diumenge, 23 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "Daisy Town" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0145891/

DURADA: 73 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Els gags, com el de fer punteria a les monedes, quan el Lucky Luke llença un bitllet a l'aire per disparar-lo i cauen monedes foradades.

PITJOR:
- En estar inspirada en històries independents del còmic, algun punt de l'argument no acaba de lligar prou amb la resta; per exemple, les eleccions dels Dalton.

NOTES:
1. El títol alternatiu és "Lucky Luke".
2. Representa la primera producció animada que adapta el personatge creat per l'il·lustrador Maurice De Bevere, que aparegué per primer cop en 1946.
3. El còmic de la pel·lícula a càrrec del Pascal Dabère va publicar-se en 1982.

COMENTARI: Encara que m'ho miri amb certa perspectiva temporal, em costa bastant trobar-li mèrits al film, més enllà de la poca-solta d'alguns esquetxos, més o menys, enginyosos. Artísticament, frega l'aprovat; els escenaris i els fons em semblen maldestres i els ninots... es veuen molt pitjor que en paper. Crec que, de petit, l'única cosa que em feia gràcia d'aquesta franquícia era la cançó de comiat, la versió amb lletra del Jack Fishman de "I'm a poor lonesome cowboy", aquí, cantada pel Pat Woods. En fi, es nota que no sóc admirador entusiasta del pistoler, oi?

EN UN MOT: Irregular.

PAÍS:           BÈLGICA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Paraíso - Temporada 1a" (Des del 4 de juny fins el 2 de juliol de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11623464/episodes?season=1

DURADA: 373 minuts (Crèdits: 25 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Les localitzacions i l'ambientació en els anys 90s.

PITJOR:
- La cadència del relat i la redundància de situacions.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre gener i agost del 2020 (amb una interrupció per COVID-19 entre el 12 de març i el 7 de juliol) a Benidorm, Altea, Xàbia, Santa Pola, Calp, L'Alfàs del Pi, El Poble Nou de Benitatxell, el Parc Natural de l'Albufera, el Parc Natural de la Serra Gelada, Requena, Xilxes, El Perelló, Alcoi, l'Embassament de Contreras, La Vila Joiosa i Oliva.
2. Va anunciar-se una segona temporada dirigida, també, pel Fernando González Molina.
3. Els títols dels capítols són "El incendio", "La cabina", "La Mortaja", "La feria", "Presa", "Tres chicas cada tres años" i "El balneario".

COMENTARI: Si fas una còpia però la fas àgil i divertida, doncs, d'acord; però si, a sobre de mancar-li l'originalitat, la proposta et queda més lenta que el cavall del dolent i més carrinclona que un tatuatge dedicat a la mare, aleshores, el producte esdevé immenjable. Fins i tot, li veig un tant de mal gust en l'enfocament; irremeiablement, recorda el Crim d'Alcàsser ocorregut el 13 de novembre de 1992. Entenc que es tracta d'un homenatge; mes, desafortunat. Pel que fa a la història, no sembla gaire consistent, tampoc; la impressió és de batibull, ben bé com de còctel capriciós i poca-solta. A més, la barba del Mario Merino, encarnat per l'Iñaki Ardanaz, resulta patètica. En fi, que me l'hauria d'haver estalviada.

EN UN MOT: Pastitx.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 22 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "The Lost Daughter" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9100054/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Els indicis d'egoisme i vanitat de la Leda que es van descobrint al llarg de la pel·lícula.

PITJOR:
- El final sense desenllaç ben definit, ni represàlia ni conseqüències ni sortida airosa; cal assumir que la ferida de l'atac a l'estómac és insignificant?

NOTES:
1. Està basada en la novel·la "La figlia oscura", de l'escriptora que fa servir el pseudònim Elena Ferrante, publicada en 2006.
2. Després que apareguin els noms de l'elenc, s'interrompen els títols de crèdit amb un petit fragment on es veu la protagonista, la Leda Caruso, interpretada per l'Olivia Colman, a la platja parlant per telèfon.
3. La directora i guionista, la Maggie Gyllenhaal, va adquirir els drets per adaptar la novel·la en octubre del 2018 sota la condició que fos dirigida per una dona.
4. El rodatge va començar a l'illa grega d'Spetses en setembre del 2020.

COMENTARI: He de reconèixer que l'expressió de la Colman m'ha ben enganyat, doncs, en veure-la, m'he pensat que la història aniria de víctimes i resulta que la cosa tracta, més aviat, d'inhibició i d'audàcia, en aquest cas, femenina. El binomi de l'anglesa amb la Jessie Buckley, que encarna la versió jove de la professora, em sembla deliciós. I l'al·legat en contra del sacrifici, convincent. Se m'ha fet una mica massa llarga, però.

EN UN MOT: Capciosa.

PAÍS:           EUA, GRÈCIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 16 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "The Tender Bar" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3108894/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La figura amable de l'oncle, el Charlie Maguire, interpretat pel Ben Affleck.

PITJOR:
- L'obsessió del protagonista, encarnat pel Tye Sheridan, amb la Sidney, el paper a càrrec de la Briana Middleton.

NOTES:
1. Durant els primers 4 minuts i mig de títols de crèdit, apareix una seqüència del protagonista de nen amb l'oncle i els amics passant l'estona a la platja.
2. Basada en les memòries del John Joseph Moehringer, publicades amb el mateix títol el 2005.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 22 de febrer i el 14 d'abril del 2021 en l'estat nord-americà de Massachusetts.

COMENTARI: Em queda la sensació que li manca quelcom, que fa curt. És a dir, reconec que els personatges del nen, de la mare, de l'avi, en mans del Daniel Ranieri, la Lily Rabe i el Christopher Lloyd, respectivament, es presenten adorables i tot plegat resulta força reconfortador, tal com es desenvolupa. Però, per un costat, més enllà d'una banda sonora fantàstica, no rebem gaire context temporal. I, per l'altre, tampoc consideraria la història del noi massa excepcional. Trobo que la pel·lícula acaba just quan hauria de començar la teca grossa, lluny del bar de l'oncle. Bé, de fet, el Moehringer, guanyaria el Pulitzer Prize for Feature Writing en el 2000 per un article en Los Angeles Times, a l'altra costa dels EUA. En fi, sigui com sigui, m'ha fet passar una bona estona.

EN UN MOT: Escassa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Resident Evil: Welcome to Raccoon City" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6920084/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La transformació del William Birkin, el paper a càrrec del Neal McDonough.

