LLARGMETRATGE: "Madam Satan" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021106/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els números musicals i la seqüència de la catàstrofe del zepelí https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- La farsa en l'apartament de la Trixie, el paper encarnat per la Lillian Roth https://en.wikipedia.org/wiki/Lillian_Roth.

NOTES:
1. Per tal d'estalviar-se problemes amb la censura, el Cecil Blount DeMille https://ca.wikipedia.org/wiki/Cecil_B._DeMille, el director, va rebre assessorament d'en Jason Joy, un censor de Hollywood.
2. Segons els registres de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, el film va provocar unes pèrdues de 390 mil dòlars de l'època (uns 7 milions actuals); les altres dues pel·lícules de l'acord de tres del director amb l'MGM, "Dynamite" https://www.imdb.com/title/tt0019843/ i "The Squaw Man" https://www.imdb.com/title/tt0022428/, també foren fracassos comercials.
3. La part del zepelí fou filmada en Multicolor https://en.wikipedia.org/wiki/Multicolor però les còpies que es conserven són en blanc i negre.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 59 dies, entre març i maig de 1930, en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.

COMENTARI: La jugada de la dona que sedueix el seu marit adúlter d'amagat per posar-lo en evidència m'ha sonat a "Le nozze di Figaro" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_noces_de_F%C3%ADgaro, l'òpera de Mozart i Da Ponte; aquí, a l'aire i amb desastre final. Un desastre que, imagino, s'inspira d'alguna manera en l'accident de l'USS Shenandoah (ZR-1) https://en.wikipedia.org/wiki/USS_Shenandoah_(ZR-1) de 1925 que un dels tripulants de la nau en la ficció menciona de passada. La pena és que, més enllà del component èpic de la resolució i l'espectacle musical, la impressió que resta és la d'enèsim retrat d'extravagància burgesa farcit de xerrameca arrossegada poc o gens entretinguda. Del vessant líric, sí que destacaria, especialment, el moment "Low Down", a càrrec de la Lillian Roth, en Jack King i l'Edward Prinz, i el segment de "The Cat Walk", amb lletra d'en Clifford Grey https://en.wikipedia.org/wiki/Clifford_Grey i música del Herbert Stothart https://ca.wikipedia.org/wiki/Herbert_Stothart. En qüestió de comèdia, poca cosa remarcable, trobo. Si de cas, alguna rèplica, com la del Jimmy Wade, encarnat pel Roland Young, quan li comuniquen que s'acosta una tempesta i ell diu que n'és conscient perquè ell l'ha desencadenat. Per cert, pel que fa a l'exhibició d'opulència, la festa https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_m%C3%A0scares en un zepelí suggereix exclusivitat; ara, tenir un orgue https://ca.wikipedia.org/wiki/Orgue a casa em sembla d'una excentricitat màxima. Jo em quedo, de totes maneres, amb el divertit encenedor mecànic de la Trixie.

EN UN MOT: Tabarra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

 

—Oh, you wives gimme a pain! I've heard a lot of that hooey about bought kisses. Yours are the kisses that are bought, bought with a stylish wedding and a big empty house. Something for nothing. That's the marriage game.
—What do you give him?
—What do I give him? I laugh when he does. I drink when he does. I give him a pow with lipstick kisses, a shoulder to hug. I give a dream made out of perfume and soft lights. I jazz all the dullness out of his soul for him.
—I believe you. I've thrown away my whole life.
—You didn't throw it away. You put it in a safe deposit box. And now, you've lost the key.
—I've tried not to lose my ideals.
—Oh, I get along without them!
—Why, of course you do! All you've got is a...
—Is a body, made out of flesh and blood. Is that what you mean? Well, I'm not ashamed of it! It got me where I am today.
---
Kay Johnson as Angela Brooks
Lillian Roth as Trixie

SÈRIE: "His & Hers - Temporada 1a" (8 de gener de 2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33035373/episodes/?season=1

DURADA: 249 minuts (Crèdits: 15 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia com a coartada.

PITJOR:
- La carta plena de bajanades de l'Alice Andrews, el personatge a càrrec de la Crystal Fox, amb el reconeixement emocionat de la filla.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la homònima de l'Alice Feeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alice_Feeney, publicada en 2020.
2. Consta de 6 episodis; el gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre de 2024 a Dahlonega https://ca.wikipedia.org/wiki/Dahlonega i en altres indrets de les rodalies d'Atlanta https://ca.wikipedia.org/wiki/Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia.

COMENTARI: El punt de Ventafocs https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs a l'institut de nenes mesquines m'ha fet molta mandra, la veritat. Més, encara, la violació enregistrada en vídeo sense denunciar. Però, allò que m'ha desesperat de debó ha estat una presentació tant tramposa que es permet, per exemple, el truc vil de canviar de veu narradora; si més no, al final. Tampoc trobo lícit el ball d'identitats de la grassa psicòpata, l'Astrid Rotenberry fent de la Catherine Kelly, que s'aprima i esdevé presentadora de notícies, la Rebecca Rittenhouse fent de la Lexy Jones. O la vella venjativa que, en el fons, incrimina els qui vol ajudar amb el que fa. La qüestió és que, aparentment, el detectiu Jack Harper, encarnat pel Jon Bernthal, és un merdes, i la Priya Patel, el paper de la Sunita Mani, una aprenenta inepta. Així, impossible resoldre res. La solució? Precipitar un desenllaç amb un enfrontament ben absurd entre les dues dives. No sé. Tot plegat, els personatges, la logística, el poble, em grinyola massa.

