LLARGMETRATGE: "Hoppers" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26443616/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'absurditat de la situació fa creure en Jerry Generazzo, el rol del Jon Hamm https://ca.wikipedia.org/wiki/Jon_Hamm, que està somniant i es relaxa al volant del cotxe.

PITJOR:
- Els trets caricaturescs https://ca.wikipedia.org/wiki/Caricatura de la història, com el quadre poca-solta del grapat d'ocells que carreguen un tauró blanc per a liquidar l'humà.

NOTES:
1. El desenvolupament del film va durar 6 anys; inicialment, la idea era fer protagonista un pingüí, però en Pete Docter https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Docter, el director creatiu de Pixar https://ca.wikipedia.org/wiki/Pixar, va tombar-ho; aleshores, en Daniel Chong, el director, va descobrir el paper dels castors en una iniciativa de repoblació de llops en el Yellowstone National Park https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_de_Yellowstone i va adoptar l'espècie per a l'argument.
2. Durant els 2 minuts i mig primers dels crèdits, es veuen imatges simulant "live feed"; aleshores, es mostra un petit clip del Loaf, l'Ellen i el Tom Lizard, a qui posen veu l'Eduardo Franco https://en.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Franco_(actor), la Melissa Villaseñor https://en.wikipedia.org/wiki/Melissa_Villase%C3%B1or i en Tom Law https://www.imdb.com/name/nm5049642/, respectivament, jugant amb la màscara del batlle; durant la resta de lletres, surten animacions d'animals i emojis https://ca.wikipedia.org/wiki/Emoji; cap el final, apareix la dedicatòria, "Dedicated to beavers, monarch butterflies, all living things, and the humans who love and protect them"; i, de cloenda, una escena en la que unes bestioles li duen llet, ous i pa a l'ancià sord, interpretat pel Joe Spano https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Spano.
3. A partir d'un pressupost de 150 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 390.
4. Els tarannàs dels personatges de la Mabel Tanaka i del King George, interpretats per la Piper Curda https://en.wikipedia.org/wiki/Piper_Curda i el Bobby Moynihan https://en.wikipedia.org/wiki/Bobby_Moynihan, respectivament, s'inspiren en els de la companya del director, la Renee, i del mateix Daniel Chong https://en.wikipedia.org/wiki/Daniel_Chong.

COMENTARI: L'esperit ecologista https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecologisme del relat resulta encomiable, l'estètica llueix força, els moments d'acció engresquen i, fins i tot, el vessant tendre de l'àvia evoca certa emoció. No obstant això, trobo que la proposta fracassa pel que fa a la dimensió de tot plegat; ni el context científic/tecnològic ni el natural semblen suficientment raonables. A més, hi ha algun gag que grinyola massa, com el toc de 80s, amb la sessió d'aeròbic https://ca.wikipedia.org/wiki/Aer%C3%B2bic i la cançó de 1981, "Working for the Weekend" https://youtu.be/dsgBpsNPQ50, del grup canadenc, Loverboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Loverboy. Què són, animals del passat? Jubilats? Per altra banda, m'ha decebut bastant la paròdia simplista del dirigent populista https://ca.wikipedia.org/wiki/Populisme. És a dir, no m'esperava cap tesi sobre corrupció, política i gestió del medi ambient, només crec que l'assumpte és tractat massa a la lleugera. De fet, l'aparició de la psicopatia https://ca.wikipedia.org/wiki/Psicopatia ridícula del rei insecte, més enllà del punt còmic que aquesta genera, permet eludir molt convenientment el conflicte real del desenvolupament sostenible https://ca.wikipedia.org/wiki/Desenvolupament_sostenible. Al final, la sensació que em queda és d'espectacle visual, sí, però, de batibull aberrant, també. Per cert, els pares del Chong, de Singapur; el pare de la Curda, descendent de coreans; em pregunto per què l'heroïna es diu Tanaka.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Common Side Effects - Temporada 1a" (Des del 2 de febrer fins el 30 de març de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28093628/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de la panacea universal https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_filosofal amb trastorns en forma d'al·lucinació https://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C2%B7lucinaci%C3%B3.

