dilluns, 8 de març de 2021

LLARGMETRATGE: "Play Misty for Me" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0067588/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La capacitat burxadora de la Jessica Walter fent de l'Evelyn Draper.
- El cop de puny final; el cos que queda surant a l'aigua és el de la mateixa actriu.

PITJOR:
- L'interludi erotico-campestre de la parella, en Dave Garver i la Tobie Williams, interpretats pel Clint Eastwood i la Donna Mills, respectivament, mentre sona la peça "The First Time Ever I Saw Your Face" cantada per la Roberta Flack (per la que la productora va pagar 2 mil dòlars), i l'excés de passejades/excursions per la costa.
- El pedaç del Monterey Jazz Festival de setembre del 1970.
- La poca efectivitat dels atacs de l'Evelyn Draper.

NOTES:
1. Fou un èxit de crítica i recaptació, recollint més de 10 milions de dòlars sobre un pressupost de 950 mil.
2. Va rodar-se entre setembre i octubre del 1970 a localitzacions de Califòrnia com Monterey i la població de Carmel-by-the-Sea, de la que el director va exercir d'alcalde entre 1986 i 1988.
3. Representa el debut com a director del Clint Eastwood.
4. En Donald Siegel, qui havia dirigit el mateix Eastwood, fa el paper d'en Murphy i va assistir-lo en aquesta producció; com a broma al veterà, el novell va fer repetir onze vegades la primera escena que afrontaven abans de disposar-se a enregistrar-la.

COMENTARI: Sembla ben bé que en Clint ens vulgui vendre una parcel·la en la costa del Pacífic amb tants plans de penya-segats, platgeta, boscatge, mar bruta. I, en certa manera, resulta força interessant aquesta mirada a l'aspecte de fa 50 anys d'aquelles contrades; tot i que, personalment, em faria més il·lusió rememorar el litoral català d'aleshores, que em queda més a prop. Doncs, he començat amb expectatives elevades però he acabat avorrint-me. És a dir, l'argument resisteix gràcies als rampells de la fanàtica; més enllà, tot previsible i pastós. Se m'ha fet pesada. D'acord, reconec que el paio em cau com el cul.

EN UN MOT: Dilatada.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 7 de març de 2021

LLARGMETRATGE: "Gambit" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0060445/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El complot de les còpies múltiples de l'Emile, a càrrec del John Abbott, i el robatori fingit per aixecar el dubte en l'opinió pública.
- Les peripècies de la protagonista per entrar a la gàbia del bust de Lee Su.
- L'habitació que és una cambra d'ascensor.

PITJOR:
- L'espectacle de flamenco, buleria i zapateao, durant el sopar de la Nicole, interpretada per la Shirley MacLaine, amb el Shahbandar, encarnat en l'Herbert Lom.  
- La finta inicial que, per altra banda, em sembla un recurs adient, dura gairebé mitja hora.

NOTES:
1. El primer esborrany del guió el va escriure en Bryan Forbes el 1960 quan el Cary Grant estava associat al projecte.
2. En Michael Hoffman va dirigir el 2012 una revisió amb el mateix títol escrita pels germans Joel i Ethan Coen.
3. Les imatges de fons que es mostren durant el trajecte en helicòpter són d'Istanbul.

COMENTARI: Contemplar la Shirley MacLaine sempre representa un goig per mi però la sensació és que tot el tinglat es sustenta amb grapes, des de l'enamorament entre els dos protagonistes fins el mateix robatori. Potser, la meva mirada està massa condicionada pels recursos de seguretat que intueixo del segle XXI. Tot i així, els accessos lliures i la cèl·lula fotovoltaica oberta per sobre semblen un acudit de mal gust per protegir una peça de valor incalculable. A favor de la pel·lícula, malgrat uns efectes visuals terribles, inclouria l'exotisme tant de Hong Kong com de l'Orient Pròxim, encara que serveixin només de context.

EN UN MOT: Justeta.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 6 de març de 2021

DOCUMENTAL: "How to Go Viral: The Art of the Meme with Richard Clay" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13428142/

DURADA: 54 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis de la periodista Jessikka Aro i del troll Christopher Blair.
- L'aparició del professor Clinton Richard Dawkins, introductor dels termes mem i memètica en el seu llibre del 1976 titulat "The Selfish Gene".

PITJOR:
- Les rèpliques mostrades de peces virals, com els vídeos "waffle falling over" i "Charlie bit my finger".

NOTES:
1. Pressupost aproximat de 250 mil lliures esterlines.

COMENTARI: La sensació és que divaga cap a un costat i cap a l'altre sense resoldre res ni entretenir gaire. Si més no, he descobert que hi ha llocs com https://knowyourmeme.com/ o https://www.ladbible.com/ i que la gent es pot guanyar la vida amb aquestes ximpleries. Bastant bluf.

EN UN MOT: Fluix.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Raya and the Last Dragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10862682/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 12 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).

MILLOR:
- L'alegria i la ingenuïtat de la Sisu, a qui posa veu la Awkwafina, que il·luminen la pantalla.

PITJOR:
- La demagògia.

NOTES:
1. Els primers 3 minuts de títols de crèdit són il·lustrats amb escenes dels personatges; la resta, en desplaçament vertical habitual, va acompanyada amb detalls dibuixats i, cap el final, es mostra la dedicatòria, "In loving memory of Tommy Holmes".
2. La terra fantàstica, Kumandra, s'inspira en les cultures del sud-est asiàtic de Laos, Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Myanmar, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines.
3. S'havia fixat l'estrena pel 25 de novembre del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, va posposar-se al 5 de març del 2021.
4. Els dracs s'inspiren en les criatures de les mitologies hinduista, budista i jainista anomenades naga.

COMENTARI: Un dels directors, en Don Hall, reconeix en una entrevista la influència rebuda de "Raiders of the Lost Ark", el film del 1981 dirigit per l'Steven Spielberg; queda ben palesa en unes quantes escenes. De fet, els elements de la història i la seva estructura són els clàssics dels contes d'aventura i fantasia, en aquest aspecte, el conjunt és sòlid, robust, rodó. Potser, em grinyola una miqueta la resurrecció de la Sisu amb l'alliberament màgic perquè la fletxa que la mata no hauria de tenir res a veure amb l'encanteri maligne dels Druuns. A part d'això, el ritme, l'acció, els mateixos protagonistes, tot ajuda a atrapar l'espectador. La veneració de la Namaari, de qui s'encarrega la Gemma Chan, cap al monstre llegendari em sembla deliciosa. A més a més, el vessant estètic és magnífic. M'ho he passat molt bé i m'he emocionat sovint.

EN UN MOT: Sentimental.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 5 de març de 2021

LLARGMETRATGE: "Killing Bono" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1535101/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons.
- El cop de puny de l'Ivan, encarnat en el Robert Sheehan, al seu germà Neil, el Ben Barnes, i el públic arrencant-se a corejar "Baralla!".
- El punt de dignitat en la frase "I just think we'd rather play to five hundred of our own fans than fifty thousand of yours, you know?".

PITJOR:
- La seducció a l'autobús de la Danielle, interpretada per la Justine Waddell.
- L'enrenou patètic de fer de teloners dels U2 i l'afer amb la pistola a la festa.

NOTES:
1. Adaptació del llibre del 2004, "I Was Bono's Doppelgänger", escrit pel Neil McCormick.
2. El Karl fou el darrer paper d'en Pete Postlethwaite, el qual va morir 3 mesos abans de l'estrena de la pel·lícula.
3. Al principi dels títols de crèdit, s'exposen unes quantes fotografies, la primera, el conjunt de la classe de l'institut on surten assenyalats el Bono, The Edge i Neil McCormick, i vídeos d'assajos i clips del grup dels germans tocant.
4. Durant els títols de crèdit apareix el rètol "This film is dedicated to Jane Hurst (1952-2010)".

