LLARGMETRATGE: "Convict 99" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031178/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el John D. Benjamin enxampa el Bates, els personatges interpretats pel Roy Emerton i el Basil McGrail, respectivament, pispant-li la cartera al Benjamin Twist https://en.wikipedia.org/wiki/Dr_Benjamin_Twist, el paper del Will Hay.

PITJOR:
- El gag del "Hey, you!" amb el xinès Hi Hang està fora de lloc.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film de 1937, "Good Morning, Boys" https://www.imdb.com/title/tt0028945/, a càrrec del mateix director, en Marcel Varnel https://en.wikipedia.org/wiki/Marcel_Varnel.
2. El rodatge es va portar a terme durant el mateix 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios de Hoxton, el que, actualment, forma part del districte de Hackney de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Hackney, en el Regne Unit.

COMENTARI: Més enllà d'un vessant còmic discret, ofert pel tàndem de pallassos, el Will Hay https://en.wikipedia.org/wiki/Will_Hay i en Moore Marriott https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Marriott, i provocat per alguna situació poca-solta, com la dels presos tornant diners a un banc físicament i comptablement o la conversió del recinte penitenciari de Blackdown en una mena d'establiment d'esbarjo vacacional https://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_tur%C3%ADstic, destacaria el concepte presentat de l'autogestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Autogesti%C3%B3 del col·lectiu. Em guardaré prou d'expressar opinions gratuïtes sobre política penitenciària o sobre la finalitat que ha de tenir una presó, doncs, em manquen ganes, xifres i la formació adequada per elucubrar. Però, trobo molt bona idea que aquestes institucions poguessin autofinançar-se, com suggereix la pel·lícula d'alguna manera, en comptes de costar-li al país part del seu pressupost. Diu, l'Internet, que cada intern representa 225 euros diaris a la caixa de la Generalitat. I, en relació a la generació de recursos des de dins, la xarxa m'ha mostrat informació sobre cooperatives gestionades, inclús, exclusivament per reclusos als EUA o Itàlia. Per exemple, una tal Cooperativa de Servicios ARIGOS, organitzada en 2003 en un centre porto-riqueny. Tot i que, imagino, el benefici de tals aventures es deu considerar més des del punt de vista de la rehabilitació del delinqüent que des del pròpiament econòmic. Sigui com sigui, entenc que l'ambició del film s'acosta més a la paròdia frívola que a plantejar cap debat sobre criminologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Criminologia. I, malgrat això, me la puc imaginar esdevenint material didàctic.

EN UN MOT: Disbauxa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Santa Claus Conquers the Martians" (1964)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0058548/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El menjar en píndoles, el sistema d'aprenentatge a través de les antenes i els altres elements de ciència ficció de pa sucat amb oli.

PITJOR:
- Les batusses entre el Kimar i el Voldar, els personatges del Leonard Hicks i el Vincent Beck, respectivament.

NOTES:
1. En març de 1966, Dell Comics https://ca.wikipedia.org/wiki/Dell_Comics va publicar-ne una adaptació en paper.
2. Les pistoles dels marcians són Air Blasters de Wham-O https://en.wikipedia.org/wiki/Wham-O.
3. El rodatge es va portar a terme al llarg de 4 dies d'estiu de 1964 en The Michael Myerberg Studios, a Long Island, en la ciutat nord-americana de New York.
4. Al final, mentre sona "Hooray for Santa Claus", d'en Roy Alfred i el Milton Delugg, apareix la lletra de la cançó.

COMENTARI: Pels decorats matussers, les disfresses ridícules, l'attrezzo galdós i les interpretacions entre encarcarades i carrinclones, fa flaire de programa de televisió per a quitxalla (de temps pretèrits, clar); és a dir, pretensió justeta, exigència relaxada, rigor relatiu. Si la intenció original era elaborar un producte per a nens (d'edat màxima, 10 anys) i per a omplir temps d'emissió sense més, trobo el resultat prou acceptable. Ara, deixant a banda el plantejament absurd de barrejar Sant Nicolau https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel amb Mart https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(planeta), m'han sobtat un parell d'apunts, com la lleugeresa amb la que es tracta l'assumpte del segrest, per exemple, o el tema de l'explotació infantil en la fàbrica de joguines. Digueu-me perepunyete! També és cert que molts contes tradicionals són plens de material políticament incorrecte o sigui que, suposo, no m'hauria d'exclamar de coses com aquestes... Doncs, això, un conte tirant a dolent. I, en acabat, la impressió que em queda, sobretot, és la de deixadesa o de simplificació deliberada per part del guionista, el Glenville Mareth.

EN UN MOT: Infantil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 —What's soft and round and... and you put it on a stick and you toast it in a fire... and it's green?
—I don't know. What?
—A martianmellow.
—That's what you're all becoming, martianmellows, soft, weak.
---
Leonard Hicks as Kimar
Vincent Beck as Voldar
Charles Renn as Hargo
James Cahill as Rigna

LLARGMETRATGE: "To Barcelona, With Love" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35775356/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 18 (sobre 100).