PITJOR:
- La infiltració de l'Amelia, a qui posa veu la Shannon Woodward, en la presó com a voluntària i la fuga del Marshall Cuso, el personatge a càrrec del Dave King.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Pilot", "Lakeshore Limited", "Hildy", "Dumpsite", "Star-Tel-Lite", "In the System", "Blowfish", "Amelia & Wyatt", "Cliff's Edge" i "Raid".
2. Els creadors, el Joe Bennett https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Bennett_(animator) i l'Steve Hely https://en.wikipedia.org/wiki/Steve_Hely, pretenien combinar el suspens amb la comèdia i van inspirar-se en films com "Burn After Reading" https://www.imdb.com/title/tt0887883/, la pel·lícula de 2008 dirigida pel Joel Coen i l'Ethan Coen, i "Adaptation" https://www.imdb.com/title/tt0268126/, el film de 2002 a càrrec de l'Spike Jonze; també, sobre la feina de científics, com en Paul Stamets https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Stamets, el Richard Evan Schultes https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Evans_Schultes, el Terence McKenna https://ca.wikipedia.org/wiki/Terence_McKenna, en Wade Davis https://en.wikipedia.org/wiki/Wade_Davis_(anthropologist) i l'Albert Hofmann https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann; una altra font fou l'article del Robert Gordon Wasson https://en.wikipedia.org/wiki/R._Gordon_Wasson sobre bolets al·lucinògens https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolet_al%C2%B7lucinogen i la sàvia mazateca, na María Sabina Magdalena García https://en.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Sabina.
3. Els dos darrers capítols no mostren el crèdits de presentació com els de la resta de lliuraments; en el 10è, el títol surt abans dels crèdits del final.

COMENTARI: He de reconèixer que allò que m'ha atrapat ha estat el número poca-solta de la parella d'agents de la DEA https://ca.wikipedia.org/wiki/Drug_Enforcement_Administration, en Copano i la Harrington, els papers del Joseph Lee Anderson i la Martha Kelly, respectivament, amb la cançó interpretada pel Harry Belafonte, "Jump in the Line (Shake, Senora)" https://en.wikipedia.org/wiki/Jump_in_the_Line_(Shake,_Senora). En tenen algun altre, de moment musical; ara, recordo el de "Johnny Remember Me" https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Remember_Me, un èxit del John Leyton. Després, trobo fascinador l'assumpte de les substàncies psicotròpiques. Fascinador i, alhora, aterridor; perquè la perspectiva d'espatllar la ment per la influència de qualsevol droga em sembla terrible. Clar que això d'"espatllar" és molt subjectiu. També, em cridava l'atenció el tema dels fongs en si. Fa un temps vaig veure un documental sobre la utilització a escala industrial del miceli https://en.wikipedia.org/wiki/Mycelium-based_materials que em va deixar bastant astorat. I, bé, el punt de petita conspiració suma un pèl d'emoció a l'argument. El que no m'empasso és la resurrecció del protagonista. És a dir, una cosa és guarir un cos malalt i una altra molt diferent és tornar a la vida un mort. Però, li perdono. M'ha encisat.

EN UN MOT: Addictiva.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Straume" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4772188/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El desguàs i el rescat del capibara https://ca.wikipedia.org/wiki/Capibara.

PITJOR:
- El moment paranormal del gat i el secretari https://ca.wikipedia.org/wiki/Secretari_(ocell) amb levitació selectiva en l'obertura del portal lluminós.

NOTES:
1. El títol internacional és "Flow".
2. La producció va durar 5 anys i mig, des de 2019; es va utilitzar el programari lliure, Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender, per a l'animació.
3. Li va ser atorgat el guardó de Best Animated Feature Film en la 97a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2024; també, va rebre el reconeixement com a Best Motion Picture – Animated en la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025; ambdós premis s'exhibeixen en el Latvijas Nacionalais mākslas muzejs https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_Nacional_de_Let%C3%B2nia.
4. Al final dels crèdits, es veu una balena sortint de l'aigua.
5. El servei postal letó, Latvijas Pasts https://en.wikipedia.org/wiki/Latvijas_Pasts, va emetre una edició limitada de segells per homenatjar el film i el Banc Central de la República de Letònia, el Latvijas Banka https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_Let%C3%B2nia, va fer una tirada limitada de 6 mil monedes d'argent de col·leccionista dedicada als animals protagonistes.

