dilluns, 14 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Durante la tormenta" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6908274/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La Greta dient-li a la Vera Roy que no coneix la Gloria, interpretades per la Sigrid Cañas, l'Adriana Ugarte i la Luna Fulgencio, respectivament.

PITJOR:
- No s'explica què fa el Nico Lasarte, encarnat en el Julio Bohigas-Couto, en el 1989 per revertir el canvi en l'esdevenidor.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de gairebé 6 milions d'euros i recaptà més de 14 milions gràcies, sobretot, a la Xina.
2. Les dues referències cinematogràfiques principals per al director, l'Oriol Paulo, van ser "Bunny Lake Is Missing", del 1965, dirigida per l'Otto Preminger, i "Back to the Future", del 1985, a càrrec del Robert Zemeckis; però, s'inspira en un dilema personal sobre la paternitat.
3. Rodada entre el 2 de febrer i el 25 d'abril del 2018, 24 dies a Barcelona, 15 dies en un plató de Terrassa i 11 dies a les Illes Canàries.
4. Al final dels títols de crèdit apareix el rètol "La realización y distribución autorizada de esta película ha generado más de 550 puestos de trabajo directos y 100 indirectos".

COMENTARI: Les històries de paradoxa temporal m'acostumen a atrapar; no ha estat el cas amb aquesta, ni pel suspens ni per la ciència-ficció ni per l'elenc. La desesperació de la protagonista es torna una matraca a mida que passen els minuts, els criminals no donen gaire joc i hem d'esperar al final, després de dues hores de murga, per trobar quelcom emocionant i/o aclaridor. L'assumpte del policia dient "els meus companys recolzaran la meva versió davant la jutgessa" i oferint a la dona l'adreça de l'hotel on l'altre, l'Álvaro Morte, es carda la infermera Mónica, el paper de la Silvia Alonso,... massa recargolat, un nyap. Per molt idil·li que els uneixi, com és que el Chino Darín no pot entendre que la paia s'estimi més recuperar la seva filla que continuar en un temps aliè? Res, la intenció és el que compta; no obstant, em sembla una pasterada.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Conjuring: The Devil Made Me Do It" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7069210/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'exorcisme del David Glatzel, el paper del Julian Hilliard, i el retorciment dels cossos posseïts.

PITJOR:
- En la casa del Kastner, encarnat en el John Noble, quan el vell queda segut a l'escriptori del magatzem de relíquies a les fosques, fins que la Vera Farmiga, fent de la Lorraine Warren, s'hi acosta; i, després, la persecució amb el mall de l'Ed Warren, el Patrick Wilson, a la seva dona fins a l'altar.

NOTES:
1. Representa la seqüela de "The Conjuring", del 2013, i "The Conjuring 2", del 2016, ambdues dirigides pel James Wan; i és la vuitena pel·lícula de la franquícia creada pel director.
2. Inspirada en el cas de l'Arne Cheyenne Johnson, de Brookfield, a l'estat de Connecticut dels EUA, esdevingut en novembre del 1981, i amb el recolzament del llibre del 1983 sobre el mateix, "The Devil in Connecticut", escrit pel Gerald Brittle.
3. Al principi dels títols de crèdit, després del nom del director, en Michael Chaves, s'intercalen els d'altres participants en el film amb imatges de l'Ed i la Lorraine Warren i fotografies del cas de l'Arne, durant dos minuts.
4. A partir d'un pressupost de 39 milions de dòlars, ha recaptat, de moment, el triple, gairebé.
5. Fou rodada entre juny i agost del 2019 a Newnan i Atlanta, ciutats de l'estat de Georgia dels EUA.

COMENTARI: Per un costat, ja prou interessant, tenim la història del posseït sacrificat al jutjat. Per l'altre, les malifetes de l'ocultista, interpretada per la terrífica Eugenie Bondurant. I la combinació dels dos elements, amanits amb els ingredients habituals del gènere, compon un escenari que compleix amb allò que s'espera d'un producte d'aquest estil. Diria més, ho fa amb certa amabilitat. Ensurts esperats però eficaços. M'ho he passat bé amb l'angoixa.

EN UN MOT: Considerada.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 13 de juny de 2021

MIGMETRATGE: "Miraculous World: Shanghai, la légende de Ladydragon" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12816634/

DURADA: 56 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Fei Wu convertida en mico està a punt de clavar-li un cop de puny als collons del King Cash.

PITJOR:
- La reconstrucció miraculosa final de tot allò destruït.

NOTES:
1. El títol internacional és "Miraculous World: Shanghai - The Legend of Ladydragon"; els de treball, "The Chinese Legend" o "Ladybug in Shanghai".
2. Associada a la franquícia creada a partir del concepte del Thomas Astruc, "Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir", en marxa des del 2015.
3. L'acció cal situar-la entre els capítols "Papa Garou" i "Silence", segon i sisè, respectivament, de la tercera temporada de la sèrie.

COMENTARI: Em sonava la sèrie d'haver vist alguna escena aïllada. Aleshores, fa força temps, m'havia atret la sensualitat de la marieta. Sí, ja sé que se suposa que és una adolescent i un dibuix animat! Sóc un vell verd, què voleu? És el motiu trist pel qual he decidit fer un cop d'ull a aquest especial. El problema que m'he trobat, no obstant, és la manca de familiaritat amb els personatges i el seu context màgic. De manera que, tot plegat, m'ha semblat bastant insípid i qüestionable. És a dir, excepte pel misticisme xinès que em provoca Shanghai, la resta em resulta ordinari. Al respecte, la qualitat del modelatge no ajuda. Potser, és que ja estic mal acostumat; però l'animació o, més aviat, els detalls de la mateixa delaten una producció limitada. Evidentment, no em trobo entre el públic objectiu de l'obra.

EN UN MOT: Farciment.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 12 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Next Gen" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7133686/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge odiós de la Charlyne Yi, l'adolescent emprenyada Mai Su.
- El reciclatge de dades per alliberar espai de memòria.

PITJOR:
- El pla ximple de dominació de l'Ares, a qui posa veu el Jason Sudeikis.
- Els moments carrinclons entre la Mai Su i el 7723 i amb la Greenwood, la Kiana Ledé.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic en línia, "7723", del Wang Nima, fundador i editor de la plataforma Baozou Manhua.
2. Fonamentalment, es va desenvolupar utilitzant Blender 2.79b i Cycles.
3. El conductor del programa "The Big Show with Nima" és interpretat pel mateix Wang Nima.

COMENTARI: Els directors, el Kevin R. Adams i el Joe Ksander, mencionen "Blade Runner", la pel·lícula dirigida pel Ridley Scott l'any 1982, i "The Terminator", del 1984, a càrrec del James Cameron, com a inspiració. Bé, em temo que l'originalitat no seria un tret destacat aquí, més enllà del fet que les màquines entenguin el llenguatge dels gossos, els quals resulten ser molt mal parlats (almenys, el que tira del Michael Peña). No obstant, a més de la lluita entre robots, també trobem el tema de la sobreinformació que patim els humans (en aquest cas, el més humà, el John Krasinski encarnant el prototip 7723), l'assumpte de l'assetjament escolar i la sàtira a la dependència de la tecnologia a la que tendeix la societat. Res de nou però està prou ben feta i és entretinguda.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 9 de juny de 2021

DOCUMENTAL: "Wait for Your Laugh" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5710688/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat de filmació original, històries com les de The Flamingo Hotel & Casino de Las Vegas del Bugsy Siegel.

PITJOR:
- El material enregistrat per representar escenes explicades, com la del bateig amb l'Evelyn Nesbit.

