LLARGMETRATGE: "Zodiac" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0443706/

DURADA: 162 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de finals dels 60s i principis dels 70s.

PITJOR:
- El desenvolupament excessiu d'escenes, com les dels assassinats, que allarga absurdament la pel·lícula.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Following Mike Mageau's identification of Arthur Leigh Allen, authorities scheduled a meeting to discuss charging him with the murders. Allen suffered a fatal heart attack before this meeting could take place", "In 2002, a partial DNA profile, that did not match Allen, was developed from a 33 year-old Zodiac envelope. Investigators in San Francisco and Vallejo refused to rule out Allen as a suspect on the basis of this test", "In 2004, the San Francisco Police Department deactivated their Zodiac investigation", "Today, the case remains open in Napa County, Solano County, and in the city of Vallejo, where Arthur Leigh Allen is still the prime and only suspect", "Inspector David Toschi retired from the San Francisco Police Department in 1989. He was cleared of all charges that he wrote the 1978 Zodiac letter", "Paul Avery passed away on December 10, 2000 of pulmonary emphysema. He was 66. His ashes were scattered by his family in San Francisco Bay" i "Robert Graysmith lives in San Francisco and enjoys a healthy relationship with his children. He claims he has not received a single anonymous call since Allen's death".
2. Es basa en els llibres escrits pel Robert Graysmith, "Zodiac", publicat en 1986, i "Zodiac Unmasked: the identity of America's most elusive serial killer revealed", del 2002.
3. A partir d'un pressupost d'uns 65 milions de dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 85.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 115 dies entre setembre de 2005 i febrer de 2006 en l'àrea de la San Francisco Bay i de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Si les xifres del llibre del Robert Graysmith https://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac_(true_crime_book) van arribar als 4 milions d'exemplars venuts arreu del món hem d'assumir que el cas va interessar força gent; si més no, aleshores, quan es va publicar el tractat. A mi, em sap greu, m'ha avorrit profundament. En primer lloc, perquè no sembla que ofereixi cap al·licient més enllà d'uns missatges encriptats de pa sucat amb oli. I, en segon, perquè la investigació esdevé travada, feixuga, inoportuna. De fet, me la podria haver estalviat doncs considero que el true crime https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real sense resoldre és una presa de pèl com espectacle. En fi, només puc dir que me'n penedeixo d'haver perdut el temps amb aquest assumpte. L'única cosa que en trec és la referència al film del 1932 dirigit per l'Ernest Beaumont Schoedsack i l'Irving Pichel, "The Most Dangerous Game" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_caceres_del_comte_Zaroff. La veuré algun dia, que és de domini públic!

EN UN MOT: Àrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Juno" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0467406/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Juno MacGuff confessa estar enamorada del Paulie Bleeker, interpretats per l'Ellen Page i el Michael Cera, respectivament.

PITJOR:
- L'enganxada de la Bren MacGuff, encarnada per l'Allison Janney, amb la tècnica d'ultrasò, la Kaaren de Zilva.

NOTES:
1. Va rodar-se al llarg de 6 setmanes entre el 14 de febrer i el 27 de març del 2007 a Vancouver, de la província canadenca de British Columbia.
2. Recaptà més de 230 milions de dòlars a partir d'un pressupost aproximat de 7 milions i mig.
3. Li va ser atorgat l'Academy Award for Best Original Screenplay en la 80a edició dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) a la Diablo Cody, la guionista de la pel·lícula.
4. La seqüencia animada inicial va ser elaborada en 8 mesos, aproximadament, pel Shadowplay Studio de Los Angeles, a partir de 900 fotografies.
5. El director, en Jason Reitman, considera el film com el primer lliurament d'una trilogia accidental de col·laboracions amb la Diablo Cody, que es completa amb "Young Adult", del 2011, i "Tully", del 2018.