COMENTARI: No he acabat de copsar completament algunes qüestions, com ara si el portal de llum provoca la marea alta o si la inundació es presenta en format puntual o recurrent. Perquè, la veritat, m'he perdut uns quants fotogrames quan se'm tancaven els ulls d'avorriment. O sigui, reconec que estèticament resulta molt atractiva i que el misteri de l'escenari apocalíptic que suggereix atrapa fins a cert punt. Però, passada una estona, la deriva que no sembla dur enlloc m'ha destrempat bastant. Tampoc m'han convençut ni el comportament semi-humà dels animals ni la manca de cadàvers, de persones o de bèsties. Potser, els xucla la llum, els morts. O no m'he fixat prou bé. Jo què sé! Després, per l'aspecte muntanyenc dels indrets que mostren les imatges, m'ha fet la impressió que hi havia massa aigua. Almenys, considerant els minsos 70 metres d'increment de nivell del mar que pronostiquen els experts per quan el glaç de la Terra es fongui. Cert que la pel·lícula no especifica que hagi de ser la Terra allò que retrata. I que es tracta de ficció, clar. Amb tot, essent just i malgrat la son indecent que m'ha fet venir, crec que l'espectacle visual és digne de contemplar.

EN UN MOT: Repte.

PAÍS:           REPÚBLICA DE LETÒNIA, FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bird of Paradise" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022689/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La nadiua que ajuda al Johnny Baker, el personatge del Joel McCrea, i li ensenya a lliscar pel vessant de la muntanya amb un matoll.

PITJOR:
- En el rescat dels protagonistes, els trets homicides que dispara l'Skipper Johnson, encarnat pel Wade Boteler.

NOTES:
1. S'inspira en l'obra de teatre de 1912, "The Bird of Paradise" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Bird_of_Paradise_(play), escrita pel Richard Walton Tully; RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va pagar 375 mil dòlars pel text.
2. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.
3. Part del rodatge es va portar a terme a les Illes Hawaii https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Hawaii des del 7 de febrer fins el 8 de març de 1932.
4. En 1951, va estrenar-se una revisió de la història https://www.imdb.com/title/tt0043343/ a càrrec del Delmer Daves.
5. S'estima que la producció va perdre 250 mil dòlars.

COMENTARI: He llegit sobre el seguit de polèmiques que va aixecar en el seu temps la pel·lícula i és que em fan molta mandra... Des de la decència de l'escena del busseig amb el nu postís de la Luana, el paper de la Dolores del Río, fins a la correcció de la relació interracial entre el nord-americà i la nadiua, passant per l'enfrontament de creences o el xoc de cultures. Material per a l'assignatura d'ètica, religió i filosofia de l'escola; no m'hi ficaré. La qüestió és que ni l'exotisme tribal, ni l'idil·li de pa sucat amb oli (els enamorats es comuniquen amb dificultats extremes), ni la situació conflictiva d'agressió i rebel·lia que relata m'han atrapat en cap moment. Hi ha un pla d'una cabra morta per una llança. Però quina mena d'acudit és aquest? Què absurd! I, després, l'instant del remolí d'aigua també resulta bastant trist. Vaja, que m'he avorrit! Per cert, expliquen que el director, en King Vidor, va tenir dificultats per trobar localitzacions prou salvatges a Hawaii. I estem parlant de 1932!

EN UN MOT: Controvertida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Toboggan
---
Joel McCrea as Johnny Baker

LLARGMETRATGE: "Ted K" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8128276/

DURADA: 123 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El truc d'adherir a les sabates que porta el protagonista, interpretat pel Sharlto Copley, unes soles de tamany inferior al del propi calçat per deixar petjades enganyoses.

PITJOR:
- L'escena en la que sona "Mr. Lonely", la cançó d'en Bobby Vinton i el Gene Allan enregistrada el 1962.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "After 3 deaths and 22 injuries, Ted Kaczynski was arrested and sentenced to life in prison at Supermax Penitentiary where he is currently incarcerated", "As a result of Ted's manifesto being published, David and his wife Linda recognized his brother's writings and informed the FBI" i "It was the largest manhunt in FBI history"; al final, es veu el logotip de "1% For the Planet -Donor-" associat a la plataforma https://www.onepercentfortheplanet.org/.
2. El rodatge es va portar a terme al llarg d'un any, fonamentalment, al poble de Lincoln, en l'estat nord-americà de Montana, en la mateixa finca en la que en Theodore John Kaczynski va viure.
3. El director i co-guionista, en Tony Stone, va dedicar-li més de 10 anys al projecte.

COMENTARI: L'element d'exposició de l'individu, de les seves malifetes i de la conclusió del cas, a l'estil dels reportatges periodístics de crims reals, el trobo gairebé correcte. Això, sí, excessivament llarg. Més o menys, ajuda a entendre les circumstàncies desesperadores que portaren el tarat a engegar la seva missió; cosa que, imagino, era l'objectiu del director. El problema, però, rau en que ni el paio ni la seva guerra no acaben de resultar gaire interessants. El retrat de l'imbècil sense la contraposició queda coix. Manca de recursos? La veritat és que se m'ha fet bastant feixuc tot plegat; 2 hores de matraca (diu que, inicialment, eren 4). I les aparicions de la Becky, a qui dóna vida l'Amber Rose Mason, grinyolen força. Segurament, qualsevol documental que tracti el tema serà més entretingut.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ride the Eagle" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14673560/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les vistes del Yosemite National Park.