EN UN MOT: Roïna.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Am I Being Unreasonable? - Temporada 1a" (Des del 23 de setembre fins el 28 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15792042/episodes/?season=1

DURADA: 173 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de confusió amb els records i les visions de la Nic, el personatge de la Daisy May Cooper.

PITJOR:
- La infidelitat que provoca l'Alex, el paper del David Fynn https://en.wikipedia.org/wiki/David_Fynn, sembla bastant pírrica en tots els sentits si la idea era fotre el seu germà.

NOTES:
1. El títol és un homenatge al fil homònim del fòrum de discussió a Internet, Mumsnet https://en.wikipedia.org/wiki/Mumsnet, al qual va acudir la Daisy May Cooper https://en.wikipedia.org/wiki/Daisy_May_Cooper, co-guionista juntament amb la Selin Hizli https://en.wikipedia.org/wiki/Selin_Hizli, quan va tenir problemes amb el seu matrimoni.
2. Està composta per 6 capítols; entre el 5 de febrer i el 12 de març de 2025, es va emetre una segona temporada, també, de 6 episodis.
3. Durant els crèdits del 5è episodi, sona el poema del John Cooper Clarke, "I Wanna Be Yours" https://en.wikipedia.org/wiki/I_Wanna_Be_Yours, recitat pel mateix autor.
4. En la 69a edició dels British Academy Television Awards https://en.wikipedia.org/wiki/2023_British_Academy_Television_Awards, en Lenny Rush https://en.wikipedia.org/wiki/Lenny_Rush va rebre el guardó de Best Male Comedy Performance per la seva interpretació de l'Ollie.

COMENTARI: En el vessant del suspens, em queda la sensació que fa una mica de trampa en uns quants elements. L'actitud planyívola de la dona que mostra la rememoració final, per exemple, no quadra amb el tarannà del personatge condescendent i sarcàstic presentat durant la resta de capítols. O l'accident en si, l'abric travat a la porta del vagó, que resulta un tant inversemblant. A més, diria que el maquinista d'un tren que inicia la marxa hauria de fixar-se en l'andana en algun moment de l'arrencada. Malament rai, si no es el cas! Tot i que no ho sé, no sóc conductor de ferrocarril. El canvi de perspectiva del quart lliurament intensifica aquesta impressió d'engany. Segurament, no tant d'engany com d'ocultació d'informació en el relat. Però, d'acord, és un recurs. Per altra banda i malgrat l'acidesa, les paròdies m'han fet gràcia: la vella racista, la Mrs Baggott, encarnada per la Georgie Glen https://en.wikipedia.org/wiki/Georgie_Glen, l'encarregat perepunyetes, en Gavin, el paper del Phil Dunning https://www.imdb.com/name/nm10197979/, l'aspirant a humorista sense talent, la Lucy, el rol a càrrec de la Karla Crome https://en.wikipedia.org/wiki/Karla_Crome. Fins i tot, he esclatat a riure amb el moment de veu d'espinguet del Dan, interpretat pel Dustin Demri-Burns https://en.wikipedia.org/wiki/Dustin_Demri-Burns, en el memorial. No obstant això, m'ha incomodat més que m'ha divertit.

EN UN MOT: Desequilibri.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El perquè de tot plegat" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0110871/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El 7è fragment, "Passió", amb l'Abel Folk Gilsanz https://ca.wikipedia.org/wiki/Abel_Folk i en Sergi Mateu i Vives https://ca.wikipedia.org/wiki/Sergi_Mateu_i_Vives.

PITJOR:
- El capítol 5è, "Submissió", el de l'Anna Lizaran https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Lizaran_i_Merlos.

NOTES:
1. És l'adaptació d'alguns dels contes del recull homònim de 1993 https://ca.wikipedia.org/wiki/El_perqu%C3%A8_de_tot_plegat_(llibre), escrit pel Joaquim Monzó i Gómez.
2. Consta de 15 segments: "Pròleg — Voluntat", "Enteniment", "Honestedat", "Sinceritat", "Submissió", "Competició", "Passió", "Compenetració", "Ego", "Despit", "Desig", "Gelosia", "Amor", "Fe" i "Epíleg — Dubte".
3. El títol internacional és "What's It All About".
4. En Ventura Pons i Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Ventura_Pons_i_Sala i el Quim Monzó https://ca.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3 eren amics i, quan el primer li va proposar l'adaptació dels relats a l'escriptor, aquest no va creure que fos possible; en 15 dies, el director li va presentar un guió que li va fer canviar d'opinió.