COMENTARI: Senzilla, directa, simpàtica, fàcil de veure. L'elenc està estupend, des de la vulnerabilitat del personatge de la Jennifer Garner, la Vanessa Loring, passant pel candor del Paulie Bleeker, encarnat pel Michael Cera, l'afabilitat del pare, a càrrec del J. K. Simmons, la sensatesa de la madrastra, interpretada per l'Allison Janney, fins i tot, la beneiteria adolescent de la Leah, el paper de l'Olivia Thirlby. I, òbviament, la dolcesa de la protagonista a mans de l'Ellen Page, que comptava 20 anys en el moment del rodatge, convida a acompanyar-la durant el procés. Per cert, he quedat estupefacte en assabentar-me de la seva transformació en Elliot Page. De qualsevol manera, ha estat un goig.

EN UN MOT: Adorable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Amazing Journey: The Story of The Who" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462441/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- Imatges inèdites com les del Roger Daltrey abandonant l'escenari en un concert a Copenhagen, cosa que va provocar la seva exclusió del grup durant una temporada, o les d'una actuació del 1964 en el Railway Hotel en la que es van presentar com "The High Numbers".

PITJOR:
- El to carrincló amb el que acaba, amb el Roger Daltrey i el Pete Townshend reconeixent-se mútuament i cantant "Tea & Theatre".

NOTES:
1. El títol de treball era "My Generation: Who's Still Who".
2. Abans dels crèdits, apareixen els rètols "In July of 2006 The Who released 'Endless Wire' their first studio album in 24 years" i "They also embarked on the largest concert tour of their career".
3. Durant els títols de crèdit, es reprodueixen fragments de diferents actuacions del grup interpretant el seu èxit del 1965, "My Generation".

COMENTARI: Em sobra el farciment innecessari que representen les opinions de l'Eddie Vedder, el Noel Gallagher, l'Sting o The Edge... Però la resta del material sembla pertinent a l'hora d'explicar en dues hores la història de la banda londinenca, els seus conflictes, les seves penes, el seu trajecte artístic al llarg dels anys. Reconec que ha renovat el meu interès per la seva música; al cap i a la fi, són llegenda.

EN UN MOT: Aclaridor.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Sukuuru deizu" (Des del 3 de juliol fins el 27 de setembre del 2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068993/

DURADA: 299 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- El detall sòrdid de la càmera oculta en l'habitació fosca durant el festival de l'institut.

PITJOR:
- Els capítols del festival escolar, el 8è i el 9è, se m'han fet molt pesats, amb la lluita estúpida entre les classes i tota la pesca.

NOTES:
1. Està composta per 12 episodis; addicionalment, existeixen dues OVA's, "Valentine Days" i "Magical Heart Kokoro-chan", del 2008.
2. Inspirada en la ficció interactiva anomenada "School Days", desenvolupada per 0verflow i publicada el 28 d'abril del 2005; la història original de la qual va adaptar-se a altres formats, com manga (a càrrec del Homare Sakazuki), novel·les lleugeres o audio-drames.
3. El 12 de juny del 2015, el Zhonghuá Rénmín Gònghéguó Wénhuàbù va llistar el títol entre els animes prohibits a la Xina.
4. A causa de l'assassinat del 17 de setembre del 2007 a Kyoto d'un home de 45 anys a destralades infligides per la seva filla de 16, les cadenes van cancel·lar l'emissió del darrer episodi; finalment, l'AT-X va emetre'l el 27 de setembre i l'1 d'octubre.

COMENTARI: Resulta tot molt molest: la tossuderia i la fluixesa de la Kotonoha Katsura, a qui posa veu la Tae Okajima; els fums de la Setsuna Kiyoura, el paper de la Keiko Imoto; la indefinició i la badoqueria del Makoto Ito, a mans del Daisuke Hirakawa; la facilitat de la Sekai Saionji, a càrrec de la Shiho Kawaragi; la ximpleria de la germaneta petita, la Kokoro Katsura, amb veu de la Megu Ashiro; la mesquinesa general. Reconec que he volgut veure la sèrie només pel final i la coincidència amb l'assassinat de Kyoto. I m'ha decebut profundament. Imagino que el joc devia ser més entretingut... Coi! Recordo haver passat hores i hores amb una merda anomenada "Leisure Suit Larry", l'aventura gràfica creada per l'Al Lowe, que era eròtica, si no m'erro. En resum, aquesta sèrie és inaguantable.