MILLOR:
- La passió pel menjar de l'Anna Kelly, el paper a càrrec de l'Ashley Williams, es mostra prou genuïna.

PITJOR:
- El punt de bavós del Nico, el personatge interpretat per l'Alejandro Garcia Tous; això d'anomenar la dona "rubia", per exemple, sona extraordinàriament caspós.

NOTES:
1. Es tracta d'un telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm produït per al bloc "Passport to Love" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel.
2. La continuació, dirigida pel mateix Ron Oliver, "To Barcelona, Forever" https://www.imdb.com/title/tt35775376/, es va desenvolupar simultàniament.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets de Barcelona i Bilbao en febrer de 2025.

COMENTARI: La culpa és meva, no sé què m'esperava. Si mai m'he atrevit amb "Vicky Cristina Barcelona" https://www.imdb.com/title/tt0497465/, que, almenys, compta amb la garantia creativa del Woody Allen, cancel·lat o sense cancel·lar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3, què punyetes faig perdent el temps amb aquesta mena de producte succedani de pa sucat amb oli? És que no hi ha per on agafar-ho: relat estúpid, estètica galdosa. D'entrada, em grinyola que una història tant superficial i poca-solta sigui protagonitzada per adults d'edat avançada. Vull dir que no crec que l'Alison Ann Sweeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alison_Sweeney, l'Ashley Churchill Williams https://en.wikipedia.org/wiki/Ashley_Williams_(actress) o l'Alejandro Garcia Tous https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Tous estiguin ja per fer segons quins paperots de jovenet ridícul, per mínima dignitat. La qüestió és que, a més d'un argument que tendeix a la fotesa, l'assumpte del llibreter i l'autora internacional convidada que fan de pardalets, la majoria d'interaccions carrinclonegen, cauen en el tòpic, es recozen en clixés, en resum, fluixegen massa... Fa la impressió que el guió de la Julie Sherman Wolfe trivialitza l'ofici d'escriptor, el sector editorial, la diada de Sant Jordi https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi, les relacions humanes, el "Cyrano de Bergerac" https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre), els dies de partit del Barça... Bé, d'això darrer en tinc dubtes perquè sembla que la paia és entusiasta dels Niners https://en.wikipedia.org/wiki/San_Francisco_49ers. O sigui que, potser, sap què vol dir ser seguidor d'un club esportiu. Total, la ciutat i la festa queden completament deslluïdes. Si voleu agafeu-vos a l'excusa de les limitacions pressupostàries; jo em nego. Per cert, gran bajanada, el local amb entrada secreta a través de la botiga de queviures.

EN UN MOT: Abominable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, EUSKAL HERRIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kansas City Confidential" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044789/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els personatges de l'Eddie, encarnat pel Paul Dubov, el Rick, en Ric Roman, i la seva al·lusió a Iwo Jima https://ca.wikipedia.org/wiki/Iwo_Jima.

PITJOR:
- L'aparició de la Helen Foster, el paper de la Coleen Gray, en el complex turístic mexicà.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Kansas City 117"; al Regne Unit, va anomenar-se "The Secret Four".
2. Després dels rètols de presentació, apareix el pròleg, "In the police annals of Kansas City are written lurid chapters concerning the exploits of criminals apprehended and brought to punishment. But it is the purpose of this picture to expose the amazing operations of a man who conceived and executed a 'perfect crime,' the true solution of which is NOT entered in ANY case history, and could well be entitled 'Kansas City Confidential'".
3. En John Payne li va trencar les costelles al Jack Elam en una escena de brega.
4. Durant el rodatge, el John Payne i la Coleen Gray van iniciar una relació amorosa que va allargar-se fins l'any següent.

COMENTARI: Això del policia ressentit, en Tim Foster, el rol a càrrec del Preston Foster, que cerca una rehabilitació a base de resoldre un crim de collita pròpia m'encaixa bastant. L'assumpte de l'anonimat entre la colla de malfactors i la repartició diferida del botí, també. El que no m'acaba de quadrar és la logística de tot plegat, vehicles, viatges, comunicacions, moviment dels diners entre països... Em sembla una gestió massa discreta, la que fa el senyor Big, o una inoperància de les autoritats massa flagrant. L'altra qüestió que em grinyola força és la mena de missió venjativa que engega el protagonista... perquè no troba feina. Quin fatxenda! I, finalment, em sorgeix el dubte de la jurisdicció. Per parar una trampa, no sortia més a compte fer la convocatòria dels delinqüents en sòl nord-americà? No sé... trontolla.

EN UN MOT: Ranca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I thought the law said a man was innocent until proven guilty.
---
John Payne as Joe Rolfe
Coleen Gray as Helen Foster

LLARGMETRATGE: "Cyrano de Bergerac" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042367/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Christian de Neuvillette provoca reiteradament en Cyrano de Bergerac, els papers del William Prince i el José Ferrer, respectivament, parlant de nassos.

