dijous, 30 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Last Train to Christmas" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14061008/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització dels personatges i l'ambientació de les escenes al llarg de les èpoques.

PITJOR:
- Els salts comencen en 1985; trobo que el desenllaç hauria d'establir-se en aquest mateix any i, en canvi, s'acaba el relat amb un Tony Towers vell, potser (si els períodes són de 10 anys), en el 2015, havent perdut 30 anys de vida!

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, apareix el rètol "Tony Towers will return in YESTERDAY IS FOREVER".
2. El títol de treball fou "The Age of Tony".
3. L'Anna Lundberg, que interpreta l'Astrid, és la parella en la vida real del Michael Sheen, que encarna el protagonista, el Tony Towers.

COMENTARI: Res que no haguem vist, en la seva essència de Charles Dickens, mil vegades. Però, a mi m'agraden aquests jocs amb la línia temporal i les realitats paral·leles o alternatives. Em sembla interessant que l'escenari, l'acció, s'hagi pogut restringir a un comboi i que el personatge principal tingui la capacitat d'alterar repetidament l'esdevenidor amb les seves accions en diferents vagons i èpoques. La veritat és que m'esperava una castanya i, ves per on, l'he acabat assaborint. Quan la qualifico de frustrant és perquè no els entenc, als britànics... Una vegada més he hagut de recórrer als subtítols perquè la meva oïda no donava per més. Pensar que el meu professor d'anglès (en realitat era el de català però es referia a l'anglès... o era al xinès?) d'E.G.B. deia que trigaríem 20 anys en dominar la llengua. Doncs, jo porto, gairebé, el doble practicant l'idioma d'en Dickens i encara tinc aquestes dificultats terribles!

EN UN MOT: Frustrant.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 28 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Motherless Brooklyn" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0385887/

DURADA: 144 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació de la ciutat de Nova York a finals dels anys 50s.

PITJOR:
- No trobo que la paternitat del Moses Randolph, encarnat per l'Alec Baldwin, tingui la importància que li atorga el guió.

NOTES:
1. Basada lleugerament en la novel·la homònima escrita pel Jonathan Lethem, publicada el 1999, tot i que, notablement, inspirada en la biografia, "The Power Broker: Robert Moses and the Fall of New York", del 1974, a càrrec del Robert Caro, i les figures de l'Hortense Wittstein Gabel i la Jane Jacobs.
2. L'Edward Norton, guionista i director, enllestí el guió en 2012; el rodatge començà en febrer del 2018 i es va portar a terme al llarg de 46 dies.
3. El 22 de març del 2018, es va calar foc a un soterrani de Harlem on es filmava; com a resultat de l'incident el bomber Michael R. Davidson va pedre la vida.
4. A partir d'un pressupost de 26 milions de dòlars, va recaptar, només, 18 milions i mig.

COMENTARI: Portar l'argument 40 anys enrere (l'original era contemporani al moment de la seva escriptura, finals dels 90s) beneficia l'estètica i fomenta la nostàlgia, apel·lant a referents del cinema negre. Em meravella, per exemple, la persecució per carrers plens de cotxes antics. Després, el personatge de l'Edward Norton, el Lionel Essrog, que pateix de la Síndrome de Tourette i de Desordre Obsessiu Compulsiu, pot resultar, més o menys, simpàtic, versemblant. No obstant això, la trama fa una mica de figa perquè no acaba d'encaixar en el context que es retrata i l'embolic familiar al voltant de la Laura Rose, el personatge de la Gugu Mbatha-Raw, el trobo matusser, en realitat, mancat d'interès. Malgrat tot, ha estat un goig mirar-me-la.

EN UN MOT: Enredada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 26 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Méandre" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5752192/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La cambra blanca dels records on la Lisa, interpretada per la Gaia Weiss, rememora passatges de la seva vida i l'accident de la seva filla, encarnada per la Romane Libert.

PITJOR:
- La deriva absurda de l'argument i la barreja poca-solta de temes.

NOTES:
1. Va estrenar-se en la 53a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, l'11 d'octubre del 2020.
2. El director i guionista, en Mathieu Turi, va inspirar-se en el videojoc del Hideo Kojima, "Death Stranding".
3. El guió va escriure's cap el 2015, abans d'estrenar-se "Hostile", el film del 2017 del mateix director.
4. El títol internacional és "Meander".

COMENTARI: La protagonista se'n surt bé i els efectes estan prou aconseguits però la història no té ni solta ni volta. És a dir, sembla que el director hagi volgut combinar un joc de supervivència, en un laberint estúpid, amb un més enllà gestionat per extraterrestres sàdics i li ha quedat un pastitx que no m'acaba de convèncer gaire ni per un costat ni per l'altre. El tros inicial es fa etern i la conversió de l'Adam, el paper del Peter Franzén, en monstre és bastant gratuïta; com, també, ho és la mena de cavitat orgànica enmig dels tubs. M'ha deixat la sensació de presa de pèl.

EN UN MOT: Capriciosa.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 24 de desembre del 2021

SÈRIE: "El Vecino - Temporada 1a" (31 de desembre del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9731222/episodes?season=1

DURADA: 282 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- La fluidesa amb la que el personatge del Quim Gutiérrez, en Javier, deixa anar ximpleries, com "Me'n vaig a Soria, que allà sempre els passen coses"; el gos Ratoni en el paper del Perruedines, esdevé entranyable.

PITJOR:
- La insistència en la crítica a les cases d'aposta és fa molt farragosa; la interpretació del Denis Gómez, que fa del camell Litos, resulta bastant patètica.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic homònima creada el 2004 pel guionista Santiago García i l'il·lustrador Pepo Pérez.
2. Aquesta primera temporada compta amb 10 episodis; el 21 de maig del 2021, va estrenar-se'n una segona de 8 capítols.

COMENTARI: Nivell d'estar per casa, doncs posa èmfasi en assumptes domèstics i quotidians de comèdia de situació ordinària i perquè sembla que rebaixa la veta fantàstica al mínim per estalviar en efectes. Després, el doble triangle amorós queda molt fluix i el context dels participants en la història no s'aguanta gaire. Ni m'ha divertit ni m'ha fet gràcia tot i que reconec que algunes rèpliques són suficientment poca-soltes per arrencar un riure lleu. Amb tot, crec que he perdut el temps. Calia?

EN UN MOT: Galdosa.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 22 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Love Is Love Is Love" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7686376/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El format d'antologia.

PITJOR:
- La descompensació entre els diferents relats, el tercer dura el doble del que duren els altres dos plegats.

NOTES:
1. Està composta per tres capítols, "Two For Dinner", "Sailing Lesson" i "Late Lunch".
2. Havia d'estrenar-se en el Tribeca Film Festival l'abril del 2020 però l'esdeveniment va posposar-se degut a la pandèmia de la COVID-19; finalment, va sortir el 7 de setembre d'aquell any en el Deauville American Film Festival.
3. El segment "Late Lunch" està basat en una experiència personal de la directora, l'Eleanor Coppola; el rodatge es va portar a terme en 8 dies en la mateixa casa on es va celebrar la reunió en la que s'inspira.
4. El títol es completa en pantalla amb "Three Tales".

COMENTARI: Suposo que el gran mèrit de la pel·lícula és aquesta flaire de crònica que desprèn perquè se'm fa difícil trobar gaires al·licients en els relats, més enllà de la naturalitat en la que els actors interpreten els seus personatges. Diria, potser, que l'escena del memorial flaqueja en aquest aspecte doncs, en alguns moments, frega la carrincloneria i l'afectació postissa. Em sap greu, m'ha avorrit.