PITJOR:
- El Chris Redfield, interpretat pel Robbie Amell, sobrevivint un atac massiu de zombis amb una pistoleta, sense ni una esgarrapada; l'entrada de la Claire Redfield, la Kaya Scodelario, a la ciutat condemnada sense haver de passar cap control ni res.

NOTES:
1. Després d'1 minut, s'interrompen els títols de crèdit per mostrar un clip on l'Albert Wesker ressuscita i parla amb l'Ada Wong, els personatges encarnats pel Tom Hopper i la Lily Gao, respectivament.
2. Representa la setena pel·lícula amb actors de carn i ossos de la franquícia, està enfocada com un rellançament de la mateixa, i inspirada en les històries dels jocs "Resident Evil" i "Resident Evil 2", publicats per Capcom en el 2002 i el 2019, respectivament.
3. El gruix del rodatge va començar a Greater Sudbury, en la província canadenca d'Ontario, el 17 d'octubre del 2020 i va finalitzar el 24 de desembre d'aquell mateix any; més tard, en maig del 2021, van caldre noves filmacions que van ser realitzades a Toronto.

COMENTARI: És culpa meva, no sé què m'esperava. Bé, sí que en sóc ben conscient: uns quants ensurts i una massacre tant de monstres com d'humans. Però creia que trobaria una mica més de substància i quelcom més espectacular. El problema rau en que no professo cap estima especial pel títol, ni en format de joc ni en el de film. De manera que allò que he vist m'ha deixat completament indiferent. Calia retrocedir al 1998? Ostres, tu, quina poca creativitat!

EN UN MOT: Repetició.

PAÍS:           USA, CANADÀ, ALEMANYA, GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "After Life - Temporada 1a" (8 de març del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8398600/episodes?season=1

DURADA: 163 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les basques que li vénen al Tony Johnson quan el Lenny, encarnat pel Tony Way, es menja el púding fet amb llet materna humana.

PITJOR:
- Les brometes estúpides enregistrades en vídeo del Tony Johnson a la seva dona, la Lisa, interpretats pel Ricky Gervais i la Kerry Godliman, respectivament.

NOTES:
1. El 24 d'abril del 2020 i el 14 de gener del 2022, van estrenar-se una segona i tercera temporades, respectivament, també, de 6 capítols cadascuna.
2. El rodatge es va portar a terme l'estiu del 2018 a Hampstead, Hemel Hempstead, Beaconsfield i Camber Sands en l'East Sussex.
3. El productor, en Charlie Hanson, fou apartat del projecte durant la filmació de la 3a temporada arran d'ésser acusat d'assetjament sexual i agressió.

COMENTARI: M'esperava, potser, més comèdia i menys clixés d'autoajuda barrejats amb carrinclonada barata. Una de les pegues que observo rau en el personatge del Gervais, que es fa patètic d'inici. L'altra, que la resta de participants de la història es presenten com babaus bonifacis, la prostituta, la Roisin Conaty, el camell, el Tim Plester, el carter, el Joe Wilkinson, la dona del cementiri, la Penelope Wilton, i, fins i tot, la Kath, el paper a càrrec de la Diane Morgan, que pintava replicadora adversària a l'altura del protagonista i queda en no-res. Sí que trobo algun moment decent, com el suïcidi per sobredosi, encara que després s'espatlla quan el Tony Johnson nega la seva implicació. Però, en general, em deixa bastant indiferent, me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Egocèntrica.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Last Looks" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9244554/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La vida minimalista que duu el Charlie Waldo, interpretat pel Charlie Hunnam, a la muntanya, restringint les seves possessions a 100 objectes.

PITJOR:
- Els exabruptes i les irrupcions agressives del protagonista, per exemple, a la comissaria o a la festa del Darius Jamshidi, el paper a càrrec del David Pasquesi.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Waldo".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme l'estiu del 2019 en els estats nord-americans de Georgia i Califòrnia.
3. Basada en la novel·la homònima del Howard Michael Gould, guionista del film, publicada el 2018; la qual compta amb una seqüela titulada "Below the Line", apareguda el 2019.

COMENTARI: Des del punt de vista del gènere, la crònica negra, l'argument el puc considerar bastant correcte, tot i que no m'ha acabat d'atrapar gaire. Trobo que la investigació té massa poc pes; la història es perd amb la figura de la femme fatale encarnada per la Lucy Fry, la Jayne White, i un llapis de memòria irrellevant. De manera que l'explicació final sembla sortida del no-res. També he de confessar que m'estava avorrint i, segurament, he perdut una mica el fil. La manca de carisma del Hunnam no ha ajudat. Per mi, no cal que facin segona part.

EN UN MOT: Arreglada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 15 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "Sweeney Killing Sweeney" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7477820/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició del Jonathan Katz, encara que sigui per nostàlgia, únicament; "Dr. Katz, Professional Therapist", la sèrie que creà el 1995, juntament amb el Tom Snyder, era una de les meves preferides.

PITJOR:
- La cinematografia, la cadència dels diàlegs, la poca-solta de l'argument, la manca de gràcia dels personatges que encarna l'Steve Sweeney.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme durant l'estiu del 2017 a l'àrea de Boston, en l'estat nord-americà de Massachusetts, d'on és la directora, la Lisa Aimola.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 300 mil dòlars.

COMENTARI: M'atreia la premissa de l'humorista local al que se li presenta la possibilitat de fer el gran salt a l'escena nacional; més, tractant-se d'un paio veterà a qui li queden poques bales. El món dels monologuistes m'interessa. I, m'esperava un guió enfocat, sobretot, al material còmic, ple de línies divertides i acudits. Però, malauradament, el text no ha estat gaire ric en aquest aspecte. Sí que el film ens regala alguns gags i unes quantes rèpliques enginyoses. El problema rau en que tot plegat no queda gens ben ajustat, fa certa flaire a amateur. Almenys, les dones són bufones, la Sherryn Smith, la Christina Kostoulakos, la Jordan Tofalo. Això ha sonat fatal, oi?

EN UN MOT: Maldestre.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Good on Paper" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8231668/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fragments de monòleg real de l'Iliza Shlesinger.

PITJOR:
- La discussió de cap el final entre l'Andrea Singer i la Margot, interpretades per l'Iliza Shlesinger i la Margaret Cho, respectivament.