COMENTARI: És aquella poca-solta o ironia que no fa cap gràcia, per massa ximple, per desagradable, per repetitiva o per tibada, i que acaba cansant. És a dir, un senyor que vol fer parlar una pedra? Sí, d'acord, com a exercici d'interpretació per al Lluís Homar https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Homar_i_Toboso devia ser la conya (segur que el necessitava amb, gairebé, 40 anys de vida, 20 d'experiència, que tenia!). I la brometa de la rebel·lia del roc si ho considerem des de la metàfora molt enginyosa... "Els catalans de les pedres treuen pans". Podeu comptar! Imagino que el relat del Monzó és ple de befa, sarcasme i mala llet, en el seu estil. Però, visualment, esdevé una castanya, diria, un exercici primari. Després, malentesos babaus, comunicació defectuosa i personatges rebecs. Ves, home! De què punyetes m'estàs parlant? L'únic al·licient que se m'acut és recuperar la joventut de l'elenc; 30 anys han passat. La pena és, per exemple, trobar-te el Jordi Dauder i Guardiola https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Dauder_i_Guardiola i la Rosa Novell https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Novell_i_Clausells en una situació de masturbacions estòlides. O el bo del Pepe Rubianes https://ca.wikipedia.org/wiki/Pepe_Rubianes, encarcarat i fent, bàsicament, el ridícul. Sóc conscient que la indústria al país estava com estava i calia empènyer de qualsevol manera. O sigui que encara gràcies!

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shimmer Lake" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386691/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El perdó al Meth Billy, el personatge a càrrec del Matthew Evans Landry, en l'escena de l'assalt de la casa del Judge Brad Dawkins, en John Michael Higgins, per part de l'Andy Sikes, el paper del Rainn Wilson.

PITJOR:
- El moment en el que l'Steph Burton i el Zeke Sikes, encarnats per l'Stephanie Sigman i en Benjamin Walker, respectivament, li expliquen a l'Ed Burton, interpretat pel Wyatt Russell, l'assumpte de la paternitat.

NOTES:
1. El guió original, escrit pel mateix director, l'Oren Uziel, va aparèixer en l'edició de 2009 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey), l'enquesta de guions preferits no realitzats engegada en 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els capítols es presenten en ordre invers, "FRIDAY - Andy heads for the lake", "THURSDAY - Judge Dawkins calls an old friend", "WEDNESDAY - Chris Morrow gets in over his head" i "TUESDAY - Ed Burton makes a choice", i cadascun explica el dia d'un dels personatges fins a la seva mort.

COMENTARI: Rebaixa una mica massa el nivell intel·lectual de l'entorn, sobretot, amb elements com, no només, el Chris Morrow, encarnat pel Mark Rendall, pel qual almenys dóna una justificació, sinó, també, uns agents de l'FBI https://ca.wikipedia.org/wiki/Federal_Bureau_of_Investigation, el Kurt Biltmore i en Kyle Walker, interpretats pel Rob Corddry i el Ron Livingston, respectivament, i un ajudant del xèrif, el Reed Ethington a càrrec de l'Adam Pally, que semblen poc menys que babaus. Malgrat això, l'aposta per la poca-solta funciona, potser, gràcies a l'impuls inestimable de la figura del Rainn Wilson, explícitament còmica. Diria, no obstant, que rellisca una mica amb alguna de les gràcies; per exemple, fer dir la nena interpretada per la Isabel Dove https://www.imdb.com/name/nm7729990/ coses de l'estil de "Get in the back, you fat fuckin' bastard!". Per altra banda, el relat es veu afavorit per la peculiar estructura narrativa, cap enrere, i per la separació en les quatre línies que, en acabat, componen la història completa. El mòbil, tanmateix, aquesta venjança per la mort del nen en un accident, i la relació entre el poli i, especialment, el seu germà, em grinyola un pèl. Tampoc acabo de veure que 3 milions de dòlars no sigui prou capital per prendre-se'l seriosament. Però, bé, en general, ha passat sense dificultat.

EN UN MOT: Rancuniosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Death Kiss" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023935/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Els tocs de color artesans https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_early_color_feature_films que van endarrerir l'estrena del film dues setmanes, del 25 de desembre de 1932 al 8 de gener de 1933.