EN UN MOT: Burgesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Encounter" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12800524/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les reaccions dels nens, en Jay i el Bobby Khan, interpretats pel Lucian-River Chauhan i l'Aditya Geddada, respectivament, a les històries del pare.

PITJOR:
- El desenllaç arrossegat en el que un Malik Khan a la deriva, derrotat, encarnat pel Riz Ahmed, perllonga la detenció sense gaire sentit amb la col·laboració incomprensible del fill.

NOTES:
1. El títol de treball era "Invasion".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme la tardor del 2020 a llocs com Lone Pine i Alabama Hills, a l'estat nord-americà de Califòrnia, o a Los Lunas, en l'estat de New Mexico.
3. El guió original va escriure'l en Joe Barton cap el 2011; una gran referència per a la seva composició fou "A Perfect World", la pel·lícula del 1993 dirigida pel Clint Eastwood.
4. Un dels motius del director, el Michael Pearce, per involucrar-se en el projecte va ser la relació paterno-filial-fraternal que es retrata en el film, doncs li evocava la viscuda personalment amb la seva família.

COMENTARI: El meu retret seria que allò que es presenta com un relat fantàstic ordinari, d'extraterrestres paràsits, de missió heròica en solitari (amb quitxalla), al final, vira cap a un cas de trastorn mental i segrest que proporciona al film una conclusió, igualment, vulgar (però menys espectacular). Malgrat això, no em puc queixar. M'ha atrapat i m'ha entretingut, que era el que comptava.

EN UN MOT: Enganyosa.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "The Unforgivable" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11233960/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la Sandra Bullock, que fa el paper de la Ruth Slater.

PITJOR:
- El rampell destructiu de la Ruth en l'obra del centre social per als sense sostre.

NOTES:
1. Basada en la sèrie britànica de tres episodis emesa el gener del 2009, "Unforgiven", escrita per la Sally Wainwright i dirigida pel David Evans.
2. El rodatge, que havia de durar 2 mesos, va començar el 3 de febrer del 2020 a Vancouver, en la província canadenca de British Columbia, però va interrompre's per culpa de la pandèmia de la COVID-19 el 13 de març; la filmació va reprendre's el 2 de setembre i el 15 d'octubre va enllestir-se.

COMENTARI: La impressió que m'ha deixat ha estat força positiva tot i que trobo cosetes que no m'acaben de convèncer (em pregunto si la versió original anglesa va resoldre-les millor). Per exemple, la poca traça del Blake, encarnat pel Jon Bernthal, a l'hora d'esbombar la situació de la Ruth, tenint en compte les seves pròpies circumstàncies, o l'embogiment dels germans Whelan, a càrrec del Will Pullen i el Tom Guiry, em semblen exageracions que grinyolen bastant. A més, entenc que l'edat de la germaneta, la Neli Kastrinos, sigui fonamental per justificar l'amnèsia i afegir dramatisme a l'assumpte; no obstant, i sense tenir ni idea d'allò que digui la llei en aquest aspecte, dubto moltíssim que el sacrifici de la Ruth, encobrint-la, tingui gaire sentit. He de confessar que la Bullock, paradigma de lletja atractiva, és una debilitat meva; d'aquí la benevolència. En fi, m'ha emocionat.

EN UN MOT: Colobrot.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 16 de desembre del 2021

DOCUMENTAL: "1929, la crise" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6946794/episodes?season=1

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges de l'època i alguns detalls que s'expliquen, com l'aparició de la pràctica de les compres a crèdit durant els anys de bonança, el mite dels suïcidis en el moment de l'enfonsament de la borsa, la naturalesa tèrbola dels negocis del Joseph Patrick Kennedy o la insinuació que la retirada dels fons d'ajuda a Alemanya per part dels americans provocaria l'auge del nazisme.

PITJOR:
- L'epíleg que lliga el 1929 amb el 2008 és molt pobre.

NOTES:
1. L'integren dos capítols, "The Crash" i "The Great Depression".
2. La llavor del treball es remunta a la producció del film del 2008, "Meurtres à l'Empire State Building", del mateix William Karel, per al que necessità material sobre la crisi del 1929.
3. Van caldre 7 mesos per enllestir la feina.

COMENTARI: Resulta força interessant mirar-se fragments de vídeo, imagino, d'arxiu històric, com la intervenció del John Davison Rockefeller, per exemple, o de les protestes proletàries amb trencadissa de finestres de les fàbriques (no tant, el de la marató de ball, al que es dedica massa atenció, trobo). També, entreté bastant escoltar els experts enraonant d'aquell període de dificultats econòmiques, l'Steve Fraser, el Howard Zinn, el Joseph Stiglitz, el Jeff Madrick, el Maury Klein, el Bernard Gazier, l'Elaine Abelson, el Richard Salsman, el Daniel Cohen, el Harold James, l'Amity Shlaes, l'Alfred Grosser, el Marc Kravetz, l'Albert Levy, la Deborah Lizak... La pena, però, és que tot queda una mica enlaire. Pensava que aprendria alguna cosa per prevenir les vicissituds del marc financer en el que vivim (més enllà del trasbals provocat per la COVID-19); no ha estat així. Si més no, he passat l'estona.

EN UN MOT: Aproximatiu.

PAÍS:           FRANÇA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 14 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "News of the World" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6878306/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Els enfrontaments contra la banda del J. G. Almay, els papers interpretats pel Michael Angelo Covino, el Clay James i el Cash Lilley, i contra el Tom Farley, encarnat pel Gabriel Ebert.

PITJOR:
- Les rebequeries de la Johanna Leonberger, el personatge que fa l'Helena Zengel.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2016 escrita per la Paulette Jiles.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme la tardor del 2019 en diferents localitzacions de l'estat nord-americà de New Mexico, com el Bonanza Creek Ranch, el J.W. Eaves Movie Ranch o les rodalies del Camel Rock Casino en el Tesuque Pueblo.

COMENTARI: No sóc gaire de pel·lícules del salvatge oest, cosa per la qual pensava que m'avorriria bastant amb aquesta. No obstant això, i gràcies als dos duels afegits a una mena de cruesa i de sobrietat que desprèn la història, m'he acabat encuriosint pel relat, per la missió, pel viatge emocional de la parella. Tenim alguna escena una mica galdosa, com el retorn de la Johanna a la suposada llar familiar saquejada; però, en general, l'invent es suporta sense gaire esforç. El Tom Hanks, que s'encarrega d'encarnar el capità Jefferson Kyle Kidd, correcte, en la seva línia. Diu que la Zengel no el coneixia d'abans d'aquesta producció, que li sonava del film del 2006, "The Da Vinci Code", dirigit pel Ron Howard. Clar, la nena tenia 11 anys. Un apunt interessant que m'he trobat mentre llegia sobre aquest títol ha estat la referència a la "Dona del tatuatge blau al mentó", l'Olive Ann Oatman, segrestada de petita per una tribu d'indígenes i venuda als mojave d'esclava. Certament, torbadora.

EN UN MOT: Austera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 8 de desembre del 2021

A reveure!

Xifra rodona, he arribat a les 1.000 ressenyes. Què puc dir al respecte? Doncs, que he trigat 2.626 dies o 7 anys i escaig en escriure-les, a una mitjana d'1 cada 2 dies i mig, més o menys (2 dies i 15 hores, concretament). També és cert que les primeres 500 van ser molt més lentes, necessitava 4 dies per cadascuna, mentre que per les segones 500, la cosa ha estat diària, aproximadament (1 dia i 4 hores). D'això, en part, podem culpar la pandèmia del COVID-19.