NOTES:
1. Està basada en una experiència real de la protagonista que, en 2015, la humorista va convertir en una peça còmica anomenada "Lying Brian", la qual s'emetria en el programa "This Is Not Happening" de Comedy Central.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre novembre i desembre del 2019 a l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Quelcom grinyola entre la imatge d'espavilada que projecta la noia i la rifada que es marca el paio que se la lliga. No sé, passada mitja hora de pel·lícula m'ha deixat d'interessar l'anècdota. Sobretot, perquè ja l'havia escoltada fa uns quants anys en un clip del youtube https://youtu.be/IGCQV48dSf4, quan em dedicava a explorar la plataforma a la recerca de bons monologuistes. Si més no, ella, la Shlesinger, té carisma; o, potser, em cega la luxúria. El cas és que no em fa gaire gràcia. La Beth Dover, que encarna la Leslie, també em sedueix bastant. En fi, que, malgrat la rivalitat amb la Serrena Halstead, el paper de la Rebecca Rittenhouse, i l'esforç desesperat del judici la funció se m'ha fet avorrida i feixuga.

EN UN MOT: Diluïda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 11 de gener de 2022

SÈRIE/DOCUMENTAL: "Cocaine Cowboys: The Kings of Miami - Temporada 1a" (4 d'agost del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15049206/episodes?season=1

DURADA: 268 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 84 (sobre 100).

MILLOR:
- Les declaracions en primera persona dels protagonistes.

PITJOR:
- Malgrat tot, trobo que es presenta una imatge massa amable dels criminals i dels seus còmplices; fins al punt que em sembla ofensiu que, en una entrevista externa a l'obra, el director no tingui cap problema en lluir una samarreta de l'escuderia Seahawk, sota la que competien els traficants.

NOTES:
1. Està composta per 6 capítols, titulats "Willy & Sal", "75 Tons", "Mountain of Evidence", "Only in Miami", "Femme Fatale" i "Adios, Muchachos".
2. El mateix director, en Billy Corben, ja va presentar en el 2006, "Cocaine Cowboys", i, en el 2008, "Cocaine Cowboys II: Hustlin' With the Godmother", aquest darrer co-dirigit amb la Lisa M. Perry.
3. El projecte es va gestar al llarg de 12 anys.

COMENTARI: S'ajunta el vessant nostàlgic, sobretot, d'aquells 80s i 90s, la crònica negra morbosa, el component dels judicis, sempre, amb un caire clar d'espectacle intrínsec, i una producció prou reeixida que inclou, fins i tot, unes il·lustracions mig animades bastant curioses. A més, jo no coneixia el cas en absolut, cosa molt convenient, doncs, he rebut la història i els seus girs amb tota l'expectativa i sorpresa possibles. Cert que, en uns quants moments, m'ha costat seguir algun dels fils o algun dels personatges. Però això tampoc ha penalitzat l'entreteniment global. Una cosa que no acabo d'entedre és el fet que només 3 membres d'un jurat poguessin condicionar tota la resta. En fi, tant se val.

EN UN MOT: Novel·lesca.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 10 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "Sing 2" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6467266/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).

MILLOR:
- La sumptuositat de l'espectacle.

PITJOR:
- El desenllaç del Jimmy Crystal, a qui posa veu el Bobby Cannavale.

NOTES:
1. És la seqüela de la pel·lícula del 2016, "Sing", del mateix director i guionista, el Garth Jennings, que encarna, també, la Miss Crawly.
2. A partir d'un pressupost de 85 milions de dòlars, va recaptar més de 150 milions.
3. El títol "Sing 2: Come Sing Again!" s'utilitza alternativament per anomenar-la.
4. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 4 anys, fonamentalment, a l'estudi Illumination Mac Guff de París, a França.

COMENTARI: Hi he entrat bastant escèptic, tractant-se d'una segona part, però l'exercici d'elevació del context que ens proposa la història, de seguida, m'ha semblat prou interessant per lliurar-me a la funció i gaudir-la sense més. El plantejament, per descomptat, no innova en cap dels fils que estira; per mi, l'assumpte més carrincló és el de la recuperació emocional de la vella glòria Clay Calloway, el paper a càrrec del Bono. Nogensmenys, l'assoliment i l'èxit final de la colla deixa una sensació força reconfortant. Bona animació, bon entreteniment, simpàtica.

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Don't Look Up" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11286314/

DURADA: 138 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 92 (sobre 100).

MILLOR:
- La caricatura del milionari Peter Isherwell, el paper del Mark Rylance.

PITJOR:
- El pes atorgat, durant el desenllaç, al Yule, interpretat pel Timothée Chalamet, la parella circumstancial de la Kate Dibiasky, el personatge a càrrec de la Jennifer Lawrence.

NOTES:
1. Després d'1 minut de títols de crèdit, apareix un fragment de 2 minuts, iniciat pel rètol "22,740 years later", en el que es mostra l'arribada de l'expedició BASH a un nou planeta ple de bronterocs; cap el final, surt la dedicatòria "In memory of Hal Willner 1956-2020" i un tros en el que el Jason Orlean, encarnat pel Jonah Hill, sorgeix de la runa tanca el film.
2. El rodatge es va portar a terme entre novembre del 2020 i febrer del 2021 a localitzacions de l'estat nord-americà de Massachusetts com Boston, Brockton, Framingham i Westborough.
3. La premissa de la pel·lícula va néixer de les converses entre el David Sirota i l'Adam McKay, que fa de guionista, productor i director, alhora, sobre la poca cobertura mediàtica que rep l'assumpte del canvi climàtic.

COMENTARI: La Jennifer Lawrence sempre és un bon al·licient per enganxar-se a la pantalla al llarg de més de 2 hores, malgrat que en la presentació la facin recitar la lletra estúpida d'una cançó. Tampoc m'han il·lusionat gens els minuts de protagonisme per la diva Riley Bina, encarnada per l'Ariana Grande; quin fàstic! Al capdavall, però, el que ens ensenya el film ressona tant que no pot provocar altra cosa que no sigui tristor. Què farem? Mala cara, quan morirem. El missatge, doncs: gaudim mentre puguem, tu!

EN UN MOT: Sàtira.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Seal Team" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8456190/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'octo-suit, el vestit de pops per la invisibilitat.

PITJOR:
- El teatre de titelles al iot per distreure els dos taurons babaus.

NOTES:
1. Abans d'aquesta producció, en Greig Cameron, co-director i guionista, només tenia experiència en animació 2D, de manera que fou el Kane Croudace, l'altre co-director, qui resolia els problemes tècnics associats al 3D que apareixien; van trigar 3 anys en ellestir el projecte.
2. La premisa del film s'inspira en la Seal Island propera a Cape Town, en Àfrica del Sud.
3. Durant els primers 2 minuts dels títols de crèdit, apareixen les lletres acompanyades d'animacions que es converteixen en il·lustracions; després, al llarg de 2 minuts més, s'escolta en Dave, a qui posa veu el Matthew Mercer, a través de la ràdio del iot estavellat a les roques alhora que avancen els crèdits.
4. Cap el final, trobem la dedicatòria "Remembering our friends James Bihl Paul Ian Johnson".