PITJOR:
- L'intent de sexe telefònic entre l'Audrey, interpretada per la D'Arcy Carden, i el Leif.

NOTES:
1. Les pintures de la Honey, el personatge encarnat per la Susan Sarandon, són obres de l'artista Erin Payne, precisament, l'esposa del Jake Johnson, l'actor que s'encarrega del paper del Leif.
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareixen diferents il·lustracions acompanyant les lletres.
3. La gossa i la cabana pertanyen al Jake Johnson.

COMENTARI: Cal reconèixer l'esforç creatiu als guionistes, el Jake Johnson i el Trent O'Donnell, davant les restriccions imposades arran de la pandèmia de la COVID-19 sota les que va desenvolupar-se el projecte. No obstant això, la pel·lícula desprèn flaire d'austeritat i limitació que un argument convenient però ordinari no acaba d'amagar. Tal com es presenta la relació entre mare i fill, desapareix qualsevol bri d'emotivitat. La gimcana em sembla una idea bastant poca-solta; potser, sí, digna d'una hippy estúpida. I l'única cosa que dóna joc aquí, trobo, és el conflicte amb el veí Carl, a càrrec del Jonathan Kimble Simmons. Ah! De comèdia... Buf! No gaire. Si més no, és curta.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Into the Canyon" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9822474/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- Les vistes de l'itinerari, la natura.

PITJOR:
- Els autoretrats.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, es mostren els rètols "In April of 2017, the Canyon Mine shaft hit ground water and flooded", "The contaminated water was sprayed into the air in an effort to evaporate it", "The uranium industry is lobbying to open more mines around the Grand Canyon", "The number of helicopter flights into Western Grand Canyon continues to grow", "There are now up to 400 flights a day" i "The day after the tram was voted down, the developers were once again lobbying to revive the project".
2. L'aventura començà la tardor del 2015; el fotògraf, en Peter McBride, va utilitzar una càmera, la Sony α7R II i, bàsicament, una lent de 16-35mm f/4.

COMENTARI: El fet que divideixin la caminada en quatre etapes resta un pèl d'èpica a l'odissea. El paio diu que el motiu és per poder apreciar el paisatge en cadascuna de les estacions de l'any. D'acord, igualment, 700 milles entre 4 són, encara, moltes milles. Les imatges són espectaculars, el to, el ritme, les històries paral·leles, tot plegat, força entretingut. M'ha atrapat des del minut zero.

EN UN MOT: Instructiu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Marathon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13391648/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les animacions i algun dels gags més absurds, com el Shareef Washington, el Tavius Cortez, perseguit constantment per policies.

PITJOR:
- El gag sencer de l'Emilou Paunch, encarnada per la Kimia Behpoornia.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surt l'Andrew Hansen, en el paper del Ryan O'Brien, renegant.
2. La idea de parodiar el món dels corredors sorgeix del trauma del Keith Strausbaugh, un dels directors del film, en ser obligat per la seva mare a esdevenir capità del club d'atletisme durant els anys d'institut.
3. Els directors, l'Anthony Guidubaldi i el Keith Strausbaugh, pretenien que el personatge de la Jenna Kowalski, que encarna la Natalie Sullivan, l'interpretés l'Anais Thomassian però ella va refusar l'oferta; finalment, van convèncer-la de participar fent de l'Abby Dozier.
4. Els interiors van ser rodats en propietats d'Airbnb.
5. Fou enregistrada en 15 dies al llarg d'1 mes i, després, editada en 22 mesos; va quedar enllestida en març del 2020.

COMENTARI: Veus, per exemple, el Jimmy Slonina, que fa de l'Ed Clap, escridassant els atletes perquè no gaudeixen del paratge on es celebra la cursa, un desert, i se't dibuixa un somriure subtil als llavis. Segurament, més per la comicitat de l'individu que no pas per la gràcia de l'esquetx. Però també tenim aportacions desafortunades com la del Roberto Raad encarnant en Ben Duffy que, més que riure, provoca repulsa. En conjunt, diria que tot plegat està al límit entre un humor bastant feble i la poca-solta estèril. De fet, sembla una burla barata.