COMENTARI: La gràcia, potser, és que està inspirada en la realitat d'aquests germans amics dels integrants del grup de rock irlandès famós. Però, ens trobem amb una història de perdedors bastant estereotípica i amb un pèl de poca-solta estúpida més a prop de la pena que d'altra cosa. Imagino que el text del Neil McCormick en el que s'inspira això té un caire més aviat terapèutic perquè, des de la distància, sembla dificil de gestionar el reconèixer-se un carallot acabat.

EN UN MOT: Contradictòria.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 3 de març de 2021

LLARGMETRATGE: "Ashura" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2328505/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'assassinat del Kotaro, de qui s'encarrega el Kappei Yamaguchi.
- El moment del pont suspès al que calen foc pels dos extrems.

PITJOR:
- La immortalitat del nen, l'Ashura, a qui posa veu la Masako Nozawa.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostren diferents seqüències en un quadre mentre sonen "Kibou" i "Trash", interpretades per la Yasuha Kominami; al final es veu un pla aeri d'un carrer ample, suposadament, de Kyoto, ple de gent.
2. Internacionalment, es coneix com "Asura".
3. Basada en el manga homònim desenvolupat pel George Akiyama entre 1970 i 1971.
4. En Keiichi Sato, el director, amb aquesta pel·lícula, va pretendre enviar un missatge d'esperança al poble japonès després del Touhoku-chihou Taiheiyou Oki Jishin, el sisme submarí de l'11 de març del 2011, i de les catàstrofes subsegüents.

COMENTARI: L'estètica no està malament però aquesta tècnica d'animació híbrida, personatges en CGI (imatges generades per ordinador) i fons en 2D, no m'acaba de fer el pes; més que res per la poca naturalitat d'alguns moviments i gestos. El nano també em desperta sentiments contraposats; per un costat, simpatia quan s'enfronta al senyor Jitou, el de la veu del Tesshou Genda, per l'altre, rebuig quan es torna gelós i assetja la Wakasa, feta per la Megumi Hayashibara. El tema del nen fera i la penúria extrema perquè sí no m'atrauen gaire. Malgrat tot, és curta i passa prou bé per la intensitat dels rampells d'acció.

EN UN MOT: Desesperada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 27 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "14 jours, 12 nuits" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6976172/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La paradoxa que es planteja quan una vida benestant al Quebec deriva en mort en contraposició a l'alternativa menys privilegiada al Vietnam.
- El muntatge, l'estructura narrativa.

PITJOR:
- L'escena del regateig amb la venedora del fulard.
- La sensació de lentitud que provoca el dubte de la protagonista, malgrat sigui comprensible i necessària.

NOTES:
1. Al principi, es mostra la dedicatòria de la guionista a les seves filles adoptives del Vietnam i la Xina, "À mes filles, Anne et Catou - Marie Vien".
2. El director, en Jean-Philippe Duval, va passar 8 mesos al Vietnam abans del rodatge per captar l'essència del país.
3. Només van fer una presa de l'escena principal del film, la de la revelació en la que participen l'Anne Dorval i la Leanna Chea, interpretant els seus personatges de la Isabelle Brodeur i la Thuy Nguyen, respectivament.

COMENTARI: La cosa va de tragèdia, culpabilitat, perdó i reconciliació, entre mons i entre generacions. Pel mig, al·lusions a conflictes bèl·lics, racisme, retrets, pena... M'agrada el contrast entre el que es suposa una situació d'oci i diversió, com és la visita turística, i el dol expiatori de la dona occidental. Colpidora i força bonica.

EN UN MOT: Trista.

Perdoneu per la meva ignorància!



MIGMETRATGE: "givun" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11802992/

DURADA: 59 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dubtes d'autoestima del Nakayama Haruki, a càrrec del Masatomo Nakazawa.

PITJOR:
- Les reflexions internes, sobretot, del Kaji Akihiko, a qui dóna veu el Takuya Eguchi, mentre el grup toca "Yorugaakeru" en la competició musical.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat per la Natsuki Kizu des del 2013; el qual ha estat adaptant-se a una sèrie d'audio-llibres des del 2016 i en una obra de teatre dirigida pel Fumiya Matsuzaki que havia d'estrenar-se l'agost del 2020 però que va quedar posposada fins novembre del 2021 per culpa de la pandèmia de la COVID-19.
2. El títol internacional és "given"; significa la seqüela de la sèrie d'anime d'11 capítols del mateix nom dirigida, igualment, pel Hikaru Yamaguchi i emesa entre juliol i setembre del 2019.
3. Amb els títols de crèdit, mentre s'escolta la peça "Bokura dake no Shudaika" interpretada per centimillimental, es mostren uns quants quadres de la història i, al final, trobem un epíleg.

COMENTARI: Realment, veure una seqüela sense estar familiaritzat amb la proposta inicial, era el cas, representa una aposta arriscada, de vegades, per culpa de la desorientació a la que t'exposes i, d'altres, per la manca d'afecció cap a un argument ja madur. Això darrer, potser, ha estat el que m'ha passat, doncs, tant els personatges com les seves vides m'han deixat indiferent. La major decepció, no obstant, ha estat un fil musical que esperava bastant més intens. Suposo que, almenys, normalitza el fet homosexual.

EN UN MOT: Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 23 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Zombillénium" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5313906/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica dels dibuixos i de l'animació.
- Els petits gags, com el Cèrber amb un dels caps de Grifó de Brussel·les (o de Terrier de Yorkshire, vés a saber).

PITJOR:
- Les carrinclonades i l'absurditat de l'argument.

NOTES:
1. Adaptada de la sèrie de còmic homònima desenvolupada per l'Arthur De Pins, co-director de la pel·lícula, que va aparèixer per primer cop en el número 3698 de la publicació Spirou, en 2009.
2. Els guionistes, el mateix Arthur de Pins i l'Alexis Ducord, van trigar 2 anys en enllestir el text; d'un total de 5 que van caldre per acabar el film.
3. El personatge del Francis, a qui dóna veu l'Alain Choquet, s'inspira en el Dràcula del Christopher Lee; l'Steven, a càrrec de l'Alexis Tomassian, deriva de l'Edward Cullen, el protagonista de la producció del 2008 "Twilight", dirigida per la Catherine Hardwicke.

COMENTARI: Encara no entenc per què el dimoni necessita que el parc d'atraccions doni beneficis, per exemple, ni que els monstres s'hagin d'integrar en una societat de consum humana renunciant a la seva naturalesa depredadora. En fi, a part dels detalls d'aquest tipus, que em grinyolen força, he de reconèixer que, treient-les del context poca-solta de la història, algunes de les escenes fan patxoca i el moment de la cançó "Stand As One", interpretada per en Mat Bastard, fa trempar bastant. En general, però, el missatge és confús.

EN UN MOT: Aberració.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 22 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Baiorensu boijaa" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8501318/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, les il·lustracions.
- La cançó dels crèdits interpretada per la Yuuki Aoi, la veu del Bobby.

PITJOR:
- Els efectes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Violence Voyager".
2. Li van caldre 3 anys al director, l'Ujicha, per completar-la.
3. La tècnica utilitzada va batejar-se amb el nom "gekimation", que deriva de gekiga, és a dir manga adult; en realitat, però, es tracta, simplement, de teatre de paper (en anglès, Toy theatre).
4. Al llarg dels títols de crèdit, es veuen uns quants dibuixos que mostren diferents moments de la trama.