COMENTARI: Artísticament, no es pot considerar gaire sofisticada; ans el contrari, l'animació la trobo una mica justeta. L'argument tampoc sorprèn gens ni mica; sembla, confirmat pel mateix Greig Cameron, que es tracta d'una mena d'homenatge/paròdia als films d'acció dels 80s. Per exemple, el Dolph Lundgren, exponent d'home dur d'aquella època, interpreta el personatge del Dolph. Aquest aspecte el trobo bastant carrincló. No obstant això, la poca-solta i els detalls, més o menys, còmics salven l'obra, que passa correcta sense provocar massa emoció, ni en positiu ni en negatiu.

EN UN MOT: Passatemps.

PAÍS:           ÀFRICA DEL SUD, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Fremvandrerne - Temporada 1a" (Des del 21 d'agost fins el 25 de setembre del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8332130/episodes?season=1

DURADA: 289 minuts (Crèdits: 15 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- La representació d'una normalització social del fenomen d'immigració intertemporal.

PITJOR:
- Minso avanç pel que fa a l'argument principal, l'anomalia temporal.

NOTES:
1. El títol internacional és "Beforeigners".
2. La Krista Kosonen, que interpreta el paper de l'Alfhildr Enginnsdóttir, és finlandesa i no coneixia l'idioma del guió; de manera que va haver d'aprendre noruec i nòrdic antic.
3. Compta amb una segona temporada, també, de 6 episodis, que va emetre's entre el 5 de desembre del 2021 i el 2 de gener del 2022.
4. És la primera producció en noruec de la HBO Europe.
5. En els títols de crèdit del capítol 4t, apareix la dedicatòria "Til minne om Bjorn Moan".

COMENTARI: Si bé no resulta un concepte nou, un moviment migratori massiu entre èpoques (recordo l'episodi "Goobacks" de "South Park", el 7è de la 8a temporada, emès el 28 d'abril del 2004), la posada en escena i la caracterització dels personatges d'acord a una perspectiva actual i, paral·lelament al vessant metafòric, satíric i al·legòric, em semblen especialment acurades i versemblants. Cert que això, l'intent de fer un retrat ric del que significaria una situació com la que es relata, juga en contra del que considero seria el fil principal, el desplaçament irregular d'individus sobre l'eix temporal. En aquest aspecte, es nota que es planteja un desenvolupament a llarg termini, cosa que m'emprenya. Potser, jo hauria sacrificat assumptes com el càncer (incurable, encara), els narcòtics específics, les relacions heterogènies, el tràfic de blanques... No obstant, confesso que m'he quedat amb ganes d'esbrinar el desenllaç.

EN UN MOT: Tastet.

PAÍS:           NORUEGA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ghostbusters: Afterlife" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4513678/

DURADA: 124 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament final, amb l'aparició del vell equip de Ghostbusters i l'esperit de l'Egon Spengler, el personatge a càrrec del Harold Ramis, ajudant la néta.

PITJOR:
- Un retorn tant immediat de tota la colla de caçadors a partir d'una trucada esporàdica.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "for HAROLD"; aleshores, sobre la sintonia de la franquícia interpretada pel Ray Parker Jr. i uns dissenys i plànols, surten uns quants noms, que són interromputs per un fragment d'1 minut protagonitzat pel Bill Murray i la Sigourney Weaver; i, al final de tot, veiem dos clips, el primer del Harold Ramis en els 80s, i un altre en el que la Janine Melnitz i el Winston Zeddemore, interpretats per l'Annie Potts i l'Ernie Hudson, respectivament, xerren.
2. És la seqüela de les pel·lícules del 1984 i del 1989, "Ghostbusters" i "Ghostbusters II", dirigides per l'Ivan Reitman, pare del director d'aquest film, el Jason Reitman, i 4t lliurament de la franquícia, després de la revisió del 2016 a càrrec del Paul Feig, "Ghostbusters: Answer the Call".
3. A partir d'un pressupost de 75 milions de dòlars, va recaptar 185 milions.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre del 2019 a indrets de la província canadenca d'Alberta com Calgary, Crossfield, Beiseker, Dorothy o Drumheller sota la denominació de treball "Rust City" (o "Bust City").
5. Originalment, s'havia programat la seva estrena pel 10 de juliol del 2020 però aquesta va posposar-se per culpa de les restriccions socials adoptades a causa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: Ha resultat millor del que m'esperava perquè les meves expectatives eren ínfimes. Sobretot, trobo encertades la presentació d'una nova generació, tot i que la Phoebe Spengler, encarnada per la Mckenna Grace, frega la repulsió, la descoberta progressiva del llegat de l'avi i la connexió, en acabat, amb la tropa precedent sense incidir gaire en la nostàlgia. M'ha semblat una mica massa llarga però força entretinguda. Això, sí, no crec que tingui ganes de mirar-me cap continuació (com suggereix el fragment posterior als crèdits).

EN UN MOT: Empelt.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rocks in My Pockets" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2961890/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El testimoni personal juntament amb el rerefons històric i polític.

PITJOR:
- El vessant artístic; diu que es van compondre 30 mil dibuixos que es van escanejar i, aleshores, acolorir amb Photoshop.

NOTES:
1. El títol en letó és "Akmeņi manās kabatās"; originalment, no obstant, va desenvolupar-se en anglès i, després, es va traduir.
2. La creadora, la Signe Baumane, va escriure el guió en 2010, basant-se en la realitat de la seva família.
3. Entre d'altres fonts de finançament, va beneficiar-se d'una campanya a la plataforma IndieGogo i una altra a Kickstarter.
4. Durant els títols de crèdit, els quals van acompanyats d'algunes animacions, apareixen les dedicatòries "In Memory of Hilda S. Warner Susan Mullin" i "Dedicated to my family".

COMENTARI: No sé què m'ha semblat més dolent, si un estil visual limitat que no lluu gens ni mica o la narració monòtona amb accent horrible de la mateixa Signe Baumane. Que sí, que, segurament, la primera persona fa més genuí i versemblant el relat, però és que tot plegat costa d'empassar; l'he trobat feixuga. Imagino que el caire terapèutic de l'obra pot ajudar gent amb problemes psicològics similars. Només per això ja es mereix l'aprovat. En fi, endavant!

EN UN MOT: Personal.