EN UN MOT: Hormonal.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Higurashi no Naku Koro ni Kai" (Des del 6 de juliol fins el 17 de desembre del 2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068433/

DURADA: 581 minuts (Crèdits: 86 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol final de l'episodi "Minagoroshi-hen", titulat "Shuumatsu".

PITJOR:
- Les criaturades; especialment molestes, les del personatge de la Rika Furude, a qui posa veu la Yukari Tamura, i les de la Yui Horie, fent de la Hanyuu.

NOTES:
1. Basada en els capítols de resposta "Minagoroshi-hen" i "Matsuribayashi-hen" de la sèrie d'aventures visuals creada pel cercle doujin 07th Expansion; inclou, també, el capítol "Saikai" i l'episodi original "Yakusamashi-hen", sol·licitat per l'autor de la franquícia, el Ryukishi07.
2. En setembre del 2007, després de fer-se públic l'assassinat d'un policia de Kyotanabe, en la prefectura de Kyoto, a cops de destral infligits per la seva filla de 16 anys, moltes emissores van cancel·lar tant aquesta sèrie com la titulada "School Days", dirigida pel Keitaro Motonaga, per la seva violència.
3. Del capítol 19è al 23è, al final de la seqüència de crèdits, es mostra un avançament del capítol següent presentat per la Rika Furude i la Hanyuu en format menut.
4. Al final del darrer capítol, el 24è, es veu la trobada d'una noia anomenada Frederica Bernkastel amb la Tanashi Miyoko, es a dir, la Miyo Takano de nena, i que anul·la l'accident dels seus pares.

COMENTARI: Bastant plom, tot plegat; voltes i voltes a una situació i uns personatges que cansen, tant en la seva versió malvada com en la virtuosa. Si més no, van resolent-se detalls i sembla que el missatge és de conciliació, positiu. El desenllaç, com la resta, resulta carregós. Segurament, no tinc prou paciència per assaborir el material. Què hi farem? L'he vist perquè em recorda la meva visita a Shirakawago.

EN UN MOT: Pesada.

Perdoneu per la meva ignorància!

CURTMETRATGE: "Nekogoroshi-hen" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1124093/

DURADA: 23 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó de presentació, "Higurashi no Naku Koro Ni", interpretada per l'Eiko Shimamiya.

PITJOR:
- Les ximpleries inicials mentre la tropa juga a cartes, malgrat que l'assumpte del mimi souji (l'escurament d'orelles) resulti força interessant.

NOTES:
1. Forma part de la franquícia "Higurashi no Naku Koro ni" derivada dels jocs d'aventura gràfica creats pel Ryukishi07, del doujin 07th Expansion; fa de pont entre la primera i la segona temporada d'anime.
2. Després dels títols de crèdit, surt un clip de 15 segons amb la xicalla caminant per un camí, envoltats de gats que miolen.
3. En anglès, es coneix com "Cat Killing Chapter".
4. El material va publicar-se, inicialment, com una novel·la lleugera anomenada "Higurashi no Naku Koro ni Gaiden: Nekogoroshi-hen".

COMENTARI: Reconeixo que les excursions a indrets abandonats són tota una injecció d'adrenalina; més si, a sobre, els llocs en qüestió s'associen a esdeveniments sinistres. És a dir, el plantejament prometia. Però és que aquí tant sols ens expliquen una història en veu dels personatges, no passa res. Quina llufa! En fi, crec que només pot plaure a incondicionals de la sèrie.

EN UN MOT: Palla.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Am Legend" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0480249/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La Nova York de distòpia.