COMENTARI: No es pot negar l'expressivitat dels ninots, la majoria grotescos, ni que, malgrat l'argument sigui típic, previsible, el relat t'atrapi, encara que sigui només per nostàlgia. Però és com retrocedir seixanta anys o més en l'ofici d'explicar històries, com mirar-te un storyboard amb veus i so en l'estadi de pre-producció d'una pel·lícula amb cara i ulls. Eh, tot el mèrit que vulgueu pel paio. Tant sols que l'oferta, amb totes les seves mancances, resulta una mica frustrant.

EN UN MOT: Repte.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Yakuza tai jiimen otori" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0358775/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La banda sonora.
- Les imatges del Kobe dels 70's del segle XX.

PITJOR:
- La caiguda del ninot que figura el Nagano Tamotsu des del terrat i els trets al cos amb efectes especials pobres.
- Les escenes eròtiques.

NOTES:
1. El títol internacional és "Yakuza vs. G-men - Decoy"; també es coneix com "Dangerous trade in Kobe".
2. El terme G-man és l'acrònim de "Government man" i forma part de l'argot utilitzat per referir-se als agents del Federal Bureau of Investigation dels EUA.

COMENTARI: Els primers compassos, la seqüència del Kobe nocturn decorat amb rètols de neó al ritme del wha wha d'una guitarra representatiu de l'època (és la meva impressió), semblen augurar una estona memorable de sordidesa mafiosa i violència despiatada. Però tot se'n va en orris des del moment en el que el Hiroki Matsukata, que fa del Sadao Ise, es masturba teatralment amb l'ajuda d'uns pèls de cony que li porten a la cel·la on està reclòs. La sensació és de despropòsit, per la situació de l'agent infiltrat que no es sap ben bé què pretén i per algunes escenes concretes, com la persecució final (per exemple, l'instant dels camions). Si hagués de salvar alguna cosa... Potser, l'enginy dels policies d'incògnit, al bar, a l'hora de convèncer el cambrer per tal que els vengui la dosi d'heroïna, simulant un defalliment.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Die Heinzels – Rückkehr der Heinzelmännchen" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9037650/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Els mecanismes dels follets per treballar en sèrie en l'obrador i per despatxar a la botiga.
- El coet de pets.

PITJOR:
- La rigidesa dels ninots i els seus moviments.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Elfkins – Baking a Difference".
2. La llegenda sobre els éssers anomenats Heinzelmännchen fou escrita per primer cop en 1826 per l'Ernst Weyden, un professor de la ciutat alemanya de Colònia.
3. El procés de producció va durar gairebé dos anys.
4. Al principi dels títols de crèdit, després de mostrar-se la llista de l'elenc principal, apareix l'Helvi, a qui dóna la seva veu la Jella Haase, oferint ajuda a qualsevol que la necessiti.

COMENTARI: Suposo que a la gent de Colònia aquesta pel·lícula els farà gràcia per la part que els toca; de fet, la catedral de la ciutat sembla omnipresent (és a dir, queda perfectament clar que l'acció es desenvolupa allà). El que dubto és que tingui gaire interès per ningú més, tenint en compte que ni els personatges ni l'argument ni l'estètica ni res passa de la mediocritat més avorrida i insulsa. S'aprecia la feinada de modelatge, això sí, però tinc la impressió que tot plegat queda una mica curt.  

EN UN MOT: Revisió.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 20 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "The Spy Next Door" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1273678/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Les coreografies de lluita, els mastegots, les cabrioles, les acrobàcies.

PITJOR:
- El Jackie Chan jubilat amb l'entorn de l'Amber Valletta no acaben de lligar gaire.

NOTES:
1. Durant els primers 3 minuts dels títols de crèdit, es mostren preses falses.
2. A partir d'un pressupost de 28 milions de dòlars, va recaptar més de 45 milions.
3. El rodatge va tenir lloc entre octubre i desembre del 2008 a Rio Rancho, de l'estat de New Mexico dels EUA.
4. Al principi del film, es presenta un muntatge de diferents pel·lícules d'espies protagonitzades pel Jackie Chan com "Rush Hour" i "Rush Hour 2", del 1998 i del 2001, dirigides pel Brett Ratner, "The Tuxedo", del 2002, dirigida pel Kevin Donovan, i "Feei yiing jìhuà", del 1991, dirigida pel mateix Jackie Chan.

COMENTARI: Indubtablement, no ofereix la millor versió de l'estrella de les arts marcials, el Chan Kong-sang, ni pel que fa al físic ni en el vessant còmic. De fet, sembla idònia per passar l'estona sense parar-li gaire atenció; l'argument no importa. No obstant això, ve de gust veure-li fer tombarelles al mestre, encara que sigui a mode d'homenatge penoset.

EN UN MOT: Irrellevant.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Close Enough - Temporada 1a" (9 de juliol del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6994156/

DURADA: 182 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El barret del temps del segment "Snailin' It".

PITJOR:
- La puerilitat del tros de les "Cool Moms".

NOTES:
1. L'estrena de la 2a temporada està prevista pel 25 de febrer del 2021; també, s'espera una 3a temporada.
2. Està composta per 8 episodis de dos segments cadascun, excepte el darrer que només en té un; en total, 15 capítols.
3. Al final de cada segment, es mostra un clip del Josh Singleton i l'Emily Ramirez, a qui posen les seves veus en James Garland Quintel i la Gabrielle Walsh, fent una mena de salutació combinada.

COMENTARI: Si bé algun dels arguments i dels girs susciten certa curiositat, aquells que ofereixen elements de fantasia, de ciència-ficció, de suspens, la sensació és que la majoria del material és reciclat. El problema, potser, és que no he sabut connectar amb els personatges, que m'han semblat entre babaus i irritants, avorrits. Si més no, l'estètica general és prou decent. No crec que vegi cap més temporada.

EN UN MOT: Immadura.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 17 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Gyakusatsu kikan" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3615160/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La tecnologia.

PITJOR:
- La xerrameca i la ingenuïtat.

NOTES:
1. La data de l'estrena s'havia fixat pel novembre del 2015 però la fallida de l'estudi d'animació responsable del film, el Kabushiki-gaisha Manguroubu, va interrompre la producció; el mateix equip enllestiria la pel·lícula sota el nom del nou Kabushiki-gaisha Jeno Sutajio.
2. Basada en la novel·la homònima escrita pel Project Itoh i publicada el 2007.

COMENTARI: L'estètica, els escenaris, l'ambientació, la cruesa de les missions, engresquen, fan patxoca. Però se'n va tot en orris amb les aturades per ventar discursets, falòrnies i parloteig de conspiració de pa sucat amb oli; l'argument em sembla una faula ximple. Tampoc m'empasso l'enamorament del Clavis Shepherd per la Lucia Škroupova, a qui donen veu el Yuichi Nakamura i la Sanae Kobayashi. No obstant, malgrat que se m'ha fet un pèl llarga, la impressió visual ha estat positiva.

EN UN MOT: Pedant.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 16 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "A Thousand Junkies" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3482000/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El "hard no" del Bill Pullman.
- L'escena en la que desmunten el cotxe.
- El moment de la Savanah Blessing Mandel ballant davant el seu pare desesperat.

PITJOR:
- La compra del Volvo a l'Eric Natural.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es llegeix "For Blake"; aleshores, es mostren 2 minuts d'imatges de localitzacions de Los Angeles i rodalies.
2. En Blake Heron, un dels tres protagonistes, va morir el 8 de setembre del 2017 de sobredosi accidental a l'edat de 35 anys.
3. Van engegar una campanya de micro-mecenatge a indiegogo per finançar el film al que anomenaven "The House Itself".
4. Està inspirada en una experiència personal del director, en Tommy Swerdlow.

COMENTARI: No resulta especialment interessant perquè no ens trobem amb cap trama elaborada però, pel que extrec de les entrevistes que els he escoltat als protagonistes, el Tommy Swerdlow, en T.J. Bowen i el Blake Heron, els paios actuen amb coneixement de causa. És curta, no es recrea en els aspectes més sòrdits de l'addicció, fins i tot, pot arribar a fregar un to còmic, passa força bé. Prou consistent, plaent.