EN UN MOT: Sorneguera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Jungle Cruise" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0870154/

DURADA: 127 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La recreació pintoresca del Londres de principis del segle 20.
- Els acudits que explica el personatge del Dwayne Johnson.
- El buidat del llac que descobreix el temple submergit de l'arbre de la vida.

PITJOR:
- Algunes animacions poc realistes, com la mateixa tigressa Próxima.
- L'escena en la que la Lily Houghton, encarnada en l'Emily Blunt, ha de desencaixar-li al Frank l'espasa flamígera de l'espatlla.
- No calia incloure cap versió instrumental de "Nothing Else Matters", la cançó de Metallica del 1992, capritx del president de Walt Disney Pictures, en Sean Bailey.

NOTES:
1. El títol apareix passats 15 minuts del començament i els primers dos minuts i mig de crèdits van acompanyats d'il·lustracions.
2. Està inspirada en l'atracció Jungle River Cruise dels parcs Disney.
3. El gruix del rodatge va tenir lloc entre maig i setembre del 2018 a Hawaii i Atlanta.

COMENTARI: Ens mostra un bon grapat de quadres espectaculars i acció frenètica que componen una aventura emocionant i entretinguda. Crec, però, que, a mesura que transcorren els minuts i la relació entre els protagonistes s'estreny, la gràcia s'esfuma i dóna pas a una mena de confusió poca-solta que trenca l'encís. La circumstància que el Frank Wolff sigui, de fet, el cartògraf Francisco López de Heredia m'ha semblat una llufa, així com la conversió dels tres conquistadors en éssers monstruosos. De manera que, decebut, he dimitit i m'he deixat portar pel corrent cap al desenllaç sense gaire passió. Crispetes i ja.

EN UN MOT: Convencional.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Buddy Games" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7070818/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les proves de la gimcana.

PITJOR:
- L'enfrontament del Shelly amb el nan, el Jeff Gulka, i del Durfy, encarnat en el Dax Shepard, amb la llúdria/esquirol.

NOTES:
1. Al llarg dels primers 3 minuts dels títols de crèdit, es veuen preses falses.
2. Rodada l'estiu del 2017 a Vancouver, Canadà.
3. La idea s'inspira en els jocs entre amics que celebra en Josh Duhamel, el director, des de fa 20 anys.
4. El Dan Bakkedahl, que interpreta el Shelly, va fer-se mal a la cama en el tobogan d'aigua i va haver de moure's amb crosses bona part del rodatge.

COMENTARI: M'esperava, més o menys, el que m'ha ofert: grolleria, sordidesa, escatologia, una germania de capsigranys fent animalades. I he de reconèixer que he rigut amb l'escena del laxant a la pista de ball; sobretot, amb el James Roday Rodriguez, fent del Zane. Els paios em semblen una banda d'impresentables indesitjables però qui sóc jo per jutjar les afinitats de cadascú? El joc/prova final m'ha decebut bastant i, després, l'aparició de l'Olivia Munn, que fa el paper de la Tiffany, engegant guitzes de kung-fu queda massa postís (la situació en si tampoc fa gràcia). Resumint, es tracta d'una porqueria que m'he empassat amb coneixement de causa.

EN UN MOT: Fidel.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kyochuu Rettou" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11585560/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Els coneixements de la Mutsumi Oribe, a qui posa veu la Mao Ichimichi.

PITJOR:
- La integració dels apunts eròtics en el relat; tant el lèsbic de l'Ayumi Matsuoka amb la Mami Miura, a càrrec de la Misato Fukuen i la Momo Asakura, respectivament, com l'heterosexual de la Misuzu Jinno amb l'Atsushi Kamijou, doblats per la Chiaki Takahashi i el Wataru Komada.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Island of Giant Insects".
2. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada des del 2014 pel Yasutaka Fujimi i il·lustrada pel duo REDICE, fins el 2018, i el Shu Hirose, després, fins el 2019.
3. En desembre del 2019, va emetre's un pròleg de 22 minuts en format OAD (Original Animation DVD) dirigit pels mateixos Takeo Takahashi i Naoyuki Tatsuwa.
4. Al final dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix la professora Chujou amb un parell d'alumnes en una casa de l'illa.