PITJOR:
- La situació en la que el Cyrano ha de distreure l'Antoine, Comte de Guiche, el personatge encarnat pel Ralph Clanton, per evitar que la cerimònia de casament entre la Roxane, la Mala Powers, i el Christian pugui ser interrompuda.

NOTES:
1. Es basa en la traducció d'en William Brian Hooker de la peça de teatre homònima del 1897 escrita per l'Edmond Eugène Alexis Rostand https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre).
2. En la 23a edició dels premis presentats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1950, li va ser atorgat el guardó com a Best Actor al José Ferrer; i, en la 8a dels Golden Globe Awards https://en.wikipedia.org/wiki/8th_Golden_Globe_Awards, el de Best Performance by an Actor in a Motion Picture - Drama.
3. En 2022, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
4. La United Artists https://ca.wikipedia.org/wiki/United_Artists va reportar una pèrdua causada per la pel·lícula de 300 mil dòlars.

COMENTARI: El text i la història són els que són però ni la posada en escena ni els recursos tècnics no acompanyen gaire una presentació que es percep un tant mesquina. De manera que em queda la impressió que tot plegat es redueix a la topada inicial contra el vescomte de Valvert, l'Albert Cavens, el moment de suplantació sota el balcó de la Roxane i la revelació final amb un protagonista ja moribund. Perquè altres bases, com la brega del nas gros amb els mercenaris en defensa del Ragueneau, en Lloyd Corrigan, o la mateixa batalla contra els espanyols del Setge d'Arràs https://en.wikipedia.org/wiki/Siege_of_Arras_(1640), suggereixen ben poca cosa; soroll. Evidentment, simplifico un pèl massa aquí. Segurament, l'idioma també hi juga en contra de la proposta del Michael Gordon. Acabo de revisar escenes de l'adaptació d'en Xavier Bru de Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Bru_de_Sala_i_Castells a càrrec de la Companyia Josep Maria Flotats https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Flotats_i_Picas i... ni punt de comparació.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Observe! Monsieur, your nose, your nose is rather large.
—Rather?
—Oh, well...
—Is that all?
—Well, of course, you...
—Ah, no, young sir, you're too simple. Why, you might have said a great many things! Why waste your opportunity? For example, thus...
Aggressive:
I, sir, if that nose were mine, I would have it amputated on the spot.
Practical:
How do you drink with such a nose? You must have had a cup made especially.
Descriptive:
'Tis a rock, a crag, a cape. A cape? Say rather, a peninsula!
Inquisitive:
Uh, what is that receptacle, a razor case or a portfolio?
Kindly:
Ah, do you love the little birds so much that when they come and sing to you, you give them this to perch on?
Cautious:
Take care! A weight like that might make you top-heavy.
Eloquent:
When it blows the typhoon howls and the clouds darken.
Dramatic:
When it bleeds...the Red Sea.
Simple:
Eh, when do they unveil the monument?
Military:
Beware, a secret weapon!
Enterprising:
What a sigh for some perfumer!
Respectful:
Uh, sir, I recognize in you a man of parts, a man of...prominence.
Or, Literary:
Was this the nose that launched a thousand ships?
These, my dear sir, are things you might have said had you some tinge of letters or of wit to color your discourse. Bit wit not so. You never had an atom. And of letters, you need but three to write you down, a..s..s. Ass!
—You, sir! Dolt! Bumpkin! Fool!
—How do you do, and I, Cyrano Savinien Hercule de Bergerac.
---
José Ferrer as Cyrano de Bergerac
Albert Cavens as the Viscount de Valvert

LLARGMETRATGE: "Lonely Wives" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022086/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat precís de sogra odiosa, la senyora Mantel, encarnada per la Maude Eburne; l'expressió que repeteix sovint, "pitter-patter", la torna encara més detestable i molesta.

PITJOR:
- La conversa en el Lounge de l'Hotel Astor entre el Richard Smith i la Diane O'Dare, interpretats per l'Edward Everett Horton i la Laura La Plante, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en el muntatge teatral del 1922 homònim a càrrec de l'Albert Herman Woods, traduït pel Walter DeLeon, el guionista del film, i el Mark Swan, a partir del vodevil de 1912, "Tanzanwaltz", escrit pel Pordes Milo, el Walter Schütt i l'Eric Urban.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1959 per manca de renovació dels drets.
3. L'adquisició, en gener de 1931, de Pathé Exchange https://en.wikipedia.org/wiki/Path%C3%A9_Exchange, la productora, per part de l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va condicionar la seva estrena.

COMENTARI: Suposo que veure aparèixer en pantalla alhora en Richard Smith i el Great Zero, els dos personatges de l'Edward Everett Horton, devia ser un dels al·licients més potents de l'assumpte. L'altre, el coqueteig descarat de les tres mosses, l'Esther Ralston, la Laura La Plante i la Patsy Ruth Miller, quatre, si comptem la Georgette Rhodes, la minyona francesa. I ambues coses em semblen prou correctes. Trobo, no obstant, que els gags de confusió resulten un tant bàsics i l'afany moralitzador espatlla la comèdia. Comença picantona, la pel·lícula, i acaba carrinclona. Però ens regala alguns moments divertits. O sigui que passa.