NOTES:
1. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 3 anys, període que la mateixa protagonista va negociar amb el director, en Jason Wise.
2. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol, "After the release of this film, Rose Marie decided to join Bobby. She is still looking for her next job"; i, durant els crèdits, veiem un quadre amb l'artista cantant "Chena A Luna", una versió de la tarantel·la "C'è la luna mezzo mare".
3. La intenció inicial del director era fer una revisió històrica del món de l'entreteniment i havia pensat en fer-la a través de la figura d'en Mickey Rooney.
4. El títol es deriva del que li deia l'actriu al Dick Van Dyke en el "The Dick Van Dyke Show".

COMENTARI: La primera reacció és de "Qui coi és aquesta senyora? Ha de ser molt segona filera perquè no em sona de res!" Doncs, Déu n'hi do, la vida de la paia! Nena prodigi, lligams directes amb la màfia, idil·li acabat en drama, comèdia a dojo, referent feminista, èxit... Clar que una empenteta de la "família" devia rebre, imagino, sobretot, al principi. No obstant, s'entén que si no hagués estat per un gran talent, no s'hauria mantingut al peu del canó durant 9 dècades, que es diu aviat. Però, amb el munt d'evidència gràfica que conservava la mateixa dama, tampoc sembla gaire difícil composar un relat suculent. M'agrada que l'obra acabi amb l'acudit que explica la Rose Marie en el lliurament del Shirley Temple Award, el 2015, i el "I thought I'd leave 'em laughing..." Bé, en realitat, la darrera aparició, durant els títols de crèdit, és interpretant una peça que la Morgana King fent de Mama Corleone cantava en "The Godfather", el clàssic del 1972 dirigit pel Francis Ford Coppola. Casualitat?

EN UN MOT: Imposada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 7 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Freaks" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8781414/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de la Chloe i l'agent Ray, interpretades per la Lexy Kolker i la Greace Park, respectivament.

PITJOR:
- L'escena del cotxe per la zona residencial, accelerant, derrapant i perdent el control no cola.

NOTES:
1. Els directors, l'Adam Stein i el Zach Lipovsky, van esdevenir amics en 2007 en coincidir en un concurs televisiu anomenat "On the Lot".
2. Fou escrita en 2016 pels mateixos directors i rodada a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, l'agost del 2017.
3. No es veu el títol de la pel·lícula fins als crèdits.
4. Les paraules del Mark Duplass en una xerrada organitzada pel festival d'Austin, South by Southwest, del 2015, amb les que aconsella encarar la producció cinematogràfica d'acord als mitjans disponibles i no amb els desitjats, van inspirar l'Adam Stein i el Zach Lipovsky a l'hora d'engegar el projecte amb els recursos limitats que tenien a l'abast.

COMENTARI: Explicava, l'Adam Stein, que part de la inspiració a l'hora de plantejar l'actitud del pare, encarnat en l'Emile Hirsch, arribava de les històries que havia sentit de petit a l'escola sobre l'holocaust del poble jueu durant el nazisme en relació a la protecció dels petits. I aquesta és la impressió que provoquen les imatges, al principi. El mèrit rau en que, fins a cert punt, la història pot anar cap a qualsevol lloc d'igual manera que la rebequeria del personatge de la Lexy Kolker es capaç de suscitar, diria, a parts iguals, tendresa i repulsa, alternativament. Finalment, l'assumpte es concreta en focs artificials. Però el suspens fins aleshores resulta deliciós.

EN UN MOT: Admirable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Koma" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6087226/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dissenys i els escenaris onírics; la construcció de l'illa segura.

PITJOR:
- La premissa d'un món comú dins del coma de diferents persones, com en el de les ànimes.

NOTES:
1. La distribuidora xinesa, Turbo Film Corporation, va trigar 4 mesos en adaptar la versió original en una nova edició de 95 minuts tot i aprofitant metratge inèdit i amb canvis sobre el 80% de les línies de diàleg; s'estrenarà amb el títol de "Super Space".
2. Comptà amb un pressupost de 352.5 milions de rubles, del que van recuperar en recaptació, aproximadament, la meitat.

COMENTARI: Em grinyola molt l'assumpte de la realitat comuna en un espai de memòria personal... però col·lectiva! Què o per què el controla el Yan, el paper del Konstantin Lavronenko? Tampoc m'acaben de convèncer les figures letíferes, ni el seu comportament ni les seves limitacions. Per què no poden envair l'illa segura? És a dir, m'encaixaria més tot si fos una mena d'univers virtual. Clar que, aleshores, l'argument no s'allunyaria gens del de milers d'històries d'aquest tipus. De manera que, malgrat l'espectacle gràfic i la trama d'escollit amb baixa autoestima reclutat per una secta (això sí que m'ha fet el pes), la impressió global és de nyap. Sembla que el Nikita Argunov, director, co-guionista i responsable de l'Argunov Studio, s'ha muntat una excusa per mostrar uns efectes digitals que, he de reconèixer, estan prou ben aconseguits. Almenys, es deixa veure.

EN UN MOT: Visual.

PAÍS:           RÚSSIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domicile conjugal" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065651/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència en la que es veu el Jean-Pierre Léaud, que fa de l'Antoine Doinel, sopant al terrra amb la Hiroko Matsumoto, que encarna la Kyoko, incòmode, canviant les cames de postura.

PITJOR:
- Una nota de recomanació sense nom?

NOTES:
1. El títol internacional és "Bed and Board".
2. Representa el quart lliurament de la sèrie del director, en François Truffaut, sobre el personatge de l'Antoine Doinel, composta per "Les Quatre Cents Coups", del 1959, "Antoine et Colette", del 1962, "Baisers volés", del 1968, "Domicile conjugal", del 1970, i "L'amour en fuite", del 1979.
3. Rodada des de gener fins a març del 1970 a París.

COMENTARI: S'aprecien els esquetxos, encara que no facin gràcia; el de la cambrera, la Ginette, encarnada en la Danièle Girard, durant una trucada de telèfon, que es posa a discutir a crits per l'enrenou dels cubells de les escombraries provocant més soroll; l'amic, el Jacques Robiolles, que li deu cada cop més calers al protagonista; la pràctica del tenor, en Daniel Boulanger, de llançar-li l'abric i la bossa daltabaix les escales a la seva dona, la Silvana Blasi; les trucades repetides de l'Antoine durant l'àpat al restaurant amb la Kyoko; o, fins i tot, que el paio es trobi el seu sogre, paper a càrrec del Daniel Ceccaldi, a la casa de barrets. Tot plegat, em sembla un bon retrat de les circumstàncies de la parella. El problema és que l'individu em suscita certa repulsa i ha arribat un moment, aviat, en el que m'ha deixat d'interessar el que veia.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Cruella" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3228774/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada del vestit guarnit de capolls d'arnes; potser, de Tithorea Tarricina.
- El fil musical ("Feeling Good", de la Nina Simone, "Time of the season", de The Zombies, "Livin' Thing", de l'ELO, "Should I Stay or Should I Go", de the Clash, The Beatles, The Rolling Stones...) i els espectacles alternatius de la Cruella als esdeveniments de la baronessa Von Hellman, encarnada en l'Emma Thompson.

PITJOR:
- No acabo d'entendre la funció de l'Artie, a càrrec del John McCrea.
- L'adquisició de Hellman Hall per part de la Cruella de Vil no pot ser herència. Què és?

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits, veiem un afegitó d'1 minut en el que l'Anita Darling i el Roger Dearly, interpretats per la Kirby Howell-Baptiste i el Kayvan Novak, respectivament, reben un dàlmata cadascun; seguidament, continuen les lletres.
2. Basada en el personatge Cruella de Vil de la novel·la del 1956, "The Hundred and One Dalmatians", escrita per la Dodie Smith; és la tercera adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos.
3. Va rodar-se entre el 24 d'agost i el 26 de novembre del 2019 a Anglaterra.
4. El 6 d'abril del 2021, Disney Publishing Worldwide va publicar una novel·la relacionada escrita per la Maureen Johnson anomenada "Cruella: Hello, Cruel Heart"; també, van publicar-se la novel·lització de la pel·lícula a càrrec de l'Elizabeth Rudnick, el llibre "Cruella's Sketchbook" i està programada per l'estiu del 2021 una adaptació a manga de la Hachi Ishie titulada "Cruella: Black, White and Red".
5. La Jenny Beavan, la modista, va crear 277 vestits, incloent 47 pel personatge principal.