PAÍS:           LETÒNIA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "C'mon C'mon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10986222/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La figura materna de la Viv, el paper a càrrec de la Gaby Hoffmann, manegant la crisi.

PITJOR:
- Les rebequeries del Jesse, encarnat pel Woody Norman.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, s'escolten declaracions de nens entrevistats.
2. Apareix la dedicatòria, "In memory of Devante 'D-Man' Bryant with speed and teleporting".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme, fonamentalment, a New Orleans, New York, Los Angeles i Detroit, entre novembre del 2019 i gener del 2020.
4. La Molly Webster, que interpreta una periodista de ràdio, la Roxanne, és professional del mitjà, en realitat, i corresponsal de la WNYC's Radiolab.

COMENTARI: Aquesta permissió dels adults cap al marrec m'ha exasperat; es nota, potser, que no sóc pare i no puc entendre els estira-i-arronses associats a les interaccions amb infants. Però és que, per tenir 9 anys, el trobo una mica massa consentit. L'assumpte de les entrevistes als nens no em sembla res d'original, encara que hi hagi diferents ciutats i entorns socials involucrats. Sí que m'ha emocionat, no obstant, la situació crítica que ha d'afrontar la Viv davant la malaltia mental del pare de la seva criatura, així com el rerefons emocional entre els dos germans. Un pèl carrinclona, segurament; se m'ha fet pesada.

EN UN MOT: Pediàtrica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 9 de gener de 2022

TEATRE: "No et vesteixis per sopar de Marc Camoletti - Ricard Reguant - Carles Canut/Àngels Aymar/Joan Pera/Amparo Moreno/Victòria Llena" (1994)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1057955/

DURADA: 121 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El carisma dels actors, sobretot, del Joan Pera, que interpreta el Robert, i de l'Àngels Aymar, que fa de la Josefina.

PITJOR:
- Referències específiques a l'advocada Cristina Almeida, la filantropa Tita von Thyssen, l'entrenador de futbol Benito Floro Sanz, l'actor Arnold Schwarzenegger, el film del 1992, "Basic Instinct", dirigit pel Paul Verhoeven, el del 1988, "Dangerous Liaisons", a càrrec de l'Stephen Frears, o la sèrie "The Munsters", emesa entre el 1964 i el 1966 per la CBS.

NOTES:
1. És l'adaptació al català per part del Ricard Reguant de l'obra del 1985, "Pyjama pour six", escrita pel Marc Camoletti.
2. L'estrena de la funció al Teatre Condal de Barcelona fou el 10 d'abril de 1993.

COMENTARI: La situació proposada resulta bastant divertida, tot i que he de reconèixer que m'ha costat una mica deixar-me captivar pel context burgès. Però trobo que no ha envellit gaire bé, diria, ha quedat un pèl obsoleta. Penso que una confusió com la que es planteja és improbable actualment. A més, la befa que es dirigeix cap el físic de la cuinera, aquí, encarnada per l'Amparo Moreno, no em provoca gaire simpatia. Per altra banda, confesso que tant l'Àngels Aymar com la Victòria Llena m'han encisat amb independència de llurs mèrits dramatúrgics. Sigui com sigui, el tros més fluix és aquell en el que surt el George, el marit de la cuinera, el rol que cau sobre el José Luis Sanjuán, parlant en anglès. Per què? No era necessari. En fi, merda de nostàlgia!

EN UN MOT: Antiquada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ride the Eagle" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14673560/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les vistes del Yosemite National Park.

PITJOR:
- L'intent de sexe telefònic entre l'Audrey, interpretada per la D'Arcy Carden, i el Leif.

NOTES:
1. Les pintures de la Honey, el personatge encarnat per la Susan Sarandon, són obres de l'artista Erin Payne, precisament, l'esposa del Jake Johnson, l'actor que s'encarrega del paper del Leif.
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareixen diferents il·lustracions acompanyant les lletres.
3. La gossa i la cabana pertanyen al Jake Johnson.

COMENTARI: Cal reconèixer l'esforç creatiu als guionistes, el Jake Johnson i el Trent O'Donnell, davant les restriccions imposades arran de la pandèmia de la COVID-19 sota les que va desenvolupar-se el projecte. No obstant això, la pel·lícula desprèn flaire d'austeritat i limitació que un argument convenient però ordinari no acaba d'amagar. Tal com es presenta la relació entre mare i fill, desapareix qualsevol bri d'emotivitat. La gimcana em sembla una idea bastant poca-solta; potser, sí, digna d'una hippy estúpida. I l'única cosa que dóna joc aquí, trobo, és el conflicte amb el veí Carl, a càrrec del Jonathan Kimble Simmons. Ah! De comèdia... Buf! No gaire. Si més no, és curta.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "McQ" (1974)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0071824/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: < d'1 minut, al final; 5 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució del final a les platges de Moclips, en l'estat nord-americà de Washington.

PITJOR:
- En John Wayne, que interpreta el paper protagonista del tinent Lon McHugh, es veu massa vell; comptava 66 anys en el moment de la filmació.

NOTES:
1. Va rodar-se entre juny i agost del 1973 a localitzacions de l'estat de Washington, com Seattle, Aberdeen o la Quinault Indian Reservation.
2. En el segon assaig de la volta de campana per la persecució en la platja, l'especialista Hal Needham va patir un accident força greu per raons tècniques; qui va executar la peripècia en la presa definitiva fou el Gary McLarty.
3. Previ al rodatge i als diferents canvis del guió, l'Alexander Edwards va escriure'n una novel·lització que la Warner Books va publicar aquell mateix any.
4. El iot en el que viu el personatge principal, el McQ, pertanyia al mateix John Wayne.

COMENTARI: Em feia il·lusió mirar-me una pel·lícula d'aquest estil i d'aquesta època, els 70s, i no m'ha decebut; més que res perquè les expectatives, donades les circumstàncies (l'elenc, bàsicament), les tenia bastant ben ajustades. Vaja, que m'havia vist el tràiler! De fet, amb la banda sonora i el parell de persecucions ja hauria complert; però l'argument, a més, sembla prou raonable. O sigui que correcta, m'ha entretingut el que m'esperava.

EN UN MOT: Atmosfèrica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Being the Ricardos" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4995540/

DURADA: 131 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La discussió entre la Lucille Ball i el Desi Arnaz, interpretats per la Nicole Kidman i el Javier Bardem, respectivament, sobre les afinitats polítiques de l'avi Fred; al Bardem li cau la bava.