EN UN MOT: Insinuació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

His mind is very active tonight.
---
Spencer Charters as Andrews, the Butler

LLARGMETRATGE: "Half Shot at Sunrise" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020945/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de les trinxeres en el front de batalla de la primera guerra mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial.

PITJOR:
- El ball ridícul de les Tiller Sunshine Girls https://en.wikipedia.org/wiki/Tiller_Girls.

NOTES:
1. Fou el segon film protagonitzat pel duo humorístic Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey després de "The Cuckoos" https://www.imdb.com/title/tt0020799/, del mateix any i director, en Paul Sloane.
2. L'estudi, RKO Radio Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, va guanyar 400 mil dòlars amb la pel·lícula.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1958 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: M'ha fet gràcia per les carotes, les temptatives d'acudit i els gags poca-soltes de la parella còmica. També, he rigut força amb la befa continuada cap a l'idioma francès. Però l'argument em sembla massa frívol, dispers i mandrós per sostenir les bajanades dels bufons durant gaire estona. Hi ha moments curiosos, com el del Bert Wheeler i el Robert Woolsey, que interpreten el Tommy Turner i el Gilbert Simpson, respectivament, baixant d'un cotxe en marxa o el del salt que s'empesca la Dorothy Lee, encarnant l'Annette Marshall, des del sostre del vehicle del coronel Marshall, el paper del George MacFarlane. I el parell de cançons del Harry Tierney i l'Anne Caldwell són prou oportunes. De fet, el número humit de la Leni Stengel i el Robert Woolsey, amb striptease https://ca.wikipedia.org/wiki/Striptease inclòs, m'ha fet de despertador. O sigui que, almenys, mirar-la no ha representat cap penitència. Potser, la conducta poc honorable dels paios m'ha condicionat a l'hora de connectar amb la història.

EN UN MOT: Pallassa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Are you married?
No I just naturally look worried.
---
Bert Wheeler as Tommy Turner
Dorothy Lee as Annette Marshall

LLARGMETRATGE: "Klienten" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt17595262/

DURADA: 97 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El suspens del moment en el que la Susanne Hartmann, encarnada en la Signe Egholm Olsen, intenta cridar l'atenció de l'home de l'oficina de davant, el paper de l'Anders Uhd Momme.

PITJOR:
- La història de fer topar el cotxe dels pares adoptius contra un carretó elevador que explica el Mark Zidenius, el personatge a càrrec de l'Anton Hjejle, en relació al seu primer crim.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Last Client".
2. L'autoria s'atribueix a l'A. J. Kazinski, pseudonim que identifica el duo format per l'Anders Rønnow Klarlund https://ca.wikipedia.org/wiki/Anders_R%C3%B8nnow_Klarlund i el Jacob Weinreich; el primer figura com a director del film.
3. El títol de treball del guió era "En dansk tragedie" perquè la inspiració provingué de la tragèdia grega.

COMENTARI: M'ha fet una mica de mandreta, el trauma del fill rebutjat i tot el raonament pedant del Mark Zidenius pel que fa a la responsabilitat dels assassinats. A més, l'individu es pinta massa omnipotent per una època com la recent. És a dir, no dic que no pugui comprar el passatge d'un transbordador en nom d'una altra persona. Però adquirir una propietat a l'estranger no resulta tant trivial si pretén deixar pistes falses. I la faula de fingir la seva mort amb unes radiografies del dentista... Quina mena de poca-soltada és aquesta? Entra i surt de tot arreu com vol, neutralitza càmeres de vigilància a tort i a dret, suplanta identitats... Vaja, un professional! Em grinyola, també, que la raó per l'abandonament del nadó sigui la suposada relació tibant entre la dona i la seva mare; fa ferum de pena postissa. No sé. Almenys, la maquinació del tarat i la confrontació amb la psicòloga mediàtica, per bé que ordinàries, generen certa expectativa. Res més.

EN UN MOT: Presumptuosa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Miss Osaka" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9437152/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pretensions de l'Ayano, a càrrec de la Junko Abe, en donar consells sobre seducció i l'entreteniment de l'home com a hostessa.

PITJOR:
- La badoqueria de la Ines, el paper a càrrec de la Victoria Carmen Sonne.

NOTES:
1. S'anuncia com la primera co-producció danesa/noruega/japonesa.
2. El projecte va iniciar-se en 2015; el rodatge es va portar a terme en nou dies de setembre de 2018 a Noruega i vint-i-un de gener de 2019, al Japó.
3. S'inspira lleugerament en el film de 1975, "The Passenger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Professione:_reporter, dirigit pel Michelangelo Antonioni.