COMENTARI: Sincerament, no sé si mai he vist la pel·lícula del 1961 dirigida pel Clyde Geronimi, el Hamilton Luske i en Wolfgang Reitherman, "One Hundred and One Dalmatians"; crec que no. En tot cas, he hagut de llegir l'argument a la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/101_d%C3%A0lmates per guanyar una mica de perspectiva i, pel que he entès, la nostra protagonista és dolentota. En fi, he de confessar que era molt reticent davant d'aquesta producció perquè m'esperava una carrinclonada infantiloide. Però, per començar, l'Emma Stone, en el seu paper d'Estella i de Cruella, desplega un encís al que no em puc resistir. I, després, l'enfrontament de dues potències, tal com es planteja, sempre desperta un interès considerable. L'enginy atrau. Així, doncs, tot amanit per una banda sonora exquisida, m'ha sorprès i m'ha fet passar una estona força entretinguda. Dit això, probablement ignori la seqüela que ja han anunciat. I, per acabar, em sobta que no hagin inclòs cap cançó de la SIA... És broma.

EN UN MOT: Blanquejada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Abracadabra" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5187886/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros final del clip de l'Informe Semanal de la "Matanza de Carabanchel", en el que el Quim Gutiérrez, que interpreta el Tito, balla una coreografia abans de fer-se l'harakiri.

PITJOR:
- En la visita al pis de l'esperit, la narració de l'assassinat per part de l'agent immobiliari, el Pedro Luis, encarnat en el Julián Villagrán.

NOTES:
1. Recaptà 1 milió 6 cents mil euros a partir d'un pressupost aproximat de 5 milions 2 cents mil.
2. Va rodarse a Madrid, Pamplona, Elcano-Egüés, Parla i Torrejón de la Calzada, entre el 9 de maig i l'1 de juliol del 2016.

COMENTARI: La Maribel Verdú, que aquí fa de la Carmen, sempre m'ha posat molt; encara que es presti a la cançó de la Melody, "El Baile del Gorila". Però és que, amb el guió del Pablo Berger, resulta difícil emocionar-se gaire. D'entrada, ja barreja hipnotisme i espiritisme d'una manera grollera. Pífia? Després, introdueix indicis de violència masclista de la mà d'un reincident, l'Antonio de la Torre, en el que se suposa que és una comèdia. Cap gràcia, en aquest aspecte. I, finalment, enllesteix l'obra amb un alliberament de la Verdú, si més no, estrany. Em pregunto si el títol va ser una excusa per ficar el tema del 1982 de l'Steve Miller Band en la pel·lícula. La peça que no em quadra tant és la del 1975, "I'm Not in Love", dels britànics 10cc.

EN UN MOT: Confosa.

PAÍS:           ESPANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Upload - Temporada 1a" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7826376/episodes?season=1

DURADA: 296 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- La representació del que podria ser un servei d'extensió vital com el que ofereix Horizen, ple de publicitat i afegitons de pagament.
- El moment en el que el sistema de realitat virtual entra en contingència, amb la simplificació dels avatars.

PITJOR:
- Quan el Nathan i la Nora arrenquen amb "Uptown Funk", la cançó del 2014 composta pel Mark Ronson, el Bruno Mars, en Philip Lawrence i el Jeff Bhasker.
- Que quedi a l'aire, la intriga criminal principal.

NOTES:
1. Està composta per 10 episodis; tot i que, entre el 25 de gener i el 15 d'abril del 2021, s'ha estat enregistrant una segona temporada que s'emetrà cap a principis del 2022.
2. El gruix del rodatge va tenir lloc a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, entre el 5 de març i el 10 de maig del 2019.
3. Va prendre's la Mohonk Mountain House, a New Paltz, de l'estat de Nova York dels EUA, com a localització per al complex hoteler virtual.
4. La gènesi de la idea es remunta a l'època en la que en Greg Daniels, el creador del programa, escrivia per "Saturday Night Live", cap a finals dels 80s.

COMENTARI: No es pot negar que l'execució visual lluu impecable. A més, els personatges de suport còmic, el Luke, interpretat pel Kevin Bigley, el Dylan, encarnat en el Rhys Slack, l'Aleesha, de qui s'encarrega la Zainab Johnson, i la cosina Fran Booth, l'Elizabeth Bowen, aporten la simpatia justa per contrarestar la carrincloneria que es desenvolupa entre els protagonistes, el Robbie Amell i l'Andy Allo, l'actor i l'actriu darrere del Nathan Brown i de la Nora Antony. Malauradament, no s'equilibra el vessant festiu de flirteig amb el de la investigació de la conspiració, la qual cosa, deixa el producte una mica coix. Malgrat això, ha estat un goig.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 3 de juny de 2021

MONÒLEG: "Jen Fulwiler: The Naughty Corner" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13475842/

DURADA: 48 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la vegada que va castigar un dels seus fills al racó de pensar i un escorpí que va aparèixer allà el va picar; diu que, després d'allò, l'infant va fer bondat durant 6 mesos.

PITJOR:
- L'apunt sobre el retrat familiar amb la inscripció multicolor "FAMILY" en la que l'M i la Y queden amagades pel reflex de la llum composant, aleshores, "FAIL", és a dir, fracàs; massa enrevessat.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "In memory of Don Bishop".
2. Enregistrat a l'Arcada Theatre de St. Charles, a l'estat d'Illinois dels EUA, el 23 d'octubre del 2019.

COMENTARI: La paia desprèn aquella gansoneria de qui es creu de tornada de tot. El problema, bàsicament, és que el material que ens ofereix fluixeja, per no dir que només pot interessar a mares o famílies nombroses com la d'ella. De fet, les cares del públic semblen més aviat de pena que d'altra cosa. No fa gràcia. Com a punt curiós, al final de l'espectacle, surten a saludar els fills i el marit, acompanyant-la.

EN UN MOT: Domèstic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 2 de juny de 2021

SÈRIE: "Los favoritos de Midas" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10147520/

DURADA: 315 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- En el darrer capítol, l'expressió de la mare quan s'acomiada de la periodista, encarnades en l'Elena Irureta i la Marta Belmonte, respectivament.

PITJOR:
- En el tercer episodi, l'enfrontament entre el Luis Tosar, que fa el paper del Víctor Genovés Neira, i el seu guardaespatlles, el Fernando Barona.

NOTES:
1. Basada en el conte curt del 1901, "The Minions of Midas", escrit pel Jack London.
2. Composta per 6 episodis: "Dilema", "Azar", "Culpa", "Grieta", "Salida" i "Lucha"; tot i que, inicialment, el projecte havia estat concebut com una pel·lícula.
3. Fou rodada en 12 setmanes a diferents localitzacions de les comunitats de Madrid i Castilla y León, a la tardor del 2020.
4. La producció va rebre assessorament de la policia nacional espanyola y de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF).
5. La majoria de les imatges dels aldarulls van ser comprades i van haver d'esborrar digitalment banderes independentistes.

COMENTARI: M'he desesperat bastant per la lentitud, pels diàlegs encarcarats, per les situacions forçades, per les escenes de parella innecessàries i per un fil massa divagador que m'ha deixat d'interessar durant i a partir del tercer lliurament. El desenllaç, a més, resulta decebedor; m'esperava algun tipus de gir heroic que no ha esdevingut. En general, la trobo poc convincent i poc engrescadora.