PITJOR:
- L'intrusisme arrogant del Franklyn Drew, el paper del David Manners.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel Madelon St. Dennis.
2. L'argument es va refer en la pel·lícula de 1946, "On ne meurt pas comme ça" https://www.imdb.com/title/tt0194212/, dirigida pel Jean Boyer.
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1932 en els California Tiffany Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Tiffany_Pictures de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Fins i tot, sense tenir en compte la intromissió insolent i burleta del guionista en la ficció, el Franklyn Drew, que treu bastant de polleguera, la intriga plantejada genera algun dubte. Per començar, el muntatge per perpetrar l'assassinat, una pistoleta ficada dins d'un focus, no sembla ni discret ni gens fiable. Tampoc fa l'efecte que la maniobra per carregar-se el Chalmers, el paper de l'Alan Roscoe, emmascarant-la com un suïcidi amb verí, pugui efectuar-se de manera desapercebuda; sobretot, havent-hi un parell de veïnes tafaneres a l'aguait, rondant per l'indret. Després, en la seqüència de la projecció de l'escena de l'homicidi amb tota la colla a una sala, no resulta versemblant que en Tom Avery, interpretat per l'Edward Van Sloan, pugui ser alhora a la seva butaca i cometent el sabotatge en la cabina de reproducció. I, essent l'amenaça més evident de cara a resoldre el cas, com és que el Franklyn Drew continua viu en ser enxampat pel criminal? L'altre tema que em grinyola és la manca d'autoritat, la poca professionalitat i la negligència palesa dels policies. Clar que, potser, en combinació amb els gags oferts pel Howell i el Gulliver, els rols a càrrec del Harold Minjir i el Vince Barnett, respectivament, la intenció era presentar el conjunt com una comèdia. Si era això, no fa gaire gràcia. D'acord, confesso que la supèrbia i la manefleria del Franklyn Drew m'ha expulsat de la història abans del primer quart d'hora. O sigui que merda.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Topaze" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024684/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les maneres de malcriat consentit del Charlemagne de La Tour-La Tour, el personatge encarnat pel Jackie Searl https://en.wikipedia.org/wiki/Jackie_Searl.

PITJOR:
- La degradació moral barata del professor Auguste A. Topaze, el paper a càrrec del John Barrymore https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barrymore, i el xantatge de pa sucat amb oli que s'empesca.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1928 https://en.wikipedia.org/wiki/Topaze_(play), escrita pel Marcel Paul Pagnol https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Pagnol; una versió francesa https://www.imdb.com/title/tt0159039/, dirigida pel Louis Joseph Gasnier, va estrenar-se el mateix any.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va adquirir els drets del text de Pagnol però va cedir els corresponents als EUA a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures en considerar que el material no era apropiat pel públic americà.

COMENTARI: No acabo de veure clar per què el fill de l'aristòcrata assisteix a una acadèmia de mala mort, ni per què la base d'operacions del negoci i l'escenari on es lliurin guardons en nom de la República hagi de ser la residència de l'amiga, o que la bandarra traeixi el potentat per un passerell envilit. Sembla ben bé que els elements de la història no són gaire a lloc. Li concedeixo, sí, un punt d'interès per l'assumpte de la recerca de l'aigua saludable https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_t%C3%B2nica. Doncs, em fa recordar una polèmica en referència a la marca Dasani https://en.wikipedia.org/wiki/Dasani#United_Kingdom, comercialitzada per the Coca-Cola Company, que va sorgir al Regne Unit fa 20 anys. No obstant això, la manera de presentar el plany contra la corrupció i els valors qüestionables del poder destrempa força, per maldestra. Vint-i-cinc minuts passables, a l'escola; la resta no val res.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "House on Haunted Hill" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0051744/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les paranoies del Watson Pritchard, encarnat per l'Elisha Cook.

PITJOR:
- L'escena en la que l'esquelet titella, guiat pel Frederick Loren, el paper interpretat pel Vincent Price, empeny l'Annabelle Loren, el personatge a càrrec de la Carol Ohmart, a caure dins de la bassa d'àcid.

NOTES:
1. Durant el seu període d'exhibició original, alguns cinemes que oferien el film van utilitzar un artefacte anomenat "Emergo" https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_gimmick per espantar els espectadors en cert moment de la projecció.
2. A partir d'un pressupost d'uns 200 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 2 milions i mig.
3. Els plans exteriors mostren l'Ennis House https://en.wikipedia.org/wiki/Ennis_House del barri de Los Feliz de la ciutat de Los Angeles de l'estat nord-americà de California; el gruix del rodatge es va portar a terme entre el 22 de juliol i el 16 de setembre de 1958.
4. En 1999, va estrenar-se'n una revisió dirigida pel William Malone https://www.imdb.com/title/tt0185371/.

COMENTARI: Aquesta festa extrema per induir un assassinat i la idea del complot de la dona amb el metge, el doctor David Trent, interpretat per l'Alan Marshal, em semblen prou atractives. L'execució de tot plegat, però, resulta bastant bunyol. Des dels trucs que es fan servir per provocar esglais, per exemple, la senyora cega que levita, encarnada per la Leona Anderson, fins a la mort fingida per la mestressa. Que no la inspecciona, el seu marit? Després, trobo que no acaben d'encaixar certs elements, com ara la banyera mortífera del celler o l'aparició fantasmal per la finestra amb maromes teledirigides. A més, he tingut la impressió que passa de la introducció, una presentació massa llarga i avorrida, al desenllaç. Total, força decebedora, en tots els sentits.

EN UN MOT: Basta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Have some! You'll enjoy the party more. Go on!
---
Vincent Price as Frederick Loren
Carol Ohmart as Annabelle Loren

LLARGMETRATGE: "Mensaje en una botella" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35938180/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La trencadissa del "asunto" entre la Denise Conti i el Tomás Blanco, els personatges a càrrec de la Luisana Lopilato i el Benjamín Amadeo, respectivament.

PITJOR:
- L'enllaç temporal entre ampolles de vi per enviar missatges grinyola massa.