COMENTARI: El director i co-guionista, en Daniel Dencik, es declara captivat des de sempre per Osaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Osaka. De manera que sembla bastant evident que tot plegat esdevé una excusa per involucrar-se d'alguna manera amb la ciutat japonesa. El problema, més enllà de raonaments pedants de crisis d'indentitat i carallades similars, és que el bo del Daniel ha de recórrer a una capacitat d'anàlisi matemàtica molt qüestionable de la protagonista per fer-la mínimament interessant i suportable. En algun moment he cregut que la cosa es tornaria en crítica al negoci tèrbol de les noies de companyia que explota el vessant més primari del mascle... i tal i qual. Però, no; manca profunditat, penso. Trobo, a més, que el personatge del Mirai Moriyama, el Shigeru, queda bastant desaprofitat, insinuat amb prou feines. Per acabar-ho d'adobar, la història conclou en el que sembla un atzucac. Total, m'he avorrit força.

EN UN MOT: Bretolada.

PAÍS:           DINAMARCA, JAPÓ, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Robots" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12579470/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge del Paul Rust, en Zach, amb la seva versió lasciva de l'androide que comparteix aparença amb la Shailene Diann Woodley.

PITJOR:
- El gag de la confusió impertinent del Charles Cameron, interpretat pel Jack Whitehall, en la trobada social del consell directiu i la insistència d'anomenar "sugar tits" al David Schulman, el paper a càrrec del Richard Lippert.

NOTES:
1. Està basada en el relat de 1973, "The Robot Who Looked Like Me", escrit pel Robert Sheckley.
2. El rodatge es va portar a terme l'agost de 2021 en indrets de l'estat nord-americà de New Mexico com Albuquerque, Belén, Madrid o Cochiti.

COMENTARI: Ni tant sols vull pretendre. Si ha funcionat per a mi ha estat per la paia que està tremenda; sóc així de bàsic, com la pel·lícula mateixa. Perquè no podien caure en més clixés. Sí, ja sé que, suposadament, el gruix de la trama li hem d'atribuir al bo del Sheckley. Però, com no m'he llegit el conte (ni em penso empassar cap sinopsi), hauré d'assumir que la simplificació i la palla ve dels guionistes del film, també, directors, l'Ant Hines i el Casper Christensen. Per exemple, l'orgasme robòtic. Quina carallada! En fi, vull imaginar que el pobre Zach, més enllà de fruir amb la seva nina cibernètica a cor què vols, va poder recrear-se amb l'originial a l'hora d'elaborar els motlles per construir la de joguina.

EN UN MOT: Fàcil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Madelines" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16550638/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes amb múltiples Madelines, interpretades per la Brea Colleen Grant.

PITJOR:
- La poca-solta de l'argument, la manca d'un mínim rigor teòric i la versemblança molt discutible del context.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en divuit dies en l'estat nord-americà de Califòrnia abans del confinament provocat per la COVID-19.
2. Inicialment, en Jason Richard Miller, director i co-guionista, era reticent a atorgar el paper de l'Owen al Parry Shen, amb qui ja havia treballat en moltes altres ocasions; la Brea Grant va convèncer-lo de comptar amb l'actor.

COMENTARI: Diu, el director, que aquesta feina va sorgir davant la necessitat personal de crear "qualsevol cosa" per fugir del bloqueig https://ca.wikipedia.org/wiki/Development_hell en el que es trobaven amb un altre projecte, juntament amb l'actriu protagonista, co-guionista, i que van tirar d'una idea que, aleshores, considerava per a un curtmetratge. Doncs, precisament, això és el que va sortir, "qualsevol cosa", quelcom immadur, amateur, lax, maldestre. impropi, una excusa barata. En algun moment, fins i tot, esmunyen intents de gag, tant bàsics que es tornen un xic patètics. Bé, a l'altura d'un plantejament absurdament ingenu o una estètica no gaire compensada. Per cert, els efectes visuals, també, de collita pròpia, a càrrec de l'empresa del senyor Miller. És a dir, tot d'estar per casa. I mira que m'agraden les històries de viatges en el temps! Però aquesta presa de pèl m'ha acabat els quartos.

EN UN MOT: Indigna.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Argylle" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15009428/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella, l'Elly Conway i l'Aidan Wilde, interpretats per la Bryce Dallas Howard i el Sam Rockwell, respectivament, es fa entranyable.

PITJOR:
- La poca-soltada del patinatge sobre petroli.

NOTES:
1. Després d'un minut de crèdits, es mostra el clip d'avançament d'una suposada adaptació cinematogràfica de la primera novel·la del personatge de ficció; tot seguit, apareix la dedicatòria, "In Memory of BRAD ALLAN 'Let the beauty of what you love be what you do'".
2. A partir d'un pressupost d'uns dos-cents milions de dòlars, va recaptar-ne'n la meitat, aproximadament.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i desembre de 2021 en diferents indrets d'Europa i Estats Units d'Amèrica.
4. El Jason Isaac Fuchs, el guionista, fa un cameo com a moderador de la lectura pública que fa la protagonista, l'Elly Conway, del seu llibre acabat de publicar.