Curiosament, la millor i la pitjor valoració d'aquestes 1.000 vaig atorgar-les en la primera tongada de 500, entre el 28/09/2014 i el 12/04/2020, que va quedar amb una puntuació mitjana de 58,73/100. I, no obstant, la mitjana de la segona s'eleva al 63,02/100. M'he tornat més moderat i benèvol o més selectiu?

Durant el segon cicle de mig miler, que s'ha allargat entre el 24/04/2020 i el 06/12/2021, m'he empassat 64.592 minuts de material audiovisual, que equivalen, gairebé, a 45 dies d'atenció a la pantalla (sense comptar el temps de redacció de la crítica, sovint, superior a la durada de la pròpia obra). Menció especial en negatiu per "Retrocausality" (https://www.imdb.com/title/tt7535666/), del 2019, dirigida pel Kristian Denver Diaz i el Michael Manus, que va guanyar-se una nota de 15/100. I, en l'altra banda de l'espectre, "Bai She: Yuan qi" (https://www.imdb.com/title/tt9288776/), del mateix any, a càrrec de l'Amp Wong i el Ji Zhao, que va merèixer (sota el meu parer) un flamant 95/100.

I ara, què? Bé, mirarem de prendre'ns-ho amb calma. Ja veurem...

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "No Time to Die" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2382320/

DURADA: 163 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El tobogan magnètic en la fugida dels assaltants del laboratori on l'MI6 desenvolupa el projecte Heracles.
- Les localitzacions.

PITJOR:
- Que donin per mort amb gran pena el protagonista, en la darrera interpretació a càrrec del Daniel Craig, i al final dels títols de crèdit surti un rètol ben gran que digui "JAMES BOND WILL RETURN".
- La presència de la Lashana Lynch, fent de la Nomi, i la peneta que causa la Mathilde, el paper de la Lisa-Dorah Sonnet.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'uns 250 milions de dòlars, va recaptar més de 760 milions.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme des de març fins octubre del 2019 a múltiples llocs, entre els quals, Kalsoy i Trollanes (Illes Faroe), Langvann i Nittedal (Noruega), Gravina in Puglia, Matera, Maratea i Sapri (Itàlia), Port Antonio i Kingston (Jamaica), Londres (Anglaterra) o Escòcia.
3. Van abocar-se més de 30 mil litres de beguda de cola, valorats en 60 mil euros, sobre els carrers de Matera amb la intenció de proporcionar adherència als vehicles per les escenes de persecució.
4. En la careta de la Metro-Goldwyn-Mayer inicial, es veu la frase "Art for Art's Sake" abans de convertir-se en "Ars Gratia Artis".

COMENTARI: Potser m'hauria calgut veure el lliurament anterior de la sèrie, "Spectre", la pel·lícula del 2015 dirigida pel Sam Mendes, perquè aquest m'ha provocat la sensació de segona part. Per exemple, la relació de l'Agent 007 amb la Madeleine Swann, encarnada en la Léa Seydoux, ha estat una sorpresa (no necessàriament agradable). Tampoc és que la manca de context hagi importat massa. Trobo que la proposta està a l'altura de la franquícia, amb les seves corredisses, la sofisticació, els trets i explosions, els mastegots, les femelles espectaculars, tot plegat sense gaire solta ni volta, un pèl barroer. Per això no vaig veure el capítol previ, per desgana; n'estic una mica tip d'aquesta repetició infinita (encara que vagin incloent petits matisos que no fan més que espatllar el personatge). I, evidentment, seguiran explotant la veta si van doblant la inversió a cada nova edició. En fi, el film resulta majestuós, no es pot negar. Però petites foteses rebaixen la impressió global que em desperta, com la poca traça dels enemics del Bond, no n'encerten ni una, els malparits! No em queda clar la producció de nanobots en piscines o la motivació final del Lyutsifer Safin, el malvat que interpreta el Rami Malek, o per què aquest és immune a les bales que li dispara la nena. Per reblar el clau, malgrat el Grammy Award per la Best Song Written for Visual Media, tros de merda de Billie Eilish! Apa...

EN UN MOT: Comiat?

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 5 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Celle que vous croyez" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7552686/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La manera de copsar el tarannà obsessiu d'una dona desesperada (imagino), en el personatge de la Claire Millaud.

PITJOR:
- L'intercanvi inicial de missatges entre la Claire Millaud i l'Alex Chelly, interpretats per la Juliette Binoche i el François Civil, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Who You Think I Am".
2. Basada en la novel·la homònima del 2016 escrita per la Camille Laurens.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 5 milions i mig d'euros, va recaptar uns 3 milions.
4. Els guionistes, la Julie Peyr i en Safy Nebbou -aquest darrer, també, director de la pel·lícula-, van col·laborar durant més d'un any comunicant-se en remot mitjançant Skype i WhatsApp.
5. Durant el procés d'adaptació de la novel·la de la Camille Laurens, en Safy Nebbou va patir una experiència similar a la que s'hi descriu, doncs, al llarg de 3 mesos va estar interactuant digitalment amb algú que utilitzava una identitat falsa.

COMENTARI: Els primers 40 minuts m'han avorrit molt; presenciar converses virtuals privades, sobretot, a partir de text resulta una penitència. Per altra banda, m'ensumava un desenllaç d'exposició pública i vergonya, cosa que em provocava certa angoixa; per exemple, quan la Claire es masturba dins el cotxe. D'alguna manera, no obstant, la trama s'allunya d'aquest vessant de risc social i vira cap a un territori més personal, emocional. Aleshores, els dos (tres) girs d'argument són d'agrair; la ficció que composa la protagonista i que li fa llegir a la seva psicòloga, encarnada per la Nicole Garcia, em sobra. Al capdavall, però, ha estat l'encís de la Binoche, als seus 55 anys (en el moment de la filmació) el que m'ha mantingut enganxat a la pantalla.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 4 de desembre del 2021

ÒPERA: "La Traviata de Giuseppe Verdi i Francesco Maria Piave - Antonio Pappano - Renée Fleming/Joseph Calleja/Thomas Hampson" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2651516/

DURADA: 133 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'obertura instrumental, la melodia de "Amami Alfredo" del segon acte.
- Òbviament, el duet "Libiamo ne' lieti calici", entre l'Alfredo Germont i la Violetta Valéry, del 1r acte.
- També, del 1r acte, el "Un dì felice eterea" de l'Alfredo, que es repeteix en el "Ah fors'è lui" de la Violetta.

PITJOR:
- Els refilets anteriors al "Sempre libera deggi'io folleggiar" de la Renée Fleming.
- El Joseph Calleja sembla un bavós quan s'acosta a la soprano i la petoneja grapejant-la.
- Piquillo, el torero de Biscaia.

NOTES:
1. L'òpera, composta el 1852 i que s'inspira en la novel·la del 1848, "La Dame aux Camélias", escrita per l'Alexandre Dumas (fill), va interpretar-se per primer cop (sense èxit) el 6 de març del 1853 a La Fenice de Venècia.
2. Aquesta funció fou enregistrada a The Royal Opera House (ROH) del districte londinenc de Covent Garden en juny del 2009.