EN UN MOT: Feixuga.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 1 de juny de 2021

LLARGMETRATGE: "Artemis Fowl" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3089630/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals.

PITJOR:
- La veu ronca de la Judi Dench, interpretant la comandant Julius Root, o la del Josh Gad, fent del Mulch Diggums.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima publicada el 2001, la primera de la sèrie de "The Fowl Adventures", desenvolupada per l'Eoin Colfer.
2. Cap el final dels títols de crèdit es llegeix "In memory of Terry Blyther".
3. Rodada durant el 2018 als Longcross Studios de Surrey, Anglaterra, a Ho Chi Minh, a Vietnam, Thurso, a Escòcia, la White Rocks Beach de Port Rush, a Irlanda del Nord, The Hill of Tara, a la República d'Irlanda, San Gimignano, a la Toscana, i al Mont Vesuvi, a Itàlia; també apareixen els Maunsell Forts de l'estuari del Tàmesi.

COMENTARI: Vagi per endavant que no sóc gaire de follets i fades. Tampoc considero bona idea pintar el protagonista, l'Artemis Fowl II, aquí encarnat en el Ferdia Shaw, com un cregut pedant insuportable a qui escanyaries sense remordiment. És a dir, empatia a prendre pel cul. No obstant això, penso que l'argument és, més o menys, decent (excepte pel fet que no es descobreixen els malvats) i l'espectacularitat d'alguns quadres manté mínimament l'expectativa. Bé, focs artificials.

EN UN MOT: Repel·lent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Lionel Messi: The Greatest" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14581062/

DURADA: 55 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les seqüències de gol que reprodueix, com la del tercer gol del hat-trick de Messi contra el Real Madrid, el 10 de març del 2007.

PITJOR:
- Un muntatge ple d'imatges repetides o fora de context respecte la narració.

NOTES:
1. El director, el Matt Salmon, signa, també, altres peces relacionades amb el futbol com la titulada "Cristiano Ronaldo: The One and Only" i l'anomenada "Manchester United: For the Glory", ambdues produïdes pel Brian Aabech per Entertain Me Publishing LTD.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 100 mil lliures esterlines.

COMENTARI: Per algú com jo que està al corrent de l'actualitat blaugrana, no aporta absolutament res. És més, que et parlin de l'absència del jugador en la final de París del 17 de maig de 2006 sobre una imatge del Messi enretirant-se del terreny de joc, lesionat, amb l'equipació del 2018, resulta bastant ridícul. De manera que la impressió que deixa és que han compost un reportatge amb allò que tenien a l'abast, sense cura ni matar-se gaire, per omplir l'expedient. Serà per documentals sobre el Messi...

EN UN MOT: Rutinari.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 31 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Bill & Ted Face the Music" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1086064/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La idea d'ajuntar el Jimi Hendrix, en Louis Armstrong, el Wolfgang Amadeus Mozart i la Ling Lun.

PITJOR:
- La ruqueria de la teràpia de parella amb l'Elizabeth i la Joanna, encarnades en l'Erinn Hayes i la Jayma Mays, respectivament.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, el Bill i el Ted del 2067 s'aixequen del llit per tocar plegats amb les guitarres.
2. És la tercera pel·lícula de la franquícia creada pel Chris Matheson i l'Ed Solomon, iniciada per "Bill & Ted's Excellent Adventure", del 1989, dirigida per l'Stephen Herek, i continuada per "Bill & Ted's Bogus Journey", del 1991, a càrrec del Pete Hewitt.
3. La idea del film va començar a gestar-se el 2008 i el primer esborrany del guió va enllestir-se l'abril del 2011.
4. El rodatge va iniciar-se el 17 de juny i va acabar el 24 d'agost del 2019 i, majoritàriament, va tenir lloc a Nova Orleans; també es veuen imatges de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i un tros de la Torre de Comunicacions de Montjuïc, a Barcelona.

COMENTARI: Innecessària, només per a nostàlgics poc exigents. És a dir, no sé si veure fer l'idiota l'Alex Winter i el Keanu Reeves fa 30 anys entretenia algú però, en l'actualitat, tals personatges babaus em semblen obsolets. És més, l'estupidesa postissa els queda encara pitjor a les seves filles, interpretades per la Samara Weaving i la Brigette Lundy-Paine. M'han deixat ben fart amb els "Dude!".

EN UN MOT: Bajanada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 30 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Geunalui Bunwigi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5586914/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El toc còmic que inspira el Jaeyoon Cho; per exemple, quan la Lee Ja-Yeon, que encarna la noia que ven els bitllets a l'estació de tren, el mira amb cara de fàstic.

PITJOR:
- La poca versemblança de l'argument, per la manca de gràcia dels personatges i per les situacions absurdes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Mood of the Day".
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, apareix un quadre amb un epíleg protagonitzat pel Jaeyoon Cho, que fa del Kang.
3. La recaptació no va arribar a cobrir els 3 mil milions de wons de pressupost.
4. La producció, originalment, era una iniciativa de la Jung Seung-hye del 2006 que va cancel·lar-se a causa del càncer de còlon d'aquesta; com a homenatge, figura en els títols de crèdit.
5. Va rodar-se entre el 29 d'octubre del 2014 i el 31 de gener del 2015.

COMENTARI: Encara em pregunto per què la Soo-jung i el Jae-hyun, interpretats per la Moon Chae-won i el Yoo Yeon-seok, respectivament, són els únics que baixen d'un tren d'alta velocitat enmig del no res. No sé. Si, almenys, els protagonistes fossin simpàtics la cosa podria suportar-se. Però és que demostren ser molt estúpids. I l'estira-i-arronsa entre els dos esdevé molt carregós. Un plantejament clàssic, una execució dilatada i avorrida.

EN UN MOT: Cagadubtes.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The United States vs. Billie Holiday" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8521718/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'Earle Theatre de Philadelphia sobre l'actuació interrompuda del 27 de maig del 1947, quan la Lady Day comença a cantar "Strange Fruit".

PITJOR:
- La reacció de la cantant en l'indret on es troba un atac del Ku Klux Klan.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit podem llegir "El 17 de juliol del 1959 va morir la Billie Holiday. Tenia 44 anys. Agents de narcòtics van arrestar-la en el seu llit de mort declarant haver trobat heroïna. Harry Anslinger va romandre comissari del Federal Bureau of Narcotics fins a la seva jubilació a l'edat de 70. En Jimmy Fletcher va penedir-se del que havia fet mentre treballava pel Harry Anslinger i el govern dels Estats Units fins el dia de la seva mort. En 1978, el senzill de la Billie Holiday, "Strange Fruit", va incloure's en la Grammy Hall of Fame. La revista Time va anomenar-la "Cançó del Segle". En febrer del 2020, el senat va considerar la llei Emmett Till contra el linxament. Encara s'ha de resoldre"; durant els crèdits veiem l'Andra Day, que interpreta la Billie Holiday, mentre escoltem "All of Me", l'estàndard compost pel Gerald Marks i el Seymour Simons en 1931, i uns moments de vals amb el Trevante Rhodes, que fa del Jimmy Fletcher.
2. Al final dels crèdits, apareix la dedicatòria "In loving memory of Charles Gregory Ross".
3. Basada en el llibre escrit pel Johann Hari, "Chasing the Scream: The First and Last Days of the War on Drugs", publicat el 2015.
4. Li va ser atorgat el Golden Globe Award for Best Actress in a Motion Picture - Drama a la protagonista, l'Andra Day, en la 78a edició dels premis.
5. Va rodar-se en 44 dies, des del 6 d'octubre al 10 de desembre del 2019, a Montreal i Beauharnois, al Quebec.