COMENTARI: Li perdono uns efectes visuals, en ocasions, un tant grotescos. La resta em sembla bé, més tractant-se d'una comèdia. De fet, he agraït el punt de sofisticació en l'argument i m'ha agradat, especialment, el crescendo del to general. En fi, que m'ha atrapat, l'he trobada divertida. He de reconèixer, no obstant, que gran part del mèrit el té la Bryce Dallas Howard, sobretot, de pèl-roja, amb el seu cos rabassut de dona autèntica. Què voleu? Sóc un vell verd...

EN UN MOT: Simpàtica.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "South Park: Joining the Panderverse" (27 d'octubre de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29474455/

DURADA: 49 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Les versions feminitzades i de diferents races de l'Stan Marsh, el Kyle Broflovski, l'Eric Cartman i el Kenny McCormick, a qui posen veu la Mo Ashley, la Bibi Mama, la Janeshia Adams-Ginyard i la Diana Lauren Jones.

PITJOR:
- La befa paral·lela en relació a la feina artesana, d'ofici o vocacional.

NOTES:
1. Representa el cinquè especial per a la televisió de la sèrie d'animació creada pel Matt Stone i el Trey Parker, "South Park" https://ca.wikipedia.org/wiki/South_Park, emesa des de 1997; els quatre anteriors són "South Park: Post Covid", "South Park: Post Covid: The Return of Covid", "South Park The Streaming Wars" i "South Park The Streaming Wars Part 2"; i el posterior, fins ara, "South Park (Not Suitable for Children)"; tots dirigits pel Trey Parker i emesos entre 2021 i 2023, dos cada any.
2. Es tracta d'una paròdia contra l'activisme sociopolític corporatiu forçat, en concret, el percebut en productores com The Walt Disney Company i la seva filial, Lucasfilm Ltd. LLC.

COMENTARI: He llegit que Comedy Central va anunciar el 5 d'agost del 2021 que els pares de la criatura havien signat un acord per 900 milions de dòlars amb la plataforma Paramount+ de cara a allargar la sèrie fins a la trentena temporada. Aquest tracte incloïa 14 especials i la idea era treure'n dos per any. No sé si aquesta informació m'ha condionat però trobo que, en el cas que ens ocupa, s'han limitat a cumplir l'expedient. Perquè sembla com que la història és bastant buida. És a dir, m'està bé la sàtira mes la he trobat mancada de substància; evoca una sensació d'inèrcia sense talent ni enginy. Després, l'estètica primitiva i l'estil d'animació elemental; bé, això ja ho sabia quan m'hi he posat. No m'ha entretingut gaire...

EN UN MOT: Mandrós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Direktøren for det hele" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0469754/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Spencer, encarnat pel Jean-Marc Barr, i el seu afany de parlar danès.

PITJOR:
- El canvi de parer del Ravn, el paper interpretat pel Peter Gantzler.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Boss of It All".
2. S'utilitza la tècnica d'Automavision https://en.wikipedia.org/wiki/Automavision, inventada pel mateix director i guionista, en Lars von Trier.
3. S'inspira en la relació del director amb la seva productora, la Vibeke Vindeloev.
4. El rodatge es va portar a terme en 5 setmanes, des de febrer de 2006, i comptà amb un pressupost de 22 milions de corones daneses.

COMENTARI: En un primer moment, m'ha recordat la sèrie britànica de 2001, "The Office" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Office_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3_de_2001), creada pel Ricky Gervais i l'Stephen Merchant; potser, només per l'entorn laboral i per la cinematografia. L'element en l'acció de pretesa improvisació que ambdues produccions comparteixen actua de reclam. A més, la poca-solta del plantejament, sobretot, la indefensió de l'actor, en Jens Albinus, m'ha fet gràcia. El que no acabo d'entendre és el perquè de la suplantació i la comèdia davant el comprador, el Finnur, de qui s'encarrega el Friðrik Þór Friðriksson. Calia? Penso que no. Tampoc crec que estigui gaire ben resolt, el conflicte. Doncs, es provoca un gir de 360 graus que només hauria estat interessant si formava part de l'estratègia inicial del propietari. I no ho sembla. Malgrat això, he passat una estona entretinguda.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA, FRANÇA, ALEMANYA, ISLÀNDIA, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kureyon Shin-chan: Mononoke Ninja Chinpuuden" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16410438/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La tècnica de control de titelles de la Chiyome Hesogakure, a qui posa veu la Rina Kawaei.

PITJOR:
- La poca talla del dolent, el chourou del poble Shinobi, el paper del Jin Urayama.

NOTES:
1. És la 30a pel·lícula de la franquícia desenvolupada a partir del manga d'en Yoshito Usui, "Kureyon Shin-chan" https://ca.wikipedia.org/wiki/Shin-chan; la primera vegada que es fa servir un tema ninja.
2. També, se l'anomena "Crayon Shinchan the Movie: The Tornado Legend of Ninja Mononoke".
3. Al llarg dels títols de crèdit, es veuen els protagonistes passejant pel marge d'un riu mentre sona "Hiwa Mata Noboru Kara", dels Ryokuoushoku Shakai, composta pel Shingo Anami amb lletra de l'Issey Kobayashi.
4. Va recaptar més de 2 mil milions de iens.