COMENTARI: Em confesso bastant aprensiu contra els insectes, de manera que imaginava que estremir-se a cada escena amb presència animal seria una constant. De fet, les primeres xuclades de les papallones, la picada de la vespa terrissaire a la Chitose Naruse, el personatge de la Rika Tachibana, i el festí de les larves al niu de les èumenes m'han impressionat força. Al final, però, tot s'ha reduït a això, gairebé, la qual cosa ha estat un tant decebedora. El pitjor, no obstant, és que es tracta d'un fragment d'una història; si bé s'intueix l'argument, fins i tot, sense conèixer res del manga en el que es basa (puc estar equivocat, evidentment; m'és igual). Per altra banda, l'animació justeja. No sé, bé mes insuficient.

EN UN MOT: Infestada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wolfwalkers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5198068/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- Les veus, els accents, la química entre l'Honor Kneafsey i l'Eva Whittaker, que interpreten la Robyn Goodfellowe i la Mebh Óg MacTíre, respectivament.
- La seqüència en la que sona "Running with the Wolves", el senzill de l'Aurora Aksnes del 2015.
- La desesperació de la Mebh en veure que no pot arreplegar prou màgia ella sola per guarir la seva mare.

PITJOR:
- La servitud del Bill Goodfellowe, cobert pel Sean Bean.
- La deixadesa del dibuix.

NOTES:
1. En els títols de crèdit es mostra la dedicatòria "For Mark Stewart, 1972 - 2020" i una llista dels noms dels gossos que corrien per l'estudi d'animació durant la producció del film amb l'apel·latiu de "Wolf Consultants" que inclou Apollo, Choco, Gilbert, Hobbes, Inu, Rocky i Rosie.
2. Inicialment, el personatge de la Robyn Goodfellowe havia de ser masculí.
3. Es considera la tercera i última part de la trilogia de folklore irlandès del Tomm Moore, succeint "The Secret of Kells", del 2009, i "Song of the Sea", del 2014.
4. Va publicar-se una adaptació al format de novel·la gràfica realitzada pel Samuel Sattin anomenada "WolfWalkers: The Graphic Novel".
5. Durant els títols de crèdit es veuen esbossos i dissenys.
6. Una de les fonts d'inspiració pels directors, en Tomm Moore i el Ross Stewart, va ser la llegenda dels homes llop d'Osraighe.

COMENTARI: La intensitat de la història pel que fa a les relacions familiars i la grapa de les nenes s'imposen a una proposta artística una mica irregular la qual, en alguns moments, ofereix la pobra impressió d'esborrany. Sorprenentment, el relat no s'en ressent. Deixant a banda l'aspecte fantàstic, diria que discret, podríem interpretar que els wolfwalkers serien els animalistes del segle XVII. La qüestió és que l'única manera de protegir les ovelles, les vaques, les gallines o els mateixos camperols dels llops aleshores devia ser liquidar-los, per molt que l'extinció d'aquests o d'altres depredadors sàpiga greu i tot el que vulgueu. Així, doncs, resignació.

EN UN MOT: Emocionant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Love and Monsters" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2222042/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La Mav1s, a qui dóna veu la Melanie Zanetti, mostrant la foto de la mare del nano a partir del seu nom i el lloc de residència.
- El mapa amb els comiats dels integrants de la colònia.
- Els ulls humits del Dylan O'Brien, en el paper del Joel Dawson, quan es paralitza de por.
- Els paisatges desolats.

PITJOR:
- El tema d'electrificar el cranc gegant.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "Monster Problems".
2. Va rodar-se, principalment, a Gold Coast de Queensland, Austràlia, entre març i maig del 2019.
3. El gos titular es diu Hero i el seu doble, Dodge.
4. Per culpa de la pandèmia de la COVID-19, el film va haver d'estrenar-se directament a través del sistema de "Vídeo-a-petició" el 16 d'octubre del 2020.

COMENTARI: Està ben feta pel que fa als efectes i tota la pesca, amb 30 milions de dòlars de pressupost ja pot estar-ho, però la situació, dins de la fantasia plantejada, no sembla gaire coherent ni, de fet, plausible. Potser, el vell Clyde Dutton, encarnat en el Michael Rooker, i la Minnow, la nena setciències interpretada per l'Ariana Greenblatt, haurien estat més interessants de seguir. El que sí trobo força punyent i digne de menció és la circumstància de l'Aimee, el personatge a càrrec de la Jessica Henwick, que es troba al capdavant d'un geriàtric. En fi, la pel·lícula entreté que era el que pretenia.

EN UN MOT: Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Revenant" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1663202/

DURADA: 156 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac ree inicial.
- La lluita amb l'ós.
- La caiguda al buit en la fugida a cavall dels ree.