COMENTARI: Conté detalls que no m'acaben de fer el pes, com el personatge fictici del Reginald Lord Devine, a càrrec del Leslie Jordan, o el drama per la gossa Chiquita. Però no he pogut evitar emocionar-me en escoltar l'Andra Day imitant la diva del jazz i en veure l'assetjament que va patir la dona. Per cert, diu que l'actriu va haver de perdre 18 quilos pel paper. De debó? El film no queda gaire musical; va més del racisme, la drogoaddicció, la violència de gènere, la promiscuïtat, i ja m'està bé. Encara que he llegit que la pel·lícula talla curt. Per exemple, quan el Fletcher deté l'artista, veiem com la Holiday es despulla; i, en realitat, a més, va posar-se a pixar davant dels agents. En fi, les dues hores llargues m'han passat volant.

EN UN MOT: Colpidora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Buddy Games" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7070818/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les proves de la gimcana.

PITJOR:
- L'enfrontament del Shelly amb el nan, el Jeff Gulka, i del Durfy, encarnat en el Dax Shepard, amb la llúdria/esquirol.

NOTES:
1. Al llarg dels primers 3 minuts dels títols de crèdit, es veuen preses falses.
2. Rodada l'estiu del 2017 a Vancouver, Canadà.
3. La idea s'inspira en els jocs entre amics que celebra en Josh Duhamel, el director, des de fa 20 anys.
4. El Dan Bakkedahl, que interpreta el Shelly, va fer-se mal a la cama en el tobogan d'aigua i va haver de moure's amb crosses bona part del rodatge.

COMENTARI: M'esperava, més o menys, el que m'ha ofert: grolleria, sordidesa, escatologia, una germania de capsigranys fent animalades. I he de reconèixer que he rigut amb l'escena del laxant a la pista de ball; sobretot, amb el James Roday Rodriguez, fent del Zane. Els paios em semblen una banda d'impresentables indesitjables però qui sóc jo per jutjar les afinitats de cadascú? El joc/prova final m'ha decebut bastant i, després, l'aparició de l'Olivia Munn, que fa el paper de la Tiffany, engegant guitzes de kung-fu queda massa postís (la situació en si tampoc fa gràcia). Resumint, es tracta d'una porqueria que m'he empassat amb coneixement de causa.

EN UN MOT: Fidel.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 29 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Chernovik" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6270596/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals; la carn transparent o les matrioixques mecàniques, per exemple.

PITJOR:
- La platja de cartró, el Kotya Chagin, interpretat pel Yevgeny Tkachuk, enregistrant vídeo amb el seu mòbil, el gulag de pa sucat amb oli comandat per la Vasilisa, encarnada en la Irina Demidkina...

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2005 escrita pel Sergei Lukyanenko.
2. El títol internacional és "A Rough Draft" o "The Draft".
3. A partir d'un pressupost de 200 milions de rubles, va recaptar a prop de 210 milions.
4. L'autor del llibre en el que es basa, el Sergei Lukyanenko, fa una aparició en l'escena del metro.

COMENTARI: Comença malament amb un assumpte d'extracció d'identitat que no té cap solta ni volta; si més no, tal com el presenta. Aleshores, estableix un rol ben galdós al protagonista, d'agent de duana, després de proves estúpides i altres pocasoltades. La relació sentimental amb l'Anna, l'Olga Borovskaya, fa nosa, no interessa per res. La visita a l'univers paral·lel utòpic, Arkan, que viu en el 1941, quina ximpleria! El final obert... Déu n'hi do! Evidentment, no m'he llegit el llibre (ni ho faré). Però, el film em sembla una col·lecció de quadres capritxosos sense originalitat i sense sentit. El Nikita Volkov, que fa del Kirill Maksimov, no aporta (carisma nul); i la Severija Janušauskaitė, que s'encarrega del paper de la Renata Ivanova, es veu massa granadeta per fer de femme fatale. Una autèntica castanya; em vaig deixar enganyar pel tràiler.

EN UN MOT: Despropòsit.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Zentai" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3864910/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat i els petits lligams entre un parell de capítols.

PITJOR:
- Tot són conflictes i enfrontaments.

NOTES:
1. Va rodar-se en 3 dies amb un pressupost de 2,2 milions de iens; participen 41 actors i actrius.
2. El títol es refereix al mot japonès que deriva de "zenshin taitsu" (mitja de cos sencer) i que denomina un vestit de niló i elastà que cobreix tot el cos.
3. La componen 6 escenes: "Beisbol amateur", "Models de promoció", "Pale Ale", "Caixeres de supermercat", "Zentai" i "Mestresses de casa".
4. Deriva d'un taller d'interpretació impartit pel director, en Ryosuke Hashiguchi.

COMENTARI: La veritat és que aquestes sis situacions quotidianes que desemboquen en litigi esdevenen incòmodes de presenciar; en algun cas, fins i tot, la mesquinesa subtil dels personatges resulta desagradable. La feina de l'elenc em sembla sòlida i versemblant; si més no, crec identificar unes expressions i un tarannà molt japonesos en les reaccions dels individus. Però el to convida a l'emprenyament.

EN UN MOT: Tensa.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 28 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "The Front" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074554/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat i els acudits del Zero Mostel.

PITJOR:
- Les expectatives no es compleixen en l'acarament del comitè.

NOTES:
1. Al començament dels títols de crèdit, pot llegir-se "Directed By Martin Ritt (Blacklisted 1951) Written By Walter Bernstein (Blacklisted 1950) Co-Starring Zero Mostel (Blacklisted 1950) With Herschel Bernardi (Blacklisted 1953) And Lloyd Gough (Blacklisted 1952) And Joshua Shelley  (Blacklisted 1952)".
2. El tripijoc del mànager en l'actuació a l'hotel està basat en una situació viscuda pel mateix Zero Mostel, que interpreta el Hecky Brown, tal com s'explica en les memòries d'en Walter Bernstein publicades el 1996, "Inside Out: A Memoir of the Blacklist".
3. El suïcidi del Hecky Brown s'inspira en el d'un amic del Zero Mostel, en Philip Loeb, que fou inclòs en la llista negra, acomiadat de la sèrie que protagonitzava, "The Goldbergs", en 1951, i, en 1955, va llevar-se la vida.
4. Va estrenar-se un any després de l'abolició de The House Un-American Activities Committee (HUAC), impulsor de la llista negra.
5. Rodada a Nova York la tardor del 1975.

COMENTARI: D'alguna manera, la presència del Woody Allen, que fa el personatge del Howard Prince, i el seu ritme i posat tant característics provoquen una mena d'anacronisme; l'atmosfera de principis dels 50s, el moment en el que es situa l'acció, no acaba de quallar en la pantalla. L'Allen tampoc casa gaire en la relació sentimental amb l'Andrea Marcovicci, que encarna la Florence Barrett. En aquest aspecte, crec que el film queda massa condicionat per la imatge del novaiorquès. No obstant això, el petit retrat del maccarthisme i l'estratègia que s'empesquen els damnificats per combatre'l resulten prou interessants. Passa bé.

EN UN MOT: Denúncia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 27 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Ongaku" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10487722/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Un fragment de la fugida pels carrerons del Kenji, a qui posa veu el Shintaro Sakamoto, perseguit per la banda de l'Oba, de qui s'encarrega el Naoto Takenaka.

PITJOR:
- Que el Morita estigui doblat per la Kami Hiraiwa.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "On-Gaku: Our Sound".
2. Li va ser atorgat el Prix de la meilleure musique originale, avec le soutien de la SACEM, dans la catégorie longs métrages en l'edició del 2020 del Festival International du film d'animation d'Annecy.
3. És una adaptació del manga del Hiroyuki Ohashi, "Ongaku to manga", del 2009; el director i el mangaka van fer-se amics en coincidir en una feina de temps parcial.
4. El director, en Kenji Iwaisawa, va trigar més de 7 anys en enllestir la pel·lícula que compta amb uns 40 mil dibuixos fets a mà i utilitza la tècnica de la rotoscòpia.