EN UN MOT: Testimonial.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 15 de febrer de 2021

DOCUMENTAL: "The New York Times Presents: Framing Britney Spears" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12673718/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els clips de les actuacions inicials als centres comercials.
- El comentari que fa en Michael Francis Moore en un programa de televisió, arran d'una notícia relacionada amb la cantant, de deixar-la viure en pau.

PITJOR:
- Al final, sembla tot especulació.

NOTES:
1. Va ser a través de la Kim Kaiman, la directora de màrqueting de Jive Records des del 1998 fins el 2004, que els productors del documental van poder contactar amb la Felicia Culotta, l'amiga de l'artista.
2. Abans dels títols de crèdit, es poden llegir els rètols: "Court hearings for the conservatorship, including the dispute over Jamie Spears's role as co-conservator of the estate, remain ongoing.", "The following people or their representatives did not respond to or declined requests to be interviewed on camera: Jamie Spears Lynne Spears Jamie Lynn Spears Bryan Spears Andrew Wallet Samuel D. Ingham III Sam Lutfi" i "The New York Times attempted to reach Britney Spears directly to request her participation in this project. It is unclear if she received the requests.".

COMENTARI: Un informe que no aclareix res no diré que és dolent però segur que no serveix per gaire. Aquí, suposo, pel que intueixo d'entrevistes fetes a la Samantha Stark, la directora de la peça, hi ha una mica de remordiment pel tractament que se li va dispensar a la cantant en el passat i en el començament d'aplicar-li aquesta pàtria potestat polèmica. Jo què sé! Fot fàstic escoltar testimonis com el del paparazzo Daniel Ramos, justificant-se. Encara que tampoc puc alçar massa la bandera de la integritat; tots estem al tren pel mateix, per treure-li suc al vedell d'or, ni que siguin uns quants clics. Recordant, la paia feia rabieta perquè, a sobre, mai vaig trobar-la tant atractiva. No obstant, reconec que veient el fragment de "...Baby One More Time" m'ha vingut un calfred.

EN UN MOT: Inconclús.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Uii aa ritoru zonbiizu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9358120/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica d'algun dels plans; per exemple, el de la bicicleta rodant vessant a baix entre els ponts de les autopistes.
- L'opinió del pare de l'Ishi, encarnat en el Masaaki Akahori, que diu que els forts són els que prenen les seves pròpies decisions.

PITJOR:
- Les cançons interpretades pels nens; especialment, "This will be our year".

NOTES:
1. El títol internacional és "We are little zombies".
2. Li va ser atorgat el guardó World Cinema Dramatic Special Jury Award for Originality en la 35a edició del Sundance Film Festival.
3. Al final dels títols de crèdit, es mostra un pla del Hikari, que és interpretat pel Keita Ninomiya, escoltant les oracions del funeral.
4. La seqüència del títol apareix passats 16 minuts de l'inici.

COMENTARI: L'adopció de gràfics i música de 8 bits em toca bastant la pera perquè em sembla quelcom obsolet; suposo que es tracta d'un fetitxe del director, el Makoto Nagahisa, o nostàlgia o vés a saber. No obstant això, he de reconèixer que la varietat visual és el que aguanta la pel·lícula doncs la història dels nens m'ha avorrit una mica. L'assumpte del grup musical resulta patètic. Ni fred ni calor.

EN UN MOT: Diversa.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 14 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "pk" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2338151/

DURADA: 152 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 84 (sobre 100).

MILLOR:
- Els malentesos i la candidesa de l'extraterrestre.
- La bondat del Bhairon Singh, interpretat pel Sanjay Dutt.
- El desenllaç amb la trucada a l'ambaixada del Pakistan a Bèlgica.

PITJOR:
- L'orgull del pare, el Jayprakash Sahni, encarnat en el Parikshit Sahni, i que li importi a la Jaggu.
- El cop d'efecte de l'atemptat terrorista que lleva la vida a l'amic, en Bhairon Singh.

NOTES:
1. Abans d'adoptar el títol definitiu, va anomenar-se "Talli" i "Ek Tha Talli".
2. El protagonista, l'Aamir Khan, va haver de mastegar més de 10.000 racions de paan, una especialitat feta de nou d'areca.
3. Indiagames (actualment, UTV Indiagames) va llançar un joc de la pel·lícula per a mòbil en desembre del 2014.
4. A partir d'un pressupost de 850 milions de rupies (85 crore), va recaptar 8.540 milions de rupies (854 crore).
5. El film va rebre algunes denúncies pel rètol, que mostra l'actor principal nu, així com per la sàtira cap a la idolatria; per altra banda, en regions com Uttar Pradesh o Bihar, se li va perdonar l'impost d'oci per incentivar-ne la distribució.
6. El Sushant Singh Rajput, que fa del Sarfaraz Yousuf, va suïcidar-se el juny del 2020 a l'edat de 34 anys.

COMENTARI: Trobo que té un punt de "Forrest Gump", la comèdia del 1994 dirigida pel Robert Zemeckis. No obstant, d'aquesta valoro, sobretot, la sàtira a la pocasolta i el fanatisme religiós. Clar que, sent agnòstic com sóc, m'és molt fàcil encaixar-la perquè no m'ofèn el tema. L'altra gran basa del film és la preciosa Anushka Sharma; he quedat encisat igual que el paio en la seqüència de la cançó "Love Is a Waste of Time", composta per l'Amitabh Varma i el Shantanu Moitra. En fi, llarga però força agradable.

EN UN MOT: Entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Kyochuu Rettou" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11585560/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Els coneixements de la Mutsumi Oribe, a qui posa veu la Mao Ichimichi.

PITJOR:
- La integració dels apunts eròtics en el relat; tant el lèsbic de l'Ayumi Matsuoka amb la Mami Miura, a càrrec de la Misato Fukuen i la Momo Asakura, respectivament, com l'heterosexual de la Misuzu Jinno amb l'Atsushi Kamijou, doblats per la Chiaki Takahashi i el Wataru Komada.

NOTES:
1. El títol en anglès és "The Island of Giant Insects".
2. Basada en la sèrie manga homònima desenvolupada des del 2014 pel Yasutaka Fujimi i il·lustrada pel duo REDICE, fins el 2018, i el Shu Hirose, després, fins el 2019.
3. En desembre del 2019, va emetre's un pròleg de 22 minuts en format OAD (Original Animation DVD) dirigit pels mateixos Takeo Takahashi i Naoyuki Tatsuwa.
4. Al final dels títols de crèdit, es mostra una seqüència en la que apareix la professora Chujou amb un parell d'alumnes en una casa de l'illa.

COMENTARI: Em confesso bastant aprensiu contra els insectes, de manera que imaginava que estremir-se a cada escena amb presència animal seria una constant. De fet, les primeres xuclades de les papallones, la picada de la vespa terrissaire a la Chitose Naruse, el personatge de la Rika Tachibana, i el festí de les larves al niu de les èumenes m'han impressionat força. Al final, però, tot s'ha reduït a això, gairebé, la qual cosa ha estat un tant decebedora. El pitjor, no obstant, és que es tracta d'un fragment d'una història; si bé s'intueix l'argument, fins i tot, sense conèixer res del manga en el que es basa (puc estar equivocat, evidentment; m'és igual). Per altra banda, l'animació justeja. No sé, bé mes insuficient.

EN UN MOT: Infestada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 13 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "the little things" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10016180/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització del Jared Leto, que fa de l'Albert Sparma.

PITJOR:
- En Jim Baxter, a càrrec del Rami Malek, sembla que tingui un impediment en la parla.