COMENTARI: He intentat familiaritzar-me amb l'obra escoltant-la vàries vegades però, més enllà dels fragments més cèlebres, no aconsegueixo apreciar la grandesa de la composició, la bondat que expliquen els entesos. Culpa meva, evidentment; no en tinc ni idea, de música. A l'escenari, a més, el drama amorós no me l'acabo de creure. És a dir, sobre el paper, en la sinopsi, la història feia més patxoca; cantada es dilueix. I, en relació a aquesta representació concreta dirigida per Sir Richard Eyre, no m'agraden els intèrprets; és quelcom visceral. Potser, hauria d'examinar altres versions...

EN UN MOT: Acceptable.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Luànshì zhii dìng qín jiàn" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13841546/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cruesa dels assassinats de nens i embarassades.

PITJOR:
- L'abús de la càmera lenta i uns efectes visuals molt matussers.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Emperor's Sword".
2. Durant la majoria dels crèdits, apareix un quadre en una cantonada on es veuen imatges del procés de composició de diferents escenes.

COMENTARI: Imagino que els directors, en Chen Hao-nan i el Zhang Ying-li, van escarrassar-se en dissenyar uns enquadraments dinàmics i insòlits per tal de dotar el relat d'un ritme trepidant i una estètica sofisticada. Però, la veritat és que tant canvi sobtat atabala. A més, en aquest cas, l'acció ho espatlla tot. Per exemple, en la lluita a la fonda, el cuiner es protegeix amb una plafó de tela contra espases. Quina beneiteria és aquesta? O el despropòsit del duel final, amb aturades de l'acció ridícules en mig d'una ganyota. De debó? Pel que fa a l'argument no puc dir gaire, desconec el rerefons històric (si és que existeix, ho suposo); m'ha avorrit sobiranament. També, no sé què m'esperava. Enfrontaments, coreografies d'arts marcials, escenaris, ni fred ni calor. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           XINA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 2 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Ron's Gone Wrong" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7504818/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La crisi d'asma del Barney Pudowski, a qui posa veu el Jack Dylan Grazer, quan el Ron, el paper del Zach Galifianakis, l'arrossega fora del bosc per tal que la gent el pugui auxiliar.

PITJOR:
- L'estúpid concepte que assimila allò imprevisible amb diversió; a mi em sembla que la resposta de les màquines (i de tothom) ha de ser consistent i fiable.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, surt un rètol que diu "Brought to you from our living rooms, kitchens and cupboards across the world"; doncs, la producció fou portada a terme en remot per culpa de la pandèmia de la COVID-19.
2. Al principi dels crèdits, es simula un error de sistema on apareixen els missatges "Your device is not responding", "> Hold down the Power button for several seconds or press the Restart Button, then insert registered name", "> If restart is unsuccessful, please connect to the Bubble Network" i "> Critical Error: BFF4LYF3YO_".

COMENTARI: No és gaire enginyosa ni original; un altre cop, el tema de l'obsessió per la tecnologia i la superficialitat de les generacions actuals, la paròdia del model Apple, l'enaltiment de les relacions humanes i de l'amistat de manera buida, un robot espatllat que es converteix en humà... Com si per ser persona s'hagués d'estar malament. Certament, m'ha entretingut, malgrat l'argument i la resolució barroera. Però em pregunto el per què d'aquesta mena d'estètica de 8 bits dels 80s i el so del mòdem; no lliga amb la resta de context. En fi, serà oblidada ràpid.

EN UN MOT: Redundant.

PAÍS:           EUA, GB, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 1 de desembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Red Notice" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7991608/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'empait dels guardes del Museo Nazionale di Castel Sant'Angelo al Nolan Booth, en la bastida.

PITJOR:
- El Dwayne Johnson i la Gal Gadot, que fan bastant de fàstic, plegats i separats; de fet, el trio sencer, amb el Ryan Reynolds, repel·lent.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, se sent la veu de la Gal Gadot, que interpreta el paper de la Sarah Black, dient "Don't miss me too much! Ta ta!".
2. Els actors dels tres rols principals, el Ryan Reynolds, el Dwayne Johnson i la Gal Gadot, van ser remunerats amb 20 milions de dòlars cadascun per protagonitzar la pel·lícula mentre que el Rawson Marshall Thurber va percebre 10 milions per escriure-la i dirigir-la.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 200 milions de dòlars va recaptar un 450 milions.
4. El rodatge va iniciar-se en gener del 2020 a Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia, però va interrompre's per culpa de la COVID-19 en març; aleshores, va reprendre's en setembre per acabar en novembre d'aquell mateix any; entre les localitzacions s'inclouen Roma, Sardenya, París, Cairo, Bali, les Illes Caiman o València.
5. Es converteix en un dels primers films en aprofitar la tècnica de la first-person view (FPV) per enregistrar imatges des d'un aparell volador; en aquest cas, pilotat pel Johnny Schaer.

COMENTARI: M'ha arribat una lleugera flaire de "Rupan Sansei", el manga creat pel Kazuhiko Kato i publicat per primer cop el 1967; sobretot, pel personatge femení roí de la Fujiko Mine. Òbviament, també s'aprecia el toc de "Raiders of the Lost Ark", la divertida aventura del 1981 dirigida per l'Steven Spielberg que ha esdevingut un clàssic i referent del gènere. I, potser, un polsim de la franquícia creada el 1966 pel Bruce Bernard Geller, "Mission: Impossible". Tot plegat, al capdavall, deixa la impressió d'imitació. És a dir, es nota que s'hi han esmerçat recursos en efectes especials (encara que el brau valencià no queda gaire natural, per exemple), en els diversos escenaris i en l'enregistrament d'escenes d'acció. Mes el conjunt fa una mica de figa. Per altra banda, almeny, entreté que ja és molt... i la Ritu Arya no està gens malament.

EN UN MOT: Xurro.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 30 de novembre del 2021

CURTMETRATGE: "Kyoikusenga Ubasuteyama" (1925)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0419902/

DURADA: 18 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dos trencaclosques plantejats; alguns escenaris, més o menys, elaborats.

PITJOR:
- El moviment dels ninots es veu molt bàsic.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix, també, com "Mt. Ubasute" o "Ubasuteyama".
2. D'acord a la biografia escrita per la Kazuko Miyamoto de l'autora, la Sanae Yamamoto, va trigar-se un any i mig en enllestir la producció i s'en van vendre vora 100 còpies de l'obra.
3. Ubasute (abandonament d'una dona vella) o oyasute (en genèric, abandó de qualsevol parent) es refereix a una pràctica de caire llegendari amb influència budista que consistia en dur un ancià o malalt a una muntanya o lloc remot i deixar-lo en aquell indret per a que morís.

COMENTARI: Em resulta molt difícil d'avaluar peces tant incipients. En primer lloc, perquè no sé com tenir en compte la limitació tècnica de l'època. Cal considerar que el primer curt d'animació japonès del que es té constància és de començaments del 1917: o bé "Dekobou shin gachou meian no shippai", de l'Outen Shimokawa, o bé "Hanawa Hekonai meitou no maki", del Junnichi Kouuchi. En segon lloc, perquè imagino que la pròpia exigència dels artistes a l'hora de presentar un producte a l'altura de la qualitat del moment o superior es devia veure afectada per la manca de referències. De manera que només puc guiar-me per sensacions. I les que tinc amb aquest títol són de conformisme. Trobo que, independentment del context creatiu, no està prou treballat. Tot i així, em sembla positiu haver-lo vist; calia.

EN UN MOT: Precursor.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Watashi o Kuitomete" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13332890/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat que li envia la Satsuki, l'amiga, encarnada per l'Ai Hashimoto, a la Mitsuko.