COMENTARI: El moment d'esberlar el baix i treure la flauta és, segurament, el més potent i còmic. Sobretot, perquè es desvela certa traça del protagonista a l'hora de tocar l'instrument i deixa enrere l'aura de tanoca que l'acompanya. També m'ha fet gràcia l'instant en el que el Kenji pessiga el cul a l'Aya, encarnada en la Ren Komai; més que res perquè m'ha sobtat. De la resta, aprecio la feinada en els escenaris i alguna improvisació artística d'estil. Però, en general, es nota la factura amateur. M'ha agradat, diguem, moderadament.

EN UN MOT: Artesanal.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Tales from the Loop" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8741290/

DURADA: 429 minuts (Crèdits: 18 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El tercer episodi, "Stasis", dirigit per la Dearbhla Walsh.
- El setè episodi, "Enemies", dirigit pel Ti West.

PITJOR:
- La tossuderia i els crits de l'Ed, interpretat pel Dan Bakkedahl, en el cinquè capítol, "Control", dirigit pel Tim Mielants.
- El sisè capítol, "Parallel", dirigit pel Charlie McDowell.

NOTES:
1. La integren 8 capítols.
2. Inspirada en il·lustracions de l'àlbum del 2014 del Simon Stålenhag, "Ur varselklotet".
3. Enregistrada a Winnipeg i Morden, de la província de Manitoba, al Canadà, des de l'hivern del 2019.

COMENTARI: Recrea l'atmosfera de la ciència ficció més canònica amb una estètica que resulta força agradable, tirant de la nostàlgia. Però ho fa a un ritme un pèl massa lent i sense cap rumb. Trobo a faltar un motiu principal que atrapi i faci de guia, una conspiració o alguna cosa amb substància; d'altra manera, semblen històries sense solta ni volta i, alguns cops, amb girs absurds, com la lluita entre els dos robots del darrer lliurament. Què gratuït! Visualment, no obstant, és maca.

EN UN MOT: Clàssica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 25 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Pociag" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053176/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de la persecució i captura de l'assassí, interpretat pel Roland Glowacki.

PITJOR:
- El número entre la Marta i l'Staszek, encarnats en la Lucyna Winnicka i el Zbigniew Cybulski, respectivament, en la passarel·la que separa els vagons de diferents classes.

NOTES:
1. El títol internacional és "Night Train", "The Train", o bé, "Baltic Express".
2. La Lucyna Winnicka va rebre una menció especial en el lliurament de la Coppa Volpi per la migliore interpretazione femminile de la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia d'aquell any.
3. El tren va de Lódz, província de Lódzkie, fins a Hel, província de Pomorskie, a Polònia.
4. Explicà el director, en Jerzy Kawalerowicz, que s'inspirà en una experiència personal que va viure en un viatge de tren entre Varsòvia i Szczecin per escriure la història.

COMENTARI: Te la presenten com una obra mestra i dius, "Calla, caldrà veure-la!" I, sí, està bé. Trobo prou enginyosa la trama del canvi de places entre la noia i l'assassí, el conflicte amorós que amaneix i catalitza el desenllaç i la confusió amb el metge. La qüestió antropològica també resulta interessant, els viatgers del tren; sobretot, els que es veuen quan els agents inspeccionen els compartiments barats a la recerca del criminal. I, a manca de gaires imatges de la Polònia de finals dels 50s, més enllà del parell d'estacions i la petita franja de la platja de la mar Bàltica, el vehicle i les seves peculiaritats donen el joc visual adequat. Potser, em balla una mica la relació entre el bitllet i l'assassí, com si fossin nominals... Com els lliguen? I no veig clara la interacció ambigua entre la Marta i el Jerzy, el paper del Leon Niemczyk. Encara que això darrer s'explica amb l'aparició final de la dona del paio, la Barbara Horawianka. Sí, està bé.

EN UN MOT: Desesperada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 24 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Cosmic Sin" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11762434/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).

MILLOR:
- El viatge cap a Ellora i alguns efectes especials.

PITJOR:
- El flux, els diàlegs, l'argument, els personatges, l'enregistrament i la composició visual.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit apareix el rètol "In remembrance of Zackary Stringer".
2. Havien de ser 17 dies però va rodar-se en 9, en març del 2020, donades les restriccions a causa de la COVID-19.
3. Inicialment, el projecte s'encarava com a seqüela de "Breach", la pel·lícula del 2020 dirigida pel John Suits.

COMENTARI: D'acord que van haver d'escurçar el període de filmació per culpa de la pandèmia però és que, d'entrada, la història tampoc té gaire atractiu ni originalitat ni gràcia ni cohesió ni res. Es suposa que l'avi Bruce Willis, encarnant en James Ford, és el reclam; la impressió és que no s'aguanta els pets, no arriba ni a l'autoparòdia. L'altre nom fort de l'elenc el trobem en el Frank Grillo, l'encarregat de donar vida a un general fatxenda anomenat Ryle; no encaixa. De fet, resulta tant inversemblant com la resta de rols. A la Perrey Reeves li toca fer de la doctora Lea Goss; intranscendent, acaba posseïda de manera galdosa. El Corey Large, co-guionista, interpreta un individu, en Dash, que no se sap per què apareix; potser, per marcar-se l'escena penosa de la nena de les ulleres, tant aleatòria com innecessària. Després, la Catherine Joy Perry, una combatent de trenes grogues absurdes, la Sol Cantos... Aquesta, en realitat, no desentona i està bona. Diu que, inicialment, era un paper masculí. En fi, trama fluixa, actors descol·locats, estètica reciclada; un despropòsit, "Cosmic shit".

EN UN MOT: Malgirbada.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 23 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Bon to Lin chan" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3667270/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El patetisme dels personatges masculins, tant el Rintaro Tomoda (Lin) com, especialment, el Naoto Aida (Bebi), encarnats en el Mahiro Takasugi i el Hakushu Togetsuan, respectivament.

PITJOR:
- La longitud excessiva de la discussió al love-hotel entre la Natsuko Yotsuya (Bon) i la Miyu Saito (Nikubenki), interpretades per l'Ema Sakura i la Rino Higa, respectivament.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, surt el rètol "La seva història continua en la vostra imaginació. Pel que fa a la pel·lícula, aquest és el final".
2. El 28 d'agost del 2014, Kabushiki-gaisha Takeshobou va publicar una novel·lització estesa de la pel·lícula amb il·lustracions originals de la Lily Hoshino en la que s'expliquen els esdeveniments anteriors i posteriors al que es veu en el film.
3. Entre les localitzacions, trobem Dogenzaka de Shibuya, el subterrani d'Asakusa, les botigues de Toranoana Akihabara B o Motsufuku Akasaka i l'AKIBA karuchaazu Zone, a Tòquio.

COMENTARI: L'argument és ben simple però amb, tant sols, un parell de detalls m'ha guanyat. El primer, la degradació que s'auto-infligeix en Bebi (em sento força identificat amb el nivell humà de l'individu) i com s'estavella contra el mecanisme de seguretat que s'enginya la Bon, l'emissió en directe a través del mòbil, quan intenta filar-se-la. També, la seva desesperació sexual. I, el segon, l'atmosfera d'aventura, de missió, fracassada. Pensava que era una comèdia; més aviat la veig com un drama. La nena protagonista, a més, resulta un tant repel·lent. No obstant, m'ho he passat bé.

EN UN MOT: Frontissa.

Perdoneu per la meva ignorància!