COMENTARI: Pel que he llegit, la idea era posar èmfasi en el naixement del Shinnosuke Nohara, el personatge principal a càrrec de la Yumiko Kobayashi, per això del número rodó de la trentena de films. Tot i que el primer, "Kureyon Shinchan: Akushon Kamen tai Haigure Maou" https://ca.wikipedia.org/wiki/Shin_Chan:_La_invasi%C3%B3, dirigit pel Mitsuru Hongo, em consta del 1993. No sé... Entenc, doncs, que la referència han de ser els 30 anys des de l'estrena de la sèrie d'anime, l'abril del 1992. Diu que van prioritzar aquest projecte sobre d'altres que ja estaven en marxa per tenir-lo enllestit a temps, la qual cosa van aconseguir. Debutà en cinemes l'abril del 2022. Potser, aquest afany d'aniversari assenyalat va precipitar un argument no gaire interessant i el bri de carrincloneria que he detectat en tot l'assumpte familiar. M'ha entretingut, sí; però ni m'ha fet gràcia ni m'ha emocionat ni considero que suggereixi cap ocasió especial.

EN UN MOT: Inèrcia.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nefarious" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14537248/

DURADA: 97 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- La fermesa de l'alcaid Tom Moss, interpretat pel Tom Ohmer.

PITJOR:
- El tic facial del dimoni.

NOTES:
1. S'inspira en el llibre del 2016, "A Nefarious Plot", escrit per l'Steven James Deace.
2. Al final dels títols de crèdit, se sent la veu del Nefarious, el personatge encarnat pel Sean Patrick Flanery, que pronuncia una frase "Mene mene tekel upharsin.." que deriva d'una narració del "Llibre de Daniel" https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_Daniel; específicament, del capítol cinquè, "El festí de Baltasar".
3. El rodatge es va portar a terme en l'Oklahoma State Reformatory i els Prairie Surf Studios a les acaballes del 2021.

COMENTARI: Pensava que seria un duel psicològic entre pres i psiquiatre amb algun tipus d'estratègia enginyosa per part del reu per posar a prova el doctor expert i l'espectador. És a dir, esbrinar els mètodes del condemnat per emboscar el seu interlocutor semblava prou suggeridor per mantenir l'atenció. Malauradament, la xerrera beneita que mantenen l'un amb l'altre no pot considerar-se ni gaire ocurrent ni brillant en cap moment. I l'excusa del llibre, trobo que és una autèntica poca-soltada. Aleshores, quan es constata el gir de la història cap a la bajanada de la possessió diabòlica, l'interès desapareix completament. Així que, en general, la pel·lícula m'ha avorrit tremendament; circumstància que ha emfatitzat una escena d'entrevista, cap el final, lenta, apagada, redundant. Potser, m'hauré d'informar una mica millor del programa la propera vegada per estalviar-me castanyes com aquesta.

EN UN MOT: Barata.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "On the Double" (1961)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0055253/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de cops que rep el Lawrence MacKenzie-Smith quan l'està interrogant el Blankmeister, els papers del Danny Kaye i l'Edgar Barrier, respectivament.

PITJOR:
- Les corredisses al teatre i al cabaret de Berlín.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre agost i novembre de 1960 a Londres i als Paramount Studios de Hollywood.
2. La Dana Wynter, que fa el personatge de la Lady Margaret MacKenzie-Smith, fou cedida per la 20th Century Fox.

COMENTARI: Sembla una excusa per tal que el Kaye lliuri una ració de les seves bufonades, les embarbussades, el ball maldestre, la batalla de menjar, les disfresses ridícules... I no sé si a principis dels 60s encara li funcionaven, amb 50 anys; ara, més aviat, fan peneta. Perquè és que, a més, ni l'argument ni els diàlegs destaquen per la seva finesa. Fins i tot, els quatre efectes visuals que se'ns presenten queden destralers. Tot plegat fa de la proposta un vodevil bastant fluixot.

EN UN MOT: Vehicle.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Who Is Erin Carter? - Temporada 1a" (24 d'agost de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18075020/episodes?season=1

DURADA: 333 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).

MILLOR:
- El 4t lliurament és el que fa menys pena; tot i que, déu n'hi do, també... amb la Lena Campbell, el paper de la Denise Gough, duent-se la filla, la Leila Faith Lopez, al cau dels malfactors.

PITJOR:
- La premissa, els diàlegs i que la protagonista, l'Evîn Ehmed, resulta molt repel·lent des del minut zero.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a Sitges i rodalies entre abril i octubre de 2022.
2. La integren 7 episodis.
3. El títol de treball fou "Palomino".

