la noia.
Pitjor: El seguiment inicial excessivament extens al vell infectat i al seu col·lega sense sostre. La xerrameca del vagabund abans de ser abatut per l'exèrcit i el discurs anterior de l'altre home.
Curiositat: Es coneix internacionalment, també, amb el títol de "Seoul Station". És la preqüela de "Busanhaeng", del mateix director i any.

Comentari:
Fora de la carnisseria zombi, que no ofereix res d'especial (ni tant sols resulta espectacular), la gràcia rau en el context sòrdid de la protagonista. Passa fàcil però tampoc meravella. Correcta. 

Perdoneu per la meva ignorància!