NOTES:
1. Després d'1 minut de crèdits, surt la dedicatòria, "Para Sofía"; al final, es mostra el tràiler de la pel·lícula fictícia, "Iceberg", protagonitzada pel Gabriel Corrado.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Buenos Aires i la província argentina de Mendoza https://ca.wikipedia.org/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Mendoza entre juliol i setembre de 2023.

COMENTARI: Explica en una entrevista, en Gabriel Nesci https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Nesci, que li va costar tant d'escriure el guió. No sé, a mi no em sembla tant complicat empescar-se quatre o cinc escenaris més o menys condicionals per un personatge; en aquest cas, una sommelier https://ca.wikipedia.org/wiki/Sommelier pedant i antipàtica. La mossa m'ha caigut malament des del començament arran d'una reacció maleducada davant d'un borratxo, tot sigui dit, impertinent, interpretat pel Sebastián Almada https://es.wikipedia.org/wiki/Sebasti%C3%A1n_Almada. Perquè confesso, a més, que no sóc prou sofisticat per apreciar el món de l'enologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Enologia. Les dues figures carrinclones del cagar, la del pare malalt i la de l'amic del pare borni, l'Eduardo Blanco i en Luis Machín, respectivament, no crec que aportin gaire tampoc. Bé, si de cas, la parida del pare de lligar vins amb grups de música, un altre element petulant de l'argument. Llavors, està el llondro encarnat pel Benjamín Amadeo, que se suposa que ha de ser el pol sentimental d'atracció. Allò que suggereix, però, és pena; un al·licient menys. Després, el cuiner, el paper a càrrec del Benjamín Vicuña, que pinta patètic amb les seves dèries sobre els maies https://ca.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia. Menció especial pel gag del número musical amb el Pueyrredón https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_%C2%ABBanana%C2%BB_Pueyrred%C3%B3n; s'acosta més al ridícul que a la comèdia. I, al final, oh, casualitat, la noia ha d'avaluar el vi del seu pare per guanyar el premi. Ves! Tot plegat, massa barat.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           ARGENTINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Final Destination: Bloodlines" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9619824/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La premonició de l'Iris Campbell, el paper de la Brec Bassinger, somniada per l'Stefani Reyes, el personatge interpretat per la Kaitlyn Santa Juana, la flaire de finals dels 60s que desprèn i l'espectacularitat de l'esfondrament de l'Sky View Tower.

PITJOR:
- L'episodi de la màquina d'IRM https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_per_resson%C3%A0ncia_magn%C3%A8tica que elimina tant l'Erik Campbell com el Bobby Campbell, encarnats pel Richard Harmon i l'Owen Patrick Joyner, respectivament.

NOTES:
1. Representa el sisè lliurament de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Final_Destination iniciada en 2000 amb el film dirigit pel James Wong, "Final Destination" https://www.imdb.com/title/tt0195714/.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i maig de 2024 en indrets de la ciutat canadenca de Vancouver.
3. A partir d'un pressupost de 50 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 280.
4. El títol apareix just abans dels crèdits del final; llavors, durant els 2 primers minuts, es repassen retalls de premsa que expliquen les desgràcies mortals seguint una moneda que va rodolant sobre una cinta vermella; aleshores, surt la dedicatòria, "In memory of Tony Todd", per l'actor que fa del William Bludworth i que va morir en novembre de 2024 d'un càncer d'estómac; la resta de crèdits van decorats amb cintes vermelles.

COMENTARI: Ves, que m'ha fet recordar aquell joc d'ordinador, "The Incredible Machine" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Incredible_Machine_(1993_video_game), per allò dels retops en els accidents! La fórmula juga amb l'expectativa d'una mort ben grotesca per cada víctima i la seqüència d'esdeveniments sòrdids resulta entretinguda (sempre que l'espectador toleri el gènere macabre, òbviament). És cert, a més, que els 14 anys de diferència entre l'estrena d'aquesta producció i la del capítol anterior https://ca.wikipedia.org/wiki/Destinaci%C3%B3_final_5 signifiquen un guaret https://ca.wikipedia.org/wiki/Guaret ideal, força convenient per a regenerar cert interès en el tipus de proposta. O sigui que em venia de gust revisitar l'assumpte. Pel que fa a la història en si, em grinyolen alguns aspectes com, per exemple, el distanciament familiar de la mare, la Rya Kihlstedt, o, cap el final, la decisió de tornar a la cabana de la vella Iris Campbell, el paper encarnat per la Gabrielle Rose, a càrrec de considerar-la fortalesa segura quan sembla evident que és un niu de perills per a neòfits. Però, bé, màniga ampla... Al cap i a la fi, tot plegat té un punt de la poca-solta i la caricatura del dibuix animat.

EN UN MOT: Solvent.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Cassandra - Temporada 1a" (6 de febrer de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29135600/episodes/?season=1

DURADA: 286 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica dels flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere cap els 60s i 70s.