NOTES:
1. El John Lee Hancock, el director i productor, va escriure un primer esborrany del guió en 1993 amb la intenció que dirigís l'Steven Spielberg, el qual va declinar l'oferta; altres candidat foren el Clint Eastwood, en Warren Beatty i el Danny DeVito.
2. El gruix del rodatge va tenir lloc entre setembre i desembre del 2019 a Los Angeles, California.

COMENTARI: Després de dues hores, que només tinguem clar el fracàs del Jim Baxter resulta molt frustrant. De fet, suposo, la pel·lícula va d'això, d'incapacitat, d'equilibri emocional, d'influències perjudicials. I això no em diverteix, si més no, tal com ho expliquen aquí. M'hauria agradat més trobar-me un cas amb més cos, amb una investigació consistent. No m'estranya que l'estrenin en temps de sequera per la pandèmia de la COVID-19. Passatemps sense grapa.

EN UN MOT: Insatisfactòria.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 12 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Shadow in the Cloud" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9691136/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retorn de la Maude Garrett, interpretada per la Chloë Grace Moretz, a bord del seu avió gràcies a l'ona expansiva de l'esclat del caça japonès.

PITJOR:
- La baralla final entre la noia i el ratpenat gegant.

NOTES:
1. Rodada a Tamaki Makaurau (Auckland), a Aotearoa (Nova Zelanda).
2. Al principi dels títols de credit, es presenta l'elenc amb imatges de cadascun dels actors i, a continuació, es mostren imatges de dones pilot al llarg d'un minut i mig.
3. El guió original escrit pel Max Landis va ser abandonat després que aquest fos acusat de conducta indecent.

COMENTARI: Això del gremlin és un pegot. És a dir, la història de la mossa que fuig d'amagat amb el seu fill d'un conflicte conjugal i la situació bèl·lica en la que acaba trobant-se, sota foc enemic i amb tota la tensió del combat, em semblen correctes. Però la bestiola en forma de criatura monstruosa no lliga; si, en canvi, fos un mico entremaliat estaria el problema resolt, penso. Malgrat això i dels recursos limitats evidents, sense ficar-me en les incongruències de l'argument i dels diàlegs envers el rol de les membres de la Women's Auxiliary Air Force, passa bastant fàcil (sobretot perquè és curta). Ara, com homenatge a les dones de les forces de l'aviació, ben galdós.

EN UN MOT: Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Zoey's Extraordinary Playlist - Temporada 1a" (Des del 7 de gener fins al 3 de maig del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10314462/episodes?season=1

DURADA: 515 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sorollets de sintetitzador que fa la Zoey enmig de la reunió amb el director mentre s'esplaia amb "Pressure", la pista de l'àlbum del 1982 "The Nylon Curtain" del Billy Joel.
- L'anècdota que li explica la Joan a la Zoey sobre els Google Smart Pencils, per demanar-li que deixi de disculpar-se, en l'onzè capítol.

PITJOR:
- El moment del vuitè capítol en el que la Jane Levy, fent de la Zoey Clarke, els canta a la Joan i el Leif, interpretats per la Lauren Graham i el Michael Thomas, respectivament, "I Saw Mommy Kissing Santa Claus", la peça del Tommie Connor del 1952.
- L'escena del desè episodi del "I Love It", el senzill del 2012 del duo suec Icona Pop.

NOTES:
1. Està composta per 12 capítols.
2. Abans dels títols de crèdit del darrer episodi, surt un rètol que diu "in loving memory of Richard Winsberg" i, a continuació, "if you want to learn more about PSP and how you can help, visit: www.psp.org".
3. El 5 de gener del 2021 va estrenar-se la segona temporada.
4. El gruix de l'enregistrament va tenir lloc entre el 3 de setembre del 2019 i el 30 de gener del 2020 a Richmond, de la província canadenca de British Columbia; i, per al pilot, a alguns indrets de San Francisco, a California.

COMENTARI: La premissa que planteja, aquest poder de captació de pensaments/sentiments aliens de la protagonista, l'hem vista milions de vegades amb els matisos que vulgueu. Aquí, la manifestació és musical, la qual cosa justifica la proposta; sobretot, perquè totes les tonades que sonen són magnífiques i la majoria, prou pertinents. A tall d'exemple, les al·lucinacions comencen, crec, amb "Help!" de The Beatles i acaben amb "American Pie" del Don McLean. No obstant això, l'efecte inicial de simpatia es va apagant de mica en mica, al ritme de l'evolució de l'estúpid triangle amorós. De fet, els personatges m'han acabat repel·lint bastant. D'acord que figura que és San Francisco però calia el confident homosexual grotesc? Un altra qüestió que m'ha tocat la moral ha estat la subtrama laboral de complots i rivalitats; molta mandra... En fi, deixant les ximpleries a banda, el tema principal de la història és l'afrontament de la Paràlisi Supranuclear Progressiva del pare per part de la família; emociona.

EN UN MOT: Melodramàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 8 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Week-end" (1967)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0062480/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: sense).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del pianista, en Paul Gégauff, tocant l'Allegro de la Sonata 19 en Re-Major, K.576 compost pel Wolfgang Amadeus Mozart.

PITJOR:
- Les declamacions.
- Els clàxons en el tràveling de l'embús.

NOTES:
1. Suposadament, està basada en el conte "La autopista del Sur" de Julio Cortázar, publicat el 1966.
2. L'escena del tràveling de l'embús està rodada a prop de Saint-Cyr, al departament francès d'Yvelines, va costar una setmana instal·lar els 300 metres de carril i, gairebé, una jornada d'enregistrament.
3. Es van presentant títols al llarg del film, alguns estilitzats de manera peculiar, "Analyse"... "Fauxtographie"... "L'ange exterminateur", "De la révolution française aux weekends unr", "Ducôté dechez Lewis Carroll"... "Faux Raccord", i tanca amb el del final afegint el número de visat, "FIN Visa de contrôle cinématographique 33349".

COMENTARI: És un despropòsit darrere l'altre, un munt de xerrar per xerrar, vehicles accidentats perquè sí, reaccions impertinents replicades sense coratge i poca-solta a tort i a dret, com improvisant merda i més merda. Suposo que entre setembre i octubre del 1967, quan la van fer, devien anar fins dalt de potinga perquè sino no s'entén.

EN UN MOT: Porqueria.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 7 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Paris 2054: Renaissance" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386741/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació.
- El moment en el que en Nustrat Farfella, a qui posa veu el Marc Alfos (en francès) o el Kevork Malikyan (en anglès), liquida el deute amb el Barthélémy Karas, a càrrec del Patrick Floersheim (en francès) o el Daniel Craig (en anglès), després de 20 anys.

PITJOR:
- L'excés de negre.

NOTES:
1. També es coneix amb el títol escurçat, "Renaissance".
2. Malgrat van caldre 6 anys de producció i 14 milions d'euros de pressupost, només va recaptar 1 milió i mig d'euros.
3. El director, en Christian Volckman, volia que el protagonista conduís un Citroën DS; en lloc d'això, la companyia d'automòbils francesa va dissenyar un nou model per a la pel·lícula en tres mesos.
4. Li va ser atorgat el guardó Cristal du long métrage en l'edició del 2006 del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Veig una aposta bastant clàssica, pel que fa a la història, però experimental, en el vessant estètic, que no m'acaba d'entusiasmar; amb tanta foscor la sensació és, més aviat, de mancança visual i cansa molt els ulls. No obstant això, l'entorn tecnològic, alguns dissenys, els escenaris, són suggeridors. A més, el detall que la segrestada no sigui del tot innocent afegeix un punt de matís al relat.

EN UN MOT: Frustrant.

Perdoneu per la meva ignorància!