PITJOR:
- La penosa interpretació que fa el protagonista del "I Shot the Sheriff", la cançó dels Bob Marley and the Wailers publicada el 1973.
- Els hemòcits.
- Les escenes del videoclub.

NOTES:
1. Inspirada en la novel·la homònima del 1954 escrita pel Richard Matheson; existeixen dues adaptacions prèvies de la història: la primera, "The Last Man on Earth", del 1964, dirigida per l'Ubaldo Ragona i el Sidney Salkow, i la segona, "The Omega Man", del 1971, dirigida pel Boris Sagal.
2. Va recaptar més de 585 milions de dòlars partint d'un pressupost de 150 milions.
3. Rodada a Nova York i Nova Jersey des del 23 de setembre del 2006 fins el 31 de març del 2007 (encara que es va afegir material el novembre següent).
4. Va filmar-se un final alternatiu en el que, en comptes d'immolar-se, el doctor Robert Neville, encarnat en el Will Smith, lliura la femella subjecte dels seus experiments al mascle alfa hemòcit.

COMENTARI: D'adolescent vaig llegir la novel·leta del Matheson i no em va impressionar ni em va divertir gaire (cert que, d'entrada, no m'agrada la lectura). Per això, quan es va estrenar aquesta adaptació no vaig creure que em calgués veure-la. Bé, en realitat, li tenia tírria al Will Smith, motiu suficient per vetar-la. Ara, amb tot aquest assumpte de la COVID-19, m'han entrat ganes de mirar-la. Però, és que, a part dels ensurts previsibles i l'abandó de la ciutat, no m'ofereix res que em motivi gens ni mica. Ha quedat obsoleta, crec. Culpa meva, doncs.

EN UN MOT: Malbaratament.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La Môme" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0450188/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les cançons: "Milord", del 1959, composta per la Marguerite Monnot i el Georges Moustaki, "L'Accordéoniste" del Michel Emer, del 1940, "Hymne à l'amour", de la mateixa Édith Piaf i la Marguerite Monnot, enregistrada el 1950 o "Non, je ne regrette rien", del Charles Dumont i el Michel Vaucaire, composta el 1956.

PITJOR:
- L'excés de salts endavant i endarrere en la línia temporal.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomenà "La Vie en Rose".
2. Li va ser atorgat, entre molts d'altres, l'Academy Award for Best Actress a la Marion Cotillard, que fa el paper de l'Édith Piaf en el film, en la 80a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
3. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recuperar més de 86 milions.
4. Rodada entre el gener i el maig del 2006 a Praga, a la República Txeca, París, a França, i a Los Angeles, als EUA.
5. Altres pel·lícules que retraten la vida de l'artista són: "Piaf: The Early Years", del 1974, amb el Guy Casaril al capdavant, "Edith and Marcel", del 1983, dirigida pel Claude Lelouch, i "Édith Piaf: Une brève rencontre", del 1993, a càrrec del Michel Wyn.

COMENTARI: M'han emocionat, sobretot, els moments musicals i l'escenificació de la misèria en la infantesa de la diva. En canvi, els trossos de desfasament, com l'anècdota del cotxe a Califòrnia l'agost del 1955, m'han semblat enutjosos i, alguns, innecessaris. No sé fins a quin punt són fidels a la realitat les ganyotes grotesques del personatge i aquesta imatge de disminució intel·lectual que sembla plantejar; m'incomoden. En fi, m'he hagut de llegir la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Édith_Piaf per posar ordre al relat... i no he trigat 2 hores llargues. Ah... He de mencionar que la lletra d'"If You Love Me (Really Love Me)", adaptada pel Geoffrey Parsons a partir de l'"Hymne à l'amour" i que jo havia escoltat només en la veu de la Brenda Lee, sempre m'ha semblat una merda; desconeixia que era això, una adaptació. Vés per on!