PITJOR:
- El personatge interpretat pel Franz Hartwig, el Horst Schmitt, resulta una caricatura dolenta.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Ein neuer Anfang", "Wer bin ich?", "Endspiel", "Ein Kinderspiel", "Du bist nicht allein" i "Frohe Weihnachten".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 7 d'agost i el 21 de desembre de 2023 a Colònia https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_(Alemanya) i rodalies.
3. Va fer-se una pre-estrena dels 2 primers capítols el 23 de gener de 2025 a München en el marc del Fantasy Filmfest https://en.wikipedia.org/wiki/Fantasy_Filmfest.

COMENTARI: L'operació d'una relíquia tecnològica en el context contemporani de segle 21è semblava una premissa prou suggeridora a priori. De per si, assumptes com la intel·ligència artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial, la domòtica https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%B2tica, fins i tot, l'internet de les coses https://ca.wikipedia.org/wiki/Internet_de_les_coses, sempre em desperten força curiositat. La pena és que la història, aquí, no acaba de presentar-se especialment versemblant ni pel vessant científic ni per l'humà. Per exemple, el grau d'automatització de l'habitatge esdevé absurd. Perquè, a més, trucs narratius com l'estupidesa de la Juno Prill, encarnada en la Mary Tölle, en el capítol de la pistola en l'audició escolar em semblen molt barroers. Després, si em convencia poc l'entitat de la Cassandra, el paper de la Lavinia Wilson, des del punt de vista d'un programari extraordinari, encara me'l puc creure menys des d'un plantejament de transferència de consciència. Quin bolet! Igual que el tema de la filla desfigurada amagada a les golfes, la Margarethe, repartida entre la Thalea Schäfer i la Fiep Marcussen. Em sona massa gòtic, massa segle 19e. En contrast, l'homosexualitat del Fynn Prill, en Joshua Kantara, i la malaltia mental de la Kathleen, encarnada per la Neshe Demir, que s'acosten a un enfocament actual. Una mica garbuix, tot plegat, una amanida de restes.

EN UN MOT: Anacrònica.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Carne de fieras" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027424/

DURADA: 61 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 36 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obsessió per les burilles del nen, el Perragorda, interpretat pel José Díaz.

PITJOR:
- L'atac psicopàtic final del Lucas, el personatge a càrrec de l'Armand Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Estivalis_Calvo, el propi director i guionista.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1936 en indrets de Madrid, com els Estudios Cinearte, el Parque del Retiro, la Playa de Madrid, la Glorieta de Atocha o el Teatro Maravillas; però, fou el Patronato Municipal Filmoteca de Zaragoza el que, en l'any 1992, va encarregar-se de la postproducció sota la direcció del Ferrán Alberich Rodríguez.
2. L'objectiu de l'Arturo Carballo, el productor, era reproduir cinematogràficament l'èxit que havia tingut el número nudista que la Marlène Grey, coneguda com "La Venus Rubia", representava juntament amb un domador de lleons, anomenat Georges Marck, en els teatres de Madrid.
3. En Juan Antonio Ríos Carratalá, l'assagista, explica en el seu text de 2010, "El tiempo de la desmesura, Historias insólitas del cine y La Guerra Civil Española", que la feina del José Estívalis Calvo fou remunerada amb 30 mil pessetes.
4. El context de la Guerra Civil Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola va impedir la seva estrena i les bobines van quedar emmagatzemades en el Cine Doré https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Dor%C3%A9, propietat del productor; més tard, acabarien en El Rastro https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Rastro_de_Madrid.

COMENTARI: No puc destacar res més que l'atreviment d'exhibir durant força estona els pits de la rossa francesa, la Marlène Grey, en el que pretenia ser un producte comercial de l'època. La resta és una barreja de sainet ranci i d'aparador deslluït d'artistes de segona. En aquest sentit, apareixen fent les seves cosetes la vedet, Tina de Jarque https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina_de_Jarque, el baríton, l'Antonio Galán, i un monologuista poca-solta exempt de gràcia identificat com Rafael Arcos. L'orfe, el Perragorda, esdevé repel·lent amb les seves rèpliques i deixant anar expressions impròpies d'un nen, tals que "¡No te pierdas por una mala mujer!". A més, el tractament de la seva adopció queda bastant carrincló per un excés d'efusió que li professen els adults combinat amb frases demagògiques dites, com "si todos los españoles hicieran lo que nosotros se habían acabado los hijos del arroyo". Argument pobre, talent escàs, recursos curts; la impressió que en resulta de tot plegat és de limitació.

EN UN MOT: Populista.

PAÍS:           REPÚBLICA ESPANYOLA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Mientras haya cerveza... ¡Pss!
---
Pablo Álvarez Rubio as Pablo
Alfredo Corcuera as Picatoste

LLARGMETRATGE: "Attack of the Giant Leeches" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053611/

DURADA: 62 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- Els moments de busseig de l'Steve Benton i el Mike, encarnats pel Ken Clark i el Walter Kelley.

PITJOR:
- Les súpliques de la Liz Walker i el Cal Moulton al Dave Walker, els papers de la Yvette Vickers, el Michael Emmet i el Bruno VeSota, respectivament, en els aiguamolls.