MONÒLEG: "Daniel Sosa: Maleducado" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10438652/

DURADA: 55 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El comentari sobre la flauta desafinada en la classe de música i anar beneint amb la bava acumulada.
- L'anècdota del moment del pont Cempasúchil de la Terra dels Morts, veient la pel·lícula del 2017, "Coco", la dirigida pel Lee Unkrich.

PITJOR:
- El segment en el que parla del vídeo viral de la figura del Sant Judes Tadeu que s'esberla després que l'Ulises, el noi que la transportava, s'estavella amb la seva bicicleta contra un cotxe.

NOTES:
1. Enregistrat en el Teatro Metropólitan de Ciudad de México el 5 de juny del 2018.
2. Al principi dels títols de crèdit, es veu una presa des de darrere de l'escenari amb la majoria del públic enlairant els telèfons mòbils en mode llanterna.

COMENTARI: Ha estat més el goig d'escoltar castellà de Mèxic amb els seus afegitós propis, "pedo", "neta", "wei", "pinche", "cabrón", "no mames", "pendejo", encara que em perdés, de vegades, que no pas la gràcia que m'han fet les elucubracions del còmic, per altra banda, bastant ordinàries. Almenys, no es fa antipàtic, que ja és molt en un monologuista. De manera que ha estat prou correcte.

EN UN MOT: Humil.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Aaya to Majo" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12441478/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El nom de l'infant, en anglès "earwig", papaorelles, per com es lliga el cabell.
- L'envelliment de la Bella Yaga, de qui s'encarrega la Shinobu Terajima.
- El moment de posar les piles al radiocasset i escoltar la cançó "Don't Disturb Me", composta pel Satoshi Takebe amb lletra del mateix Gorou Miyazaki, el director.

PITJOR:
- La irascibilitat del Mandrake, a qui posa veu l'Etsushi Toyokawa.
- La rigidesa de l'animació.

NOTES:
1. El títol internacional és "Earwig and the Witch".
2. Basada en la novel·la "Earwig and the Witch" escrita per la Diana Wynne Jones.
3. Representa la primera pel·lícula d'animació generada enterament per ordinador de l'Studio Ghibli.
4. Durant els títols de crèdit, es mostren dibuixos d'escenes amb els personatges; en una, l'Aaya està veient "Howl's Moving Castle", una altra adaptació de l'estudi d'una obra de la mateixa novel·lista.

COMENTARI: Li trobo la gràcia de presenciar l'aprenentatge de la novícia a l'ombra de l'artesana però no queda gaire clara la història, si hi ha cap motiu ocult darrere l'adopció o si és casualitat que escullin la filla de l'altra bruixa. És a dir, la trien perquè la identifiquen com un ésser màgic? A més, no hi ha gaire teca, resulta bastant contemplativa; més enllà de la integració de la nena, manquen incentius. Tot plegat, dóna la impressió d'una peça d'estar per casa.

EN UN MOT: Antiquada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 6 de febrer de 2021

LLARGMETRATGE: "Sessomatto" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070669/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Els capítols "Viaggio di nozze" i "Torna piccina mia".
- La bellesa de la Laura Antonelli i la versatilitat del Giancarlo Giannini.

PITJOR:
- La història anomenada "Due cuori e una baracca".
- La durada de l'episodi "Un amore difficile".

NOTES:
1. El títol en anglès és "How Funny Can Sex Be?".
2. Està composta per 9 segments: "Signora, sono le otto", "Due cuori e una baracca", "Non è mai troppo tardi", "Viaggio di nozze", "Torna piccina mia", "Lavoratore italiano all'estero", "La vendetta", "Un amore difficile" i "L'ospite".

COMENTARI: Es tracta d'un format, l'antologia de relats, que m'agrada especialment tant per la diversitat com per la concisió que ofereix. No obstant això, m'he espantat una mica al començament perquè les dues primeres propostes m'han semblat fluixíssimes, fins i tot, per aquest tipus de pel·lícula lleugera i poca-solta. Aleshores he pensat que valdria només per veure-li els pits a la Laura Antonelli. Afortunadament, però, els següents contes m'han tornat les ganes i he acabat passant-ho força bé. M'he divertit.

EN UN MOT: Variada.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Shisha no Teikoku" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4235644/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, l'acció i els ginys mecànics.
- El moment d'enastar l'U entre el Watson i el Friday.

PITJOR:
- El pastitx de referents sense solta ni volta que porten a la confusió; per exemple, el monstre de Frankenstein amb el Sherlock Holmes, els germans Karamazov de la novel·la d'en Fyodor Dostoevsky o l'androide Hadaly de "L'Ève future" de l'Auguste Villiers de l'Isle-Adam.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, es mostren quadres d'indrets que apareixen en el film mentre sona "Door" d'una banda fictícia anomenada EGOIST al darrere de la qual hi ha en ryo de supercell i la vocalista Chelly; després de la cançó, s'escolta la veu de l'Ayumu Murase, la del personatge del Friday, o Noble Savage 007, dedicant un agraïment al John H. Watson i, al final de tot, veiem un clip d'un minut ambientat a Londres 4 anys més tard amb l'aparició del Sherlock Holmes formant parella amb el doctor Watson.
2. El títol en anglès és "The Empire of Corpses".
3. Basada en la novel·la publicada el 2013, "Shisha no Teikoku", escrita pel Satoshi Itou i el Toh EnJoe.

COMENTARI: L'estètica i el vessant visual són notables, si més no, força potents, com en els fragments dels zombies que s'immolen; però la trama em sembla bastant absurda, una mena d'excusa per barrejar elements i per portar el focus d'atenció d'un lloc a l'altre. Mirant trossos aïllats fa patxoca; sencera, avorreix.

EN UN MOT: Divagant.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 5 de febrer de 2021

SÈRIE: "Master of None - Temporada 1a" (6 de novembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4635276/episodes?season=1

DURADA: 287 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks dels pares, el Ramesh i el Peter, encarnats en el Shoukath Ansari i el Clem Cheung, respectivament, en el 2n episodi, "Parents".
- La banda sonora, per exemple, la versió del 1979 de The Slits de "I Heard it Through the Grapevine", la cançó del 1966 composta pel Norman Whitfield i el Barrett Strong.
- El raonament del Benjamin, el Harry Jon Benjamin, en el 5è capítol, "The Other Man", sobre el sexe en un matrimoni de 23 anys.
- L'escapada al club de jazz de l'àvia Carol, interpretada per la Lynn Cohen, en el 8è capítol, anomenat "Old People".

PITJOR:
- Les criaturades de l'Eric Wareheim encarnant l'Arnold Baumheiser.
- La ximpleria de la foca Paro, un robot real dissenyat al Japó que pot arribar a costar 6 mil dòlars o més.
- Les actuacions dels pares del protagonista.

NOTES:
1. Al final del darrer capítol, es mostra el rètol "This series is dedicated to the memory of our dear friend Harris Wittels 1984 - 2015".
2. La integren 10 episodis.
3. Una segona temporada va ser estrenada el 12 de maig del 2017 i una tercera podria estar desenvolupant-se.
4. El Ramesh i la Fatima Ansari, en la realitat, són els pares de l'Aziz Ansari, que fa el paper principal, el Dev Shah.
5. Originalment, el paper de l'Arnold Baumheiser l'havia d'interpretar el Harris Wittels.

COMENTARI: Entre soporífera i carrinclona, el mateix de sempre només que amb el focus posat en aquest paio que s'esforça en fer-se el simpàtic sense aconseguir-ho. La veritat és que m'esperava una mica més d'enginy tant en la part còmica com en la part sentimental; ha resultat absolutament plana. Ben feta, sí; intranscendent, també.

EN UN MOT: Prosaica.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 31 de gener de 2021

LLARGMETRATGE: "Brutti, sporchi e cattivi" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074252/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El nen ficant un vaixell de paper en la pica baptismal.
- L'escena de l'enverinament.
- El passeig al sostre del camió al ritme de la "Ripresa vocale" de l'Armando Trovajoli.