EN UN MOT: Garbuix.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reketir" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1677719/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La narració en off i el format biogràfic.
- L'escena de l'assassinat perpetrat per l'Aman, interpretat pel Saken Aminov.

PITJOR:
- Les escenes amb fons blanc.
- La foto per explicar el viatge a Moscou.

NOTES:
1. Rodada a Almaty, Kazakhstan.
2. El títol internacional és "Racketeer".
3. El mateix director, l'Akan Satayev, va dirigir la seqüela del 2015, "Reketir 2: Vozmezdie".
4. El Lexus LX470 que apareix és el del propi director.

COMENTARI: Ha estat decebedora perquè, més enllà de l'atmosfera exòtica d'un país tant desconegut per mi com el Kazakhstan, no aporta res especial, ni originalitat, ni emoció, ni grans diàlegs, ni gaire acció, ni intrigues, ni suspens, ni tant sols els personatges són agradables o carismàtics. Evidentment, desconec si pot prendre's com testimoni d'una realitat local però, encara que així fos, tampoc aixecaria massa interès tractant-se del lloc que es tracta. Tot i això, es consumeix sense dificultat per la seva durada curta i, sobretot, perquè l'estil és directe i bastant precís.

EN UN MOT: Plana.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Jane Austen Book Club" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0866437/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La història del Benny que explica la Maggie Grace, que fa d'Allegra, per la reacció del pare, el Jimmy Smits.
- El moment, a la llibreria, de la ciència-ficció entre el Grigg i la Jocelyn, interpretats pel Hugh Dancy i la Maria Bello, respectivament.

PITJOR:
- Si no has llegit els llibres de l'Austen quedes bastant fora de joc en els col·loquis.
- La tensió que provoquen l'Emily Blunt i la Maggie Grace en el seus papers de Prudie i Allegra.

NOTES:
1. En l'inici surt la cita de la Jane Austen, "Is not general incivility the very essence of love?".
2. Durant els títols de crèdit es veuen fotografies del rodatge.
3. Basada en la novel·la homònima del 2004 escrita per la Karen Joy Fowler.
4. Recaptà més de 7 milions de dòlars, sobre un pressupost de 6 milions.

COMENTARI: L'única gràcia que li trobo al film és el paral·lelisme que es pugui establir entre els personatges que hi participen amb els de les obres de la Jane Austen. Així, llegeixo, la Bernadette lliga amb la Senyora Gardiner de "Pride and Prejudice", la Sylvia deriva de la Fanny Price de "Mansfield Park", la Jocelyn reflexa l'Emma, la Prudie és similar a l'Anne Elliot de "Persuasion", l'Allegra s'assembla a la Marianne de "Sense and Sensibility" i el Grigg representa tots els personatges masculins incompresos. El problema rau en que no m'he llegit cap d'aquests llibres, de manera que no he pogut jugar a cercar les relacions. És a dir, error meu per escollir-la; i em sap greu però no m'han entrat ganes d'escometre'ls en breu, no és material que em motivi en absolut.

EN UN MOT: Condicionada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hostel: Part II" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0498353/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La subhasta en línia per les noies.
Pitjor: L'escena en la que la Bijou Phillips, que fa de Whitney, ha de ser maquillada per una vella i mira d'escapar. L'estúpid partit de futbol del nens del xiclet amb el cap de l'Axelle, encarnada per la Vera Jordanova.
Curiositat: Aquest és el segon títol de la trilogia "Hostel"; l'anterior és del 2005 i, el posterior, del 2011. El personatge de la Senyora Bathory, interpretada per la Monika Malácová, que es banya en sang d'una verge, s'inspira en l'aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory.

Comentari:
Per començar, decepció, en veure que el director liquida el final pendent de la pel·lícula anterior per la via ràpida, de fet, sense respectar-lo. D'altra banda, en l'exercici d'escalar o de modernitzar el muntatge perd allò que feia mitjanament interessant el plantejament, la proximitat. El resultat és que no perdré el temps mirant el tercer lliurament. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!