NOTES:
1. Originalment, havia de titular-se "The Giant Leeches"; durant el desenvolupament, "Attack of the Blood Leeches"; al Regne Unit, va anomenar-se "Demons of the Swamp".
2. El rodatge es va portar a terme en 8 dies i va incloure seqüències en el Los Angeles County Arboretum and Botanic Garden https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_County_Arboretum_and_Botanic_Garden; el pressupost era de 70 mil dòlars.
3. La Yvette Vickers https://en.wikipedia.org/wiki/Yvette_Vickers havia estat la playmate https://ca.wikipedia.org/wiki/Playmate de juliol de 1959 de la revista Playboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Playboy.
4. En Brett Kelly va dirigir una revisió del film https://www.imdb.com/title/tt0996913/ que va estrenar-se en 2008.

COMENTARI: Podria considerar el context, l'adulteri i la tasca de l'agent rural https://ca.wikipedia.org/wiki/Agent_forestal contra els furtius, prou acceptable. Però, al final, no deixa de tractar-se d'un exemplar del gènere de monstres https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_monstres massa roí. D'entrada, les bèsties en qüestió, les sangoneres gegants, no lluen en absolut; les disfresses no podien ser més abjectes. Després, la manera de combatre l'amenaça sembla molt poc sofisticada, escopeta, arpó, dinamita. I sort que el doctor que interpreta el Tyler McVey suggereix una explicació "singular" de l'anomalia, mutacions provocades per radioactivitat provinent de Cap Canaveral https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Canaveral. Per cert, m'ha fet rumiar sobre la carn de caiman https://en.wikipedia.org/wiki/Alligator_meat. He recordat haver menjat una salsitxa de carn de cocodril quan vaig visitar els Everglades de Florida https://ca.wikipedia.org/wiki/Everglades.

EN UN MOT: Brossa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

What do you want now?
---
Yvette Vickers as Liz Walker

LLARGMETRATGE: "Beat the Devil" (1953)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0046414/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Les fantasies i peculiaritats de la Gwendolen Chelm, el paper a càrrec de la Jennifer Jones.

PITJOR:
- L'episodi amb l'Ahmed, interpretat pel Manuel Serrano, i l'acord d'alliberament al que arriba el Billy Dannreuther, en Humphrey Bogart.

NOTES:
1. S'inspira lleugerament en la novel·la homònima https://en.wikipedia.org/wiki/Beat_the_Devil_(novel) de 1951 escrita pel Claud Cockburn sota el pseudònim, James Helvick.
2. El Humphrey Bogart va perdre unes quantes dents i es va fer un tall a la llengua com a conseqüència d'un accident patit amb el cotxe que el portava al rodatge; en postproducció https://ca.wikipedia.org/wiki/Postproducci%C3%B3, el Peter Sellers va doblar la veu de l'actor en algunes escenes.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de la província italiana de Salern, com Ravello https://ca.wikipedia.org/wiki/Ravello.

COMENTARI: El plantejament inicial promet, d'una banda, per les intrigues tant comercials com amoroses, i, de l'altra, per les espurnes d'humor que desprèn el diàleg entre personatges més aviat grotescos. Trobo, però, que la potència de la història desapareix de cop a partir de l'accident del vehicle en el penya-segat que duu els bergants més maldestres a descobrir el seu joc. El que succeeix després, el robatori de la maleta a bord de l'SS Nyanga i la trobada amb els africans posterior al naufragi, ja no sembla que porti enlloc. Tot i així, m'ha fet passar una estona prou entretinguda. Per cert, l'accent de la Gina Lollobrigida parlant anglès fa mal a l'oïda.

EN UN MOT: Minvant.

PAÍS:           EUA, GB, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Have you no control over your romantic fantasies?
---
Edward Underdown as Harry Chelm

LLARGMETRATGE: "The Paragon" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27867099/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La publicitat dels serveis que ofereix la Lyra, interpretada per la Florence Noble, sense informació de contacte.

PITJOR:
- Els impermeables de plàstic transparent que porten els posseïts pel Haxan, el personatge a càrrec del Jonny Brugh.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a New Lynn, en la regió neozelandesa d'Auckland, en 13 dies, entre abril i maig de 2022; es va allargar de 10 a 13 dies perquè la Florence va encomanar-se amb la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19 i van haver d'alterar la planificació.
2. Va comptar amb un pressupost de 25 mil dòlars neozelandesos.

COMENTARI: La part dramàtica de la història resulta bastant ordinària però, essent benèvol, podria salvar-la; l'accident, l'adulteri... Tot el vessant fantàstic, no obstant, fa massa pena per acceptar-lo. Per un costat, ofereix una trama barroera i, per l'altre, l'escenificació queda massa pobra, casolana, amateur. Potser, el Michael Duignan, director i guionista, va creure que el to humorístic d'algunes escenes compensaria la manca de mitjans. El problema, crec, és que la broma no acaba d'encaixar amb un argument tant ambiciós (i poc treballat). Trobo que està ben bé al límit del ridícul. Massa ànsia, Michael!

EN UN MOT: Miserable.

PAÍS:           NOVA ZELANDA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "En kort en lang" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0273719/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La joia a la cara de la Bine, el personatge de la Ghita Nørby, quan se'n assabenta que es convertirà en àvia.