PITJOR:
- L'indult dels ree al Hugh Glass, per molt que aquest alliberés la filla del cap aborigen.
- La recuperació física del Hugh Glass.

NOTES:
1. Recaptació de 533 milions de dòlars sobre un pressupost de 135 milions.
2. Adaptació parcial de la novel·la del 2002, "The Revenant: A Novel of Revenge", escrita pel Michael Punke, la qual, alhora, està basada en una sèrie d'esdeveniments de la vida del fronterer americà Hugh Glass, cap el 1823, en territori de Missouri. La font original són els aconteixements històrics narrats en el poema del 1915, "The Song of Hugh Glass", escrit pel John G. Neihardt.
3. En la 88a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) li van ser atorgats els guardons al millor director, millor actor i millor cinematografia.
4. També li van ser atorgats els guardons al millor drama, millor director i millor actor en la 73a cerimònia dels Golden Globe Awards.
5. Entre d'altres, li van ser atorgats els premis a millor pel·lícula, millor director i millor actor en la 69a edició dels British Academy Film Awards.
6. El documental de 44 minuts "A World Unseen" (https://youtu.be/pJfTfsXFbLk) publicat el 21 de gener del 2016 a YouTube explica el procés de producció del film.
7. En octubre del 2016, un antic treballador de la 20th Century Fox va ser multat amb més d'1 milió de dòlars per pujar a la xarxa "The Revenant" i "The Peanuts Movie".
8. Un altra pel·lícula inspirada en la mateixa història és "Man in the Wilderness", del 1971, dirigida pel Richard C. Sarafian.

COMENTARI: Captivadora des de bon començament per la proposta visual, afavorida tant per uns escenaris espectaculars com per uns plans creatius força interessants, i impulsada per un seguit de circumstàncies que atrapen a compte de la seva intensitat ben interpretada. Potser, el to baixa una mica en el passatge de l'associació amb el pawnee Hikuc i el moment ridícul d'ensenyar-se les llengües. Però, en general, l'aventura absorbeix.

EN UN MOT: Crua.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ritoru Foresuto - Fuyu·Haru" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3474602/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La fotografia del medi rural.
- El natto i el mochi.
- El niu d'ocells amb boques obertes en arribar la mare.

PITJOR:
- El buit de cinc anys entre que la noia marxa del poble, d'un dia per l'altre, fins la cerimònia kagura del festival de la collita.

NOTES:
1. Abans de començar surt un rètol que explica, "[Little Forest] es divideix en quatre parts, [Estiu], [Tardor], [Hivern] i [Primavera]. Després dels crèdits d'[Hivern], segueix [Primavera]. Si us plau, gaudiu de la continuïtat de les pel·lícules".
2. Basada en el manga "Ritoru Foresuto", desenvolupat pel Daisuke Igarashi des del desembre del 2002 fins el juliol del 2005, inspirat en experiències personals de l'autor.
3. Principalment, va filmar-se a Oushuu, a la prefectura d'Iwate, al Japó, al llarg de les estacions del títol.
4. El 2018 es va estrenar el remake sud-coreà, "Liteul Poleseuteu", dirigit pel Yim Soon-rye.
5. La primera part de la sèrie, "Natsu·Aki", va estrenar-se l'agost del 2014.
6. La xef, escriptora, directora de cinema i presentadora de ràdio, Yuri Nomura, supervisà l'elaboració del menjar i dirigí la tècnica culinària de la protagonista, l'Ichiko, interpretada per l'Ai Hashimoto.

COMENTARI: Les imatges són boniques, tot molt bucòlic i autèntic, però he de confessar que he quedat ben tip de tant de menjar i de bledes. També està bé com a reflexió sobre la relació entre humanitat i natura i sobre l'organització de la societat. Al final, penso, és una qüestió d'elecció/ambició personal. La sensació és que, pel pes que té, la part de ficció podria eliminar-se.

EN UN MOT: Documental.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Captain Fantastic" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3553976/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'escalada. La dedicatòria amb vi del pare i els fills a la mare difunta mentre són a casa de la germana, la Harper, encarnada en la Kathryn Hahn. La incineració i l'inici de la interpretació de "Sweet Child o' Mine" de Guns N' Roses (segons el guió original, havia de ser "When Doves Cry" de Prince).
Pitjor: La improvisació musical nocturna del principi. El numeret amb el policia que els atura a la carretera.
Curiositat: El director, en Matt Ross, va fer signar un contracte el nens que fan de fills conforme el qual s'abstindrien de consumir sucre o menjar porqueria mentre durés el rodatge. Més de 22 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost de 5 milions. El Viggo Mortensen lluu una samarreta pròpia que diu "Jesse Jackson 88"; data de quan donava suport a l'activista en la seva candidatura a la presidència dels EUA amb el Partit Democràtic.