PITJOR:
- Les moltes llicències artístiques que es pren el guionista i director, l'Aaron Sorkin; que em semblen més inadequades tenint en compte el suggeriment de la presentació, amb les entrevistes, de l'estil documental.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "On March 3rd, 1960, Lucy filed for a divorce from Desi" i "It was the morning after their final performance together".
2. El rodatge es va portar a terme entre març i maig del 2021 a Los Angeles i Long Beach, a l'estat nord-americà de Califòrnia.
3. Altres títols alternatius amb els que es coneix són "Lucy and Desi" i "Hollywood 1953".
4. L'acció es remunta a l'enregistrament de l'episodi 22è, titulat "Fred and Ethel Fight", dirigit pel Marc Daniels i estrenat el 30 de gener del 1952, de la sèrie "I Love Lucy", emesa entre octubre del 1951 i octubre del 1956 per la CBS.

COMENTARI: Abans d'haver llegit sobre els anacronismes i les discrepàncies amb la realitat en les que incorre el film, tot plegat ja em semblava bastant avorrit. No estic dient que la vida i miracles de l'actriu i el seu marit cubà siguin insípids; ans el contrari, segurament, les seves biografies resulten fascinadores. Sinó que el context en el que es centra la pel·lícula, amb la insistència en les vicissitud del rodatge, la converteix en una peça soporífera. Tampoc m'acaba d'encaixar en el paper la Nicole Kidman. M'hauria estimat més perdre el temps en un documental de debó.

EN UN MOT: Inacurada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Imawa no Kuni no Arisu - Temporada 1a" (10 de desembre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10795658/episodes?season=1

DURADA: 376 minuts (Crèdits: 25 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris deserts de Tòquio.

PITJOR:
- Els crits patètics del protagonista, el Ryouhei Arisu, interpretat pel Kento Yamazaki; la fatxenderia ridícula del Takeru Danma, el Takatora Samura i el Suguru Niragi, encarnats pel Nobuaki Kaneko, el Shuntarou Yanagi i el Dori Sakurada, respectivament; l'escena d'intent de violació de la Yuzuha Usagi, el paper de la Tao Tsuchiya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Alice in Borderland".
2. Es basa en el manga homònim desenvolupat pel Haro Aso, des de novembre del 2010 fins març del 2016, el qual, també, fou adaptat a tres OVAs dirigides pel Hideki Tachibana, "Kurabu no San", "Supeedo no Go" i "Haato no Nana", estrenades entre octubre del 2014 i febrer del 2015.
3. El rodatge es va portar a terme des d'agost fins desembre del 2019 a diferents localitzacions de Tòquio, Yokohama i Kobe.  
4. S'espera una segona temporada cap el final del 2022.

COMENTARI: Després de més de 6 hores, ni tant sols ens suggereix una explicació raonable de l'anomalia que ens presenta; pilota endavant. No et preocupis, Netflix, no em miraré la segona temporada! Imagino que en el material original quedarà tot ben explicat però és que no m'interessa la palla mental improvisada que pugui empescar-se l'autor. Els trencaclosques fan bastant de figa; els trobo tramposos i sense gaire enginy. I tot es fa molt lent i molt afectat i molt exagerat i molt irracional. Després, la mena de comuna d'estil sectari de festa constant no me l'empasso; un altre dels assumptes poc treballats de l'argument, una poca-soltada. I la facilitat de conspiració del Shuntarou Chishiya, el personatge a càrrec del Nijirou Murakami... llufa. Un altre farciment innecessari, l'enfrontament entre el tatuat de l'espasa i la transgènere karateka; a què ve això? En fi, que no m'ha agradat, que amb 30 anys menys, potser, m'hauria atrapat; ara, penso que és una porqueria.

EN UN MOT: Criaturada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Encanto" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12537368/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- Detalls deliciosos de l'animació, com el moviment de les peces de vestir.

PITJOR:
- L'encastament indiscriminat de paraules castellanes, "mi vida", "casita", "corazón", "señorita perfecta", "te amo, cosa linda", "mira"...

NOTES:
1. Durant els dos primers minuts i mig dels títols de crèdit, predominen unes senzilles il·lustracions animades i, cap el final, apareix un rètol que diu "Los realizadores quieren agradecer a la hermosa gente de Colombia, cuyas tierras, música, familias, historias, y corazones nos inspiraron desde el inicio, y seguirán inspirándonos cada día".
2. El punt d'origen de l'argument s'inspira en el conflicte civil de la "Guerra de los Mil Días", esdevingut a Colòmbia entre el 17 d'octubre del 1899 i el 21 de novembre del 1902.
3. La Disney va gastar-se 14 milions de dòlars en publicitat per presentar-la; d'un pressupost aproximat de 120 milions de dòlars, només, va recaptar 195 milions durant la seva exhibició en cinemes (30 dies), on va anar acompanyada pel curtmetratge dirigit per la Natalie Nourigat, "Far from the Tree".
4. Inicialment, la història havia de transcórrer a Brasil; la localització va canviar arran de la influència dels consultors de cultura llatinoamericana, el Juan Rendon i la Natalie Osma.

COMENTARI: Tècnicament i artística em sembla extraordinària, i un altre musical ple de tonades enganxifoses del Lin-Manuel Miranda, que sembla que tingui la mà trencada en compondre aquest tipus de melodies de consum fàcil. La coreografia la trobo exquisida, igual que la dinàmica, el ritme i l'agilitat visual. L'argument, però, em grinyola bastant; en concret, tota la poca-soltada de barrejar la màgia amb l'emigració. Tant si els poders d'aquesta gent els hem de prendre com miracles com si cal considerar-los fenòmens paranormals, l'assumpte queda massa inconsistent. Vols dir que no es tracta d'una al·legoria sobre el naixement d'una senyora de la droga? El paper de la María Cecilia Botero, l'abuela Alma Madrigal. No em feu cas, sóc un malpensat... La resta s'adapta a allò més convencional; de fet, els personatges podrien ser superherois, esportistes o mags britànics, i la família, una banda, un equip o un clan, el relat no canviaria. Suma-hi el tema clàssic carrincló de l'unitat fa la força contra gelosies, etcètera! No entenc gaire perquè fan la iaia tant mesquina. En fi, a pesar de la confusió, m'ho he passat bé.

EN UN MOT: Disfressada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Silent Night" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11628854/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- L'equip de suïcidi, "Defence UK EXIT".

PITJOR:
- L'intent de la Lucy Punch, que interpreta la Bella, de fer una veu greu per masculinitzar el seu personatge.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Cha Cha Dance".
2. Els fills de la directora i guionista, la Camille Griffin, interpreten els fills de la parella entre la Nell i el Simon, encarnats per la Keira Knightley i el Matthew Goode, respectivament; són el Roman, el Hardy i el Gilby Griffin Davis, en els seus papers de l'Art, el Hardy i el Thomas.