PITJOR:
- La seqüència de pànic a l'avió quan sona el senzill "Kimi wa Tennen Shoku", compost per l'Eiichi Ohtaki amb lletra del Takashi Matsumoto, de l'àlbum del 1981, "A Long Vacation", mentre es veuen kanas de plàstic surant a l'aire.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima de la Risa Wataya publicada en 2017.
2. El títol internacional és "Hold Me Back".
3. Durant el primer minut dels títols de crèdit, se senten el Kento Hayashi i la Rena Nounen, que interpreten el Tada-kun i la Mitsuko Kuroda respectivament, cantant un fragment de "Kimi wa Tennen Shoku" sobre el soroll d'ambient d'un avió en marxa.

COMENTARI: Em sap greu, no. Se suposa que la protagonista ha de semblar bufona i entranyable, graciosa, però a mi m'ha acabat la paciència amb les seves ximpleries. Apa, a la merda amb les neures! La trobo farcida de situacions mundanes d'interès ínfim narrades, a més, de manera monòtona, que la converteixen en una història pesada i avorrida. En alguns moments, frega la ridiculesa més vulgar i la carrincloneria; per exemple, amb l'estupidesa del Carter, el paper que fa el Takuya Wakabayashi. Em pregunto a quin perfil d'espectador va dirigida aquesta castanya. No és el meu, segur. Buaaah! Temps perdut.

EN UN MOT: Neuròtica.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 27 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Gemini Man" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1025100/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de persecució amb les motocicletes pels carrers de la ciutat colombiana de Cartagena de Indias.

PITJOR:
- La feblesa emocional del Jackson Brogan, el personatge construït digitalment prenent de referència els moviments del Victor Hugo i una imatge del Will Smith rejovenit.

NOTES:
1. Originalment, fou concebuda en 1997 pel co-guionista, en Darren Lemke; aleshores, el departament d'efectes especials de la Disney anomenat The Secret Lab va desenvolupar un curtmetratge de prova, "Human Face Project", amb el que pretenia assajar la tècnica de manipular l'aspecte d'un actor per mostrar-lo jove.
2. El rodatge es va portar a terme entre febrer i maig del 2018 a Cartagena (Colòmbia), Budapest (Hongria), Glennville, Savannah, Pembroke i Buttermilk Sound (estat nord-americà de Georgia), Liège (Bèlgica) i Nova York.
3. Fou un fracàs comercial en recaptar, només, 173 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 138 milions.

COMENTARI: Els retocs facials digitals per simular els clons fan el fet; diria, fins i tot, que l'aparença aconseguida frega l'excel·lència. Malauradament, alguns dels altres efectes visuals que utilitza el film queden una mica artificials; em refereixo, per exemple, a allò que envolta l'espècimen repetit infant. La història comença bé, amb tensió, ritme, acció. Però, aleshores, la rèplica es presenta com una figa tova i l'invent es desinfla. La Mary Elizabeth Winstead, que encarna la Danny Zakarewski, també desapareix. Al final, l'assumpte dels clons em sona un pèl ridícul i la justificació de la situació, matussera; raó per la que, imagino, no m'ha atrapat.

EN UN MOT: Simplista.

PAÍS:           XINA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Finch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3420504/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La pira funerària que prepara el Jeff, a qui posa veu i moviment el Caleb Landry Jones, quan el Finch Weinberg, el personatge interpretat pel Tom Hanks, traspassa.

PITJOR:
- Les reaccions massa humanes de l'androide.

NOTES:
1. L'octubre del 2017, va anunciar-se amb el títol de "BIOS".
2. En desembre d'aquell mateix any, va aparèixer en The Black List, l'enquesta sobre guions no produïts gestionada pel Franklin Leonard.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre febrer i maig del 2019 a Albuquerque, Santa Fe, Los Lunas, Socorro, la formació rocosa de Shiprock i el White Sands National Monument, a New Mexico.

COMENTARI: Trobo correcta l'ambientació de distòpia, les tempestes, la devastació del paisatge urbà, l'abandó; i la feina del Tom Hanks, acceptable. La proposta, però, repeteix quadres molt explotats sense oferir cap incentiu gaire genuí. Si de cas, el fet que la finalitat del robot sigui tenir cura del Goodyear, el personatge caní encarnat per un gos anomenat Seamus. No entenc com és que un projecte tant ordinari va tirar-se endavant. M'he clapat.

EN UN MOT: Similar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 de novembre del 2021

DOCUMENTAL: "Jagged" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14911244/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'artista canta la cançó "Ablaze", del seu novè àlbum, "Such Pretty Forks in the Road", amb la seva filla en braços.

PITJOR:
- Un fragment en el que una colla d'imitadores asiàtiques precedeix la presentació de la cantant en un concert.

NOTES:
1. Al principi dels crèdits, surten uns rètols que diuen "Jagged Little Pill is the second best-selling album by a female artist and the 12th best-selling album ever", "It has sold more than 33 million copies globally", "So far, Alanis has won seven Grammy Awards and 13 Juno Awards", "She has sold more than 75 million records worldwide" i "The Jagged Little Pill Broadway musical received 15 Tony nominations"; el títol inicial apareix passats 6 minuts del començament.
2. Forma part d'una sèrie de 6 documentals sobre temes musicals creada pel Bill Simmons i emesa per l'HBO anomenada "Music Box".
3. El 14 de setembre, l'endemà de l'estrena de la peça en la 46a edició del Toronto International Film Festival, es va fer pública una nota de l'Alanis Morissette en la que expressava el seu descontentament en relació al to i a la manca de veracitat d'elements de l'obra alhora que es justificava per no participar en la seva promoció.

COMENTARI: L'esclat de popularitat de la canadenca em va enxampar grandet però reconec haver quedat seduït per la seva aparença natural i el missatge cru de les seves cançons (que parlaven de fer mamades al cinema, per exemple). Tampoc vaig escoltar totes les d'aquella col·lecció, ni cap de les d'altres àlbums posteriors. Recordo, no obstant, enamorar-me molt d'ella amb "Head over Feet"; per cert, sona en els títols de crèdit d'aquest documental. En fi, ha estat un recordatori i, malgrat que en algun moment se m'ha fet una mica pesat per la manca d'al·licients, m'ha agradat tornar-la a veure i escoltar els tres o quatre èxits que vaig gaudir aleshores. La part més xocant, sense dubte, la de les històries tèrboles de l'adolescència.

EN UN MOT: Convencional.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 25 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Black Friday" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11649338/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- Les frases de l'ós Dour Dennis; el soroll que emeten amb la mandíbula els individus infectats i convertits.

PITJOR:
- La caricatura patètica del context corporatiu de la botiga; el suïcidi poca-solta del Jonathan, interpretat pel Bruce Campbell; aquest, alhora, fa de co-productor.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre mitjans de novembre i mitjans de desembre del 2020 en el que havia estat un Babies R' Us, a North Attleboro, una població de l'estat nord-americà de Massachusetts.
2. El mateix guionista, l'Andy Greskoviak, treballà en grans superfícies comercials durant 10 anys.

COMENTARI: No aporta res original ni de qualitat, barreja de zombis amb éssers invasors de l'espai. A més, a base de xerrameca carrinclona i peculiaritats laborals ridícules aconsegueix diluir qualsevol bri de comèdia que la situació proposada pogués suggerir. Bàsicament, avorreix. M'ha sorprès, però, esbrinar que l'actriu que encarna la Marnie, la Ivana Baquero, és nascuda a Barcelona i porta fent pel·lícules des del 2004. Déu n'hi do! No la tenia controlada.