PITJOR:
- El dramatisme forçat de la resolució, amb la interrupció del casament, la cavalcada cap a l'aeroport i tot el numeret posterior.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Shake it all about" o "Shake Your Heart".
2. Al llarg dels títols de crèdit, es mostren fotografies en les que surt, per exemple, que l'home del que parla tota l'estona en Frederik, el paper del Peter Frödin, fa fila d'en Søren Kaster.

COMENTARI: Cap aquí i cap allà, un comportament absurd justificat, suposadament, per una passió que no veig enlloc. Els protagonistes són homosexuals però podrien ser qualsevol combinació d'orientacions. De què va la història? D'infidelitat, d'exploració, d'incapacitat? Bastant avorrit, tot plegat. Culpa meva perquè, connectant mentalment comèdia i gais, m'esperava quelcom de l'estil del Ralf König https://ca.wikipedia.org/wiki/Ralf_K%C3%B6nig. A veure, no és que en sigui cap expert, sobre l'obra de l'alemany. Però em sonava haver vist l'adaptació d'un dels seus còmics fa molt de temps i que, aleshores, em resultés divertida. Potser, ara, em semblaria una porqueria... En fi, tornant a la pel·lícula de la Hella Joof, es presenta amb la gran gràcia del "Honey, I'm homo!", la salutació que fa el Jørgen, encarnat en el Troels Lyby, en arribar a casa. A partir d'això, la cosa només podia millorar. Doncs, no gaire, la veritat. I l'assumpte de la mesquita o del capellà amb els cabells tenyits de rosa? Sàtira, humor religiós? Si ho és, força àton. D'acord, segurament, en faig un gra massa. M'ha enxampat en un mal dia.

EN UN MOT: Penell.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Greedy People" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20201748/

DURADA: 112 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Terry Brogan, encarnat en el Joseph Gordon-Levitt, pela en Will Shelley, el paper del Himesh Patel.

PITJOR:
- El patètic anunci televisiu de CHETLO SHRIMP Co., l'empresa del marit interpretat pel Tim Blake Nelson.

NOTES:
1. El títol apareix passats 24 minuts; originalment, era "The Problem with Providence".
2. El rodatge es va portar a terme a Southport, en l'estat nord-americà de North Carolina, entre el 9 de maig i l'11 de juny de 2022.

COMENTARI: M'he deixat guiar per l'etiqueta de comèdia i això m'ha perdut. Perquè no he trobat humor enlloc, si no és en el fet que els dos sicaris del poble són veïns davant per davant. Decepció potent. A partir d'aquí, doncs, un argument ben lligat, mèrit d'en Michael Vukadinovich, el guionista, i una mica de sensibleria pel final per acabar amb un apunt feliç-carrincló. Per cert, l'empat entre el colombià i la Deborah, els personatges a càrrec del José María Yazpik i la Nina Arianda, respectivament, en l'ascensor de l'hospital em sembla un insult a l'espectador.

EN UN MOT: Quadrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Reverse the Curse" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20216624/

DURADA: 108 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els nois de la barberia, el Tango Sam, l'Shticker i en Benny, els personatges a càrrec del Jason Beghe, en Santo Fazio i l'Evan Handler, respectivament.

PITJOR:
- El concert de pets en l'habitació del motel entre el Ted i el Marty, els papers interpretats pel Logan Marshall-Green i el David Duchovny.

NOTES:
1. És l'adaptació del llibre de 2016, "Bucky F*cking Dent" https://en.wikipedia.org/wiki/Bucky_F*cking_Dent, escrit pel mateix David Duchovny, director i guionista de la pel·lícula i actor darrere el paper d'en Marty.
2. L'autor diu que, abans de convertir-la en novel·la, cap el 2005, va escriure la història en format de guió amb la idea de fer el paper del fill.
3. En David Duchovny explica que no va mantenir el títol original del llibre en previsió a un possible boicot dels motors de recerca d'Internet pel mot F*cking.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de New Jersey com Dunellen.

COMENTARI: En un moment efímer, m'ha fet recordar aquell film alemany de 2003, "Good Bye, Lenin!" https://ca.wikipedia.org/wiki/Good_Bye,_Lenin!, dirigit pel Wolfgang Becker. No, no té res a veure. Aquí, l'assumpte va més de derrotats, remordiments i raons de darrera hora. A mi, m'ha atrapat l'Stephanie Beatriz, que fa de la Mariana. Què voleu que us digui? Un somriure i he quedat encisat com un idiota. Per cert, parlant de somriures, sentencia, el vell, "Nothing beats making a good woman laugh". Quina frase tant de mitja merda mancat d'autoestima! M'ensumo que hi ha moltes coses millors que fer riure una bona dona. No hi entraré ara. En fi... També, en certa manera, he identificat com a propera l'atenció excessiva a un club esportiu per compensar mancances emocionals personals. Mira, tu, cadascú es manega com pot o com sap! Res... La qüestió és que, malgrat fregar la carrincloneria barata, la funció m'ha deixat una impressió prou entranyable.

EN UN MOT: Tova.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!