Comentari:
Un dels aspectes que m'agrada del film és que qüestiona, d'alguna manera, l'estil de vida alternatiu plantejat, en l'aïllament social, atacant el seu punt més feble, probablement, que és el de la manca d'assistència mèdica immediata i, en particular, psicològica. També, trobo encertada la imperfecció de l'home que, per un costat, intenta inculcar certs valors de virtut, com la disciplina, el treball, la iniciativa i, per altra banda, no troba un problema que la mainada furti al supermercat. O el respecte condicionat, com en l'acudit que llança una de les filles, "evitem burlar-nos de la gent, tret que siguin cristians". No ha quedat rodona del tot però, en general, emociona i, si més no, convida a la reflexió. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Day of the Woman" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0077713/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'escena inicial, de sortida de la ciutat de Nova York.
Pitjor: El paper del Richard Pace, que fa del Matthew Duncan.
Curiositat: També, coneguda amb el títol "I Spit on Your Grave", que es va utilitzar en el remake dirigit pel Steven R. Monroe del 2010. A més, el 2019 va estrenar-se una seqüela titulada, "I Spit on Your Grave: Deja Vu", en la que participaven tant el director com la protagonista originals, el Meir Zarchi i la Camille Keaton. El director va trigar quatre mesos en escriure el guió i es va inspirar en un incident que va viure en el que va haver d'ajudar una noia que havia estat violada. Més de 4.000 actrius van acudir al càsting per fer de la Jennifer Hills. Va ser al 1980 quan la Jerry Gross Organization va canviar-li el títol original com a condició a accedir a distribuir-la. En països com Irlanda, Noruega o Islàndia va ser prohibida. Altres títols utilitzats van ser "I Hate Your Guts" i "The Rape and Revenge of Jennifer Hill".

Comentari:
Fàstic per la violència física i pena per molts detalls ridículs, com la representació de les penetracions o les venjances. No obstant, se li han de reconèixer alguns mèrits puntuals; per exemple, els plans que mostren la recuperació de la víctima després de l'agressió. Pel tema controvertit que toca resulta especialment incòmode, se m'ha fet llarga. Patètica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abominable" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6324278/
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversió del Burnish. El viatge.
Pitjor: D'acord amb la màgia del Yeti, però els nanos no van equipats per passejar-se per l'Everest, ni rodalies. Les instantànies en la primera part dels títols de crèdit.
Curiositat: Inicialment, s'havia de titular "Everest". Prohibida a Malàisia i Filipines arran de la controvèrsia aixecada per l'escena en la que es mostra un mapa amb la línia puntejada de 10 fragments al Mar de la Xina meridional.  

Comentari:
Tècnicament deliciosa, entretinguda, emocionant, inspiradora. M'agrada l'aventura, encara que sembli súper-simplificada. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dora and the Lost City of Gold" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7547410/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment animat durant l'al·lucinació a l'estil del personatge dibuixat original.
Pitjor: Les cançonetes i la imitació de música dance del pare de la Dora.
Curiositat: Basada en la sèrie animada estrenada el 2000 de Nickelodeon, "Dora the Explorer", creada pel Chris Gifford, la Valerie Walsh Valdes i l'Eric Weiner. Més de 115 milions de dòlars de recaptació, sobre un pressupost de 49 milions. Al final dels títols de crèdit apareix una animació del Trio Fiesta.

Comentari:
Originalitat, zero. Però, entenc que l'adaptació és correcta. Tampoc esperava gaire més d'un títol com aquest. M'ha entretingut prou. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Where the Trail Ends" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2509922/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els descensos. La imatge. La càmera lenta. Els escenaris.
Pitjor: En algun moment es fa monòtona.
Curiositat: Es van filmar 30 terabytes de metratge. A la Xina no els van permetre fer servir el Cineflex i van haver d'utilitzar helicòpters controlats remotament. 

Comentari:
El que fan els ciclistes, baixant per uns vessants, sovint abruptes, fent acrobàcies, és impressionant. A més, està prou ben captat, exceptuant petits problemes amb ombres, comprensibles. Potser, per a un neòfit com jo, hauria estat bé, a part del relat retòric del documental, una mica d'explicació tècnica. Però, bé, entretinguda. Espectacular.

Perdoneu per la meva ignorància!