EN UN MOT: Deplorable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Bliss" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10333426/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La persistència de la filla, l'Emily Wittle, interpretada per la Nesta Cooper.

PITJOR:
- El primer terç de la història es fa molt pesat i l'exhibicionisme de la Isabel Clemens, encarnada en la Salma Hayek, m'ha semblat força carregós.

NOTES:
1. El gruix del rodatge, que va començar en juny del 2019, es va portar a terme a Los Angeles, la ciutat croata d'Split i l'illa del sud de Croàcia, Lopud.
2. El director, en Mike Cahill, va lligar la participació de l'Owen Wilson i la Salma Hayek abans que aquests llegissin llurs papers; la primera trobada dels tres fou a casa de l'actriu  que va preparar al seu company de repartiment uns Chiles rellenos de guacamole.

COMENTARI: He arribat a creure que el que estava mirant era una presa de pèl bastant ximple i que esdevindria una tortura completar-ne el visionat, cap els quaranta minuts de pel·lícula. Quan m'ha quedat clar que la història era la crònica d'una addició, no obstant, la meva perspectiva ha canviat bastant. M'és impossible saber-ho perquè mai he pres drogues de les que s'insinuen en el film. Però m'ensumo que la realitat que deuen modelar serà propera a la que es mostra que viu el protagonista. El vessant dramàtic, bé; la resta, així així.

EN UN MOT: Delusòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 20 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Ava" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8784956/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La fragilitat emocional de l'Ava Faulkner, el paper que fa la Jessica Chastain.

PITJOR:
- El paperot i la interpretació galdosa del Lonnie Rashid Lynn, que encarna el Michael.

NOTES:
1. El títol durant el seu desenvolupament era "Eve".
2. El rodatge es va portar a terme entre el 19 de setembre i el 30 d'octubre del 2018 a The Commonwealth of Massachusetts.
3. En Matthew Joseph Newton, que figura com guionista, va ser substituït pel Tate Taylor en la direcció arran d'uns episodis de violència domèstica protagonitzats pel primer.

COMENTARI: La veig mal resolta; el duel final entre l'Ava Faulkner i el Simon, el personatge encarnat pel Colin Farrell, em sembla un fiasco absolut en el seu conjunt. I l'argument que precedeix aquest desenllaç figa no passa de vulgar, d'ordinari, de presentar-se com el mateix plantejament de sempre dins del gènere recurrent de mercenaris o assassins a sou. I, no obstant això, la feina de la Chastain l'he trobada prou convincent, malgrat l'estranya manera de córrer de la dona. M'ha agradat, també, l'aportació dels iaios, el John Malkovich, en el seu rol d'en Duke, i la Geena Davis, en el de la Bobbi. Resum: una mica, el que m'esperava.

EN UN MOT: Previsible.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 de novembre del 2021

SÈRIE: "Maniac" (21 de setembre del 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5580146/episodes?season=1

DURADA: 380 minuts (Crèdits: 30 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació, que fa farum de 80s futuristes; amb elements com els robots recollidors d'excrements; l'accident de les germanes Landsberg, l'Annie i l'Ellie, interpretades per l'Emma Stone i la Julia Garner, respectivament.

PITJOR:
- Algunes situacions es fan molt pesades, com la del capítol 4t, "Furs by Sebastian", o la història dels elfs de l'episodi 8è, "The Lake of the Clouds"; tampoc resulten gaire agradables els fragments de dicció pèssima del personatge del Jonah Hill, l'Owen Milgrim.  

NOTES:
1. Inspirada en la sèrie noruega homònima creada per l'Espen PA Lervaag, el Håakon Bast Mossige, el Kjetil Indregard i l'Ole Marius Araldsen, emesa en 2015.
2. Després de començats els crèdits del 10è episodi, el darrer, apareixen un gos i un falcó sobre un robot escombraire avançant per una carretera.
3. Va ser enregistrada entre agost i novembre del 2017 a llocs com la ciutat de Nova York o Valley Stream.
4. Al final dels crèdits, amb el logo de Paramount Television, se sent el Jonah Hill dient "Annie, I'm a hawk!", un bocí extret del 8è capítol.

COMENTARI: L'inici m'ha engrescat força per la flaire arcaica del plantejament, doncs, el tema clàssic de l'experiment psicològic amb drogues em venia de gust. El problema ha estat, però, que la proposta no ha acabat de culminar en res original ni emocionant ni espectacular ni, tant sols, suggeridor o entretingut. Estèticament, m'ha fet el pes, prou. I, no obstant això, trobo que es queda una mica curta de tot, de trama, de comèdia, de drama, d'èpica, de joc romàntic, i, malauradament, arriba a avorrir.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 16 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "The Commuter" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1590193/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- Les peripècies dins, sobre i sota el tren i el descarrilament.

PITJOR:
- El moment de confessió coral a l'estil de l'obra del Félix Lope de Vega y Carpio, "Fuenteovejuna".

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la simulació del mapa d'una xarxa de transport.
2. A partir d'un pressupost de 30 milions de dòlars, va recaptar 120 milions.
3. El rodatge es va portar a terme entre l'estiu i la tardor del 2016, principalment, als Pinewood Studios del comtat anglès de Buckinghamshire i a la ciutat de Nova York; només van utilitzar un vagó i mig per filmar l'acció.

COMENTARI: Sembla que els dolents es prenen una mica massa molèsties per carregar-se un testimoni; és a dir, la trama peca d'enrevessada. Total, al final, estan disposats a liquidar tots els viatgers. No obstant això, l'acció, la intriga, el mateix personatge entranyable que interpreta el Liam Neeson, en Michael MacCauley, l'espectacularitat d'alguns plans i tota la pesca compensen el bri de confusió que provoca un argument acomodat de manera forçada. Trobo el desenllaç un pèl decebedor però m'ho he passat bé, m'ha divertit força.

EN UN MOT: Efectista.

PAÍS:           EUA, GB, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Destination Wedding" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6987770/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'encís de la Winona Ryder, que interpreta la Lindsay.

PITJOR:
- La monotonia i la manca d'expressivitat en el parlar del Frank, encarnat pel Keanu Reeves.

NOTES:
1. En els crèdits, la pel·lícula s'anomena "Destination Wedding or A Narcissist Can't Die Because Then the Entire World Would End".
2. El rodatge es va portar a terme en 10 dies l'estiu del 2017 a El Paso de Robles, en el comtat de San Luis Obispo de l'estat nord-americà de Califòrnia.
3. El terme anglosaxó destination wedding es refereix a una cerimònia de casament celebrada en un indret d'esbargiment on els convidats gaudeixen de diferents activitats recreatives i, sovint, han de pernoctar.

COMENTARI: Simple i directa, no decep ni emociona, que ja és el que m'esperava. He de reconèixer que m'ha costat bastant seguir els diàlegs (al final, he hagut de menester subtítols). Raó per la qual, probablement, les rèpliques que intentaven ser còmiques o enginyoses no m'ho han semblat tant. Tampoc el clímax, l'escena del coit al turó; m'ha fet poca gràcia. En algun moment, a més, les reaccions, ganyotes, cauen un pèl forçades, com precipitades. En resum, un passatemps lleuger d'exigència minsa.

EN UN MOT: Concisa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Atomic Blonde" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2406566/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'operació per traslladar l'Spyglass, interpretat per l'Eddie Marsan.