COMENTARI: Trobo molt absurd que uns lladres d'or britànics acabin robant la recaptació d'un supermercat (en euros i sense tenir en compte el grapat de clients que, actualment, no utilitza efectiu) a Sitges; això per començar. Però és que, a més d'aquest petit nyap de l'argument, molts altres elements del relat grinyolen massa per prendre's seriosament la història. Des de la imbatibilitat de l'Erin Carter, una noia que fa metre seixanta i fila d'escanyolida, al paper galdós del veí, mosso d'esquadra, l'Emilio Martín, interpretat pel Pep Ambròs. Per cert, l'escena en la que els criminals pretenen espantar-lo ficant-li focs artificials dins del cotxe m'ha deixat astorat... de vergonya aliena. I la seva execució a la plaça de bous, si no patètica, extremadament gratuïta. Una altra aparició lluïda, la de la Blanca Parés encarnant la Valeria Estrada, que arrisca la vida per dotze mil euros... que amagava en una capça de llauna! En fi, podríem, potser, pensar que n'hi ha prou amb l'acció... Doncs, no ben bé. Crec que ni les persecucions ni els intercanvis de cops ni les explosions no es caracteritzen per la seva versemblança. O sigui que, en acabat, no hi ha per on agafar-la; una tifa.

EN UN MOT: Escombraries.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Influencer" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13309170/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El flashback que suggereix com d'espavilada és la Madison, el personatge de l'Emily Tennant; prou com per sobreviure a l'illa deserta més de tres setmanes.

PITJOR:
- L'escena de llit que protagonitzen la Cassandra Naud i el Rory Jonathon Saper, fent de la CW i el Ryan, respectivament, sembla molt forçada i innecessària.

NOTES:
1. Els títols de presentació apareixen cap el minut 26; els crèdits del final surten sobre imatges del mar.
2. Van enregistrar-se més de 100 hores de film, fonamentalment, a Tailàndia, durant 2 mesos.
3. El director i co-guionista, en Kurtis David Harder, explica que una de les seves referències fou el documental del 2012, "The Imposter" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Imposter_(2012_film), la peça del Bartholomew Nicholas Layton.

COMENTARI: Entra bé pel suspens, pel relat, per l'expectació que genera. Perquè l'abandó d'hom a un illot enmig del mar no tanca res en cap cas. I amb això no vull dir que calgui una seqüela. A més, el negoci de suplantació que s'empesca la criminal sembla força interessant, almenys, a primer cop d'ull; sobretot, el vessant de suport tecnològic a la simulació. Sí que trobo les víctimes un xic massa confiades. Però, bé, es pot assumir. M'esperava quelcom molt pitjor, la veritat.

EN UN MOT: Atraient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kvinden i buret" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2438644/

DURADA: 96 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El flashback de l'accident de circulació de les famílies Lynggaard i Jensen.

PITJOR:
- Estic entre la interpretació del Mikkel Boe Følsgaard com a Uffe Lynggaard, el germà perjudicat de la víctima, i l'escena de l'extracció del queixal de la Merete Lynggaard, el personatge encarnat per la Sonja Richter.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Keeper of Lost Causes", "Department Q: The Keeper of Lost Causes" o "The Woman in the Cage".
2. Va comptar amb un pressupost de 39 milions de corones daneses; va recaptar-ne'n més de 100.
3. Està basada en la novel·la homònima del Jussi Adler-Olsen, publicada en 2007, i és la primera de la sèrie d'adaptacions d'històries de l'Afdeling Q, continuada per "Fasandræberne", en 2014, a càrrec, també, del Mikkel Nørgaard.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2012 en indrets de Dinamarca, com København, Allerød i Bornholm, d'Alemanya, com Hamborg i Schleswig-Holstein, i de Suècia, com Västra Götaland; a més, en els estudis de Zentropa de la capital danesa.

COMENTARI: El fet que aquesta pel·lícula estableixi la base de la sèrie, pel que fa a la configuració del Department Q, li afegeix cert d'interès. Però el cas que ens presenta no l'acabo de trobar gaire robust. Per començar, tot depèn de la reacció d'un malalt amb lesió cerebral. Des del meu desconeixement mèdic, diria que la premissa grinyola una mica. Després, la suplantació del Lars Henrik Jensen, el paper del Peter Plaugborg, pel seu amic, el Daniel Hale, encarnat pel Magnus Millang, i que acaba en assassinat, sembla bastant gratuïta. Poc amics devien ser si el liquida! I, finalment, el mètode de tortura, el recipient de pressió, fa tota la fila de foc d'artifici innecessari. D'on surt? A més, l'actitud del personatge protagonista, el Carl Mørck, personificat en el Nikolaj Lie Kaas, carrega bastant. D'acord, això és cosa meva. De manera que, si no fos perquè el lliurament resulta prou àgil, estaríem parlant d'una petita castanya. Segurament, també, si m'hagués llegit el llibre m'hauria fet més gràcia.

EN UN MOT: Fonamental.

PAÍS:           DINAMARCA, ALEMANYA, SUÈCIA, NORUEGA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!