COMENTARI: La introducció ja m'ha fastiguejat bastant per la perspectiva d'haver d'empassar-me una altra reunió d'amistats cretines amb les seves merdes burgeses, encara que la pel·lícula pretengui ser una paròdia; no m'interessen. Aleshores, se'ns presenta molt subtilment aquesta mena de píndola oficial d'eutanàsia preventiva promoguda pel govern. Bé, no sé. L'assumpte em sembla molt poc treballat, tal com es mostra, massa trivialitzat i, més aviat, estúpid. Potser, hauria de reconèixer-li el mèrit de plantejar un dilema sobre qui hauria de tenir la potestat de decidir sobre el suïcidi induït en els menors. El cas és que l'embolcall no afavoreix el debat. Als 5 minuts, m'havia penedit de començar-la a veure.

EN UN MOT: Poca-solta.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Last Duel" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4244994/

DURADA: 153 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El duel final entre Sir Jean de Carrouges i el Jacques Le Gris, interpretats pel Matt Damon i l'Adam Driver, respectivament.

PITJOR:
- Les tres versions no difereixen gaire, de manera que es fa tot molt repetitiu.

NOTES:
1. Basada en el llibre del 2004, "The Last Duel: A True Story of Trial by Combat in Medieval France", escrit per l'Eric Jager.
2. A partir d'un pressupost de 100 milions de dòlars, va recaptar 31 milions, aproximadament; tot i que, només, va exhibir-se en cinemes durant 45 dies.
3. El rodatge va començar el 14 de febrer del 2020 al departament francès de La Dordonya i va portar-se a terme a llocs com el castell de Berzé-le-Châtel, a La Borgonya, abans de mudar-se a diferents localitzacions al voltant de Dublín i el County Wicklow, a Irlanda; després d'una interrupció obligada a partir d'abril per les restriccions imposades a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19, va reprendre's a finals de setembre i finalitzar el 14 d'octubre d'aquell mateix any.
4. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Sir Jean de Carrouges fought and died in the Crusades a few years later", "Marguerite de Carrouges spent thirty years living in prosperity and happiness as the lady of the estate at Carrouges" i "She never remarried".
5. Al final dels crèdits, apareix la nota "The making and authorized distribution of this film supported over 13,000 jobs and involved hundreds of thousands of work hours".

COMENTARI: Llegeixo que en Ridley Scott, el director, s'exclamà del fracàs comercial del film i culpà el jovent que viu enganxat al mòbil de ser incapaços d'apreciar res que no vingui de la pantalla del telèfon. A mi em sembla que el problema no rau allà sinó en un format inadequat que converteix una proposta que podria esdevenir interessant i, fins i tot, reivindicativa en una narració maldestre d'imitació. És a dir, l'ambientació i les escenes d'èpica les trobo prou reeixides. Però haver de veure la mateixa murga tres vegades desencoratja bastant. De fet, l'he hagut de veure en diferents sessions perquè se'm feia molt i molt pesada. Una hora menys de pel·lícula hauria ajudat força.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Ojing-eo Geim - Temporada 1a" (17 de setembre del 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10919420/episodes?season=1

DURADA: 478 minuts (Crèdits: 29 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- La infiltració del policia Hwang Jun-ho, encarnat en el Wi Ha-joon, arran d'estar vigilant el Seong Gi-hun, el paper interpretat pel Lee Jung-jae; la idea del Jang Deok-su, el personatge a càrrec del Heo Sung-tae, de juntar una banda i atracar els organitzadors del joc.

PITJOR:
- En general, el tempo està molt mal portat; el setè episodi, "VIPS", per exemple, o el novè, "Unsu Joeun Nal", esdevenen una tortura, de lents que es fan.

NOTES:
1. El títol internacional és "Squid Game"; originalment, Netflix havia suggerit "Round Six".
2. En Hwang Dong-hyuk, creador, guionista i director de la sèrie, va concebre la sèrie durant el 2009 sota la influència d'obres manga com "Batoru Rowaiaru", escrita pel Koushun Takami i il·lustrada pel Masayuki Taguchi, "Liar Game", desenvolupada pel Shinobu Kaitani, o "Tobaku Mokushiroku Kaiji", del Nobuyuki Fukumoto, i inspirant-se en els seus propis problemes econòmics i el seu context d'infantesa; ningú la va comprar, aleshores.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i octubre del 2020, a Daejeon i Ongjin.
4. Aquesta primera temporada està composta per 9 episodis; s'esta considerant produir-ne una segona.

COMENTARI: Estic indignat. Em pregunto el perquè de l'anomenada d'aquesta porqueria i no trobo cap explicació. Només se m'acut que algú o algun ens pugui estar molt interessat en donar peixet als productes coreans; deu ser això (òbviament, Netflix). I ara ric recordant una estúpida controvèrsia sorgida en relació a si els menors havien o no de mirar-se aquesta sèrie. Estimats pares d'arreu, no tingueu por, dubto que cap infant (que són molt llestos!) vulgui aguantar voluntàriament una castanya com aquesta! Polèmica resolta. No m'allargaré, doncs no vull perdre més temps. Primer, evidentment, no ens planteja res de nou amb el concepte de "joc de supervivència extrem". De fet, ni tant sols les proves em semblen gaire enginyoses o espectaculars ni el context, imponent en cap sentit (uniformes, armes o instal·lacions). Després, ens encadena a un relat parsimoniós que avança molt a poc a poc i costa horrors d'empassar. L'assumpte de la votació per sortir del joc queda bastant fora de lloc, un obstacle innecessari, igual que la trama de tràfic d'òrgans. I, tercer, els jugadors foten fàstic, començant pel Seong Gi-hun, el paio que roba la seva mare però té consciència, continuant pel Jang Deok-su, que no passa de bandarra repel·lent, i acabant per l'absurditat de ficar un vell que no s'aguanta, l'Oh Il-nam, interpretat per l'O Yeong-su, en la competència. Decebut i empipat.

EN UN MOT: Brossa.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 7 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "Rumble" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8337158/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La integració dels passos de ball en la coreografia dels combats.