PITJOR:
- Uns combats cos a cos poc versemblants, la Theron es veu massa seca.

NOTES:
1. Basada en la novel·la gràfica publicada el 2012, "The Coldest City", de l'Antony Johnston i el Sam Hart; la productora del film, Denver & Delilah Productions, fundada per la protagonista, la Charlize Theron, rebé un estudi sobre la mateixa abans de la seva comercialització.
2. A partir d'un pressupost de 30 milions de dòlars, va recaptar uns 100 milions, aproximadament; es podrien estar desenvolupant una seqüela i una tercera pel·lícula sobre el mateix personatge principal de la Lorraine Broughton.
3. El gruix del rodatge, que va començar el 22 de novembre del 2015, va portar-se a terme a Budapest, Hongria, i a Berlín, Alemanya.

COMENTARI: Puc empassar-me l'ambientació fàcilment doncs mai no he estat en la capital alemanya ni en cap territori soviètic o exsoviètic. També trobo bastant suggeridora l'ambigüitat dels agents, sobretot, la del David Percival, encarnat pel James McAvoy, i la insinuació d'una situació inestable entre els blocs en dates properes a la caiguda del mur de Berlín. Em grinyola, però, l'argument confús; potser, perquè no l'he entès o perquè no m'ha acabat d'interessar gaire. La Lorraine Broughton no provoca cap impressió de diligència, no sedueix, els seus posats queden una mica patètics i l'escena lèsbica em sembla molt gratuïta, innecessària. Tot plegat, no sé, amb prou feines, passable.

EN UN MOT: Freda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 de novembre del 2021

CURTMETRATGE: "Mémorable" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10499942/

DURADA: 12 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estima persistent del Louis per la Michelle, interpretats per l'André Wilms i la Dominique Reymond, respectivament.

PITJOR:
- Els tocs de Vincent van Gogh; no sóc cap expert però em sembla que la malaltia mental que patí l'holandès no té relació amb l'Alzheimer.

NOTES:
1. El director, en Bruno Collet, va inspirar-se en veure els autoretrats d'en William Utermohlen, un pintor nord-americà que va patir la malaltia d'Alzheimer.
2. Li van ser atorgats el Cristal du court métrage, el Prix du public i el Prix du jury junior en la 43a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.

COMENTARI: Una altra il·lustració de la tragèdia desesperadora que representa qualsevol degeneració mental, aquí, amb un petit matís artístic. Destacaria, potser, el moment de semilucidesa del malalt quan confon l'assecador de cabells amb un revòlver i intenta fúmer-se un tret al cap; el suïcidi, l'única sortida fins que trobin la cura. Pobra dona!

EN UN MOT: Trist.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dot and the Kangaroo" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0274470/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons compostes pel Bob Young amb lletres del John Palmer i la Marion Von Alderstein.

PITJOR:
- La sincronització entre l'animació i les imatges reals, enregistrades entre les Jenolan Caves i la Warragamba Dam Catchment Area de les Blue Mountains, al New South Wales australià.

NOTES:
1. Basada en la novel·la infantil homònima escrita per l'Ethel Charlotte Pedley i publicada de manera pòstuma en 1899.
2. Va comptar amb un pressupost de 250 mil dòlars australians; dues terceres parts dels quals van ser aportades per l'Australian Film Commission.
3. Al principi, apareix la dedicatòria que l'autora del llibre original va incloure en la seva obra: "To the CHILDREN OF AUSTRALIA In the hope of enlisting their sympathies for the many Beautiful (amiable) and frolicsome creatures of their <fair> land; Whose extinction, through ruthless destruction, is being surely accomplished".
4. Les 8 seqüeles que van succeir-la son: "Around the World with Dot", del 1981, "Dot and the Bunny", del 1983, "Dot and the Koala", del 1985, "Dot and Keeto", del 1986, "Dot and the Whale", del 1986, "Dot and the Smugglers", del 1987, "Dot Goes to Hollywood", del 1987, i "Dot in Space", del 1994, totes dirigides pel Yoram Jerzy Gross.

COMENTARI: Està bé com a rondalla, la nena i la cangura, a qui presten les seves veus la Barbara Frawley i la Joan Bruce, respectivament, es fan entranyables. No obstant això, el relat queda bastant pobre; trist, també, durant l'episodi dels indígenes i els seus dingos violents. A més, gasta una estètica i, en general, una factura destraleres amb avarícia. Visualment, un nyap.

EN UN MOT: Experimental.

PAÍS:           AUSTRÀLIA, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 9 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Ich bin dein Mensch" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13087796/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El comportament madur i capaç del robot, interpretat pel Dan Stevens.

PITJOR:
- La conclusió final de l'Alma, que desaconsella l'adopció de robots com a parella pels humans.

NOTES:
1. El títol internacional és "I'm Your Man".
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme a la capital alemanya, Berlín, entre el 4 d'agost i el 4 de setembre del 2020.
3. Està basada en el relat homònim de l'Emma Braslavsky.
4. Li va ser atorgat el Silberner Bär für die Beste Schauspielerische Leistung in einer Hauptrolle a la Maren Eggert, que fa el paper de l'Alma, en la 71a edició del Internationale Filmfestspiele Berlin.

COMENTARI: He de reconèixer que l'actitud de la protagonista m'ha semblat bastant molesta, molt poc racional i impròpia d'algú amb certa formació acadèmica, encara que es pretenguin justificar les seves rebequeries amb la frustració, l'angoixa provocada per un situació familiar sense esperança i la insatisfacció personal. En aquest sentit, no entenc la tria d'una dona escèptica o contrària a allò que es desitja investigar per un experiment suposadament transcendent. A part d'això, bé. El film convida a reflexionar sobre l'amor, les relacions humanes, la felicitat... En tot cas, se m'ha fet un pèl llarga.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 8 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Kate" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7737528/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La massacre que perpetra la Kate, interpretada per la Mary Elizabeth Winstead, en el Black Lizard.

PITJOR:
- El desenllaç, la pretesa adopció de l'Ani per part del Varrick, els personatges a càrrec de la Miku Martineau i el Woody Harrelson, respectivament, i l'assalt barroer del final, excepte pel duel amb katanes entre el Kijima i el Renji, els papers del Jun Kunimura i del Tadanobu Asano, d'una i de l'altra banda.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va portar-se a terme entre el 16 de setembre i el 29 de novembre del 2019, fonamentalment, a Tailàndia, el Japó i Los Angeles.
2. Va comptar amb un pressupost de 25 milions de dòlars.
3. El director, en Cedric Nicolas-Troyan, va trobar el grup Band-Maid a través d'Internet; l'Ani és segrestada per la Kate durant un concert (fictici) d'aquesta formació.

COMENTARI: Fins just abans de l'enfrontament amb el Jojima, encarnat pel Miyavi, he xalat bastant amb l'acció, els escenaris, l'ambientació, les batusses. A partir d'aleshores, Jojima inclòs, l'assumpte es desinfla un xic. I, després, quan es descobreix la trama, decep considerablement; si més no, jo veig un complot un pèl forçat per acomodar un desenvolupament ordinari, habitual. Però, pel que fa a l'estètica i el plantejament, la impressió que m'ha deixat és força positiva. Millor, doncs, no donar-li més voltes i assaborir el goig.

EN UN MOT: Familiar.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 7 de novembre del 2021

MONÒLEG: "Dan Soder: Son of a Gary" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11265724/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sons onomatopeics, com el del pet tímid, l'ampolla de sabó líquid o el de la impressora antiga.