PITJOR:
- La seqüència del somni.
- La impunitat del patriarca.
- La naturalitat amb la que la Lisetta, encarnada en la Giselda Castrini, s'ofereix a masturbar el vell.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó "Prix de la mise en scène" en la 29a edició del Festival de Cannes.
2. El protagonista, el Giacinto Mazzatella, interpretat pel Nino Manfredi, parla el dialecte de Puglia.
3. Va rodar-se al barri romà de Monte Ciocci que, fins el 1977, era ocupat per tuguris com els que mostra la pel·lícula.

COMENTARI: L'absència de conseqüències em molesta, qui dia passa, anys empeny; ni ganivetades, ni incendis, ni relacions amb traïdoria, tot continua com si res. Esperava que l'avi malparit acabés mort. D'acord que ès una comèdia però fa bastanta rabieta.

EN UN MOT: Farsa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 30 de gener de 2021

MONÒLEG: "Billy Connolly: Live in London 2010" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2175581/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota del la música peruana.
- L'acudit final del gronxador.

PITJOR:
- Que el Billy Connolly es posi a riure amb les mans als genolls per comentaris propis que no fan tanta gràcia.
- La història del bufet i la tita en la safata.

NOTES:
1. També, referit com "Billy Connolly: The Man Live in London" en l'edició en DVD i Blu-ray.
2. Enregistrat en el Hammersmith Apollo de Londres, Anglaterra, al llarg de 20 sessions.
3. S'anuncia com l'espectacle que va causar el col·lapse d'una plana web de venda d'entrades quan es va obrir al públic.

COMENTARI: Justeja una mica en alguns trossos i perdre sovint el fil del que explica no l'ajuda. Però hi ha un parell d'acudits que salven el monòleg i el fan, més o menys, digne. En acabat, la impressió que deixa no és gaire fresca.

EN UN MOT: Gastat.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Doctor Who - Shada" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7689226/

DURADA: 138 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El cor de joves cantant "Chattanooga Choo Choo", la peça del 1941 composta pel Mack Gordon i el Harry Warren.
- El drenatge cerebral.

PITJOR:
- Les animacions i els efectes visuals.
- El metratge innecessari, com l'atac de l'esfera al pescador, en James Muir, o les seqüències de transició llargues.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, es mostra el rètol "Dedicated to Dudley Simpson (1922-2017)".
2. Originalment, fou concebuda com una història dividida en 6 episodis de 25 minuts cadascun per marcar el final de la 17a temporada, la corresponent a 1979–80, de la sèrie produïda per la BBC des del 1963, "Doctor Who"; però mai va completar-se degut a una vaga en els estudis d'enregistrament durant la seva producció.
3. Altres presentacions de l'obra inclouen una reconstrucció del John Nathan-Turner publicada en format VHS l'any 1992, l'encàrrec per a la plana web de la BBC d'un àudio a Big Finish Productions que seria acompanyat per animacions d'il·lustracions del Lee Sullivan en 2003, una versió animada no oficial desenvolupada per l'Ian Levine en el 2011 i una novel·lització publicada per BBC Books en 2012 escrita pel Gareth Roberts.
4. L'emissió a través de la BBC America del 19 de juliol del 2018 li donava el nom de "The Lost Episode".
5. Compta amb escenes rodades l'estiu del 1979 a llocs de Cambridge, on el guionista, en Douglas Noel Adams, va néixer.

COMENTARI: El to de les veus de l'elenc en els fragments animats (moderns) provoca certa tendresa ja que tant la Lalla Ward com el Christopher Neame com el Daniel Hill, que interpreten la Romana, l'Skagra i el Chris Parsons, respectivament, sonen a vell, es fan entranyables; cosa que, per cert, no succeeix amb el Tom Baker, el quart Doctor. La veritat, no obstant, és que l'estètica, des del punt de vista actual, és força pobra, pels escenaris i pels accessoris, i els afegitós que serveixen per apedaçar el relat no ajuden gens. La trama és correcta; la pega és que s'allarga sense gaire esma. A més, els intents d'acudit resulten molt ximples. Resumit en mitja hora hauria estat un bon capítol senzill.

EN UN MOT: Relíquia.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 26 de gener de 2021

LLARGMETRATGE: "Wolfwalkers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5198068/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- Les veus, els accents, la química entre l'Honor Kneafsey i l'Eva Whittaker, que interpreten la Robyn Goodfellowe i la Mebh Óg MacTíre, respectivament.
- La seqüència en la que sona "Running with the Wolves", el senzill de l'Aurora Aksnes del 2015.
- La desesperació de la Mebh en veure que no pot arreplegar prou màgia ella sola per guarir la seva mare.

PITJOR:
- La servitud del Bill Goodfellowe, cobert pel Sean Bean.
- La deixadesa del dibuix.

NOTES:
1. En els títols de crèdit es mostra la dedicatòria "For Mark Stewart, 1972 - 2020" i una llista dels noms dels gossos que corrien per l'estudi d'animació durant la producció del film amb l'apel·latiu de "Wolf Consultants" que inclou Apollo, Choco, Gilbert, Hobbes, Inu, Rocky i Rosie.
2. Inicialment, el personatge de la Robyn Goodfellowe havia de ser masculí.
3. Es considera la tercera i última part de la trilogia de folklore irlandès del Tomm Moore, succeint "The Secret of Kells", del 2009, i "Song of the Sea", del 2014.
4. Va publicar-se una adaptació al format de novel·la gràfica realitzada pel Samuel Sattin anomenada "WolfWalkers: The Graphic Novel".
5. Durant els títols de crèdit es veuen esbossos i dissenys.
6. Una de les fonts d'inspiració pels directors, en Tomm Moore i el Ross Stewart, va ser la llegenda dels homes llop d'Osraighe.

COMENTARI: La intensitat de la història pel que fa a les relacions familiars i la grapa de les nenes s'imposen a una proposta artística una mica irregular la qual, en alguns moments, ofereix la pobra impressió d'esborrany. Sorprenentment, el relat no s'en ressent. Deixant a banda l'aspecte fantàstic, diria que discret, podríem interpretar que els wolfwalkers serien els animalistes del segle XVII. La qüestió és que l'única manera de protegir les ovelles, les vaques, les gallines o els mateixos camperols dels llops aleshores devia ser liquidar-los, per molt que l'extinció d'aquests o d'altres depredadors sàpiga greu i tot el que vulgueu. Així, doncs, resignació.

EN UN MOT: Emocionant.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 24 de gener de 2021

LLARGMETRATGE: "Mies vailla menneisyyttä" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0311519/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els actes de caritat que rep el protagonista, interpretat pel Markku Peltola.
- La intervenció del Matti Wuori, encara que la dicció seva sigui deficient.
- Les arrugues de l'Annikki Tähti.

PITJOR:
- Les escenes de les estomacades.
- El patatar patètic.
- Cares inexpressives, apagades.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "The Man Without a Past".
2. Li va ser atorgat el Grand Prix i, a la Kati Outinen per la seva participació en el film, el Prix d'interprétation féminine en la 55a edició del Festival de Cannes.
3. A partir d'un pressupost d'un milió dos-cents mil euros, va recaptar més de vuit milions.
4. Rodada entre l'agost i el setembre del 2001 a Helsinki, Finlàndia.

COMENTARI: Em queda el dubte de si la intenció del director, l'Aki Kaurismäki, era explotar l'humor sec (altrament, anomenat deadpan) o si ja li estaven bé les rèpliques mecàniques en els diàlegs. Sigui com sigui, la pel·lícula que li va sortir resulta força ensopida. Elements curiosos: les vivendes en contenidors amb dutxa exterior i l'empalmament d'estranquis a la xarxa elèctrica o alguna de les cançons que sonen (com "Paha vaanii" interpretada pel Marko Haavisto & Poutahaukat). Almenys, els personatges es tornen entranyables.