DOCUMENTAL: "Chuck Berry" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8972378/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Detalls com l'anècdota del primer enregistrament, amb les trenta-sis preses de "Maybellene", els suborns a locutors de ràdio, la payola, l'afer amb el Berry Park, o la precaució del cantautor de cobrar en metàl·lic i per endavant; diu que en Chuck va morir amb 54 milions de dòlars en efectiu (i 250 milions en propietats).
- La presentació de Chess Records i les fotografies horribles de linxaments.
- Els testimonis del Nils Lofgren, el Joe Perry, l'Steve Jones, que expliquen com de terrible era tocar amb el Chuck.

PITJOR:
- Les dramatitzacions en blanc i negre amb porcions acolorides.
- La intervenció afectada final de l'Ingrid Berry, filla del músic, recitant la lletra de "Too Much Monkey Business", la cançó enregistrada pel Chuck Berry el 1956.
- La interpretació de l'Elise LeGrow.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Chuck and Themetta were married for 69 years", "Chuck died on March 18th 2017 The King of Rock'n'Roll" i "He is survived by his four children Ingrid, Melody, Aloha and Charles Jr"; durant els crèdits, es veu el fragment d'una aparició conjunta, en un concert del 1973, del Chuck Berry amb el Bo Diddley presentada com inèdita.
2. Inclou la primera entrevista concedida per la vídua de l'artista, la Themetta Suggs.

COMENTARI: Per un costat està el cràpula que, segons diu el director, el Jon Brewer, va estimar-se més anar a la garjola per disposar de temps per escriure un llibre sobre els seus afers extramatrimonials que pagar un deute amb hisenda. I, per l'altre, el paio que va patir i fer front el racisme dels EUA. També, ens queda el llegat musical, la seva desena d'èxits eterns: "Maybellene", "Johnny B. Goode", "Roll Over Beethoven", "Sweet Little Sixteen", "Rock and Roll Music", "Back in the U.S.A.", "No Particular Place to Go", "Memphis, Tennessee" i... jo què sé?... Si és que, al final, tot em sona igual. Sigui com sigui, malgrat la rellevància de la figura protagonista, no m'ha acabat d'atrapar tant com pensava. Potser, perquè la impressió que deixa és que la celebritat anava a la seva i se li'n fotia la resta.

EN UN MOT: Sobri.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 22 de maig de 2021

SÈRIE: "Súbete a mi moto" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12248706/

DURADA: 664 minuts (Crèdits: 38 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat del Joselo Vega, interpretat pel Sian Chiong, en el capítol 12è titulat "A volar".
- El rol odiós que fa l'Edgar Cuevas, el soci Jose Antonio Jimenez.

PITJOR:
- El conflicte paral·lel de la Renata Torres amb la seva filla Julieta, encarnades en la Rocío Verdejo i la Josette Vidal, i la reivindicació d'aquestes davant el mànager del grup, l'Edgardo Díaz, paper a càrrec del Yamil Ureña i el Braulio Castillo.
- El trencament habitual de la quarta paret del Yamil Ureña.

NOTES:
1. Inspirada en la història del grup musical de nois, Menudo, fundat el 1977 pel productor Edgardo Díaz.
2. En els títols de crèdit del darrer episodi, apareixen instantànies de diferents formacions del grup amb petits comentaris en cadascuna i, al final, les fotografies de l'Edgardo Díaz i el José Luis Vega.
3. El rodatge es va portar a terme des del 29 de juliol fins el 19 de novembre entre México i Puerto Rico i va comptar amb un pressupost de 10 milions de dòlars.
4. Composta per 15 capítols.

COMENTARI: Sí que recordava la cançó del 1981 que dóna títol a la sèrie, "Súbete a mi Moto", però mai vaig tenir la percepció que Menudo (ni idea de qui eren) fos important. Tampoc la vaig tenir amb altres grups infantils com Parchís, format a Barcelona el 1979, o Regaliz, de la mateixa discogràfica, Discos Belter, del que em van regalar un àlbum. I sembla que tots plegats van generar força fressa. En fi, la sèrie és un pèl massa melodramàtica i té uns quants moments carrinclons, absurds, estúpids, que la devaluen bastant. Si més no, m'ha servit per conèixer l'èxit de l'Umberto Tozzi, "Stella Stai", una de les peces versionades pels nens.

EN UN MOT: Pastosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Take Out Girl" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10816000/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la Wavy Wong, encarnada en la Lynna Yee, li diu a la seva filla que li agrada veure-la somriure.

PITJOR:
- La seqüència circular entre el Lorin Alond Ly, que s'encarrega d'encarnar el Saren Wong, i la Hedy Wong, que interpreta la Tera.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol "For Wavy and Chico Wong".
2. Inspirada en experiències i impressions personals de la Hedy Wong que, a més de fer el paper protagonista, és co-guionista juntament amb el mateix director, l'Hisonni Mustafa.
3. El gruix del rodatge va tenir lloc a Las Vegas; i, una petita part, a Riverside, Califòrnia.
4. El cotxe que condueix la noia, un Kia Rio, pertanyia al director.

COMENTARI: Com diu el Mustafa en les entrevistes, la premissa prometia, sobretot, per la iniciativa de la repartidora; no tant, per l'actitud esquerpa constant de la paia. Fins i tot, puc entendre la indulgència del Lalo, l'Ski Carr, amb la mossa, donada la seva relació personal (secreta) amb les xineses. Però, sembla que s'encalla aviat, als 20 minuts, quan es presenta el Nate, a càrrec del Dijon Talton, i l'últim acte, en termes d'argument, es precipita de manera barroera. Chapeau per les pel·lícules sense pressupost que tiren endavant, no obstant. Se m'ha fet llarga.

EN UN MOT: Descompensada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 18 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "The Djinn" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9352356/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals.

PITJOR:
- Queda palès que es tracta d'una imitació barata de clixés del gènere.

NOTES:
1. Els directors i guionistes, en David Charbonier i el Justin Powell, són amics des que van coincidir a la llar d'infants.
2. El mot djinn es refereix, en la religió islàmica, a un ésser sobrenatural pertanyent a la tercera raça creada per Déu.
3. Cap el final dels títols de crèdit apareix el rètol "In loving memory of Victoria Keys and in loving memory of Joseph Keys".
4. Els guionistes van escriure un protagonista mut, el personatge del Dylan Jacobs, interpretat per l'Ezra Dewey, perquè no podien permetre's pagar a Los Angeles el permís de rodatge i volien evitar molestar amb sorolls els veïns.

COMENTARI: L'únic detall que em sembla mínimament destacable és el sacrifici del pare, encarnat en el Rob Brownstein, que, sent locutor, acaba havent de cedir la veu al seu fill. La resta no deixa de ser un intent de reproduir recursos habituals del cinema de terror amb uns mitjans escassos. I, malgrat tot, la pel·lícula es deixa veure. Però, en algun moment, resulta impossible no renegar d'aspectes pobres, com que el dimoni sigui cec i incapaç o que la casa no esclati per la flama de l'espelma després d'haver-se omplert de gas. En fi, cal ser un pèl benèvol.

EN UN MOT: Modesta.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 16 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Together Together" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11285280/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que en Matt, encarnat en l'Ed Helms, i l'Anna, interpretada per la Patti Harrison, es declaren amor platònic.

PITJOR:
- El moment en el que l'Anna es troba la seva antiga companya, la Carly, a càrrec de la May Calamawy, i li diu que treballa a la botiga de roba de maternitat.

NOTES:
1. El gruix del rodatge va tenir lloc a Los Angeles l'octubre del 2019, amb alguns exteriors presos a San Francisco.
2. Al final dels títols de crèdits, apareix el rètol "For my friend Matt Maher, king of the muses".