PITJOR:
- El tros del pèl al menjar, el dels nens cridant en viatges d'avió, la història de la foto d'Internet impresa.

NOTES:
1. Fou enregistrat a The Bowery Ballroom de Nova York l'octubre del 2019.
2. Cap el final dels títols de crèdit, surt la nota "Thanks Mom, Dad, Michelle, Aunt Karen, and Nana. And thanks to all of the comics I've met along the way".
3. L'autor havia considerat anomenar l'espectacle "Buttmunch", però la cadena, Home Box Office, no va acceptar-ho.

COMENTARI: Ni fa cap gràcia ni estimula ni entreté ni tan sols ofèn, m'ha semblat un discurs molt poc interessant. A més, el paio no gasta gaire carisma, per no dir gens; com per allunyar-se d'ell per no haver d'escoltar les seves imbecil·litats. Em sap greu, temps perdut.

EN UN MOT: Feble.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Meet John Doe" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0033891/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del Long John Willoughby explicant el seu somni a l'Ann Mitchell, malgrat sigui ximple i irrellevant, pel detall de les natjades.

PITJOR:
- L'enfrontament estèril del Long John Willoughby amb el D.B. Norton, encarnats pel Gary Cooper i l'Edward Arnold, respectivament; doncs, trobo que espatlla el desenllaç (no m'estranya que es provessin 5 finals diferents).

NOTES:
1. En 1969, va convertir-se en domini públic en els EUA.
2. El guió va derivar-se d'una proposta anomenada "The Life and Death of John Doe" que van compondre entre el Richard Edward Connell Jr. i el Robert Presnell, Sr., inspirada en el relat del 1922, "A Reputation", escrit pel primer i publicat en The Century Magazine.
3. El Tinnu Anand va dirigir una revisió en hindi titulada "Main Azaad Hoon" que fou estrenada el 1989.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre del 1940 a Califòrnia.
5. El nom John Doe, en masculí, o Jane Doe, en femení, s'utilitza en alguns àmbits per identificar subjectes desconeguts o de qui es vol amagar la identitat.

COMENTARI: L'assumpte dels lobbies, els mitjans de comunicació manipuladors i el messies per accident amb certa consciència m'ha fet una mica de mandra, la veritat. La xurma carrinclona, també. Però els protagonistes, tant en Gary Cooper com la Barbara Stanwyck, omplen la pantalla amb la seva presència. La dona, fins i tot, surt bufona (mai m'ho havia semblat; potser, condicionat pel fet de veure-la vella interpretant el seu paper de la Constance Colby en la sèrie dels 80s creada pel Richard i l'Esther Shapiro, "Dynasty"). Al capdavall, suposo, m'he de quedar amb el missatge de foment de l'empatia i la bona voluntat per lluitar contra el prejudici, la hostilitat i la crispació de la gent. Vigent?

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 6 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "Half Brothers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10515926/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La gimcana i els trencaclosques, com el d'esquarterar un pastís en 8 porcions fent 3 talls.
- La tírria que expressa el Renato cap els ianquis.

PITJOR:
- La histèria del Renato, el paper a càrrec del Luis Gerardo Méndez, i les disputes ximples amb l'Asher, encarnat pel Connor Del Rio.
- L'escena inicial del vol de l'avió teledirigit pels carrers de San Miguel de Allende, la ciutat de l'estat mexicà de Guanajuato.
- La mesquinesa de l'assistent de l'aeroport, a càrrec de la Jwaundace Candece.

NOTES:
1. El mateix Luis Gerardo Méndez, que fa de productor executiu, també, fou qui sol·licità la participació del Luke Greenfield com a director del film.
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es mostren fotografies dels protagonistes i del rodatge.
3. El gruix del rodatge va portar-se a terme durant 31 dies a l'estat nord-americà de New Mexico, l'estiu del 2019.

COMENTARI: Veient la careta (i el tràiler) ja m'ensumava el que podia donar de si la pel·lícula, no gaire, potser, algun riure esporàdic, res més. Però, atès que cercava quelcom lleuger per passar l'estona entre mos i mos d'un àpat, semblava una opció prou adequada. Objectiu assolit, doncs. La sensació que m'ha quedat, no obstant, és d'haver vist una poca-soltada mal girbada amb un argument grinyolant, uns personatges antipàtics, per no dir estúpids/rudes, i uns elements còmics ordinaris, gairebé, gratuïts, per exemple, la cabra, encara que un dels guionistes, l'Eduardo Cisneros, sostingui que funciona com a figura simbòlica per representar l'empatia i això i allò... En fi, híbrida entre drama i comèdia que ni emociona ni fa gràcia. Ah! Des d'El Paso, Texas, a San Miguel de Allende, Guanajuato, només hi ha 1600 quilòmetres...

EN UN MOT: Petanera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 4 de novembre del 2021

LLARGMETRATGE: "The Bye Bye Man" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4030600/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Que la neboda, l'Alice, interpretada per l'Erica Tremblay, no pugui llegir allò que hi ha a la tauleta de nit.

PITJOR:
- Les intervencions de la Carrie-Anne Moss, que fa de la detectiu Shaw.

NOTES:
1. Basada en el capítol titulat "The Bridge to Body Island" del llibre del 2005 escrit pel Robert Damon Schneck, "The President's Vampire".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 2 de novembre i l'11 de desembre del 2015 a Cleveland, en l'estat nord-americà d'Ohio.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 7 milions i mig de dòlars, va recaptar gairebé 30 milions.

COMENTARI: Pel que he escoltat en alguna entrevista de la mateixa directora, l'Stacy Title, la gran aposta del film era l'originalitat de l'amenaça, el seu caire al·lucinatori, psicològic, i l'aspecte de transmissió viral que planteja. El problema, penso, és que la pel·lícula sembla com que es queda curta en tot, en context, en ensurts, en sang i fetge, en sordidesa, en tensió, en suspens. Havent llegit detalls de la història, suposadament verídica, que explica el material original del Robert Damon Schneck, em queda la impressió que es podria haver muntat un espectacle molt millor amb un enfocament diferent. M'havia preparat per esglais a dojo mes m'he quedat amb les ganes. Em pregunto qui va enganyar la Faye Dunaway per aparèixer en això.

EN UN MOT: Desnodrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 1 de novembre del 2021

MONÒLEG: "National Theatre Live: Fleabag - Phoebe Waller-Bridge" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10702760/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'espera sense paraules i les ganyotes fins el "Hair looks nice", en la trobada amb la germana.

PITJOR:
- El sacrifici de la Hillary, el conill porquí malferit.

NOTES:
1. La versió sencera de l'espectacle va interpretar-se per primer cop l'any 2013 en l'Edinburgh Festival Fringe; allà li va ser atorgat el Fringe First Award.
2. Va derivar en una sèrie homònima que compta amb dues temporades de 6 episodis cadascuna, emeses entre el 21 de juliol i el 25 d'agost del 2016, la primera, i des del 4 de març fins el 8 d'abril del 2019, la segona.

COMENTARI: Em sap greu, no m'ha fet gràcia. M'ha semblat feixuc i llarg, una mica inversemblant, també. És que, segurament, després d'haver sentit tants elogis cap a l'autora, la Phoebe Waller-Bridge, m'esperava una altra cosa (o, potser, no tinc el dia). No sé, les bromes sexuals i la sordidesa m'han saturat. Suposo que la sèrie deu estar més compensada i deu ser més divertida. Mes no tinc cap intenció de mirar-me-la per molts guardons que hagi rebut.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!