EN UN MOT: Somorta.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Home" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2224026/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Els cabells de la Gratuity "Tip" Tucci, a qui dóna veu la Rihanna.
- El canvi de color de la pell de l'Oh, el Boov fugitiu amb la veu del Jim Parsons.
- La trobada amb el comandant Gorg.

PITJOR:
- Que la nau del Gorg sigui una llauradora.
- La trivialitat d'algunes propostes científiques, com la utilització del Superxip Gorg.
- Es suposa que el "De sterrennacht" d'en Vincent van Gogh és al Museu d'Art Modern de Nova York, no a París; es confonen, potser, amb "La Nuit étoilée", exposat al Musée d'Orsay de la capital francesa?

NOTES:
1. En els primers dos minuts dels títols de crèdit apareixen instantànies dels protagonistes en pantalles de mòbil.
2. Inspirada en la història del llibre publicat el 2007 de l'Adam Rex, "The True Meaning of Smekday".
3. En Ryan Crego i el Thurop Van Orman van desenvolupar la sèrie animada derivada "Home: Adventures with Tip & Oh", que consta de quatre temporades de 13 capítols cadascuna, la darrera en 2018, més un especial estrenat l'1 de desembre del 2017.
4. A partir d'un pressupost de 135 milions de dòlars, va recaptar gairebé 390 milions.
5. Inicialment, el títol havia de ser "Happy Smekday!".

COMENTARI: Fàcil, simple, com bufar i fer ampolles; en aquest cas, bombolles. La sensació que he tingut és que va de menys a més, imagino, perquè l'assumpte del missatge intergalàctic em sembla molt poca-solta i, en canvi, la missió de trobar la Lucy Tucci, el personatge encarregat a la Jennifer Lopez, juntament amb el fil del Gorg i la seva descendència, s'aguanta una mica millor. Trobo que el disseny dels extraterrestres és un pèl bàsic en comparació amb el cotxe volador, per exemple, o alguns escenaris. No obstant, tant el Jim Parsons com l'Steve Martin i, fins i tot, el Matt L. Jones, compensen amb escreix aquesta senzillesa. He de reconèixer, però, que el ball involuntari de l'Oh al ritme de "Dancing in the Dark", interpretada per la mateixa Rihanna, m'ha dibuixat un somriure als llavis. En general, més entretinguda del que preveia amb un títol tant ordinari.

EN UN MOT: Vaga.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 23 de gener de 2021

LLARGMETRATGE: "Arigatou-san" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027307/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges del trajecte, les muntanyes, els paratges.
- El retrat del període de depressió econòmica a partir dels personatges que intervenen.
- L'agrupament femení toquiota de kabuki.
- La badada del pilot que, gairebé, provoca que s'estimbi el vehicle.

PITJOR:
- La manera de fondre els plans en els que es mostra l'autobús acostant-se a un obstacle en el camí amb els del mateix vianant, animal o carro quedant enrere.
- Les limitacions de la fotografia.

NOTES:
1. Basada en el relat "Arigato" del guardonat amb un Nobelpriset i litteratur, en Yasunari Kawabata, i amb referències a "Izu no odoriko", una altra història del mateix autor ambientada en la regió d'Izu.
2. El títol en anglès és "Mr. Thank You".
3. Alguns dels indrets que es mencionen són Yugano, Kawazu, Nirayama, Nagaoka o Shichikencho.

COMENTARI: M'ha passat una mica com acostuma a succeir durant els viatges, més o menys, llargs (malgrat que, de fet, la pel·lícula és curta); que arriba un moment en el que l'experiència en si, els incentius del mateix trasllat, les vistes ofertes pels llocs de l'itinerari, la companyia, el passatemps escollit per aprofitar l'estona, deixen d'entretenir i tot plegat esdevé un tràmit que cal suportar fins l'arribada a destinació. L'èmfasi sobre les filles venudes a la ciutat per fer de prostitutes em sembla bastant redundant. La tensió o, més aviat, els retrets entre, sobretot, el comercial, interpretat pel Ryuji Ishiyama, i la noia desinhibida, la Michiko Kuwano, insípids. És cert que hi ha molts detalls que dibuixen un context pretèrit força interessant però hi ha d'altres que són tant subtils que no els he captat (culpa meva per no estar a l'aguait, suposo); per exemple, la noia obrera coreana o el desenllaç feliç amb prometença final entre el conductor, el Ken Uehara, i la nena de disset anys, la Mayumi Tsukiji. Ara, si es sabés exactament per on circula la tartana estaria millor.

EN UN MOT: Panoràmica.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 18 de gener de 2021

LLARGMETRATGE: "Starting Over" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079948/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La destrossa de la Candice Bergen cantant les tres cançons originals que en Marvin Hamlisch i la Carole Bayer Sager van compondre pel film, "Better Than Ever", "Easy For You" i "Starting Over".
- L'actuació del Charles Durning, que encarna en Mickey, durant l'atac d'ansietat del seu germà a la botiga de matalassos.

PITJOR:
- La pocavergonya del Phil Potter en l'activitat escolar del "Dunk the Teacher".
- L'excitació exagerada de la Candice Bergen, que fa de la Jessica, a l'hotel, quan l'ex-marit, en Phil Potter, li toca l'espatlla.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 1973 escrita pel Dan Wakefield.
2. Recaptà més de 35 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 10 milions.
3. Va rodar-se entre novembre del 1978 i febrer del 1979 a Boston i Nova York, als EUA.
4. Diverses escenes estan inspirades en situacions viscudes pel protagonista, en Burt Reynolds, com l'atac d'ansietat o la trucada d'una ex-parella emocionada per motius diferents dels que es creia.

COMENTARI: Sembla ser que el senyor Reynolds cercava allunyar-se de l'encasellament en papers de seductor penques al que la indústria l'havia sotmès i el director, l'Alan Jay Pakula, que inicialment no el volia, es va convèncer, això sí, després de diferents proves, que l'actor se'n sortiria fent d'home corrent, vulnerable, amable. Jo no me l'acabo de creure; més aviat, el veig com un babau amb rampells de ganàpia; per exemple, en l'escena del cop de puny al braç de la seva ex-dona en ple trajecte de cotxe. A més, se m'ha fet llarga i la indecisió del paio m'ha provocat enuig. En fi, ni que fos per les dues nominacions d'Oscar, a la Jill Clayburgh i a la Candice Bergen, havia de donar-li una oportunitat.

EN UN MOT: Comú.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 17 de gener de 2021

LLARGMETRATGE: "Josep" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10534996/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La fidelitat de l'estètica al dibuix de traç.

PITJOR:
- Les visions de la Frida Kahlo semblen un pèl forçades.

NOTES:
1. Li va ser atorgat l'European Film Award for Best Animated Film en la 33a edició dels European Film Awards.
2. La inspiració va aparèixer-li al director, l'Aurelien Froment, a partir del llibre del 2009 del Georges Bartolí, "La retirada ; exode et exil des républicains d'Espagne".
3. Per les escenes del film amb menys animació, el director va dibuixar personalment 800 plans per tal de no pedre l'expressivitat de les imatges.

COMENTARI: Interessant pel relat d'aquesta part fosca de l'acolliment dels refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola per part de França; hem de creure que verídic, d'acord al testimoni gràfic del Josep Bartolí i Guiu. La veritat, no obstant, és que l'animació m'ha resultat bastant decebedora. És a dir, de seguida, t'hi acostumes; però, d'inici, tira enrere. Malgrat això, la història atrapa i emociona.

EN UN MOT: Denunciant.

Perdoneu per la meva ignorància!