COMENTARI: Normalment, hauria fugit de la història d'un embaràs; no m'hi he trobat ni m'interessen gaire els detalls. De manera que no sé ben bé per què vaig decidir veure aquesta pel·lícula. Suposo que em va convèncer el rostre còmic de l'Ed Helms o, potser, la premissa de responsabilitat distribuïda. Tenim una donant d'òvul desconeguda, l'home que aporta l'esperma, futur criador, i la gestant. Aquí, la guionista i directora, la Nikole Beckwith, podria haver introduït un quart participant, un donador anònim de semen. Sigui com sigui, m'he trobat amb una obra discreta, precisa i, sobretot, entranyable, amb una Patti Harrison adorable en la seva continència i un Ed Helms versemblant en la seva afabilitat. La noia m'ha captivat... O hauria de dir individu transgènere? Renoi, quin xoc!

EN UN MOT: Amorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 15 de maig de 2021

SÈRIE: "Les Lapins Crétins: Invasion - Temporada 1a" (Des del 3 d'agost del 2013 fins el 6 de desembre del 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3105674/episodes?season=1

DURADA: 556 minuts (Crèdits: 34 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- "Rabbid Elevation", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit pel Sébastien Guérout.
- "The Rabbid Who Fell to Earth" de l'Stéphane Mit.
- "Rabbid Dreams", dirigit pel Fabien Ouvrard i escrit per la Mélanie Duval.
- "Rabbid race to the moon", dirigit pel Franz Kirchner i escrit per la Candice Corbeel.

PITJOR:
- "Until Rabbids Do You Part", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit per Leimdo&Restier.
- "Rabbid's Rules of Order", dirigit pel Franz Kirchner i escrit pel Sébastien Guérout.
- "Dream on, Rabbid", dirigit per l'Stéphane Mit i escrit pel Jean-Louis Momus.
- Les reaccions dels investigadors científics dels experiments.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "Rabbids Invasion".
2. Basada en els personatges de la franquícia de videojocs d'Ubisoft, "Lapins crétins", que va derivar-se el 2006 de la sèrie "Rayman", aquesta darrera iniciada el 1995 per la mateixa companyia de programari lúdic.
3. Entre l'11 d'octubre del 2014 i el 14 de juny del 2016, va emetre's la segona temporada; entre el 21 de juny del 2016 i el 23 de juny del 2017, va emetre's la tercera temporada; i, entre l'1 de setembre del 2018 i l'1 de juliol del 2019, va emetre's la quarta temporada.
4. La primera temporada està composta per 26 lliuraments i un total de 78 episodis.

COMENTARI: De la meva visita al Parc du Futuroscope, del departament francès de Vienne, només recordo dues atraccions i una d'elles comptava amb la projecció d'una mena de pel·lícula protagonitzada per Les Lapins Crétins. Era divertida. Per això, pel record positiu d'aquella experiència, vaig creure que seria interessant abordar aquesta sèrie animada. Em vaig equivocar; en general, resulta insuportable. És a dir, la producció és correcta, l'animació i tota la pesca, però les històries, els arguments, les situacions, irriten, desesperen, avorreixen. He acabat fins al capdamunt de "Bla, bla, bla!".

EN UN MOT: Evitable.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "French Exit" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10279362/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica la Valerie Mahaffey, que fa el paper de la senyora Reynard, sobre la indiferència de la Frances davant d'improperis rebuts.

PITJOR:
- El moment en el que la Frances Price, interpretada per la Michelle Pfeiffer, li comunica al seu fill, el Malcolm Price, a càrrec del Lucas Hedges, que són insolvents, se li escapa el ganivet que estava esmolant i es posa a riure/plorar de manera patètica.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2018 escrita pel Patrick deWitt, amic del director, l'Azazel Jacobs, i guionista de la pel·lícula.
2. El títol es refereix a l'expressió "marxar a la francesa", és a dir, sense comiat.
3. Va rodar-se a partir de l'octubre del 2019 en localitzacions de París i Montreal.

COMENTARI: M'han començat a perdre amb la sessió espiritista, quan conversen amb l'ànima del pare, a qui posa veu el Tracy Letts. No se suposa que el paio està reencarnat en el gat? Però, reconec que la Pfeiffer, als seus 60 i escaig anys, encara m'arrossega bastant; en aquesta ocasió, fa molt bé d'estirada. La resta em sembla més aviat molesta: el nano pàmfil, la seva relació amb la Susan, encarnada en la Imogen Poots, l'estupidesa de juntar-se tots en el pis, el capítol del sensesostre del penis formós, el malbaratament d'euros, el conflicte amb el cambrer. Bé, fa baixada.

EN UN MOT: Tibada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 13 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "La dona il·legal" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10101806/

DURADA: 119 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Les entrevistes al despatx de l'advocat, el Fernando Vila, encarnat en el Daniel Faraldo.

PITJOR:
- El suïcidi assistit maldestre de la Rosa Puiggròs, el paper a càrrec de la Montse German.

NOTES:
1. Rodada entre el 25 de març i el 28 de maig del 2019 a Barcelona i Lleida; es va utilitzar la Presó Model de Barcelona per representar un CIE.
2. El director, en Ramon Térmens, va concebre la idea per a la pel·lícula després d'una conversa amb un advocat especialitzat, en una reunió de pares.
3. Abans dels títols de crèdit, podem llegir, "Des de 2002, han mort 14 persones en els CIE's de l'Estat. Els informes oficials diuen que cinc van suïcidar-se. Quatre van ser privades de l'atenció mèdica que necessitaven. Una va morir durant el vol Madrid-Lagos sota custòdia de la Policía Nacional. La mort de les altres quatre persones segueix sense aclarir-se. Durant la postproducció d'aquesta pel·lícula, Marouane Abouobaida va morir en el CIE de València. Causa oficial de la mort: suïcidi. Tenia 23 anys. Encara hi ha set CIE's operatius en tot el territori de l'Estat. 254 a tota Europa".
4. Al llarg dels primers 6 minuts dels crèdits, apareixen els testimonis de l'Aziz Faye, la Dodo F. Tobi i la Fatoumata Gakou.

COMENTARI: Cal perdonar les mancances del film (interpretatives, d'argument) perquè l'objectiu és conscienciar l'espectador sobre l'assumpte de la corrupció del sistema i el drama de la immigració il·legal. Sembla, però, que la ficció escollida no acaba de quallar del tot. El tractament del càncer de la dona, la testimoni voluntària de les orgies al CIE, la temptativa d'assassinat barroera perpetrada per l'inspector Oriol Cadenas, l'Isak Férriz, tot això em grinyola. Sorprenentment, passa prou bé; la pena rau en que no crec que tingui la força per sacsejar opinions.

EN UN MOT: Militant.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 9 de maig de 2021

LLARGMETRATGE: "Luo Xiao Hei zhan ji" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10734928/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, els paisatges, l'acció, les baralles.

PITJOR:
- Les rebequeries i els sorollets del Luo Xiaohei, a qui posa veu la Shan Xin.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Legend of Hei" o "The Legend of Luo Xiaohei".
2. Es tracta d'una preqüela de la història explicada en la sèrie web, "Luo Xiaohei Zhàn Jì", creada pel Zhang Ping amb el pseudònim MTJJ i publicada des del març del 2011.
3. Van trigar 5 anys en enllestir el film, que consta de més de 70 mil dibuixos originals (12 per segon).

COMENTARI: Esdevé enlluernador, el detall amb el que es presenten els escenaris, tant els naturals com els urbans, i les situacions que se'ns proposen, juntament amb el carisma dels personatges, fa que l'espectacle sigui captivador, absorbent. L'única cosa que em grinyola és l'infantilisme extrem de l'esperit felí, em provoca força repulsa. Per altra banda, encara que el plantejament global no em sembla gaire original, el parany de la presentació dóna embranzida suficient al relat. He xalat.

EN UN MOT: Admirable.

Perdoneu per la meva ignorància!