PITJOR:
- Un desenllaç tant previsible; tot i que, almenys, el lliurament resulta àgil i veloç.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surt la dedicatòria "In Memory of Craig Grasso"; els primers dos minuts dels crèdits són animats, aleshores, apareix un petit clip en el que es veuen xerrant l'Steve i la Winnie Coyle, a qui posen veu el Will Arnett i la Geraldine Viswanathan, respectivament, i, tot seguit, continuen els crèdits.
2. Inspirada en la novel·la gràfica del 2013, "Monster on the Hill", de l'il·lustrador Rob Harrell; el títol de treball del film era, precisament, "Monster on the Hill".
3. Originalment, s'havia d'estrenar l'estiu del 2020; per culpa de la pandèmia de la COVID-19, va patir diferents reprogramacions que, finalment, van privar-la d'una estrena en cinemes.

COMENTARI: Em sembla un producte comercial mandrós, d'animació i estètica correctes, això sí, però d'argument i temàtica vulgars. Un dels problemes és que ni la lliuta ni els monstres m'apassionen prou. L'altre, que la pel·lícula es rebaixa a si mateixa; la història gran, la principal, sembla la que s'explica a llarg dels 15 primers minuts de film. Després, el que ens queda és un parell de desgraciats, l'Steve i la Winnie, sense gràcies, de segones. Malauradament, no n'he tret gaire veient-la. Què hi farem? Mala cara quan morirem.

EN UN MOT: Seqüela.

PAÍS:           EUA, CANADA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 5 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "The End of Us" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13772442/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de luxúria del Nick, encarnat pel Ben Coleman, quan veu la Leah fent estiraments al jardí; el comparteixo.

PITJOR:
- Discussions molt poc interessants, com l'absurda brega arran de les mamades que es fan mútuament la Leah Russo i el Tim, interpretats per l'Ali Vingiano i el Derrick Joseph DeBlasis, respectivament.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareixen unes fotografies de l'elenc i l'equip de producció amb el número de dia de rodatge; en una, surt "5-21-20 Day 2" (el gruix del rodatge va enllestir-se en unes 3 setmanes).
2. L'Steven Kanter i el Henry Loevner, directors i guionistes del film, són companys de pis.
3. Està inspirada en les circumstàncies que van envoltar la ruptura real de la relació del Ben Coleman amb la seva parella sentimental just en el començament del confinament motivat per la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: La repulsió instantània que provoca el Nick Boal i que es manté constant al llarg de tota la crònica no juga gaire a favor de la pel·lícula. N'aprecio la frescor i la senzillesa però, potser, presenciar conflictes i friccions de convivència, quan estem a les portes d'un nou confinament malgrat pautes complertes de vacunació, no sigui l'experiència més gratificant a la que ens podem enfrontar ara mateix. Sigui com sigui, bravo per la iniciativa!

EN UN MOT: Hàbil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 3 de gener de 2022

LLARGMETRATGE: "The Matrix Resurrections" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10838180/

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la cafeteria en la que desperta la Trinity, interpretada per la Carrie-Anne Moss.

PITJOR:
- La repetició i la recuperació abusiva d'escenes de la primera trilogia.

NOTES:
1. Continua la trilogia composta per "The Matrix", del 1999, i "The Matrix Reloaded" i "The Matrix Revolutions", ambdues del 2003, totes tres dirigides pel Larry i l'Andy Wachowski; actualment, són la Lana i la Lilly, respectivament.
2. En 2019, la co-guionista i directora, la Lana Wachowski, considerà ressuscitar els protagonistes i la franquícia, malgrat haver-se negat anteriorment, arran del procés de dol per la mort dels seus pares.
3. El títol de treball era "Project Ice Cream".
4. El gruix del rodatge va començar el 4 de febrer del 2020, a San Francisco, però, el 16 de març, va haver-se d'ajornar a causa de la pandèmia de la COVID-19; el 16 d'agost va reprendre's per ser completat l'11 de novembre.
5. Al final dels títols de crèdit, veiem l'equip creatiu de Binary que suggereix "The Catrix", un seguit de vídeos de gats.

COMENTARI: Per mi, l'estètica, més que l'argument, fou el que elevà aquells tres films de fa 20 anys a obres extraordinàries. La revisió vestida de seqüela que acabo de veure sembla una imitació descafeïnada que no aporta res ni en el vessant visual ni en cap altre; de fet, recicla de manera grollera massa recursos antics. Tira de nostàlgia fregant el ridícul i, per acabar-ho d'adobar, destrueix el Neo, el paper encarnat pel Keanu Reeves (per cert, aquest paio és actor o un estaquirot?), doncs, resulta que l'elegida és la dona. Molt bé, d'acord. Encara que no els han fet transgènere als dos! Se m'ha fet horriblement llarga, avorrida, carrinclona, vulgar, capriciosa; en resum, una pèrdua de temps. Per fer això no calia posar-s'hi. Aneu a cagar!

EN UN MOT: Refregit.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 de gener de 2022

SÈRIE: "Intelligence - Temporada 1a" (Des del 21 de febrer fins el 6 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9454736/episodes?season=1

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Uns quants acudits de l'estil "Sí o No: Trairies el teu país per drogues, diners o sexe? Per Sexe", o "Vas votar pel Brexit? No sé qui és aquest Brexit".

PITJOR:
- El 5è i 6è capítols enfonsen la sèrie amb el gir cap al personatge interpretat pel David Schwimmer, el Jerry Bernstein; sobretot, la cerimònia de casament em sembla molt estúpida.

NOTES:
1. El 8 de juny del 2021, va estrenar-se'n una segona temporada, també, de 6 capítols.
2. Dos representants del Government Communications Headquarters (GCHQ) van assessorar/supervisar el rodatge.
3. Els crèdits s'inicien amb "Written and Created By Nick Mohammed" però s'interrompen amb un clip d'afegitó d'uns quants segons; tot seguit, s'escolta un fragment de "There are Bad Times Just Around the Corner", la cançó composada per Sir Noël Peirce Coward.

COMENTARI: Els tres primers capítols són força divertits, la proposta promet i els acudits cauen bé (potser, algun, massa de llibre). Fins i tot, el David Schwimmer, que sempre m'ha caigut bastant malament (suposo que des que vaig veure "Six Days, Seven Nights", la pel·lícula del 1998 dirigida per l'Ivan Reitman), fa un paper que li escau, encaixa perfectament. Però, a partir del quart lliurament, la gràcia disminueix amb la introducció del repel·lent Tom, encarnat pel Leo Suter, o d'un fil anecdòtic maldrestre com el de la coneixença del Barnaby Bailer, el paper que fa el Mark Heap, amb la Mary, el que fa la Jane Stanness. Ja no es recupera. A més, l'intent de ganxo final per l'assumpte de l'infiltrat resulta una mica groller. Coi, com més hi penso, menys em convenç! Tant és així que se m'han tret les ganes de mirar-me la segona temporada.

EN UN MOT: Bolet.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!